Trena i Peu. 50

Any IX. Març-abril 2011

Núm. 50

Revista informativa bimestral. L’Arboç (Baix Penedès)

3,5 €

Municipals 2011 que tinguem sort!

PSC

JOAN SANS FREIXAS

CiU

JOAN PLANA PONS

PARLEM AMB...

Saileana Florea, virtuós de la flauta de pa

ERC

CARLES RIBÉ I SOLÉ

PxC

MANUEL GUTIÉRREZ MESA

JOVES QUE S’OBREN PAS Azael Jiménez García i Jordi Jané Viñas

34 Foto: Paco Nogueira

PP

LAURA ARAGÓN MARTOS

ESPORTS Carles Tudó Suau, professor d’esgrima

38 Fotos: Mònica Rubio

EV-GVE

MARIA INMACULADA MONTSERRAT ESPIÑA

51 Foto: Óscar Méndez

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

3

EDITORIAL EQUIP DE REDACCIÓ Antoni Altarriba Guitart Raimond Mulet Vallès Paco Nogueira García Josep Pérez Carrillo Ruth Serres Mairal Goretti Vila Pujol CORRECCIÓ Andreu Nogueira Montaña Francesc Roca Martínez CONTACTE PUBLICITAT Ruth Serres Mairal COL·LABORADORS Ajuntament de l’Arboç Biblioteca Municipal de l’Arboç Yolanda Amaya Badillo Jaume Auví Miró Ricard Cabré Roigé Maria Jané Mitjans Neus Lluch Zorrilla Óscar Méndez Hernández Rosa M. Montaña Jordà Josep Plana Pons Policia Local Robert Rovira Ferré Mònica Rubio Campanera Sergi Sedó Fabregat Andreu Suriol Ribé Anna Vilanova Miravent FOTO PORTADA: Susana Lucio Pardo MAQUETACIÓ Susana Lucio Pardo LA PODEU COMPRAR A Papereria Montserrat, Estanc Fàbregas i El Rasclet IMPRIMEIX Gràfiques Imprès Ràpid - Vilafranca del Penedès D.L.:B-8.698-2003

Trena i peu és una revista independent i plural que no ha de compartir necessàriament les opinions de les cartes al director, dels articles, etc. atribuïdes únicament a les persones o entitats signants.

L’opinió de Trena i peu s’expressa a través dels seus editorials.

Els articles s’han de fer arribar per correu electrònic a l’adreça trenaipeu@gmail.com o bé dipositant-los a les bústies de la Papereria Montserrat (C. de l’Hospital, 20) i al carrer Major, 34 (al costat de la botiga de Cal Bundó) abans del dia 30 de cada mes imparell.

Aquests hauran d’anar signats i hi figuraran l’adreça i el telèfon. No s’acceptaran pseudònims.

Els textos s’hauran de presentar a màquina o a ordinador, amb espaiat simple i sense tabulacions. És d’agrair la presentació en tipus de lletra Arial 8,5.

Per problemes d’espai, només s’acceptaran articles amb un tamany màxim de 300 paraules.

Els articles podran anar acompanyats per fotografies.

Publicació bimestral de L’ARBOÇ ACTHIVA’T (Associació Cultural per a les Tradicions i la Història de la Vila de l’Arboç).

Adreça electrònica: acthivat@gmail.com Tiratge: 350 exemplars.

Qui serà, serà…

El nostre padró municipal ja ha superat els 5.000 habitants i això implica un augment d’edils que s’ampliarà d’onze a tretze regidors després de les eleccions municipals del 22-M. En conseqüència, el nou consistori arbocenc que sorgeixi d’aquesta comtessa electoral haurà d’incorporar dues cadires més a la taula del saló de plens.

PSC, CiU, ERC, PP, EV-GVE i PxC són les formacions polítiques que es presenten per a governar l’Arboç durant la legislatura 2011-2015 i els seus alcaldables respectius han acceptat sotmetre’s a un qüestionari proposat per Trena i peu per aproximar a l’electorat el seu perfil personal i ideològic.

Ara, quan les administracions locals s’enfronten a una manca de recursos greu després d’uns anys de bonança en els quals s’han pogut fer millores i equipaments de gran abast, és quan la perícia dels nostres governants es posarà a prova més que mai. “A la mala mar es veuen els bons mariners...”, diu la dita popular. I, de fet, els qui ens representin aquests propers quatre anys ja caldrà que agafin el timó amb decisió perquè el temporal que estem vivint ara mateix, amb una pila de fronts oberts i obligacions adquirides per mantenir tot allò nou que s’ha creat, és per no badallar.

Ens hauran de demostrar que saben establir amb encert l’ordre de prioritats i administrar els escassos recursos des de la prudència i la renúncia als cops d’efecte. Governar a precari no és gaire lluït però ara és el que tocarà: ser prou honestos per no prometre sopars de duro en aquesta campanya i, després, prou hàbils per mantenir els serveis bàsics sense escanyar les economies familiars amb augments de taxes i impostos. Vist el panorama, l’únic que els cal demanar és que sàpiguen basquejar-se per compensar la davallada de recursos econòmics a base de trencar inèrcies supèrflues i, si molt convé, replantejar el model de gestió municipal implicant més els agents socials. És hora de ser imaginatius i demostrar que no tot ha de funcionar, necessàriament, a cop de talonari. Sigui com sigui, que Déu els il·lumini.

NOTA: Aquest és el número 50 de Trena i peu. Per aquest motiu us oferim a la contraportada un recull de totes les portades que han aparegut al llarg d’aquests vuit anys de bagatge. En aquesta policromia d’imatges hi va implícit l’agraïment a tot el personal que ho ha fet possible.

Per això, la millor manera de celebrar-ho és reinventant-nos i oferint una nova imatge de la revista amb maquetació renovada i incorporant el color a totes les pàgines. Gràcies al sistema làser d’impressió que ara estrenem, podrem potenciar l’atractiu de les fotografies i del disseny amb uns costos inferiors als anteriors. Desitgem que aquest canvi mereixi la vostra aprovació.

4

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

SUMARI

28

32

63

03 Editorial 05 Recull fotogràfic: Carnaval 2011 06 Qüestionari alcaldables (Eleccions Municipals 2011) 09 Recull de premsa 10 La veu del lector 13 Arbocencs en moviment 14 Opinió 15 Parròquia 16 Entitats - Associacions 26 Gent gran 28 Un episodi de la nostra història local 32 L’Ajuntament informa 34 Parlem amb...

36 El bressol de les puntes al coixí 38 Joves que s’obren pas 42 El racó de la biblioteca 44 La Policia Local de l’Arboç informa 45 El racó de la postal 46 Bestioles 48 Ocells del terme de l’Arboç i els seus voltants 49 Salut 50 Esports 56 Efemèrides 58 Pel forat del pany / Poble 59 Obituari 60 Agenda / Meteorologia 61 Passatemps 62 Serveis 63 Fem memòria

Fotografies: Paco Nogueira García

TRENA i PEU - MArÇ/ABriL 2011

5

RECULL FOTOGRÀFIC

CARNAVAL L’ARBOÇ 2011

CArNesTOLTes

GruP Les LLuNàTiQues

NArANJiTO MeCÁNiCO

LOs ÑeCOs

TerriFiCus L’ArBOÇ - A TOPe CON eL PÓKer

Les ALeGres ViuDeTes

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

6

QÜESTIONARI ALCALDABLES (Eleccions Municipals 2011) Abans de passar a reproduir les respostes dels caps de llista de cadascuna de les formacions polítiques candidates a governar l’Arboç durant la legislatura 2011-2015, fem constar que lES alcaldableS del PP, Sra. Laura Aragón I DE EV-GVE, SRA. MARIA INMACULADA MONTSERRAT vaN declinar l’oferiment i, per tant, només es van sotmetre al qüestionari els alcaldables del PSC, CiU, ERC i PxC.

PSC PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA

JOAN SANS FREIXAS Data i lloc de naixement 03/02/1961, L’Arboç.

Estudis acabats Enginyeria Tècnica Electrònica.

Activitat laboral que desenvolupeu actualment Enginyer Tècnic al Departament de Projectes de Saint Gobain a l’Arboç.

Estat civil Separat.

Nmbre de fills Dos.

CIU CONVERGÈNCIA I UNIÓ JOAN PLANA PONS

ERC ESQUERRA

Data i lloc de naixement 28/06/1955, L’Arboç.

Estudis acabats Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’EducacióPsicologia.

Activitat laboral que desenvolupeu actualment Fins al 31 de març d’aquest any, Cap de l’interna’t d’alumnes (femení) de secundària al Complex educatiu de Tarragona. A partir del dia 1 d’abril treballo com a Coordinador Territorial de la Direcció General de Joventut.

Estat civil Divorciat.

Nombre de fills Tres.

CARLES RIBÉ I SOLÉ

■ De quina manera esteu implicats en l’ús de les noves tecnologies? (xarxes socials: facebook, twitter, blogs, etc.)

Joan Sans: És una eina de comunicació tant d’us personal com per a la feina.

Joan Plana: Ja fa uns anys que disposo de Facebook i treballo amb agenda electrònica, utilitzo la tecnologia 2.0.

Carles Ribé: Facebook, pàgina web d’ERC-L’Arboç i correu electrònic.

Manuel Gutiérrez: Usuari de correu electrònic.

■ Aficions J.S.: L’esport i sobretot el futbol.

J.P.: Informàtica, cinema, lectura de divulgació del coneixement.

C.R.: Tir amb arc, castells, ball de diables, caça, passejades per la muntanya.

M.G.: Literatura, matemàtiques, física, escriure (tinc una novel·la i una obra de teatre per a publicar).

REPUBLICANA DE CATALUNYA

Data i lloc de naixement 04/11/1969, L’Arboç.

Estudis acabats FP. 2n grau de Tècnic especialista en Explotacions agropecuàries.

Activitat laboral que desenvolupeu actualment L’alcaldia de l’Arboç a dedicació exclusiva.

Estat civil Solter Nombre de fills Cap.

PP PARTIT POPULAR LAURA ARAGÓN MARTOS

EV-GVE ELS VERDS GRUP VERD EUROPEU

PXC PLATAFORMA PER CATALUNYA MANUEL GUTIÉRREZ MESA Data i lloc de naixement 25/10/1942, Guadix (Granada).

Estudis acabats Oficial industrial, mestre d’obra.

Activitat laboral que desenvolupeu actualment Jubilat.

Estat civil Casat.

Nombre de fills Set, tots nascuts a l’Arboç.

MARIA INMACULADA MONTSERRAT ESPIÑA

■ Un polític de referència J.S.:Felipe González.

J.P.: Jordi Pujol.

C.R.: Heribert Barrera.

M.G.: August Armengol.

■ Un moment per recordar en la vostra vida política J.S.:La nit de la victòria electoral a les eleccions municipals del 2007, on per primera vegada em presentava com a cap de llista.

J.P.:La primera vegada que vaig ser proclamat alcalde de l’Arboç a l’any 2003.

C.R.: La presa de possessió de l’alcaldia el setembre de 2005.

M.G.: M’estreno en el món de la política.

■ Un moment per oblidar en la vostra vida política J.S.: La decepció del pacte d’ERC i CiU després del resultat de les municipals del 2007.

J.P.: La denúncia dels companys del PSC de l’Arboç davant de la Fiscalia per possible delicte penal. Encara que el jutge instructor va tancar el cas sense ni tan sols fer judici, em vaig sentir molt maltractat.

C.R.: Quan el PSC de l’Arboç va intentar processar al Sr. Joan Plana i al Secretari de l’Ajuntament.

M.G.: M’estreno en el món de la política.

Quin és el peatge que a nivell personal he hagut de pagar per la vostra dedicació a la política?

■

J.S.: No gaudir de tants de temps com hauria volgut amb el meus dos fills.

J.P.: El peatge és molt més dur del que es pensa la gent. Vint anys de la meva vida gaudint moltíssim, però també deixant pel camí moltes experiències sense viure, sobretot amb els meus fills.

C.R.: Poca dedicació a la família i als

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

amics, ja que els caps de setmana també hi ha molta activitat, molts compromisos.

M.G.: M’estreno en el món de la política.

■ Un llibre per no oblidar J.S.: La plaça del diamant.

J.P.: Viaje a la felicidad , d’Eduard Punset.

C.R.: Mossèn Tronxo.

M.G.: Siete casas en Francia, d’Ignacio Aguirre.

■ Una pel·lícula per recomanar J.S.: “El nen del pijama de ratlles”.

J.P.: “2001 Odisea de l’espai”.

C.R.: “Braveheard” (Mel Gibson).

M.G.: “Lo que el viento se llevó”.

■ Un personatge per admirar J.S.: Gandhi.

J.P.: Albert Einstein.

C.R.: Pau Casals.

M.G.: Qualsevol del món científic, al qual sóc gran aficionat.

■ La virtut que més valora J.S.: La resistència.

J.P.: La creativitat i la sinceritat.

C.R.: La sinceritat.

M.G.: La sinceritat i l’honestedat.

■ L’actitud que més detesta J.S.: La prepotència, la supèrbia.

J.P.: La falsedat i la prepotència.

C.R.: La mentida.

M.G.: La mentida, l’engany.

■ Una cançó J.S.: Libre.

J.P.: Yesterday.

C.R.: No he nascut per a militar.

M.G.: La vida sigue igual.

■ Un grup musical J.S.: Abba.

J.P.: The Beatles.

C.R.: Sau M.G.: The Rolling Stones.

■ Un intèrpret J.S.: Nino Bravo.

J.P.: Paul McCartney.

C.R.: Carles Sabaté M.G.: Joan Manel Serrat.

■ Un lloc per perdre-s’hi J.S.: El Pirineu, cap a la Cerdanya i el Ripollès, vora els cims.

J.P.: Les costes del Mediterrani.

C.R.: Priorat-Terra Alta.

M.G.: M’agrada molt la Capella dels Dolors de l’Arboç, en la qual hi vaig participar en la seva restauració ja fa uns quants anys.

■

Una dita popular que sintonitzi de ple

amb la vostra escala de valors J.S.: “Qui té bon amic, té bon abric”.

J.P.: “Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla”.

“Qui no té fe, no té res”.

C.R.: “Tal faràs, tal trobaràs”.

M.G.: “Dime con quién andas y te diré quien eres”.

■ Una lliçó de vida d’algú del vostre entorn que us hagi marcat J.S.: Els meus pares.

J.P.: La vida del meu pare, de jove “la guerra”, després una feina al servei de tothom, i de gran una mort discreta.

C.R.: Un professor que vaig tenir, el Sr. Lluís Ripoll, pel seu punt de vista de la vida, pel seu optimisme.

M.G.: La dels meus pares i del meu cosí mort fa uns mesos, conegut popularment per “Marchena”.

■ Des del punt de vista urbanístic, quin és l’indret que més us agrada de l’Arboç?

J.S.: La Giralda.

J.P.: L’encreuament de la part vella amb la nova, la zona on es troba al nou equipament de Cal Freixas.

C.R.: Els “tres pins” de la zona dels bosc del Papiol.

M.G.: La Badalota.

■ I el més lleig, el que canviaríeu d’immediat?

J.S.: La desolació dels parcs infantils.

J.P.: L’estació de Renfe i l’antiga Cooperativa Agrícola.

C.R.: Totes les indústries disseminades, perquè haurien d’estar agrupades en el polígon industrial.

M.G.: El final del passeig Panxita, tocant l’avinguda dels Herois, trobo que està molt degradat.

Teniu creences religioses? En cas afirmatiu, quines?

J.S.: Sí. Catòliques.

J.P.: Sí. Sóc catòlic, no practicant.

C.R.: Sí. Catòliques.

M.G.: Sí. Catòliques.

■

On situaríeu els límits del respecte a la llibertat de culte en un estat aconfessional com és el nostre? Creieu que cal acceptar les imposicions dels signes externs (quant a indumentària, alimentació, etc.) en l’àmbit de la vida pública?

J.S.: La llibertat religiosa dels ciutadans és un pilar fonamental i necessari de la democràcia. Ara bé, les creences religioses no poden treure llibertat a les persones, ni atemptar la seva dignitat. Les religions han

■

7

de donar llibertat als individus, no treure’lshi.

J.P.: No totes les religions del món actual poden conviure en qualsevol societat i el que cal establir són els límits per la convivència: els civils i els religiosos. Si volem que sigui possible la convivència, els límits han de ser els que la societat civil determini.

C.R.: L’estat espanyol no és aconfessional des del moment que la religió catòlica té uns privilegis a l’estat espanyol que altres religions no tenen.

M.G.: Crec que no hi ha d’haver cap imposició per part de les persones que vinguin de fora. Són ells els que s’han d’adaptar als nostres costums i no al contrari.

Resum de la vostra experiència, fins al dia d’avui, en el món de la política J.S.: 1999 – Regidor d’Educació i Esports de l’ajuntament de l’Arboç.

2001 – Regidor de Cultura i Esports de l’ajuntament de l’Arboç.

2003 – Regidor, a l’oposició, de l’ajuntament de l’Arboç.

2007 – Cap de llista PSC. Regidor, a l’oposició, de l’ajuntament de l’Arboç.

Conseller comarcal d’Ocupació i vicepresident del Consell Comarcal.

2011 – Cap de llista PSC i alcaldable a les eleccions municipals.

J.P.: No se ben bé com vaig començar ni per què. La veritat és que començo per col·laborar amb les activitats del poble i quan mires enrere portes molts anys dins la política amb una mena d’addicció que fa que t’agradi i aguantis moltes adversitats.

La bossa de viatge que vas omplint amb l’experiència i les lliçons de la vida d’un polític compensa i fa gratificant el final del trajecte.

C.R.: - President de la Secció Local d’ERC, (de la qual en vaig ser el fundador) durant més de 10 anys.

- Secretari d’Organització de la Regional Penedès d’ERC. - Alcalde o regidor durant dues legislatures del 2004 al 2011.(De setembre de 2005 a juny 2007 i de juny de 2009 a juny 2011, Alcalde. La resta, regidor) M.G.: M’estreno en el món de la política.

■

Tracteu de sintetitzar, segons el vostre criteri, els SIS projectes prioritaris per desenvolupar a l’Arboç en els propers quatre anys.

J.S.: 1 – Piscina d’estiu.

2 – Millores als parcs infantils.

3 – Promoure llocs de treball.

4 – Millores de la zona esportiva.

5 – Recobriment de la pista exterior del Poliesportiu.

■

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

8

QÜESTIONARI ALCALDABLES (Eleccions Municipals 2011) els polítics que cada vegada que hi ha hagut eleccions han dit meravelles del CIM i han promès molts llocs de treball i després res de res. Ara mateix mentirà qui prometi llocs de treball. Hem de buscar entre tots quina activitat és la més adequada i realista per l’Arboç. Sigui el que sigui el que es pugui fer, primer s’ha de fer una pregunta vinculant (referèndum).

C.R.: El que he tingut sempre: EN CONTRA d’aquesta instal·lació i que si es compleix el que diu el Sr. Mas, en no haver-hi acord en el territori no es farà.

M.G.: Per una part, em sembla bé com a generador de llocs de treball, sempre que no sigui contaminant, però crec que ha de ser el poble qui ho ha de decidir.

6 – Casa de la Vila i més (veure programa electoral).

J.P.: 1 –Ajustar més les despeses corrents per superar la crisis.

2 – Garantir i augmentar les polítiques socials .

3 – Facilitar la implantació de noves indústries a canvi de donar ocupació prioritària a lespersones de l’Arboç.

4 – Reclamar les inversions públiques per la Nova escola, la Residència d’avis i l’ampliació del Centre d’Assistència Primària.

5 – Concentrar més recursos per potenciar el turisme, el comerç i la cultura arquitectònica, artística i folklòrica pròpia.

6 – Potenciar més el Pla Local de Joventut , els que estan patint més que ningú l’atur, el fracàs escolar i les dificultats d’accés a l’habitatge.

C.R.: 1 – Acabar el Centre Polivalent-Auditori.

2 – Desenvolupar el Pla de Barris.

3 – Remodelar l’avinguda Mossèn Cinto Verdaguer.

4 – Senyalització de les fonts i camins rurals.

5 – Trobar feina pels vilatans.

6 – Que entri en ple funcionament “Cal Freixas” i instal·lar el rocòdrom que hi ha previst.

M.G.: 1 – Tractar de solucionar el tema de l’atur de cara, sobretot, als joves.

2 – Creació d’un voluntariat per donar més suport i ajuda a la gent gran.

3 – El treball públic ha de ser primer per la gent del poble, en una proporció del 70% per als d’aquí i el 30% per als de fora.

4 – Supressió de les mesquites.

5 – No donar subvencions, amb diners públics, per a les mesquites.

6 – Als col·legis públics seguir el mateixos criteris d’igualtat: si es pot portar mocador, també es poden portar gorres. En cas contrari, no és pot portar cap de les dues coses. Sí a tot, o bé, no a tot. S’ha d’evitar aquesta discriminació positiva cap als immigrants envers els autòctons.

■ Sou partidari de les consultes sobiranistes? Si vareu participar en el referèndum que es va fer a l’Arboç, argumenteu el sentit del vostre vot a favor o bé en contra.

J.S. No en sóc partidari, però vaig anar a votar. Ho vaig fer per respecte a les diferents sensibilitats que tenim al poble i en concret amb els afiliats i simpatitzants. El que no va estar bé és que el mateix diumenge del referèndum és donessin certificats d’empadronament per anar a votar (Ajuntament tancat).

J.P.: Totes les consultes populars són bones. L’esperit democràtic ha de ser per tot i respectat per tothom. Tinc molt clar que les actuals consultes estan potenciades i instrumentalitzades per partits concrets.

Gran error. Personalment estic a favor de la independència de Catalunya i esperaré el que faci falta perquè la majoria de ciutadans de Catalunya estigui a favor. Ara per ara, sortim de la crisi.

C.R.: Vaig votar-hi a favor. Ens costa 22.000 milions d’euros cada any formar part de l’estat espanyol, és un dels motius entre d’altres.

M.G.: No en sóc partidari. Penso que són una despesa inútil. No porten enlloc. No val la pena. Jo mateix, en un moment donat, donaria la vida per arribar a un sistema propi per a Catalunya però crec que, ara per ara, tot això són utopies. A la consulta de l’Arboç no hi vaig participar. Ni me’n vaig assabentar.

Quin és es vostre posicionament respecte al CIM (Logis Penedès)?

J.S.: Els llocs de treball són prioritaris en el nostre poble i en una comarca com la nostra amb una taxa d’atur de més del 24%.

Sense feina no hi ha futur. Podem parlar i negociar de com i de quina manera s’ha d’articular dins el territori, però no poden rebutjar feina.

J.P.: La gent de l’Arboç hauria de castigar

■ Quines són les accions que considereu més adequades per afrontar la realitat de la immigració a la nostra vila?

J.S.: Incidir des de l’ajuntament sobre els diferents col·lectius d’immigrants la mostra de les nostres i les seves tradicions. Així, podrem mantenir la convivència i aconseguir la cohesió social.

J.P.: A favor de la integració, la participació i explicar-la per gaudir del 100% dels drets

■

del nostre país.

C.R.: - La igualtat. Quan es subvenciona alguna cosa, és per a tothom. La integració d’aquests col·lectius en entitats i associacions. A l’Arboç no hi ha confrontacions entre els nascuts aquí i els immigrants.

M.G.: Totes les persones tenen dret a menjar, però en un nivell d’igualtat. No han de tenir més privilegis els de fora que els d’aquí. En el tema de les ajudes i subvencions per als de fora ja ens estem passant.

En molts casos obtenen més ajudes econòmiques i socials els nouvinguts que els autòctons.

Sou partidari de la energia nuclear?

Per quina raó? En cas negatiu, per quines energies renovables apostaríeu?

J.S.: No m’agraden les centrals nuclears.

Només cal veure les noticies per ser-ne conscients dels riscos. Ningú les vol aquí, però si volem que la que ve de França. Tothom s’oposa a les línies d’alta tensió. Els parcs eòlics, segons qui, diuen que atempten contra el paisatge... què fem?

J.P.: L’energia nuclear ha sigut bona fins que no hem percebut els riscos, però encara ningú està disposat a deixar de gaudir dels seus avantatges. Per a mi, serà la millor energia renovable aquella que comporti l’eficàcia suficient perquè la gent la vulgui.

Una vegada més la democràcia (participació de les persones a les decisions) marcarà el futur.

C.R.: No. En vistes del que ha passat al Japó, no hi hauria d’haver ni les d’Ascó, ni les de Vandellòs, per la proximitat. Jo apostaria per l’energia eòlica, la solar, la geotèrmica...

M.G.: Sí i no. L’energia nuclear és més neta, però ja veieu el que ha passat al Japó. Té les seves contrapartides. Jo em decantaria més per l’eòlica.

■

Després de la prohibició de les “corridas de toros”, estaríeu d’acord a fer-la extensiva als correbous?

J.S.: No sóc partidari de prohibir qualsevol tradició.

J.P.: Els correbous tindran el futur que la majoria de les persones vulguin. Personalment crec que el pas del temps farà que aquesta tradició vagi desapareixent gradualment.

C.R.: No. En els correbous no es mata als animals, s’hi juga una estona i tornen sans i estalvis, sense fer-los mal. Només es maten als escorxadors, com a qualsevol altre animal dels que consumin com a aliment.

M.G.: Crec que s’han de seguir els mateixos criteris per les dues qüestions, no es pot anar amb mitges tintes: o se suprimeix tot o no se suprimeix res.

■

TRENA i PEU - MArÇ/ABriL 2011

9

reCuLL De PreMsA GeNer - FeBrer 2011 (INFORMACIÓ RECOLLIDA PER PACO NOGUEIRA GARCÍA)

GeNer 2011 Dia 1 (dissabte) A les deu de la nit, al Teatre El Centre, estrena de l’obra Bon Nadal, Mr. Scrooge, per l’Elenc Artístic Arbocenc.

■

Dia 2 (diumenge) A les sis de la tarda, al Teatre El Centre, representació de l’obra Bon Nadal, Mr. Scrooge, per l’Elenc Artístic Arbocenc.

■

Dies 4, 11, 18 i 25 (dimarts) Ball lineal. De dos quarts de set de la tarda a les nou del vespre, al local Arbosense.

Associació de Dones Arbocenques (ADA).

