L’Hospital de la Santa Creu
L'Hospital de la Santa Creu es va fundar el 1401. Com a institució hospitalària és una de les més antigues del món. El seu origen es remunta al final del segle X, quan era asil i hospital de pelegrins. Barcelona, des de finals del segle XII, ja havia resolt centralitzar tots els hospitals en un de sol, però no va ser fins al 1401 quan el projecte es va dur a terme. En aquell any s'hi van col∙locar les quatre primeres pedres del nou edifici. El fet que hi hagués quatre primeres pedres i no només una, com és habitual, va ser per la implicació de les principals "forces vives" de la Barcelona del moment. Així, una la va posar el rei Martí I; l'altra, la reina Maria de Luna; la tercera, la va col∙locar en Jaume de Prades en nom del príncep hereu, i la darrera, el bisbe Joan Armengol i els consellers en nom de l'Església i la ciutat. La seu d'aquest nou hospital va establir‐se a l'actual barri del Raval, fora de la muralla de la ciutat, en un terreny de camps i horts. L'hospital acollia els més pobres, a més d'orfes i malalts mentals. La construcció de l'edifici va partir d'un projecte de planta rectangular de dos pisos al voltant d'un pati amb un porxo a manera de claustre. L'any 1406 s'hi van alçar les ales del claustre, construït per trams de volta de creueria oberts al pati amb arcs apuntats. L'estructura de les naus gòtiques és diferent als pisos inferior i superior. Al pis inferior, on avui hi ha la Biblioteca Sant Pau‐Santa Creu, és coberta amb voltes de creueria molt rebaixades; i al superior, on trobem la Biblioteca de Catalunya, coberta amb una teulada de fusta a dos vessants sobre uns alts arcs diafragma de perfil apuntat. La capella de l'antic hospital, avui sala d'exposicions, va quedar enllestida l'any 1444. Per construir‐la es va aprofitar una estructura de l'hospital original del canonge Colom. Un altre element del complex són les dues escales monumentals, construïdes a partir de l'any 1585, que comuniquen el pati amb el pis superior de les naus. Al costat de l'escala de la nau occidental s'hi va construir la farmàcia de l'hospital, a la segona meitat del segle XVII. La darrera construcció, de l'any 1668, va ser la Casa de Convalescència, avui dia seu de l'Institut d'Estudis Catalans, la qual va ampliar el recinte fins al carrer del Carme. És un edifici ordenat al voltant d'un pati quadrat, on destaquen les ceràmiques que va pintar Llorenç Passoles. La creu sobre columna salomònica, al bell mig del pati, obra de Benat Vilar, és de l'any 1691.
Un altre edifici singular del conjunt, datat el segle XVIII, és la Reial Acadèmia de Medicina, antic Col∙legi de Cirurgia, institució creada pel rei Martí I l'any 1402. El fort augment de població que va viure la ciutat de Barcelona durant el segle XIX i el principi del segle XX, la poca capacitat per adaptar‐se a uns serveis moderns i la dificultat de restaurar un edifici medieval van mostrar la necessitat de traslladar‐lo a uns terrenys molt més amplis situats, aleshores, a l'extraradi de la ciutat de Barcelona. Amb aquesta finalitat es construí el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau. El vell hospital, però, encara es va fer càrrec de les darreres hores, el 7 de juny de 1926, de l'arquitecte Antoni Gaudí. A partir de l'any 1929 es va restaurar el conjunt d'edificis hospitalaris i se'ls va buscar una nova utilitat. El nou ús va ser el cultural i, fruit d'aquesta decisió, s'hi van anar establint diversos equipaments. Hi tenen seu, a més de la Biblioteca Sant Pau‐Santa Creu, la Biblioteca Nacional de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Escola Massana, la Reial Acadèmia de Medicina i la Reial Acadèmia de Farmàcia. Text extret i resumit del Catàleg del patrimoni arquitectònic històrico‐artístic de Barcelona. Barcelona: l’Ajuntament, 198?.
Juny 2013
BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA: Adolf Florensa i Ferrer (1889‐1968). Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2002 CONEJO DA PENA, Antoni. Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement. Director: Maria Rosa Terés Tomàs. Barcelona: Universitat de Barcelona. 2002. (Tesi doctoral consultable a la biblioteca) DANON, Josep. Visió històrica de l'Hospital General de Santa Creu de Barcelona. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1978 El Hospital de la Santa Cruz y San Pablo. BCN: Políglota, 19‐‐? GARCIA I DOMÈNECH, Rosa M. La Casa de Convalescència (1629‐1680), seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1995 Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya. Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. Barcelona: l’ Ajuntament, 1982. Vol. 1 L'Hospital de Santa Creu i de Sant Pau : L'Hospital de Barcelona. Barcelona : Gustau Gili, 1971VILARRUBIAS, Felio A. Noticia histórico‐arquitectónica de los edificios del antiguo Hospital de la Santa Cruz y Casa de Convalecencia de San Pablo de la ciudad de Barcelona : 1401‐1928. Barcelona: la Diputació , 1969.