CASTELLFOLLIT DEL BOIX 177
nica de Sant Jaume de Marganell i l’antiga església parroquial, romànica, de Sant Cristòfol de Castellbell, i unes quantes masies antigues.
C
Castellbisbal El Vallès Occidental Població del límit del Vallès Occidental amb el Baix Llobregat. És un terme que ha viscut un gran desenvolupament modern. Va néixer al peu d’un antic castell, anomenat antigament de Benviure, que passà a domini dels bisbes de Barcelona. Del castell, en queda part del parament de muralla i la capella de Sant Vicenç, refeta molt tardanament. Pertany al seu municipi l’extrem E del Pont de Martorell o Pont del Diable, que donava pas a l’antiga Via Augusta romana. La part romana més genuïna d’aquest pont, refet en diverses ocasions, és l’arc triomfal~, ornat amb una pilastra d’ordre corinti a cada costat, que sostenia l’entaulament, el qual es troba en el terme de Castellbisbal.
Castelldefels * El Baix Llobregat Municipi que s’estén entre el delta del Llobregat i el massís del Garraf. La seva platja, d’uns 5 km de longitud, és un centre d’atracció, sobretot dels habitants de Barcelona, i es troba envoltada d’establiments turístics (hotels, restaurants i llocs d’esplai). Tot el municipi ha viscut un extraordinari creixement en tots els ordres. Com a elements monumentals, a la part alta de la població en destaquen l’antic castell que li va donar el nom, documentat des del 970, i, al seu costat, l’antiga església de Santa Maria, romànica, modificada el segle xviii, que en els seus inicis fou un petit monestir, unit a Sant Cugat del Vallès entre els anys 967 i 977. El castell és ara una obra neomedieval, després de la total remodelació que li van fer Manuel Girona i els seus descendents, al pas dels segles xix al xx, segons el projecte d’Enric Sagnier. Una bona part dels seus murs, però, són d’època medieval. Al nucli antic de la vila, hi resten cinc antigues torres de defensa contra la pirateria, les més notables de les quals són la de Can Ballester, circular i amb una corsera sostinguda per mènsules, i el Torricó o torre de Cal Tiballa, quadrada, de cinc pisos.
Castellet i la Gornal / Palau Robert / Josep Moragues
Castellet i la Gornal * L’Alt Penedès Extensa demarcació municipal al punt de contacte del Garraf amb l’Alt i el Baix Penedès, formada per les dues entitats que li donen el nom i altres petits nuclis, com ara les Masuques, Clariana, Torrelletes, Sant Marçal i Puigmoltó. És remarcable el castell de Castellet, sobre l’embassament del pantà del riu Foix, reconstruït sobre murs i bases de torres medievals durant el segon decenni del segle actual. Està documentat des del 977 i se l’anomenava antigament castell de Sant Esteve. Cal destacar també l’església de Sant Esteve de Castellet, prop de les Masuques, un edifici romànic amb capçalera triabsidal i cimbori octogonal. Està situada prop de l’indret on passava la Via Augusta, de la qual es va trobar aquí un mil·liari romà. És popular a la contrada el santuari de Santa Maria de Muntanyans, ampliat en època gòtica.
Castellfollit del Boix El Bages Extens municipi al SW de la comarca que s’estén per la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia. És un terme de poblament escàs i molt dispers, que inclou sis edificis d’època romànica, el més notable dels quals és Sant Pere de Castellfollit. Es tracta d’una església romànica amb l’orientació canviada el 1633, per l’afegitó d’una segona nau tardogòtica. Val a dir, però, que conserva els tres antics absis, dos d’ells amb decoració d’arcs cecs i lesenes llombardes, i un notable portal, amb arquivoltes sostingudes per quatre columnes amb capitells bellament esculpits. Té altres esglésies i restes d’unes quantes de desaparegudes, com l’antic petit cenobi de Sant Pere del