Dia 5 (dimecres) ■ A les dotze del migdia els Pregoners Reials anuncien l’arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient amb l’acompanyament de l’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès de l’Arboç.

A dos quarts de set de la tarda, pels carrers de la vila, Gran Cavalcada dels Reis d’Orient, amb l’acompanyament musical de Markatu. En arribar a l’església de Sant Julià, adoració de l’Infant Jesús al Pessebre Vivent. Pugen al balcó de l’Ajuntament per adreçar unes paraules als nens i nenes de l’Arboç. A continuació van al local Arbosense a fer la darrera recollida de cartes i oferir caramels a la mainada.

■

Dia 9 (diumenge) Festivitat de Sant Julià, patró de l’Arboç.

Inici dels actes del Cinquantè aniversari de l’Esbart Dansaire Sant Julià. A les dotze del migdia, al Teatre El Centre, espectacle de dansa a càrrec de l’Esbart, amb l’acompanyament de la Cobla Principal del Llobregat.

■

Dia 20 (dijous)

Dia 7 (dilluns)

■ A les set de la tarda, a la Biblioteca Municipal, quarta sessió del Club de Lectura.

Es comenta la lectura de la novel·la d’Alaa Al Aswani L’Edifici laqubian.

■ Escola Sant Julià de l’Arboç. Jornada de portes obertes.

Dia 23 (diumenge)

■

Festivitat de San Antoni Abat. A les nou del matí missa a la capella del Hospital i benedicció de coques. A partir de les onze del matí, pels carrers de la vila, amb l’acompanyament musical de l’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès de l’Arboç, venda de coques beneïdes a la missa a benefici de Càritas Parroquial. A la una del migdia, subhasta de les coques i les mones beneïdes al sagrat de l’església de Sant Julià. A les dues del migdia, al local Arbosense, dinar popular. S’hi van recaptar sis-cents euros, destinats a Càritas.

■

Dia 29 (dissabte) Dotzè Sopar dels Barbuts. Van participar divuit barbuts. Organitza: La FABA (Federació Arbocenca de Barbuts Anònims).

■

Dia 31 (dilluns) Cent Anys d’en Massagran. Exposició de petit format per a tots els públics que té per tema la literatura infantil i juvenil catalana a partir de la novel·la de Josep Maria Folch i Torres Les aventures extraordinàries d’en Massagran, publicada el 1910.

■

FeBrer 2011 Dia 5 (dissabte) Assemblea General Ordinària dels Minyons de l’Arboç.

■

Dia 20 (diumenge) Unió de Pagesos guanya amb claredat les eleccions a Cambres Agràries a l’Alt i el Baix Penedès, amb el 46 % i el 67,5 % dels vots, respectivament. El sindicat JARC va ser la segona força més votada, i URAPAC-UPA i Asaja van treure resultats testimonials.

Resultats de la votació a l’Arboç: Cens: 13. Vots: 13. Vots nuls: 0. Vots en blanc: 2.

Asaja: 1. JARC: 4. Unió de Pagesos: 6.

URAPAC-UPA: 0.

Dia 24 (dijous) De les cinc de la tarda a les nou del vespre, donació de sang a la Biblioteca Municipal.

Dia 27 (diumenge) Calçotada a Alcover. Sortida de la plaça de la Badalota a tres quarts de nou del matí. Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques).

■

A les sis de la tarda, a la Sala Polivalent Montserrat Roig de la Gornal, representació de l’obra Bon Nadal, Mr. Scrooge, a càrrec de l’Elenc Artístic Arbocenc.

■

Dia 28 (dilluns) ■ II Conferència-Xerrada MAMETES. A dos quarts de set de la tarda a la Biblioteca municipal. “Educació farmacèutica en el maneig dels inhaladors pel tractament de l’asma i l’EPOPC” per Laura Balada, Jordi Masip i Jordi Marsà de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

10

LA VEU DEL LECTOR L’UCL’A INFORMA ■

La junta

Amb motiu de les diverses queixes que ens han fet arribar els comerciants en relació a la circulació viària i la manca d’aparcaments al nucli antic de la vila, la Junta de l’UCL’A (Unió de Comerciants de l’Arboç) va decidir enviar a Trena i peu, per a la seva publicació, la instància que va remetre a l’Ajuntament amb les seves apreciacions i suggeriments.

Joan-Josep Ràfols Pros, President de l’UCL’A, amb NIF G-43316967, i domicili social a L’Arboç, carrer Major núm.37,3r. Correu electrònic u.c.la@ hotmail.com

SENYOR ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE L’ARBOÇ

EXPOSICIÓ DELS FETS I RAONS Ens dirigim a vostè per tal d’assabentar-lo de la gran inquietud que hi ha entre els comerciants d’aquesta vila de l’Arboç, respecte a la greu problemàtica que aquests darrers mesos hi ha amb la circulació vial i l’aparcament al nucli antic (actual zona per a vianants).

Aquesta problemàtica s’ha tractat ja en diverses reunions de la Junta de l’UCL’A, i en aquesta última es va votar per unanimitat fer aquest escrit al senyor alcalde.

Passo a exposar el que va sortir a la reunió:

1. Aparcament de la Palmera Aquí pràcticament els aparcaments ja estan totalment ocupats des de les vuit del matí per personal de bancs, oficines, gestories, etcètera, que, com que tenen l’oficina de treball allà mateix, van renovant el tiquet quan se’ls acaba el temps d’aparcament, amb la qual cosa no hi ha mai lloc per a les persones que volen anar a comprar a les botigues del centre.

2. Aparcament de darrere l’església Aquí, amb les obres de rehabilitació

de l’entorn de l’església, ha estat un caos i tots hem pres paciència. Un cop acabades les obres, l’aparcament té les mateixes places, però en reservar-se per a vianants el carrer de Rafael de Casanova, juntament amb els altres carrers que baixen cap a la rambla dels Bastoners, s’han perdut places, i això ja és irrecuperable.

3. Aparcament de la plaça de la Badalota Aquí també s’han perdut unes quantes places, malgrat que des de fa uns dies ja hi ha uns pocs aparcaments més, però del tot insuficients.

Segons les nostres apreciacions, el total de places d’aparcament perdudes entre la plaça de la Badalota, el carrer de Rafael de Casanova i carrer del Nord, són trenta-quatre, que s’afegeixen a les ja inexistents.

Respecte del tema de la circulació pel nucli antic, els comerciants tenen moltes queixes de clients de les poblacions veïnes, que els diuen que arribar al centre és un veritable laberint. Durant les obres, sempre s’havia dit que el carrer de Rafael de Casanova seria de circulació lenta, i no ha estat així.

Aquest és un carrer imprescindible per poder donar la volta al nucli antic i accedir a la rambla Gener. Creiem urgent trobar solucions conjuntes a aquest greu problema per al comerç de la Vila, que ja està prou malmès per la crisi.

En aquesta mateixa junta va sorgir una proposta unànime, que us exposem tot seguit, per si és del vostre interès. Quan es deixi d’utilitzar el local de l’Arbosense, potser amb la propera inauguració de l’Hotel d’Entitats Cal Freixes, es podria enderrocar per ampliar l’aparcament, amb la qual cosa, sense haver de gastar molts diners, es duplicarien les places al pàrquing del darrere de Cal Suriol i es recuperarien les places perdudes amb les obres de conversió en zona de vianants.

Quedant a la seva disposició i en espera de les seves promptes notícies.

L’AVI DE LA ROSER ■

Pepita Ribas Muntaner

La Roser era una amiga que ens estimaven de debò; ens trobàvem cada dia desitjant-nos el millor.

Tenia un avi vellet que el cuidava amb molta cura; l’acompanyava al solet com si fos una figura.

El recordo amb el cabell blanc que li cobria una barretina; era un home dolç i franc amb una ment clara i fina.

Estava tan dèbil, el pobre, que ben bé arrossegava els peus, però la rialla el feu noble, i els veïns tenia seus.

Ell mirava amb atenció tothom que hi passava; als infants els tirava un petó, i als grans una mirada clara.

I així cada dia igual, sempre la mateixa rutina, assegut en el portal amb sa gràcil barretina.

Però heus aquí que un bell matí el bon avi de la Roser va deixar de sortir per distreure’s al carrer.

Tothom anava lamentant i murmurant amb tristor que aquell avi de cor gran s’havia adormir sense dolor.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

11

LA VEU DEL LECTOR

A Ramon Holgado Ávila ■

ARA FA UN ANY ■

CiU l’Arboç

Mercè Laza Sanahuja

Iaia, el dia 27 de març va fer un any que ens vas deixar. Darrera teu ens ha deixat el Manuel Motos i la Consuelo Diz.

La Secció Local de Convergència de l’Arboç, vol fer palès el seu record especial i entranyable pel company i militant més antic de la comarca del Baix Penedès, en Ramon Holgado Ávila, que morí el passat dia 17 de març de 2011 a l’edat de 65 anys.

Desde d’allà on sigueu, cuideu-nos a tots.

Nosaltres, des d’aquí a baix, us trobem molt a faltar i pensem amb tots vosaltres cada dia......

8 DE MARÇ DEL 2011, COMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA Josefina Santassussagna Uró - Regidora de Benestar Social i Família, Ajuntament de L’Arboç

■

El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Aquest dia commemora la lluita de la dona per la seva participació, juntament amb l’home, al camp del treball i la societat, en general.

La instauració d’aquesta data com a Dia Internacional de la Dona Treballadora és fruit d’un llarg procés. Sovint s’atribueix la celebració de la data a l’incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York, en el qual haurien mort un centenar de treballadores que s’havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.

La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres, i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març del 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l’any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Foto: Julià Albornà Papiol

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes, el darrer diumenge de febrer del 1908. A Europa, l’any 1910, en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin proposà l’establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs, el 19 de febrer del 1911 les europees celebraren la diada.

El Dia Internacional de la Dona quedà fixat el 8 de març, a partir de la sortida al carrer de les dones russes, precisament un 8 de març del 1917, en protesta per la manca d’aliments.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d’obtenir millores laborals i socials. Al llarg del segle XX el Dia de la Dona s’utilitzà per reivindicar, principalment, el dret al vot femení.

Pensem que la reivindicació del vot femení, a Europa, ha estat una lluita de tot el segle XX i que si bé hi va haver països que el van incloure de seguida, d’altres, com Suïssa o Li-

echtenstein, no ho van aconseguir fins a les dècades dels setanta i i els vuitanta del segle XX. La celebració d’aquesta data oficial del 8 de març, encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta a vuitanta, i fou implantada per les Nacions Unides el 1977.

Avui, totes les dones aquí presents, crec que reivindiquem un dret fonamental, el dret a no ser ignorades.

No ser ignorades pels pares, marits, fills, amics, polítics i la societat en general.

En aquesta greu crisi que estem patint a nivell Internacional, el paper la dona està tenint una importància rellevant. No podem oblidar que el col· lectiu femení és el més afectat per l’atur i que en moltes empreses encara ara la dona cobra menys per la mateixa feina.

I, en canvi, són les dones les que en època de crisi estan aportant més solucions.

Són les àvies, majoritàriament, les que estan tenint cura dels seus néts.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

12

LA VEU DEL LECTOR

També gràcies a la bona organització de les àvies, diferents generacions de famílies estant coexistint i subsistint. Són les dones que fan d’esposa, mare, educadora, infermera, cuidadora, etcètera, i la major part de vegades en solitari. És per això que creiem que també hauríem de reivindicar el dret a ser una mica més prescindibles, i això només ho aconseguirem fent partícips als nostres pares, marits, fills, amics, polítics i societat en general de totes aquestes tasques, que per decret llei ens han estat assignades des de sempre i com a títol honorífic.

Només ens valoraran el que fem quan ells també ho facin.

Si tenim en compte la valoració que s’ha tingut de la dona, fins i tot a casa nostra, us llegeixo uns quants refranys del Refranyer de les dones, de Joan Amades, que ens deixen ben clar en quina consideració ens tenien (i, per desgràcia, alguns encara ens tenen): · Plor de dona, amor de monja i pet de frare, és tot aire. · La dona va portar el mal al món. · La gràcia de la dona és la «llimpiesa», i de l’home, la «llestesa».

· La dona que sap més, o sap molt poc o no sap res. · Quatre coses no poden mancar a casa: la xemeneia, el corral, la dona i el gat. · La dona amb bigotis té doble dot. · La dona per filar i no per estudiar. · Les dones fadrines han de ser primes i netes, que, grosses i brutes, ja s’hi tornen.

Com diu una amiga nostra, el nom de la qual, curiosament, és Ada, com les sigles de l’Associació de Dones Arbocenques: «Els homes, com més vells i més panxuts, més es pensen que són un regal.»

Com d’energia no ens falta, fins i tot podem riure’ns d’aquestes frases, però sempre mirant-les en la distància, com un vell record del passat, perquè el present i el futur han de ser compartits d’igual a igual entre homes i dones. Per això hem de seguir reivindicant aquesta lluita diària, que totes anem fent dins i fora de casa.

Aquesta celebració d’avui, i l’Associació de Dones Arbocenques, en són una mostra.

Moltes gràcies per la vostra assistència, i ara disfrutem de la pel·lícula.

UN NOU GINY PER CONTROLAR LA VELOCITAT DELS COTXES APAREIX AL TERME DE L’ARBOÇ ■

Text i foto: Robert Rovira i Ferré

Els automobilistes que circulin per la N340 en direcció a Tarragona, al seu pas pel terme de l’Arboç, i més concretament al davant de l’antiga fàbrica de pedra blanca del «Nando», al punt quilomètric 1200,7, hi podran observar, al marge dret, un giny que sembla que faci les funcions de radar i que

El nou giny controlador / recaptador.

Avui també és un dia on totes les aquí presents tenim un record especial per la Lourdes Lluch, o la Lourdes de la Fonda, com tots la coneixíem.

Va ser una dona treballadora fins a l’últim moment de la seva vida.

Va lluitar per la seva família i per ella mateixa tirant endavant el negoci familiar i els seus fills, donant exemple de dona emprenedora i lluitadora.

Així ho va transmetre i així va sembrar la llavor que, de ben segur, ja ha recollit, perquè, sigui on sigui, segur que està molt satisfeta de veure els seus fills tirar endavant, malgrat la seva absència.

Per tant, un bonic record avui per a ella!

Obsequi lliurat per l’ajuntament als assistents.

(Foto: Ana María Sánchez)

controli la velocitat dels vehicles que transiten per aquesta carretera.

Intentarem donar una breu descripció d’aquest giny, que fins ara és únic pel seu disseny, completament diferent de qualsevol dels que podem trobar en altres indrets dels nostres encontorns. De ben segur algú deu saber per a què serveix aquest nou aparell elèctric! Al damunt d’una alta columna metàl·lica, hi ha el que semblen les aspes o braços d’un molí de vent, que giren i s’orienten segons la direcció del vent; més avall podem veure una placa de cèl·lules solars; al peu de la columna hi ha una caixa de ferro, i, un parell de metres més endavant, el que potser és un radar, amb la seva corresponent càmera fotogràfica, tancats dins una caixa de metall.

Una vegada més, hem de creure que aquest nou element del paisatge, de difícil catalogació, ha de tenir tots els requisits i permisos legals per a la seva instal· lació, no sigui el cas que vulneri d’una manera inquisitorial els drets dels ciutadans, ja de per si molt controlats i perjudicats pels qui ens manen.

Si es tracta d’un artefacte que controli la velocitat dels automobilistes o els moviments de les persones, els arbocencs estem de «sort», perquè, en el breu espai d’un quilòmetre i escaig, actualment hi ha tres ginys fixos que sembla que tinguin o tindran aquesta funció. El que acabem de descriure, i que és de nova ubicació; l’instal·lat al costat de la riera de Marmellar, a tocar del Polígon Industrial del Foix i l’estació de servei Petrocat, i que ja vam descriure en el número 36, de novembre-desembre del 2008, de Trena i peu, i la carcassa de ferro que semblava que havia d’aixoplugar un radar, instal·lada al punt quilomètric 1200,1, al costat del taller del Bargans –tocant al nucli urbà de la vila–, des de fa uns anys, i l’ús de la qual encara ens és desconegut. I no hem d’oblidar el radar mòbil que fa servir la Policia Local de la vila, i que col·loca aleatòriament en diversos indrets de la xarxa viària municipal.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

13

LA VEU DEL LECTOR En memòria de la M. Lourdes Lluch Pros, FILLA, MARE I ESPOSA ■

La família

Hem passat experiències i moments únics al teu costat.

Has estat una dona valenta, treballadora i lluitadora, sempre disposada a donar un cop de mà.

Vigilant que als teus no els faltés mai de res i sempre amb el teu somriure a la cara.

Tot això mereix mil gràcies.

Gràcies per la teva manera de ser.

Gràcies per la teva paciència.

Gràcies per aquells consells que ens has donat aquests anys.

Gràcies a tu, el nostre dia a dia té un nou sentit.

Gràcies per l’esforç d’haver-nos fet anar a tots endavant.

tits detalls, insignificants, que han fet que tots al teu costat haguem estat més feliços.

Gràcies per escoltar-nos i comprendre’ns.

Gràcies per la teva forma de viure i d’inculcar-nos tot allò que hem après de tu.

De ben segur que allí on siguis vetllaràs per tots nosaltres i tingues la certesa que mai t’oblidarem.

També mil gràcies per pensar en els pe-

A tothom, la gratitud més sincera.

Tota la família volem agrair el suport rebut per part de familiars, veïns i amics en aquets moments tant difícils per nosaltres.

També van ser molt reconfortants les paraules que van dedicar a la nostra Lourdes el Dia de la Dona treballadora.

ARBOCENCS EN MOVIMENT Estudiants de l’IES L’Arboç visiten l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès ■

Nativitat Castejón – Directora de l’Arxiu comarcal del Baix Penedès

El 16 de març alumnes de primer de batxillerat de l’IES L’Arboç van assistir a una sessió didàctica a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès. La sessió es va desenvolupar en un espai cedit per la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell, i consistí en una primera part d’introducció teòrica –durant la qual es va explicar què és un arxiu i quines són les seves funcions, així com les diferents tipologies i suports documentals, fent especial referència als documents de l’Ajuntament de l’Arboç que es troben dipositats a l’Arxiu Comarcal–, i una segona part dedicada a la projecció d’un breu reportatge que il·lustra de manera gràfica com, a partir de fonts documentals, es pot dur a terme una recerca històrica. Per acabar, els estudiants van visitar les instal·lacions de l’Arxiu i tingueren l’oportunitat de veure de prop documents de diferents formats.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

14

OPINIÓ

Responsabilitat ■

Francesc Pros Francesch

El terme anglès accountability significa «responsabilitat per regular les accions individuals i col·lectives en un marc de tolerància per mantenir la llibertat».

Ens acostem a unes eleccions municipals, que són el procés democràtic per elegir els nostres representants locals.

I els elegim amb la finalitat que desenvolupin la seva tasca en un marc d’acord suficient per tal que, sota la seva responsabilitat, emprenguin les accions necessàries per garantir una

convivència tolerable per a tots els ciutadans —tant si els han votat com si no—, perquè el càrrec transitori que se’ls atorga s’ha d’exercir sota el principi bàsic de «mandat no imperatiu». És ben cert que l’actual globalització de l’activitat econòmica desafia les formes de vida local. Com diu Gray, ens enfrontem al «destructiu radicalisme de les institucions de mercat», que, en nom del lliure comerç, ensorra les comunitats tradicionals per tal de transformar els pobles en societats hobbesianes («l’home és un llop per a l’home»).

Francament, desitjo que els nous electes ens sorprenguin de cara a aquesta

QUÈ TRONS LA TOSCANA CATALANA! ■

Sergi Sedó i Fabregat

«Què collons Miami ni què Flori de Beach, què passa amb Califòrnia i tots els boys de la Beach, si aquí tenim mil platges com la de Tamarit, d’Empúries fins a l’Ebre i més sol que a Tahití, què carall ens passa amb tot el que tenim…» Amb aquestes paraules comença la cançó de Lax’N’Busto Miami Beach, tota una reivindicació del poc amor propi que sentim els catalans cap allò que és nostre. I és que Catalunya i els catalans tenim una afició malaltissa a establir comparacions no recíproques amb d’altres regions del planeta. De totes aquestes comparacions, i entrant de ple en un pla turístic, la que més m’encén és aquella que diu: «El Penedès ha d’arribar a ser la Toscana catalana.» «... què carall ens passa amb tot el que tenim...?», com dirien els nostres estimats Lax’N’Busto. Què ens passa? De debò hi ha algú que es pensi que l’objectiu turístic del Penedès és arribar a ser la Toscana catalana? La veritat és que molta gent sí, que s’ho pensa, i, fins i tot, ho defensa en públic. Ja està bé! Una mica d’amor propi, si us plau! Donem la volta a la truita, no pot ser que desprès d’acumular més de vint-icinc anys d’experiència turística, encara que amb uns vo-

TAPS SOLIDARIS

Els taps de plàstic de qualsevol envàs de beguda, aliment, detergent, spray, etc. (són aprofitables per ajudar a un projecte solidari promogut des de l’Ajuntament de Santa Oliva a benefici de la Fundació Santa Teresa (Ventall).

Fem una crida a tota el veïnatge de l’Arboç per tal que tots els taps que aneu acumulant en el dia a dia del consum domèstic els porteu a la botiga de Les Amèriques on seran recollits de

nova legislatura i afrontin les necessitats reals de l’actual situació. D’aquesta manera faran bo allò que es predica sobre el medi ambient: pensa globalment i actua localment.

Estic segur que les decisions dels nous electes, preses amb accountability, seran accions encertades, justes i, per tant, àmpliament valorades pel conjunt de la població.

Sens dubte, això afavorirà que la nostra societat continuï prosperant en els valors bàsics de la convivència, la tolerància i la llibertat.

Que hi hagi sort!

lums i una escala baixos, encara estiguem formulant aquestes afirmacions, i, a sobre, hi hagi gent, i personalitats importants, que se les creguin i les defensin.

Parlem clar, des d’un punt de vista turístic, el repte que ha de tenir el Penedès com a destinació turística no és ser «la Toscana catalana». El veritable repte és que a la famosa Toscana diguin que ells volen arribar a ser el «Penedès italià», així de clar i català.

L’única diferència, a nivell de gestió de destinació, entre la Toscana i el Penedès, és que a la Toscana se saben vendre i aquí ni en sabem ni, pel que sembla, en volem saber. El Penedès necessita consolidar la seva oferta de productes i atraccions, establir aliances amb d’altres destinacions properes, treballar la captació en origen de fluxos turístics, millorar la imatge corporativa, generar imatge de marca, i un llarg etcètera. És a dir, el Penedès necessita gestió. Els recursos turístics ja els tenim, són aquí, i no ens els poden prendre, no es poden deslocalitzar, no marxaran. Només hem de saber gestionar-los, generar producte i anar a cercar els visitants interessats a consumir-lo. El Penedès necessita gerents i comercials, cal que ens sabem vendre!

forma periòdica.

A més de ser una teràpia ocupacional per als discapacitats del Ventall que els hauran de classificar per a seva posterior fosa i reciclatge, la Fundació Santa Teresa obtindrà un benefici econòmic derivat d’aquest treball que revertirà en millores socials per a aquest centre benèfic.

UN GEST TANT FÀCIL COM GUARDAR ELS TAPS, POT FER MOLT DE BÉ. SUMAT’HI!

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

15

PARRÒQUIA MOSSÈN RICARD CABRÉ I ROIGÉ, RECTOR DE LA PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE L’ARBOÇ

Sobre llibertat religiosa

La llibertat religiosa és un dret fonamental de l’home.

Si es reconeixen la llibertat de consciència i la llibertat d’expressió, també hi ha d’haver llibertat per a expressar la relació que cadascú té amb el Transcendent i la visió que té de la vida. La religió radica en el més íntim de la naturalesa humana, ja que la concepció religiosa, quan es viu sincerament, condiciona tot l’engranatge de la vida humana. La religió implica unes opcions radicals, però a la vegada, també, unes actituds radicals que condicionen el dinamisme de la pròpia existència. Suposa una visió determinada de la vida i, per tant, ha de ser fruit d’una opció lliure. Ni es pot imposar per la violència ni es pot prohibir, de la mateixa manera que no es poden prohibir les diferents ideologies polítiques i socials ni les seves manifestacions, mentre no atemptin contra els drets o la dignitat dels altres.

La Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 diu textualment: «Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i l’acompliment de ritus.»

Les autoritats polítiques han de respectar aquest dret, i no sols l’han de respectar, sinó que l’han d’afavorir, en primer lloc perquè són al servei de l’home, i la religió és un factor força determinant en la vida humana i en segon lloc perquè la religió és un element social de cohesió que no ens hauria d’apartar mai dels membres d’altres religions, sinó que hauria de crear vincles de fraternitat i solidaritat universals. Cal reconèixer el servei que en aquest ordre presten les diferents religions. Els pobles no es mesuren només per les seves edificacions o per la seva cultura. Hi ha uns valors més íntims i determinants que cal vetllar i fomentar per avançar vers una humanitat nova, sense lluites ni enfrontaments.

Tot atemptat, per tant, contra una religió determinada suposa un atemptat contra la dignitat de l’home, i ha de ser reprimit

i sancionat com qualsevol altre atemptat contra la vida humana. Dissortadament, avui la llibertat religiosa encara no és reconeguda ni respectada. Hi ha països en els quals oficialment només s’accepta una religió, i se sanciona a tot aquell que gosa professar públicament o predicar una religió diferent. No fa gaires anys Espanya també era un país de religió única. La religió oficial era la catòlica, i totes les altres eren prohibides. I avui es dóna molt aquest cas en països islàmics. Per als islamistes és difícil arribar a entendre la llibertat religiosa, perquè moltes vegades el cap religiós és el mateix cap d’Estat. Es tracta d’una teocràcia. Els qui governen ho fan en nom de Déu, partint de l’Alcorà, que és el llibre sagrat. Per això no és estrany que en països islàmics estiguin prohibides altres religions i fins i tot siguin perseguides. En certs indrets convertir-se a una religió diferent de l’islam es considera delicte, i, per tant, és lògic que es considerin delinqüents els qui prediquen una religió diferent. Això ens fa entendre el sentit de la pel·lícula De dioses y de hombres, que s’ha projectat fa poc a les nostres sales. Es tracta d’un fet real: uns monjos contemplatius que són assassinats a Algèria. Si no es pot imposar una religió determinada, perquè ha de ser fruit d’una opció personal, tampoc no es pot prohibir l’ateisme o l’agnosticisme, que moltes vegades també són fruit d’una opció personal.

