Page 1

4RATLLES Butlletí

Núm. 69 gener-març 2018

Aquest 2018 coincideix el 25è aniversari de la mort d’Audrey Hepburn, actriu nord-americana, amb els 100 anys de la mort de Charles-Émile Reynaud, inventor i pioner del cinema d'animació francès, amb el Théâtre Optique (1888), que va perfeccionar el zoòtrop i va inventar el praxinoscopi el 1877. També va ser el primer, a més, a perforar la pel·lícula com a mitjà per arrossegar-la mecànicament. Les seves projeccions estaven sincronitzades amb música composta per ell mateix i efectes sonors. Encetem un 2018 molt cinematogràfic!

Praxinoscope Strip - Emile Reynaud, 'Le Jeu Du Volant' Source: Museums Victoria

Charles-Émile Reynaud va néixer a Montreul, França, el 8 de desembre de 1844. El seu pare, rellotger, es dedicava al disseny i al gravat de metalls. La seva mare, era mestra d’escola. De la mare va aprendre a dibuixar i a pintar; del pare, la mecànica de precisió. Des de menut va tenir accés a molts aparells mecànics. Als catorze anys començà a treballar d’aprenent d'un conegut enginyer a París i va estudiar amb el fotògraf i escultor Adam Salomon. Reynaud va continuar estudiant i va començar a treballar en el camp de l'enginyeria. El 1876 creà el praxinoscopi, una joguina òptica d’animació. Aquest invent li va comportar una menció d’honor a l'exposició de París de 1878. Va experimentar, sense èxit, amb un mirall oscil·lador que fes de projector per tal de modernitzar la tècnica de la seva presentació, però l’aparició del cinematògraf del germans Lumière va fer que les seves projeccions perdessin interès. La darrera va tenir va tenir lloc el 28 de febrer de 1900.

Contingut: Audrey - Reynaud Cinematografia Bibliografia

Abans de morir, el 1918, arruïnat i deprimit, va destrossar els mecanisme del Teatre Òptic i va llençar totes les cintes d'animació al Sena, excepte dues. Aquestes són les cintes que encara es conserven avui dia i són els únics testimonis del seu treball en la projecció pública d'animació: “Pauvre Pierrot” i “Autour d'una cabine”.

El praxinoscopi consisteix en un cilindre i una tira de paper amb 12 marcs per a l'animació. A mesura que el cilindre gira, els miralls estacionaris del centre revelen una sola imatge en moviment. Al zoòtrop l’animació de les imatges s’apreciava des d’unes escletxes al tambor. El Théâtre Optique era un sistema fotogràfic animat. Reynaud va dur a terme més de 12.800 espectacles a més de 500.000 visitants al Musée Grévin de París. La seva sèrie de pel·lícules d'animació Pantomimes Lumineuses. El Théâtre Optique és anterior a la primera projecció del cinematògraf dels germans Lumière, el 28 de desembre de 1895, que durant molt de temps s'ha considerat com el naixement del cinema. Més continguts a: +4RATLLES


Pàgina 2

LA VIDA D’UN MITE 1929. 4 de maig, neix Audrey Kathleen Ruston a Brussel·les. Era filla única del matrimoni, Joseph V. Anthony Ruston, anglès i dedicat a les assegurances i la baronessa, Ella Van Heemstra, una aristòcrata neerlandesa filla de l’ex governador de la Guaiana Holandesa, el baró Aarnoud Van Heemstra. Tenia dos germans, fills d’un anterior casament de la seva mare. Viu a Holanda fins a l’any 1935. 1935. Els seus pares es separen i marxa a Londres amb la seva mare i els seus germans. Va començar a estudiar dansa i art dramàtic. 1939-1944. S’ instal·len a casa del seu avi a Arnhem (Holanda), territori encara no amenaçat per les tropes nazis. L’any següent, Holanda va ser ocupada, i Audrey i la seva família romandran allí durant tota la Segona Guerra Mundial. Aquest període va ser força difícil i van patir veritables calamitats, com la fam: Audrey va tenir una severa malnutrició. Ella descriu aquesta etapa com una autèntic malson, un capítol molt trist i difícil que l’afectaria tota la vida, tant físicament (anèmia i complicacions respiratòries) com psicològicament. Audrey i els seus germans varen ajudar la resistència holandesa contra Hitler durant tota la guerra. 1945. Finalitza la Segona Guerra Mundial i es trasllada a Amsterdam on continuarà estudiant ballet. 1948. Marxa a Londres on guanya una beca a l’escola de ballet de Marie Rambert. Allí va estudiar amb els més prestigiosos ballarins del moment. Malgrat la seva tenacitat i talent pel ball no va tardar a enfrontar-se a la realitat, era massa prima i gran per continuar ballant professionalment. Davant la precària situació econòmica de la seva família decideix buscar altres alternatives que l’ajudessin econòmicament, com la moda i petits papers d’actriu en obres teatrals musicals. El productor Cecil Landeau la selecciona per al seu nou musical, Sauce Tartare. 1951. La contracta la productora especialista en comèdies, Associated British Films i comença a fer petits papers secundaris en pel·lícules com The secret people. Es trasllada a Nova York per actuar de protagonista a l’espectacle musical de Gigi a Broadway. Després del gran èxit que va tenir l’obra, la productora Paramount s’interessa per ella. 1953.William Wyler la veu en escena a Gigi i li proposa el paper de la seva vida, la princesa Anna de Vacaciones en Roma. Aquesta pel·lícula la va convertir en una estrella de Hollywood amb Oscar inclòs. Fins i tot el galant més guapo del moment. Gregory Peck, va caure rendit davant els seus encants i es van jurar una amistat que duraria tota la vida. A partir d’aquell moment i durant quasi quatre dècades es va convertir en un icona del cinema.

