4RATLLES Butlletí
Núm. 66 abr-jun 2017
Itàlia en groc
Giallo (groc) és el nom amb el qual es coneixen a Itàlia els relats o les pel·lícules pertanyents al gènere policíac, el que nosaltres anomenem gènere negre. Aquest ús es popularitza a Itàlia a partir del 1929 quan es va publicar una col·lecció anomenada Il Giallo Mondadori, d’aquesta mateixa editorial, on destacava el color groc de les cobertes.
Ingredients fonamentals dels “gialli” són: els protagonistes -molts d’ells comissaris, detectius, inspectors, advocats...-, la trama i el lloc on estan ambientats. No hi ha cap investigador que no s’identifiqui amb el lloc on viu: Miss Marple, amb St. Mary Mead; Sherlock Holmes, amb el 221B Baker Street de Londres; Pepe Carvalho, amb Barcelona... A l’actual novel·la negra italiana aquest aspecte de territorialitat és encara més fort. Aquí trobareu alguns exemples d’autors, personatges i obres on la localització geogràfica és un tret fonamental.
Aosta (Valle d’Aosta) Sotscap de policia Schiavone Autor: Manzini, Antonio Un romà del Trastevere, traslladat com a càstig a Aosta, lloc que detesta. Pista negra La costella d’Adam Temps boig
Bologna (Emilia-Romagna)
Bari (Puglia)
Rocco Advocat Guido Guerrieri Autor: Carofiglio, Gianrico Heroi melancòlic, en una Bari canviant, assolellada i nocturna, indiferent i criminal, refinada i subterrània. Es bolca en causes desesperades, sense perdre la seva mirada irònica sobre les coses i sobre si mateix. A ulls clucs
Firenze (Toscana)
Comissari De Luca, inspector Coliandro, inspectora Grazia Comissari Bordelli Autor: Vichi, Marco Negro Relats ambientats a la Autor: Lucarelli, Carlo Florència dels 60, molt Tres investigadors que Lucarelli alterna a diferent de la Florència de diferents trames centrades a Bolonya. postal i turística que ara El comisario De Luca coneixem.
Milano (Lombardia)
Contingut: Itàlia en groc No tot és “giallo” Pel·lícules i sèries Consells CNL
Napoli (Campania) Inspector Michelle Ferraro Comissari Ricciardi, inspector Autor: Biondillo, Gianni Quarto Oggiaro és el barri, als afores de Lojacono Autor: De Giovanni, Maurizio Milà, on treballa aquest inspector. El comissari Ricciardi noble Motivos para matar decadent, trist per la seva capacitat de Nuoro (Sardegna) “veure” les últimes imatges i pensaments dels morts. Carabiniere Martino Crissanti El Nadal del comissari Ricciardi Autor: Soriga, Flavio No hi passava mai res a Nuraiò, un petit La primavera del comissari Ricciardi La tardor del comissari Ricciardi indret on la vida es mor d’avorriment. Pluja negra Més continguts a: +4RATLLES
Página 2
Padova (Veneto)
Marco Buratti alies El Caiman (ex-convicte) Autor: Carlotto, Massimo Compleix set anys de presó tot i la seva innocència. Barreja el model d’investigador americà amb certa tendència anàrquica i d’esquerres. La verdad del Caimán El misterio de Mangiabarche Hasta nunca mi amor
Pineta(Toscana)
Cambrer Massimo, comissari Fusco i els vellets del BarLume Autor: Malvaldi, Marco El BarLume, a la petita ciutat de Pineta, a la costa Toscana, és el lloc de reunió d’aquests personatges que investiguen els casos de crònica negra dels voltants. La brisca de cinco El caso del mayordomo asesinado El juego de las tres cartas
Romagna(Emilia-Romagna)
Primo Cassadei, àlies Terzo Autor: Flamigni, Carlo La “riviera romagnola” i els pujols de l’”entroterra” són les zones de Primo Cassadei, que té una dona xinesa que només parla romanyès i un grup d’amics força estranys. Macbetto Fusaroli és el comissari de policia a qui ajuda a resoldre els crims. Crimen en la colina, el primer caso de la família Cassadei Circunstancias casuales
Torino(Piemonte)
Comissari Santamaria Autor: Fruttero & Lucentini La dona del diumenge Emiliano Mercalli di Saint-Just Autor: De Cataldo, Giancarlo Una novela criminal Italia cosa nostra Torí afegeix a les investigacions un aire elegant i irònic
Parma (Emilia-Romagna)
Comissari Soneri Autor: Varesi, Valerio A les ciutats petites, sobretot les del nord, més riques, el mal es comporta de manera discreta. Les morts violentes revelen la vida inconfessable de la ciutat. Les ombres de Montelupo El rio de las brumas Con las manos vacias
Roma (Lazio)
Comissari Francesco Ingravallo Autor: Gadda, Carlo Emilio Per a Gadda, trobar el culpable és l’últim que importa, ramifica la investigació en milers de direccions, que s’expandeixen en la riquesa embullada de Roma. El zafarrancho aquel de via Merulana
Sicilia
Capità Bellodi Autor: Sciascia, Leonardo El dia de la lechuza Comissari Salvo Montalbano Autor: Camilleri, Andrea La forma de l’aigua El camp del terrissaire El lladre de pastissets La màfia, de manera més o menys evident, és el substrat sobre el qual es desenvolupen les trames. Els llocs, inventats o no, dibuixen perfectament la realitat politicosocial i les característiques geogràfiques d’aquest territori.