El papa Benet XVI, en el seu discurs al cos diplomàtic del dia 1 de gener d’enguany, es va queixar de tots els atemptats que hi ha hagut contra institucions i persones catòliques en diferents indrets musulmans: Irak, Egipte, Pakistan, India, Nigèria... Hi afirma textualment: «El pes particular d’una determinada religió en una nació mai no hauria d’implicar discriminació en la vida social dels ciutadans que pertanyen a una altra confessió o, pitjor encara, que es consenti la violència contra ells.

Per això cal que el diàleg interreligiós afavoreixi un compromís comú per a promoure la llibertat religiosa de totes les persones i comunitats.»

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

16

ENTITATS

ARMATS TEXT I FOTO: ROBERT ROVIRA I FERRÉ

Assemblea de la Coordinadora d’Armats de les comarques tarragonines

Moment en què el grup d’Armats de Flix fa la presentació del programa de la Trobada a les colles participants.

El 19 de febrer va tenir lloc a Flix (Ribera d’Ebre) l’Assemblea Anual de la Coordinadora d’Armats de les Comarques Tarragonines.

En el seu decurs la Coordinadora va exposar el moment actual dels armats tarragonins i les dificultats per les quals passa aquesta associació, ja que les promeses que al seu dia varen rebre dels responsables de Cultura de la Diputació de Tarragona no han estat satisfetes ni de bon tros, i si no fos perquè els Armats del Vendrell van agafar el relleu per organitzar la trobada del 2012, s’hauria pogut donar la circumstància que el 2011 s’haguessin acabat les trobades dels armats tarragonins.

Un cop acabada l’exposició de la Coordinadora, el grup d’Armats de Flix va fer la presentació del programa de la XV Trobada d’Armats de les Comarques Tarragonines, que es durà a terme el proper dia 10 d’abril en aquesta localitat, i en la qual participarà el grup «Pretorians» Armats de l’Arboç.

Es preveu que hi assisteixin setze grups, els quals desfilaran a pas ràpid pels carrers cèntrics de Flix; en acabar la desfilada, a la plaça del Mercat, cada grup disposarà de cinc minuts per fer la seva exhibició, i després les autoritats lliuraran a les colles la cinta commemorativa i el record de la Trobada.

PORTANTS TEXT I FOTO: ROBERT ROVIRA I FERRÉ

Cinquè congrés català de congregacions, confraries i germandats de setmana santa

grés, destacarem: el concert solidari de bandes de música de les germandats mataronines; la desfilada dels Armats de Mataró pel centre de la ciutat; el concert de música sacra d’autors mataronins, interpretat per la Coral Arquitectura i l’Orquestra de la Universitat Politècnica de Catalunya, i, sobre tot, la santa missa a la mil·lenària basílica de Santa Maria de Mataró, presidida per monsenyor Lluís Martínez Sistach, cardenal-arquebisbe meEls dies 25, 26 i 27 de febrer l’arbocenc Rotropolità de Barcelona. bert Rovira i Ferré, en representació de la GerEn el decurs d’aquest Congrés, el representat mandat de la Puríssima Sang de Nostre Searbocenc va ésser escollit per formar part de la nyor Jesucrist-Cos de Portants del Sant Crist Junta de la futura Coordinadora de Congregade la Parròquia de Sant Julià, i del Grup d’Arcions, Confraries i Germandats de Catalunya. mats «Pretorians» de l’Arboç, va assistir com a Val a recordar que el proper congrés es celecongressista al Cinquè Congrés Català de brarà l’any 2013 a Perpinyà (França), organitCongregacions, Confraries i Germandats de zat per la Confraria de la Sanch d’aquella ciuSetmana Santa, que enguany tenia el lema Moment en què l’arbocenc Robert Rovira tat. i Ferré fa la lectura de la seva «Setmana Santa, expressió de fe» i es va celecomunicació.

La celebració dels congressos és bianual, i fins brar al Teatre Monumental de Mataró (Maresara les ciutats que els han aixoplugat han estat: me). En aquesta ocasió, hi va presentar la co7, 8 i 9 de març del 2003, Tarragona (Tarragonès); 7, 8 i 9 d’octumunicació «Breu història dels Armats arbocencs», referent a la bre del 2005, Girona (Gironès); 9, 10 i 11 de febrer del 2007, recerca, documentació i formació del Grup d’Armats «Pretorians» Barcelona (Barcelonès); 13, 14 i 15 de febrer del 2009, Reus (Baix de l’Arboç i a la seva participació en la setmana santa de la nostra Camp), i el celebrat enguany a Mataró. En Ricard Rovira i Ferré ha vila. assistit a tots aquests congressos en representació de les dues D’entre els molts actes que es van dur a terme en aquest Conesmentades entitats arbocenques.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

17

ENTITATS GEGANTS

L’ARBOÇ ACTHIVA’T

COLLA DE GEGANTS I NANS DE L’ARBOÇ FOTO: JORDI NÚÑEZ

Adéu a un exgeganter Ramon Holgado Àvila va formar part de la Colla de Gegants i Nans de l’Arboç en la dècada dels vuitanta i principi dels noranta. Va ser l’època immediatament posterior a l’etapa del Gumersind Vallès i el Miquel Mestres (Llimones) i anterior a l’actual configuració de la colla l’any 1994. Durant la permanència del Ramon Holgado a la colla i sota la gestió del Santi Mañé com a cap de colla, es van estrenar les rèpliques del Chabran i la Llúcia l’any 1984 la qual cosa va permetre augmentar el nombre d’actuacions a fora vila a causa de la disminució de pes de les dues peces.

Descansi en pau.

Colla de geganters amb el Ramon Holgado (El segon, de dreta a esquerra).

Curs d’afegir punta al coixí Els següents divendres: 18 i 25 de març, 1, 8 , 15 i 29 d’abril 6, 13, 20 i 27 de maig 3, 10 i 17 de juny de 2011 a l’Escola de Puntaires de l’Arboç de 18:30 a 20:00 del vespre Preu total del curs: 15,00 €. Socis de l’Arboç Acthiva’t: 10,00 € Professora: Elvira Ferran Rull Inscripcions fins el 17 de març de 2011 a la Botiga del Museu Carrer Major 37 - L’Arboç - Telèfon 977 16 77 25

Col·laboradors:

Participants del curset d’afegir punta. (Foto: Sergi Sedó)

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

18

ENTITATS

“ALLETAMENT MATERN: UN MÓN D’EXPERIÈNCIES” ANNA VILANOVA MIRAVENT

Mametes

Lactància i treball La tornada a la feina després de la baixa per maternitat suposa un nou repte per a les mares i les famílies: com a mínim, planteja una reestructuració dels horaris, les tasques i les responsabilitats pel que fa a la cura del nadó.

En l’actualitat hi ha tres documents vinculants que regulen els drets i els deures de les mares (i també dels pares) treballadors, i que tracten aspectes de la vida familiar com la criança dels fills i la lactància: l’Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 1/1995, amb les seves actualitzacions), la Llei Orgànica 3/200, de 22 de març, per a la igualtat de dones i homes, i el conveni col·lectiu del sector o empresa en el qual es treballi en el moment de la tornada a la feina.

Però, a més del marc jurídic i de les possibilitats que aquests documents regulen, arribat el moment de reincorporar-se a la feina, la decisió que cada família pren dependrà també d’altres factors, com l’edat de la criatura, la persona o persones que en tindran cura en cas

ROSA ARBIOL VIDAL (35 ANYS) MARE DE LA CLÀUDIA (TRES ANYS)

Peu de foto. Dinant en un restaurant amb motiu del sisè mes de la Clàudia.

(Foto: Arxiu Lucio-Arbiol)

d’absència dels pares, l’horari i el lloc de treball, i les preferències de la pròpia família.

La qüestió que plantegem a continuació és la viabilitat de la lactància materna una vegada la mare que alletava torna al món laboral. La resposta és clarament que sí: lactància materna i treball remunerat són compatibles.

L’única excepció, perquè dificultaria molt una continuïtat en l’alletament matern, seria un treball que obligués la mare a absentar-se del domicili familiar durant llargs períodes sense que el nadó pogués acompanyar-la. En aquest cas, però, la llei preveu la possibilitat de passar a situació de suspensió de contracte per risc durant la lactància, amb dret a subsidi del 100 % de la base reguladora.

La Rosa, l’Elisabeth, la Sònia i la Teresa ens explicaran les seves opcions particulars dins aquest ampli ventall de possibilitats.

Vas optar per alletar la Clàudia, tot i que va néixer per cesària després de vuit mesos de gestació. Com van ser les primeres setmanes?

■ Després de néixer, la Clàudia va necessitar la incubadora, i per aquest motiu no vaig poder donar-li el pit directament durant els primers dies.

L’hospital em va proporcionar una màquina per extreure’m llet, i les infermeres l’hi donaven amb el biberó. Al cinquè dia, durant l’horari d’accés a la zona de nounats, vaig provar de donar-li el pit, i s’hi va agafar perfectament.

La baixa per maternitat té una durada de setze setmanes, però en els casos de parts prematurs i en aquells on el nounat necessiti hospitalització després del part per un període superior a set dies, el període de baixa maternal s’amplia tants dies com el nadó estigui

hospitalitzat (amb un màxim de tretze setmanes addicionals).

Quan vas tornar a la feina?

■ Vaig tornar a la feina després de les setze setmanes de permís de maternitat i vaig poder compactar el permís de lactància. És a dir, aproximadament, quan la Clàudia tenia quatre mesos i mig.

La llei permet gaudir d’una hora de lactància diària sense pèrdua de remuneració fins que el nadó compleix nou mesos. Es pot gaudir de dues maneres: absentant-se durant una hora (amb possibilitat de fraccionar-la en dues meitats) durant la jornada laboral, o bé es pot reduir la jornada sense pèrdua de sou mitja hora a l’inici o mitja hora al final.

La possibilitat d’acumular l’hora de

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

19

ENTITATS lactància no és una obligació de les empreses, la llei ho manté sota acord mutu entre l’empresa i la treballadora. Vas tenir alguna dificultat en el moment de sol·licitar aquesta compactació del permís de lactància?

■ Francament, tot i tractar-se d’una multinacional del sector logístic, va costar convèncer l’empresa. Per un costat era la primera que ho demanava –em vaig informar prèviament a través del grup MAMETES i també trucant la Generalitat–. Sabia que l’empresa no estava obligada a con-

cedir-me la compactació del permís de lactància, però al final els vaig convèncer que era més eficient si em reincorporava al 100 % en lloc d’estar uns quants mesos entrant i sortint durant una hora.

Haig de dir que vaig obrir la porta i ara les altres treballadores que han estat mares ho han tingut més fàcil.

Com et vas organitzar amb la Clàudia en el moment de la reincorporació per seguir alletant-la?

■ El fet de reduir la jornada –primer vaig

ELISABETH VENTURA JANÉ (40 anys) Mare del Dídac (cinc anys) i el Nil (quatre mesos)

Peu de foto. Una tarda al parc amb el Dídac i el Nil. (Foto: A. Vilanova)

L’Elisabeth acumula dues experiències ben diferents en quant a l’aplicació dels drets regulats en els documents vinculants respecte a aquesta temàtica citats més amunt. En ambdós casos va decidir alletar els seus fills amb llet artificial; la diferència rau en el fet que quan va tenir el primer fill treballava i actualment, amb el Nil, és a l’atur.

Quan et vas quedar embarassada del Dídac treballaves en una multinacional del sector metal·lúrgic.

Quan t’hi vas reincorporar?

■ Vaig tornar a la feina just després de la finalització del permís per maternitat, a les setze setmanes. Vaig sol· licitar la compactació del permís de lactància, però me’l van denegar.

Tampoc no vaig poder ajuntar les vacances, perquè les havia consumit just abans que naixés el Dídac. Va ser un problema, perquè el nen encara no tenia els quatre mesos i no podia entrar a l’escola bressol. Sort que el torn de treball de la meva parella no coincidia amb la meva jornada i, que al cap d’una setmana de reincorporar-me, l’empresa tancava un parell de setmanes per les vacances de Nadal.

Vas fer ús de la possibilitat de reducció de jornada per la cura d’un infant menor de vuit anys?

■ Sí, vaig reduir la jornada i treballava sis hores. I fins als nou mesos del Dídac, vaig gaudir del permís de lactància sortint mitja hora abans sense pèrdua del salari establert.

Aquest permís recull tant lactància

començar amb quatre hores i després vaig continuar amb sis hores– va facilitar la lactància materna. Abans de marxar la despertava perquè em buidés els pits plens de la nit, i a mig matí ja tornava a ser a casa. Després vaig ampliar la jornada i la iaia Rosa Maria i la iaia Maribel li donaven les primeres farinetes de fruita quan jo no hi era.

El deslletament va arribar cap als nou mesos, quan ella ja havia començat a menjar sòlid i em rebutjava el pit cada vegada que li n’oferia.

materna, lactància artificial o lactància mixta; tant si són fills propis com adoptats, o bé si estan en guarda legal o de fet. Si tots dos progenitors treballen, la mare pot cedir una part del permís o la totalitat al pare.

Durant l’embaràs del segon fill, el Nil, eres en situació d’atur amb dret a prestació. Com es combina la prestació per atur amb la prestació per maternitat?

■ La llei regula que si una mare rep la prestació per desocupació i té un fill, aquesta s’interromp i aleshores passa a rebre la prestació per maternitat durant setze setmanes. Després continua amb la prestació per atur sense pèrdua de cap mensualitat.

En el moment que l’empresa va decidir reduir la plantilla i acomiadar l’Elisabeth, ella tenia reducció de jornada.

A efectes de prestació per atur es calcula com si hagués treballat a jornada completa.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

21

ENTITATS la quantitat que necessitarà el Nil l’endemà, durant les hores que serà amb elles.

A més d’anar a la llar d’infants, els dilluns el Nil es queda amb la teva mare. És suficient la llet extreta per al consum de l’endemà?

■ De fet, hi ha llet congelada a tot arreu: a casa nostra, a casa dels avis, a la feina (per si un dia no tinc temps d’extreureme-la) i a la llar d’infants. És important saber com es pot emmagatzemar i descongelar per garantir-ne una bona conservació. Respecte al que em preguntes, si la llet que me n’extrec és suficient, els dies que el Nil va a la llar d’infants –com que jo també hi vaig, a donar-li el pit– amb 150 ml passa les vuit hores que hi és. A la tarda-nit em demana força vegades el pit.

El dia que es queda amb la meva mare, jo no vaig a casa a alletar-lo, i aquell dia pot arribar a menjar fins a 500 ml, i, per tal de tenir suficient llet per al dilluns, el que faig és extreure’m llet durant el cap de setmana.

I a la nit, com us organitzeu a casa?

A la nit el Nil sempre ha menjat molt, i a l’hora d’incorporar-me a la feina vàrem haver de decidir com ho fèiem perquè jo pogués descansar més a la nit i ell pogués continuar mamant quan ho necessités. Vàrem decidir unir el seu bressol al nostre llit, amb la qual cosa cada vegada que ell demana de menjar jo li ofereixo el pit, ell menja i jo segueixo dormint, sense acabar-nos de desvetllar ni ell ni jo.

Aquest sistema no fa que les nits siguin com abans de tenir fills, però no crec que sigui difícil dormir a les nits d’una tirada només pel fet d’alletar-lo, a vegades també hem descansat poquet per altres necessitats que el Nil ha tingut durant la nit.

Crec que tenir el Nil al nostre costat dormint no és la solució perfecta, però si que és la millor opció que nosaltres hem trobat per seguir alletant amb llet materna el nostre fill i tenir més forces per aixecar-me al dia següent, tot i que, a qui no li costa aixecar-se al matí per anar a treballar? A mi m’ha costat sempre... Sort que sempre arriba el cap de setmana!

Com comentava la Sònia, el fet d’estar informat i tenir el suport en aquesta etapa de la vida, la de la maternitat i la paternitat, és fonamental per poder tirar endavant amb èxit decisions sobre la criança dels fills. Tens la possibilitat de compartir la teva ex■

periència amb d’altres famílies amb fills petits?

■ Sí. Com a conseqüència de participar en el curs de preparació al part i en el curs de postpart que porta l’Empar Bernal, la llevadora de l’Arboç, des del CAP, vaig conèixer algunes mares amb ganes d’informar-se i de reflexionar sobre què fem i com fem les coses amb els nostres fills.

Va arribar un punt en el que entre nosaltres, i de forma natural, ens estàvem donant suport en la criança dels nostres nadons, i això ens era útil. Amb el suport de l’Empar i amb molta il·lusió vàrem decidir donar-li continuïtat a aquest grup i donar-li forma al que havia sorgit de forma natural: li vàrem posar un nom (Grup de Criança Galtones), vàrem demanar a l’Ajuntament que ens deixés un espai per trobar-nos, etcètera. M’ajuda formar part del Grup de Criança Galtones, ens trobem cada dilluns de 17,30 a 19 hores a la Llar d’Infants de l’Arboç i parlem de totes aquestes coses, ens passem informació, etcètera. Bàsicament, com diu un dels pares, compartim experiències. Us animo a venir-hi, val la pena!

Tot i les diverses possibilitats d’alletar que hem conegut, les quatre mares coincideixen en què les setze setmanes de baixa maternal són insuficients, no només perquè no fomenten ni promouen la lactància materna, sinó perquè un nadó que no arriba als quatre mesos de vida és encara molt petit per deixar-lo a càrrec de tercers. Totes recorden perfectament el mal tràngol del primer dia de la reincorporació. A d’altres països, que possiblement han assolit conciliar la vida familiar amb la vida laboral millor que nosaltres, els permisos de maternitat doblen en temps el nostre.

Certament, el permís retribuït per lactància és una millora respecte a l’anterior legislació per conciliar vida familiar amb vida laboral, i un pas endavant per fomentar la continuïtat de la lactància materna, si s’ha escollit aquesta opció. No obstant això, manquen altres mesures i també un canvi de mentalitat de la societat perquè la conciliació sigui una realitat.

De moment, una petita recomanació: informar-se bé abans de tornar a la feina per poder prendre la decisió més adequada a cada circumstància particular.

INFORMACIÓ D’INTERÈS LEGISLACIÓ L.O. 3/2007 de 22 de març, per a la igualtat de dones i homes http://noticias.juridicas.com/base_ datos/Admin/lo3-2007.html Real Decreto Legislativo 1/1995 ESTATUTO DE LOS TRABAJADORES http://noticias.juridicas.com/base_ datos/Laboral/rdleg1-1995.html

ARTICLES SOBRE LACTÀNCIA I TREBALL La Leche League: Publicació «Lactància i treball» http://www.lalligadelallet.org/index.html / Documentació / Lactància i treball Alba lactància: Article «Lactancia y reincorporación al trabajo remunerado» http://albalactanciamaterna.org/lactancia/lactancia-y-reincorporacion-al-trabajo-remunerado

GRUP DE CRIANÇA «GALTONES» Espai per a compartir l’experiència de la maternitat i viure-la més plenament. Tallers, xerrades i assessorament en diferents aspectes de la criança (veure programa mensual)

HORARI: Dilluns de 17:30 h a 19:00 h Adreça: Escola Bressol Municipal «Minyons», c/ Mare de deu de Montserrat, 1 de l’Arboç.

Per a més informació, podeu adreçar-vos: E-mail: infocangura@gmail.com Telèfon mòbil: 620 995 745 (Laia)

TRENA i PEU - MArÇ/ABriL 2011

22

eNTiTATs

MiNYONs De L’ArBOÇ

Apartat de correus, 78 - 43720 l’Arboç (Tarragona) www.minyonsdelarboç.cat · colla@minyonsdelarboc.cat

Notes de premsa dels Minyons de l’Arboç Onzena Nit empresarial CePTA Els Minyons de l’Arboç van ser presents a l’onzena edició de la Nit Empresarial, que van presidir els prínceps d’Astúries i Girona. L’acte va tenir lloc el 25 de febrer, a l’Auditori August del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, en el curs d’una trobada que va aplegar més de mil dues-centes persones.

Desprès del lliurament dels deu guardons de reconeixement a empreses de l’àmbit provincial de Tarragona, també es va fer un reconeixement a la tasca

a representació dels Minyons a la Nit Empresarial CEPTA. (Foto: Minyons)

cultural i associativa de la tradició castellera, en l’any en què els castells han estat declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Per això van ser presents a l’acte representacions de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i de les tretze colles castelleres de la província.

Els Minyons de l’Arboç van ser presents mitjançant una representació de membres de les Juntes Administrativa i Tècnica de l’entitat.

El president recollint el guardó, de mans dels Prínceps d’Asturies. (Foto: CEPTA)

Calçotada castellera El 27 de març va tenir lloc la tradicional calçotada castellera dels Minyons de l’Arboç.

A l’igual que l’any passat, es va fer als espais municipals que hi ha al barri de la Cristaleria, i hi van assistir gairebé un centenar de castellers i castelleres.

Com sempre, l’humor i la gresca van ser ben presents durant tota la jornada.

A l’acte hi va haver música i ball, i s’hi va rifar un lot d’embotits, amb pernil inclòs. El sorteig d’aquest lot es va haver de fer en tres etapes, i, curiosament, l’agraciat fou sempre un membre de la Junta Tècnica! El primer premiat va ser el cap de colla, que no va trobar la butlleta, i, en conseqüència, es va procedir a rifar el lot per segona vegada. (Cal dir que, més tard, el Josep Maria va trobar, i lliurar, la butlleta «perduda»!) Aquest cop l’agraciat fou el sotscap de colla, però l’Albert va decidir renunciar al pernil perquè es tornes a sortejar. I quan es rifà el pernil, com per obra de bruixeria, l’agraciat fou el cap de canalla! El Paco va acceptar el pernil, però amb la condició que ens el menjarem tots plegats quan anirem al nou local.

Un moment de disbauxa. (Foto: Minyons)

La Junta considera que la calçotada castellera és com el tret de sortida per afrontar les primeres actuacions, a Torredembarra, el 8 de maig, i a la Llacuneta, el 15 de maig.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

23

ENTITATS

Els Minyons s’acomiaden d’un dels seus excaps de colla: Fins sempre, Jordi Fabra!

El passat dia 29 de gener ens va deixar l’excap de colla, Jordi Fabra Español, a l’edat de 77 anys.

Membre de l’antiga colla dels Minyons, fou també cap de colla en la represa de l’any

1993, fent el relleu al Joan Vallès Figueras.

Els Minyons van ser representats al sepeli pel vicepresident, José Esquibel, i el casteller José Maria Vila, un dels membres de la colla reconegut a la cloenda de la passada temporada com a «casteller fidel», i, com a mostra de respecte i afecte al Jordi Fabra i la seva família, dugueren un ram de flors en nom de tots els integrants de la colla.

Descansi en pau el nostre company, que per sempre més serà present entre nosaltres!

Jordi Fabra va passar els darrers anys de la seva vida a Vallmoll (Alt Camp)

Sortides Valls

30 de gener del 2011. Trobada de colles castellers dels Països Catalans..

Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.

Plaça del Blat i plaça de la Font de la Manxa.

Minyons de l’Arboç P/4, 2/6, P/4

Trobada castellera a Valls amb motiu de les festes de les Decennals ■

Text: Jaime Bueno Sánchez Pilars a la plaça de la Font de la Manxa; a la dreta, el pilar dels Minyons.

(Foto: Joan Vallès)

El 30 de gener, amb motiu de les festes de la Candela, que s’hi celebren cada deu anys, els Minyons tenien cita a Valls, a l’igual que les altres cinquanta-sis colles que conformen el món casteller. Cap a les 10 del matí arribàrem a la Sala Kursaal, on, amb el toc del vermut, va començar la cercavila, que acabà a la plaça del Blat cap a les 12,30 del migdia. A la plaça de l’Ajuntament cada colla va enlairar un pilar de salutació, i anàrem ràpidament cap a la plaça la Font de la Manxa, on teníem un lloc assignat per actuar. La interpretació d’Els Segadors i uns parlaments celebrant la proclamació dels castells com a Patrimoni Cultural de la Humanitat van precedir l’ac-

tuació conjunta.

Començàrem amb una torre de sis que va anar perfecta en la seva execució, però que va perillar massa en el pis de dosos a l’hora d’encavalcar-se l’enxaneta; tot i això, el castell es va descarregar. La nostra actuació va acabar amb un pilar de 4; des de dalt de la pinya es veia la plaça plena de gom a gom, a l’igual que els carrers adjacents, ja que a Valls s’havien congregat, a part d’un públic immens, uns deu mil castellers, així com representants de tots els mitjans de comunicació. Hi va haver polèmica amb una ronda de repetició per part de les dues colles amfitriones, que van deixar els seus respectius 3de8 com a intent desmuntat.

L’organització de la festa fou perfecta, i després de l’actuació vàrem fer un dinar de germanor a la Sala Kursaal, juntament amb més d’una vintena de les colles participants.

