Pàgina 4
Muses BÉATRICE ROMAND (Birkhadem, 1952..)
C/Baldiri Aleu, 6-8 Telèfon: 936 309 760 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.santboi.cat/biblioteques
Va tenir una relació molt estreta amb Rhomer. Segons l’actriu, el director li va fer en certa manera de pare, el considerava el seu pare espiritual. Tenia 16 anys i creia que el seu físic era inadequat per al setè art, però Rohmer li va donar la confiança convertint-la en l’adolescent de Laura al film La rodilla de Claire (1970) i això només va ser el principi de cinc papers més. Els anys que va treballar amb Rohmer són els que l’actriu recorda com els més importants de tota la seva trajectòria personal i professional (El amor por la tarde, La buena boda, Cuento de otoño i el Rayo verde) . Actualment és directora de cinema (La meva mare 2005, i Cases 2010) i no és per casualitat: ella ho atribueix a tot el que li va ensenyar Rohmer com a cineasta i al seu suport.
Dilluns, de 15 a 21 h
Dissabtes, d’11 a 19 h
De dimarts a divendres, de 9 a 21 h
Estiu (juliol/agost):
De dilluns a dijous de 14 a 21 h
Divendres, de 9 a 15 h
Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials
Tancat diumenges i festius
FELLINI -
Butlletí
les muses - ROHMER
Federico Fellini va néixer a Rimini el 1920 i ja de jove començà a fer-se un nom com a caricaturista. El gerent del cinema local Fulgor el va contractar per dibuixar retrats de les estrelles del cinema, i aquest va ser el seu primer contacte amb el món del cel·luloide.
Amb l’excusa d’estudiar dret el 1939 marxà a Roma on va començar a col·laborar amb la revista satírica Marc’Aurelio, la qual gaudia de bona fama, i on va fer-se popular signant centenars de peces com a Federico. Fellini va moure’s en diferents ambients: com a guionista de monologuistes, col·laborant en programes de ràdio, etc. En una d’aquestes col·laboracions conegué la jove actriu Giuletta Masina amb qui es va casar el 1943, i amb qui va tenir el seu únic fill, mort al cap d’un mes de néixer.
Estil propi ARIELLE DOMBASLE Arielle Maxime Sonnery (Hartford, 1953..) És una artista polifacètica, actriu, cantant, directora ..... Com a actriu va fer el seu debut l’any 1978, amb el paper de Blancaflor a, Perceval, el galés d’Éric Rhomer, i es convertiria en un dels seus directors preferits. Rohmer, que la descrivia com una rossa etèria, li va oferir també papers a Pauline en la playa, La buena boda i El arbol, el alcalde y la mediateca. Rohmer deia que l’actriu era una barreja única de candor i sofisticació. L’actriu es va convertir en la cara del cinema intel·lectual i exigent de l’època. Va passar d’ésser l’actriu de Rohmer a conquistar directors com Polanski, Peter Handke i Robbe-Guillet, entre altres. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ERAMPRUNYÀ SERVEI LOCAL DE CATALÀ DE SANT BOI DE LLOBREGAT Plaça de Montserrat Roig, 1 – L’Olivera Tel. 93 652 95 85 – santboi@cpnl.cat Seguint amb el tema d’aquest 4Ratlles, us oferim algunes paraules relacionades amb el cinema:
Segueix-nos a:
Núm. 77 gener-març 2020
Aviat va fer-se un nom com a guionista i establí fructíferes relacions amb directors de cinema, Font: Filmin— Enciclopaedia Britannica especialment amb Roberto Rossellini.
Hivern:
4RATLLES
-abonament (i no abono) -doblatge (fixeu-vos en l’ortografia!) -estrena (i no estreno) -repartiment (i no reparto) -sinopsi (aquesta paraula, en singular, no acaba en essa, a diferència del castellà) -pel·lícula (recordeu que va amb ela geminada) -taquilla (i no pas guixeta, que no existeix) Recordeu que podeu consultar tots aquests termes a l’Optimot, cercador de consultes lingüístiques: https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/
El director va buscar crear personatges unidimensionals, fora de la realitat, exagerats i definits completament per l'ambient o l'estatus social. El gran èxit comercial de La dolcevita (1960) li va permetre desprendre’s de l'herència neorealista. Les següents realitzacions de Fellini van ser progressivament més autobiogràfiques i surrealistes, sovint incorporant elements espectaculars i grotescos, i trencant deliberadament la continuïtat narrativa per expressar subjectivament el món intern dels personatges.
