Page 1

Fàbrica el Vapor Vell (1846-1890) Producció de panes i velluts.

BC, Fàbrica Vapor Vell, gravat de Francisco Fortuny, publicat a la revista La ilustració catalana el 1888.


Els protagonistes: Domènec Ramis, el

“Know-how”

(saber fer)

de

l’empresa. Petit fabricant, hàbil manufacturer, coneixedor del processos i de la mecànica. En 1847 obté el privilegi reial de produir per cinc anys panes amb telers mecànics específics a la manera francesa. Aquest privilegi confereix un règim de monopoli a l’empresa.

Joan Güell i Ferrer,

el capital i

la fàbrica. Membre destacat de la burgesia catalana compta amb una gran fortuna acumulada amb el comerç d’ultramar (Cuba i Santo Domingo). Industrialista convençut, participa activament a l’activitat industrial i financera catalana (el Vapor Vell, La Maquinista Terrestre i Marítima, Banc de Barcelona); però també política (regidor de l‘Ajuntament de Barcelona i diputat a les Corts espanyoles) i empresarial (Junta de Fàbriques, Institut Industrial de Catalunya) on defensa la indústria domèstica des d’una perspectiva proteccionista.


En 1848 neix la Societat G체ell, Ramis i Cia.

AHPB, llibre notari Planas Compte, Constituci처 Societat G체ell, Ramis Cia, 10/06/1848.


La Fàbrica En 1844 es comencen les obres de construcció de la fàbrica el Vapor Vell. En 1846 la fàbrica entra en funcionament. En 1848, a pocs carrers de distància, es basteix l’España Industrial: el Vapor Nou.

Vapor Vell i Vapor Nou son les dues fàbriques cotoneres més modernes del moment. AMDSM, Vapor Vell.

Amb la implantació d’aquestes dues grans fàbriques el pla de Sants comença a esdevenir un barri industrial


Arquitectura industrial. «L'aparició de la màquina de vapor suposà la transformació dels edificis industrials».

«A mitjans del segle XIX van predominar dos tipus d'estructures fabrils: la fàbrica de pisos i la nau. La primera consistia en un edifici de diverses plantes amb parets exteriors de maó, pilars interiors de ferro colat, jàsseres de fusta amb tirants de ferro, forjats de fusta o de revoltons i un gran nombre de finestres. S'ha d'il·luminar lateralment una gran planta amb dues rengleres interiors de pilars de ferro colat. A les façanes s'acostumen a veure-hi els caps dels tirants (ja sigui senzills o amb motius ornamentals, en forma d'aspa, creu, placa o petita voluta), que com a reforços estructurals es col·loquen a nivell del forjat».

Els avantatges d’aquesta estructura són:


«Un major rendiment energètic. Com que és un edifici en altura, la màquina de vapor transmet amb un sol eix vertical la força a rodes i a embarrats que mouen totes les màquines de la fàbrica. Representava una bona solució per a la il·luminació, mitjançant el major nombre possible de finestres i ocupant tota l'altura possible cadascuna d'elles. Es creen uns espais per al treball més higiènics. L'aplicació de les columnes de ferro colat va suposar la substitució dels murs interiors de maó o pilars de fusta, amb la qual cosa la planta quedava més lliure. A la vegada es guanyava en llibertat de moviments. S'estalvia superfície de coberta i d'energia destinada a climatitzar tota la fàbrica i mantenir una temperatura igual en totes les quadres. És també una solució que, en contextos urbans on el preu del sòl és molt alt, permet d'economitzar superfície de solar».

Maqueta de la fàbrica el Vapor Vell (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Terrassa)


La fàbrica el Vapor Vell: un clar exemple de fàbrica de pisos o a l’estil Manchester

Maqueta de la fàbrica el Vapor Vell (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa)


