4RATLLES Núm. 48
Verdi
novdes 2013
Giuseppe Fortunino Francesco Verdi (Roncole di Busseto, 1 81 3 - Milà 1 901 ) De jove rep lliçons de música de l'organista i mestre de capella Ferdinando Provesi , mentre practica amb una " espineta” (semblant al clavicèmbal) del seu pare. Antonio Barezzi , un comerciant apassionat per la música, li sufragà l'aprenentatge al Conservatori de Milà. Com a conseqüència d'una “i ncorrecta posició de la mà” mentre toca i perquè ja te 1 8 anys, no aconsegueix superar la prova d'accés al conservatori. Pren classes particulars amb Vicenzo Lavigna i assisteix, com a distracció, als espectacles de la Scala. El 1 836 torna a Busseto com a professor de música, i es casa amb la filla del seu benfactor Margherita Barezzi , amb qui té dos fills. Després de la mort dels seus dos fills, el 1 839 decideix tornar a Milà. Aquest any s'estrena la seva primera òpera Oberto, conte di San Bonifacio. La pèrdua de la seva dona poc temps després, i el fracàs d'una òpera còmica titulada Un giorno di regno, l'aboca a una profunda depressió que el farà plantejar-se no compondre mai més. Torna a Busseto, però al no trobar la pau que busca, marxa, primer a Gènova, per tornar altre vegada a Milà. El 1 842 un empresari de la Scala, Bartolomeo Merelli , li fa arribar un llibret, Nabucco, l'estrena de la qual és un èxit rotund (els milanesos canten els seus cors pel carrer) Aquest mateix any coneix a dues dones molt importants a la seva vida: la Contingut: soprano i pianista Giuseppina Strepponi , la seva segona Vida i obra esposa; i la comtessa Clarina Maffei , la qual s'encarregarà Evolució de l'òpera d'obrir-li les portes de l'alta societat milanesa. Falstaff Els anys de galeres . Així anomena Verdi a la dècada Per saber-ne més
Butlletí
posterior a 1 843 de força i inacabable treball per a consolidar la seva talla artística, que el va dur a estrenar un gran número d'òperes. La trilogia. El 1 849 retorna a Busseto amb la seva nova esposa, amb forta controvèrsia ja que ella tenia dos fills d'una relació prèvia. Durant aquest període de tranquil·litat escriu la seva popular trilogia: Rigoletto (1 851 ), Il Trovatore i La Traviata ( 1 853 ) amb un èxit clamorós. Política i activisme social . El 1 861 el convencen d'entrar en política sent diputat del primer parlament italià i, més tard, el 1 874, senador. Durant aquest període segueix composant òperes com ara Aida (1 871 ) Otello ( 1 887 ) i Falstaff ( 1 893 ) signifiquen el seu adéu al teatre. Mor a Milà el 27 de gener de 1 901 .
I vespri siciliani...
Basada en fets històrics, és una òpera en 5 actes escrita, originalment en francès, per Verdi el 1 854. És una de les més llargues del compositor així com una de les més compromeses. Va ser estrenada l'any 1 855 coincidint amb la Exposition Universelle. Per “Vespres sicilianes” coneixem la revolta que es produí a Sicília entre els habitants de Palerm i els francesos de la casa d'Anjou, com a conseqüència de la tibantó entre els habitants de l'illa, i els governants francesos. Segons les cròniques “heroiques” els fets arrenquen el dilluns de Pasqua de 1 282, quan una dona va ser humiliada pels francesos, mentre esperava el toc de vespres per entrar a l'esglesia. El marit, ofès, matà al soldat i quan els soldats francesos intentaren venjar-lo es produí la massacre de tota la guarnició. Altres versions parlen d'un aixecament planejat per fer-lo coincidir amb el “toc de vespres”, al crit de “mort als francesos”
... i els catalans .
L'aixecament s'expandí a altres parts de l'illa fins a expulsar completament als francesos. Els sicilians demanaren ajuda a Pere III d'Aragó, el Gran, que estava casat amb Constança de Sicília hereva del regne. Si a aquest motiu li afegim la enemistat profunda dels catalans amb els francesos, així com interessos comercials i econòmics, l'ajuda d'en Pere no es va fer esperar i, després de jurar els privilegis de l'illa, es convertí en rei de Sicília.