TRENA i PEU - MArÇ/ABriL 2011

24

eNTiTATs

MiNYONs De L’ArBOÇ

Apartat de correus, 78 - 43720 l’Arboç (Tarragona) www.minyonsdelarboç.cat · colla@minyonsdelarboc.cat

Continua de l’apartat SORTIDES (Trobada castellera a Valls amb motiu de les festes de les Decennals) COLLES 01. Al·lots de Llevant 02. Angelets del Vallespir 03. Bordegassos de Vilanova 04. Capgrossos de Mataró 05. Castellers d’Altafulla 06. Castellers d’Esparreguera 07. Castellers d’Esplugues 08. Castellers de Badalona 09. Castellers de Barcelona 10. Castellers de Caldes 11. Castellers de Castelldefels 12. Castellers de Cerdanyola 13. Castellers de Cornellà 14. Castellers de la Sagrada Família 15. Castellers de la Vila de Gràcia 16. Castellers de Lleida 17. Castellers de Mallorca 18. Castellers de Mollet 19. Castellers de Rubí 20. Castellers de Sabadell 21. Castellers de Sant Cugat 22. Castellers de Sant Pere i Sant Pau 23. Castellers de Santa Coloma 24. Castellers de Sants 25. Castellers de Terrassa 26. Castellers de Vilafranca 27. Castellers del Poble Sec 28. Castellers del Riberal 29. Colla Castellera de Figueres 30. Castellers de Solsona 31. Colla Jove de Castellers de Barcelona 32. Colla Castellera La Global de Salou 33. Colla Jove de Castellers de Sitges 34. Colla Jove de l’Hospitalet 35. Colla Jove dels Xiquets de Tarragona 36. Colla Jove de Vilafranca 37. Colla Joves dels Xiquets de Valls 38. Colla Vella dels Xiquets de Valls 39. Margeners de Guissona 40. Marrecs de Salt 41. Matossers de Molins de Rei 42. Minyons de l’Arboç 43. Minyons de Terrassa 44. Moixiganguers d’Igualada 45. Nens del Vendrell 46. Nois de la Torre 47. Nyerros de la Plana 48. Sagals d’Osona 49. Salts de Súria 50. Tirallongues de Manresa 51. Torraires de Montblanc 52. Xerrics d’Olot 53. Xicots de Vilafranca 54. Xics de Granollers 55. Xiquets de Reus 56. Xiquets del Serrallo 57. Xiquets de Tarragona

PLAÇA DEL BLAT

PLAÇA FONT DE LA MANXA

P/4 P/5 P/5 P/5 P/4 P/4 P/4 P/5 P/5 P/4s P/4 P/4 P/4 P/4 P/5 P/5 P/5 P/4 P/4 P/5 P/5 P/5 P/4 P/5 P/5 P/5 P/4 P/4 P/4 P/4 P/4 P/4 P/4 P/4 P/5 P/4 P/5 P/5 P/5 P/5 P/4 P/4 P/5 P/4 P/4 P/4 P/4 P/5 P/5 P/4 P/4 P/4 P/4 P/4 P/5 P/5 P/5

5/6 3/6 3/7 5/7(id) 4/6 2/6 3/7 4/6a 4/7 3/6 3/6 3/6 3/7(id), 3/6 4/6a 5/7 3/7 3/7 3/6 4/6 3/7 3/7 4/7 2/5 4/7 a 3/7 2/8f 3/7(id), 3/6(id) 4/6 4/6a P/4 2 P/4 3/6(id) 4/6a 3/6 3/8 4/6a 2 3/8(id) 2 3/8(id) 3/7 3/7 3/6 2/6 3/8 3/7 3/7 4/7 3/6 4/7 5/6 3/6a (id), 3/6a 3/6(id), 3/6 3/6(id) 4/7 3/7(id),3/6 3/7 4/6a 4/7a

P/4 P/4 P/5ps 2P/4 P/5 P/4 P/4 P/4 P/5 P/4 P/4 P/4 2 P/4 P/4 P/5 P/5 P/5 P/4 P/4 P/5 P/4 P/4 P/4 P/4 P/5 P/5 P/4 P/4 P/5 P/4 P/4 P/3 P/4 2 P/4 P/5 2 P/4 P/5 P/5 4 P/4 P/4 2 P/4 P/4 P/5 P/5 P/4 P/5 P/4s P/4 P/4 P/4 P/4 P/4 P/5 2 P/4 P/5 P/4 P/5

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

25

ENTITATS

PENYA CICLISTA J. J. ROVIRA, PORTAVEU DE LA PENYA (FOTOS: JOAN HOLGADO)

Vint-i-cinquè aniversari (1986-2011) de la Penya Ciclista l’Arboç (primera part)

És evident que, perquè hi hagi una penya d’alguna activitat, primer ha d’existir l’element principal que fa que aquesta activitat es pugui practicar.

En el cas que ens ocupa, aquest element és la bicicleta. Segons sembla, cap al 1490, és a dir, abans del descobriment d’Amèrica, en Leonardo da Vinci ja havia fet uns esborranys de dibuix on apareix una màquina de dues rodes amb manillar i pedals. D’altra banda, alguns comentaristes més agosarats suposen l’existència d’artefactes semblants en les antigues civilitzacions d’Egipte, la Xina i l’Índia. Nosaltres, els europeus, n’atribuïm la paternitat al baró Carl von Drais, inventor alemany que l’any 1817 va construir un artefacte, anomenat draisiana, que s’impulsava recolzant alternativament els peus sobre el terra. (Tot això ha estat recopilat de Wikipèdia.)

Per les seves característiques, la bicicleta és un mitjà de transport sa, ecològic, sostenible i molt econòmic. A la nostra vila de l’Arboç, com a moltes d’altres, hi ha hagut sempre una bona afició competitiva pel que fa a la pràctica de l’esport de la bicicleta. Les primeres dades les trobem cap a l’any 1913: en el camp de futbol del camí de Lleger es van destinar a pista per a bicicletes uns quatre metres al voltant del terreny de joc; l’afició cristal·litzà, i d’aquí va néixer l’Agrupació Esportiva, que incloïa futbol i ciclisme. Durant sis anys l’Arboç va disposar d’un velòdrom, situat, aproximadament, on ara hi ha el camp de futbol, prop del Sindicat Vell (hi ha fotografies). Aquest velòdrom va ser inaugurat el dia 28 d’agost del 1922, i perdurà fins l’any 1927. Ja uns anys abans s’havien organitzat curses ciclistes populars al voltant de la rambla Gener, el premi més habitual de les quals era una corbata, gentilesa de Cal «Pepito Saquetes», o d’altres regals semblants oferts pels botiguers de l’Arboç. No ens hem d’oblidar pas d’un personatge èpic per les seves gestes sobre la bicicleta: el «Ramonet», Ramon Botifoll i Galofré, nascut el 16 de juny del 1915 i que ens va deixar el 13 de novembre del 2003. Aquest convilatà va arribar a participar a la Volta a Catalunya de l’any 1935 (l’última abans de la guerra) autofinançant-se i amb l’ajuda de donatius d’altres arbocencs generosos que el recolzaven en la seva afició. També va participar en una cursa de Tarragona a Madrid, però només en les primeres quatre etapes, ja que en arribar a Alhama d’Aragó va quedar a la cuneta degut a una avaria irreversible que el va obligar a abandonar. El «Ramonet» més d’una vegada ens havia tingut amb l’ai al cor en recórrer amb la seva bicicleta la cornisa que rodejava l’antiga estació de l’Arboç, a una alçada d’uns vuit metres.

Sembla que ho va fer en dues ocasions; durant la segona caigué i es trencà una cama, de manera que va quedar una mica coix. També havia recorregut en tota

la seva longitud la barana de la presa del pantà de Foix, d’una amplada d’uns quaranta centímetres, proesa de la qual es conserva una fotografia. (Dades extretes de l’Arxiu Arbocenc d’en Josep Maria Jané i Samsó.)

Cap al 1980 l’afició per aquest esport, afortunadament, hi anava a més, a l’Arboç, tot seguint l’estela que deixaven en els mitjans de comunicació els coneguts líders Perico Delgado i Indurain. A la vegada que creixia l’afició, sortien noves màquines: era l’època en què les Rabassa i Orbea donaven pas a les Pinarello i Bianchi, italianes, amb els seus components Zeus i Campagnolo, aleshores l’últim crit.

Com a conseqüència, es va anar formant un grup de biciclistes amb ganes d’activitat, els quals s’apuntaren a la festa de la bicicleta que es celebrava al Vendrell. Tot això feu que els calgués un lloc de reunió, i aquest fou Cicles Arbiol. De moment es van constituir d’una manera informal com a Penya Cicloturista L’Arboç, ja que això els permetia participar en les marxes cicloturistes comarcals.

Va ser l’any 1983 quan, animats els membres de la Penya Cicloturista a fer sortides, es van organitzar les primeres curses d’anada i tornada de l’Arboç a Montserrat, que s’han anat repetint cada any i se solen disputar cap a la primera quinzena d’octubre.

Com que la cosa anava a més, i hi havia ciclistes que tenien ganes de participar en les Challenger Garraf-Penedès, es va decidir formar la Penya Ciclista L’Arboç, ja que només els integrats en una entitat federada podien obtenir les llicències per a competir-hi. Fins en aquell moment, si cap ciclista arbocenc hi havia participat, ho havia fet com a membre d’algun dels clubs ciclistes existents aleshores al Baix Penedès.

Aquí donem per tancada la primera part d’aquest recorregut històric, ja que de la constitució de la Penya, i les seves activitats actuals, en parlarem en el proper número de Trena i peu.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

26

ENTITATS

TRABUCAIRES TEXT I FOTO: ROBERT ROVIRA I FERRÉ

Els «guineus» arbocencs a les festes Decennals de la Candela 2011 de Valls

Els trabucaires arbocencs en un moment de les matinades.

El 6 de febrer el Grup de Trabucaires «Guineus» de l’Arboç es va desplaçar a Valls (Alt Camp), per tal de participar en els darrers actes que van tenir lloc en aquella localitat en commemoració de les tradicionals Festes Decennals de la Candela 2011.

El programa de la diada fou el següent: A les 8 del matí les colles de trabucaires de Catalunya es van concentrar al local de la Unió Anelles de la Flama.

A les 9,30 s’iniciaren de les matinades, que anaren de la plaça Lluís Companys al Fornàs, amb una duració d’una hora, aproximadament. En acabar totes les colles feren un seguit de galejades conjuntes.

A continuació les colles tornaren al local de la Unió Anelles de la Flama per canviar-se, agafar els cotxes i anar al Restaurant Casa Fèlix, on es va servir un esplèndid esmorzar als trabucaires participants a base de botifarra, mongetes i bon vi.

Participaren en aquesta festa uns cent seixanta trabucaires representant les diverses colles que hi ha a Catalunya, les quals reberen un record de la seva participació per gentilesa de l’organització.

GENT GRAN TEXT I FOTOS: YOLANDA AMAYA BADILLO, DIRECTORA DE LA RESIDÈNCIA F. P. M. SANT ANTONI ABAT DE L’ARBOÇ

Festa de carnaval de l´Associació de Jubilats de l’Arboç

L’Associació de Jubilats de L’Arboç ha aprofitat la celebració de la festa del carnaval per presentar els membres de la nova Junta Directiva. A partir d’ara, el president és José Antonio Rodríguez Peña, la vicepresidenta, Dolores Solé Jané, la secretà-

ria-tresorera, Mari Cruz Mairal Martínez, i els vocals, Ramon Rovira Sanahuja, José Antonio Rubio Guzmán, Teresa Bargalló Tuset, José de la Parte, María Raya i Carmen Sanahuja.

En la mateixa festa es va homenatjar els antics president, Antonio Cano, i secretari, Gabriel Urpí. Per part de l´Ajuntament, es va comptar amb la presència de l’alcalde, Carles Ribé, el primer tinent d’alcalde, Joan Plana, el regidor de Cultura, la regidora de Benestar Social, Josefina Santasusagna, i la treballadora social municipal, Yolanda Amaya Badillo.

Els socis de la Llar van gaudir d’un lluït ball al local Arbosense.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

Activitats de carnaval a la residència F.P.M. Sant Antoni Abat

A l’igual que cada any, els residents de la F.P.M. participaren en una activitat de lleure com és la celebració del carnaval, i durant uns quants dies els avis van preparar les seves disfresses a l’espera que arribés el gran moment i poguessin lluir-les.

Des de la direcció del centre, aprofitem l’avinentesa per agrair

a Esther Muela, la professional encarregada de portar a terme les activitats de dinamització a la F.P.M., el seu entusiasme i manifestacions d’afecte cap als avis de la residència. Amb la seva implicació aconsegueix que se sentin especials i puguin gaudir de diverses celebracions al llarg de l’any.

Setmana cultural de la dona

27

L’Ajuntament de l’Arboç, a través de la Regidoria de Serveis Socials, va preparar una sèrie d’actes per commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

El 7 de març, a les 5 de la tarda, es va fer un curs intensiu de cuina, al restaurant As D’Oros, organitzat per l’associació de Dones Arbocenques (ADA).

El 8 de marc, a les 6 de la tarda, es va fer la lectura del tradicional manifest del Dia Internacional de la Dona, a càrrec de la regidora de Benestar Social i Família, i, tot seguit, es va projectar una pel·lícula. Al final d’aquest acte es va oferir un pica-pica.

El 10 de març, a les 7 de la tarda, va tenir lloc una xerrada sobre l’esclerosi múltiple, a càrrec de Dolors Sans Planxadell, psicòloga coordinadora de l’Hospital de Dia Mas Sabater, organitzada per l’Associació de Dones Arbocenques i la Fundació Esclerosi Múltiple.

Els dies 11 i 18 de març, dins del programa de prevenció de l’osteoporosi, es van fer proves a les dones de 45 a 75 anys.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

28

UN EPISODI DE LA NOSTRA HISTÒRIA LOCAL APUNTES SOBRE LA PRESENCIA Y MISIÓN DE LAS CARMELITAS EN L’ARBOÇ ■

Josefa Pastor Miralles, cmt

Se encuadran estos apuntes dentro de las celebraciones centenarias de la Congregación (150 años de la fundación y 200 del nacimiento del fundador Francisco de Jesús María José Palau Quer, catalán de terra endins, de Aitona-Lleida), que coinciden con el centenario del traslado de las carmelitas de l’Arboç del raval Gener al Hospital San Antonio Abad (1911-2011).

Precisamente, este año declarado Año Jubilar por el Papa Benedicto XVI con ocasión del bicentenario Palautiano, que concluirá en Aitona, 29 de diciembre del 2011.

Fundación El 3 de septiembre de 1894 se establecían oficialmente las Carmelitas en l’Arboç. Llegaba como fundadora y primera superiora Francisca de San José Pámies Aymamí, natural de Maspujols aunque al año siguiente era nombrada maestra de novicias (29 octubre 1895).

En ese tiempo l’Arboç pertenecía eclesiásticamente a la diócesis de Barcelona. Se establecieron las hermanas en el Raval Gener. Allí residieron hasta su traslado al nuevo y magnífico edificio modernista del llamado Hospital de San Antonio (29 marzo 1911), construido en memoria de don José Gener Batet y Francisca Seycher de León por el matrimonio Lutgarda Gener Seller y Pablo Torres Picornell. Se hizo en el mismo lugar que ocupara el antiguo hospital ya existente, al menos desde 1414.

Formaron la primera comunidad, además de la mencionada superiora: · Dolores del Corazón de Jesús Damunt Mallofré. · María de San Rafael Alegré Muntaner. · Mercedes de la Trinidad Galiana Díaz.

Josefa Pastor Miralles. (Foto: Paco Nogueira)

La comunidad se completó pronto con dos hermanas más. Llegó la que sería segunda superiora Dolores de San Juan de la Cruz Mercadé, de la Riera de Gaià (1895-1898). La tercera fue María de San Francisco Javier Sans Hortoneda (18981907).

Justo es recordar también a mossén Gaietà Viaplana, que llegó el 1897 a l’Arboç y fue no sólo gran apoyo y valedor de las hermanas sino de la campaña para la construcción de un nuevo hospital.

Apenas transcurridos seis años, el obispo José Morgades Gili data un elogioso testimonio a favor de las Carmelitas y su misión en l’Arboç de cara a su reconocimiento legal por parte del gobierno español. Con ese documento se ponen de relieve el doble ministerio en que las hermanas se movieron desde los primeros orígenes fundacionales: enseñanza y enfermos: “Gozan de una muy merecida fama habiendo dado pruebas inequívocas de su buen hacer y espíritu religioso y demostrando exquisitas dotes para la enseñanza de sus jóvenes educandas [….]. pues que con su ejemplo de vida y entrega han correspondido al aprecio que les hemos dispensado desde el principio de nuestro Pontificado”1.

Esta atención a enfermos se amplió también en la atención a domicilio, como se hacía en otras poblaciones, de ahí el nombre de “monges de la vetlla”.

No obstante ser un dato creo, también lo es que, al presentar las estadísticas de la Congregación, a veces se anotan los dos campos y a veces sólo se habla de enseñanza o labor docente. Así por ejemplo, en la estadística del 30 diciembre 1901 en que, con ocho hermanas en la comunidad, sólo se dice “dedicadas a

1 ADB, sección Religiosas, legajo 36-

la enseñanza”2.

Sólo cuatro años después de la fundación, el 21 diciembre 1898, llegada en vísperas de la Navidad la jovencita de 19 años Antonia de San Miguel Soliva Verruga, natural de Estaña (Huesca). Sólo hacía dos meses que había profesado (Tarragona, 30 octubre 1898). L’Arboç será de por vida su casa, su pueblo, su familia. Aquí falleció con fama de santidad probada en 1 de enero de 1951. Era como un presagio de inauguración de la década de los 50.

A partir de 1911, las Carmelitas aparecerán en Calle Hospital número 483 con el doble servicio (enfermos y enseñanza) con el apoyo del párroco Cayetano Viaplana que influyó para que en el nuevo y capaz edificio se ofrecieran espacios para ambos ministerios. Era superiora en esos momentos Francisca de Santa Teresa Saura Segarra (1907-1913).

Hermanas destacadas de esos años Además de la mencionada Hermana Antonia, destacan: María de San Francisco Javier Sans Hortoneda, segunda superiora local.

Ha sido una de las religiosas más destacadas y con más peso en la Congregación. Ecónoma general, vicaria general y superiora general en funciones por fallecimiento de la superiora general en 1938 en Maspujols en plena guerra. La hermana María gobernó la Congregación hasta diciembre de 1947 en que fue elegida superiora general Victoria de la Trinidad Martín, pero continuó como vicaria general hasta 1959. Creo que fue una de las personas más influyentes en l’Arboç.

De hecho ejerció como superiora local en repetidas ocasiones y llevó siempre a las gentes y a la misión de l’Arboç en el corazón, pues aun teniendo otros cargos en el gobierno general siguió siendo superiora en esta comunidad.

Francisca de Santa Teresa Saura Segarra, cuarta superiora local, que tuvo que afrontar los momentos trágicos del 2 R. VIOLA. Historia de las Carmelitas Misioneras Teresianas, t II, p. 350.

3 E. CRUANYES OLIVER, Hospital de Sant Antoni Abad de L’Arboç, L’Arboç 1989. Este libro contiene ilustraciones fotográficas del hospital y de alumnos del colegio de las Carmelitas.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

29

UN EPISODI DE LA NOSTRA HISTÒRIA LOCAL estallido de la guerra y salida obligada de las hermanas del pueblo.

Tiempos difíciles, 1930-1939 Llegado el tiempo de la República, al establecer el Gobierno de España, la llamada Ley de Asociaciones y ConfesionesReligiosas (estrategia para la posible expropiación de edificios y bienes religiosos), la superiora de l’Arboç registraba la casa y comunidad en el Ministerio de Justicia en 1933 a fin de salvarla del expolio, a la vez que incluía el colegio en la Mutua Escolar Massanes ubicándolo en la calle del Hospital número 48. Era una iniciativa del gobierno general de Tarragona ante el notario de Tarragona Tomás Caminals Casanovas para salvar los colegios amenazados por la nueva ley, que pretendía la supresión de la enseñanza religiosa en centros privados. Era el 13 de junio de 1933. Pero en la estadística compuesta en 1936, la comunidad figura de nuevo con el doble ministerio de enseñanza y enfermos. En ese año formaban la comunidad:

to incautada por el comité revolucionario, aunque permanecieron a título de enfermeras laicas o seglares al servicio del hospital, pero el 26 de julio una turba violenta invadió el edificio y destruyó la capilla, sagrario, imágenes etc. (Relato 150 de Juana del Sagrado Corazón Ciuraneta Muntané, Crónica de lo ocurrido en la Casa Colegio-Hospital de Arbós desde 1936. Otros relatos se deben a Francisca de Santa Teresa Saura Segarra y a María del Divino Corazón Pina Gilabert). En principio estuvieron refugiadas en casa de María Gálvez del cal Vidrier, en la calle Jussà número 49, que era una de las residentes en el hospital en aquellos momentos4.

· Francisca de Santa Teresa Saura Segarra, de Alcalá de Chivert (+l’Arboç 19/08/1966). · Antonia de san Miguel Grup de part d’assistents a l’acte. (Foto: Paco Nogueira) Soliva Bergua, de Estaña (* l’Arboç 01/01/1951).

Tomado el pueblo por las fuerzas nacio· Josefa del Santísimo Porta nales o franquistas, les fueron entregaCastelló, de Taladell. das las llaves de la casa a dos Carmeli· Juan del Sagrado Corazón de tas, hijas de l’Arboç, las jóvenes Jesús Ciuraneta Muntané, de Palma Mercedes del Corazón Eucarístico Ald’Ebre. borná Muntaner y María del Sagrario · Dolores del Costado de Jesús Castellví Urpí (dos personas que posteFerré Sans, de Espulga Calva. riormente serían de gran influencia en la · María del Divino Corazón Pina Congregación, la hermana Mercedes Gilabert, de Callosa de Segura. ocupará altos cargos y condujo a la pro· Dolores del Corazón de María vincia religiosa de San Elías o de BarceArbiol Julibert, de Martorell. lona a su expansión y adaptación a las exigencias de los nuevos tiempos. La Al estallar la revolución, la superiora y hermana María Castellví fue mi superiora hermana Antonia estaban en Tarragona, durante el juniorado en Barcelona). Espues habían sido elegidas capitulares tas dos hermanas, a su vez, entregaron para participar en el IV capítulo general, las llaves a Juana del Sagrado Corazón que tuvo sus días de preparación desde el 17 de julio de 1936. El día 20, las Carmelitas de l’Arboç ya se vieron obligadas a cerrar el colegio y la casa quedó pron-

4 Aparte de los relatos conservados de las hermanas, puede verse el libro conmemorativo del centenario de las Carmelitas. E. CRUANYES OLIVER, Cents anys de les “Hermanes” de l’Arboç. 1894-1994, pp.23-25.

de Jesús Ciuraneta a últimos de febrero de 1939, pero ya antes (junto con Teresa de la Natividad de María Cañas Ferré, naturales de l’Arboç) se habían dedicado a limpiar y desinfectar el edificio del hospital-colegio, recogieron muebles y otros enseres y materiales que familias del pueblo habían recogido y guardado. En realidad, poco fue lo que se pudo recuperar, pero aún así el colegio abrió sus clases un mes antes de finalizar oficialmente la guerra. Era el 1 de marzo de 1939 aunque las CMT no habitaron la casa hasta algunos días más tarde en que quedó habilitada y la reapertura oficial fue el día de San José de ese año en que se bendijo la capilla.

Así como el pueblo sufrió durante la guerra, también expresó su entusiasmo al finalizar la contienda. Se ansiaba la paz y l’Arboç fue una explosión de entusiasmo y fervor religioso. Jesús sacramentado recorrió las calles del pueblo bajo palio. El Domingo de Ramos, 2 de abril de 1939, el alcalde José Vives fue entronizando de nuevo el crucifijo en las aulas. La superiora Francisca de Santa Teresa Saura llegó al pueblo el 27 de abril de 1939 (fiesta de la Mare de Déu de Montserrat). Poco a poco se fueron reincorporando las hermanas. Antonia de San Miguel Solivas lo hizo el 4 de octubre de ese año.

La comunidad quedó constituida por los miembros que la formaban en 1936 a excepción de la joven profesa (Tarragona 7 de julio de 1935) Dolores del Corazón de María Arbiol, que no regresó a la Congregación después de la guerra.

La reconstrucción Fue dura y penosa, junto con El Vendrell, l’Arboç encabeza el grupo de pueblos del Penedés que sufrieron con gravedad la represión franquista a la vez que vieron organizarse florecientes los escuadrones de FET y de las JONS. El levantamiento y reconstrucción de la comunidad CMT de 1939 a 1947 fue costosa y las hermanas pasaron verdadera penuria. La revista Rocío Carmelitano es testimonio de cómo el colegio fue predominando so-

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

30

UN EPISODI DE LA NOSTRA HISTÒRIA LOCAL bre el servicio hospitalario en la entrada de la década de los cincuenta y sesenta.

Tema estudiado por el historiador y cronista arbocenc Esteve Cruanyes con detalle y afecto manifiesto a las Carmelitas y a su labor en l’Arboç. Explica cómo el servicio de las hermanas fue derivando con mayor atención hacia la enseñanza y acogida de residentes, mientras que con la fuerte y continuada inmigración en la dacha de los setenta, ambos campos se fueron incrementando. Los casi 1.500 habitantes de 1945 sobrepasaron con mucho los 4.000 en 1978. Pero las hermanas optaron por quedar sólo con párvulos y maternales por escasez de personal preparado y de vocaciones hasta que al final del curso 1984-1985 sólo quedaron con la atención y asistencia a la residencia de ancianos. Afrontaron los cambios desde 1976 a 1988, año de la beatificación de Francisco Palau por el Papa Juan Pablo II, las superioras Petra Trigueros Roldán (1976-1979), Isabel Pérez Castiella (1979-1981; 1985-1988), Carmen Arroyo Barañano (1981-1982); Visitación Trigueros (1982-1985).

Gran anhelo de las hermanas y el pueblo fue la adquisición de una nueva imagen de la Virgen del Carmen porque había sido destruida durante la guerra. Fue realidad el 18 de febrero de 1940, fue bendecida por mosén Miguel Anglada.

El 17 de abril de ese año y hoy, junto con San Antonio Abad, sigue presidiendo el hermoso templo del hospital, modelo de excepción del estilo modernista catalán.

La evolución y situación actual es ya hecho conocido y la misión con los ancianos es un presente histórico, real y afectivo. Por ello, me atrevo a hacer memoria de lo que ya no existe y que no debe quedar en olvido: Al llarg del anys que han residit a la vila, les “hermanes sempre han estat molt estima-

des pels arbocens, tant pel seu treball i dedicació envers els infants i nenes jovenetes com també per la seva dedicació a atendre les personaes necesitades residents a l’hospital, i per la vetlla nocturna que en temps més reculats feien a les cases on hi havia malalts de certa gravetat5.

Memoria histórica agradecida Aparte las hermanas mencionadas, hacer memoria agradecida y expresa de las hijas arbocencas en el Carmelo del Padre Palau: · Teresa de la Consolación Figueras Miguel (1886+Torres-Buenos Aires 18.01.1937). Fue la primera arbocenca que cruzó el Atlántico llevando el nombre de l’Arboç allende los mares. Falleció arrollada por un tren a los 49 años, llevada al hospital de Luján, no logró superar y falleció. Pertenecía a la Colonia Mixta de alienados en Torres. El 23 de septiembre de 1938 fueron trasladados sus restos al panteón de la Congregación en el cementerio San Martín de Buenos Aires.

