4RATLLES Núm. 58 set-oct 2015
Butlletí
MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN Barcelona, 14 de juny del 1939 - Bangkok, 17 d'octubre del 2003
Escriptor i periodista, desenvolupà la seva creativitat en múltiples gèneres. Molt conegut també per les seves conviccions polítiques; fou militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya i de Iniciativa per Catalunya. Dins la seva faceta com a novel·lista, la sèrie protagonitzada pel detectiu gallec Pepe Carvalho ha esdevingut una de les més importants dins el gènere de novel·la negra. Des de l'any 2004 s’atorga el Premi de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, creat a la seva memòria i des del 2006 el Premi Pepe Carvalho de novel·la negra. Amb aquest últim han estat premiats: Francisco González Ledesma, Henning Mankell, P. D. James, Michael Connelly, Ian Rankin, Andreu Martín, Petros Màrkaris, Maj Sjöwall, Andrea Camilleri i Alicia Giménez Bartlett. El personatge de Pepe Carvalho apareix per primer cop a la novel·la Yo maté a Kennedy, però és més conegut, a partir de la segona entrega de la sèrie, Tatuaje, portada al cinema per Bigas Luna. Militant del Partit Comunista d'Espanya als anys cinquanta, i presoner del règim franquista, acaba exercint durant quatre anys d'agent de la CIA. Atípic investigador privat que serveix per retratar, i sovint criticar, la situació política i cultural de la societat espanyola de la segona meitat del segle XX. El procés autodestructiu del Partit Comunista en els primers temps de la transició es descriu a Asesinato en el Comité Central, la caiguda del "felipismo" en els anys noranta és l'ambientació de la novel·la El premio, o el discutit procés de transformació de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 està present a Sabotaje Olímpico. La saga té el seu punt final amb la publicació pòstuma de Milenio Carvalho, on el protagonista, acompanyat del seu inseparable "Biscuter", s'imposa una última aventura en forma de volta al món que acaba convertint-se en una mirada amarga i melancòlica sobre la situació sociopolítica mundial i el pas del temps
Contingut:
MONTALBÁN / MONTALBANO
Andrea Camilleri, reconegut escriptor sicilià,
va ser un gran amic de Vázquez Montalban. Compartien una mateixa Biobibliografia
visió política i social i, Camilleri, reconeix admirar l’obra de Vázquez
Política
Montalban. És per aquest motiu que anomenà Montalbano al
Cinema
personatge protagonista de Il Commissario Montalbano investigador
Gastronomia
aficionat, com Pepe Carvalho, a la gastronomia i la literatura. http://www.asociacionvazquezmontalban.blogspot.com.es/p/recursos-externos.html
Página 2
El 1945, en el cor de la postguerra, un home que havia estat policia durant la República, afiliat al PSUC, detingut i condemnat, tornava a casa després d’haver complert varis anys de presó. Vivia al carrer Botella, al Raval de Barcelona, L’home pujava al seu pis molt abatut aquell matí, amb una maleta de cartró; allà l’esperava la seva muller, una humil modista i, a mitja escala es va creuar amb un infant grassonet de cinc anys. Els dos es van mirar molt sorpresos en veure’s per primera vegada. Així és com va explicar Manuel Vázquez Montalbán el moment i el lloc en el qual va conèixer el seu pare. D’ell n’heretà la consciència política d’esquerres. I la rebel·lia universitària el portà a afiliar-se també al PSUC el 1961, a formar part del comitè central i a complir amb tots els ritus usuals de la clandestinitat: pamflets, cèl·lules, consignes, contrasenyes o noms de guerra. Però sobrevingué la conseqüent batuda i anà a parar a la presó de Lleida, on hi estigué tres anys.
