4RATLLES Butlletí
Núm. 65 gen-mar 2017
Després d’uns anys de viure a Leeds, el 1925 Tolkien retornà a la Universitat d’Oxford, on va conèixer C. S. Lewis, que acabaria sent un dels seus millors amics i confidents literaris. Ambdós, juntament amb gent com Owen Barfield o Charles Williams, van formar el grup The Inklings, que mantenia animades tertúlies en el pub Bird and Baby (The Eagle and Child). Lewis, amb qui va compartir les seves aficions als mites i llegendes, especialment els relatius a l’època medieval, també es va convertir en un escriptor reconegut i popular amb les seves cèlebres Cròniques de Nàrnia.
Johan Ronald Reuel Tolkien (1892-1973) va néixer a Bloemfontein, Sud-àfrica. Als tres anys, per motius de salut, es traslladà amb la seva mare al Regne Unit . El seu pare, que es quedà treballant al país africà, va morir aviat, el 1896, a l’igual que la seva mare, que morí l’any 1904. El jove Tolkien sempre va sentir inclinació per l’estudi del llenguatge, el folklore i la mitologia, i es va acostumar a crear des de menut idiomes propis, que compartia amb els seus cosins i el seu germà menor, Hilary Arthur, nascut l’any 1894. Va estudiar a la Universitat d’Oxford, on va rebre excel·lents qualificacions en llengua i literatura anglesa. Lluità a la Primera Guerra Mundial i va patir l’anomenada febre de trinxera. Durant la convalescència va començar a treballar en El Silmaríl·lion. En la seva faceta d’editor, Tolkien publicà Sir Gawain i El Cavaller Verd (1925), un text anònim del segle XIV ambientat en la cort de Camelot. Als anys 30 publicà estudis crítics com el Beowulf (1936). El Hòbbit (1937) s’inicià com un conte escrit per als seus fills. Però la història es va engrandir amb El senyor dels anells, i el 1954 va publicar La comunitat de l’anell i Les dues torres. El 1955 aparegué El retorn del rei. Aquesta obra, situada en un món mitològic, èpic i fantàstic, basada en la clàssica confluència entre el bé i el mal, es convertí en un èxit literari i un objecte de culte sense precedents. L’any 1959 Tolkien abandonà la docència i el 1968 va anar a viure a Pool, a Bournemouth, on va morir el 2 de setembre de 1973, a l’edat de 81 anys està enterrat al cementiri de Wolvercote, a Oxford.
Contingut:
En vida, a més dels títols citats, l’autor britànic publicà també el poemari Les aventures de Tom Bombadil (1962), Arbre i fulla (1964) o el conte El ferrer de Wootton Mayor (1967), entre d’altres.
Biobibliografia Universos ficticis Èlfic i més Cinema i música
Després de la seva mort s’editaren diversos llibres que encara van engrandir més el seu llegat dins de la fantasia heroica, com ara els de La història de la Terra Mitjana.
L’any 2007, el seu fill Cristopher edità un nou llibre titulat Els fills d’en Hurin, en el qual es narra una història ambientada en la Primera Edat de la Terra Mitjana. Publicà també La llegenda de Sigurd i Gudrun (2009), poema èpic basat en l’Edda poètica. I amb posterioritat aparegué La història d’en Kullervo, obra protagonitzada per un nen orfe amb poders sobrenaturals.
Més continguts a: +4RATLLES
Página 2
UNIVERS DE FICCIÓ
conjunt de conceptes, històries, personatges i poblacions fictícies que funcionen com un tot homogeni i cohesionat.
El terme es reserva per a aquells mons amb una complexitat apreciable o utilitzats en múltiples històries. Els més antics són les mitologies que les diverses cultures i civilitzacions han anat generant en els últims mil·lennis (grecoromana, escandinava, celta, precolombina, japonesa...). La diferència estaria en el fet que les mitologies es generen anònimament, mitjançant una successió de generacions humanes, i els universos de ficció són creats per un o diversos autors. També el terme «mitologia» pressuposa un element teològic: el de la creença en l'existència dels déus. Als «universos ficticis», tal com se'ls concep en l'actualitat, se'ls considera doncs com a exercicis plenament conscients de la creació d'una ficció.
CONTINUÏTAT: nivell de coherència interna dels diversos aspectes i històries representats dins d'un univers de ficció, de manera que ells mateixos no es contradiguin entre si. Un elevat nivell de continuïtat augmenta el realisme d'un univers de ficció.
UNIVERS
PARAL·LEL: Un univers paral·lel és un univers similar en tot a l'univers original, llevat d'unes petites diferències. Sovint s'utilitzen com a recurs narratiu per justificar situacions incoherents. Un univers paral·lel pot utilitzar-se també perquè certes regles o enfocaments no s'apliquin a la totalitat d'un univers, sinó a un sector contingut. També s'utilitzen per introduir-hi un personatge provinent de l'univers «normal», que s'ha d'adaptar a la nova realitat o intentar restaurar l'univers original.
