Quadern 5
COMUNICACIÓ I LLENGUATGE EN LA
SXF
Quadern 5
Direcció:
Pilar Elias i Carles Fauró
Assessorament:
Dra. Carme Brun
Contingut:
Berta Romeo
Dibuix:
Marc Isamat
Disseny:
Berta Romeo
© Associació Catalana Síndrome X Fràgil, 2020 Plaça del Nord, 14 (Col·legi La Salle Gràcia) 08024 Barcelona
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
2
2. QUINS ASPECTES PODEN INFLUIR EN EL LLENGUATGE?
3
3. PRIMERES CONDUCTES COMUNICATIVES
4
4. COMPRENSIÓ DEL LLENGUATGE
8
5. EXPRESSIÓ DEL LLENGUATGE
12
5.1. CARACTERÍSTIQUES DE LA PARLA
12
5.2. APRENENTATGE DE PARAULES
14
5.3. DESENVOLUPAMENT DE LA MORFOSINTAXI
14
5.4. HABILITATS DE CONVERSA I PRAGMÀTICA
15
6. EL LLENGUATGE A L’EDAT ADULTA
21
1. INRODUCCIÓ La majoria de nens i nenes amb la
Les nenes presenten una menor
Síndrome X Fràgil (SXF) mostren
afectació que els nens tant en
interès per comunicar-se amb els
comprendre com en expressar-se i
altres i arriben a desenvolupar el
el llenguatge es desenvolupa més
llenguatge oral, encara que hi ha
ràpidament, però ambdós mostren
un petit grup que pot arribar a no
una alteració considerable en les
parlar o bé a expressar-se amb
habilitats
poques paraules. Els infants que no
interaccionar amb els altres.
per
conversar
i
desenvolupen el llenguatge oral solen
tenir
l’Espectre associat
de i
un
Trastorn
l’Autisme una
de
La
intervenció
logopèdica
és
(TEA)
necessària, no només per millorar
discapacitat
les alteracions en el llenguatge,
intel·lectual més greu.
sinó per afavorir i potenciar la comunicació amb els altres ja des
Normalment, el llenguatge s’inicia
d’edats molt primerenques.
amb retard i es desenvolupa més lentament del que s’espera per la
Aquest quadern pretén donar a
seva edat.
conèixer com es caracteritza el
La comunicació i el llenguatge són
llenguatge oral en els infants amb
àrees de relativa debilitat en els
SXF i en l’etapa adulta. També es
primers anys de vida, tot i que
presenten
acaba sent un punt fort en relació
estratègies
al seu perfil cap als 6-7 anys.
desenvolupament del llenguatge i
orientacions per
promoure
i el
potenciar la seva comunicació amb els altres.
2
2. QUINS ASPECTES PODEN INFLUIR EN EL LLENGUATGE? Hi ha una sèrie de característiques del fenotip conductual que poden tenir un impacte en la comunicació i el llenguatge: Nivell de capacitat intel·lectual.
Dèficit d’atenció, la hiperactivitat i
Els infants amb un nivell cognitiu
la
conducta
més alt tindran, generalment,
dificultats per romandre atents a
millors habilitats lingüístiques.
la
conversa
impulsiva Presència
de
simptomatologia
d’autisme.
Quan
hi
diagnòstic
d’autisme
ha
un
impulsiva. i
la
poden
Les
tendència afectar
la
comprensió quan són petits i la comunicació amb els altres.
associat,
poden tenir dificultats més grans per expressar-se i comunicar-se.
