Activitats
Mesures romanes
Baldiri Aleu, 6-8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 A/e: b..st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org
Els romans mesuraven en peus i pesaven en lliures; per calcular capacitats es creu que distingien entre unitats de mesura per a líquids i les emprades per a àrids (gra, sorra, etc.). En el fòrum de les ciutats romanes es mantenia sota custòdia de manera molt estricta la mensa ponderaria, amb els patrons per contrastar les mesures i pesos que s’utilitzaven en totes les transaccions comercials. El peu romà era la unitat bàsica per mesurar les longituds i feia 29,57 cm. A l’estela funerària d’un calafat, trobada al cardo maximo d’Òstia, hi havia gravada una regla graduada; aquesta troballa fou considerada de gran importància per a una correcta interpretació de les mesures de longitud d’aquesta època. Es tracta d’un segment dividit de forma desigual en dues longituds de 29,6 i 18,5 cm. respectivament. És a dir, 1 peu (pes) d’una banda i 10 dits (digitus) de l’altra. El peu es troba dividit en 4 pams (palmus) de 7,4 cm., subdividits cada un en 4 dits (digitus) d’1,85 cm.; per la seva banda, la part dels 10 dits té al mateix temps cinc divisions de 3,7 cm. (és a dir, cinc dobles-dits). La longitud total de la regla és de 48,1 cm.
La vegetació i la fauna del Baix Llobregat
Hivern: • Dilluns, de 15 a 21 h • De dimarts a divendres, de 9 a 21 h • Dissabte, d’11 a 19 h Estiu (juliol i agost): • De dilluns a divendres, de 14 a 21 h
Els boscos del Baix Llobregat eren un alzinar amb arboç i pi que devia estendre’s per les zones amb alçades superiors als 50 metres a la façana del delta i, possiblement, per damunt dels 100 metres, a la vall del Llobregat fins al Puig Castellar de Sant Vicenç dels Horts. A la riba esquerra és possible que per sobre de la cota de 200 metres també hi hagués hagut el mateix tipus de formació. A Montjuïc encara hi havia bosc a l’època romana, el qual sembla que va ser destruït totalment per l’acció del foc cap al segle VII dC. El pol·len mostra que també va existir una gran concentració de vinyes en època romana que en el moment en què es cremaren els boscos van ser substituïdes per blat, canyars i plantes adients per a pastura. La fauna apareguda al barri antic de Gavà mostra que en el moment tardoromà hi havia un 36% de restes de mol·luscs, un 57% de fauna domèstica i un 7% de salvatge. En aquella època encara hi havia castors i cérvols en llibertat, mentre que entre la fauna domèstica destacaven la cabra , l’ovella, el porc i el gall, entre d’altres. També han estat trobades algunes restes de bou, de cavall i de gos.
Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat Pl. Montserrat Roig, 1 (L’Olivera) Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 188 A/e: santboi@cpnl.cat – http://www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya/
Tancat: diumenges, festius, 24 i 31 de desembre
El Catalanitzador Podeu catalanitzar el vostre ordinador en només quatre passos amb una aplicació anomenada Catalanitzador, que posarà en català: • Windows XP, Vista i 7 Microsoft Office 2003, 2007 i 2010 Internet Explorer 6, 7, 8 i 9 I, a més, navegareu per la xarxa de manera que totes les pàgines que tinguin versió en català es mostraran directament en català. Podeu accedir al Catalanitzador des de la nostra pàgina web: www.cpnl.cat
•
Bar
4RATLLES
Contes
Butlletí de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer
Diaris
Núm. 39
Exposicions
ROMANS A SANT BOI
Fotografia
Enguany els Ludi són dedicats als esclaus. Es proposaran diferents tallers i activitats que acostin als santboians d’avui la realitat de la vida diària de persones com Germanus i Primitiva, esclaus que van viure a Sant Boi durant el segle II dC.
Guies Internet Jocs Lectura Música Novetats Ofimàtica Préstec Revistes
MaigMaig - juny 2012
La forma del Baix Llobregat en època romana era molt diferent a com és ara. La major part del Delta estava submergida i tota la plana del Llobregat era dins el mar. El Delta del Llobregat es va començar a formar fa aproximadament uns 18.000 anys; només fa uns 2.300 anys que el nivell del mar es va estabilitzar i es va iniciar la formació del Delta actual.
Aqu e st del t a p a t eix c on t ín u e s transformacions determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra i per les variacions del riu. El creixement i les transformacions de la plana del Delta del Llobregat estan relacionades amb aquestes variacions i amb la formació de barres litorals resultat de l'acumulació de sediments. Davant de la costa es formaren (i es formen encara) aquestes barres de sorra originades per sediments, generalment aportats pels corrents marins.
Al Delta, abans dels romans, hi vivien els ibers. La seva cultura es va iniciar cap al segle VI aC i desaparegué amb l’arribada dels romans. No va ser una destrucció immediata, sinó que de mica en mica es va canviar la forma del poblament; dels poblats tradicionals ibèrics es va passar a viure en cases de camp de tipus romà: les vil·les.