En una Itàlia deprimida enmig de la postguerra, el cinema busca lligams amb les problemàtiques de l’espectador. Els cineastes no consideren ètic allunyar-se de la realitat ni que les pel·lícules siguin un simple espectacle d’evasió.
És un moviment que narra històries veristes, amb Director i autor, sempre va coescriure els seus personatges versemblants i filmades en to gairebé documental. Els arguments giren al guions. voltant de problemàtiques quotidianes d’entorn La nostàlgia pel passat i el creixent disgust davant certs aspectes del món modern li van donar el populars: la pobresa, l’atur, la violència, l’emigració. La posada en escena és naturalista, material i el motiu per als seus últims treballs. amb escenografies urbanes o rurals que van des del sud fins al nord d’Itàlia i que estableixen una Sabies que.. connexió identificativa entre la psicologia dels També va fer anuncis publicitaris? personatges i els paisatges on es troben. Campari, Barilla, Banca di Roma Era un gran fan de Stan Lee i de Els films són de caràcter coral i estan protagonitzats per uns antiherois fàcilment Marvel? Contingut: Mantenia correspondència amb identificables amb l’espectador, apostant per l’escriptor Georges Simenon, de qui Fellini actors no professionals i guions poc definits per era fan? Està enterrat a la mateixa tomba on aconseguir una improvisació que transmeti Les muses de Fellini hi ha la seva dona i el seu fill? versemblança. Rohmer Les muses de Rohmer
Nino
Rota va compondre la música de la gran majoria de les seves pel·lícules?
Font: Aula de Cinema de la Filmoteca de Catalunya
Més continguts a: +4RATLLES
Pàgina 2
Pàgina 3
GIULIETTA MASINA
(Bolonya,1920-Roma, 1994)
MUSA I ESPOSA
Fellini i Giulietta es van conèixer treballant en la radioteatre Las aventuras de Cicco y Pallina. Ella tenia 21 anys i una incipient carrera com a actriu, ell 22 i treballava com dibuixant i guionista. Un any després es van casar i no es separarien fins a la mort de Fellini, l’any 1993, malgrat les moltes infidelitats del director. Amb Luces de variedades (1950), comencen una relació professional mítica, que donaria films tan extraordinaris com La strada, Las noches de Cabiria, Giulietta de los Espíritus o Ginger & Fred. Va ser amb La Strada i Las noches de Cabiria on els dos van assolir un gran èxit, amb Oscars inclosos, i es van convertir en una de les parelles més fascinants i portentoses del cinema de l’època.
Muses ANNA MAGNANI (Roma,1908-Roma,1973) LA DIVA La Magnani és la gran estrella del cinema italià. Va treballar amb els més grans directors italians (Rossellini, Visconti, Pasolini...). Amb Rossellini va fundar el neorealisme italià (Roma, Ciudad abierta, 1945). Per a Fellini, que va ser el guionista de Roma, Ciudad abierta, Magnani era una diva, era una de les grans i va dedicar a l’actriu la darrera seqüència de Roma (1972), un film entre el documental i la ficció, on apareix caminant pels carrers de Roma de nit i sola tornant a casa seva, una aparició breu fent d’ella mateixa. El final del film coincidiria amb el final cinematogràfic de l’actriu perquè va morir l’any següent.
MARIA ANTONIETTA BELUZZI (Bolonya,1930-Roma, 1997) L’ESTANQUERA L’actriu italiana va ser escollida per Fellini per interpretar una de les escenes més recordades del film Amarcord (1973). La Beluzzi era de pits generosos i Fellini la va immortalitzar com l’exuberant estanquera d’ acollidors pits que seduïa el jove Titta (alter ego de Fellini) quan es disposava a comprar tabac. ANITA EKBERG (Suècia, 1931- Roma, 2015) L’ENCARNACIÓ DE L’EROTISME NÒRDIC Va treballar amb Fellini en dos pel·lícules La dolce Vita (1960) i Boccacio 70 (1962). Va passar a ésser un mite etern del cinema gràcies a la famosa escena del seu bany a la Fontana de Trevi amb Marcello Mastroianni a La dolce vita. Fellini la va convertir en una de les grans icones sensuals dels anys 60. També va dir-li quan la va conèixer: ets la meva imaginació feta realitat.