Descripció de la fàbrica el Vapor Vell el 1860 de F. Orellana a “Els Vapors de Sants”. Cit. p. 28: «La fàbrica amb totes les seves dependències ocupava una superfície extensa tancada irregularment, la qual cosa, donava al conjunt l’aspecte d’una casa d’esbarjo. Entrant per la porta principal, al costat, hi havia la porteria, immediatament s’obria una llarga avinguda o passeig completament ornat d’arbres; cap a una distancia de les dues terceres parts del passeig i a mà esquerra hi havia l’edifici destinat als tints, amb els assecadors coberts bastits d’enreixats de totxanes per a la ventilació. A la mateixa alçada de l’avinguda, i a mà dreta, hi havia l’edifici destinat als teixits: era una magnifica sala quadrada, d’un sol pis, amb el sostre força elevat, quasi de la mateixa alçada que l’anterior, i completament recobert de vidres. Al fons del passeig i formant carrer amb aquests edificis suara citats, hi havia l’edifici destinat a la filatura, més extens i elevat, de diversos pisos. La planta baixa es destinava a diferents activitats: departaments de tints, magatzem, administració, i d’altres usos; els pisos superiors es destinaven a sales de preparació i de filatura del cotó. Traspassat un arc s’accedia des d’aquest edifici a l’ala destinada a la màquina de vapor principal que movia els telers i a continuació hi havia un pati amb el dipòsit de carbó i altres dependències més reduïdes per a l’elaboració de l’aprest i les coles, que es feixa amb greix i amb ossos d’animals i també les dependències necessàries per a la producció de gas que il·luminava la fàbrica».

AMDSM, Fàbrica Vapor Vell (1920 aprox.)


Floc de cotó. La matèria prima. «Esta fábrica de hilatura se dedica ahora a la fabricación de panas lisas, labradas y pintadas; fabricación cuyas dificultades habían arredrado hasta aquí, a pesar de su gran consumo.» Resposta de J. Güell a l’enquesta de la Comisión regia sobre indústria cotonera d’Espanya, a “Els Vapor de Sants”, cit. p. 89.

Màquina per la carda.

La producció:

Màquina per filar

AMDSM, Sala de cardes.


La filatura. Desprès d’haver extret la fibra de la matèria prima amb el procés de carda, es passa a la segona fase del procés productiu que consisteix en convertir la fibra en fil. La fàbrica el Vapor Vell havia mecanitzat aviat aquest procés amb les modernes selfactines, (de l’anglès self acting) màquines de filar automàtiques que no necessitaven obrers especialitzats.

AMDSM, Vapor Vell, Sala de continues de filar.


El Tissatge. Un cop produït el fil es passa a la tercera fase del procés productiu que consisteix en convertir el fil en teixit.

BC, Fàbrica Vapor Vell, gravat de Francisco Fortuny, publicat a la revista La ilustració catalana el 1888.


La Tintura L’última fase del procés consisteix en rentar i tenyir el teixit i donar li l’aspecte final.

BC, Fàbrica Vapor Vell, gravat de Francisco Fortuny, publicat a la revista La ilustració catalana el 1888.


Producte final. «El vellut i les panes de cotó gaudien de gran consum entre els obrers i els artesans per la seva manifesta resistència al desgast i l’envelliment». Entre Sans i Sants cit. pp. 61-62.


A la fàbrica hi treballaven: •“4 contramaestres de sala •30 hombres operarios •145 mujeres •25 muchachos •49 muchachas •El administrador •2 dependientes de l’administrador”

BC, Fàbrica Vapor Vell, gravat de Francisco Fortuny, publicat a la revista La ilustració catalana el 1888.

La jornada laboral era de 12 hores diàries


Els sous dels obrers acostumaven a ser al límit de la subsistència: Sous diaris a el Vapor Vell: Jefe Director

80 reales

El administrador

60 reales

Dependientes del adm.

18 reales

Contramaestres de Sala

27 reales

Hombres operarios

de 8 a 14 rls

Mujeres operarias

de 8 a 14 rls

Muchachos y muchachas 3 reales Els sous dels obrers variaven segon el grau d’especialització i si estiguessin casats o menys. En general les dones cobraven menys que els homes. Els nens i nenes entraven a treballar a la fàbrica als 8 anys.

BC, Fàbrica Vapor Vell, gravat de Francisco Fortuny, publicat a la revista La ilustració catalana el 1888.


Nivells de vida. Més de la meitat del sou obrer anava destinat a l’alimentació de la família “que consistia bàsicament en: pa, vi, verdures, bacallà, porc i un cop per setmana les “carnes del sábado”, és a dir, les deixalles del escorxador”. “A la dècada dels anys quaranta a Barcelona moria el 49,8% dels nens menors de 5 anys. “La vida mitja d’un obrer als mateixos anys era de 23,55 anys mentre que la d’un benestant era de 36,47”. Els pisos eren molt petits, poc ventilats, mal il·luminats i sense serveis sanitaris propis. En ocasions, un mateix estatge era compartit per més d'una família, per poder fer front als lloguers.


