Quadern nº5: Comunicació i llenguatge en la SXF

Page 1

Quadern 5

COMUNICACIÓ I LLENGUATGE EN LA

SXF


Quadern 5

Direcció:

Pilar Elias i Carles Fauró

Assessorament:

Dra. Carme Brun

Contingut:

Berta Romeo

Dibuix:

Marc Isamat

Disseny:

Berta Romeo

© Associació Catalana Síndrome X Fràgil, 2020 Plaça del Nord, 14 (Col·legi La Salle Gràcia) 08024 Barcelona


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2

2. QUINS ASPECTES PODEN INFLUIR EN EL LLENGUATGE?

3

3. PRIMERES CONDUCTES COMUNICATIVES

4

4. COMPRENSIÓ DEL LLENGUATGE

8

5. EXPRESSIÓ DEL LLENGUATGE

12

5.1. CARACTERÍSTIQUES DE LA PARLA

12

5.2. APRENENTATGE DE PARAULES

14

5.3. DESENVOLUPAMENT DE LA MORFOSINTAXI

14

5.4. HABILITATS DE CONVERSA I PRAGMÀTICA

15

6. EL LLENGUATGE A L’EDAT ADULTA

21


1. INRODUCCIÓ La majoria de nens i nenes amb la

Les nenes presenten una menor

Síndrome X Fràgil (SXF) mostren

afectació que els nens tant en

interès per comunicar-se amb els

comprendre com en expressar-se i

altres i arriben a desenvolupar el

el llenguatge es desenvolupa més

llenguatge oral, encara que hi ha

ràpidament, però ambdós mostren

un petit grup que pot arribar a no

una alteració considerable en les

parlar o bé a expressar-se amb

habilitats

poques paraules. Els infants que no

interaccionar amb els altres.

per

conversar

i

desenvolupen el llenguatge oral solen

tenir

l’Espectre associat

de i

un

Trastorn

l’Autisme una

de

La

intervenció

logopèdica

és

(TEA)

necessària, no només per millorar

discapacitat

les alteracions en el llenguatge,

intel·lectual més greu.

sinó per afavorir i potenciar la comunicació amb els altres ja des

Normalment, el llenguatge s’inicia

d’edats molt primerenques.

amb retard i es desenvolupa més lentament del que s’espera per la

Aquest quadern pretén donar a

seva edat.

conèixer com es caracteritza el

La comunicació i el llenguatge són

llenguatge oral en els infants amb

àrees de relativa debilitat en els

SXF i en l’etapa adulta. També es

primers anys de vida, tot i que

presenten

acaba sent un punt fort en relació

estratègies

al seu perfil cap als 6-7 anys.

desenvolupament del llenguatge i

orientacions per

promoure

i el

potenciar la seva comunicació amb els altres.

2


2. QUINS ASPECTES PODEN INFLUIR EN EL LLENGUATGE? Hi ha una sèrie de característiques del fenotip conductual que poden tenir un impacte en la comunicació i el llenguatge:  Nivell de capacitat intel·lectual.

 Dèficit d’atenció, la hiperactivitat i

Els infants amb un nivell cognitiu

la

conducta

més alt tindran, generalment,

dificultats per romandre atents a

millors habilitats lingüístiques.

la

conversa

impulsiva  Presència

de

simptomatologia

d’autisme.

Quan

hi

diagnòstic

d’autisme

ha

un

impulsiva. i

la

poden

Les

tendència afectar

la

comprensió quan són petits i la comunicació amb els altres.

associat,

poden tenir dificultats més grans per expressar-se i comunicar-se.