1954. Guanya el seu únic Oscar pel seu paper a Vacances a Roma. Es casa amb Mel Ferrer, el seu primer marit. Estrena la pel·lícula Sabrina, de Billy Wilder, paper que la va consagrar com una estrella a Hollywood. Coneix el modista parisenc, Hubert de Givenchy, que queda fascinat per ella i li realitzarà la quasi totalitat dels vestits que l'actriu va lluir tant al cinema com a la seva vida personal. Givenchy és un dels responsables, que encara avui en dia, l’actriu continuï sent una icona de bellesa i elegància. 1957. Interpreta, Història d’una monja, paper que va marcar la vida de l’actriu. Va ser l’inici d’un activisme social que no deixarà en tota la seva vida. Guanya al Festival de Sant Sebastià el guardó com a millor actriu. 1960. Neix el seu primer fill, Sean Ferrer. 1961. S’estrena la pel·lícula que havia de convertir-la en un icona mundial, Esmorzar amb diamants. L’escena d’Audrey, vestida de negre davant la joieria Tiffany’s de la Cinquena Avinguda, la converteix en un mite del cinema i de la moda. Truman Capote, autor de la novel·la, sempre va pensar en Marilyn Monroe per aquest paper però aquesta el va rebutjar. 1963. S’estrena Charada, un altre clàssic del cinema. Es va crear una química tan especial entre els dos protagonistes, Audrey i Cary Grant, que la pel·lícula va ser un èxit. 1964. S’estrena My Fair Lady del director, George Cukor, que va dir de la interpretació d’Audrey: “...l’ha interpretat amb molta força. Treballa de valent... és extremadament intel·ligent, inventiva, modesta... i graciosa. Quan treballes amb ella no et pots creure que és una superestrella. És plena de tacte, és la criatura més encantadora del món.” 1968. Es divorcia de Mel Ferrer i coneix el que aerà el seu segon marit el psiquiatre italià Mario Dotti. 1970. Neix el seu segon fill, Luca Dotti, i es retira per ocupar-se dels seus dos fills. 1981-1983. Es divorcia de Mario Dutti. Coneix i comença a conviure amb l’actor Robert Wolders. 1988. Es converteix en ambaixadora de bona voluntat d’ UNICEF. Fins a la seva mort es va dedicar a obres humanitàries i sobretot es va ocupar dels infants. Funda l’Audrey Hepburn Children's Fund. Va realitzar més d’una cinquantena de viatges per països del Tercer Mon ( Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica). 1989. El seu últim paper el va interpretar en la pel·lícula, Para siempre de Steven Spielberg. 1993. Mor de càncer el 20 de gener als 63 anys.


Pàgina 3 25 anys sense Audrey són molts anys, però sempre ens quedarà una butaca i una pantalla per recordar-la. Audrey Hepburn no és només una de les més grans estrelles de Hollywood, sinó que també va ser i és un icona de moda. És considerada per l’American Film Institute com la tercera major llegenda del cinema. El seu estil tan personal i elegant és admirat i imitat per tot el món. Malgrat la seva estructura prima, es va convertir en icona d’estil i moda en una època on el patró de bellesa era la dona rossa, exuberant i amb corbes (Marilyn Monroe,..). 25 anys després de la seva mort encara alguns ítems de bellesa i estil continuen vigents.

Un dels responsables de convertir Audrey en un icona a seguir va ser el modista parisenc Hubert de Givenchy. Al modista li van oferir dissenyar el vestuari de Miss Hepburn i ell va pensar que es referien a Katheriene Hepburn. Quan va descobrir que es tractava d’una altra Hepburn menys coneguda va refusar la col·laboració, però quan la va conèixer va canviar ràpidament d’idea. Des de llavors ambdós van establir una connexió emocional que duraria tota la vida. Ell va conèixer millor que ningú la delicada anatomia de l’actriu i va crear la major part del vestuari de les seves pel·lícules i de la seva vida privada. La relació entre el modista i la seva musa va ser una de les més grans relacions sorgides de la moda i el cinema. Sense ell, Hepburn no hauria estat al podi d’estrelles memorables El negre es va convertir en el d’aquell Hollywood daurat. color d’ Audrey. El negre Sense ella, ell hauria sigut el clàssic, natural i elegant, en la seva figura no semblava sever dissenyador impecable, elegant i ni dramàtic; al contrari, es curós que ha sigut, però no convertia en una prolongació de hauria tingut un lloc a l’Olimp la seva pròpia feminitat: discreta del cel·luloide. L’admiració era i amb classe. mútua; i el profit, també.