Rosa del Corazón de Jesús Casañas Pagés (1878 + Oliva-Argentina 1954). Nació en la calle Abad Escarré número 1. A ella junto a la hermana Teresa, se le debe el mérito de haber llevado el nombre de l’Arboç al continente americano. Destinada en el Instituto Maternidad Nacional “Virgen del Carmen”, falleció en la Colonia Nacional de Alienados de Oliva (Córdoba). · Rosa del Corazón de Jesús Casañas Pagés (1878 + Oliva-Argentina 1954).

Nació en la calle Abad Ecarré número 1.

A ella junto a la Hermana Teresa, se le debe el mérito de haber llevado el nom5 O.c., p. 21.

bre de l’Arboç al continente americano.

Destinada en el Instituto Maternidad Nacional “Virgen del Carmen”, falleció en la Colonia Nacional de Alienados de Oliva (Córdoba). · Teresa de la Natividad de María Bertrán Miró (Montblanc 1877+ Valls 1961).

La incluyo entre las vocaciones de l’Arboç, pues aquí vivía en la calle Mayor y desde aquí ingresó en la Congregación. · Josefa de Jesús Sacramentado Llorens Totusaus (1896 + Tarragona 22.05.1940). Nació en la calle Jussà número 39. Falleció a los 44 años. En 1936 formaba parte de la comunidad-colegio de la Colonia Güell. Murió con fama de santidad. En enfermedad fue un ejemplo vivo de serenidad, alegría y entrega. · Carmen de Jesús María, Cañas Ferrer. (L’Arboç 1892 calle Mayor 32 + Colonia Güel 1965) · Elena del Patrocinio de San José Albert Martí (1905* + l’Arboç 12.01.1979).

Nació en la calle Missers número 15. Enfermera titulada, servía en la clínica Corachán de Barcelona en 1936 y se refugió en la clínica Rabassa, también en Barcelona. Quedó huérfana de padres al morir éstos durante la guerra. Ella se vio obligada a trabajar como pudo. Quedó al servicio de un alto miembro de la Generalitat, magistrado de la Audiencia territorial, originario de Altafulla. Fue muy acogida y esta familia depositó en ella toda la confianza. Terminada la guerra, el diputado se vio obligado a huir dejando todo al cuidado de la hermana Elena. Escribe ella: “Era hombre de un corazón buenísimo que, cuando venía a casa y podía decir que había dado libertad a personas como sacerdotes, religiosas etc., se le veía contento” (Relato 28). Fue la Hermana Elena

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

31

UN EPISODI DE LA NOSTRA HISTÒRIA LOCAL to en 1911, año del traslado de las hermanas al Hospital San Antoni y un año antes nacía la Hermana María en la calle Jussà número 17.

quien se ocupó de los bienes avisando a los padres en Altafulla para que se hiciesen cargo de los bienes de su hijo. Se reincorporó a la Congregación el 23 de agosto de 1939 y fue destinada a la Casa de Reus. Las dos a las que ya hemos hecho referencia, Mercedes Albornà Muntaner y María Castellví Urpí son más recientes y supongo permanecen en la memoria presente, precisamente Mercedes nació en el lugar primigenio fundacional, Rambla Gener, jus-

Nuestro postrer recuerdo es para la hermana Antonia de San Miguel Solivas Bergua, “la santa de l’Arboç” como se la conoce y se ha inmortalizado en estampas y escritos. Nacida en Estaña (Huesca) en 1878, llegó recién profesa a l’Arboç y se la puede considerar arbocenca, aquí pasó su vida y aquí fue renovando sus votos hasta su profesión perpetua (30 octubre 1903). Parvulista que derrochó ternura con los niños y los asilados. En 1901 quedó paralítica y su enfermedad duró 28 años. Más de 20 los pasó en cama privada de movilidad excepto en las manos. Durante 14años no pudo hablar y se valía de una pizarrita para expresarse y bordando con un espejo arriba. Fue el doctor Víctor Mallol, titular de l’Arboç quien inició con ellas sesiones de reflexioterapia, que dieron resultado positivo unidas a la extraordinaria voluntad de la paciente. La hermana. Antonia se recuperó pudiendo llevar vida normal. Muchas personas la visitaron y consultaban, pedían sus oraciones y la tenían como un oráculo para el pueblo y sus gentes.

Todos confesaban quedar reconfortados con sólo estar con ella, pues emanaba paz y santidad.

L’Arboç reconoció públicamente esta opinión de santidad y la revista Fe i Vida, suplemento de la hoja parroquial, número 56, año 1951, fecha de su muerte, le dedicaba el artículo Un alma santa de nuestras tierras. También Rocío Carmelitano número 65, 1951 hacía otro tanto con el artículo Flor de sombra. En sepelio se repartieron recordatorios con su fotografía y se hicieron otras publicaciones de estampas con una oración para invocarla y pedir su intercesión. Ella y otras religiosas enterradas en l’Arboç son semilla que ha de dar su fruto.

Como Josefa del Santísimo Porta Castelló, “la germana Pepa”, entregada en el planchador del hospital, que llegó al pueblo en 1898 y falleció en 1953 o Francisca de santa Teresa Saura Segarra, que fue superiora en diversas ocasiones desde 1907 y falleció en l’Arboç en 1966.

32

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

L’AJUNTAMENT INFORMA (TEXTS I FOTOS: AJUNTAMENT DE L’ARBOÇ)

Enllestides les obres del nou Hotel d’Entitats Cal Freixas El 26 de març, de 10 a 14 h, es va celebrar a l’Arboç, en un ambient festiu, una jornada de portes obertes al nou equipament municipal de Cal Freixas.

Durant la jornada els ciutadans de l’Arboç van poder contemplar totes les estances del nou equipament de la mà dels directors de l’obra, Josep Figuerola i Joan Canals, i dels regidors de la corporació local, que van donar les oportunes explicacions.

Aquest nou equipament compta amb més de 1.200 metres quadrats construïts i conté, a part de l’Hotel d’Entitats, la Llar de Jubilats, un Es-

pai Jove i un punt TIC. De moment, els jubilats estrenaran la seva llar i els Minyons de l’Arboç ja hi podran anar a fer els seus assajos. A partir d’aquí, paulatinament s’aniran adequant els altres espais, fins a donar cabuda a la resta d’entitats de la vila en el que serà l’Hotel d’Entitats, així com l’Espai Jove.

La remodelació de Cal Freixas s’ha portat a terme salvaguardant-hi els aspectes tipològics rellevants, d’acord amb la catalogació d’edifici històric. L’edifici reformat té una superfície construïda total de 1.232,80 metres quadrats, i consta de quatre plantes. La directriu del projecte ha estat la salvaguarda dels valors culturals i patrimonials de l’edifici una vegada identificats els valors arquitectònics d’acord amb l’estudi tipològic.

L’equip de govern es mostra satisfet perquè aquest espai social i cultural per a totes les edats ja és una realitat. L’alcalde, Carles Ribé, ha explicat que, «malgrat la greu situació econòmica que estem vivint, l’Arboç és viu i es continuen tirant projectes endavant, com aquest».

L’ajuntament tirarà endavant una nova fase del Centre Polivalent Gràcies a una subvenció de dos-cents mil euros provinent del Ministeri de Cultura del Govern espanyol, l’Ajuntament de l’Arboç podrà tirar endavant una nova fase del Centre Polivalent.

Concretament, s’hi faran els tancaments exteriors i s’hi habilitaran quatre aules de l’Escola de Música Tradicional del Penedès.

Aquestes obres podrien estar acabades cap a finals d’any, i suposen un pas endavant en el desenvolupament d’aquest important equipament que l’equip de govern està construint per fases. Actualment la planta semisoterrani és plenament operativa com a magatzem de la brigada municipal i de les entitats de la vila. També és acabada la pista multifuncional exterior.

L’alcalde, Carles Ribé, ha destacat la importància de poder tirar endavant aquest equipament en època de crisi i ha recordat que, un cop acabat, «serà el centre cultural i social de l’Arboç», ja que, a més del magatzem municipal i l’Escola de Música, «acollirà un auditori per a tres-cents cinquanta espectadors, teatre i sala de ball, una sala polivalent per a activitats lúdiques i culturals amb capacitat per a mil persones».

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

Planificació de les actuacions de la remodelació del nucli de l’Arboç incloses en la llei de barris Un cop acabades les obres de pavimentació dels carrers Sant Julià, Rafael de Casanova i Nord, que formaven part del projecte de renovació de l’entorn de l’església, ja s’estan planificant les actuacions que s’han de portar a terme per millorar i remodelar una part del nucli de l’Arboç. Fa uns dies, Rosa M. Parrilla, tècnica de gestió del Programa de Barris, i Ramon Botey, cap de l’Oficina de Gestió del Programa de Barris de la Generalitat, van visitar la zona on es tirarà endavant aquest projecte, que, conservant i rehabilitant els elements amb valor històric i arquitectònic, permetrà recuperar i potenciar el conjunt urbà de l’Arboç com un àmbit patrimonial de característiques úniques a Catalunya.

Recordem que les obres de remodelació del nucli de l’Arboç han estat incloses en la setena convocatòria de la Llei de Barris que atorga el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Per a això, es rebran 4,9 milions d’euros de l’administració que, sumats als que posarà l’Ajuntament, faran un total de prop de deu milions d’euros, que serviran per poder tirar endavant les obres de reforma urbanística integral que es portaran a terme en els pròxims tres anys.

33

RÀDIO L’ARBOÇ SITUA EL PENEDÈS DINS DEL PANORAMA MUNDIAL DELS RADIOESCOLTES I DIEXISTES ■ Des del 7 de febrer ja es pot accedir a l’ús d’un receptor de ràdio físicament instal·at a l’Arboç i compartit a través del portal d’internet de receptors remots més important del món, www.globaltuners.com, que compta diàriament amb milers d’usuaris. A part del de l’Arboç, a globaltuners trobareu més de cinquanta receptors situats a diversos països del món i amb la capacitat de rebre moltes altres freqüències.

L’objectiu principal d’aquesta instal·lació, segons els seus creadors, EA3HCE «Xavier Llaó», director de Ràdio l’Arboç, i EA3HCY «Josep Montserrat», productor, «és la de promoure i facilitar l’accés dels joves al món de la radioescolta i radioafició a través d’internet i utilitzant aquest equip com si el tinguessin a casa seva».

Per accedir a l’ús dels receptors només cal registrar-se a la pàgina web de globaltuners, «http:// www.globaltuners.com», i donar d’alta el nostre nom d’usuari amb totes les dades requerides pel formulari d’inscripció.

L’ajuntament regala compost procedent de les restes de menjar recollides porta a porta Ja fa ja dos anys que l’Ajuntament de l’Arboç fa la recollida porta a porta de les restes de menjar al municipi. Els resultats són excel·lents, ja que, tal com ha explicat l’alcalde, Carles Ribé, «en dos anys hem reduït en un 40 % la producció de residus, passant de 1,27 kg/hab/dia a 0,88 kg/hab/dia, i d’un percentatge de recollida selectiva d’un 22,32 % a un 65,70 %».

Ribé també ha fet públic el seu agraïment a tots els vilatans, «ja que aquests bons resultats són possibles gràcies a la col· laboració de tothom. La nostra manera de donar-los les gràcies és fent arribar a tots els veïns una bossa amb una mica de compost fet a partir de les restes de menjar que recollim porta a porta». El compost és un adob orgànic, semblant a una terra

vegetal, que serveix per a aportar nutrients a les plantes.

Tots aquells que vulguin aconseguir la bossa de compost, s’han de dirigir, a partir del dimarts dia 15 de març, en horari d’oficines, a l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de l’Arboç, als baixos a de la Casa de Cultura, al carrer Major, número 26.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

34

PARLEM AMB...

PACO NOGUEIRA GARCÍA

SAILEANU FLOREA, virtuós de la flauta de pa

camí i estan vivint els estralls de la crisi. Però el tret diferencial de la família Florea és que Saileanu té una faceta inèdita: és un virtuós intèrpret de la flauta de Pa corbada (nai, en romanès) que ell mateix construiex de forma artesanal.

De fet, ell calcula que fins ara n’ ha arribat a fer al voltant de trescentres i el seu cost oscil·la entre 250 i 300 €.

Saileanu va compaginar des de ben jove el seu treball de soldador amb el de músic. Tant és així que als 23 anys se’n va anar a Bucarest a estudiar durant tres anys la interpretació d’aquest tipus de flauta a l’Escola d’Art Popular. Aquests coneixements el van portar a fer actuacions durant 10 anys per França, Anglaterra i Alemanya com a integrant d’un grup de música folklòrica format per 36 persones (12 parelles de

ball i 12 músics) amenitzant tot tipus de festes i mostres de música tradicional.

La flauta de Pa corbada (aeròfon) és considerada uns instrument popular molt implantat a Romania i es compon de 22 o 25 tubs fets de canya de tres gammes diferents i de dues mides també diferents. Es tracta d’una versió més gran del conegut reclam de l’esmolet que passava anys enrere pels nostres carrers per adobar ganivets i estisores. Això vol dir que, tal com es mostra a les fotografies, es toca de forma horitzontal per mitjà de la bufera oberta que es projecta a les vores interiors de les canyes. Des del punt de vista tècnic, la flauta de Pa aconsegueix reunir un seguit de sons aïllats produïts per diversos instruments agrupats en un de sol gràcies a les ones de so que es

Nascut a Turnu-Magurele (Romania), Sailenaou Florea (49 anys) està casat amb Mariana i té dos fills, Nicolae i Mihai. Viuen al pisos de l’av.

Verdaguer i actualment tota la família està a l’atur.

Soldador de professió, ell i la seva família van arribar a l’Arboç fa set anys amb un contracte de treball des de Romania per a treballar a l’empresa Zaera de Banyeres del Penedès.

Aquesta podria ser la història d’altres famílies romaneses que han arribat aquí per obrir-se

Actuació de Saileanu Florea i del seu grup en un carrer de Paris.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

35

25 de juliol del 1987. Actuació del grup folklòric a Bucarest (Romania).

generen dins de cadascun dels tubs o canyes.

Pel llarg bagatge que Saileanu té en l’ús i construcció d’aquest instrument d’arrels populars i tradicionals, pel prestigi que té entre els seus compatriotes els quals el consideren tota una autoritat i un artista de primer ordre en aquesta matèria, ens fem ressò de la seva presència entre nosaltres. Com a vila que

acull l’Escola de Música Tradicional del Penedès, aquí deixem constància d’un potencial més que podria ser aprofitable per a diversificar encara més l’oferta musical. Aquest cop, amb un instrument que des de sempre hem associat als països de la cordillera del Andes i que, contràriament, té una presència ancestral a molts països d’Europa.

Flautes de pa construïdes pel senyor Florea.

L’altre faceta de Saileanu, la de soldador.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

36

EL BRESSOL DE LES PUNTES AL COIXÍ SERGI SEDÓ I FABREGAT, GERENT DE LA FUNDACIÓ PRIVADA MUSEU DE PUNTES AL COIXÍ DE L’ARBOÇ

Crèdit de síntesi sobre l’Arboç Del 15 al 17 de març de 2011 es va impartir, per primera vegada, un crèdit de síntesi dedicat a l’Arboç al Col·legi Residència de la nostra vila. Entre les matèries que tractava, hi va destacar de manera molt especial la punta al coixí. El 16 de març els alumnes van visitar el Museu de Puntes al Coixí, on, desprès de rebre les oportunes explicacions del seu gerent, el senyor Sergi Sedó, van fer un dossier didàctic específicament dissenyat per l’ocasió. El 17 de març va tenir lloc una activitat pràctica dividida en tres parts: primer els alumnes van visionar l’audiovisual L’Arboç, terra de vi i de puntes al coixí, de l’autor local senyor Julià Albornà; després van procedir a dissenyar i confeccionar un petit patró, i, finalment, es van exercitar en la confecció d’una peça al coixí. Les puntaires de l’Arboç es van bolcar en aquesta activitat i van contribuir decisivament al seu èxit. La Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí vol agrair especialment la col·laboració de les senyores Ester Chicón, Montserrat Escalfet, Carmen Fernández, Maria Galofré, Maria Manzano, Rosa Maimó, Maria Raya, Mercè Ribas, Te-

Alumnes del Col·legi Residència de l’Arboç fent un patró. (Foto: Sergi Sedó)

resa Ribosa, Maria Torrents i Maria Antònia Urpí, i del senyor Julià Albornà.

Per a la Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí de l’Arboç és una prioritat incentivar l’aprenentatge de les tècniques autòctones de fer punta al coixí entre els més joves. La punta al coixí constitueix el nostre llegat cultural més important. Un llegat que s’ha transmès de generació en generació i que avui cal que continuem lluitant per mante-

Alumnes del Col·legi Residència de l’Arboç en plena confecció d’una punta. (Foto: Sergi Sedó)

nir-lo i conservar-lo, sobretot entre les noves generacions.

Aquesta activitat, adreçada als alumnes de segon, tercer i quart d’ESO, es du a terme per iniciativa del claustre de professors del Col·legi Residència de l’Arboç, amb la col· laboració de la Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí, l’Escola de Puntaires de l’Arboç i l’Ajuntament de l’Arboç.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

ADQUISICIONS

El Museu de Puntes al Coixí adquireix una peça excepcional

37

L’Escola de Puntaires de l’Arboç aconsegueix dos premis a la XVI Trobada de Puntaires de Mollerussa Dues alumnes de l’Escola de Puntaires de l’Arboç obtenen premi a la clàssica Trobada de Puntaires de Mollerussa, que va tenir lloc el passat 7 de març al pavelló Pla d’Urgell de Mollerussa, i a la qual van assistir sis puntaires en representació de l’Escola de Puntaires de l’Arboç. Les guardonades foren la senyora Aida Pou, resident a Bagà, que va obtenir el premi de Tallar i Afegir, el més important de la trobada, i la senyora Asunción Ovejas, resident al Vendrell, que rebé el premi de Quadrícula. Aquesta trobada, organitzada per l’Associació de Dones l’Albada del Pla d’Urgell i l’Ajuntament de Mollerussa, s’ha consolidat plenament en el calendari català de trobades de puntaires, i, juntament amb la clàssica Plantada i Exhibició de Puntaires de la nostra fira de Santa Llúcia i la itinerant Diada Catalana de la Puntaire, constitueix una cita inexcusable per a qualsevol puntaire.

Detall de la nova peça del Museu. (Foto: Ginette Giménez).

■ El Museu de Puntes al Coixí de l’Arboç ha adquirit recentment un ram de núvia, obra de la gran puntaire arbocenca Antònia Miquel i Colell. La peça, d’una excepcional qualitat, destaca també per les seves grans dimensions, i serà incorporada properament a la sala 3 de l’exposició permanent del Museu de Puntes.

Quadre d’honor de les puntaires premiades a Mollerussa. (Foto: Julià Albornà)

La fundació del museu de puntes, membre fundador de l’observatori català de la punta al coixí

Antònia Miquel i Sergi Sedó mostrant la nova peça del Museu. (Foto: Ginette Giménez).

El 31 de març va tenir lloc a Barcelona una important reunió, impulsada per la Generalitat de Catalunya, a través de l’organisme Artesania de Catalunya, en la qual es van congregar els màxims representants del sector puntaire català. Per part de l’Ajuntament de l’Arboç hi van assistir el regidor de Cultura Popular, senyor Joan Serres i Murtró, i el tècnic del Museu de Puntes, senyor Sergi Sedó i Fabregat. En la reunió es va presentar per part de la Generalitat de Catalunya una primera proposta de «full de ruta per a la professionalització i la millora de la comercialització de la punta tradicional catalana», confeccionat per una important consultora independent. El document preveu tot un seguit d’actuacions encaminades a la regulació del sector i a la creació de línies de productes que tinguin en la punta el seu actiu més rellevant. En aquesta reunió es va aprovar també la creació de l’Observatori Català de la Punta al Coixí, un organisme que tindrà com a principal funció la d’aglutinar tots els sectors de la punta catalana i establir i consensuar directrius i normes que regulin el sector, a més d’aprovar l’assistència del sector en conjunt a fires i esdeveniments que puguin ser interessants a l’hora de mostrar els productes de punta al coixí de Catalunya, amb una clara intenció d’obrir mercats.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

38

JOVES QUE S’OBREN PAS MÒNICA RUBIO CAMPANERA (TEXT I FOTO)

E

ntrevistem Azael

Jiménez García, de l’Arboç. Té dinou anys i estudia segon curs de Criminologia a la Universitat de Barcelona (UB).

primer en una altra carrera que tingués relació com ara Dret o Sociologia. També havia estat un títol propi de la UB però sense homologació.

Un dels avantatges és que no t’obliguen a fer cap màster després del grau, però sí que tens diferents branques d’especialització i a mi m’interessaria fer un màster en Psicologia criminal.

Quines de les assignatures que estàs fent t’agraden més?

El dret no m’agrada gaire perquè toques molt de dret penal i processal. Malgrat tot, un policia judicial ha de controlar molt bé el dret penal. A mi m’agraden més les assignatures pràctiques com medicina i toxicologia.

■

Per estudiar Criminologia ho has de tindre molt clar?

Sí. En part perquè pots dedicar-te a fer estudis de població o hi han altres assignatures que tenies l’opció de fer pràctiques a l’Hospital Clínic, però jo no ho he fet. És un tema molt tancat, una persona que no és metge no pot estar present mentre es realitza una autòpsia. Sí que pots veure un membre determinat que té una ferida que tu estàs estudiant. A les pràctiques pots elegir diferents llocs per anar i entre ells està l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i allà sí que és més pràctic, però a classe t’ensenyen fotografies que són impactants i tinc companys de classe que no les miren, a mi, en canvi, no m’afecten.

■

Per què et vas decantar cap a Criminologia?

■ Des de molt petit la meva idea sempre ha estat ser policia, però no per posar multes de trànsit sinó per formar part de la policia judicial o una cosa similar, i aquesta carrera és una de les que més portes m’obria cap a aquest camí.

Aquesta carrera pot derivar cap a la policita científica?

■ La policia científica és molt especialitzada, ja que un forense o algú que pren empremtes dactilars són especialistes, normalment metges. A la carrera toco medicina forense, però clar, no tinc altres coneixements químics o científics necessaris per fer anàlisis d’ADN. Els meus coneixements em serveixen més per saber interpretar un informe i per saber quan arriba un cadàver el temps que porta mort, per exemple. En tot cas, jo no seré qui faci l’autòpsia al cadàver.

És un grau Criminologia?

Sí, són quatre anys. Jo vaig començar la primera promoció del grau. Anys enrere era una llicenciatura de segon cicle, i abans havies diplomar-te

■

Quines sortides laborals té?

■ Una mica de tot. Als Estats Units és una carrera que ja fa molts anys que s’imparteix i quan l’acabes tens la possibilitat de treballar de criminòleg, en canvi aquí a Espanya no hi ha criminòlegs pròpiament dits. Les tasques van encarades a feines diverses relacionades amb els delictes, els jutjats, les presons, la policia en si, etc. La Criminologia té per objecte estudiar el delicte, com prevenir-lo i el tracte amb delinqüents i víctimes. La Criminologia, a més, tracta el delicte, el delinqüent, la víc-

tima i la repercussió social que té aquest delicte. A les presons hi ha unes figures que són els psicòlegs i després hi ha el jurista que té unes idees bàsiques de criminologia; aquestes persones són les que avaluen a la presó si a una persona se li poden donar permisos o no o si se li pot rebaixar el grau de la condemna. La majoria de criminòlegs que tenen la llicenciatura antiga treballen en aquest camp.

Com poden els criminòlegs participar en un judici?

Poden participar com a pèrit o un assessor per donar unes idees bàsiques d’allò què sap per ajudar a entendre el cas. A través d’oposicions podríem accedir a Secretari Judicial, al cos policial o com a funcionari de presons. Al sector privat la sortida de detectiu es determina al quart any de carrera de Criminologia, moment en el qual pots fer Investigació Privada a la UB, que és un títol propi de dos anys, però al venir de Criminologia et convaliden un any sencer i pots fer aquest títol propi en només un any. Això té sortida en el món de la seguretat privada, sobretot en empreses grans. I per altra banda, també podem actuar com a assessors en matèria de dret penal processal en bufets d’advocats que és el dret que toquem els criminòlegs a part del dret civil.

■

I on et veus treballant?

Com a policia, sens dubte. En concret com a policia nacional perquè amb la carrera puc entrar directament a escala executiva com a inspector. Primer fas les oposicions i després fas dos anys d’acadèmia, no un any tan sols com un policia ras. Exigeixen tenir una carrera universitària i dos anys d’acadèmia per a poder opositar directament a inspector, perquè els que es promocionen a aquesta escala dins de la policia ho fan després d’anys de pràctica i experiència en rangs inferiors. L’avantatge és que tot el temari d’oposicions el toco a la carrera.

Al cos dels Mossos d’esquadra, al ser un cos més jove que la Policia

■

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

nacional, no es creen tantes places i tot i que estan obligats a reservar unes places per oposicions en escala executiva no es fa gaire, per això és molt estrany que entri una persona del carrer directament a l’escala de caporal. A la Policia nacional poden destinar-te a qualsevol lloc d’Espanya, ja que primer has d’estar dos anys en una plaça i després ja pots triar el destí que més et convingui. Aquí a Catalunya, la Policia nacional no té competències en seguretat ciutadana i no patrullen pel carrer, però en canvi sí en temes d’àmbit estatal com drogues internacionals i terrorisme junt amb la Guàrdia civil. No m’agrada el fet d’haver de marxar dos anys fora per la família i els amics, però no m’importa gaire.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

Sortir amb els amics, fer esport, sobretot bàsquet. Jugo al Vendrell, a la lliga territorial i anem segons. Entrenem tres dies i el cap de setmana tenim partit.

També m’agrada caçar. Abans també practicava taekwondo.

■

Què t’agrada del taekwondo?

■

És un esport que m’ha aportat bastant.

De fet vaig arribar a ser campió de Catalunya. El taekwondo et dóna equilibri interior i seguretat en tu mateix perquè domines el teu cos. Estàs acostumat a una situació tensa i pots portar-la perquè estàs acostumat a defensar-te. És un esport que exigeix molt d’entrenament i tens competició una o dues vegades l’any, llavors costa més veure els progressos que has fet. És més cansat perquè veus menys els resultats.