 L’excessiva timidesa i l’ansietat social. Dificulten les relacions socials i propicien un llenguatge

 Dificultats d’integració sensorial.

menys

estructurat

i

amb

El contacte visual, sobretot amb

repeticions. En situacions molt

persones

angoixants, poden deixar de parlar

desconegudes,

els

resulta força molest, i l’evitació de la

mirada

obstaculitza

(mutisme selectiu).

les  L’estil de processament de la

interaccions socials.

informació. Les persones amb SXF

 Otitis de repetició. Poden causar

acostumen a captar la informació

pèrdua auditiva i, depenent del

de forma global, com un tot, i els

moment d’aparició i del grau de la

costarà

pèrdua,

seqüenciada

poden

afectar

el

desenvolupament del llenguatge.

captar en

la

informació un

ordre

determinat. Això els dificultarà explicar històries o fets de forma ordenada. 3


3. PRIMERES CONDUCTES COMUNICATIVES El desenvolupament del llenguatge

Això pot comportar que els costi

s’inicia molt abans que els infants

prestar i mantenir l’atenció a les

puguin

joguines que vulguem compartir

comprendre

i

produir

paraules. Abans que sorgeixin les

amb

primeres

interaccions amb l’adult.

paraules

(etapa

pre-

ells

o

mantenir

les

lingüística), els nadons emeten una sèrie

de

conductes

socials

primerenques com són el somriure, la mirada, les vocalitzacions (plor, crits i sons guturals), els gestos i el balboteig. En el cas dels nens amb SXF, l’aparició de les primeres paraules es retarda més enllà dels 12 mesos

També es retarden l’aparició de

i,

gestos i l’inici del balboteig més

per

aquest

motiu,

solen

romandre durant més temps en

enllà

dels

6-9

mesos,

i

es

aquesta etapa pre-lingüística.

desenvolupen de forma més lenta. El balboteig és la repetició de

Poden

presentar

retards

en

cadenes de síl·labes com “ba-ba-

establir el contacte visual, que

ba”, i aquest aspecte serà el pas

hauria d’aparèixer típicament als 2

previ per començar a parlar. Per

o 3 mesos, i tendeixen a evitar la

aquest motiu, caldrà que els

mirada.

ajudem

a

potenciar

aquestes

formes de comunicació prèvies al llenguatge oral.

4


ORIENTACIONS PER POTENCIAR LA COMUNICACIÓ  Dirigir-se als nadons amb una

 Aprofitant la seva bona capacitat

parla lenta i clara, amb bona

imitativa és important imitar les

entonació, un llenguatge simple i

expressions facials, el balboteig o

pauses més llargues entre frases.

els gestos que faci l’infant, ja que

Cal

això

ajudar-nos

d’expressions

potenciarà

que

també

facials i gestos molt marcats.

comencin a imitar-nos. La imitació

Aquesta forma de parlar facilita

no

l’atenció

desenvolupament del llenguatge,

del

nadó

envers

el

llenguatge.

sinó

només també

ajuda a

establir

al torns

d’interacció. Ens podem ajudar de  Estar atents i interpretar les mirades, els somriures, els gestos

jocs que afavoreixen “l’ara tu, ara jo”.

i els sons que fan espontàniament com si volguessin dir alguna cosa i

Per exemple: el nen colpeja una

respondre-hi de seguida amb una

cassola amb un cobert de joguina,

carícia, donant-los allò que volen,

la mare imita la seva acció. L’infant

alçant-los, dient-los alguna cosa

troba divertit el joc i torna a

agradable, etc. D’aquesta manera,

colpejar la cassola, la mare hi

entenen

aquestes

torna de nou. S’estableix d’aquesta

conductes, obtenen una resposta

manera una de les bases per una

del seu entorn.

conversa: els torns d’interacció.

que,

fent

5


 Posar-nos a la seva alçada i seguir

Per exemple: si està mirant un

la seva iniciativa. Jugar i fer

tren de joguina, podem acostar-li

comentaris relacionats amb allò

el tren i dir: “Mira! Un tren! Quin

que

aquell

tren més llarg! El tren fa txu

moment, promou que els dos

txuuuuu”. Podem donar el tren al

estigueu atents al mateix objecte

nen i esperar la seva reacció per

o activitat, aspecte important i

tornar a intervenir nosaltres.

els

interessa

en

previ al llenguatge.