Maurice Henri Joseph Schérer, més conegut com a Éric Rohmer, va néixer el 4 d’abril de 1920 a Nancy. En acabar els estudis es traslladà a París, on va exercir de professor de literatura i de reporter d’un diari. El 1946 i sota el pseudònim de Gilbert Codier publicà Elisabeth, la seva única novel·la. També durant aquests anys es convertí en assidu assistent a la Cinemateca Francesa, i adoptà el nom pel qual va ser conegut a partir d’aquell moment. Éric Rohmer sorgeix com a homenatge a dues de les seves persones favorites: el director de cinema austrohongarès Eric von Stroheim i el novelista britànic Sax Rohmer. El 1950 filmà el seu primer curt i establí relació constant amb altres directors com Claude Chabrol, Alain Resnais, François Truffaut. Font: Filmin— Enciclopaedia Britannica
A finals dels seixanta una generació de cineastes renoven un cinema francès ancorat al classicisme. Aposten per filmar en escenaris naturals, amb so directe i llum natural; tot fugint de platós, sonoritzacions posteriors i d’il·luminació artificial. La direcció dels actors és lliure i intuïtiva. Agrada la figuració no professional. Les històries sovint tenen una unes temàtiques contemporànies
inspiració autobiogràfica i tracten properes al públic jove.
Alguns directors juguen amb les documental; altres aposten per l´ús
fronteres entre la ficció i d’una narrativa més clàssica.
La recerca de realisme i l'anàlisi de els treballs d’Éric Rohmer. Es intimisme i frescor. Destaca la una prevalença del plànol general.
la conducta humana caracteritzen tracta de treballs dotats de gran senzillesa narrativa i tècnica, amb
el
Rohmer tracta sempre la mateixa temàtica i amb el mateix esquema: homes i dones, intentant analitzar el seu propi comportament que sovint no té res a veure amb les seves accions. No li interessen els arguments ni els drames tradicionals, sinó els petits i íntims detalls de les relacions i els aspectes paradoxals de la psicologia dels seus personatges, prototips de gent corrent en la seva vida quotidiana i molt particularment en les seves relacions amoroses. Font: Aula de Cinema de la Filmoteca de Catalunya
SANDRA MILO Elena Liliana Greco (Tunísia,1933-...)
L’AMANT OFICIAL Milo debuta com a actriu amb el film Vanina, Vanina (1961) de Rossellini, però rep unes critiques ferotges i decideix abandonar el cinema. Llavors va aparèixer Fellini i la va escollir per al paper de Carla, la capritxosa i irritant amant de Marcello, al film de Fellini 8 1/2 (1963) i tot va canviar tant professionalment com personalment. Va ser el principi d’una passió desbordant que duraria més de dues dècades. Amb Fellini també va treballar a Giulietta de los espiritus (1965) on va coincidir amb la Masina.
MARIE RIVIÈRE (Montreuil, 1956.) Amb 21 anys va veure el film de Rohmer Amor por la tarde i va quedar tan fascinada que va decidir enviar-li una carta oferintse per treballar amb ell. Malgrat que no era actriu, Rhomer la va incloure en un petit paper a Perceval, el galés. Des de llavors no trigaria en convertir-se en una de les muses del director. Va treballar amb altres directors però la seva carrera ha estat íntimament lligada a Rohmer (La mujer del aviador, El rayo verde, Cuento de invierno...) L’any 2010 va produir i realitzar En compagnie d’Eric Rohmer, un homenatge cinematogràfic a Rohmer a qui va filmar durant els tres últims anys de vida, creant una crònica íntima del que pot unir profundament un director i aquells que l’acompanyen.
El cineasta que estimava les dones. És probablement el cineasta francès que més ha estimat les dones. No sols els seus personatges femenins, sinó la dona en si, entenent la complexitat de la psicologia femenina, especialment pel que fa a les relacions de parella i la solitud. Per haver filmat les dones com ho va fer, per haver posat en escena les dones com ho va fer, com va saber filmar el cos femení ..., puc afirmar que Rohmer era el cineasta que millor va entendre i estimar les dones. En totes les seves pel·lícules, fins i tot en aquelles on el personatge principal és un home, la força de la pel·lícula prové sempre d'una dona Emilienne Malfatto. La dona a l’obra de Rohmer