DIMENSIONS PARAL·LELES: Una dimensió paral·lela és un lloc fictici que no forma part, des d'un punt de vista cosmològic, del mateix univers; però que a diferència dels universos paral·lels no posseeix punts de comparació apreciables amb l'univers principal. En general, l'accés a tals dimensions és senzill però està restringit a certs personatges, associacions, tecnologies o mètodes no disponibles per a tothom. FUTURS: El mateix univers de ficció, vist un cert temps en el futur. Pot ser vist mitjançant un viatge temporal d'un personatge del present al futur o viceversa, mitjançant una història especial ambientada directament en aquest futur, o fins i tot mitjançant una sèrie que si hi ambienta, en la qual el «futur» passaria a ser el present dins del seu propi marc de referència. Un univers de ficció pot tenir un futur concret ja establert, o tenir múltiples «futurs possibles», que són tractats com a futurs eventuals que podrien tenir lloc o no.
ARDA
I
LA
TERRA MITJANA
Arda és el món en el qual succeeixen els
esdeveniments de gairebé tota l’obra de ficció de Tolkien, inclou els continents de la Terra Mitjana i Aman amb els oceans que els separen. És una part d’Eä, el món i tot el que hi ha. Arda va ser creada, conjuntament amb tota la resta d’Eä, amb la música dels Ainur (elfs) per a els fills de Llúvatar (homes). Evolució de la geografia d’Arda al llarg dels temps: 1a edat
2a edat
3a i 4a edats
De Ardas_geografi.GIF: Jacob Lundbergderivative work: Rondador (talk) - Ardas_geografi.GIF, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/ index.php?curid=9808919
Originalment, Arda era un món pla, els continents estaven envoltats per un gran oceà, Ekkaia o Mar Circumdant, i separats per Belegaer, anomenat el
Gran Mar. Durant la primera edat, l'àrea nord i oest de la Terra Mitjana fou ocupada pel país de Beleríand, però fou destruït durant la Guerra de la Còlera.
Página 3 Durant la Segona Edat, Númenor fou aixecat en el Gran Mar per als Edain (Homes de Beleriand). Aquesta illa existí durant la major part de la Segona Edat, però fou destruïda com a resultat del desafiament de la Prohibició dels Vàlar (éssers espirituals) de navegar cap a Aman. Després de la destrucció de Númenor, Arda fou arrodonida i Aman treta del món, només hi podrien arribar els elfs, seguint el camí recte que els va ser concedit. Al mateix temps, noves terres i continents es van crear. Al sud de la Terra Mitjana, la Terra Obscura, i a l'est, Romenor, la terra del sol. Poc abans de la caiguda de Númenor, un petit grup d'homes (liderats per Elendil, i els seus fills Isildur i Anárion) escapà de la destrucció i s'assentaren a l'oest de la Terra Mitjana, formant així els regnes de Góndor (a prop de Mórdor, el regne
de Sàuron) i Arnor (a prop dels Regnes Elfs de les Rades Grises (Mithlond i Rivendell). Aquests regnes d'elfs i humans lluitaren contra la maldat de Sàuron durant tota la Tercera Edat. La fi de la Tercera Edat va succeir degut a la caiguda de Sauron i la destrucció de l'Anell a mans dels hòbbits Frodo Saquet i Samseny Gamgí (Sam) i a mans de les forces de Góndor i Ròhan, comandats per Àragorn, integrant de La Germandat de l'Anell. La Quarta Edat començà amb gran esperança per part dels dúnedain (Homes de l’Oest, que veien Àragorn com el fundador de l'Era dels homes). Amb el pas del temps, Arda arribaria a ser el planeta Terra tal com el coneixem avui en dia. J.R.R.Tolkien diu en una de les seves cartes que Arda és la Terra, ubicada en un temps fictici.
Tolkien i les llengües. Conlanger Escriptor, professor, filòleg, poeta, traductor i per sobre de tot un amant del llenguatge. Com a mostra el que va escriure en una carta, on deia que tota la seva obra era “fonamentalment lingüística en la inspiració”. Aquesta devoció el convertí en un àvid i prolífic Conlanger, és a dir, un creador de llenguatges construïts. El 1931 publicà un assaig al voltant d’aquest, el seu passatemps favorit, el seu vici secret. I no s’hi va posar pas per poc. En va crear més de quinze, tot i que només dues amb un gran nivell de desenvolupament: el Quenya i el Sindarin. Tampoc va limitar-se només a inventar noves llengües, sinó que va elaborar una història on explicar com aquestes varen néixer d’una arrel comuna i el desenvolupament del temps les va dotar de característiques diferenciades. “La invenció de les llengües és la fundació. Les <històries> han estat concebudes per procurar un món a les llengües, i no al contrari. En mi, el nom ve primer i la història segueix. (Cartes n.165)” Hi ha una certa influència, deliberada, de llengües reals en les creades per Tolkien: al Sindarin, del gal·lès en el Quenya del llatí i del finès. Quenya (alt èlfic): A Aman hi havia dos dialectes del Quenya: Vanyarin i Noldorin aquest darrer també fou utilitzat a la Terra Mitjana. En comparació amb altres llengües èlfiques el Quenya és arcaic. Preserva les característiques més importants del llenguatge èlfic original, quan aquests despertaren per primera vegada al llac Cuiviénen. “Una llengua amb moltes belles paraules i molts astuts artificis en la seva parla” L’índex del Silmaríl·lion es refereix al Quenya com a “la llengua antiga comuna a tots els elfs, a la forma que prengué a Valinor a la Terra d’Aman. Sindarin (èlfic gris): L’idioma èlfic més comunament parlat a la Terra Mitjana durant la tercera edat. En el seu origen la llengua dels elfs grisos estava emparentada amb el Quenya. Com explica el mateix Tolkien “perquè era la llengua d’aquells Eldar que havien arribat a la riba de la Terra Mitjana i no havien travessat el mar, i es van quedar un temps a les costes del país de Beleriand. En el llarg crepuscle la llengua s’apartà molt de la dels Eldar de més enllà del mar”. Tengwar: sistema alfabètic d’escriptura, emprat per Tolkien vàlid per a qualsevol idioma.