“Entre 1849 i 1862 els salaris minvaren un 11%, mentre que el cost de la vida s’apujà en un 36%”

La taxa d’atur creix a causa de la progressiva mecanització del procés productiu amb la introducció de les màquines automàtiques per filar selfactines.

Tot plegat afavoreix que els treballadors s'adonin que per defensar col·lectivament els seus interessos, i lluitar contra la injustícia social, calia organitzar-se.


Neix el Moviment obrer a Catalunya. El maig de 1840, neix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, amb tres mil afiliats, amb la finalitat d’ajudar els obrers i obreres malalts, les vídues o els orfes. Les reivindicacions cercaven la prohibició del treball infantil, la reducció de jornada, l'augment del sou i la protecció davant d'accidents laborals. L'obrerisme barceloní d'aquests anys estava enfocat cap al mutualisme.


Les primeres vagues: Sants uns dels principals centres del moviment obrer. Juliol 1854: La vaga de les selfactines. Protesta bàsicament luddita en contra de les noves màquines selfactines, considerades les principals responsables de l’atur forçós obrer. Crema de les fàbriques on funcionaven aquestes màquines. Els obrers demanen la prohibició de les selfactines. El Vapor Vell queda tancada durant dos mesos. Quan Joan Güell arriba a un acord amb els obrers, decideix marxar a França i tancar la fàbrica. En 1855 torna a obrir el Vapor Vell. Juliol 1855: Vaga general contra la prohibició de les associacions obreres i per la reivindicació de drets laborals i polítics.

Assassinat de Josep Sol i Padrís, director de Vapor Vell i ferit greument Domènec Ramis, soci de la fàbrica.


Josep Sol i Padrís 1816-1855. Advocat, escriptor i poeta. Diputat liberal progressista a les Corts espanyoles, on destaca la seva defensa dels interessos dels industrials catalans. Vinculat a Joan Güell, en 1855 assumeix la direcció de la fàbrica el Vapor Vell i la presidència de l’Institut Industrial de Catalunya. Col·labora a les publicacions La Verdad, i La Corona de Barcelona, i fou un dels fundadors de El Bien Público.

Assassinat d’un tret al seu despatx de la fàbrica el Vapor Vell després d’acordar noves tarifes salarials a un grup d’obrers que havien fet irrupció al seu despatx el dia de la vaga general.

F. Cabana, Fàbriques i empresaris, Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya, Vol. 2. Cotoners, Barcelona, 2001.


Conseqüències d’aquest fet per la fàbrica el Vapor Vell Retirada de Domènec Ramis de la societat. Neix Güell i Companya Allunyament de Joan Güell de la gestió de la fàbrica mantenint però la inversió. Progressiva delegació de l’empresa a Marià Parellada i Ribas, enginyer industrial i president de l’Institut Industrial de Catalunya. Nova raó social Parellada

Flaquer

y Compañía. El Vapor Vell recupera la producció amb una nova etapa de creixement fins al 1889.

AMDSM, Marca de la fàbrica Güell, Ramis i Cia


1890. Tancament definitiu de la fàbrica el Vapor Vell 1889 la crisi del sector cotoner provoca una reestructuració del sector amb molts acomiadaments. Comença una nova onada de protestes sindicals.

Ferran Alsina, director de la fàbrica el Vapor Vell, rebre uns trets tornant a casa. Aquest cop el director queda il·lès.

Eusebi Güell, fill del fundador de la fàbrica, decideix tancar la fàbrica de Sants i traslladar la producció a un lloc menys conflictiu:

AMDSM, el Vapor Vell des del carrer Miracle (1998) Autor: Sebastià Capella i Bertran.


Neix la Colonia G眉ell de Santa Coloma de Cervell贸, que entra en funcionament el 1901


Fàbrica el Vapor Vell (1890-2000) Usos alternatius dels espais de l’antiga fàbrica

AMDSM, el Vapor Vell (1920 aprox.)


1897 El cineasta santsenc Fructuós Gelabert (18741855) roda al pati de la fàbrica el Vapor Vell la pel·lícula Riña en un café. La primera pel·lícula de ficció rodada a Espanya. A un casino del barri, dos amics es barallen per reclamar les atencions d’una ballarina de la qual se n’han enamorat.

