Josep Maria de Sagarra
(1894 – 1961)
Vinyes verdes vora el mar Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encara teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs. Vinyes verdes, soledat del verd en l' hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina... Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor... Dins del cep s' adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d' or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor... Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau cap al tard... Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!
Josep Maria de Sagarra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana, estudia Dret a la Universitat de Barcelona. El 1916 va ingressar al Instituto Diplomático y Consular a Madrid però deixa els estudis per dedicar-se de ple a la literatura poc abans d’acabar. El 1914 publica un primer llibre de poemes i, quatre anys després, estrena la primera peça teatral a més d’entrar en el periodisme professional gràcies a Ortega y Gasset. Sagarra és autor d’una obra extensa i variada amb un estil ric, acolorit i precís on barreja plantejaments temàtics i tècnics del Modernisme amb altres de populars i noucentistes. Entre 1920 i 1936 esdevingué un autèntic mite popular doncs recollí algunes de les aspiracions dels “feliços vint” que tendia al cosmopolitanisme i on la societat catalana cercava les formes més genuïnes d’emoció i realització política. Sagarra conrea el poema intimista, la cançó, la balada de tipus goethià, el cant i la sàtira polítiques i el poema narratiu, més pròxim a la novel·la que no pas a l’èpica. En el camp del teatre va crear en una varietat de gèneres (revistes musical, comèdies, farses i sainets de costums i tragèdies). Va crear un model de poema dramàtic que recollia una bona part dels ingredients del drama o de la comèdia, de costums i de la cançó popular catalana.
També col·labora amb assiduïtat a la premsa. Una de les novel·les, “Vida privada”, constitueix una crònica de la decadència de l’aristocràcia barcelonina.
Josep Maria de Sagarra a les Rambles (Francesc Català-Roca 1950)
El 1936, es casa amb Mercè Devesa i, durant els anys de la guerra civil i la guerra mundial, resideix a diversos llocs de l’estranger.
Quan retorna a Catalunya, s’incorpora a la vida literària clandestina. Al 1946 comença de nou la seva activitat teatral i, més tard, la periodística. Al principi intenta renovar el seu repertori de models, escrivint drames d’inspiració existencialista obtenint poc ressò. Després, torna a un dels models més típics de la època anterior, el poema dramàtic, estrenant algunes de les seves obres més famoses, a més del drama burgès d’intensió religiosa i l’adaptació d’obres de Molière i Gogol. Als anys cinquanta publica unes extenses Memòries.
Per raons més econòmiques i literàries que ideològiques, es distància poc a poc dels grups catalans de la resistència. Va ser conseller de la Sociedad General de Autores de España i el govern espanyol li va concedir la Gran Creu d’Alfons X el Savi. Va ser membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Josep Maria de Sagarra al 1912
Bibliografia La Rambla de les floristes: comèdia en tres actes Tarragona: Arola, 2019
La Ruta blava: viatge a les mars del Sud Barcelona: Edicions 62, 2009
El Cafè de la Marina Barcelona: Educaula, 2013
Teatre. 5 València: Tres i Quatre ; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2012
Teatre. 6 València: Tres i Quatre, 2015
El Meu Verdaguer Barcelona: La Campana, 2002
Cançons de rem i de vela Barcelona: Proa, 2002
Prosa. 1 València: Tres i Quatre, 1999
Prosa. 2
València: Tres i Quatre, 1997
Prosa. 3 València: Tres i Quatre, 2000
Homenots : quarta sèrie : Josep Maria de Sagarra.... / Josep Pla Barcelona: Destino, 1975
Sagarra i Barcelona / Enric Gallén ... Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2012
La Poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra: les veus de la terra / Josep Miquel Sobrer Cabrera de Mar: Galerada, 2011
Trobareu més títols disponibles a altres biblioteques de Barcelona i a
Frases de l'autor: “Cadascú és esclau de la seva sang i de la seva història; jo soc esclau de les pedres, dels renecs i dels rams de farigola d’una vella ciutat mediterrània” La ruta Blava. Viatge a les mars del Sud
“Són espanyols: la “manola”, / els rectors i els magistrats, / els nats en terra espanyola / i els fills d’aquests desgraciats” Poemes satírics. El notre avantprojecte Constitució” a la revista El Be Negre 1931
de
“Per a donar una visió exacta i justa del valor moral i material d’un element qualsevol, només definint l’olor n’hi ha bé prou” A la revista Mirador, 4 de novembre de 1929
Links d’interès http://www.visat.cat/espai-traductors/c at/traductor/220/josep-maria-de-sagarr a.html https://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-m aria-de-sagarra http://www.lletres.net/pla/pla-sag.html https://blocs.mesvilaweb.cat/rginer/?p= 213455 https://www.youtube.com/watch?v=IFm GrCHuZ0k https://www.ara.cat/cultura/Josep_Mari a_de_Sagarra_0_633536718.html http://lapanxadelbou.blogspot.com/201 1/09/avui-com-molta-gent-sap-i-la-resta .html https://www.youtube.com/watch?v=R1k DBOqZmiY
http://margaritaxirgu.es/vivencia2/58sa garra/sagarra.htm
Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall Carrer de Sant Gervasi de Cassoles, 85 BARCELONA 08022 t. 934 17 83 47 b.barcelona.jmp@diba.cat www.barcelona.cat/bibsantgervasi