Tens permís d’armes per caçar?

Sí, ara ho posen bastant complicat per aconseguir el permís, ja que primer has de fer un examen teòric i després un de pràctic. El teòric són quatre-centes preguntes test sobre lleis, seguretat, i en el pràctic has de disparar a una diana. La pràctica no és molt exigent perquè teòricament no pots haver agafat una arma si no tens encara el permís. La diana és molt gran perquè no tens pràctica. Hi ha dos tipus de caça: la caça menor com ara el conill, la perdiu o la llebre, els cartutxos que fas servir són perdigons, i la caça major. Jo faig una mica de tot. Aquí a l’Arboç a la caça menor el que hi ha molt és conill, i últimament la veda del ■

39

conill s’ha allargat perquè n’hi han molts.

La veda del porc senglar dura més, i comença el primer diumenge de setembre i acaba l’últim diumenge de febrer; en canvi, la veda de la caça menor és molt més curta, i comença el diumenge del Pilar fins al primer diumenge de febrer.

De porcs senglars n’hi ha molts i és molt difícils caçar-los pel fet que no tenen depredadors. A l’estiu quan crien destrossen tots tipus de camps. A mi m’agraden els animals, i caçar és més aviat un esport, tot i que hi ha gent que no està a favor de matar animals però a vegades és necessari, com en els cas del conills i els porcs senglars, a causa de l’excés que hi ha i la destrossa de tots els cultius.

L’última pel·lícula que has vist que t’hagi agradat?

■ Salvar al soldado Ryan o Enemigo a las puertas, que tracta sobre la batalla d’Stalingrad.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

40

JOVES QUE S’OBREN PAS MÒNICA RUBIO CAMPANERA (TEXT I FOTO)

E

ntrevistem Jordi

Jané Viñas, el fill petit de Les Amèriques. Té dinou any i estudia segon curs d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) a la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Reus.

Quines són les assignatures que més t’agraden?

Màrqueting sobretot, de fet quan acabi el grau d’ADE de quatre anys vull especialitzar-me en màrqueting, tot i que encara no ho tinc molt mirat. Si acabes la carrera és més difícil trobar feina si has fet un grau que si tens una llicenciatura de l’antic pla. Les empreses el que et demanen ara és que t’especialitzis i llavors comences a treballar en aquella àrea. ADE és més general, ho saps tot una mica.

■

Com són les classes a la URV? ■ Nosaltres som quatre classes de cinquanta alumnes cadascuna.

S’està molt tranquil perquè és una facultat on només hi som els estudiants d’Arquitectura i d’Econòmiques. El professor, tot i tenir els seus horaris de consultes i pel fet de ser poca gent ofereix un tracte més proper.

Vius a Tarragona?

Sí, estic vivint en un pis a Tarragona amb uns companys que també estudien. Cada dia anem amb cotxe de Tarragona a Reus i triguem uns deu minuts fins arribar a la universitat.

■

On et veus treballant quan acabis?

Per què vas decidir fer ADE? ■ Perquè era la carrera que més m’agradava i la que més sortides professionals tenia.

En què consisteix la carrera d’ADE? Tracta de com organitzar l’empresa i saber dirigir-la. Es tracten moltíssims aspectes, en concret els diferents àmbits de l’empresa: ser el cap de direcció, de planificació, de markèting, de comptabilitat, per treballar en una auditoria... Pots ferho tot, quan acabes la carrera pots especialitzarte en un d’aquests àmbits.

■

Així, doncs, les sortides professionals són amplies?

■ Pots anar a tot arreu, treballar en un banc, a qualsevol empresa dins del sector privat. Al sector públic també pots arribar a ser secretari per exemple.

En una empresa, en una multinacional o en un banc perquè m’agraden els horaris que fan. El primer objectiu seria treballar en una empresa i fer alguna cosa relacionada amb el màrqueting per agafar experiència. Depenent de si m’agrada el que faig en aquella empresa em quedaré allà, sinó ja miraré altres opcions com pot ser un banc.

■

Recomanaries aquesta carrera a altra gent?

Un grau és complicat però si t’agraden molt els números i tot allò que té a veure amb l’empresa pots tirar endavant. En conjunt, quasi totes les assignatures són numèriques, però no són operacions molt complicades exceptuant dues o tres assignatures que si són més com-

■

plicades. A primer curs els d’ADE estàvem junts amb els de Finances i Comptabilitat i Economia. A segon curs ja fem les assignatures separats, però si volguéssim especialitzar-nos en Comptabilitat a tercer curs podem fer-ho. A mi la comptabilitat no m’agrada massa.

Són molt semblants ADE i Econòmiques?

■ Sí, són bastant semblants. A ADE tractes més sobre l’empresa i l’economia, és més general, a més d’anàlisi d’indicadors macroeconòmics com ara el PIB, per exemple.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

■ Fa tretze anys que jugo al bàsquet l’Arboç i m’agrada molt. També m’agrada sortir amb els amics i anar al cinema. A més, estic amb el Ball de Diables de l’Arboç. Quan era molt petit vaig estar a la Coral infantil i amb l’Esbart, però el que més m’ha agradat des de sempre ha estat tirar petards.

Parlant del bàsquet, quantes vegades a la setmana entreneu?

■ Aquest any entrenem dos dies a la setmana, una hora i mitja a cada sessió i tenim partit el cap de setmana. Juguem a la lliga territorial i anem quarts ara mateix. Juguem per tota la província de Tarragona, si pugem ja jugaríem a tercera catalana. Jo jugo d’aler que és un dels tres exteriors que hi ha a la pista: puc entrar a cistella, tirar de tres...

Entrenem al poliesportiu que està força bé. Els equips que no tenen pavelló no poden jugar en aquesta categoria.

Del bàsquet no se’n parla tan com del futbol, no?

Si, està en un segon pla. Per sort tinc els amics que acostumem a parlar molt de bàsquet, però també he de dir que jo parlo més de futbol que de bàsquet. Els diaris i la televisió sempre parlen de futbol, però això depèn del país, ja que en d’altres països prefereixen el bàsquet, per exemple a Amèrica, on el futbol no és res.

■

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

Quin és el teu jugador preferit de la lliga professional?

■ El Navarro, que juga al Barça, ja que és amb qui més m’identifico amb la seva manera de jugar.

Quan vas començar amb els diables?

■ Als diables infantils, que és fins al deu anys, quan jo hi era s’entrava amb sis anys, però jo ara veig nens molt petits.

Amb els diables grans s’entra a partir dels divuit per seguretat.

Què és el que més t’agrada del Ball de Diables?

El que més m’agrada són les sortides que fem. Ara sóc nou junt amb altres companys als diables grans i repartim les cartilles, però quan fem alguna sortida sí que tirem. En aquest últim any no estem fent sortides per problemes econòmics. Anys enrere sortíem més sovint per arreu de Catalunya i l’estranger, però ■

aquest any no hem sortit de Catalunya.

El fet que els vestits estiguin limitats fa que entre vuit i nou dels nous no tinguem vestit, però sí pantalons. Així, doncs, hem d’esperar que marxin els grans per tenir vestit. Malgrat tot, compten amb nosaltres per anar a les reunions i hi ha molt bon ambient al grup.

Has participat en alguna Carretillada?

Encara no. De moment, a la Carretillada reparteixo les carretilles per a què els diables no es quedin sense petards, però als correfocs ens anem repartint les jaquetes i llavors si que tirem. Durant tot l’any totes les activitats que realitzem és per guanyar diners per a la Carretillada, que suposa un cost molt gran i cada any anem a més.

■

Què suposa ser una colla centenària?

■

Són colles que estan un nivell superior

41

perquè tenen els parlaments, a més dels vestits tenen una pila d’anys, per aquest motiu els van haver de renovar i tornar a pintar, però els dibuixos segueixen sent els originaris.

Quina és la pel·lícula que has vist que més t’ha agradat?

■

John Q.

Quin és el teu llibre preferit?

La tercera part d’El Senyor dels Anells perquè abans havia vist les pel·lícules i em feia il·lusió llegir-lo. Ara m’estic llegint un que m’està agradant molt, El nom del vent, que tracta d’un heroi d’una ciutat al qual li succeeixen mil i una aventures.

■

42

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

EL RACÓ DE LA BIBLIOTECA BLAI ROVIROSA MORGADES (TEXT I FOTOS)

NOTÍCIES Presentada la Memòria d’activitat de la Biblioteca durant el 2010 ■ El passat febrer la direcció de la Biblioteca va presentar a alcaldia la Memòria de l’activitat de la Biblioteca durant el 2010. La memòria pretén informar dels principals indicadors numèrics sobre el funcionament de l’equipament i així poder extreure conclusions de tots i cadascun dels serveis que s’hi ofereixen i de les activitats que s’hi fan. Entre moltes d’altres, les principals dades extretes i analitzades serien: - S’hi ofereixen un total de 20.877 documents, el que equival a més de tres documents per persona. A continuació es presenta un gràfic amb la distribució segons el tipus de material:

- Actualment ja són 2.515 els usuaris amb carnet. Tenint en compte que l’Arboç té unes 5.500 persones censades, la xifra és molt alta.

- S’hi han fet 24.225 préstecs de material durant el 2010, és a dir, una mitjana de 2.136 préstecs mensuals.

- S’hi han fet quatre activitats de l’Hora del Conte per als més petits amb una assistència total d’uns dos-cents nens i nenes.

- S’hi ha fet dues sessions de Narracions Nocturnes per a Adults, amb uns cinquanta assistents.

- S’hi han fet, també, exposicions, tallers, etcètera, amb una afluència de públic notable.

En resum, les dades recollides i presentades a la Memòria del 2010 posen de manifest el bon estat de salut de l’equipament i encoratgen la Biblioteca a seguit el camí engegat el 2008.

ACTIVITATS HORES DEL CONTE Contes d’en Massagran Els passats mésos de gener i febrer vàrem tenir a la Biblioteca una exposició itinerant sobre en Massagran. Amb motiu d’aquesta exposició vàrem rebre la visita de l’Albert Estengre, que ens va explicar històries on el protagonista era el famós personatge d’en Folch i Torres.

Contem contes de números?

El 18 de març vàrem tenir la visita de la Mònica Torra amb la sessió de contes Contem contes de números?, una sessió de contes on els protagonistes eren els números. La sessió fou molt divertida, i hi va participar bona part de la canalla que hi assistí.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

43

NOVETATS Amb l’arribada de la primavera han florit tot un seguit de novetats, tant bibliogràfiques com d’audiovisuals. Cal esmentar:

DVD Sèries:

Destaquem tres sèries que entren a formar part del fons de la Biblioteca. Les dues primeres són dues sèries mítiques de la televisió, que es van poder veure per TV3 ja fa anys: Si, primer ministre, una sèrie britànica d’humor, de finals dels anys vuitanta, on els personatges són polítics de la més alta esfera del govern britànic, i N’hi ha que neixen estrellats, la sèrie del Mark Spencer, el maldestre personatge que trenca tot el que toca.

Sort en té de tenir la dolça i comprensiva Betty! L’última és una sèrie nova, basada en la col·lecció de llibres Crónicas vampíricas: True Blood.

DVD Cinema:

Cal destacar res pel·lícules que van significar un nou aire per al cinema, cadascuna en el seu gènere i en la seva època.

Full monty, una comèdia britànica, protagonitzada per antiherois, que decideixen fer un strip-tease per tal de recaptar diners i poder subsistir.

La mosca, una pel·lícula de ciència-ficció, de l’any 1986, que era un remake d’una pel·lícula de l’any 1958, on un científic intenta inventar la màquina teletransportadora. Per tal de provar l’experiment, ho fa amb ell mateix; el que no sap és que també hi ha entrat, dins la prova, una mosca ...

Per últim, un clàssic, Fellini 8 ½, una pel·lícula on el protagonista és un director amb una crisi de creativitat i que repassa la seva vida amorosa per tal de trobar la inspiració.

Novel·la:

llums del nord és la primera part de La matèria obscura, de Philip Pullman. Tothom, en el món creat per Pullman, té un animal que l’acompanya sempre. La protagonista és la Lyra, una noia de dotze anys que haurà de trobar els set aletiòmetres per tot el món. En aquesta novel·la es basa la pel·lícula La brúixola daurada.

La segona és una entrega de l’autora Gemma Lienas amb el seu personatge la Carlota. En aquest cas, el llibre es troba a cavall entre la ficció i la no-ficció, i mira de respondre tot un seguit de dubtes sobre les drogues i les seves afeccions.

Per últim, una novel·la del Nobel turc Orhan Pamuk, La maleta de mi padre. És un relat on l’autor fa un homenatge al seu pare, el qual li va entregar una maleta plena de textos escrits per ell amb la condició que només la podria obrir després de la seva mort.

Durant aquest perìode hem fet el visionat de la segona pel·lícula basada en un llibre d’aquesta temporada. La segona sessió de Cinema-Novel·la ha estat la pel·lícula La carretera (The Road), basada en la novel·la homònima de Cormac McCarthy que havíem llegit abans, durant la cinquena lectura del Club, una novel·la que ens explica la relació d’un pare i un fill que, en un món postapocalíptic, decideixen fer un viatge per una

carretera fins al sud del país.

La sisena lectura del Club ha estat El bosc de les guineus, d’un autor finès poc conegut, l’Arto Paasilinna. Una novel·la fresca amb un protagonista molt espavilat.

Vàrem repartir la setena lectura, Dins el darrer blau, de Carme Riera.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

44

LA POLICIA LOCAL DE L’ARBOÇ INFORMA

Temptativa de robatori en empreses L’1 de febrer del 2011, mentre feien el servei ordinari en el torn de nit, els agents de la Policia Local de l’Arboç reberen una trucada dels Mossos d’Esquadra del Vendrell comunicant-los que l’alarma d’una empresa ubicada en el Polígon del Foix havia saltat. Els agents localitzaren a la zona un vehicle que els semblà sospitós, i iniciaren la recerca dels conductors. La ràpida gestió dels agents va impedir que els lladres poguessin robar res.

Segons fonts policials, els lladres eren a la nau del costat d’aquella on havia saltat l’alarma, i els agents hi van localitzar un forat tipus «butró». En observar la presència policial, els lladres van desistir del robatori i van marxar del lloc sense endur-se res. Els agents van iniciar una batuda per la zona, sense èxit, si bé les dades del vehicle localitzat anteriorment van ser la clau per determinar els implicats en els fets, dels quals no poden facilitar més dades, perquè encara s’està treballant en el cas.

La mateixa setmana, el dia 2, també al Polígon del Foix, es va produir una altra temptativa de robatori, si bé la diligència dels agents en rebre la trucada del vigilant va impedir que es pogués dur a terme. Aquesta vegada els lladres no van aconseguir «consumar el delicte», i el vigilant els va poder veure. També es continua treballant en el cas.

La mateixa setmana, el dia 3, els agents van interceptar dos vehicles que voltaven pel municipi a altes hores de la nit.

En veure la dotació policial, tots dos vehicles van iniciar la fugida a gran velocitat. Els vehicles van ser identificats i ingressats en el dipòsit municipal. Els

ocupants van iniciar la fugida a peu seguits pels agents, que els perderen de vista al bosc.

Una vegada més, la professionalitat i diligència dels agents de la Policia Local de l’Arboç, i la seva ràpida actuació, van impedir que es produïssin robatoris a empreses de l’Arboç.

La Policia Local de l’Arboç va detenir el 10 de febrer del 2011 un home com a presumpte autor d’un delicte de robatori en interior de vehicle

El 9 de febrer del 2011 els agents de la Policia Local de l’Arboç van detenir un home com a presumpte autor d’un robatori i furt d’ús de vehicle

Els fets van passar a les 09.00 hores, quan els agents van ser alertats pels veïns de la zona dient que en l’estacionament d’Antonio Machado un home estava obrint el maleter d’un cotxe amb una radial.

Els agents es personaren al lloc i localitzaren un home que amb una radial intentava obrir el maleter d’un vehicle.

L’home, en veure la presència policial, inicià la fugida corrents i fou perseguit pels agents; finalment, va ser detingut i traslladat a dependències policials, on es van instruir les diligències.

Val a dir que la detenció no s’hagués portat a terme sense la valuosa col· laboració dels ciutadans, que primer van comunicar a la patrulla els fets i després, durant la persecució, van anar dient als agents cap a on havia anat l’home.

Segons sembla, el lladre va arribar a l’Arboç després de seguir el vehicle objecte de l’intent de robatori des d’un municipi de la comarca de l’Anoia, lloc on va fer l’últim client com a representant.

A les 16.00 hores els agents van localitzar aquesta persona, que portava un ciclomotor caminant i, en veure la presència policial, va accelerar el pas. Com que els agents ja investigaven el tema dels robatoris de ciclomotors a la zona, iniciaren una persecució i, un cop aconseguiren aturar l’home, i després de verificar-ne les dades amb el sistema informàtic, procediren a la seva detenció.

Val a dir que aquest home anava acompanyat per un altre home, el qual va fugir, i que la Policia Local continua les investigacions.

TRENA i PEU - MArÇ/ABriL 2011

45

eL rACÓ De LA POsTAL JOSEP PLANA I PONS, MEMBRE DE LA JUNTA DEL CERCLE CARTÒFIL DE CATALUNYA

La comissió «pro-soldat» A l’Arboç, durant l’any 1921, es constituí la Comissió «Pro-Soldat», i el dia 28 d’agost, en plena Festa Major, unes senyoretes anaren casa per casa a fi de recollir les ofrenes dels arbocencs.

Aquesta Comissió era formada per les senyores Maria Escarré, Antònia Rossell, Maria Mestre, Leonor Cruxent i Maria Vilà (segons el periòdic La Badalota).

Una des les celebracions va ser l’estrena de la Sardana de les vinyes, del mestre Ricard Domingo, per la cobla La Principal de La Bisbal, com a homenatge a les senyoretes que col·laboraven amb la Comissió.

A l’Arbosense, el 8 de desembre, dia de la Immaculada del mateix any, se celebrà una vetllada lírico-musical amb l’estrena del quadre bíblic Lo Romaní, dirigit pel mestre Domingo, la qual va concloure amb el sorteig d’una imatge del Sagrat Cor, guanyada pel número 7277.

La postal fotogràfica que reproduïm diu: «Los intérpretes que estrenaron el Cuadro Biblíco “LO ROMANÍ”, del Maestro DON RICARDO DOMINGO, con motivo de una fiesta a beneficio de nuestros Soldados de África.»

Segons consta en el diari La Veu de Catalunya, la recaptació total a la nostra vila fou de 757,35 pessetes, que es van repartir entre les famílies dels vuit soldats arbocencs que lluitaven a la guerra del Rif.

Abans, a Barcelona, es publicaren cinquanta postals amb diferents illustracions de la sèrie «Pro-Patria».

De cada postal es van fer cinc mil exemplars, numerats de l’1 al 5000, que participaren en un sorteig el premi del qual era l’original de la illustració.

El revers de cada postal portava imprès l’anagrama del Cercle Artístic de Barcelona, i també s’hi podia llegir: «El producto de la venta de esta postal se destinará al socorro de las víctimas del Rif.» Aquí reproduïm una postal de J. Novell, circulada.

La major part de les que es conserven no van circular, ja que es tractava d’un donatiu. Destacats illustradors catalans donaren els seus originals per fer les postals; entre ells cal destacar D. Baixeras, M. Urgell, F. Galofré, P. Casas-Abarca, F. de Cidón, S. Rusiñol i Ramon Casas.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

46

BESTIOLES NEUS LLUCH ZORRILLA, VETERINÀRIA DE L’ARBOÇ

Compte amb les erugues!!!

De ben segur que, de petits, les vostres mares, quan veien com una mena de processó d’erugues a terra, us deien: «Compte, que aquestes erugues piquen!!!» Doncs bé, ara hem de vigilar el seu contacte amb els nostres animalons.

Parlem de les erugues dels pins, o processionària del pi, ben conegudes per tothom.

La processionària del pi és l’eruga d’una papallona nocturna anomenada Thaumetopea pityocampa. És una plaga comú dels boscos de pi de la zona mediterrània. Té efectes nocius per a l’home i provoca un quadre tòxic en els gossos. Es distribueix per tots els països de la conca mediterrània, i a Espanya la trobem a tota la península i Balears. Ataca qualsevol espècie de pi.

De fet, és la plaga més destructiva per als pins després dels incendis forestals.

El clima té un factor important en la seva distribució. Quan la temperatura dins el niu és de 20-25ºC, les erugues es mantenen actives, mengen i es desenvolupen amb normalitat. Entre 10 i 20ºC, les larves es continuen alimentant i fent la bossa, però el seu desenvolupament s’atura. Temperatures inferiors

a –12ºC i superiors a 30ºC dins la bossa són letals per a les larves. La pluja intensa evita la seva disseminació.

Quin és el seu cicle evolutiu?

La seva biologia és molt interessant. A mitjan-finals de l’estiu, les femelles adultes fan la posta a les acícules (les agulles dels pins). Les erugues tarden de trenta a quaranta dies a néixer, i comencen a alimentar-se en el mateix lloc on han nascut; posteriorment es desplacen a altres zones on faran el seu niu. Durant el dia són dins el niu, i a la nit surten a menjar les agulles dels pins.

Les larves canvien posteriorment i passen per cinc estadis larvaris. En el tercer estadi es formen els nius d’hivern, les tipiques bosses que tots veiem a les copes dels pins. En aquesta fase la larva agafa la forma definitiva i apareixen les punxes urticants, que ens porten tants problemes. En el cinquè estadi és quan tenen més punxes urticants.

A finals d’hivern (febrer, març, abril) les larves madures abandonen els pins i es dirigeixen en processó cap a terra per enterrar-se i fer la crisàlide. La processó és encapçalada per una femella, que busca el lloc adequat, que ha de tenir una temperatura d’uns 20ºC. Un cop decidit el lloc, s’hi enterren de manera individual a uns 20-30 cm de profunditat, i hi fan el capoll. La crisàlide pot romandre soterrada fins a quatre anys si les condicions no són adequades perquè surti.

Als vespres d’estiu les papallones surten de terra, i es produeix la còpula mascles-femelles el mateix dia. Només viuen un o dos dies, i posen els ous als pins. Això ha de fer-se un mes abans que la temperatura diürna baixi de 30 ºC.

Quins efectes produeixen en els humans?

Les erugues tenen cap a mig milió de tricomes o punxes, que es col·loquen entre els plecs de la pell de l’eruga. Quan aques-

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

ta es belluga, les punxes s’alliberen amb molta facilitat, i també es dispersen, per l’efecte del vent, els tricomes que han quedat a les bosses buides dels pins.

Els tricomes contenen una substància tòxico-irritativa que, en contacte amb la pell, produeix una reacció al·lèrgica.

Les alteracions principals en els humans són: · Dermatitis i urticària per contacte. · Conjuntivitis i ceguesa temporal. · Menys freqüentment, signes respiratoris (rinitis, faringitis, bronquitis, etcètera).

I en els animals de companyia?

En veterinària les reaccions de l’eruga processionària afecten amb major freqüència gossos que gats, i, fins ara, es consideren una intoxicació.

Generalment, són animals joves, que contacten amb l’eruga a principis de la

primavera. El contacte principal és directament amb l’eruga (l’oloren, la llepen o, fins i tot, se l’empassen), però la intoxicació també es pot contreure per contacte aeri amb els tricomes que volen.

En cas de contacte oral, el gos presenta salivació intensa, vòmits, edema de la llengua, que pot evolucionar amb ulceració i necrosi, edema dels llavis i edema de la laringe, que pot dificultar la respiració. L’animal pot arribar a perdre, en els dies següents, part de la llengua i, fins i tot, dels llavis.

La majoria dels gossos, quan s’hi intoxiquen, es freguen la cara amb les potes de davant, i els molesta obrir la boca.

Si el contacte és a la pell, s’hi produeix urticària i picor, i si és per via aèria, hi podem trobar conjuntivitis molt greus.

Quan pensem que el nostre gos ha contactat amb una processionària, hem

47

d’anar al veterinari immediatament. Un problema que inicialment sembla lleu, es pot complicar i esdevenir molt greu. No hem d’oblidar que no és una simple al· lèrgia, sinó una intoxicació, semblant a la produïda per un verí, i, en segons quins casos, si no es tracta aviat, l’animaló pot morir.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

48

OCELLS DEL TERME DE L’ARBOÇ I ELS SEUS VOLTANTS FRANCESC I CAROLINA ROSSELL (TEXT I FOTOS)

L’estornell vulgar (Sturnus vulgaris)

De bon matí, quan tot just comença a clarejar, posat al capdamunt de les xemeneies o a les antenes de televisió, canta el estornell vulgar amb un ampli repertori de xiulets clars i rialles, que trena amb un llarg cant desvariat, i fins i tot, de vegades, imita els cants d’altres ocells.

De mida mitjana, més gran que un pardal, però més petit que una tórtora, mesura uns 21,5 centímetres i té el plomatge d’un color negrós verd-bronze, densament pigallat.

De caràcter gallard, barallós i xerraire, és un ocell adaptable i molt gregari.

Quan veiem el seu vol directe i ràpid pel cel de l’Arboç, podem observar que té la cua curta i les ales punxegudes.

El bec allargat, que li permet una dieta omnívora, és fosc a l’hivern i de color groc llimona a la primavera i l’estiu.

Fins fa poc era migrador parcial a les nostres terres, ara, però, unes quantes famílies passen la primavera i l’estiu amb nosaltres.

®

luminier

TECHNAL

®

El seu gregarisme el porta a la tardor i a l’hivern a formar immensos estols tant per alimentar-se com per ajocar-se, els quals es congreguen en denses munions sorolloses a les ciutats i als boscos al capvespre. És un ocell que pot viure en captivitat, molt actiu i adaptable.

Hàbitat: Se’l troba tant al camp com a la ciutat. Cria en forats d’arbres, cases velles, caixes de niu, etcètera.

La petita història: Fa uns anys, el meu germà gran ens va portar un de jovenet a finals de setembre, i el varem tenir engabiat. El deixàvem anar cada dia una estona per la casa. Era alegre i sociable. Prenia gra, fruita i fins i tot algun insecte. Un bon dia, en arribar l’estiu, el meu germà el va deixar anar al jardí de l’Arboç. Poc a poc es va anar enfilant per un lilà; el cridàvem, i semblava que volia venir, però va sentir el cant dels seus congèneres i, com es natural, va fer una volada i es va ajuntar amb una família d’estornells. Primer vàrem sentir la tristor de perdre’l, però tot seguit estiguérem contents que fos lliure.