L’excessiva timidesa i l’ansietat social. Dificulten les relacions socials i propicien un llenguatge
Dificultats d’integració sensorial.
menys
estructurat
i
amb
El contacte visual, sobretot amb
repeticions. En situacions molt
persones
angoixants, poden deixar de parlar
desconegudes,
els
resulta força molest, i l’evitació de la
mirada
obstaculitza
(mutisme selectiu).
les L’estil de processament de la
interaccions socials.
informació. Les persones amb SXF
Otitis de repetició. Poden causar
acostumen a captar la informació
pèrdua auditiva i, depenent del
de forma global, com un tot, i els
moment d’aparició i del grau de la
costarà
pèrdua,
seqüenciada
poden
afectar
el
desenvolupament del llenguatge.
captar en
la
informació un
ordre
determinat. Això els dificultarà explicar històries o fets de forma ordenada. 3
3. PRIMERES CONDUCTES COMUNICATIVES El desenvolupament del llenguatge
Això pot comportar que els costi
s’inicia molt abans que els infants
prestar i mantenir l’atenció a les
puguin
joguines que vulguem compartir
comprendre
i
produir
paraules. Abans que sorgeixin les
amb
primeres
interaccions amb l’adult.
paraules
(etapa
pre-
ells
o
mantenir
les
lingüística), els nadons emeten una sèrie
de
conductes
socials
primerenques com són el somriure, la mirada, les vocalitzacions (plor, crits i sons guturals), els gestos i el balboteig. En el cas dels nens amb SXF, l’aparició de les primeres paraules es retarda més enllà dels 12 mesos
També es retarden l’aparició de
i,
gestos i l’inici del balboteig més
per
aquest
motiu,
solen
romandre durant més temps en
enllà
dels
6-9
mesos,
i
es
aquesta etapa pre-lingüística.
desenvolupen de forma més lenta. El balboteig és la repetició de
Poden
presentar
retards
en
cadenes de síl·labes com “ba-ba-
establir el contacte visual, que
ba”, i aquest aspecte serà el pas
hauria d’aparèixer típicament als 2
previ per començar a parlar. Per
o 3 mesos, i tendeixen a evitar la
aquest motiu, caldrà que els
mirada.
ajudem
a
potenciar
aquestes
formes de comunicació prèvies al llenguatge oral.
4
ORIENTACIONS PER POTENCIAR LA COMUNICACIÓ Dirigir-se als nadons amb una
Aprofitant la seva bona capacitat
parla lenta i clara, amb bona
imitativa és important imitar les
entonació, un llenguatge simple i
expressions facials, el balboteig o
pauses més llargues entre frases.
els gestos que faci l’infant, ja que
Cal
això
ajudar-nos
d’expressions
potenciarà
que
també
facials i gestos molt marcats.
comencin a imitar-nos. La imitació
Aquesta forma de parlar facilita
no
l’atenció
desenvolupament del llenguatge,
del
nadó
envers
el
llenguatge.
sinó
només també
ajuda a
establir
al torns
d’interacció. Ens podem ajudar de Estar atents i interpretar les mirades, els somriures, els gestos
jocs que afavoreixen “l’ara tu, ara jo”.
i els sons que fan espontàniament com si volguessin dir alguna cosa i
Per exemple: el nen colpeja una
respondre-hi de seguida amb una
cassola amb un cobert de joguina,
carícia, donant-los allò que volen,
la mare imita la seva acció. L’infant
alçant-los, dient-los alguna cosa
troba divertit el joc i torna a
agradable, etc. D’aquesta manera,
colpejar la cassola, la mare hi
entenen
aquestes
torna de nou. S’estableix d’aquesta
conductes, obtenen una resposta
manera una de les bases per una
del seu entorn.
conversa: els torns d’interacció.
que,
fent
5
Posar-nos a la seva alçada i seguir
Per exemple: si està mirant un
la seva iniciativa. Jugar i fer
tren de joguina, podem acostar-li
comentaris relacionats amb allò
el tren i dir: “Mira! Un tren! Quin
que
aquell
tren més llarg! El tren fa txu
moment, promou que els dos
txuuuuu”. Podem donar el tren al
estigueu atents al mateix objecte
nen i esperar la seva reacció per
o activitat, aspecte important i
tornar a intervenir nosaltres.
els
interessa
en
previ al llenguatge.
