Activitats
Baldiri Aleu, 6-8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 A/e: b..st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org
Bar
Aquest Parc es troba en plena àrea metropolitana de Barcelona. És un espai agrícola on es produeixen gairebé totes les fruites i verdures que comprem habitualment als nostres mercats. Amb la voluntat de preservar la riquesa agrícola del delta i d’apropar la qualitat dels seus productes als ciutadans de l’entorn metropolità, es creà el Parc l’any 1998, liderat pel Consell Comarcal i per la Diputació de Barcelona. Posteriorment s’hi van afegir els 14 municipis que configuren el territori del Parc i també la Generalitat de Catalunya. La gestió d’aquest espai agrari, de prop de 3.300 ha de superfície, s’estructura en cinc estratègies principals: •Disposar d’unes infraestructures i serveis agraris eficients •Promoure sistemes de producció i comercialització eficients i sostenibles •Modernitzar les explotacions agràries •Mantenir la qualitat agroambiental del territori •Consolidar i donar a conèixer aquest patrimoni agrari
Contes
Butlletí de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer
Diaris
Núm. 36
Exposicions
65a Edició de la Fira de la Puríssima
perquè importem gran part dels aliments que consumim. Però els conreus del Baix no produeixen els mateixos tipus de fruites i hortalisses tot l’any, sinó que cada estació ens ofereix els productes que li són propis d’acord amb el nostre clima. La marca Producte FRESC distingeix els productes frescos i d’alta selecció i qualitat que es conreen en l’àmbit del Parc. Amb aquest distintiu, el Consorci del Parc Agrari pretén recollir la tradició pagesa de la comarca i recuperar la memòria històrica alimentària. La marca respon, doncs, a quatre valors: la frescor, la tradició, la qualitat i la proximitat.
Elcampacasa.com, un web que aproxima les produccions locals El portal www.elcampacasa.com disposa d’un cercador de productes on el consumidor pot buscar el que vol aconseguir. Podem trobar també informació complementària del producte, com ara el municipi on s’ha cultivat, com ha estat produït (en convencional, Un segell de qualitat: Producte FRESC del ecològic o producció integrada) i fins i tot com el volem adquirir (a mercats o a Parc Agrari botigues, si ens el poden portar a casa o Avui dia estem acostumats a consumir Un producte en qualsevol època de l’any bé si es pot comprar a la mateixa explotació agrícola). Hivern: • Dilluns, de 15 a 21 h • De dimarts a divendres, de 9 a 21 h • Dissabte, d’11 a 19 h Estiu (juliol i agost): • De dilluns a divendres, de 14 a 21 h
Tancat: diumenges, festius, 24 i 31 de desembre
4RATLLES
El Parc Agrari del Baix Llobregat
Fotografia Guies Internet Jocs Lectura Música Novetats Ofimàtica Préstec Revistes
Viatges Wi-fi
VOLUNTARIAT PER LA LENGUA
Contingut:
Parles català habitualment? Disposes de 10 hores durant 10 setmanes (1 hora per setmana) per parlar català amb una persona que vol practicar-lo?
La Fira al llarg dels anys
El Voluntariat per la llengua és un programa que facilita que totes les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo el puguin practicar en un context distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament.
El cartell de la Fira L’agricultura al Baix Llobregat El Parc Agrari Servei Local de Català
Pots demanar-ne més informació a la Biblioteca o posar-te en contacte amb el Servei Local de Català.
La Fira i el Rey Conqueridor Jaume I concedí al s XIII als custodis de l’antic Castell de Sant Boi, el dret a celebrar fires a la vila. La proximitat amb Barcelona i l’existència d’un pont sobre el Llobregat facilitaven la presència de molta gent. El pont fou substituït pel pas en barca a causa del seu constant deteriorament per les riuades, cosa que provocà una progressiva pèrdua d’importància de la Fira. La Fira i la Biblioteca Popular de Sant Boi El 1926 inicià l’activitat la Biblioteca Popular de Sant Boi. La
Tertúlies
Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat Pl. Montserrat Roig, 1 (L’Olivera) Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 188 A/e: santboi@cpnl.cat – http://www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya/
Si és així, tu pots ser voluntari o voluntària per la llengua. llengua
La Fira al llarg dels anys
Suggeriments
Usuaris
NovembreNovembre - desembre 2011
importància de l’agricultura a la vila va ser molt tinguda en compte i es va dotar la Biblioteca amb una bona col·lecció de llibres i publicacions tècniques sobre aquest tema. A partir del 1930 es van impulsar diverses activitats vinculades al món de la pagesia.