TRENA i PEU - MArÇ/ABriL 2011

49

sALuT MÒNICA CUADRAS ALAYO, ÒPTICA OPTOMETRISTA COL·LEGIADA 15841, ESPECIALISTA EN TERÀPIA VISUAL

La síndrome de l’informàtic · mals de cap freqüents, principalment després d’una estona de treballar mirant de prop; · ulls envermellits.

D’entrada, ens podem preguntar si l’ús de les pantalles dels ordinadors és perjudicial per a la visió. La resposta no és ni un «sí» ni un «no», sinó un «depèn», ja que el motiu pel qual les pantalles poden ser perjudicials per a la visió és la manera d’usar-les. Una distància de treball reduïda (inferior a 40 cm), una altura o inclinació inadequades de la pantalla, i el temps que els ulls hi estan fixats, si la distància no és la correcta en aquesta distància, poden produir la que s’anomena «síndrome de l’Informàtic», que es manifesta amb diversos símptomes, físics, com, per exemple, dolors cervicals, i visuals, alguns del quals són: · dificultat per a enfocar els objectes mirant de lluny al final del dia, o després d’un llarg treball mirant de prop; · dificultat per a mantenir la pantalla enfocada correctament; · «pesadesa» ocular;

Per tal de disminuir la fatiga visual que es pugui produir, cal seguir unes pautes d’higiene visual, com: · parpellejar sovint; · descansar sistemàticament després d’una estona de mirar la pantalla; · mantenir uns nivells adequats d’humitat a l’habitació, evitant ambients massa carregats a causa de l’aire condicionat o la calefaccions massa alts; · evitar apropar-se excessivament a la pantalla; · mantenir una il·luminació uniforme per tal d’evitar reflexos que puguin dificultar la visió.

Un augment de la simptomatologia davant la pantalla, tot i mantenir les pautes descrites, requeriria un tractament a la consulta optomètrica amb un programa de teràpia visual personalitzat.

ULLERESdemarca

75

€

vidresinclosos

www.opticalia.es Promoció vàlida per graduacions entre +4.00 /-4.00 esf. i fins a +2.00/-2.00 cil. Són lents monofocals bàsiques d’estoc orgàniques 1.5 blanques. Muntures: col·lecció especial per la promoció de les marques, El Caballo, Pull and Bear, Amichi, Pepe Jeans Fun&Basics.

Promoció vàlida des del 07/01/2011 fins el 31/03/2011.

anunciat per TV L’ARBOÇ: Centre Òptic l’Arboç · Tel.977 167 397 C. Rafael Casanova, 53 (Plaça Badalota) ELS MONJOS: Centre Òptic del Foix · Tel. 93 898 31 71 Av. Catalunya, 18 (antiga N-340) · (obert diumenge matí)

Rovira S.L.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

50

ESPORTS JOSEP PÉREZ CARRILLO

BÀSQUET

(TEXT I FOTOS: JOSEP PÉREZ CARRILLO)

BENJAMI MIXT

Tercer lloc provisional per als benjamins del Club Bàsquet l’Arboç a la lliga del Consell Esportiu del Baix Penedès a la jornada quinze, amb nou victòries i quatre derrotes en els tretze partits disputats.

ELS INFANTILS, INVICTES

L’equip infantil masculí del Club Bàsquet l’Arboç lidera la classificació de la fase comarcal dels Jocs Escolars Esportius de Catalunya, i es manté invicte després de les set primeres jornades de lliga disputades.

CADET FEMENÍ

Les noies de l’equip cadet del Club Bàsquet l’Arboç milloren el seu joc, però no aconsegueixen encara la victòria a la segona fase del nivell B del campionat territorial de Tarragona. Ocupaven el vuitè lloc de la classificació a la jornada dotze.

CADET MASCULÍ

Partit C. B. l’Arboç-C. B. C. Santa Creu.

MINI MIXT

Setè lloc de la classificació provisional del grup 4, nivell C1, del campionat territorial de Barcelona per a l’equip mini del Club Bàsquet l’Arboç després de les primeres tretze jornades de lliga disputades.

DARDS

L’equip cadet masculí del Club Bàsquet l’Arboç ocupava el novè lloc del grup 5 de la lliga territorial després de tretze jornades disputades. Han guanyat un sol partit, enfront del Torredembarra, que es postula com el seu màxim rival d’enguany, i van perdre per un ajustat 59-53 a casa del Puigcerver La Salle, cinquè classificat. Ajustadíssima derrota també a l’Arboç enfront del líder, el Vilaboi El Vendrell, per 48-52.

L’EQUIP JÚNIOR

Sisena posició de la classificació provisional del grup 5 per als júniors del Club Bàsquet l’Arboç a la jornada tretze de la

(TEXT: JOSEP PÉREZ CARRILLO)

I TORNEIG DE DARDS A L’ARBOCENC

Més de trenta jugadors i jugadores es van trobar el 18 de febrer al Bar L’Arbocenc de la nostra vila per disputar el I Torneig de Dards, organitzat pel Roberto Parro, que actualment regenta aquest establiment.

El guanyador fou el Juan Carlos Curado, seguit del Julián en segon lloc i el Francisco Moral, que acabaria tercer. Les sis noies participants van tenir també una actuació molt destacada i una d’elles, l’Àngels, assolia el quart lloc en la classificació final.

I, per a celebrar com cal l’èxit d’aquesta iniciativa, amb els diners recaptats pels drets d’inscripció dels participants es va organitzar una calçotada.

Els guanyadors del torneig. (Foto: L’Arbocenc)

segona fase del campionat territorial de Tarragona, amb dues derrotes i quatre victòries en els darrers sis partits. La derrota enfront del segon, el C. B. Calafell, malgrat ser potser quelcom més previsible, fou força contundent, mentre que el resultat del partit contral’A. E. Claret, rival directe dels arbocencs, es presentava molt obert tot i acabar també en derrota.

El partit a casa del tercer, el CB Cambrils, finalitzaria també amb Victòria destacada dels arbocencs.

ELS SÈNIORS ESCALEN POSICIONS

Vuit victòries en els darrers vuit partits permeten escalar posicions dins de la classificació a l’equip sènior masculí del Club Bàsquet l’Arboç, que ocupava la segona posició de la classificació provisional del seu grup al campionat territorial a la jornada vint-i-sis. Especialment meritòria fou la victòria fora, enfront del CB Sant Pere i Sant Pau, líder provisional fins aleshores.

Lidera la classificació el TAU-Ploms La Salle Reus, ara j a un sol punt dels arbocencs. A cinc jornades del final i amb aquest nivell de joc, tot és possible. Per no perdre’s ni un partit si de debò us agrada el bàsquet

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

51

ESGRIMA ESPORTIVA Carles Tudó Suau és un esgrimista de vint-i-vuit anys, resident a l’Arboç, apassionat d’aquest esport i amb uns sòlids coneixements tècnics com a instructor de kenjutsu i monitor d’esgrima esportiva de l’Escola Hongaresa d’Esgrima de Barcelona.

sèrie tradicional de moviments que cal emprar en la pràctica de qualsevol art marcial japonesa, i es basa en parelles preestablertes. El que és combat lliure, s’hi fa poc, al kenjutsu. Jo buscava una mica més d’acció i també superar-me a mi mateix.

Vaig trobar un mestre hongarès d’esgrima esportiva en la modalitat de sabre que es diu Imre Dobos Fodor, i amb ell vaig iniciar-me en l’esgrima esportiva. El fet de ser ja instructor de kenjutsu em va suposar un avantatge molt important, i en un any o any i mig ja he aconseguit ser monitor intern de l’Escola Hongaresa d’Esgrima.

Què és l’Escola Hongaresa d’Esgrima?

Carles Tudó (Foto: Óscar Méndez)

Com vas iniciar-te en l’esgrima?

■ Des de molt petit que havia sentit una gran fascinació per tot el que és el món medieval i èpic de les espases, potser amb un cert toc de romanticisme, i ara fa uns deu anys vaig iniciar-me en l’esgrima oriental, la japonesa, més concretament, en l’art de la katana, l’espasa llarga dels antics samurais.

M’entrenava cada dia a Barcelona fins que vaig aconseguir el títol d’instructor de kenjutsu, que és el nom tècnic de l’esgrima japonesa, i vaig començar a donar classes, però aviat vaig veure que em feia falta alguna cosa més, que allò no m’acabava d’omplir. També, de cara a dedicar-me professionalment a l’esgrima, el kenjutsu és bastant minoritari, és un art molt poc conegut, i els llocs on podria ensenyar-lo es limitarien a gimnasos d’arts marcials molt especialitzats.

En aquest sentit és poc comercial. En part per aquesta raó, i també perquè jo volia aprendre quelcom més enfocat al combat, ja que el kenjutsu és molt tecnificat i molt enfocat als katas, és a dir, a la

■ L’Escola Hongaresa d’Esgrima de Barcelona és un club d’esgrima especialitzat en la modalitat de sabre, amb més de quinze anys d’experiència ensenyant a gent de totes les edats. Va ser fundada pel mestre d’esgrima hongarès Imre Dobos Fodor. El nostre objectiu és el de difondre i promoure la pràctica de l’esgrima, un esport centenari i fascinant que mereixeria ser més conegut en el nostre país. Actualment hi ha sucursals de l’Escola Hongaresa a Badalona, Girona y Sitges. Y ara, si tot va bé, també n’ hi haurà a l’Arboç.

T’hi dediques professionalment?

Jo ara estic començant. El meu mestre s’hi que si dedica, i té alguns monitors que també ho fan, i el meu objectiu és entrar en aquest món. Els deu anys de pràctica i coneixements del kenjutsu m’han donat una base molt bona per agafar de seguida el moviment de l’esgrima esportiva, perquè encara que es tracti d’esgrima esportiva occidental, el sabre és una arma de tall i la katana no deixa de ser també un sabre de dues mans i una arma de tall. El control de la distància, el timing, el control del ritme i fins i tot l’estratègia són molt semblants.

Tot es redueix a tenir el control de l’assalt, el control del temps i de les teves pròpies emocions, i saber les tècniques que has de fer servir en cada moment.

Tot és adaptable.

La diferència és que l’esgrima esportiva té un reglament i el kenjutsu no. El kenjutsu intenta mostrar el que seria un duel real: s’hi val tot, es tracta de tallar i que no et tallin. En l’esgrima, com a esport, hi

■

ha un reglament molt estricte que et diu el que pots fer i el que no, i el que és punt i el que no. Per exemple, moltes vegades es toquen tots dos esgrimistes alhora i és punt només per a un. La qüestió és adaptar-se a aquest reglament i anar evolucionat com esgrimista esportiu i no només com el tirador d’esgrima antiga que jo era abans.

Quan ve algú nou al gimnàs base, sóc jo qui li fa la iniciació, i, ja de cara a enfocarho professionalment, el meu primer pas ha estat aquí, a l’Arboç, ensenyant-hi els nens. Ara busco crear un grup d’adults, que és l’important, perquè ja estic preparat per portar un grup gran i, a més, aquí, a l’Arboç, no s’hi fa res de semblant.

A quina edat s’hi pot començar?

Tinc nens entre 7 i 11 anys, i, per al grup d’adults, penso que una bona edat és a partir dels setze anys i fins allà on es vulgui, no hi ha un límit d’edat per a practicar l’esgrima.

Una cosa és l’esgrima d’alta competició i una altra és l’esgrima com a hobby. Evidentment, jo el que vull és ensenyar l’esgrima com a hobby, no pretenc dir «Si t’entrenes amb mi, aniràs a les olimpíades», no, això no funciona així. Per tenir un bon nivell d’esgrima, necessari per a l’alta competició, cal entrenar-se moltíssimes hores des de molt petit i d’una manera molt determinada, i això a mi no m’agrada, perquè l’esgrima pura de competició es desvirtua, es perd el romanticisme de l’esgrima de sala.

Jo, per la meva formació, veig l’esgrima més com una art marcial que no pas com un esport. Una cosa és aprendre esgrima com si fos una art de combat, on el teu objectiu és sortir airós del duel, i una altra molt diferent fer esgrima per guanyar una competició. No te res a veure. Com a tirador esportiu busques unes accions que un duelista no faria. Fa falta adaptar-se al reglament, i, de vegades, massa.

De fet, aquesta visió més romàntica que tinc, la veig com un avantatge, perquè soc dels pocs monitors d’esgrima esportiva que te la poden donar. A qualsevol persona interessada, puc ensenyar-li el reglament esportiu i dir-li què hauria de fer per competir, i puc ensenyar-li també les regles tècniques antigues, les que es farien servir en un duel real, si aquesta persona té una visió més romàntica o més històrica. Jo penso que això és més

■

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

52

ESPORTS JOSEP PÉREZ CARRILLO

ESGRIMA ESPORTIVA

(continua de la pàgina anterior)

divertit per fer una o dues hores d’esgrima a la setmana i no és té l’ambició de ser, per exemple, campió de Catalunya. Simplement, anar millorant un mateix, tenir la satisfacció de practicar una art centenària, entrenar-se igual que els cavallers de l’antiguitat i passar una estona divertida.

Realment, l’esgrima és molt divertida: posar-te l’equip de protecció, agafar el sabre d’acer, que es molt prim i molt lleuger i no està esmolat, tocar i que no et toquin, ser el més ràpid possible... L’esgrima treballa molt la velocitat, la concentració, el timing... Són conceptes que una persona, al començament, no té, i va desenvolupant d’una manera increïble. Un se sorprèn de la rapidesa que va agafant i dels reflexos que adquireix, que són reflexos condicionats que fan que el teu cos es sàpiga bellugar de la manera adequada en el moment adient. Això forma part de l’entrenament.

I, a més, val tocar tot el cos. Per tant, és molt fàcil aprendre el reglament, tot i que, a diferència del sabre, amb l’espasa només pots tocar amb la punta. Personalment, no m’agrada pel fet de limitar el moviment del braç en dues dimensions, cap endavant i cap endarrere, i perdre el moviment tridimensional del tall.

Es un esport car?

Atac. (Foto: Óscar Méndez)

Què pot costar un equipament sencer?

■ Tot depèn del que vulguis gastar. És com a tots els esports, hi ha la gamma baixa, la mitjana, l’alta i l’ultra alta. Un sabre senzill pot costar uns trenta euros, i una careta de la gamma baixa també és al voltant dels trenta euros, mentre que la protecció del cos, la jaqueta que portem, costaria uns seixanta euros. Però, com he dit, inicialment no cal fer cap despesa, perquè el material el posem nosaltres.

Al món de la competició, de moment, doncs, no hi vols entrar?

Des de el meu punt de vista personal, no. Com ja he dit abans, no m’agrada la competició. Ara bé, si a algun dels meus alumnes li fa il·lusió participar en alguna competició, fins i tot no cal que sigui una competició oficial, ja que a Barcelona, a l’Escola Hongaresa, fem competicions internes només per als membres del club, amb les seves copes i trofeus, però és com si fos una festa entre nosaltres. Si aquest alumne, doncs, té l’ànim per a desplaçar-se des de l‘Arboç fins a Barcelona, pot participar-hi gratuïtament sense cap problema.

■

Sembla que aquesta mentalitat prové més aviat del kenjutsu, no?

■ Sí, de fet, a l’Escola Hongaresa em diuen el Samurai. Tot i que m’he adaptat a l’esgrima esportiva, la meva mentalitat continua sent molt clàssica en aquest aspecte, i ja em va bé, perquè d’aquí a poc, a la central de Barcelona començarem un

Aquí, a l’Arboç, vull fer sessions de una hora i mitja els dilluns, de 20 a 21,30 hores, i el preu serien 28 euros al mes. Tot l’equipament el posa el club, tant el sabre com les proteccions, i si algú, més endavant, vol comprar el seu propi sabre, ho pot fer a través de nosaltres, però de bon principi només cal portar roba esportiva.

■

I suposo que també cal una llicència federativa?

■

Defensa. (Foto: Óscar Méndez)

curs de sabre antic o sabre clàssic, què és un tipus de sabre més pesant, més gruixut i on el reglament que he dit abans desapareix i es busquen tocats més realistes.

Quines són les modalitats de l’esgrima esportiva?

N’hi ha tres: el sabre, el floret i l’espasa, i cadascuna té el seu propi reglament.

La més estesa és l’espasa, que és també la que té el reglament més senzill, o podríem dir que gairebé no en té: el primer que toca, guanya. No hi ha iniciatives, com en el cas del sabre; si s’encenen els dos llums alhora, és punt per a tots dos.

■

Sí, per suposat, però el preu és barat.

Quin creus que és el nivell de l’esgrima esportiva a Catalunya i a Espanya?

■ A les darreres olimpíades el madrileny José Luis Abajo fou tercer en espasa, i guanyà així la primera medalla olímpica per a Espanya en aquest esport. En sabre també hi ha força bons tiradors, com el Jorge Pina, que també és de Madrid. De fet, la majoria d’esgrimistes d’alt nivell són de Madrid, que és on hi ha la Federació i es concentra l’elit de l’esgrima esportiva.

A Catalunya també hi ha tiradors bons, però són un graó per sota dels de Madrid, almenys de moment. Tot i això, hi ha jovent que apunta maneres per a fer grans coses en el futur.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

53

(TEXT: JOSEP PÉREZ CARRILLO)

ELS PREBENJAMINS «A» SEGUEIXEN INVICTES

El jugadors dels prebenjamins «A» del Club Futbol Base l’Arboç inicien la segona fase de la lliga del Consell Comarcaligual que van acabar la primera, sense perdre ni un sol partit, i ja són vuit les jornades disputades en aquesta segona fase.

Els components de l’equip dels prebenjamins «B» inicien la segona fase amb victòria enfront del Cunit, però no aconsegueix superar la resta del seus rivals, entre ells els seus companys de l’«A» .

Els prebenjamins «C» assoleixen la seva primera victòria de la segona fase a la jornada quatre, enfront del Joventut Bisbalenca i superen també a l’EU Tancat verd a la jornada vuit.

ELS PREBENJAMINS «B» ASISTEIXEN AL PARTIT BARÇA-GETAFE

El 19 de març un grup de jugadors del Prebenjamí «B» del Club Futbol Base l’Arboç va viatjar a Barcelona per assistir en directe al partit Barça-Getafe, celebrat al Camp Nou.

FUTBOL

Allà van poder gaudir amb els gols d’Alves i Bojan, el bon futbol desplegat i l’emoció fins al darrer moment amb el gol del Getafe a tres minuts del final.

En definitiva, una bona experiència, que aquests petits grans futbolistes recordaran durant molt de temps i, sens dubte, contribuirà a fomentar el seu interès per l’esport i els seus valors.

Els Prebenjamins «B» al Camp Nou. (Foto: C. F. Base l’Arboç)

ELS BENJAMINS «A» MANTENEN LA SEGONA POSICIÓ

Partit Prebenjamins «A»-Fundació P. E. Atlètic Vilafranca. (Foto: Josep Pérez)

El Club Futbol Base l’Arboç segueix mantenint el segon lloc de la taula a la jornada vint-i-quatre, però ara a onze punts del Col·legi Sant Bonaventura després de la derrota enfront d’aquest.

Tercer continua el Vilanova i la Geltrú,

ONZÈ LLOC PER ALS BENJAMINS «B» Després d’una important victòria a casa enfront del Joventut Bisbalenca, sis derrotes consecutives, una d’elles a casa del líder, el Ramon Sicart, fan retrocedir dues posicions als nois d’Antonio Egido, que es col·loquen en onzè lloc de la classificació provisional del grup disset de la segona divisió a la jornada vint-i-quatre.

El líder és el Vendrell CE seguit pel Ramon Sicart AE i La Floresta CD.

que es col·loca a nou punts dels arbocencs.

A l’hora de tancar aquesta edició, només resten dues jornades i els benjamins tenen ja assegurada la segona plaça.

Els nois i noies del Joaquin Redondo acabaran la lliga a primers de maig al camp del Mas Catarro C. F.

ELS ALEVINS «A»

Els alevins «A» del Club Futbol Base l’Arboç mantenen la vuitena posició de la classificació provisional del grup trenta-quatre de la quarta divisió a la jornada vint-i-quatre. No obstant, cinc contundents victòries i un empat a tres enfront del Vilanova i la Geltrú, en els sis darrers partits, són un molt bon indicador del gran final de temporada que està fent aquest equip.

El Hristo Stoitchkov C. F. «A» és líder, a set punts del segon, el Blanca Subur, mentre que elVilanova i la Geltrú ocupa pel tercer lloc.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

54

ESPORTS JOSEP PÉREZ CARRILLO

FUTBOL

(continua de la pàgina anterior)

TERCER LLOC PER ALS ALEVINS «B»

Bona temporada dels alevins «B», que mantenen la tercera posició de la classificació provisional del grup vint-i-quatre de la tercera divisió a la jornada vint-iquatre, amb tres derrotes, dos empats i una victòria contundent enfront del Ramon Sicart. El Nàstic de Tarragona, cinquè classificat,s’acostàals arbocencs després de guanyar-los a Tarragona per un contundent 5-0, però és ara la Pobla de Mafumet qui és troba a aun punt del Cf Base l’Arboç.

L’Escola Valls F. C. segueix com a líder, i el Santes Creus és segon .

ELS INFANTILS

Catorzè lloc de la classificació provisional del grup sis de la segona divisió per a l’equip infantil del Club Futbol Base l’Arboç a la jornada vint-i-quatre.

Tot i no jugar malament, en els últims vuit partits s’han enfrontat amb el primer i el segon de la taula, i només han aconseguit una victòria a casa, davant del Piera, darrer classificat, i una altre fora, enfront del Sant Sadurní, que és penúltim . Hem de comentar especialment el bon partit que van jugar enfront del líder; van perdre per 1-2, però es podria haver saldat amb un empat.

La Fundació P. E. Atlètic Vilafranca lidera la classificació del grup, i la U. D. San Mauro és segona, mentre que el Cubelles C. F. i

l’Escola de Futbol Gavà es disputen el tercer lloc.

ELS CADETS, CINQUENS

Consolidació del cadets del Club Futbol Base l’Arboç al cinquè lloc de la classificació provisional del grup vint de la segona divisió a la jornada vint-i-quatre.

S’han mantingut invictes durant sis partits i van perdre per la mínima enfront del líder, el Ribes CD, però els espera un final de temporada absolutament apassionant, ja que en els darrers tres partits s’enfronten amb el segon i el tercer de la taula i amb el seu rival més directe, el Col·legi Sant Bonaventura, que és quart.

Sens dubte, un bon motiu més per omplir el camp i recolzar aquests nois.

El Ribes C. D. és el primer, el Sitges U. E. ocupa la segona plaça i el Cubelles C. F. és el tercer.

dari no els és, a priori, desfavorable durant el mes d’abril. El partit més difícil el disputaran a primers de maig, al camp del quart, el Sitges; dues setmanes després es desplaçaran a casa del Ribes C. D., i acabaran la lliga jugant a Cunit enfront del líder provisional.

L’EQUIP SÈNIOR

Segueix la situació complicada per a l’equip sènior del Club de Futbol l’Arboç, que a la jornada vint-i-vuit només havia assolit quatre victòries i dos empats. Ara és el dissetè de la classificació provisional de la tercera divisió territorial, encapçalada per La Pobla de Montornès, seguit del Pla de Santa Maria i el Torredembarra.

A hores d’ara qualsevol partit és difícil, però durant el mes d’abril s’enfrontaran amb els seus rivals més directes:Cusa-La Granja i Perafort.

ELS JUVENILS MILLOREN ELS PA I TRAGO VAN LIDERS LA SEVA CLASSIFICACIÓ PROVISIONALS L’equip arbocenc segueix pujantposicions i se situa ara en el setè lloc de la classificació provisional del grup trenta de la segona divisió, després de disputar les vint-i-quatre primeres jornades.

Han resolt amb victòria els seus darrers encontres, excepte la derrota per 1-0 al camp del Vilanova i la Geltrú «C», que aleshores liderava la taula, i un partit perdut per 2-3 a casa contra el Mas Catarro. El calen-

Primer lloc provisional per als veterans de l’equip Pa i Trago a la jornada deu de la segona fase de la lliga de futbol set del Consell Esportiu del Baix Penedès. Una gran victòria per 6-4 enfront del seu màxim rival, l’U. E. Veterans Tancat, que els avantatja en el gol average i amb un partit menys,els permet assolir ja aquest liderat.

Resten quatre jornades i els arbocencs no es poden permetre perdre cap partit.

TIRC AMB ARC L’ARQUER ARBOCENC JORDI ALBORNÀ, NOU SOTSCAMPIO D’ESPANYA DE SALA

Els dies 19 i 20 de febrer el Jordi Albornà es proclamava nou sotscampió d’Espanya, en la modalitat d’arc nu, al IV Campeonato de España de Sala de Arco Tradicional y Desnudo, celebrat al Poliesportiu Municipal de Abetxuko, a la ciutat alabesa de Vitòria.

Dissabte a la tarda es disputaven les tandes classificatòries, i diumenge al matí les eliminatòries individuals, pel sistema de sets en

tandes de tres fletxes. L’arquer arbocenc va anar superant tots els seus contrincants fins arribar a la final, en què s’enfrontà amb el valencià Javier Flaquer, que acabaria guanyant el campionat.

Amb aquest sotscampionat i el bronze assolit al Campionat de Catalunya el mes de gener, el Jordi Albornà arrodoneix una gran temporada de tir en sala 2010-2011.

El Jordi Albornà a Vitòria. (Foto: X. Cano)

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

55

MOTOR I ENDURADA DE SALOMÓ

La Copa Catalana d’Endurades s’iniciava enguany el 27 de febrer al Tarragonès, amb la celebració de la I Endurada de Salomó, en què participaren més de tres-cents pilots de diferents categories.

La cursa, que inicialment s’havia de disputar sobre un circuit d’uns 47 quilòmetres, es va veure afectada per problemes de darrera hora amb els permisos del Departament de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, i els organitzadors van haver de modificar el recorregut dos dies abans, fins a deixarlo en uns 26 quilòmetres.

El pilot arbocenc Jordi Cruset finalitzava la prova en novè lloc de la categoria sènior A, encapçalada per Rafael Campos, amb Pau Botella en segon lloc i Xavier León com a tercer classificat.

