4RATLLES Butlletí
Núm. 67 jul-set 2017
A ’
,
!
Definicions del que és un clàssic en la literatura n'hi ha de tota mena: un clàssic és un autor que sempre pot ser rellegit; són clàssics els que sempre s'han llegit i es llegiran sense que calgui fer-ne propaganda; un clàssic és aquell que funda una literatura nacional; un clàssic és aquell autor la visió del qual no s'esgota mai per moltes lectures que en fem... Aquí trobareu una petitíssima selecció de documents especials en els quals el més important no és l’època sinó la capacitat de sacsejar les ments i eixamplar horitzons. Apuleu, Luci. Las metamorfosis o El asno de oro.
Aquesta obra del segle II és, per a molts, la primera novel·la de la història de la literatura (de ben segur, és la primera en llatí). Luci, protagonista i narrador, decideix aprendre màgia després d’escoltar les aventures d'un company de viatge. Això provoca una successió de situacions paròdiques descrites amb molta ironia.
Dante Alighieri, 1265-1321. Divina Comèdia.
Per conèixer una imatge del món totalment diferent de la nostra. És la visió que existia a l’edat mitjana, en la qual l’univers s’ordenava com una escala organitzada jeràrquicament: a l’esgraó més baix, la matèria inorgànica i, al més alt, Déu. Tot té el seu lloc i tot està connectat constituint una unitat enigmàtica on els signes de la creativitat de Déu són sempre presents.
Homer. L'Odissea. (700 a. C.)
L’inici, a la cultura occidental, de les dues metàfores més recorregudes sobre la vida i destí de l’home: el viatge i el mar; des de llavors patim els naufragis de la vida, llancem les oportunitats per la borda, som presa de les onades del destí, arribem a bon port...
Beauvoir, Simone. La dona trencada.
La dona trencada, aquella que ha supeditat la seva pròpia vida a la dels altres. Excel·lent manera de conèixer Beauvoir, una pionera en denunciar que la clau de la discriminació ancestral de les dones es basa principalment en la dependència econòmica.
Dostoievski, Fiodor. Apunts del subsòl.
Amb un important rerefons psicològic, les qüestions filosòfiques que aborda són decisives per comprendre l'escriptor i textos posteriors com per exemple Crim i Càstig, Els dimonis i El jugador.
Contingut: Universals Catalans Espanyols De música i cinema
Shelley, Mary. Frankenstein.
Inspirat en els Mites d’Ovidi i en El paradís perdut de Milton, el romanticisme concentrat en poc més de 200 pàgines!
Però en tenim molts més....
Austen, Jane. Lady Susan. Bellow, Saul. L’autèntica. Borges, Jorge Luís. El Aleph. Brontë, Charlotte. Villete. Bulgakov, Mijail. El maestro y Margarita. Calvino, Italo. Si una nit d’hivern un viatger. Durrell, Lawrence. El quartet d’Alexandria. Joyce, James. Ulisses. Lessing, Doris. Alfred i Emily. Mann, Thomas. La muntanya màgica. Oe, Kenzaburo. Una qüestió personal. Pirandello, Luigi. El difunt Mattia Pascal. Woolf, Virginia. Tres guinees. Yourcenar, Marguerite. Memòries d'Adrià...
Més continguts a: +4RATLLES
Página 2
Llor, Miquel. Laura a la ciutat dels sants.
C Cabre, Jaume. Jo confesso.
A parer del crític literari Joan Josep Isern, “[...] és una d’aquelles obres que apareixen molt de tant en tant i que, efectivament, honoren el seu autor i la literatura a què pertany, però que, sobretot, dignifiquen la cultura del país en el qual l’obra ha sorgit.”
Pla, Josep. Quadern gris.
Dietari de joventut, en forma de novel·la, de l’escriptor. Segons Xavier Pla “és la història d'un noi de 21 anys que vol aprendre a escriure i a ser escriptor. És també la història d'un noi que estudia dret tot i que no li agrada. Però és sobretot la història d'un noi que té por: por de no tenir diners, de no saber què fer a la vida, por de les dones i por de la mort.”.
Soldevila, Carles. Valentina.
Novel·la sobre la desestructuració familiar , guanyadora del premi Crexells, que originalment era una obra de teatre. Comèdia de sentiments que acaba desembocant en tragèdia. Amb una noia de disset anys com a protagonista
Roig, Montserrat. El temps de les cireres.
Premi Sant Jordi 1976. Una mirada crítica a la burgesia catalana així com un magnífic retrat social d’una època ancorada plenament en el franquisme, però on sembla que algunes coses poden començar a canviar. Tot contemplant la decadència de la família Miralpeix.
Les il·lusions d’una noia optimista i segura d’ella mateixa topen amb “l’emboirada” realitat del fracàs, que la conduirà a una profunda desil·lusió. El conflicte amb una societat fortament tradicional està servit. Molts punts en comú amb Madame Bovary.