CONSCIÈNCIA POLÍTICA I SOCIAL
Quan aconseguí la llibertat, era un jove amb vocació de poeta i literat tot terreny. Montalbán era una marxista-leninista amb segones intencions, un exemplar estrany de comunista, que no es volia privar de l’humor, del sarcasme i de la ironia, quelcom sospitós en el bloc mental tancat del partit. Va començar a escriure sota pseudònim i des del primer moment va tenir una obsessió que va aconseguir complir fins a la seva mort: en qualsevol empresa on va escriure, el primer que exigia era que el donessin d’alta a la Seguretat Social. I ben aviat la ploma d’aquest periodista superdotat va començar a disparar des de qualsevol mitjà que li oferís l’oportunitat. A partir de 1979, i després de guanyar el Premi Planeta amb l’obra Los mares del sur, va aconseguir “comprar temps per a la literatura”. I a partir d’aleshores les seves novel·les esdevingueren més ambicioses, més arriscades i més lliures. Aquest nou vessant l’encetà el 1985 amb El pianista, una obra en la qual hi posà tot el seu talent i on es poden llegir alguns dels passatges més commovedors i vertaders de la peripècia de la Barcelona dels vençuts. I seguí amb Galíndez (1991) o la monumental Autobiografía del general Franco (1992), en la qual un vell escriptor rep l’encàrrec d’escriure una pseudoautobiografia del dictador que aprofita per oferir la veu i la versió de la història del tirà com a contrapunt. Poc temps més tard, emprengué una altra peripècia de similar envergadura a Quinteto de Buenos Aires, obra en la qual es preguntava pels mecanismes secrets del règim argentí responsable dels desapareguts entre 1976 i 1983. Cal recordar també Roldán, ni vivo, ni muerto; El estrangulador; Panfleto desde el planeta de los simios o Pasionaria y los siete enanitos.
VÁZQUEZ MONTALBÁN I LA CUINA
“Yo
aparte de escribir, lo único que se es cocinar”
Seria imperdonable parlar de Vázquez Montalbán sense referir-nos a la seva gran passió: La Cuina; i el “transmissor” que va utilitzar per fer-nos-la arribar tenia nom i cognom: “Pepe Carvalho” “..Carvalho carece de una teoria de la cocina que no sea la mia” Pròleg del llibre “Las recetas de Carvalho”
Però l’aportació de Vázquez Montalbán al món de la cuina no es va limitar tant sols a les novel·les d’aquest detectiu, ni molt menys. Va contribuir a dignificar una cuina catalana força maltractada en aquell moment, i a trencar el “tabú” que un “comunista”, com era ell, també podia gaudir de la bona cuina, tot desmitificant que aquest plaer només podia correspondre a la burgesia. A més, va fer possible que la cuina tradicional i la contemporània convisquessin sense cap problema en aquest país. Ferran Adrià deia d’ell pocs dies després de la seva mort el 2003: “Respecto a El Bulli, Vázquez Montalbán fue la primera persona que habló de lo que estábamos haciendo calificándolo de "cocina de investigación". Lo dijo hace ocho o diez años, cuando la gente aún no sabía cómo calificar lo que hacíamos en el restaurante. Era admirable, ya que no sólo en cocina, sino en todo, tenía una gran capacidad de análisis y de anticiparse al futuro.”
Les seves cendres van ser llançades al mar a la Cala Montjoi, prop de “El Bulli”
Página 3 Bibliografia gastronòmica. • L'art del menjar a Catalunya • Las Cocinas de España: Cataluña; Extremadura; Galicia; Valencia • Tiempo para la mesa. • Recetas inmorales, 1981, Oh Sauce. Cocina. • Las recetas de Carvalho • Reflexiones de Robinsón ante un bacalao • Les meves receptes de cuina catalana • Contra los gourmets • La boqueria catedral dels sentits. • La cocina de autor : Carvalho gastronómico • Carvalho gastronómico. Saber o no saber • Beber o no beber • Guía de restaurantes obligatorios • La cocina de los Mediterráneos: viaje por las cazuelas de Cataluña • La cocina del mestizaje: Carvalho gastronómico. Viaje por las cazuelas de Murcia, Andalucía, Extremadura y Canarias • La cocina de los Finisterres. • El otro recetario.