Bibliografia La indústria editorial de tot el món no podia ser aliena a la veneració que una icona com l’Audrey despertava a tot arreu: innumerables biografies, llibres de fotografia, de moda, de cuina, i evidentment de cinema. N’hi ha per triar i remenar, i en tots els idiomes. A tall d’exemple mireu el resultat de cercar llibres d’ella a amazon.com Els disponibles a les biblioteques de Sant Boi són aquests: Audrey Hepburn : cara de ángel Juan Tejero

Audrey Hepburn : un espíritu elegante Sean Hepburn Ferrer

Un relat molt personal Exhaustiu repàs per la vida i del fill de l’Audrey, amb carrera de l’Audrey, amb anecdotari de cada pel·lícula inclòs. També hi ha un força material privat: fotografies capítol dedicat a la música en les seves inèdites del àlbum de la família, pel·lícules. Cómo ser adorable El Coll d'Audrey Hepburn según Audrey Alan Brown Hepburn Melissa Hellstern La història de Toshi, un jove japonès que queda fascinat Els consells d’una per una foto de l’Audrey. icona de la bellesa, l’elegància, la personalitat i la fortalesa d’esperit. Recorda: a la Xarxa de biblioteques en pots trobar més, i sempre tens l’opció d’utilitzar el nostre servei de préstec interbibliotecari.

Audrey Hepburn, la estrella (DVD) Documental biogràfic Audrey Hepburn Chris Rice Lectura graduada nivell 2 d’anglès. Audrey Hepburn (Petita i Gran) Biografia per a infants

Audrey Hepburn Donald Spoto Aquest experimentat biògraf d’estrelles hollywoodenques, ens aporta dades poc conegudes sobre la seva família, infantesa. ‘La incipiente carrera de Audrey en el mundo de la danza podia darse por finalitzada, pero su futuro en el cine era aún dudoso’

La ingent quantitat de llibres referits a tot allò que envolta la vida de l’actriu també té el seu reflex a la xarxa, on hi podeu trobar des de merchandising fins entrevistes, curiositats, receptes de cuina. Com a mostra, i si us agrada la costura, aquí us podeu descarregar un patró de com fer-vos una capa al seu estil. Els enllaços d’aquest article, i molts més al + 4ratlles a Pinterest


Filmografia És indubtable que l’Audrey ha estat una de les estrelles de Hollywood que més ràpidament ha assolit l’estatus de mite. I fer-ho tan sols amb 27 pel·lícules protagonitzades demostra com de ràpid va captivar tant al públic com a la crítica. Guanyadora d’un Òscar per Vacances a Roma i de tres Bafta, a part d’altres reconeixements del món del cinema, també va guanyar un Tony de teatre, un Emmy de televisió i un Grammy de música, aquests dos darrers a títol pòstum. A les biblioteques de Sant Boi hi podeu trobar:

C/Baldiri Aleu 6-8 Telèfon: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58 b.st.boillo.jrb@diba.cat

www.santboi.cat/biblioteques

Ariane 1957

La calumnia 1961

Una cara con àngel 1957

Charada 1963

Como robar un millón 1966

Desayuno con diamantes 1961

Dos en la carretera 1967

Encuentro en París 1964

Guerra y paz 1956

Historia de una monja 1959

Los que no perdonan 1960

My fair lady 1964

Sabrina 1954

Sola en la oscuridad 1967

Vacaciones en Roma 1953

Hivern: Dilluns, de 15 a 21 h De dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d’11 a 19 h Estiu (juliol/agost): De dilluns a dijous de 14 a 21 h Divendres, de 9 a 15 h Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials Tancat diumenges i festius

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ERAMPRUNYÀ SERVEI LOCAL DE CATALÀ DE SANT BOI DE LLOBREGAT Plaça de Montserrat Roig, 1 – L’Olivera Parlem tu i jo Parlem tu i jo és una col·lecció pensada per promoure el diàleg i la conversa, i alhora reforçar l'aprenentatge de la llengua a través de la lectura. El material s'adreça tant a les persones que participen en el programa Voluntariat per la llengua o en clubs de lectura com als alumnes dels cursos de llengua catalana. Aquesta col·lecció disposa de vuit volums publicats. http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/ publicacions_en_linia/parlem_tu_i_jo_col/

4RATLLES N. 69  

Dedicat als 100 anys de la mort de Charles-Émile Reynaud, i dels 25 de l'Audrey Hepburn

4RATLLES N. 69  

Dedicat als 100 anys de la mort de Charles-Émile Reynaud, i dels 25 de l'Audrey Hepburn

Advertisement