Per
incrementar
vocalitzacions,
les
Vegem-ne
uns
exemples:
Dir
poden
“aaam, que bo”, mentre el nadó es
amb
posa algun aliment a la boca; dir
durant
“uuui, ha caigut!” quan quelcom
comunicatives
cau a terra; imitar el so de
quotidianes o bé escoltar i imitar
l’ambulància que acaba de passar,
els sons de l’entorn.
“ninooo ninooo”!
relacionar onomatopeies
es
seves
objectes i
situacions
sons
És més fàcil i motivador que comencin 6
a
onomatopeics.
imitar
sons
Els jocs de falda, les cançons i els
No insistir que mirin als ulls, ja
contes són tres activitats que
que sabem que és quelcom molest
promouen
el
per a ells i podem bloquejar la
llenguatge. A part de ser plaents
interacció. A mesura que vagin
als infants, tenen una estructura
agafant
que es repeteix sempre de la
capaços d’establir contacte ocular
mateixa manera i els permet
amb més freqüència i durant més
anticipar què vindrà, i això els
temps.
especialment
confiança
seran
més
incentiva a prendre el seu torn. No centrar-nos, només, a fer que
Moltes cançons o jocs de falda
l’infant parli. El que és important
acaben amb un gest o moviment
és que aprengui a comunicar-se i
que els fa gràcia. Podem jugar a
expressar
aturar-nos just abans del moment
bàsiques com demanar, rebutjar,
que més els agrada i esperar una
mostrar, etc. Si entén la necessitat
reacció abans d’acabar el joc.
de comunicar-se, això facilitarà
diverses
funcions
l’inici del llenguatge. Per exemple: amb el joc “Arri arri
tatanet”, ens podem aturar just abans
del
balancegem
moment el
nen
que
enrere
i
esperar que ell mateix ens ho demani o reaccioni de qualsevol manera (un so, un gest, una mirada, etc.).
7
4. COMPRENSIÓ DEL LLENGUATGE Quan són petits, sembla que
Sovint, reformulant les preguntes,
comprenen més del que poden
podem
expressar.
comprenguin
Així
doncs,
la
comprensió de paraules i frases
aconseguir allò
que que
els
demanem.
acostuma a ser un punt fort, però a mesura que les frases es van
És possible que els infants amb un
complicant,
diagnòstic
poden
sorgir
d’autisme
dificultats. La seva forma de captar
presentin
més
la informació de forma global pot
comprensives.
associat, dificultats
portar a una comprensió errònia, ja que poden quedar-se amb paraules
Tant els nens com les nenes tenen
aïllades i relacionar-les de forma
dificultats per indicar que no han
que pot ser lògica per a ells.
entès alguna cosa. També els costa preguntar i demanar ajuda, així
Per exemple, si estem llegint un
que serà important assegurar-nos
conte sobre ratolins i preguntem:
que comprenen allò que els diem i
“Quin animal menja ratolins?”,
usar
poden
necessari.
paraules
captar
globalment
aïllades
les
“menja”
“ratolins”, i respondre “formatge”.
ajudes
visuals
en
cas
i En general, les nenes mostren una millor comprensió que els nens, però aquesta és molt literal. Els costa
entendre
intencions, bromes,
segones acudits
o
metàfores. Això va relacionat amb les dificultats en comprendre les intencions
dels
altres,
les
expressions facials o l’entonació amb la que es diu una cosa. 8
ORIENTACIONS PER MILLORAR LA COMPRENSIÓ Usar les rutines (com l’hora del bany, l’hora de dinar, els jocs, rutines pròpies...) per facilitar la comprensió de paraules. Intentar que
sempre
apareguin
les
mateixes paraules amb un únic referent clar i visible. Per exemple: a l’hora del bany, solen
aparèixer
les
paraules
“aigua”, “sabó”, anomenem parts del cos
que anem rentant...