“- Cualquier cosa, Espaguetis supongo – añadió. - Spaghetti alla maricona arrabiata – pidió Leveder. - No tenemos de eso. - Lo pido en todos los restaurantes y nunca tienen..” Asesinato en el Comité Central
Spaghetti alla maricona arrabiata 80 grs. de espaguetis por persona; 1 cabeza de ajos; 4 o 5 guindillas secas pequeñas; tomate fresco rallado; hierbas aromáticas en las que predomine el orégano; sal, pimienta; queso rallado, potestativo Se cuecen los espaguetis al dente. En bastante aceite, paralelamente, se han sofrito las guindillas, el ajo y, muy brevemente, el tomate, abundante, que ha de quedar simplemente escaldado. Se cuelan los espaguetis y se sazonan con la pimienta y las hierbas aromáticas. Sobre ellos se vierte y se reparte, muy caliente, la salsa formada en la sartén. Se puede añadir o no queso rallado.
Vázquez Montalban al programa de RTVE “Con las manos en la masa” (Sintonia per a nostàlgics..) http://www.rtve.es/alacarta/videos/con-las-manos-en-la-masa/manos-masa-conejo-romesco/1522139/
PEPE CARVALHO, UN DETECTIU QUE VA SALTAR DE LA NOVEL·LA A LA PANTALLA. Pepe Carvalho: Nom original: José Carvalho Tourón o José Carvalho Larios Alias: Ventura, com comunista a la clandestinitat Lloc de naixement: Souto (Lugo) Pares: Ofelia Tourón (o Larios) i Evaristo Carvalho Edat: des dels 35 fins als 65 Residència: Vallvidrera (Barcelona) Professió actual: Detectiu privat Professió anterior: Agent de la CIA durant 4 anys Aliats: Biscuter (ajudant i cuiner), Bromuro (confident) i Enric Fuster (gestor i company de tertúlies ) Parella: Charo (Prostituta de professió) Tarannà: Detectiu atípic, personalitat complexa i contradictòria, cultura molt àmplia, gran apassionat de la gastronomia, faldiller, desenganyat de la política i un gran viatger .
CINEMA
C/Baldiri Aleu 6-8 Telèfon: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org
Hivern: Dilluns, de 15 a 21 Dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d’11 a 19 h Estiu (juliol/agost): Dilluns a dijous de 14 a 21 h Divendres, de 9 a 16 h Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials. Tancat diumenges i festius.
Fonts : http://quefuedemagazine.blogspot.com.es/2010/06/ las-novelas-de-pepe-carvalho-y-sus.html. Adaptacions cinematogràfiques i televisives de Pepe Carvalho
https://books.google.es/books? id=jNC1BAAAQBAJ&pg=PA155&lpg=PA155&dq=ju anjo+puigcorbe+pepe+carvalho&source=bl&ots=tRh lbCYgMl&sig=hdoqqt5H7anHxymbSqiRttvuijU&hl=e s&sa=X&ved=0CD8Q6AEwBTgKahUKEwik54_C3f3 http://www.cine-de-literatura.com/2013/10/manuel- HAhVFxRQKHeTiDrY#v=onepage&q=juanjo% vazquez-montalban-pepe-carvalho.html.Cine de 2 0 p u i gc o r b e% 2 0 p ep e% 2 0c ar va l h o &f =f a ls e. literatura Adaptaciones de Pepe Carvalho.... http://www.vespito.net/mvm/carvtv.html. en televisión
Carvalho
Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat Pl. Montserrat Roig, I (L’Olivera) Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 188 A/e: santboià@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya
CURS 2015-2016 Els cursos són trimestrals (2 sessions de 2 hores a la setmana) Hi ha tres períodes de matrícula: setembre, desembre i març
Inscripcions 1r trimestre Només antics alumnes: 14, 15 i 16 de setembre de 2015 Nous alumnes: del 17 al 25 de setembre de 2015