 Per

incrementar

vocalitzacions,

les

Vegem-ne

uns

exemples:

Dir

poden

“aaam, que bo”, mentre el nadó es

amb

posa algun aliment a la boca; dir

durant

“uuui, ha caigut!” quan quelcom

comunicatives

cau a terra; imitar el so de

quotidianes o bé escoltar i imitar

l’ambulància que acaba de passar,

els sons de l’entorn.

“ninooo ninooo”!

relacionar onomatopeies

es

seves

objectes i

situacions

sons

És més fàcil i motivador que comencin 6

a

onomatopeics.

imitar

sons


 Els jocs de falda, les cançons i els

 No insistir que mirin als ulls, ja

contes són tres activitats que

que sabem que és quelcom molest

promouen

el

per a ells i podem bloquejar la

llenguatge. A part de ser plaents

interacció. A mesura que vagin

als infants, tenen una estructura

agafant

que es repeteix sempre de la

capaços d’establir contacte ocular

mateixa manera i els permet

amb més freqüència i durant més

anticipar què vindrà, i això els

temps.

especialment

confiança

seran

més

incentiva a prendre el seu torn.  No centrar-nos, només, a fer que

Moltes cançons o jocs de falda

l’infant parli. El que és important

acaben amb un gest o moviment

és que aprengui a comunicar-se i

que els fa gràcia. Podem jugar a

expressar

aturar-nos just abans del moment

bàsiques com demanar, rebutjar,

que més els agrada i esperar una

mostrar, etc. Si entén la necessitat

reacció abans d’acabar el joc.

de comunicar-se, això facilitarà

diverses

funcions

l’inici del llenguatge. Per exemple: amb el joc “Arri arri

tatanet”, ens podem aturar just abans

del

balancegem

moment el

nen

que

enrere

i

esperar que ell mateix ens ho demani o reaccioni de qualsevol manera (un so, un gest, una mirada, etc.).

7


4. COMPRENSIÓ DEL LLENGUATGE Quan són petits, sembla que

Sovint, reformulant les preguntes,

comprenen més del que poden

podem

expressar.

comprenguin

Així

doncs,

la

comprensió de paraules i frases

aconseguir allò

que que

els

demanem.

acostuma a ser un punt fort, però a mesura que les frases es van

És possible que els infants amb un

complicant,

diagnòstic

poden

sorgir

d’autisme

dificultats. La seva forma de captar

presentin

més

la informació de forma global pot

comprensives.

associat, dificultats

portar a una comprensió errònia, ja que poden quedar-se amb paraules

Tant els nens com les nenes tenen

aïllades i relacionar-les de forma

dificultats per indicar que no han

que pot ser lògica per a ells.

entès alguna cosa. També els costa preguntar i demanar ajuda, així

Per exemple, si estem llegint un

que serà important assegurar-nos

conte sobre ratolins i preguntem:

que comprenen allò que els diem i

“Quin animal menja ratolins?”,

usar

poden

necessari.

paraules

captar

globalment

aïllades

les

“menja”

“ratolins”, i respondre “formatge”.

ajudes

visuals

en

cas

i En general, les nenes mostren una millor comprensió que els nens, però aquesta és molt literal. Els costa

entendre

intencions, bromes,

segones acudits

o

metàfores. Això va relacionat amb les dificultats en comprendre les intencions

dels

altres,

les

expressions facials o l’entonació amb la que es diu una cosa. 8


ORIENTACIONS PER MILLORAR LA COMPRENSIÓ  Usar les rutines (com l’hora del bany, l’hora de dinar, els jocs, rutines pròpies...) per facilitar la comprensió de paraules. Intentar que

sempre

apareguin

les

mateixes paraules amb un únic referent clar i visible. Per exemple: a l’hora del bany, solen

aparèixer

les

paraules

“aigua”, “sabó”, anomenem parts del cos

que anem rentant...