La Fira als anys 50 L’any 1950 la Fira de la Puríssima es vincula a la III Feria de Planteles y de Árboles de Adorno i als jardins de l’Ateneu Santboià s’organitzà una gran exposició comarcal. L’any 1951 s’anuncia directament la Feria de la Purísima. L’organització de les primeres edicions va recaure sobre la Hermandad Sindical , tot i que puntualment s’incorporaren actes organitzats per entitats culturals i esportives. Els principals escenaris eren la Rambla, la plaça de l’Ajuntament, l’avinguda de Maria Girona i el carrer de l’estació. Anys 60 i els Fadrins de
Sant Boi El 1961 s’anuncia la creació d’un Patronat amb participació de l’Administració local que proveiria la Fira de més recursos i vetllaria per a una bona organització i desenvolupament. Això va millorar molt les edicions següents i va ampliar la participació a d’altres sectors com l’industrial i el comercial. L’any 1965, després d’un concurs celebrat entre els pastissers locals, s’inicia la tradició dels fadrins de Sant Boi, un pastisset a base de poma.
La Fira de la postguerra La Hermandad Sindical del Campo substituí el Sindicat Agrícola i organitzà una gran mostra l’any 1941 on es diu que hi van assistir unes 40.000 persones. La II Guerra Mundial dificultà la repetició de grans esdeveniments però es continuaren celebrant petites mostres a l’interior de Anys 70. Cartells i enciams L’any 1971 la Fira va l’Hermandad. celebrar la 25a edició i es va estrenar el concurs de cartells que fou guanyat per M. Dolors Villadelprat El 1975 un grup de joves pagesos va crear el Grup de l’Enciam que distribuïa aquesta verdura entre els visitants. Aquesta iniciativa es va mantenir fins a l’any 1984.
Núm. 36
Página 2 Anys 80. La transició Anys 90. Comerç i entitats En aquest període trobem un ascens Es reconstitueix el Patronat Municipal de la Fira i un descens de la pagesia de la Fira i s’incrementa la participació local que pateix un retrocés motivat, del sector comercial i d’entitats juvenils, entre d’altres, per les repercussions de culturals i esportives. l’adaptació a les polítiques europees i Els espais que des d’aquesta dècada l’increment de robatoris als camps. l’acullen es reparteixen entre el barri La Hermandad Sindical es transformà antic i el parc de la Muntanyeta. en Cambra Agrària Local. Font del text: 50 anys de Fira de la Puríssima — Carles Serret ; Ajuntament de sant Boi. Trobareu aquest document en format paper a la Biblioteca i en pdf a la següent direcció: http://www.santboi.cat/fotos/fira_purissima/historia.pdf Font d’imatges: santboi.cat
El cartell de la Fira
Un element destacat i diferenciador de la Fira de la Puríssima ha estat el cartell. L’any 2005 es van definir els objectius que hauria d’assolir: • Repercussió mediàtica i notorietat mitjançant la tria d’un autor de renom • Promoure la diversitat de la Fira que, actualment, representa la vida santboiana en tots els seus sectors, no només l’agrícola • Transmetre les emocions que representa visitar la Fira mitjançant el cartell 2005–El nord-americà 2005 Philip Stanton va reflectir un dels aspectes més valorats pels visitants segons les enquestes: l’esperit de diversitat de la Fira.
2006–60a edició, Roser 2006 Capdevila, autora de Les La tres bessones . senzillesa del seu traç i el seu estil característic connectava amb l’esperit familiar de la Fira.
2007–Pilarín Bayés, que 2007 seguia la línia de públic familiar de l’edició anterior.
2008– 2008–Mikel Urmeneta, creador de Kukuxumusu. Els seus dibuixos, a part que agraden al públic infantil, permeten connectar amb el públic jove, per al que s’ha apostat els darrers anys i que ja té el seu propi espai a la Fira gràcies al Mercat d’Art Jove i a diverses actuacions.
2 0 0 9 – R é b e c c a Dautremer, dibuixant francesa de renom internacional, il·lustra contes infantils, si bé el seu estil no s’adapta al prototip de dibuixos per a infants. La suavitat, l’elegància, la originalitat i els matisos de vermells agraden a petits i grans.
2011– 2011–Iván Bravo, jove il·lustrador que es defineix com un artista més interessat en les tècniques analògiques que en les digitals, amb un estil entre el còmic, l'humor críptic i el surrealisme. Juga amb la metàfora, les icones, els símbols i el doble sentit que ens ofereix el llenguatge.