AMDSM, Fotograma de la pel·lícula Riña en un café (1897)


1936-1939 Durant la Guerra Civil l’espai fou col·lectivitzat per la CNT-FAI i convertit en un taller de fusteria. Els dipòsits es van habilitar com a piscines d’esbarjo.

1944 El Club Esportiu Mediterrani s'instal·la a la piscina dels dipòsits fins a 1976.

AMDSM, Antiga piscina del Club Esportiu Mediterrani (1983)


1975 L’empresa Jorba Preciados, propietat del grup Rumasa, compra la fàbrica amb el propòsit d’edificar uns grans magatzems.

El projecte de l’empresa xoca amb un fort moviment veïnal que reclama crear als espais de la fàbrica equipaments per al barri. AMDSM, Acampada al Vapor Vell (novembre 1985). Autora: Meritxell Cendra


Com ara una biblioteca i una escola.

Demanda social d’una biblioteca. Autor: Julián Figueres

AMDSM. Demanda social d’una escola (gener 1991)

AMDSM, Acte primera pedra del Vapor Vell (1993)


1983 Expropiació del Grup Rumasa i suspensió del pla d’edificació del centre comercial. 1985 Declaració de Vapor Vell com a monument històric, bé d’interès cultural nacional.

AMDSM, Declaració del Bé d’Interès Cultural (30/05/1993). Autor: Nelson Herrera

1986 L’ajuntament aprova el Pla Espacial del Vapor Vell per la seva recuperació i destinació a equipaments AMDSM, Visites al Vapor Vell (30/05/1993). Autor: Nelson Herrera


1998 L’alcalde de Barcelona Joan Clos, posa la primera pedra de la biblioteca del Districte de Sants-Montjuic

AMDSM, Obres al Vapor Vell (1998). Autor: Joan Campañà

8 d’octubre de 2000

S’inaugura la Biblioteca Vapor Vell

AMDSM, Dia de portes obertes al Vapor Vell (maig 1999). Autor: Joan Campañà


Bibliografia Consultada. D. Baqué, A. Calvo, C. Enrech, M. Luïsa Gutiérrez, A. Sánchez, Els Vapors a Sants, Quaderns de l’Arxiu n. 3, Barcelona 1997. Edicions de l’Arxiu Històric de Sants, El cost d’un vapor. El Vapor Vell de Sants, Barcelona 1998. Arxiu Municipal del districte de Sants-Montjuic, La industrialització. Conèixer el districte de Sants-Montjuic, n. 2, Barcelona, 1993. Col·lectiu de l’escola de mestres de Sants les Corts, Materials per a una didàctica del Vapor Vell, 1985. J. Fabre, J. M. Huertas, Tots els barris de Barcelona I. Els barris que independents, Sant Martí de Provençals, Sants, La Bordeta, Hostafrancs, Barcelona, 1976. C. Enrech, Entre Sants i sants. Història social i política d’una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897), Barcelona, 2004. F. Cabana, Fàbriques i empresaris, Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya, Vol. 2. Cotoners, Barcelona, 2001. J. Nadal, J. Maluquer de Motes (Eds), Catalunya, la fàbrica d’Espanya. Un segle d’industrialització catalana (1833-1936), Barcelona, 1985.


Bibliografia Consultada. J. Sobrequés i Collicó (Ed), Història de Barcelona. Vol. 6. La ciutat industrial (1833-1897), Barcelona, 1995. R. Alberch i Fugueras, Els barris de Barcelona. Vol. II. Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona 1998. Magda Fernández, Passat i present de Barcelona: Materials per l’estudi del medi urbà, Barcelona, 1985-1991.

Arxius: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuic (AMDSM) Arxiu Històric Protocols Barcelona (AHPB) Biblioteca de Catalunya, sala Reserva (BC)

Profile for Biblioteca Vapor Vell

Presentació històrica del Vapor Vell  

Presentació històrica del Vapor Vell, realitzada per Laura Calosci, amb el suport de l'Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc, amb motiu del 10è...

Presentació històrica del Vapor Vell  

Presentació històrica del Vapor Vell, realitzada per Laura Calosci, amb el suport de l'Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc, amb motiu del 10è...

Advertisement