Activitats
L’hivern mediterrani A la latitud mediterrània, al solstici d’hivern, el sol s’aixeca poc durant el dia. A mesura que avança l'hivern, però, el sol cada cop és més amunt i el dia dura més. L'hivern és una època amb precipitacions modestes, menys plujosa que la primavera o la tardor.
Baldiri Aleu, 6-8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 A/e: b..st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org
Tancat: diumenges, festius, 24 i 31 de desembre
Diaris
Núm. 37
Exposicions
Hivern: fets i mites
Catalunya té indrets que són d’una importància vital per a les aus migratòries. Un de ben proper és l’Espai Natural del Delta del Llobregat (www.deltallobregat.cat), on s’hi pot observar una gran quantitat d’espècies que s’instal·len en aquesta zona els mesos d’hivern, tot buscant temperatures més favorables i un accés més senzill a l’aliment.
Lectura
A la Mediterrània, el Nadal va associat a espècies com ara el grèvol, el vesc o la molsa. D’un temps ençà, però, s’hi ha afegit també l’avet nadalenc, que ha esdevingut un element important en moltes de les nostres llars .
Estiu (juliol i agost): • De dilluns a divendres, de 14 a 21 h
Butlletí de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer
Fotografia
L'hivern és època de repòs per a les barques de pesca petites i alguns pescadors es dediquen a la pesca de la garota. També és temps de collita de cítrics i d’olives, que, premsades, donen lloc al preuat oli mediterrani.
Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat Pl. Montserrat Roig, 1 (L’Olivera) Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 188 A/e: santboi@cpnl.cat – http://www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya/
Certificats oficials de català A banda d’assistir a classe, una altra opció per aconseguir un certificat oficial és presentar-se a les proves anuals que organitza la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). A la pàgina web que us recomanem tot seguit (http:// www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat) podeu trobar tota la informació que necessiteu sobre aquests certificats oficials de català: tipus, dates de la convocatòria de proves, procés d’inscripció, resultats, equivalències i acreditació de coneixements de català. Tingueu present que les inscripcions són normalment a principis d’any (gener-febrer del 2012) i que les proves se solen realitzar cap al maig. També podeu esbrinar si ja teniu algun títol, diploma o certificat equivalent a un dels certificats de coneixements de català de la DGPL. Podeu consultar-ho a la mateixa pàgina web recomanada.
4RATLLES
Contes
A l'hivern floreixen diversos arbres i plantes, com ara els ametllers, els tarongers, els garrofers, les argelagues, el bruc boal, les lletereses o les ravenisses. A la muntanya, lluny del mar i especialment als Pirineus, l'hivern és més sever, amb nevades, gebrades i glaçades. La fauna acusa el fred i els amfibis i els rèptils, per exemple, entren en letargia. En canvi, els ocells migradors arriben a la Mediterrània buscant un clima més suau.
Segons les condicions atmosfèriques, el fred pot esdevenir més fort, com quan arriba un front d’aire siberià. Algunes espècies vegetals no suporten bé aquestes condicions extremes. A més, la neu altera força la vida quotidiana.
Hivern: • Dilluns, de 15 a 21 h • De dimarts a divendres, de 9 a 21 h • Dissabte, d’11 a 19 h
Bar
Guies Internet Jocs
Música Novetats Ofimàtica Préstec Revistes Suggeriments Tertúlies Usuaris Viatges Wi-fi Contingut: Hivern, fets i mites Festes ancestrals El mite de Deméter i Persèfone La Candelera Refranyer Algunes recomanacions El grèvol L’hivern mediterrani Servei Local de Català
GenerGener - febrer 2012
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste. En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord el sol arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn. El solstici també es pot entendre com la durada del dia (com el temps en que el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida i la posta del sol). Aquesta durada és variable al llarg de l'any. Hi ha dos dies en què aquest temps arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d'estiu, i el dia més curt al solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el pas de la tardor a l'hivern. Font del text i de les imatges: http://ca.wikipedia.org/wiki/Solstici
Les interpretacions que les diverses cultures donen al solstici són variades. L'hivern és un terme subjectiu, per la qual cosa no està científicament establert el principi o la meitat d'un hivern, però el solstici d'hivern, sí està clarament calculat amb exactitud. Per als països cèltics, com Irlanda, genèricament la temporada d'hivern comença l'1 de novembre, el dia de Samhain. Imbolc o Samhain Acaba l'hivern i comença la primavera en l'Imbolc Candelera, Candelera entre l’1 i el 2 de febrer. Aquest sistema de calendari d'estacions es basa exclusivament en la durada dels dies. Alguns festivals d’hivern segueixen el calendari lunar, per exemple, la nit de l'H Hōku ku (en hawaià: Hōku és la lluna plena més propera al solstici d'hivern.) Per a molts països europeus el ple hivern del calendari solar coincideix amb les celebracions del 24 i 25 de desembre. Al Japó se celebra l’Omisoka Omisoka, Omisoka cap d’any, en aquest dia és tradició fer neteja general tant a les cases com als llocs de treball per tal de preparar l’entrada del nou any.
