Issuu on Google+

ALGUNS ANIMALS DE PORTBOU Alumnes de cicle mitjà

ESC Sant Jaume Març 2012 Portbou


L' ÀLIGA CUABARRADA El seu nom científic és Hieratus Faciatus o Àquila Faciata en castellá, àguila perdicera i de la família au rapinyaire. L'àliga cuabarrada té molts noms en els països catalans entre els quals hi ha: àliga perdiuera, àliga de panxa blanca, àliga gallinera o àliga astorenya. L' Àliga cuabarrada fa entre 150 o 170 cm de longitud. És una au molt grossa però una mica més petita que l'àguila dorada. Té unes plomes de color vermellós i ataronjat. El més important de l 'àliga cuabarrada són el cos, les potes i les ungles. El cos mirat des de sota és blanc i mirat des de sobre és d'un color marró. Al final de la cua té una línea de color marró més fosc. Les potes són molt fortes però una mica primes. Les ungles també les té molt llargues i molt fortes. S'alimenta de vertebrats, mamífers, aus i alguns rèptils. Viu a zones muntanyoses i als boscos. És una au característica de les regions semiàrides i càlides. A Europa la trobem nidificant a les serres mediterrànies de climes suaus. L'àliga cuabarrada està en perill a causa de les activitats dels humans. En resum és una àliga de molts noms que sol viure en muntanyes i en boscos, és carnívora i si us fixeu bé la podeu veure volant sobre les muntanyes de Portbou. Júlia


EL PORC SENGLAR El seu nom científic es Sus scrofa, en castellà Jabalí i de la família suidae. El porc senglar té el cos massís, la cua i les potes són curtes i fortes. Té el cap gros i els ulls petits. El porc senglar fa uns 120 cm de longitud, amb el pèl poc espès i de color negre o marró. Ell porc senglar quan és gran té dos ullals molt temibles. Sol viure en muntanyes i boscos. S'alimenta de vegetals i de carn. Els seus costums són banyar-se en fang i si la gent el molesta ve a atacar. L'enemic principal del porc senglar és l'home. En resum, el porc senglar és un animal omnívor, de dimensions mitjanes, que el podem trobar als boscos i a les muntanyes. MARINA SALVADOR. ADRIÁ HOMS.


LA PERDIU ROJA El seu nom científic és Alectoris rufa, en castellà perdiz, de la família phasianidae. La perdiu és un ocell de 35 cm de longitud. Té les ales i la cua curtes, amb plomes a les parts superiors de color gris rogenc, galtes i gola blanques limitades per una franja negra que sembla un collar. Les potes i el bec són vermells. Viu a la península ibèrica, al sud de França, al norest d'Itàlia, al sud de la gran Bretanya, a Córsega i a les Balears. Viu en llocs oberts i secs com els conreus de cereals. Les cries mengen insectes mentre que les perdius adultes s'alimenten de gra. Els seus costums són diürns. En resum, les perdius són aus de dimensions mitjanes. Les perdius són una peça molt valuosa de caça, hi han dos tipus de perdiu las de granja i les salvatges. Grup: David i Saâd


LA SARGANTANA El seu nom científic és Podarcis hispanica , en castellà és “largartija” i la seva família es diu Larcetidai. La sargantana sol fer de 9 a 11cm, té el cos allargat i la cua és molt llarga. Té 4 potes i a les potes té dits prims i ungles molt llargues. Els mascles són mes grans que les femelles. Pot viure al sud d'Europa i ocupa zones ben diversificades, als camps, als murs, a las parets dels edificis, carreteres, arbres. El seu enemic és l'home i molts altres animals. La cua de la sarganta medeix 10 centímetres i quan està en perill es desprén d'ella i li torna a crèixer. Viu al sol, excava galeries o bè es refugia sota les pedres. Ocupa petits territoris, que són defensats aferrissadament pels mascles. En resum la sargantana és un rèptil, és petita i té la cua llarga i sol viure pel sud d'Europa. Grup: Paula i Sol


L´ORENETA CUABLANCA El seu nom científic és hirundo rustica, en castellà golondrina de la família chordata. L´oreneta és un ocell petit, medeix de 26 a 29 cm de longitud. Té el cos petitó, les potes són petites i fines. És de color negre amb brillantors blavoses i la panxa i la gola són ben blanques. L´oreneta vola en grup poden formar poden formar grups de milers d´orenetes. A l'estiu i a la primavera vénen a Portbou fan els nius i tenen les cries. A la tardor quan fa fred tornen a l'Àfrica. L´oreneta s´alimenta d' insectes que captura a l'aire. Viu en nius de fang, i alguns senyors els volen trencar perque no embrutin. L´enemic principal de l´oreneta és el l'home. En conclusió l´oreneta és un ocell petit de color negre i blanc que fan els nius de fang i que ens anuncien el bon temps. Grup: Raul i Camila


EL PARDAL El seu nou científic és Passer domesticus, en castellà Gorrión común de la família asserids. El pardal té el cos petit d'uns 14 cm i està cobert de plomes. Els mascles són de color castany amb ratlles negrenques a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i tenen el pit gris fosc, la gola negra i les galtes blanques. Les femelles són grisenques, sense marques distintives. Viu en àrees edificades i terres de conreu, rarament viu lluny de zones habitades. El pardal té una dieta variada. Sobretot menja llavors, però també insectes, fruita i altres vegetals. Visita sovint els abocadors i menja de les escombraries. En resum, el pardal és un ocell petit que va fent saltets a terra. D`altra banda és sedentari i viu sempre en el mateix lloc al costat dels homes. El pardal és una au que sempre està al nostre voltant. Grup: Julián i Daniel


LA MORENA El seu nom científic és muraena helena de la familia de muraenida en castellà també s'anomena morena La morena és un peix amb el cos allargat, semblant a una serp. Té una boca gran amb unes dents llargues, fortes i punxegudes. Si et mossega et pot injectar verí. Té els ulls petits i un olfacte molt desenvolupat. No té aletes pectorals ni ventrals, però sí que té una cresta cutània que comença just on s'acaba el cap. Té colors bruns amb taques grogues i negres força variables. La morena és un animal nocturn, s'alimenta de petits peixos, de cefalòpodes (calamars, sipies i pops) de crustacis (crancs, gambes i escamarlans). La morena té la pell gruixuda i blanca. L'enemic de la morena és l'home. En resum, la morena viu en les profunditats de l'aigua, és carnívora i ovípar. Grup: Jon i Maria


Alguns animals de Portbou