Aquesta

rutina

repetitiva

farà

diària que

tant acabin

comprenent aquestes paraules i accions usades en aquest context.  Reforçar el llenguatge oral amb

Per exemple: si el nen vol més

ajudes visuals. Generalment, són

aigua, se li pot mostrar un gest

més sensibles a la informació

amb la mà per simbolitzar “més”

visual. Per tant, si les paraules

acompanyat de la paraula i,

importants

immediatament,

sempre

les del

acompanyem mateix

gest,

donar-li

més

aigua

possiblement això ajudi a millorarne la comprensió, la imitació i, fins

 Parlar amb frases senzilles i

i tot, que prengui la iniciativa per

curtes, i evitar donar vàries ordres

comunicar-se.

o informacions alhora. 9


 També, quan parlem d’alguna

evitar canviar a “gosset” o “bub-

cosa, podem mostrar l’objecte real

bub”, ja que això els dificulta

o una imatge d’allò que estem

associar les coses que els envolten

parlant.

amb el seu nom. que

 A més, és important repetir les

“poma”,

paraules de forma freqüent en

associarà millor el significat amb la

diferents situacions, ja que com

paraula si alhora li mostrem la

més escolti una paraula, més

fruita i la pot tocar, olorar,

fàcilment la comprendrà. En el cas

assaborir...

de

Per

exemple:

entengui

la

si

volem

paraula

paraules

que

representin

accions (o verbs) ens podem ajudar de gestos i que sempre siguin els mateixos. Per exemple: “dóna’m” es pot

gesticular amb la mà oberta i tancant i obrint els dits cap al palmell de la mà, i és una paraula que es pot usar en moltes situacions.  Per facilitar la comprensió de paraules, anomenem

cal amb

que

sempre

la

mateixa

paraula la mateixa cosa, sense utilitzar diminutius. Per exemple: si normalment ens referim a un gos com a “gos”, 10


 La lectura de contes compartida

Per exemple: si el protagonista del

permet exposar l’infant a un

conte té un cotxe de joguina,

llenguatge

amb

podem mostrar-li el seu cotxe i dir-

referents visuals molt clars. Podem

li: “mira, és un cotxe de joguina,

explicar el conte seguint el fil de la

com el teu! Apa, també corre!

història, parlar sobre les imatges o

Bruum bruuum”.

ric,

variat

i

bé seguir l’interès de l’infant per un dibuix concret. Llegir el mateix

conte en diverses ocasions i explicar-lo similar

sempre

ajuda

els

de

forma

nens

a

 Cal posar èmfasi o exagerar l’entonació que

ens

d’aquelles interessa

paraules que

comprenguin, ja que aquest canvi

comprendre paraules i frases.

en l’entonació captarà l’atenció del També podem fer referència a aspectes

de

la

seva

nen.

vida

quotidiana per tal que pugui

comprendre aquestes paraules i frases en altres contextos fora del conte. 11


5. EXPRESSIÓ DEL LLENGUATGE Sovint, comencen a parlar amb retard i, de vegades, pot ser difícil entendre el que diuen. Hi ha molta variabilitat en les dificultats que presenten en els diferents aspectes del llenguatge.

5.1. CARACTERÍSTIQUES DE LA PARLA La parla dels nens pot resultar poc

Per exemple dir

comprensible per als altres per

comptes

diversos motius.

errors ocorren també en els nens

de

“blobus” en

“globus”.

Aquests

sense SXF, però en els nens amb Per una banda, poden donar-se

SXF poden persistir durant més

errors fonològics. La fonologia, de

temps.

forma

resumida,

és

el

reconeixement dels sons de la parla i la capacitat de col·locar-los correctament en les paraules. Lligat amb el tipus de processament global que els caracteritza, quan són petits els costa percebre els sons de la parla de forma aïllada i ordenar-los i seqüenciar-los per

pronunciar paraules. Per aquest motiu, poden ometre

Tot i així, la bona capacitat

sons o substituir uns sons per

d’imitació verbal pot ajudar que

altres quan parlen.