Núm. 37
Página 2
Festes ancestrals
Página 3
La Candelera
La fi de desembre era el temps més adient per les celebracions a la major part d’Europa. En aquesta època de l’any es matava molt bestiar per tal de no haver-lo d’alimentar durant l’hivern. Per la majoria aquest era l’únic moment en què podien gaudir de la carn fresca, a més, la major part del vi i la cervesa elaborats al llarg de l’any també havien fermentat i ja estaven llestos per consumir-se. Els pobles germànics durant les celebracions de També al voltant del solstici d’hivern els romans mitjans d’hivern honoraven el déu Odí . Creien que observaven la Juvenàlia o Jocs Juvenals, una festa aquest déu volava per damunt dels pobles per en honor dels infants de Roma. A més els membres observar el comportament de la gent i decidir llavors de les classes més altes celebraven el 25 de qui havia de prosperar o de morir. Degut a aquesta desembre el naixement de Mithra déu de la llum por molts decidien no sortir de casa durant aquest solar. període. Durant els primers anys del cristianisme, cristianisme la festa El solstici d’hivern coincideix amb el dia més curt de principal era la Pasqua i no se celebrava el naixement l’any, el 21 de desembre, aquest dia a les Illes de Jesús. No va ser fins el segle IV quan es va Britàniques els druides tallaven el vesc que creixia instaurar, malauradament la Bíblia no menciona la damunt els roures i l’oferien com una benedicció. El data de naixement de Jesús, i encara que per alguns
El 2 de febrer, diada de la Candelera, a mig camí entre l'inici i la fi de l'hivern, just 40 dies després del solstici d'hivern, és un moment d'especial transcendència dins el calendari anual. Des del punt de vista natural, meteorològic, es considera que segons la fase de la lluna, es pot saber quant queda perquè arribi el bon temps. Durant aquests dies tenen lloc manifestacions festives com l'entrada de branques florides o els balls i festes de l'Ós, l'animal mític que aquesta nit surt del cau per saber si ha de seguir hivernant o no. Des del punt de vista litúrgic cristià, la Candelera és una festa que, a 40 dies del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal. FIRA DE LA CANDELERA Molins de Rei
El primer dissabte i diumenge del mes de febrer la cita és obligada: Molins de Rei, la vila vuitcentenària, us espera a tots per a oferir-vos una de les mostres agrícoles, comercials, industrials, culturals i lúdiques més arrelades a la comarca del Baix Llobregat i al nostre país.
Refranyer Els refranys més coneguts sobre La Candelera evidencien que aquesta diada, el 2 de febrer, ha estat durant molts anys un dia en què s'ha observat especialment alguns elements de la Natura, per tal de poder predir si el fred hivernal ha acabat o encara durarà. "Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu"
roure es considerava un arbre sagrat i les baies del fets es creu que devia ser a la primavera, no és vesc eren el símbol de la vida en els foscos dies normal que els pastors portessin ramats a pasturar a d’hivern.