Pous i Pagès, Josep. La vida i la mort d’en Jordi Fraginals. Considerada una de les grans novel·les del modernisme català, i de les seves teories individualistes. Una vida des que comença fins que s’acaba. La lluita per desfer-se d’allò imposat. Superar els entrebancs per construir la nostra pròpia personalitat.
Rodoreda, Mercè. Mirall trencat.
La novel·la més complexa i madura de l’autora. La tràgica història de la família ValldauraFarriols durant tres generacions. Fragments de vides a través de premonicions i records, tot carregat de detalls simbòlics.
Capmany, Maria Aurèlia. Un lloc entre els morts. “ [...] el lector d'un lloc entre els morts no s'ha de deixar entabanar, ha de pactar amb la ironia del pròleg de l'autora. I així, pàgina rere pàgina, anirà assistint a l'apassionant, irreprotxable construcció d'un mite literari amb què cal comptar entre els més importants de la literatura catalana de tots els temps”. Terenci Moix
I també...
Moncada, Jesús. Camí de Sirga. Calders, Pere. Aquí descansa Nevares. Bonet, Blai. Mister Evasió. Pedrolo, Manuel de. Totes les bèsties de càrrega.
Els de finals del segle XIX estan dominats per la tragèdia. Al llarg del segle XX, però, els autors s’han anat allunyant de tanta tenebra i fatalitat i han encarat les amenaces amb diferents estratègies: canviar el conte, la fantasia, l’humor o les cançons. Unamuno, Miguel de. Del sentimiento trágico de la vida.
L’antagonisme irreconciliable entre el pensament científic i la moral religiosa, entre el cor i la raó, entre el tot i el no-res, condueix Unamuno a la desesperació, on l’home ha de lluitar seguint l’exemple de Don Quijote.
Machado, Antonio. Campos de Castilla.
Valle-Inclán, Ramón del. Luces de Bohemia Al degradar-se la realitat apareix la farsa i en un segon nivell, l’esperpento. “Los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos dan el Esperpento. El sentido trágico de la vida española sólo puede darse con una estética sistemáticamente deformada”, conclou Max Estrella.
El poeta s’allunya dels ornaments retòrics i se centra en les preocupacions existencials i en la meditació sobre el destí d’Espanya.
Página 3
Martín Gaite, Carmen. Caperucita en Manhattan.
Sara té 10 anys, viu a Brooklyn i, el seu desig més gran és anar sola a Manhattan a portar-li un pastís a la seva àvia -que havia sigut cantant de music-hall i s’havia casat diverses vegades-. El llop és un pastisser multimilionari que viu a prop de Central Park.
Grandes, Almudena. Las tres bodas de Manolita.
Tot just acabada la Guerra Civil, sobreviure és molt dur. Especialment per a Manolita, que té els pares a la presó i un germà amagat, el qual vol que l’ajudi a imprimir propaganda clandestina. Però abans, ha de descobrir qui és el delator que ronda pel barri.
Matute, Ana Maria. Olvidado rey Gudú.
La gran obra d’Ana María Matute. Fàbules que narren el naixement i l’expansió del Regne d’Olar, un paisatge simbòlic ple de personatges misteriosos i aventures.
García Lorca, Federico. Canciones.
« Aquí, en este libro, en estas canciones poetizadas, y conservada su esencia musical, late, disminuido por un propósito más claro de refinamiento artístico, un eco, con frecuencia discernible, de raíz popular». Francisco García Lorca. La cançó lorquiana oposada al silenci: el canto quiere ser luz.
Torrente Ballester, Gonzalo. El golpe de estado de Guadalupe Limón.
Pot l’enemistat entre dues dones desencadenar una revolució? Amb l’humor que caracteritza la seva obra, en aquesta història d’amors exacerbats i conspiracions casernàries, serem testimonis de la gestació d’un cruent cop d’estat, on resulta difícil diferenciar herois de titelles, i els gestos èpics dels tragicòmics.
Marías, Javier. Corazón tan blanco.
"No he querido saber, pero he sabido... " Així comença aquesta novel·la sobre el secret, la instigació, sobre la sospita, el dir i el callar, i sobre els cors que a poc a poc acaben sabent el que mai van voler saber.
Sense cap dubte la música ocupa un lloc molt important en una pel·lícula, fins i tot abans que el cinema fos sonor ja hi havia músics a les sales de cinema que interpretaven peces musicals com una de les eines més necessàries per ajudar la narrativa. La banda sonora d’una pel·lícula és la música tant vocal com instrumental composta expressament o no per a ella per tal de potenciar o expressar emocions que impliquin emocionalment a l’espectador, recrear un ambient i una història en un temps i un lloc determinat, evocar un moment històric, retratar la personalitat dels personatges i els seus sentiments, crear tensió, avisar anticipadament l’espectador amb un tema curt i repetitiu al llarg de la pel·lícula d’una situació determinada (leitmotiv) o donar continuïtat a les escenes sense diàlegs i reforçar-les. La música clàssica és a tot arreu, també al cinema! ESCENES I FRAGMENTS Pel.lícula: Cadena Perpetua (1994). Frank Darabont. Protagonista la música. Fragment: Sull'aria... che soave zeffiretto. Las bodas de Fígaro (Wolfgang Amadeus Mozart)
Molta de la música no creada expressament per a una pel·lícula és música clàssica. Simfonies, oratoris, misses, rèquiems, sonates, fragments d’òperes, obertures, adagios de compositors tan reconeguts com Mozart, Bach, Beethoven, Verdi, Wagner ... i d’altres que no ho són tant com Marais, Paganini, Telemann, etc. han estat triats per molts directors de cinema per acompanyar les seves pel·lícules. Aquestes composicions no han estat creades amb aquesta finalitat però hi ha moltes pel·lícules on la música clàssica adquireix una importància fonamental i els fragments d’aquestes obres són descobertes per un públic poc habituat a escoltar música clàssica. Molts adjudiquen al cinema el rol de principal difusor de la música clàssica al gran públic.