aquests dèficits no s’observin tant en

el

llenguatge

tendeixin a resoldre’s. 12

oral

i

que


D’altra banda, és freqüent trobar un to muscular disminuït (hipotonia) en els músculs de la cara i boca, i una

mala

moviments comporten

coordinació

dels

(dispràxia)

que

dificultats

tant

en

l’alimentació (mastegar, deglutir, control

del baveig...) com en

l’articulació dels sons de la parla. Generalment, poden dir o repetir paraules de forma bastant clara, però s’evidencien més les dificultats

La majoria de nenes no presenta

articulatòries com més llarga és la

dispràxia oral i la seva parla sol ser

paraula o la frase.

més clara i intel·ligible, encara que poden presentar algunes

Tant els nens com les nenes

dificultats depenent del grau de

tendeixen a parlar molt ràpid i a

discapacitat intel·lectual i de la

modular poc la veu, tot i que també

presència

poden realitzar canvis fluctuants en

TEA.

de

simptomatologia

la velocitat, passant d’una parla ràpida a una lenta. En situacions

La timidesa extrema que mostren

altament angoixants és quan solen

pot fer que parlin massa fluix o

parlar més de pressa i això fa que

massa de pressa o que s’observin

sorgeixin més repeticions i la parla

riures

sigui menys comprensible.

conversen.

nerviosos En

mentre

situacions

poc

familiars o davant de persones Alguns nens i nenes tendeixen a

desconegudes poden arribar a

parlar amb un volum de veu alt

parlar menys o, fins i tot, a

però

presentar mutisme selectiu, és a

davant

de

persones

desconegudes poden fer-ho més

dir, deixar de parlar.

fluix de l’habitual. 13


5.2. APRENENTATGE DE PARAULES L’aprenentatge de paraules esdevé,

En els casos de nens que tenen

tant per a nens com per a nenes,

autisme

un punt fort dins el seu perfil.

llenguatge es pot veure encara més

associat,

l’inici

del

retardat, a més de presentar més

Les primeres paraules triguen a

dificultats per aprendre mots nous.

aparèixer més enllà dels 12 mesos. En els nens, poden sorgir cap als 3

Les

nenes

triguen

anys o més tard, però una vegada

començar a parlar. Les primeres

comencen a parlar, tenen certa

paraules poden aparèixer una mica

facilitat per aprendre paraules

abans dels 2 anys. En general,

noves, ja que mostren unes bones

mostren un nivell de vocabulari

habilitats imitatives i una bona

més elevat i divers que els nens,

memòria auditiva.

relacionat

amb

el

menys

seu

a

nivell

intel·lectual.

5.3. DESENVOLUPAMENT DE LA MORFOSINTAXI La morfosintaxi fa referència a les

Generalment, els nens mostren un

regles que descriuen la manera

retard per combinar les primeres

com formem les paraules i les

paraules per formar frases i per

combinem per fer frases. Inclou

expressar enunciats cada vegada

l’ús de morfemes per modular el

més complexos. Acostumen a usar

significat de les paraules (plurals,

frases més aviat curtes i senzilles

marques

temps

en relació a la seva edat. Poden

verbal...), l’estructura de la frase, la

presentar dificultats en organitzar

concordança gènere i nombre, etc.

les paraules de forma coherent

de

gènere,

dins una frase i/o deixar frases sense acabar. 14


Poden tenir problemes per utilitzar

vegada

més

complexes

que

paraules com els pronoms (jo, tu,

expressin millor allò que volen dir.

ell, em, et...), els possessius (meu, teu, seu...) o els comparatius (“és

Les nenes tenen més facilitat per

més dur que”) de forma adequada.

fer frases ben estructurades i més complexes. Encara que hi ha molta

Aquests

aspectes

milloren

variabilitat, la morfosintaxi no sol

lentament amb el pas del temps, i

ser un àmbit de gran dificultat per

poden anar elaborant frases cada

a elles.