Pàgina 2
E VOLUCIÓ DE L' ÒPERA
A començaments del segle XVII se'n deia faula en (o per a) música i estava plena d'elements simbòlics i sobrenaturals. Al XVIII, va predominar l'anomenada òpera seriosa, que es diferenciava de la tragèdia en l'imprescindible final feliç (lieto fine) dels seus arguments, encara que molts d'ells contenien elements tràgics. Aquests elements de tragèdia no apareixien a les òperes bufes, que van adoptar aquesta denominació al voltant de 1 730 i que no comportaven tant el concepte de «còmic» com el de «domèstic», es relacionava amb la vida de la burgesia i de les classes inferiors i s'oposava a les peripècies dels personatges heroics i nobles de l' òpera seriosa. La seva música, d'altra banda, era menys elaborada. Des de l'any 1 750, aproximadament, l' òpera buffa va anar incorporant elements més seriosos, tant a
la trama argumental com en el tractament dels personatges. Com que aquesta evolució va tenir lloc a Itàlia, la llengua italiana va ser la utilitzada en tots els casos, qualsevol que fos el lloc de la representació.
vs Òpera seria
Òpera Buffa
Estil nou de Nàpols
Tradicional i barroca
Històries còmiques realistes/naturals Personatges reals
Trames "serioses" d'origen grec i llatí Déus i herois
Llengües vernacles i temes locals
Italià literari i homogeneitat arreu
Varietat d'estils i fluïdesa del cant
Àries i èmfasi en el virtuosisme
L'ús de l'italià tendia a reduir l'audiència a les persones que coneixien aquesta llengua, i es van realitzar diversos intents d'utilitzar les llengües vernacles. D'ells va derivar el desenvolupament de l'anomenada òpera de balades, creada a Anglaterra per John Gay i Johann Christoph Pepusch amb The Beggar's Opera (L'òpera del captaire). Aquesta variant posseïa forts elements satírics, que van anar cedint lloc a temes més sentimentals. Persistien però els diàlegs parlats i, en la part musical, abundaven els temes populars (procedents d'una gran varietat de fonts i no solament de melodies tradicionals o folklòriques). Aquestes característiques van passar a la opéra comique francesa, que va adoptar idèntics postulats. Al seu torn, l'exemple francès va ser seguit pels alemanys amb el seu singspiel, que a Viena va ser considerat com l'origen de l'òpera, en temps d'exacerbat nacionalisme i que, d'acord amb aquest concepte, va anar adquirint un caràcter cada vegada més seriós, encara que mantenint sempre diàlegs parlats.
LES VEUS
Personatges d’òpera per a soprano més coneguts: “La reina de la nit”, de “La VEUS INFANTILS (Agudes): veus flauta màgica”, de W. A. Mozart. Mezzosoprano. Veu entre contralt i blanques. Varien quan s'entra a la pubertat, entre soprano. Cobreixen també dues octaves, els 1 2 i els 1 5 anys. El desenvolupament entre el la de la segona i el la de la de la laringe i l'allargament de les cordes quarta. Lorraine Hunt Personatges d’òpera per a vocals tornen la veu més greu. mezzosoprano més coneguts: “La ventafocs”, de G. Rossini. VEUS DE DONA Contralt. La veu més greu. Poden Soprano. La veu més aguda. arribar des del sol de la segona octava Poden fer des del do de la fins al fa de la quarta. Judy Garland. tercera octava al do de la Personatges d’òpera per a contralt més Maria Callas cinquena. Timbre clar i brillant. Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, coneguts: Rossina, de “El barber de Sevilla”, de G. Rossini. Barbara Hendricks i Maria Callas.
B IBLIOGRAFIA
VEUS D’HOME
De més agut a més greu: Tenor. La veu més aguda (després del contratenor). Poden cantar entre el do de la segona octava i el do de la quarta. Luciano Pavarotti, Josep Carreras i Placido Domingo (popularitzats pels seus concerts com “Els tres tenors”). Baríton . Veu greu però no tan greu com els baixos, poden fer des del la de la primera octava del piano fins al la de la tercera.Titta Ruffo. Baix. La veu més greu, poden fer des del re de la primera octava del piano fins al mi de la tercera.Gottlob Frick i Sergej Kopcák .
