Felícia Fuster �
Felícia Fuster va néixer a Barcelona el 1921 i va morir a París el 2012.
Sabies que... Va néixer al barri de la Barceloneta on la seva família tenia una ferreteria que proveïa d’estris navals els mariners. De petita va viure envoltada de serres, claus, martells que constituïen la seva distracció principal. Anys més tard ella mateixa es definia com a dona faber. En el temps de la Segona República, amb dotze anys, estudiava a l’institut i alhora a l’Escola Massana. Després va anar a l’Escola de Llotja -que es transformaria en l’Escola de Belles Arts Sant Jordi- on es llicencià en estudis superiors. Pertanyia a una generació de poetes que eren molt joves durant la Guerra Civil Espanyola: Blai Bonet, Màrius Sampere o Jordi Sarsanedes. Generació castigada i desposseïda que va crear un espai creatiu interior de llibertat absoluta com a antídot contra el miserable món exterior de la postguerra. L’any 1951, abans de complir trenta anys, la necessitat d’obrir i ampliar el seu mon artístic la va fer traslladar-se a França, instal·lant-se a París. Allà va tenir la influència de l’entorn d’Albert Camus, que reflexionà filosòficament sobre l’existència de l’home. L’any 1986 va fer un viatge al Japó que li va canviar tota la visió del món. Deu anys més tard feia un viatge a la Xina, on va contraure una malaltia que li va impedir seguir amb la creació artística. La seva atracció per l’art oriental la portà a transgredir la visió única de l’obra. A la poesia apareix la representació del silenci i la multiplicitat de l’ésser. En el cas de la pintura, els quadres es poden veure des de múltiples posicions; i la signatura, formada per les quatre consonants del primer cognom (FSTR), està distribuïda pels quatre angles. De la seva tasca com a traductora cal destacar l’antologia Poesia japonesa contemporània, i Obra negra de Margarite Yourcenar. L’últim gest de Felícia Fuster va ser la creació de la Fundació que duu el seu nom l’any 2003. Té la seu a Barcelona i segueix el triple impuls que va perseguir l’artista: ajudar persones sense possibilitats econòmiques; promoure artistes; i donar suport als estudis de la llengua catalana.