En E-125 s’imposava l’Oriol Casany, Jordi Quer era segon i Kirian Miravet finalitzava en tercera posició. Ramon Quer guanyava en categoria júnior oberta, Sergio León repetia victòria en sènior B, Joan Tor era primer en sènior C i Manel Barea dominava en veterans. En cadets el podi fou per al Xavier Ferret, mentre que la Laia Manté s’adjudicava el triomf en fèmines.

La cursa acollia també als pilots de la ca-

XVII ENDURADA AMVT

Malgrat el mal temps i la forta pluja del dia anterior, prop de tres-cents pilots es van trobar el 13 de març a l’àrea d’enduro de Cal Taulé, al Bages, per disputar la XVII Endurada AMVT, segona prova puntuable per a la Copa Catalana d’Endurades.

Com segurament ja sabeu, enguany el pilot arbocenc Jordi Cruset participa en la categoria sènior A, i en aquesta cursa va competir amb pilots com el Marc Coma, vigent campió del Dakar, Nani Roma, Marc Solà o Armand Monleón. El guanyador de la categoria fou l’Armand Monleón, seguit pel Marc Solà, amb Pau Botella en tercer lloc. Tot i fer bons temps, el Jordi Cruset assolia la dinovena posició després de patir una penalització de tres minuts per arribar tard a la sortida.

Arnau Querol. (Foto: Neus Cecília)

tegoria de 85 cc, que participen a la Copa Catalana d’Enduret, ja que enguany també puntuen obligatòriament dues endurades. Simeó Ubach era el més ràpid i es situava ja en primer lloc de la classificació general d’aquest campionat.

En aquesta prova comptàvem també amb la participació d’un altre pilot arbocenc, el jove Arnau Querol, que finalitzaria onzè en la categoria cadets, sumant

els primers deu punts per a la classificació general de la Copa Catalana d’Endurades.

ARNAU QUEROL CINQUÈ AL XV ENDURET DE CABRA DEL CAMP

Novament, les pluges caigudes la setmana abans van dificultar la celebració de la primera prova de la Copa Catalana d’Enduret, que va tenir lloc a la localitat de Cabra del Camp el 20 de març.

El Moto Automòbil Club de Reus, organitzador de la cursa, va haver de buscar alternatives per a molts llocs que restaren gairebé inaccessibles per als joves pilots, i, a més de canviar la ubicació del paddock, també la crono seria substituïda per dues especials tipus tram. Finalment, vuitanta pilots van prendre la sortida, repartits en les categories de 85cc, oberta, clàssiques, iniciació, aleví i fèmines.

El pilot arbocenc Arnau Querol va tenir una actuació molt destacada, fent bons temps a les quatre mànigues, i va acabar la cursa en cinquè lloc de la categoria oberta, que seria guanyada pel Miquel Pujol.

En 85 cc el guanyador fou Gerard Gómez, mentre que David Guardiola es feia amb el podi de la categoria Clàssiques i Alejandro Ceballos dominava en alevins. En fèmines s’imposava la Georgina Fontonova, i el seu germà Albert ho feia en categoria iniciació.

TENNIS TAULA TROBADA COMARCAL DE TENNIS TAULA

Un total de trenta-un nens i nenes, entre les categories prebenjamí, benjamí, aleví, infantil i cadet, van participar el 5 de març en la fase comarcal de tennis taula dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. Òscar Marcillas, de l’Institut de l’Arboç, es proclamava campió

en la categoria de cadets, classificant-se per a la fase territorial.

Aquesta trobada es va celebrar a la Lira Vendrellenca, sota l’organització del Consell Esportiu del Baix Penedès i amb la col· laboració de la Secció de Tennis Taula de la Lira Vendrellenca.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

56

EFEMÈRIDES (1961) (INFORMACIÓ RECOLLIDA PER PACO NOGUEIRA - FONT: Fe i Vida)

Ara fa 50 anys a l’Arboç...

MARÇ La inauguració del bar en el local del Centre Parroquial

100 anys del naixement de Santiago Rusiñol

■ El dia 19 de març tingué lloc en el local del Centre Parroquial la inauguració del Bar, magnífica instal·lació de servei annexa a l’entrada i al pati-esbarjo del local. Procedí a la solemne Benedicció el Pare Jesuïta Rvnd. Casimir Puig acompanyat del Sr. Rector i Consiliari Rvnd. Antoni Comulada. Assistiren a l’acte la Junta del Centre i un nombrós i selecte públic que fou obsequiat amb unes safates de galetes i amb xampany Extra Codorniu a càrrec del propietari del Servei de Bar Sr. Marcel·lí Mañé.

Aquest bar és de construcció moderna que contrasta acertadament amb l’antiguitat de l’edifici de parets gruixudes i tetxo de volta de canó. Està finament decorat i els detalls són amb gust... servei de taules i a la barra, cafetera automàtica, instal·lació frigorífica, etc. Tot guarda conjunt amb la mateixa categoria i confort en que recentment s’ha portat a terme la restauració, engrandiment i desvetllament del Local d’espectacles. Que per molts anys en puguem disfrutar!

■ El passat dia 25 es compliren 100 anys del naixement de Santiago Rusiñol. Un grup de l’Arboç i comarca commemorà aquesta efemèrides sortint d’excursió fins al Pujol de l’Àliga, pic de 400 metres d’alçària prop de Torrelletes i des del qual s’albiren vàries viles i ciutats entre elles la blanca Sitges al fons del panorama penedesenc. Després d’una emotiva evocació d’aquell singular homenatge que l’Elenc Artístic Arbocenc va retre al gran mestre Rusiñol amb el «carro» de «L’Alegria que passa», els excursionistes retornarem a l’Arboç contents de la jornada.

Abril

El Marcel·lí i la Maria regentant el bar del Centre.

Mar

ABRIL Balcó d’història arbocenca ■ Coincideix aquest any del I Centenari de la fundació de les Germanes Carmelites Missioneres Descalces amb les Noces d’Or de l’edificació de l’Hospital i Capella de Sant Antoni Abat, que fou construït a la memòria de l’inoblidable senyor En Josep Gener i Batet, pels fills, els senyors Pau Torres Picornell i Lutgarda Gener de Torres.

Dignes fills arbocencs foren aquests magnànims esposos que tant bé material aportaren a las nostra vila. Mereixen l’estima i agraïment de tots els vilatans per tot lo que gràcies a ells es portà a terme: la vinguda d’aigües potables per abasteixement de la vila, l’esplendidesa dels seus donatius en favor del nostre Temple Parroquial, que ho confirma avui encara, malgrat la destrucció del 1936, les lletres esculpides en el marbre clavat en el mur interior de nostra església, la construcció de l’edifici Gener, avui formosíssim Noviciat Salesià, etc.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

57

El passat dia 12 de març en què nostra vila festejava la cloenda del I Centenari, es complien cinquantaun anys de l’obertura dels fonaments del nou Hospital. Fa cinc dies (29 de març) s’han complert cinquanta anys de la inauguració de l’Hospital de Sant Antoni Abat.

Transcrivim textualment lo que està escrit en la làpida col·locada en el pati del Col·legi i que ha de servir d’exemple de generositat, de ciutadania i religiositat a les presents i futures generacions: «En el año del Señor 1910, los consortes Pablo Torres Picornell y Lutgarda Gener Seycher dedican este Sto. Hospital a la memoria de sus padres los Exmos. Sres.

D. José Gener Batet y Dña. Francisca Seycher de León.»

XXV Campionat Mundial de Tir de «Pichón» Un cartell enquadrat en el Cafè Arbocenc anuncia aquest gran Campionat que es celebrarà a Barcelona del 15 al 22 de maig. Està molt bé emmarcat presentant al·legòricament un grup de cartutxos d’escopeta, amb la policromada senyera de cada un dels països que hi prendran part. Bellíssim cartell posat per iniciativa del veterà cinegètic Sr. Carles Mas, i que en la paret del cafè públic ambienta la Penya Local de Caçadors.

■

LLIBRERIA PAPERERIA OBJECTES DE REGAL RECÀRREGA MÒBIL FOTOCÒPIES

II Jornada d’Escolans Organitzada pels Arxiprestats de Vilafranca i Vendrell, amb assistència de parròquies dels Arxiprestats de Vilanova i Sant Sadurní, es celebrà a l’Arboç, per segona vegada, una jornada d’escolans, el dia 20 d’abril.

Assistiren 477 escolanets. Cada grup anava acompanyat del seu Sr. Rector. Hi participaren la gran majoria de parròquies del Penedès.

Arribats a l’Arboç, en tren, per carretera i alguns a peu, es concentraren en el Noviciat Salesià.

A les 9,15, es començà la processó. Els escolanets anaven revestits, cada grup, amb les seves variants. Es cantaren les lletanies de la Mare de Déu. El sacerdot que presidida la processó duia una relíquia de Sant Josep Oriol.

■

FOTO CARNET MATERIAL DIDÀCTIC SECCIÓ INFANTIL I JUVENIL PREMSA DIÀRIA I REVISTES FAX

Av. Penedès 2 43720 L’ARBOÇ (TGN) Tel./fax: 977 167 977

TRENA i PEU - MArÇ/ABriL 2011

58

PeL FOrAT DeL PANY LA FEInA bEn FEtA nO té FROntERES...

■

Fotografía: Julià Albornà

En ContRA dEL nOU PLA dE JUBiLACiOnS dEL GOvERn CEntRAL. ■

Carrer Rafael de Casanova

Fotografía: Paco Nogueira

Carrer Boleda

POBLe

( GeNer - FeBrer 2011 )

MOVIMENT PARROQUIAL boDEs Luis Manuel Valdés Reyes amb Andrea de los Ángeles Carrasco Carrasco (24 de febrer)

DEFUnCIons Montserrat Ribas Morató......................................... 3 de gener Julià Suau Figueras .................................................. 11 de gener Manuel Motos Romero .......................................... 28 de gener Maria Lourdes Lluch Pros .................................... 12 de febrer Joaquín Méndez Sierra .......................................... 27 de febrer

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

59

OBITUARI

( FEBRER - MARÇ 2011 ) M. LOURDES LLUCH PROS

L’Arboç, 29 /06 /1954, 13/02/2011, 56 anys Casada amb José Martín Segura i mare de tres fills, Pere Frederic, Guillem i Cristina, la M. Lourdes va treballar des de sempre al negoci familiar. De forma progressiva va anar assumint el relleu generacional de Cal Peraire portant el timó de la fonda que havia muntat la seva àvia Modesta al segle passat i que posteriorment havien continuat els seus pares i tietes sota el nom de Fonda Comerç.

Dona molt implicada en una professió esclava que no entén de festes ni festetes, la M. Lourdes es va dedicar a la hoteleria i restauració amb cos i ànima. La seva empenta ha mantingut dempeus el renom adquirit per Cal Peraire i el referent que sempre ha constituït la seva taula per a les entitats arbocenques, des dels esmorzars festamajorencs dels diables i bastoners fins als àpats setmanasanters dels armats i portants del Sant Crist.

Joaquín Méndez Sierrra

Dólar (Granada) 13/06/1936 - L’Arboç, 27/02/2011, 74 anys Casat amb Josefa Aranda Gallardo i pare de quatre nois, Manuel, Joaquín, José i Juan Carlos, el Joaquín i la seva família es van instal·lar a l’Arboç l’any 1969 on hi van néixer el dos fills petits.

Després de diversos treballs esporàdics en el ram de la construcció, va entrar a Tafusa fins que l’empresa va plegar. Posteriorment, i fins al moment de la seva jubilació, va treballar en una empresa de neteja.

Gran aficionat a la caça i home de camp des de la seva infantesa, el Joaquín era molt estimat per la seva bonhomia dins el col·lectiu de caçadors arbocencs i per la pagesia que el contractava temporalment a l’època de les collites.

Carme Miró i Farnés

Belltall (Conca de Barberà), 15/09/1921 - L’Arboç, 10/03/2011, 89 anys Casada amb Julià Auví i Berengué i mare de tres fills, Miquel Àngel, Jaume i Josep Joan, la Carmeta va viure a Belltall fins que a l’any 1970 la família Auví Miró es va instal·lar a l’Arboç per a treballar a la fàbrica de filats HOPSA. Pagesos de professió mentre van viure a Belltall on treballaven terra de secà destinada al conreu dels alls i dels cereals, la Carmeta va viure la duresa d’aquella època imposada per la manca dels serveis bàsics com era la tasca d’anar a rentar la roba als rierols Sirolla i Taulera que passaven per Belltall.

En arribar a l’Arboç van residir al carrer de la Plateria, després al de l’Abat Escarré i finalment es van instal·lar de forma definitiva al carrer Rafael de Casanova.

Patrocinio Caramazana Palacios

Villalpando (Zamora) 02/02/1925 - L’Arboç, 14/03/2011, 86 anys Vidua de Joaquín Sánchez Parrilla i mare de Carmen i Benjamín es va instal·lar a l’Arboç amb la seva filla i el seu gendre fa sis anys. Provenia de l’Hospitalet de Llobregat.

Ramon Holgado Àvila (65 anys)

Càceres, 09/03/1946 - L’Arboç, 17/03/2011, 65 anys Resident a l’Arboç des del 1947, havia estat casat amb la Dora Marruecos i va ser pare de tres fills, Ramon, Noelia i Mercè.

Durant vint anys va treballar als Mobles Bové i posteriorment vint anys més a l’empresa de productes de neteja industrial vendrellenca CatalàNet. Home implicat en la vida associativa i política de la vila, va ser geganter durant l’etapa prèvia a l’actual configuració de la colla, membre de la junta del Club de Futbol L’Arboç i president de l’Agrupació Local de Convergència Democràtica.

Els problemes de salut el van apartar de la vida laboral de forma prematura i això li va permetre cultivar a fons la seva vena creativa com a pintor autodidacta amb la qual faceta s’hi sentia plenament identificat.

TRENA i PEU - MArÇ/ABriL 2011

60

MeTeOrOLOGiA

AGeNDA

( eL TeMPs A L’ArBOÇ )

( MArÇ - ABriL 2011 )

ANDREU SURIOL I RIBÉ

FEBRER 2011

DM

DC

DJ

DV

DS

DG

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

temperatures

MARÇ 2011 DLL

ACTIVITATS PARROQUIALS

ABRIL 2011 DLL

DM

DC

DJ

dia

dades

dia

dades

màxima

25

22,5 ºC

18

23,3 ºC

mínima de les màximes

17

10,6 ºC

3

8,4 ºC

mitja de les màximes

15,8 ºC

vent

16,5 ºC

mínima

2

2,0 ºC

1

1,3 ºC

màxima de les mínimes

22

9,9 ºC

27

11,3 ºC

mitja de les mínimes

pluja

DIA 3: Conferència sobre el pare Francesc Palau, profeta i místic, a càrrec de la germana Josepa Pastor, C.M.T., a les 8 del vespre, a la Casa de Cultura.

DIA 9: Dimecres de Cendra. Missa, amb imposició de la cendra, a les 7 de la tarda, a la Parròquia.

DIA 15: Reunió de Confraries de Setmana Santa, a les 8 del vespre, a la Parròquia.

DIA 19: Festa de Sant Josep. Missa a les 12 del migdia, a la Parròquia.

MARÇ 2011

4,9 ºC

7,2 ºC

ratxa màxima

22

13,8 m/s

23

12,7 m/s

màxima pluja

17

6,7 l/m2

12

96,0 l/m2

dies de pluja

4

6

total del mes

10,3 l/m2

142,2 l/m2

acumulada de l’any

65,4 l/m2

207,6 l/m2

LES UNITATS DE MESURA EMPRADES SÓN:

DV

DS

DG

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

- els graus Celsius per a les temperatures - els litres per metre quadrat per a les pluges - els metres per segon per a la velocitat del vent, que si la multipliquem per 3,6 obtindrem quilòmetres per hora.

Podeu consultar cada dia la nostra pàgina web: www.farmaciasuriol.com/meteo, on les dades s’hi actualitzen cada quinze minuts.

ACTIVITATS PARROQUIALS Dia 2: Sopar de la Fam, a les 9 del vespre, a l’Arbosense. Serà amenitzat per Urbano Bretos.

Dia 14: Trobada Llatinoamericana, a les 8 del vespre, a la Casa Parroquial.

Dia 15: Festa de la Mare de Déu dels Dolors. A les 8 del vespre, missa pels confrares difunts de l’any, cant dels planys, lliurament de medalles als nous confrares i assemblea, a la capella dels Dolors.

Dia 17: Diumenge de Rams. Benedicció de rams a la rambla Gener, a les 12. Seguidament, manifestació fins a la Parròquia i missa de Passió.

Viacrucis solemne, a la Parròquia, a les 5 de la tarda.

Dia 18: Dilluns Sant. Celebració comunitària de la penitència, a les 6 de la tarda a Santa Llúcia i a les 8 del vespre a la Parròquia.

Dia 19: Dimarts Sant. Viacrucis de joves des d’Albinyana a l’ermita de Sant Antoni.

Dia 21: Dijous Sant. D’11 a 1, confessions a la

Parròquia. Celebració del Dijous Sant a Santa Llúcia, a les 6 de la tarda, i a la Parròquia, a dos quarts de 8 del vespre. Hora santa a la Parròquia, a les 10 de la nit.

Dia 22: Divendres Sant. Viacrucis solemne pels carrers de la vila, a les 8 del matí. Celebració del Divendres Sant a Santa Llúcia, a les 6 de la tarda, i a la Parròquia, a les 7 de la tarda. Cant de l’Stabat Mater, de Pergolesi, per solistes de la Coral Polifònica del Vendrell, a les 8 del vespre, a la Parròquia. Seguidament, els armats vetllaran el Sant Crist.

Processó solemne pels carrers de la vila, acompanyada per la Banda del Prat de Llobregat, a les 9 del vespre. A continuació, Dansa de la mort, de Verges, per l’Esbart Dansaire de Banyeres.

Dia 23: Dissabte Sant. A partir de les 11 del matí, cantada de caramelles infantils pels carrers de la vila. Vetlla Pasqual a Santa Llúcia, a les 8 del vespre, i a la Parròquia, a dos quarts d’11 de la nit. Seguidament, cantada de caramelles pel Cor Gran de Caramelles.

Dia 24: Diumenge de Pasqua. Missa a l’Hospital, a les 9 del matí, i a la Parròquia, a les 12 del migdia.

Seguidament, cantada de caramelles pels carrers de la vila.

Dia 25: Dilluns de Pasqua. Missa a les 7 de la tarda, a la Parròquia.

Dia 27: Festa de la Mare de Déu de Montserrat. Missa a les 12 del migdia, a la Parròquia. Consell Parroquial, a dos quarts de 10 de la nit.

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

61

PASSATEMPS MARIA JANÉ MITJANS

(Solució dels passatemps a la pàgina de Serveis)

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1

Sudoku El joc consisiteix en omplir la quadrícula de 81 caselles quadrades, distribuïdes en 9 files i 9 columnes amb els números de l’1 al 9.

2 3

En cada fila i en cada columna no es pot repetir cap número.

4

El taulell del joc està dividit en 9 blocs quadrats de nou caselles en els que tampoc es pot repetir cap número.

5

Aquest passatemps, que ara està tant de moda, en realitat és molt antic.

6

Va ser inventat cap al 1783 per Leonhard Euler, un dels millors matemàtics de tots els temps, nascut a Basilea al 1707.

7 8

8

6

5

9

4 10

8

7 HORIZONTALS: 1.Secció de la Trena i Peu on podem veure imatges del passat de la vila i identificar-ne els protagonistes. 2. Surt. La primera. S’uneixen per lluitar en contra de l’octau passatger.3. Ho tornem a dir sense vocalitzar. El del glaç surt a la revista número 47. Una creu sola que a Anglaterra prenen cada tarda. 4. El camí del rei s’ha fet un embolic. Se’m remou l’estómac a l’autobús. 5. Nom de l’exposició de ceràmica i pintura en la que va participar un arbocenc que va recollir la revista número 33. No li cal dutxar-se, però si girar-se. 6. Tipus de final de la pel·lícula que no ens sorpren. Moviment compulsiu i repetitiu que no s’acaba. 7. Afirmació. Paret feta a l’inrevés. Extremitat d’au.

8. La primera i la quarta de les cinc. Serveixen per regar o per fer-hi capbussades a l’estiu. 9. Negació que no goses acabar. Dos romans. Déu del sol. Repetit, nom de la ràdio de Queen. 10. Ve de la 1 vertical. Una altra creu sola.

VERTICALS: 1. Especial que va ocupar la foto de portada de la revista número 48 i que segueix per la 10 horitzontal.

2. Produïda per una bomba. La primera de totes. 3. Una de les bilabials. Com seria la revista que ens ocupa sense vocals. Penúltim número de la revista publicat. 4. Beguda.

Presa que penja dels peus. Un altre cop el penúltim. 5. La segona que es vocalitza. I ja tornem a tenir la bilabial. Procedent de Rússia. La última i el primer. 6. Ens indica on som i on hem d’anar. A l’inrevés, nom del disc d’Skatacrak que es presentava a la revista de març-abril de 2007. 7.

Que ha estat percebut amb l’olfacte. Un dels endolls vermells que no deixen de funcionar mai. 8. Corrent d’aigua petita. De vegades els traiem de la màniga. La primera i sola. 9. La tercera i la segona de les que fan servir les cordes que tennim tots. Desgavell del son provocat per un mitjà de transport. 10. Nom de la residència d’avis de la que es parla en el número 35.

5

8 2 5

2

9 9

9

4

2 6

5

2

6

3

7 1

8 4

3

5 2

4

2

5

9

5

6

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

SERVEI DE TRENS

TELÈFONS D’INTERÈS

(a data 13/04/2011, segons pàgina web de Renfe)

L’ARBOÇ - MANRESA

L’ARBOÇ - SANT VICENÇ

Dissabtes i festius

dilluns a divendres feiners

Dissabtes i festius

05.34

06.34

06.29

07.52

06.03

07.34

07.49

08.28

08.43

09.28

08.34

09.43

10.28

09.34

10.46

11.28

10.34

11.58

12.28

11.34

12.58

13.28

07.46

12.34

13.58

14.28

08.35

13.34

14.58

15.28

09.35

14.34

15.58

16.28

10.35

15.34

16.58

17.26

12.05

16.34

17.58

18.28

13.04

17.34

18.58

19.28

14.05

18.34

19.58

20.28

15.05

19.34

20.28

21.28

16.05

20.34

20.43

21.58

17.04

20.58

23.16

18.04

21.28

00.21

19.04

21.58

19.46

22.52

20.50

23.45

07.15

Ambulàncies: 904 110 110 Biblioteca Municipal: 977 671 992

dilluns a divendres feiners

06.31

Ajuntament: 977 670 083

Bombers: 977 667 185 CAP: 977 671 588 CAP Urgències: 977 667 704 Casa de Cultura / P.I.J.: 977 670 621 Consell Comarcal: 977 157 171 Correus: 977 671 405 Enllumenat Públic (urgències): 659 962 779 Emergències (de tot tipus): 112 Escola Bressol Minyons : 977 671 755 Estació RENFE : 977 259 206 Farmàcia : 977 670 009 / 977 670 487 Funerària: 977 671 378 Gent Gran, digui’m: 900 555 012 Jutjat de pau: 977 670 443 Mossos d’esquadra: 977 663 333 Parròquia: 977 670 407 Piscina Municipal Coberta: 977 109 323 Policia Local : 900 666 222 Poliesportiu: 977 670 713 Ràdio l’Arboç: 977 167 713 Taxi: 606 70 64 35 / 977 698 150 Urgències (ambulàncies): 977 252 525 Veterinària : 977 671 233

00.24

SERVEI DE “LA POPULAR” L’ARBOÇ - TARRAGONA

L’ARBOÇ - VILAFRANCA

dilluns a divendres feiners

Dissabtes FEINERS

dilluns a divendres feiners

Dissabtes FEINERS

06:10

8:33

09:05

7:38

07:05

12:48

12:30

07:45

14:30

10:05

19:30

MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ PASSATEMS

11:42

16:05 DIUMENGES I FESTIUS NO HI HA SERVEI DES DE L’ARBOÇ

Els horaris de les sortides són des de la parada N-340. Les sortides de la plaça de Catalunya són 5 minuts després (direcció Vilafranca i Tarragona). El compliment dels horaris està condicionat a la fluïdesa del trànsit.

F

E

M M

I

X

A

R

P

T

A

L

R

D

O

N

A

E

S

P

S

I

A

O

N T

SUDOKU

(INFORMACIÓ ACTUALITZADA)

SERVEIS

62

A

E

M

M O

R

I

A

A

L

I

E

N

P

O

U

M

A

R

E

J

O

A

T

E

N

E

R

A

T

C

T

I

R

R

U

M

A

L

A

A

B

I

I

G

A

L

L

S U

E

S

R

A

C

I

S

T

A

T

4

2

8

6

3

7

1

9

5

9

5

1

4

2

8

7

3

6

3

6

7

9

5

1

8

4

2

5

7

4

2

8

9

3

6

1

6

1

3

5

7

4

9

2

8

2

8

9

3

1

6

4

5

7

7

9

5

1

6

3

2

8

4

1

3

6

8

4

2

5

7

9

8

4

2

7

9

5

6

1

3

TRENA i PEU - MARÇ/ABRIL 2011

63

FEM MEMÒRIA...

IMATGES D’UN TEMPS PASSAT

Any 1962 - Dansaires de l’Esbart Sant Julià de l’Arboç

Fotografia: Col·lecció Paco Nogueira García

1

2

3

4

5

01. Josep VALLVERDÚ ESCARRÀ

6

02. Eduard JANÉ RABELLA 03. Joan HILL PUJOL 04. Vicenç PEÑA SALVADOR

7

8

9

10

11

05. Josep MITJANS ALTET 06. Joan MANZANO SÁNCHEZ 07. Mercè ROMAGOSA TOTUSAUS 08. Montserrat GALOFRÉ PAPIOL

12

13

14

15

16

09. Josefina SOLDEVILA (Sra. de Pell) 10. Maria Teresa ALBORNÀ BORRELL 11. Rosa MAIMÓ GRAU 12. Josep MANZANO SÁNCHEZ 13. Maria CRUAÑES MALLOL 14. Anna Maria CHICÓN ALTET 15. Maria Antònia URPÍ ALBORNÀ 16. Joan SERRES MURTRÓ