És una de les llengües millor conservades de la Terra Mitjana, tot i ser la llengua èlfica més radicalment transformada de la qual tenim un millor coneixement.
TOLKIEN
I EL ROCK
L’ombra d’El Senyor dels Anells comença a fer-se present a principis dels 70 en cançons rock com Rumble On i The Battle of Evermore de Led Zeppelin, Rivendell de Rush, Stagnation de Genesis, The Gnome de Pink Floyd o Lord of the Rings d’Styx. L’obra de J.R.R. Tolkien ha inspirat a músics de tots els estils: rock, clàssica, folk, pop, new age...
C/Baldiri Aleu 6-8 Telèfon: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org
Si hi ha un gènere musical amb cançons que lloïn el coratge dels guerrers, expliquin cruentes batalles contra exèrcits de criatures obscures d’inframons plens de foc, narrin els rescats de boniques princeses de les urpes de dracs gegants que escupen foc i es poden cantar a cor amb una colla de
nans, elfs i hobbits borratxos dins d’una taverna amb una gerra de cervesa o d’hidromel a la mà és el heavy metal. En un gènere on la cultura o els ritus celtes, pagans i víkings són tan presents, l’obra de J.R.R. Tolkien, plena de fantasia, èpica i màgia, hi ha arrelat fort. Especialment dins dels subgèneres del Black Metal i del Folk Metal on molts grups tenen l’obra de Tolkien com una de les seves principals fonts d’inspiració.
Alguns grups Metal amb noms extrets de l’imaginari Tolkien: Darkthrone (en referència al Tron Obscur de Sàuron). Burzum (obscur en la llengua negra parlada a Mórdor). Orkrist (l’espasa elfa que s’il·lumina a prop dels orcs). Orthanc (torre de la fortalesa d’Isengard) Hi ha sis grups amb el mateix nom a tres continents diferents!.
Personatges: Gandalf, Saurom, Anàrion, Gollum, Azaghal... Llocs: Amon Din, Amon Amarth, Isengard, Cirith Gorgor, Mordor, Arda...
Hivern: Dilluns, de 15 a 21 Dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d’11 a 19 h Estiu (juliol/agost): Dilluns a dijous de 14 a 21 h Divendres, de 9 a 16 h Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials. Tancat diumenges i festius.
La llista de cançons i àlbums heavies inspirats en l’obra de Tolkien pot ser interminable; per als no iniciats en el tema, tres recomanacions: Un dels més Tolkienians i populars els alemanys Blind Guardian i el seu disc Nightfall In Middle-Earth (1998) basat en el Silmaríl·lion. Els andalusos Saurom i Sombras del Este (2002) basat en La Comunitat de l’Anell. Poemes de Tolkien musicats pels austríacs Rivendell a FarewellThe Last Dawn (2005)
CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ERAMPRUNYÀ SERVEI LOCAL DE CATALÀ DE SANT BOI DE LLOBREGAT Plaça de Montserrat Roig, 1 – L’Olivera Cicle de cinema infantil en català (CINC) Cinemes Can Castellet, amb el suport del Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat, organitza el 2n cicle de Cinema infantil en català (CINC).
El CINC és una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura per fer créixer l'oferta i el consum de cinema infantil en català, amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i de diversos ajuntaments, institucions, entitats i cinemes. Actualment el CINC arriba a 53 localitats del territori. Pel·lícules que es podran veure a partir de gener de 2017 a un preu reduït: Diumenge 15 de gener: La casa màgica Diumenge 19 de febrer: Del revés Diumenge 19 de març: Coco, el petit drac Diumenge 9 d'abril: Charlie Brown i Snoopy Diumenge 14 de maig: Kung Fu Panda 3 Horari: 12.15 h Preu: 4,5 € petits i grans Més informació: http://www.gencat.cat/llengua/cinema/cinc.html