Els romans treien profit de les terres del Baix Llobregat mitjançant la mineria, la metal·lúrgia i l’explotació de vinyes per a la producció de vi. La mineria es feia sobre filons d’hematites i limonita de la serra Litoral, a Can Tintorer de Gavà i al Puig Castellar de Sant Vicenç dels Horts. L’extracció es realitzava obrint grans forats quadrangulars o excavant llargues rases que resseguien les vetes. Al Barri Antic de Sant Boi s’hi han trobat restes de fosa de ferro. Les restes d’activitat vinícola romana més ben estudiades del Baix Llobregat es troben a l’ermita de Sales a Viladecans on es podien haver produït entre 12.000 i 20.000 litres de vi per any. Això significa que es devien necessitar aproximadament unes 800 àmfores per envasar el vi i durlo al mercat de Roma, especialment després del regnat de l’Emperador August, ja que sota el seu mandat la producció es duia cap a les Gàl·lies.
Suggeriments Tertúlies Usuaris Viatges Wi-fi
Contingut:
Romans a Sant Boi Les àmfores Iulius Anicetus El port del Llobregat Vida quotidiana Esclaus Les termes Mesures romanes Vegetació i fauna
Núm. 39
Página 2
Les àmfores L'estudi de les àmfores, important per a la història de l'economia antiga, sobretot de les relacions comercials, ha avançat molt aquests darrers anys. Les variants de formes permeten d'establir cronologies molt aproximades, i les troballes d'arqueologia submarina han permès de recuperar carregaments sencers d'àmfores de vaixells enfonsats, especialment d'època romana dels s. III a I aC.
Página 3
VIDA QUOTIDIANA Àmfores de vi romanes Form 1: 129 BC-13 BC Form 2: 16 BC-29 AD Form 3: 28 AD-146 AD Form 4: 4 BC-24 AD Form 5: 12 BC (one known find) Form 6: 36 AD (one known find) Font: www.abc.se/~pa/mar/dressel.htm
Al curs inferior del Llobregat s’han localitzat set llocs on es fabricaven àmfores. Totes eren iguals i en moltes d’elles s’hi posaven estampilles amb el nom del fabricant. Entre els més coneguts hi ha Iulius Anicetus, que va fabricar àmfores tipus Pascual 1 (imatge en color) al Barri Antic de Sant Boi. A mitjans del segle I dC sembla que aquest comerç es va acabar, possiblement per la competència dels vins gals. És de suposar que l’activitat agrícola no es va aturar i els conreus de blat i d’olivera guanyaren terreny.
El ciutadà Iulius Anicetus (finals s. I aC-principis s. I dC) La primera persona de Sant Boi de qui tenim notícia escrita. El seu nom ha aparegut imprès en un bon nombre d’àmfores de vi que segurament es van coure en un forn situat sota de les Termes Romanes. Les àmfores viatjaven cap a França per via marítima (se n’han trobat moltes al fons del mar). Iulius Anicetus era l’obrador d’aquest forn. Com a veterà de guerra, l’emperador August el devia nomenar administrador de les terres del voltant, on des de l’antiguitat es conreaven vinyes. El nom “Iulius” ens indica que pertanyia a la família imperial Iulia. El “cognom” Anicetus ens informa sobre el seu més que probable origen grec. El primer santboià “conegut” fou, doncs, immigrant, empresari i exmilitar. Tot això 2.000 anys enrere.
El port del Llobregat L’existència d’un estuari al Llobregat va fer que fos utilitzat com a port ja en època ibera i, especialment, en la romana. Hi havia dues zones: una sota Montjuïc i l’altra a l’espai comprés entre les poblacions de Castelldefels i Viladecans, a l’indret anomenat les Sorres. Totes dues van començar a funcionar entre els segles VI i V aC, però la de Montjuïc deixà d’utilitzar-se poc abans del naixement de Crist. El port de les Sorres va perdurar fins al segle V dC i va tenir el seu moment àlgid al segle I dC, quan es va fer servir per donar sortida a la ja significativa producció agrícola de la comarca del Baix Llobregat. Es devia tractar d’un port obert a la mar (anomenat
salum pels romans), encara que amb les instal·lacions necessàries per embarcar i desembarcar les mercaderies, reparar vaixells, vigilància, etc. En un port d’aquest tipus, els vaixells aguantaven la posició a l’àncora mentre eren carregats i descarregats per naus més menudes. Part de les mercaderies queien a la mar en les operacions de càrrega i descàrrega, moment que també s’aprofitava per llençar per la borda tot allò que s’havia trencat durant el viatge. Alguns vaixells hi bolcaven o s’hi enfonsaven a causa d’una mala estiba, d’un temporal o d’un incendi a bord. Tots aquests materials caiguts al fons marí de les Sorres permeten fer hipòtesis sobre l’evolució de l’economia al llarg d’un període de més de mil anys. A través de l’estudi de les àmfores podem saber quins productes arribaven, d’on procedien i quan ho van fer .