5.4. HABILITATS DE CONVERSA I PRAGMÀTICA La

pragmàtica

que

Encara que els nens i les nenes

presenta més repte per als nens i

amb SXF puguin tenir un bon

nenes amb SXF. Consisteix en la

vocabulari i una bona capacitat per

capacitat d’usar el llenguatge en la

fer frases amb certa complexitat,

interacció social. Per una banda,

pot resultar difícil mantenir una

ser

capaços

intencions

i

és

l’àrea

d’interpretar

les

conversa

necessitats

de

presenten una important alteració

l’interlocutor i, per l’altra, ajustar-

amb

ells,

ja

que

en les habilitats conversacionals.

se als torns de paraula i respectar els principis de conversa. Aquests són:

seleccionar

rellevant,

en

informació la

quantitat

necessària, de forma clara i sense ambigüitat, tenint en compte la situació en la qual ens trobem.

15


Sovint, els costa iniciar i mantenir

Solen

usar

converses, sobretot quan es tracta

tangencial, que es refereix a donar

de temes que no són del seu

respostes,

interès. Però pot passar el contrari:

comentaris que no tenen massa a

quan un tema els agrada molt, pot

veure amb el tema de conversa.

fer

un

llenguatge

preguntes

o

costar que canviïn per tractar-ne un altre.

També són característiques les perseverances, que fan referència

També mostren dificultats per

a introduir constantment els seus

respectar els torns de paraula.

temes preferits a la conversa,

Poden no respondre quan se’ls

sense tenir en compte el tema que

pregunta directament o bé parlar al

ha iniciat l’altra persona. Parlar dels

mateix moment que ho fa l’altra

seus interessos els dóna seguretat i

persona, sense esperar que acabi el

els redueix l’ansietat que els

seu torn. La dificultat en mantenir

comporta parlar de temes nous i

el contacte ocular comportarà que

desconeguts.

siguin poc sensibles als senyals visuals per prendre el torn de

Amb freqüència repeteixen sons,

paraula o per assegurar-se que

paraules, frases i/o preguntes, que

l’oient els està entenent.

poden alterar el flux de la parla i de la conversa. Acostumen a repetir expressions o preguntes que han dit ells mateixos, que han escoltat fa una estona o que són “frases preferides” que usen una vegada i una altra durant la conversa. Per exemple: un nen de 9 anys cada matí li diu al pare i/o a la mare: “estàs guapo/a eh! Estàs guapo/a!”

16


Aquestes expressions o preguntes

impulsiva de parlar dels seus temes

repetides poden ser adequades al

preferits

context però no aportar contingut

l’ansietat.

per

tal

de

rebaixar

a la conversa, com ara ”Ara què farem? Ara què farem?” o “On vas?

Les

nenes,

tot

i

tenir

unes

On vas?”. Les preguntes poden ser

capacitats cognitives normalment

repetides unes quantes vegades tot

més elevades i un millor nivell de

i que hagin obtingut ja resposta.

llenguatge oral que els nens, també

presenten problemes durant la La

hipersensibilitat

a

estímuls

interacció amb els altres.

sensorials i l’ansietat social farà que sentin una elevada excitació en

Comparteixen les dificultats que

situacions

social.

s’observen en nois en iniciar i

Concretament, mostren molèstia

mantenir converses, i un discurs

quan estableixen i mantenen el

tangencial. El seu contacte ocular

contacte visual perquè no poden

també és evitatiu.

d’interacció

regular aquesta entrada sensorial. La perseverança també es veu en el Aquesta gran excitació pot fer que

llenguatge de les noies, però amb

evitin més la mirada, augmenti el

una freqüència menor. Els salts

llenguatge repetitiu i tangencial, i

constants d’un tema a un altre

incrementi també la tendència

poden produir un discurs poc coherent.

17


Els pot costar comprendre les

Quan es posen nervioses, els

intencions dels altres i interpretar

problemes

la comunicació no verbal (gestos,

manifestar-se com un excés de

mirades, expressions facials...).

parla, un ús atípic de les paraules o

dificultats

discursius

per

poden

trobar

les

paraules adequades a la situació de conversa.