Venezia(Veneto)
Comissari Guido Brunetti Autor: Leon, Donna Inspector venecià, inventat per una canadenca, la qual no vol que els seus llibres es tradueixin a l’italià. Recull mols estereotips d’Itàlia i incideix força en una suposada “innata tendència” a la corrupció dels seus habitants. Mort a la Fenice Acqua alta Les aigües de l’eterna joventut Informació extreta de: Papi, Giacomo. Atlante degli investigatori
Donna Leon; Leonardo Sciascia; Carlo Flamigni; Andrea Camilleri; Marco Malvaldi
Página 3
No tot és “giallo”
El “giallo clàssic” o deductiu es considera literatura d’entreteniment, desvinculada de temes de denúncia social o aprofundiment. El crim és sempre fruit de l’acció d’una persona i preval la resolució d’aquest al descobriment dels motius que han portat a cometre’l.
“Giallo històric”, on l’ambientació és molt important, sobretot en l’aspecte de reconstrucció de la societat, el mode de viure i de pensar dels personatges de l’època. Encara que el treball de documentació sigui notable, l’objectiu principal és l’entreteniment i no la recerca històrica. En seria un exemple, El nom de la rosa d’Eco.
Noir En el més pur, el de l’escola americana, adoptat posteriorment per autors francesos com Manchette o Leo Malet, existeix un marcat component sociològic, on l’ambientació esdevé una protagonista més de la història. Si al “giallo” el cas se sol resoldre de manera feliç, al “noir” el final colpeja i desestabilitza el lector.
Noir mediterrani Representat per autors com: Carlotto, Izzo, Camilleri, Markaris o Vázquez Montalban. Autors que posen en relleu el contrast entre la lluminositat, bellesa i tranquil·litat dels llocs mediterranis i la ferotgia dels crims que s’hi perpetren.
Hard-Boiled Gènere americà per excel·lència. Apareix a partir dels anys 30 amb Chandler i Hammett. Els protagonistes són detectius privats amb vides dissipades i amistats als baixos fons, delinqüents i prostitutes. Es posa èmfasi en elements com el sexe, la violència i l’alcohol. Se sol arribar a la resolució dels casos per mitjans poc ortodoxos.
Thriller La paraula deriva de “thrill”, calfred, Derivat del “giallo”, el component d’acció és fonamental, també el suspens i la tensió. Es caracteritza per emocions fortes, intenses situacions amoroses o criminals, persecucions, tirotejos i una trama que manté en tensió el lector. És el gènere dels assassins en sèrie, dels assetjadors, dels policies que combaten el terrorisme i de les conspiracions.
Spy-Story sots gènere del thriller, normalment el protagonista és un espia: l’exemple més clar és Ian Fleming i James Bond. Es caracteritza per escenes d’acció, ús d’amenaces basades en temes científics, armes bacteriològiques, etc. El final sempre és positiu. Què és el cinema GiaÉs un gènere de cinema policíac i de terror d’origen italià que va tenir el seu zenit entre els anys 60 i 70. El directors del Giallo són considerats els precursors del cinema de terror contemporani i van influir a tota una generació d’autors a nivell mundial (Brian de Palma, John Carpenter, Quentin Tarantino...) i els que van prefigurar el gènere Slasher nord-americà (Viernes 13, Halloween...) Per què Gia-
La majoria d’aquestes pel·lícules copiaven o adaptaven els arguments de la col·lecció de novel·les policíaques publicades per edicions Mondadori .