Aquesta
rutina
repetitiva
farà
diària que
tant acabin
comprenent aquestes paraules i accions usades en aquest context. Reforçar el llenguatge oral amb
Per exemple: si el nen vol més
ajudes visuals. Generalment, són
aigua, se li pot mostrar un gest
més sensibles a la informació
amb la mà per simbolitzar “més”
visual. Per tant, si les paraules
acompanyat de la paraula i,
importants
immediatament,
sempre
les del
acompanyem mateix
gest,
donar-li
més
aigua
possiblement això ajudi a millorarne la comprensió, la imitació i, fins
Parlar amb frases senzilles i
i tot, que prengui la iniciativa per
curtes, i evitar donar vàries ordres
comunicar-se.
o informacions alhora. 9
També, quan parlem d’alguna
evitar canviar a “gosset” o “bub-
cosa, podem mostrar l’objecte real
bub”, ja que això els dificulta
o una imatge d’allò que estem
associar les coses que els envolten
parlant.
amb el seu nom. que
A més, és important repetir les
“poma”,
paraules de forma freqüent en
associarà millor el significat amb la
diferents situacions, ja que com
paraula si alhora li mostrem la
més escolti una paraula, més
fruita i la pot tocar, olorar,
fàcilment la comprendrà. En el cas
assaborir...
de
Per
exemple:
entengui
la
si
volem
paraula
paraules
que
representin
accions (o verbs) ens podem ajudar de gestos i que sempre siguin els mateixos. Per exemple: “dóna’m” es pot
gesticular amb la mà oberta i tancant i obrint els dits cap al palmell de la mà, i és una paraula que es pot usar en moltes situacions. Per facilitar la comprensió de paraules, anomenem
cal amb
que
sempre
la
mateixa
paraula la mateixa cosa, sense utilitzar diminutius. Per exemple: si normalment ens referim a un gos com a “gos”, 10
La lectura de contes compartida
Per exemple: si el protagonista del
permet exposar l’infant a un
conte té un cotxe de joguina,
llenguatge
amb
podem mostrar-li el seu cotxe i dir-
referents visuals molt clars. Podem
li: “mira, és un cotxe de joguina,
explicar el conte seguint el fil de la
com el teu! Apa, també corre!
història, parlar sobre les imatges o
Bruum bruuum”.
ric,
variat
i
bé seguir l’interès de l’infant per un dibuix concret. Llegir el mateix
conte en diverses ocasions i explicar-lo similar
sempre
ajuda
els
de
forma
nens
a
Cal posar èmfasi o exagerar l’entonació que
ens
d’aquelles interessa
paraules que
comprenguin, ja que aquest canvi
comprendre paraules i frases.
en l’entonació captarà l’atenció del També podem fer referència a aspectes
de
la
seva
nen.
vida
quotidiana per tal que pugui
comprendre aquestes paraules i frases en altres contextos fora del conte. 11
5. EXPRESSIÓ DEL LLENGUATGE Sovint, comencen a parlar amb retard i, de vegades, pot ser difícil entendre el que diuen. Hi ha molta variabilitat en les dificultats que presenten en els diferents aspectes del llenguatge.
5.1. CARACTERÍSTIQUES DE LA PARLA La parla dels nens pot resultar poc
Per exemple dir
comprensible per als altres per
comptes
diversos motius.
errors ocorren també en els nens
de
“blobus” en
“globus”.
Aquests
sense SXF, però en els nens amb Per una banda, poden donar-se
SXF poden persistir durant més
errors fonològics. La fonologia, de
temps.
forma
resumida,
és
el
reconeixement dels sons de la parla i la capacitat de col·locar-los correctament en les paraules. Lligat amb el tipus de processament global que els caracteritza, quan són petits els costa percebre els sons de la parla de forma aïllada i ordenar-los i seqüenciar-los per
pronunciar paraules. Per aquest motiu, poden ometre
Tot i així, la bona capacitat
sons o substituir uns sons per
d’imitació verbal pot ajudar que
altres quan parlen.