ORIENTACIONS PER MILLORAR L’EXPRESSIÓ  Reduir el nivell d’ansietat els ajudarà a

millorar

alguns

aspectes

Sobreinterpretar: Donar significat

del

a allò que diuen o fan, guiant-nos

llenguatge i de relació amb els altres.

de pistes com ara cap a on miren,

Podem usar estratègies com la

els objectes que hi ha a l’entorn,

respiració i la relaxació o cercar

on assenyalen...

aquella tècnica que pugui ajudar a

cada persona a rebaixar l’excitació.

Per exemple: un nen diu “oga”, i veiem que hi ha una pilota a la

 El recolzament visual els pot ajudar a

vora, aleshores responem amb

organitzar el seu discurs i es pot

una frase simple: “vols la pilota!” i

fomentar el gest com a suport de

li acostem.

l’expressió oral. 

 Hi ha algunes estratègies que ens poden

ajudar

comunicació

a

ells

i

nen, incloent algun element nou.

la que

Per exemple: si el nen diu “Jan,

contribueixen a la millora del seu

pa”, li podem respondre “Sí! El Jan

llenguatge, com són:

menja pa!”.

18

amb

mantenir

Expansions: imitem allò que diu el


una

 Evitar les correccions directes com

frase i deixem el final obert per a

“això no es diu així”. Intentar

què el nen respongui amb una

corregir les paraules o les frases

paraula.

incorrectes repetint el que el nen

Encadenaments:

iniciem

diu Per exemple: mentre vestim un

però

donant

el

model

correcte.

nino, podem començar frases

com “primer li posarem ...” per a

Per exemple: si el nen diu “la

què el nen digui “pantalons”.

xulata”, podem oferir-li un bon model

repetint

“mmm,

la

xocolata!”.  Les situacions de joc (jugar a cuinar, a doctors, amb animals de la

selva...)

també

ajuden

a

aprendre noves paraules i a usar el llenguatge en diferents contextos. Però també podem acabar frases que ha iniciat el nen.

 Les preguntes directes poden incomodar-los.

En

algunes

ocasions, podem iniciar frases Per exemple: el nen diu “el mico

perquè ells les acabin.

corre” i podem afegir “perquè té por!”.

Per exemple: en comptes de preguntar “on vas anar ahir?”,

 Resulta més positiu fixar-nos en

podem

incitar

la

resposta

allò que ens volen dir més que no

començant la frase “ahir vas anar

pas amb el com ens ho diuen.

a...”.

19


 Quan repeteixen unes quantes

les frases fetes, però sempre

vegades la mateixa pregunta,

explicant el seu significat i, si cal,

intentar no respondre’ls més de

amb

tres vegades. En la primera,

dibuixos...).

ajuda

visual

(imatges,

podem donar una resposta. En la segona,

podem

resposta.

Però

recordar-los

que

la

 De nou, la lectura compartida de

tercera,

contes és una activitat idònia per

repetir-los a

la ja

els

hem

millorar l’expressió del llenguatge.

respost i que no tornarem a

Permet ampliar el vocabulari i

contestar la mateixa pregunta més

progressar cap a frases més

vegades.

complexes.

És

una

bona

oportunitat per parlar sobre les  En situacions de mutisme selectiu

emocions, els pensaments i les

és millor no forçar a parlar. Caldrà

intencions

dels

personatges.

consultar a un/a psicòleg/-loga.

També permet elaborar un discurs més estructurat amb l’ajuda de

 És adequat que usem l’humor, les bromes, les segones intencions i

20

les il·lustracions.


 En el cas de nens i nenes que no arriben

a

el

família, decidiran quin és el sistema

necessari

comunicatiu que més s’ajusta a les

introduir un sistema alternatiu

capacitats i necessitats tant del/la

i/o

nen/-a com de la família en cada

llenguatge

desenvolupar

El/La logopeda, juntament amb la

oral,

és

augmentatiu

de

la

comunicació (SAAC). L’objectiu és

moment.

que l’infant aprengui a comunicarse amb un sistema diferent o bé complementari al llenguatge oral, com poden ser gestos, signes, imatges, pictogrames...

