No habrá paz para los malvados. Enrique Urbizu (2011). DVD No h “Vigorosa mostra de cinema negre contingut i contundent com poques vegades es veuen al panorama espanyol” (Eulàlia Iglesias, Público). Va obtenir sis premis Goya, incloent-hi direcció, guió original i actor principal (un imponent José Coronado en el seu paper d’inspector de policia).
Pa negre. Agustí Villaronga (2010). DVD Pa n El rotund èxit de la seva adaptació de la novel·la d’Emili Teixidor, que va collir nou estatuetes, va significar un reconeixement a l’obra d’Agustí Villaronga, que només havia estat nominat al Goya en una ocasió (més de 20 anys abans, amb El Niño de la luna). “Villaronga imposa un ritme i un to absolutament clàssic i a la vegada modern” (Nuria Vidal, Fotogramas).
Te doy mis ojos. Icíar Bollaín (2003). DVD Te d Icíar Bollaín va començar com a actriu protagonitzant amb tretze anys el segon llargmetratge d’un dels més grans cineastes espanyols, Víctor Erice. Més tard, com a directora ha consolidat una sòlida carrera que té el punt àlgid en aquest melodrama sobre el maltractament, guanyador de set premis Goya, incloent-hi els de direcció, guió i actriu principal (Laia Marull).
Tesis. Alejandro Amenábar (1996). DVD Tes L’idil·li d’Amenábar amb l’Acadèmia va començar ja amb el seu primer llargmetratge: va collir set estatuetes, incloses les de millor guió original i millor direcció novell. “Intrigant cinta sobre les snuff-movies, tot i que no tingui un guió perfecte i que la realització cometi els típics errors de la inexperiència” (Fernando Morales, El País).
Todo sobre mi madre. Pedro Almodóvar (1999). DVD Tod Una de les pel·lícules més premiades de la història del cinema espanyol (Cannes, Òscars, Globus d’Or, Bafta, César, etc.). Va obtenir set premis Goya, incloent-hi direcció, actriu principal (Cecilia Roth) i música (Alberto Iglesias, que acumula un total de deu estatuetes fins avui). “Intel·ligent i commovedora tragicomèdia dels assumptes del cor” (Vicente Molina Foix, Cinemanía).
Todos a la cárcel. Luis G. Berlanga (1993). DVD Tod Berlanga, un dels dos directors més importants de la història del cinema espanyol (l’altre és Luis Buñuel), ja havia lliurat els seus títols més crucials abans que s’instauressin els premis Goya, però encara va poder ser premiat gràcies a aquesta vidriòlica comèdia coral, el penúltim des llargmetratges que va dirigir abans de retirar-se.