aquests dèficits no s’observin tant en
el
llenguatge
tendeixin a resoldre’s. 12
oral
i
que
D’altra banda, és freqüent trobar un to muscular disminuït (hipotonia) en els músculs de la cara i boca, i una
mala
moviments comporten
coordinació
dels
(dispràxia)
que
dificultats
tant
en
l’alimentació (mastegar, deglutir, control
del baveig...) com en
l’articulació dels sons de la parla. Generalment, poden dir o repetir paraules de forma bastant clara, però s’evidencien més les dificultats
La majoria de nenes no presenta
articulatòries com més llarga és la
dispràxia oral i la seva parla sol ser
paraula o la frase.
més clara i intel·ligible, encara que poden presentar algunes
Tant els nens com les nenes
dificultats depenent del grau de
tendeixen a parlar molt ràpid i a
discapacitat intel·lectual i de la
modular poc la veu, tot i que també
presència
poden realitzar canvis fluctuants en
TEA.
de
simptomatologia
la velocitat, passant d’una parla ràpida a una lenta. En situacions
La timidesa extrema que mostren
altament angoixants és quan solen
pot fer que parlin massa fluix o
parlar més de pressa i això fa que
massa de pressa o que s’observin
sorgeixin més repeticions i la parla
riures
sigui menys comprensible.
conversen.
nerviosos En
mentre
situacions
poc
familiars o davant de persones Alguns nens i nenes tendeixen a
desconegudes poden arribar a
parlar amb un volum de veu alt
parlar menys o, fins i tot, a
però
presentar mutisme selectiu, és a
davant
de
persones
desconegudes poden fer-ho més
dir, deixar de parlar.
fluix de l’habitual. 13
5.2. APRENENTATGE DE PARAULES L’aprenentatge de paraules esdevé,
En els casos de nens que tenen
tant per a nens com per a nenes,
autisme
un punt fort dins el seu perfil.
llenguatge es pot veure encara més
associat,
l’inici
del
retardat, a més de presentar més
Les primeres paraules triguen a
dificultats per aprendre mots nous.
aparèixer més enllà dels 12 mesos. En els nens, poden sorgir cap als 3
Les
nenes
triguen
anys o més tard, però una vegada
començar a parlar. Les primeres
comencen a parlar, tenen certa
paraules poden aparèixer una mica
facilitat per aprendre paraules
abans dels 2 anys. En general,
noves, ja que mostren unes bones
mostren un nivell de vocabulari
habilitats imitatives i una bona
més elevat i divers que els nens,
memòria auditiva.
relacionat
amb
el
menys
seu
a
nivell
intel·lectual.
5.3. DESENVOLUPAMENT DE LA MORFOSINTAXI La morfosintaxi fa referència a les
Generalment, els nens mostren un
regles que descriuen la manera
retard per combinar les primeres
com formem les paraules i les
paraules per formar frases i per
combinem per fer frases. Inclou
expressar enunciats cada vegada
l’ús de morfemes per modular el
més complexos. Acostumen a usar
significat de les paraules (plurals,
frases més aviat curtes i senzilles
marques
temps
en relació a la seva edat. Poden
verbal...), l’estructura de la frase, la
presentar dificultats en organitzar
concordança gènere i nombre, etc.
les paraules de forma coherent
de
gènere,
dins una frase i/o deixar frases sense acabar. 14
Poden tenir problemes per utilitzar
vegada
més
complexes
que
paraules com els pronoms (jo, tu,
expressin millor allò que volen dir.
ell, em, et...), els possessius (meu, teu, seu...) o els comparatius (“és
Les nenes tenen més facilitat per
més dur que”) de forma adequada.
fer frases ben estructurades i més complexes. Encara que hi ha molta
Aquests
aspectes
milloren
variabilitat, la morfosintaxi no sol
lentament amb el pas del temps, i
ser un àmbit de gran dificultat per
poden anar elaborant frases cada
a elles.