l’hivern, el Papa Juli I instaurà la data el 25 de La tradició escandinava del Yule va ser iniciada en desembre per celebrar aquest esdeveniment. aquest període druídic. Els celtes creien que a la Fonts del text: meitat de l’hivern el sol s’aturava durant 12 dies, www.history.com/topics/christmas llavors era la llum d’un tronc encès l’encarregada de www.bbc.co.uk/religion/religions/paganism/holydays/wintersolstice.shtml trencar les tenebres, fer desaparèixer els esperits Font d’imatge: dolents i portar bona sort per l’any vinent. La tradició anglosaxona del bes sota
el
vesc
d’escandinàvia
prové on
també aquesta
planta estava vinculada amb Frigga, Frigga la deessa de l’amor.
www.stockingfillers.org/6www.stockingfillers.org/6-christmaschristmas-traditionstraditions-andand-theirtheir-origins/
El mite de Deméter i Persèfone Persèfone filla de Deméter (deessa de
Aquest són els dos primers versos del refrany més popular en l'actualitat referit a la Candelera. Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és fer entendre que, depenent de si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys en arribar. Així, s'entén que si el 2 de febrer és un dia plujós, el fred ja s'ha acabat, mentre que si és un dia assolellat, el fred encara durarà. Una segona interpretació d'aquest refrany, més assenyada, és la següent: si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu), s'interpreta que la Candelera plora. És llavors quan la primavera s'avança. Si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera riu, la qual cosa indica que la primavera tardarà més en arribar. Un altre refrany, més a l'abast del sentit comú, recull la relació entre la floració de l'ametller i la Candelera, i com, si s'observa aquests arbres pels volts del 2 de febrer, també es pot saber quin temps farà en els propers dies. Si per la Candelera l'atmeller és florit això vol dir que la primavera ja és aquí...
la terra). Es va convertir en deessa de l'inframón quan Hades la va segrestar a la terra i se la va emportar amb ell. La vida es va paralitzar mentre Deméter la buscava. Zeus no va poder aguantar
Les Saturnàlies més l'agonia de la terra i va obligar Hades a alliberar A Roma, on els hiverns no eren tant durs com els del Persèfone. Abans però, Hades la va enganyar perquè nord, se celebrava una festa en honor a Saturn, déu mengés sis llavors de magrana, això l’obligava a de l’agricultura, s’iniciava la setmana del solstici i tornar durant sis mesos cada any. Quan Deméter i la durava un mes sencer. El temps de la Saturnàlia es seva filla estaven juntes, la terra floria de vegetació. dedicava plenament a l’hedonisme, el menjar i la Però, quan Persèfone tornava a l'inframón, la terra beguda eren abundants i l’ordre social normal es es convertia de nou en un erm estèril. Aquests sis capgirava. Durant aquell mes els senyors es mesos representen l’estiu, doncs a Grècia és quan disfressaven d’esclaus, els pagesos governaven la tota la vegetació mor per la calor i la falta de pluja. En ciutat i les escoles i negocis es tancaven per tal que canvi, l'hivern portava abundants pluges, tothom pogués gaudir de la festa. temperatures suaus, i floria la vida vegetal.
Fonts del text: www.festes.org
"Quan la Candelera flora, l’hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora."
Algunes recomanacions per passar l’hivern Per estar a casa: Sting. In on a winter’s night (CD) Roca, Paco. L’hivern del dibuixant (Còmic) Txaikovski, Piotr Ilitx. Ilitx Sinfonía nº 1: Sueños de invierno (CD) Frio sol de invierno. (DVD) Un Corazón en invierno (DVD)
A l’aire lliure: A peu per la tardor i l'hivern : 26 passejades i excursions pels Països Catalans (llibre) Camins de muntanya : excursions d'hivern : Rojals, Vandellòs, El Montmell, Vilanova de Prades .. (llibre)
El grèvol Al desembre, fagedes, rouredes i altres paratges s’omplen de pinzellades roges: són els fruits del grèvol (Ilex aquifolium). El costum de guarnir les llars amb branques d’aquest arbust és molt més antic que el Nadal, però la planta ja forma part del nostre imaginari nadalenc. A Catalunya està prohibit agafar-ne els fruits i tallarne les branques, tot i que es poden comprar en algunes fires, procedents de cultius controlats. El millor, però, és admirar-lo en plena natura. Al Montseny, per exemple, si seguim la ruta de l’Empedrat de Morou, ens endinsem en una fageda que amaga alguns exemplars d’aquest bell arbust.