C/Baldiri Aleu 6-8 Telèfon: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.santboi.cat/biblioteques
Escena: Andrew Dufresne (Tim Robbins), presoner de Shawshank s’ha guanyat la confiança dels carcellers i dirigeix la biblioteca de la presó. Un dia arriba a les seves mans la donació d’un disc d’òpera, Les noces de Fígaro de Mozart. Andy, gran amant de la música clàssica, es tanca en la habitació on hi ha l’altaveu de la presó i el connecta al tocadiscos cosa què inunda tota la presó de l’ària de Mozart. Red (Morgan Freeman ) company i amic d’Andy narra el moment així: No tinc ni la més remota idea què dimonis cantaven aquelles dues italianes, i la veritat és que no vull saber-ho. Les coses bones no cal entendre-les. Suposo que cantaven sobre una cosa tan bonica que no podia expressar-se amb paraules i, precisament per això, et feia bategar el cor. Us asseguro que aquestes veus t’ elevaven més alt i més lluny del que ningú, vivint en un lloc tan gris pogués somiar. Va ser com si un bell ocell hagués entrat a la nostra monòtona gàbia i hagués dissolt aquells murs. I per uns breus instants fins a l'últim home de Shawshank es va sentir lliure. Pel.lícula: Tots els matins del món(1991). Alain Corneau. Una joia per als melòmans.
Hivern: Dilluns, de 15 a 21 h De dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d’11 a 19 h Estiu (juliol/agost): De dilluns a dijous de 14 a 21 h Divendres, de 9 a 15 h Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials Tancat diumenges i festius
Altres exemples : El Padrino III. F. Ford Coppola La força del final. Escena: Final apoteòsic, dramàtic final pel protagonista acompanyat del fragment musical l’ intermezzo de l’òpera de P Mascagni, Cavalleria rusticana El gran dictador. Charles Chaplin. Fusió de clàssics. Escena: La divertida escena de la barberia on el barber jueu atén al client a ritme del fragment de la Danza Húngara núm 5 de J. Brahms. Excalibur. John Boorman. Un clàssic de batalla... Escena: El rei Arturo i els seus cavallers marxen a la batalla contra Mordred, acompanyats musicalment pel fragment O Fortuna de la cantata Carmina Burana creada per Carl Orff.
La pel·lícula és l’adaptació de la novel·la del mateix títol de Pascal Qignard (escriptor, violoncel·lista i musicòleg). França, segle XVII. Narra la història del mestre de viola da gamba més important de tots els temps, Monsieur de Sainte-Colombe (Jean-Pierre Marielle) i la relació amb el seu deixeble en la cort de Lluís s XIV, Marin Marais (Guérard Depardieu). En aquest film la música clàssica és la protagonista: la banda sonora creada pel gran Jordi Savall (director i musicòleg especialitzat en música barroca). Inclou les peces més populars de l’obra de Marais, la Sonnerie de Sainte Genèvieve, perquè només començar la pel·lícula els deixebles de Marais assagen aquesta peça. Apareixen també conegudes variacions de les Folies d'Espagne que toca Marais al seu mestre Sainte-Colombe. Destaca l’escena on l’orquestra de Versalles interpreta la Marcha del Burgués Gentilhombre de Jean Baptiste Lully sota la direcció de Marais. Acompanyen Jordi Savall músics mítics de la interpretació barroca com Fabio Biondi, C.Coin, Montserrat Figueras, Maria Cristina Kiehr, Rolf Lislevand, Pierre i Jérôme Hantaï i l’orquestra Le Concert des Nations.
CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ERAMPRUNYÀ SERVEI LOCAL DE CATALÀ DE SANT BOI DE LLOBREGAT
La inscripció als cursos i tallers de català del 1r trimestre del curs 2017-2018 serà del 18 al 29 de setembre de 2017. Les persones interessades a fer un curs de català han de trucar al 93 652 95 85 per demanar dia i hora per fer la prova de col·locació i la inscripció. Hi ha cursos de diferents nivells. Cer ficats oficials. Descomptes per a aturats, família nombrosa, pensionistes, etc. Més informació: h p://www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya/cursos/ calendaridinscripci_delcnl.html