5.4. HABILITATS DE CONVERSA I PRAGMÀTICA La
pragmàtica
que
Encara que els nens i les nenes
presenta més repte per als nens i
amb SXF puguin tenir un bon
nenes amb SXF. Consisteix en la
vocabulari i una bona capacitat per
capacitat d’usar el llenguatge en la
fer frases amb certa complexitat,
interacció social. Per una banda,
pot resultar difícil mantenir una
ser
capaços
intencions
i
és
l’àrea
d’interpretar
les
conversa
necessitats
de
presenten una important alteració
l’interlocutor i, per l’altra, ajustar-
amb
ells,
ja
que
en les habilitats conversacionals.
se als torns de paraula i respectar els principis de conversa. Aquests són:
seleccionar
rellevant,
en
informació la
quantitat
necessària, de forma clara i sense ambigüitat, tenint en compte la situació en la qual ens trobem.
15
Sovint, els costa iniciar i mantenir
Solen
usar
converses, sobretot quan es tracta
tangencial, que es refereix a donar
de temes que no són del seu
respostes,
interès. Però pot passar el contrari:
comentaris que no tenen massa a
quan un tema els agrada molt, pot
veure amb el tema de conversa.
fer
un
llenguatge
preguntes
o
costar que canviïn per tractar-ne un altre.
També són característiques les perseverances, que fan referència
També mostren dificultats per
a introduir constantment els seus
respectar els torns de paraula.
temes preferits a la conversa,
Poden no respondre quan se’ls
sense tenir en compte el tema que
pregunta directament o bé parlar al
ha iniciat l’altra persona. Parlar dels
mateix moment que ho fa l’altra
seus interessos els dóna seguretat i
persona, sense esperar que acabi el
els redueix l’ansietat que els
seu torn. La dificultat en mantenir
comporta parlar de temes nous i
el contacte ocular comportarà que
desconeguts.
siguin poc sensibles als senyals visuals per prendre el torn de
Amb freqüència repeteixen sons,
paraula o per assegurar-se que
paraules, frases i/o preguntes, que
l’oient els està entenent.
poden alterar el flux de la parla i de la conversa. Acostumen a repetir expressions o preguntes que han dit ells mateixos, que han escoltat fa una estona o que són “frases preferides” que usen una vegada i una altra durant la conversa. Per exemple: un nen de 9 anys cada matí li diu al pare i/o a la mare: “estàs guapo/a eh! Estàs guapo/a!”
16
Aquestes expressions o preguntes
impulsiva de parlar dels seus temes
repetides poden ser adequades al
preferits
context però no aportar contingut
l’ansietat.
per
tal
de
rebaixar
a la conversa, com ara ”Ara què farem? Ara què farem?” o “On vas?
Les
nenes,
tot
i
tenir
unes
On vas?”. Les preguntes poden ser
capacitats cognitives normalment
repetides unes quantes vegades tot
més elevades i un millor nivell de
i que hagin obtingut ja resposta.
llenguatge oral que els nens, també
presenten problemes durant la La
hipersensibilitat
a
estímuls
interacció amb els altres.
sensorials i l’ansietat social farà que sentin una elevada excitació en
Comparteixen les dificultats que
situacions
social.
s’observen en nois en iniciar i
Concretament, mostren molèstia
mantenir converses, i un discurs
quan estableixen i mantenen el
tangencial. El seu contacte ocular
contacte visual perquè no poden
també és evitatiu.
d’interacció
regular aquesta entrada sensorial. La perseverança també es veu en el Aquesta gran excitació pot fer que
llenguatge de les noies, però amb
evitin més la mirada, augmenti el
una freqüència menor. Els salts
llenguatge repetitiu i tangencial, i
constants d’un tema a un altre
incrementi també la tendència
poden produir un discurs poc coherent.
17
Els pot costar comprendre les
Quan es posen nervioses, els
intencions dels altres i interpretar
problemes
la comunicació no verbal (gestos,
manifestar-se com un excés de
mirades, expressions facials...).
parla, un ús atípic de les paraules o
dificultats
discursius
per
poden
trobar
les
paraules adequades a la situació de conversa.