Fossa, I. M. (et al.) Música per a la mort : els rèquiems de Victoria, Mozart, Verdi, Brahms i Britten.
Fraga, F.; Matamoro, B.; Pérez Adrián, E. Verdi y Wagner Mayer-Skumanz, L.; Opgenoorth, W. G. Verdi: un álbum musical. I Sevilla, G. Verdi: una vida por la música. Southwell-Sander, P. Verdi.
Pàgina 3
F ALSTAFFGiuseppe - D ADES TÈCNIQUES Verdi, un dels compositors
· Gènere: Òpera còmica en tres actes. · Estil : Romanticisme musical italià. Data de composició: 1 889-1 892. (Revisada 1 893de més èxit i més representat de la ·1 894). història de l'òpera, ha contribuït molt en l'opera actual. Cap temporada · Durada: 2 hores. operística del món es troba completa · Idioma: Italià. sense la inclusió d'alguna de les · Estrena: 9 de febrer de 1 893 a La Scala de Milà (Itàlia). Falstaff va obtenir un triomf enorme i immediat, seves obres. va ser una sensació nacional i internacional. Va compondre un total de 28 òperes, · Estrena a Catalunya: 1 8 d’abril de 1 896 al Gran Teatre algunes d'elles, especialment del Liceu. Rigoletto, Il Trovatore, La Traviata, Aida i Otello, · Llibret: El llibret és obra d’ Arrigo Boito, basat en l’obra figuren entre els drames musicals més coneguts i shakespeariana, Les alegres casades de Windsor, i apreciats de tot el món, però només al final de la seva Enric IV. vida va tornar a fer un gest de complicitat amb l’òpera · Direcció de la primera representació: Edoardo Mascheroni buffa, Falstaff. Escenografia i vestuari de la primera representació: Aquesta última opera de Verdi va ser també la primera ·Adolfo Hohenstain opera còmica des del fracàs d’ Un giorno di regno, cinquanta-tres anys abans. Falstaff en canvi va ser tot Estructura de l’ òpera Acte I. Quadre I (L’escena transcorre a l’interior de un èxit de critica i públic. l'Osteria della Giarretiera.) / Quadre II ( Al Jardí de casa Falstaff, representa la manera d'entendre l'opera que dels Ford) tenia Verdi al final de la seva vida, la va compondre per Acte II. Quadre I ( Interior de l'Osteria della Giarretiera / gaudir-la, segons paraules seves: “Durant 40 anys he Quadre II (Al saló de casa dels Ford ) volgut escriure una òpera còmica..... M’he divertit Acte III. Quadre I (A una placeta de l’exterior de l'Osteria della Giarretiera) / Quadre II ( A l’Herne's Oak, parc de molt componentla...” Windsor) Falstaff no és, d'entre les seves òperes, la mes L’òpera són tres actes paral · lels entre si, cadascun compta amb coneguda ni representada però si una de les favorites dos quadres, el primer d'ells intimista, en què es juxtaposen diàlegs i monòlegs i el segon ple d'acció. dels experts. Segons Richard Strauss, “Falstaff es una de les Lloc on es desenvolupa l’acció: Windsor (Anglaterra) millors obres mestres de tots els temps"
Època en què es desenvolupa l’acció:
Segle XV. Regnat d’ Enric IV.