6. EL LLENGUATGE A L’EDAT ADULTA En

la

majoria

de

casos,

el

En molts casos, també presenten

llenguatge sol evolucionar cap a

menys

una major fluïdesa i una parla més

hiperactivitat que els nens. La

comprensible, encara que poden

disminució d’aquests trets pot

mantenir-se algunes dificultats en

comportar una millor articulació i

la

un llenguatge més coherent i amb

pronunciació.

Les

habilitats

d’expressió tendeixen a equiparar-

ansietat,

impulsivitat

i

menys repeticions.

se a les de comprensió en l’edat

adulta, i el vocabulari segueix

Tot i la millora general en el

essent un punt fort, encara que

llenguatge comprensiu i expressiu,

l’aprenentatge sol ser més lent que

les dificultats en les habilitats

en la infantesa.

conversacionals i socials segueixen sent evidents en l’adultesa tant en homes com en dones. 21


ALGUNES ORIENTACIONS GENERALS  Parlar

conjuntament

de

les

són els guions socials. Aquests

activitats que tenen programades

consisteixen en una successió

durant el dia, acompanyant-nos

d’imatges

d’imatges, per tal que ells també

formen els passos a seguir en una

puguin anticipar-se i estar més

situació social concreta.

o instruccions que

tranquils. En finalitzar el dia, podem comentar plegats com han

Per exemple: anar a comprar el

anat les activitats, què és allò que

pa. Pas 1: Quan arribem al forn de

més o que menys els ha agradat,

pa

etc.

dia/tarda”); Pas 2: Esperem que el

saludem

(“hola”,

“bon

dependent o la dependenta ens  Animar-los a realitzar diverses

miri per saber que és el nostre

activitats de la vida diària (segons

torn. Pas 3: Li demanem una barra

el cas) en les quals es requereixi

de pa i acabem amb “si us plau”.

interacció amb els altres, com anar

Pas 4: Escoltem el preu i paguem

a comprar (al supermercat, a la

el que ens diu. Pas 5: Donem les

farmàcia...), viatjar en transport

gràcies i ens acomiadem (“adéu”).

públic, realitzar esport o activitats lúdiques, etc. Aquestes situacions

Ajuden a fer les interaccions més

d’interacció

comprensibles

permeten

que

per

a

ells,

aprenguin a usar el llenguatge en

proporcionant un repertori de

diferents contextos.

respostes adequades a diferents situacions

socials

quotidianes.

 Un recurs que pot ajudar a

Aquests guions poden aplicar-se ja

disminuir l’ansietat i, per tant,

des de la infantesa, de forma molt

reduir el llenguatge tangencial, les

simple i adaptada, i practicar-se a

perseverances i les repeticions,

casa i amb diferents persones.

22


CONCLUSIONS Encara que el llenguatge comença sent un aspecte preocupant quan són petits, els nens i les nenes solen evolucionar cap a un desenvolupament que, en menor o major grau, els permet comunicar els seus pensaments, sentiments i necessitats i, alhora, comprendre els altres. En aquest quadern s’ha exposat un perfil comunicatiu i lingüístic general, però és important destacar que aquestes característiques es presenten de forma molt variable. Així, cada persona és única i es fa indispensable elaborar un perfil individualitzat de fortaleses i punts

febles per planificar una intervenció logopèdica adequada a les seves necessitats. Per acabar, cal destacar que les persones amb SXF són simpàtiques i els agrada relacionar-se amb els altres. Comprendre les seves dificultats pot ajudar-nos a millorar la nostra comunicació amb elles i a potenciar el seu llenguatge.

23


Quadern 5

Associació Catalana Síndrome X Fràgil Tel. (+34) 93 217 09 39 e-mail: info@xfragil.cat www.xfragil.cat