ORIENTACIONS PER MILLORAR L’EXPRESSIÓ Reduir el nivell d’ansietat els ajudarà a
millorar
alguns
aspectes
Sobreinterpretar: Donar significat
del
a allò que diuen o fan, guiant-nos
llenguatge i de relació amb els altres.
de pistes com ara cap a on miren,
Podem usar estratègies com la
els objectes que hi ha a l’entorn,
respiració i la relaxació o cercar
on assenyalen...
aquella tècnica que pugui ajudar a
cada persona a rebaixar l’excitació.
Per exemple: un nen diu “oga”, i veiem que hi ha una pilota a la
El recolzament visual els pot ajudar a
vora, aleshores responem amb
organitzar el seu discurs i es pot
una frase simple: “vols la pilota!” i
fomentar el gest com a suport de
li acostem.
l’expressió oral.
Hi ha algunes estratègies que ens poden
ajudar
comunicació
a
ells
i
nen, incloent algun element nou.
la que
Per exemple: si el nen diu “Jan,
contribueixen a la millora del seu
pa”, li podem respondre “Sí! El Jan
llenguatge, com són:
menja pa!”.
18
amb
mantenir
Expansions: imitem allò que diu el
una
Evitar les correccions directes com
frase i deixem el final obert per a
“això no es diu així”. Intentar
què el nen respongui amb una
corregir les paraules o les frases
paraula.
incorrectes repetint el que el nen
Encadenaments:
iniciem
diu Per exemple: mentre vestim un
però
donant
el
model
correcte.
nino, podem començar frases
com “primer li posarem ...” per a
Per exemple: si el nen diu “la
què el nen digui “pantalons”.
xulata”, podem oferir-li un bon model
repetint
“mmm,
la
xocolata!”. Les situacions de joc (jugar a cuinar, a doctors, amb animals de la
selva...)
també
ajuden
a
aprendre noves paraules i a usar el llenguatge en diferents contextos. Però també podem acabar frases que ha iniciat el nen.
Les preguntes directes poden incomodar-los.
En
algunes
ocasions, podem iniciar frases Per exemple: el nen diu “el mico
perquè ells les acabin.
corre” i podem afegir “perquè té por!”.
Per exemple: en comptes de preguntar “on vas anar ahir?”,
Resulta més positiu fixar-nos en
podem
incitar
la
resposta
allò que ens volen dir més que no
començant la frase “ahir vas anar
pas amb el com ens ho diuen.
a...”.
19
Quan repeteixen unes quantes
les frases fetes, però sempre
vegades la mateixa pregunta,
explicant el seu significat i, si cal,
intentar no respondre’ls més de
amb
tres vegades. En la primera,
dibuixos...).
ajuda
visual
(imatges,
podem donar una resposta. En la segona,
podem
resposta.
Però
recordar-los
que
la
De nou, la lectura compartida de
tercera,
contes és una activitat idònia per
repetir-los a
la ja
els
hem
millorar l’expressió del llenguatge.
respost i que no tornarem a
Permet ampliar el vocabulari i
contestar la mateixa pregunta més
progressar cap a frases més
vegades.
complexes.
És
una
bona
oportunitat per parlar sobre les En situacions de mutisme selectiu
emocions, els pensaments i les
és millor no forçar a parlar. Caldrà
intencions
dels
personatges.
consultar a un/a psicòleg/-loga.
També permet elaborar un discurs més estructurat amb l’ajuda de
És adequat que usem l’humor, les bromes, les segones intencions i
20
les il·lustracions.
En el cas de nens i nenes que no arriben
a
el
família, decidiran quin és el sistema
necessari
comunicatiu que més s’ajusta a les
introduir un sistema alternatiu
capacitats i necessitats tant del/la
i/o
nen/-a com de la família en cada
llenguatge
desenvolupar
El/La logopeda, juntament amb la
oral,
és
augmentatiu
de
la
comunicació (SAAC). L’objectiu és
moment.
que l’infant aprengui a comunicarse amb un sistema diferent o bé complementari al llenguatge oral, com poden ser gestos, signes, imatges, pictogrames...