Principis del
Argument:
Sir John Falstaff, un vell noble anglès gras
i bevedor i que es creu irresistible, trama un pla per a seduir dues honorables i riques senyores casades, Alice Ford i Meg Page, i així aconseguir diners. Envia dues cartes d’amor iguals a les dues dames. Per altra banda planeja enganyar el gelós i ric, Mr Ford demostrant-li que la seva dona Alice l'enganya. Les dues dames, aliades amb Mrs Quickly, veina i amiga, preparen i duen a terme un altre pla com a resposta als ridículs intents de seducció de Falstaff i a l'engany preparat per Mr Ford. L'assumpte acaba malament per a tots dos. Falstaff acaba dins d'un cistell de roba bruta i tirat al riu i Mr Ford enganyat per la seva pròpia esposa i filla, (Nannetta que aconsegueix casar-se amb el seu jove enamorat, Fenton , en contra de la voluntat del seu pare). El final és feliç, Falstaff ha rebut la lliçó, Ford ha vist com el seu pla ha fallat, però veu a la seva filla feliç i les alegres dames han gaudit de les seves bromes. Finalment tots han aprés alguna cosa. El Falstaff de l'opera de Verdi és un escèptic que desconfia de l'existència humana i es troba molt lluny dels valors considerats sagrats o immutables ( l'honor, la bondat ... ) . Però encara que no es refia dels altres, cau fàcilment en les trampes que li paren i després plora per la seva mala fortuna per haver estat enganyat i traït pels mateixos que ell volia enganyar i trair.
Fragments destacats: L'onore! Ladri! Voi state ligi all’onor vostro, voi! (L'honor! ¡Bandits!
C/Baldiri Aleu, 6-8
08830 Sant Boi de Llobregat
Telèfon 936 309 760 Fax 936 309 758
Esteu lligats pel vostre honor ...). Aquest és el gran monòleg de Sir John Falstaff en el qual exposa la seva especial filosofia sobre l'honor. Un ària de gran força. Acte I, Quadre I. È sogno? o realtà (És somni o realitat?). Monòleg de Ford on disfressat davant Falstaff vol esbrinar si és cert que va a seduir a la seva dona. Falstaff li explica els seus plans i aquest creient que Alice li trairà, canta aquesta ària, on expressa tota la seva fúria i la sensació de ridícul i humiliació. El seu desig de venjança és cantat fortament per l'orquestra en ple. Acte II, Quadre I . Dal labbro il canto estasiato vola (Dels meus llavis, surt volant la meva cançó d'èxtasi). Fenton arriba al roure i canta sobre la seva felicitat i el seu amor per Nannetta. El jove enamorat disposa aquí del seu únic moment de lluïment. Acte III, Quadre II . Tutto nel mondo è burla... Tutti gabbati! (Tot en el món és burla .. ¡Tots enganyats!). Espectacular fuga final , Falstaff ha après la lliçó i tots els personatges s'uneixen per entonar la moral Tothom és burla. Tothom es riu dels altres però el que riu millor és el que aconsegueix riure al final. Acte
b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org III, Quadre II.
P ER SABER-NE MÉS...
Revistes - Amón, R.; Casulá, C. Giuseppe Verdi: el maestro de Milán. Dilluns, de 1 5 a 21 h - Díaz-Cano, P. J.; Grund, E. Milán: el año de tutto Verdi. De dimarts a divendres, de A la Xarxa 9 a 21 h - Vocabulari. www.laopera.net/vocabulario-de-opera/vocabulario-de-opera Dissabtes, d'11 a 1 9 h - Article viquipèdia. ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92pera - Òpera en texans www.tv3.cat/opera-en-texans/videos/programa_sencer Estiu (juliol i agost): - Històries de l'òpera www.catradio.cat/programa/1 384/ De dilluns a divendres, de 1 4 a 21 h Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat
Hivern:
Setmana Santa i Nadal :
Consulteu a la biblioteca, web o xarxes socials.
Tancat: diumenges i festius.
Pl. Montserrat Roig, I (L'Olivera) Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 1 88 A/e: santboi@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya Us volem presentar unes aplicacions per a mòbils, tauletes, etc. que us poden ser molt útils a l’hora d’aprendre català: • App Nivell C (0,89 €) Per preparar de forma lúdica i divertida el nivell de suficiència. http://www.appsencatala.cat/index.php/ios/educacio/item/1 722-Nivell%20C • Aplica’t (gratuïta) Dubtes, dificultats i incorreccions amb explicacions i equivalències en castellà i anglès. http://www.appsencatala.cat/index.php/ios/educacio/item/1 396-Aplica%C2%B4t • App en català pronoms febles (1 ,79 €) Per aprendre i practicar de forma autònoma l´ús dels pronoms febles. http://www.gencat.cat/llengua/appdelasetmana/201 3_05_09_posals.html En trobareu moltes més, i no només per aprendre llengua, al web Apps en català: http://www.appsencatala.cat/