__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

   

                   

L’Hospital de la Santa Creu  


L'Hospital de la Santa Creu es va fundar el 1401. Com a institució hospitalària és una de les més antigues del món.  El seu origen es remunta al final del segle X, quan era asil i hospital de pelegrins. Barcelona, des de finals del segle  XII, ja havia resolt centralitzar tots els hospitals en un de sol, però no va ser fins al 1401 quan el projecte es va dur a  terme.  En  aquell  any  s'hi  van  col∙locar  les  quatre  primeres  pedres  del  nou  edifici.  El  fet  que  hi  hagués  quatre  primeres  pedres i no només una, com és habitual, va ser per la implicació de les principals "forces vives" de la Barcelona del  moment. Així, una la va posar el rei Martí I; l'altra, la reina Maria de Luna; la tercera, la va col∙locar en Jaume de  Prades  en  nom  del  príncep  hereu,  i  la  darrera,  el  bisbe  Joan  Armengol  i  els  consellers  en  nom  de  l'Església  i  la  ciutat.                                        La seu d'aquest nou hospital va establir‐se a l'actual barri del Raval, fora de la muralla de la ciutat, en un terreny de  camps i horts. L'hospital acollia els més pobres, a més d'orfes i malalts mentals.     La  construcció  de  l'edifici  va  partir  d'un  projecte  de  planta  rectangular  de  dos  pisos  al  voltant  d'un  pati  amb  un  porxo a manera de claustre. L'any 1406 s'hi van alçar les ales del claustre, construït per trams de volta de creueria  oberts al pati amb arcs apuntats.    L'estructura de les naus gòtiques és diferent als pisos inferior i superior. Al pis inferior, on avui hi ha la Biblioteca  Sant Pau‐Santa Creu, és coberta amb voltes de creueria molt rebaixades; i al superior, on trobem la Biblioteca de  Catalunya, coberta amb una teulada de fusta a dos vessants sobre uns alts arcs diafragma de perfil apuntat.    La  capella  de  l'antic  hospital,  avui  sala  d'exposicions,  va  quedar  enllestida  l'any  1444.  Per  construir‐la  es  va  aprofitar una estructura de l'hospital original del canonge Colom.     Un  altre  element  del  complex  són  les  dues  escales  monumentals,  construïdes  a  partir  de  l'any  1585,  que  comuniquen el pati amb el pis superior de les naus. Al costat de l'escala de la nau occidental s'hi va construir la  farmàcia de l'hospital, a la segona meitat del segle XVII.      La darrera construcció, de l'any 1668, va ser la Casa de Convalescència,    avui dia seu de l'Institut d'Estudis Catalans, la qual va ampliar el recinte    fins al carrer del Carme. És un edifici ordenat al voltant d'un pati    quadrat, on destaquen les ceràmiques que va pintar Llorenç Passoles.       La creu sobre columna salomònica, al bell mig del pati, obra de Benat    Vilar, és de l'any 1691.     


Un altre edifici singular del conjunt, datat el segle XVIII, és la Reial Acadèmia de Medicina, antic Col∙legi de Cirurgia,  institució creada pel rei Martí I l'any 1402.    El fort augment de població que va viure la ciutat de Barcelona durant el segle XIX i el principi del segle XX, la poca  capacitat  per  adaptar‐se  a  uns  serveis  moderns  i  la  dificultat  de    restaurar  un  edifici  medieval  van  mostrar  la  necessitat de traslladar‐lo a uns terrenys molt més amplis situats, aleshores, a l'extraradi de la ciutat de Barcelona.  Amb aquesta finalitat es construí el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau. El vell hospital, però, encara es va  fer càrrec de les darreres hores, el 7 de juny de 1926, de l'arquitecte Antoni Gaudí.       A partir de l'any 1929 es va restaurar el conjunt d'edificis hospitalaris i se'ls va buscar una nova utilitat. El nou ús va  ser  el  cultural  i,  fruit  d'aquesta  decisió,  s'hi  van  anar  establint  diversos  equipaments.  Hi  tenen  seu,  a  més  de  la  Biblioteca Sant Pau‐Santa Creu, la Biblioteca Nacional de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Escola Massana,  la Reial Acadèmia de Medicina i la Reial Acadèmia de Farmàcia.    Text extret i resumit del Catàleg del patrimoni arquitectònic històrico‐artístic de Barcelona. Barcelona: l’Ajuntament, 198?.      

Juny 2013             

                        BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA:    Adolf Florensa i Ferrer (1889‐1968). Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2002    CONEJO  DA  PENA,  Antoni.  Assistència  i  hospitalitat  a  l’edat  mitjana.  L’arquitectura  dels  hospitals  catalans:  del  gòtic  al  primer  renaixement.  Director:  Maria  Rosa  Terés  Tomàs.  Barcelona:  Universitat  de  Barcelona.  2002.   (Tesi doctoral consultable a la biblioteca)    DANON, Josep. Visió històrica de l'Hospital General de Santa Creu de Barcelona. Barcelona: Fundació Salvador  Vives Casajuana, 1978    El Hospital de la Santa Cruz y San Pablo. BCN: Políglota, 19‐‐?    GARCIA  I  DOMÈNECH,  Rosa  M.  La  Casa  de  Convalescència  (1629‐1680),  seu  de  l'Institut  d'Estudis  Catalans.  Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1995    Institut  de  Tecnologia  de  la  Construcció  de  Catalunya.  Anàlisi  tècnica  i  funcional  del  patrimoni  immobiliari  municipal. Barcelona: l’ Ajuntament, 1982. Vol. 1    L'Hospital de Santa Creu i de Sant Pau : L'Hospital de Barcelona. Barcelona : Gustau Gili, 1971VILARRUBIAS,  Felio  A.  Noticia  histórico‐arquitectónica  de  los  edificios  del  antiguo  Hospital  de  la  Santa  Cruz  y  Casa  de  Convalecencia de San Pablo de la ciudad de Barcelona : 1401‐1928.  Barcelona: la Diputació , 1969.  

Profile for Biblioteca Sant Pau - Santa Creu

Guia de l'Hospital de la Santa Creu  

Guia de l'Hospital de Sant Pau, història i bibliografia.

Guia de l'Hospital de la Santa Creu  

Guia de l'Hospital de Sant Pau, història i bibliografia.

Advertisement