6. EL LLENGUATGE A L’EDAT ADULTA En
la
majoria
de
casos,
el
En molts casos, també presenten
llenguatge sol evolucionar cap a
menys
una major fluïdesa i una parla més
hiperactivitat que els nens. La
comprensible, encara que poden
disminució d’aquests trets pot
mantenir-se algunes dificultats en
comportar una millor articulació i
la
un llenguatge més coherent i amb
pronunciació.
Les
habilitats
d’expressió tendeixen a equiparar-
ansietat,
impulsivitat
i
menys repeticions.
se a les de comprensió en l’edat
adulta, i el vocabulari segueix
Tot i la millora general en el
essent un punt fort, encara que
llenguatge comprensiu i expressiu,
l’aprenentatge sol ser més lent que
les dificultats en les habilitats
en la infantesa.
conversacionals i socials segueixen sent evidents en l’adultesa tant en homes com en dones. 21
ALGUNES ORIENTACIONS GENERALS Parlar
conjuntament
de
les
són els guions socials. Aquests
activitats que tenen programades
consisteixen en una successió
durant el dia, acompanyant-nos
d’imatges
d’imatges, per tal que ells també
formen els passos a seguir en una
puguin anticipar-se i estar més
situació social concreta.
o instruccions que
tranquils. En finalitzar el dia, podem comentar plegats com han
Per exemple: anar a comprar el
anat les activitats, què és allò que
pa. Pas 1: Quan arribem al forn de
més o que menys els ha agradat,
pa
etc.
dia/tarda”); Pas 2: Esperem que el
saludem
(“hola”,
“bon
dependent o la dependenta ens Animar-los a realitzar diverses
miri per saber que és el nostre
activitats de la vida diària (segons
torn. Pas 3: Li demanem una barra
el cas) en les quals es requereixi
de pa i acabem amb “si us plau”.
interacció amb els altres, com anar
Pas 4: Escoltem el preu i paguem
a comprar (al supermercat, a la
el que ens diu. Pas 5: Donem les
farmàcia...), viatjar en transport
gràcies i ens acomiadem (“adéu”).
públic, realitzar esport o activitats lúdiques, etc. Aquestes situacions
Ajuden a fer les interaccions més
d’interacció
comprensibles
permeten
que
per
a
ells,
aprenguin a usar el llenguatge en
proporcionant un repertori de
diferents contextos.
respostes adequades a diferents situacions
socials
quotidianes.
Un recurs que pot ajudar a
Aquests guions poden aplicar-se ja
disminuir l’ansietat i, per tant,
des de la infantesa, de forma molt
reduir el llenguatge tangencial, les
simple i adaptada, i practicar-se a
perseverances i les repeticions,
casa i amb diferents persones.
22
CONCLUSIONS Encara que el llenguatge comença sent un aspecte preocupant quan són petits, els nens i les nenes solen evolucionar cap a un desenvolupament que, en menor o major grau, els permet comunicar els seus pensaments, sentiments i necessitats i, alhora, comprendre els altres. En aquest quadern s’ha exposat un perfil comunicatiu i lingüístic general, però és important destacar que aquestes característiques es presenten de forma molt variable. Així, cada persona és única i es fa indispensable elaborar un perfil individualitzat de fortaleses i punts
febles per planificar una intervenció logopèdica adequada a les seves necessitats. Per acabar, cal destacar que les persones amb SXF són simpàtiques i els agrada relacionar-se amb els altres. Comprendre les seves dificultats pot ajudar-nos a millorar la nostra comunicació amb elles i a potenciar el seu llenguatge.
23
Quadern 5
Associació Catalana Síndrome X Fràgil Tel. (+34) 93 217 09 39 e-mail: info@xfragil.cat www.xfragil.cat