Fonts: www.gavamar.com www.portadeldelta.cat/el_delta.php museusantboi.blogspot.com.es/search/label/Termes%20Romanes Solias i Arís, Arís Josep Maria. Rubricatum: Roma al Baix Llobregat.
Serret, Serret Carles ; Barreda Maria-Lledó.Vides Santboianes museusantboi.blogspot.com.es/2008/05/vides-santboianes-iuliusanicetus.html www.lavanguardia.com/cultura/20110422/54142153497/sant-boi-dellobregat-recupera-su-pasado-romano.html
El dia d’un romà: Els romans es llevaven ben d’hora, tot just aparèixer els primers raigs de sol, i se n’anaven a dormir quan es ponia. Com que dormien amb la roba interior posada, no els costava gaire vestir-se, tot rentant-se els braços i les cames. Per esmorzar: formatge, pa, mel, olives, dàtils i cap a treballar. S’ha de dir que els esclaus ja hi eren. En sortir el sol començava la salutatio; salutatio els treballadors saludaven els seus “togats” patrons. Els artesans, mentrestant, obrien les seves botigues al públic. En general, el matí estava dedicat al treball i als negocis i la tarda, al descans. Els esclaus, però, treballaven tot el dia. El dinar, prandium, prandium es feia al migdia i era semblant al sopar, però menys copiós que aquest, que era l’àpat principal. Consistia principalment en carn, fruita i vi. A la tarda, la migdiada durava fins a la vuitena hora, entre dos quarts de dues i dues. Després, a banyar-se a les termes públiques, on havien de pagar una entrada, tret de les classes altes que ho feien directament a casa seva. El sopar començava a l’hora novena o desena, aproximadament cap a les tres de la tarda. Tot seguit venia el comissatio (vetllada festiva amb tot tipus d’entreteniments). Els esclaus, però, havien de continuar treballant per tenir-ho tot preparat l’endemà.
I d’una romana: La dona era l’encarregada de dirigir la llar i de tenir cura de la canalla, però seria una equivocació pensar que les úniques dones que treballaven eren les esclaves. Tant entre les llibertes (dones alliberades de l’esclavatge) com entre les de classe baixa, hi havia venedores, cambreres, metgesses, educadores, treballadores de petites indústries. Òbviament les dones benestants no realitzaven treballs domèstics, ja que per això tenien les seves esclaves.
Esclaus Qualsevol romà mitjanament acomodat en tenia. En un principi no tenien ni nom i es dirigien a ells amb l’apel·latiu de puer (nen). Al no tenir cap dret civil, el matrimoni es “consentia” per part dels seus amos aplicant la llei natural; això s’anomenava contubernium, contubernium i s’aplicava tant si totes dues o només una de les parts eren esclaus. La majoria dels esclaus eren presoners de guerra, fills d’esclaus o homes lliures condemnats, entre d’altres. Els que servien fidelment podien guanyar-se la llibertat convertint-se en libertos, quedant lligats, però, de per vida, al seu antic amo a través del compromís de fidelitat. L’esclavitud mai va ser abolida a Roma. A Sant Boi hi ha constància de dos esclaus que van viure a finals del segle II dc. Foren Primitiva i Germanus. Germanus Durant les prospeccions realitzades l'any 2005, a l'edifici conegut com Ca la Teresa (a la plaça de l'església), va ser trobada una peça molt curiosa. Es tracta d'un atuell de ceràmica, datada entre finals del segle II i inicis del III, en el qual un esclau de nom Germanus escriu amb un punxó la següent advertència: Germani sum. Fur Caue malum (Sóc propietat de Germanus. Lladre, tem el malefici). Aquesta inscripció és un raresa en el context romà, ja que només s'han trobat dos exemples semblants: a Pompeia i al sud de França.
Les termes Els romans van fer de les termes un dels trets més estesos i definitoris de la seva civilització, com ho demostren les innumerables restes termals trobades arreu de l’Antic Imperi; i no ens cal anar molt lluny per trobar-ne unes... S’acostumava a anar-hi amb la intenció de relaxar-se després de la feina. Acollien persones de tota condició social, de vegades fins i tot esclaus, i freqüentment d’ambdós sexes. Els espais estaven separats per a homes i dones, tot i que en algunes s’hi admetia el bany mixt. La primera sala era l’ apodyterum (vestidor), des d’on qui volia podia accedir a la palestra per realitzar activitats físiques d’escalfament amb la intenció d’anar acostumant el cos a la calor. L’itinerari acostumava a iniciar-se pel tepidarium, tepidarium on es podien remullar amb aigua tèbia. Tot seguit passaven al caldarium d’aigua calenta per acabar en els banys freds o frigidarium, frigidarium on s’hi podia anar directament o bé passant prèviament pel tepidarium. tepidarium També s’hi podia trobar el laconicum, laconicum que era la sala dels banys de vapor.