És un cinema ple de misteri, cruels assassins, crims sangonents i una nova forma de representar la por a partir d’individus aparentment normals però amb ments malaltes i desviades. Si bé el director Mario Bava és considerat l’iniciador del Giallo al cinema italià amb el film La noia que sabia més del compte (1962), serà el director Dario Argento amb L’ocell de les plomes de cristall(1970) qui mostrarà la particular i característica personalitat del Giallo i el posarà de moda. Trames enrevessades i molt lligades a la psicoanàlisi (teràpies psicològiques dels psicologia desequilibrada (traumes Constants del gènere: protagonistes), infantils, corrupcions) com a principal motiu dels assassinats, ús de la càmera subjectiva per mostrar a l’assassí sense descobrir la seva identitat, gran ús del zoom, crims rebuscats i fets amb armes blanques, psicòpates emmascarats, policies inútils, vestuari recurrent dels assassins (gavardina, guants de cuir, màscara, barret), sadisme, erotisme, dones en perill, localitzacions lúgubres, exòtiques i misterioses, protagonistes estrangers de viatge a Itàlia i a l’inrevés. Quins trets característics tenen els films Gia-
C/Baldiri Aleu 6-8 Telèfon: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.santboi.cat/biblioteques
Hivern: Dilluns, de 15 a 21 Dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d’11 a 19 h Estiu (juliol/agost): Dilluns a dijous de 14 a 21 h Divendres, de 9 a 16 h Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials. Tancat diumenges i festius.
Quins són els grans Mario Bava. Influenciat primordialment per Hitchcock, és considerat el creador del cinema noms del Giallo? Giallo i mestre del gènere als anys 70, així com un dels més influents del posterior subgènere Slasher films dels anys 80. Les seves pel·lícules La noia que sabia més del compte (1962) i Sis dones per a un assassí (1964) són considerades les primeres mostres del Giallo i on es troben les bases del gènere, adoptades posteriorment per a un munt de directors. Bava va crear un estil propi perquè va convertir el més salvatge dels crims en imatges artístiques, cosa que va posar de moda els films dels assassins en sèrie (psicòpates). Va dominar a la perfecció el terror, tant el suggestiu com el gràfic. Filmografia destacada: La màscara del diable (1960), Terror a l’espai (1965), La badia de la sang (1971), El Dario Argento. Un dels pilars fonamentals i icona del cinema Giallo. Seguidor del pioner Mario Bava. Films destacats: la trilogia dels animals: L’ocell de les plomes de cristall (1970), El gat de les nou cues (1971) i Quatre mosques sobre vellut gris (1971), Vermell fosc (1975), Suspiria (1977), Inferno (1980) i Tenebre (1982). Totes elles amb els trets característics de l’Argento clàssic: primers plans dels crims, erotisme (fetitxisme), crims d’una bellesa plàstica insòlita i psicoanàlisi barata. Saga policíaca. Donna Leon la va crear a principis dels anys 90. Adaptada al format de telesèrie per a la TV alemanya, segueix una estètica germànica indiscutible, consta de 18 capítols de 90 min. Es va emetre dels anys 2000 al 2012. Dirigida per Christian Von Castelberg (entre 2000-2002) i Sigi Rothemund (entre 20032012) i protagonitzada per Joachim Król (Brunetti entre 2000 i 2002) i Uwe Kockisch (Brunetti entre 2003 i 2012). Comissari Bru-
Altres directors que van seguir el passos dels pioners del gènere: Lucio Fulci. El gran carnisser del terror italià i considerat el pare del cinema Gore. Tarantino té fascinació per aquest director. Una sargantana amb pell de dona (1971), El més enllà (1981), Demonia (1990), són els seu film més destacats. Umberto Lenzi. Crea un subgènere dintre del gènere, el Giallo eròtic italià, amb films com Orgasme (1969) i Tan dolces com perverses (1969). Seguint el model iniciat per Dario Argento, el seu film més fidel al Giallo i més idoni per iniciar-se en el gènere és Set orquídies tacades de sang (1972). Sergio Martino. Gran seguidor de Lenzi. En el seu cinema és interessant la visió estilitzada de la violència i el tractament que fa dels crims psicosexuals. La perversa senyora Ward (1971) serà la primera pel·lícula en el gènere de l’actriu Edwige Fenech que posteriorment serà l’actriu fetitxe del Giallo.
CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ERAMPRUNYÀ SERVEI LOCAL DE CATALÀ DE SANT BOI DE LLOBREGAT Plaça de Montserrat Roig, 1 – L’Olivera Itineraris d’aprenentatge. Llengua catalana Aquests materials d’autoaprenentatge permeten aprendre a redactar i comprendre molts tipus de textos, de manera autònoma. L’aprenent pot triar per on vol començar a treballar. Hi ha dos nivells d’aprenentatge: intermedi i suficiència. Les unitats de treball, anomenades itineraris, contenen pautes per avançar en l’aprenentatge de cada tema. Nivell intermedi Nivell suficiència