Página 3
L’agricultura al Baix Llobregat La tradició agrícola a la comarca és indiscutible fins a la segona meitat del segle XX, quan l’agricultura n’era l’activitat fonamental (a
partir del segle XVIII començà clarament a fer de rebost de Barcelona, de fet, encara en fa tot i que d’una manera més limitada). La riquesa d’aquesta agricultura es manifestà en la capacitat d’obtenir una producció superior a la mitjana catalana, i a la gran varietat de productes de qualitat, tant d’hortalisses com de fruites. Va ser però a finals del segle XIX quan adquirí renom important, fet que la convertí en la comarca de la província de Barcelona amb més pagesos en relació amb la població total
(el 1890 n’hi havia uns 12.000 respecte d’uns 48.000 habitants) Bona part de la prosperitat és degué al regadiu, impulsat per la construcció de dos grans canals. El delta del Llobregat , a principis del segle XX, va esdevenir una de les terres més fèrtils de la península quan va ser destinat completament a l’agricultura. Factors naturals com ara la fertilitat de les terres i el microclima especial han jugat molt a favor d’aquesta riquesa agrícola. El Baix Llobregat va ser la comarca catalana que els últims cinquanta anys del segle XX va experimentar un creixement demogràfic i econòmic més important (en el període entre 1950 i 1975 va més que quintuplicar el nombre d’habitants) . El desenvolupament de les infraestructures i la indústria, així com el creixement dels serveis, va comportar que l’agricultura deixés de ser l’activitat econòmica principal de la comarca. L’agricultura baixllobregatina va passar a ser periurbana, és a dir, sotmesa als impactes i servitud de l’expansió industrial, urbana i d’infraestructures (entre 1954 i 1969, l’espai agrari va minvar un 48,6%). Tots aquests elements van propiciar, de la mateixa manera que a tots els països desenvolupats i fortament industrialitzats, la davallada de l’activitat agrària. L’abandonament d’algunes explotacions, l’envelliment de la població i la disminució de la superfície cultivada són conseqüència d’això. Els que s’hi van quedar ho van fer en condicions molt precàries i suportant nombrosos impactes... Nombre d'explotacions i superfície (Baix Llobregat) Any 2009 1999 1989 1982
Total explotacions 613 1.087 2.681 3.248
Hectàrees 3.622 16.771 21.875 23.210
Sense terres explotades 12 24 87 32
* Font: Idescat. Cens agrari.
Avui dia, la demanda s’ha concentrat en mans d’unes quantes multinacionals que se situen en una posició de domini, respecte dels productors, als quals imposen fins i tot els preus. A més, la lliure circulació ha introduït en el mercat català productes d’altres continents a preus molt competitius. Per fer front a aquesta 2010–Es va triar l’artista 2010 i professora d’art Maria Dolors Villadelprat que destaca pel tractament de la llum i els colors de les seves obres. Fonts del text: -Va de Fires: Butlletí Informatiu de les Fires de Catalunya, núm. 51 des. 2009 /www.gencat.cat/diue/doc/ doc_31023140_1.pdf ivanbravo.com insurgenciagrafica.wordpre ss.com/2010/02/04/ivanbravo/ Font d’imatges: santboi.cat
situació, molts pagesos estan apostant pel comerç de proximitat i/o ecològic que els permet, per un costat, vendre els productes directament al consumidor, ja sigui a la botiga o per Internet (cistella a casa) i per l'altre, l'aposta clara per l'agroecologia agroecologia, agroecologia o el que és el mateix, l'aposta per un sistema agrari sostenible i social, lligat en molts casos a cooperatives de productors. Tots dos sistemes ajuden a revaloritzar el seu producte, el producte fresc. fresc
Fonts del text: -L’agricultura en la transformació de la comarca Consell Comarcal del Baix Llobregat
La Cooperativa Agrària Santboiana, medalla d’or de la Ciutat de Sant Boi
La Cooperativa Agrària Santboiana va néixer l'any 1909 amb el nom de Sindicat Agrícola davant la necessitat de sumar esforços per resoldre els problemes amb els quals -La pagesia, gestora o es trobaven els pagesos de la zona, principalment pel que subordinada en el periurbà... fa a la comercialització dels seus productes i a la provisió d'adobs i de llavors a Jordi Sempere Roig bon preu. L’entitat ha estat protagonista activa de la història de Sant Boi. Un exemple és el seu paper cabdal en l’organització de les Exposicions de Fruites - Santboi.cat que van precedir la Fira de la Puríssima. Font d’imatges: diba.cat
La concessió d’aquest guardó serveix de reconeixement a tota la pagesia de Sant Boi per la seva dura professió de difícil relleu generacional.