Page 1

Cobertes i Murs Verds a Barcelona Estudi sobre les existents, el potencial i les estrat猫gies d'implantaci贸

Resum executiu Maig 2010 1


Encàrrec: L'Àrea de Medi Ambient Ajuntament de Barcelona Document elaborat per: L'Agència d'Ecologia Urbana a de Barcelona Direcció: Salvador Rueda Coordinació: Carme Mate & Cynthia Echave e Col·laboradors: Manuel García Cristian Gesell Erundina González Judit Monlleó Moisès Morató Marta Pascual Alba Rey Norma Rey Verónica Siguero Núria Vilajuana Empreses i Entitas col·laboradores en la recollida de dades: Intemper Zinco Burés Vivers Ter Departament de projectes de l'Àrea de Medi Ambient

2


1. Presentació L'estudi de Cobertes i murs verds a Barcelona ha estat elaborat per l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona per encàrrec de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest estudi s’emmarca entre els treballs desenvolupats al voltant del Pla Estratègic del Verd Urbà de la ciutat. Barcelona, a través dels objectius plasmats a l'Agenda 21, posa de manifest la necessitat de crear mecanismes i estratègies per afavorir l'augment de la vegetació en el context urbà. L’objecte d’aquest estudi és analitzar i avaluar avalu el potencial de superfícies en espais públics i edificacions de titularitat pública a la ciutat de Barcelona que puguin ser susceptibles de transformació com a murs i cobertes verdes. A més a més, es pretén identificar els exemples de titularitat privada priva 1 que també representin espais potencials de reverdiment. Cal destacar que la finalitat és definir quins són els llocs estratègics d'actuació per part de l'administració local i quines són les consideracions a tenir en compte per a la seva implementació en els diferents districtes de la ciutat. Es tracta d'una estratègia a mida de les competències ències del govern local on la finalitat a llarg termini és que aquestes actuacions serveixin d'exemple i, per tant, actuïn com a factor detonant de més experiències a la ciutat. Per tant, l'estudi s'ha de considerar com una primera fase en la concreció definitiva efinitiva de noves cobertes i murs verds al municipi. Es requerirà d'una valoració més a detall sobre la seva viabilitat constructiva i la determinació dels usos que es podrien donar en aquests nous espais verds.

1

Els Hotels, museus i cinemes, serien entitats que podrien adherir-se adherir se a programes de reverdiment urbà.

3


2. Les cobertes i murs verds ecològiques són un tipus de sistema Les cobertes verdes - també anomenades cobertes ecològiquesconstructiu que afegeixen un acabat vegetal superficial. Degut al baix manteniment i requeriments d'aigua, es qualifiquen com a ecològiques. No obstant, aquesta categoria només nomé s'ha d'utilitzar quan s'han valorat i tingut en compte criteris ecològics tant respecte a la fabricació, a l'execució, al manteniment i al reciclatge dels components de les cobertes, com pel que fa referència a l'ús de materials reciclats i al consum d'aigua d'aigua pluvial o grises. Els elements integrants de les cobertes verdes ve són comuns als tres tipus de cobertes, cobertes la diferència rau en el gruix global i del substrat i, i per tant, de les espècies vegetals, vegetals factors que condicionaran el pes de tota l'estructura. l'estructura El sistema constructiu d'una coberta verda consta dels següents components: components Suport base Membrana impermeabilitzant resistent a la penetració d'arrels i a la inclusió de les capes de substrat i de vegetació Capa de protecció Capa drenant Capa filtrant Capa de substrat Capa de vegetació Les cobertes verdes o vegetals es e diferencien en tres tipologies: Les cobertes extensives es caracteritzen per un substrat vegetal, entre 6 i 20 cm de gruix global. Poden allotjar espècies vegetals de petita grandària com són les del gènere Sedum (crasses i suculentes), les plantes entapissants i les aromàtiques. El gruix del substrat vegetal normalment oscil·la entre 6 a 10 cm. só aquelles on el gruix global pot arribar fins a 26 cm d'espessor. Les semintensives són Aquest tipus de cobertes permet allotjar espècies arbustives i tipus mata. mata Les intensives tenen un gruix global del sistema constructiu fins a 86 cm, compten amb un substrat més profund (a partir de 26 cm) on es poden plantar espècies de major grandària com són arbres i arbustos de fins 10m d'alçada. Els requeriments de manteniment són els normals. Les solucions constructives pel reverdiment de façanes i mitgeres permeten classificar-les classificar a partir de la disposició del substrat i el tipus de suport en murs verds i jardins verticals. El mur verd és un tipus de sistema constructiu semblant al de la coberta verda, però en aquest cas, adaptat a la façana. façana Conté alguns dels elements que s'identifiquen ifiquen en una coberta verda, com són: un material impermeabilitzant, un substrat (amb diferents gruixos), un sistema de reg, i la diversitat d’espècies vegetals. El mur verd és un sistema constructiu ancorat a la façana o mitgera que integra en la seva configuració nfiguració la vegetació com un component més. El jardí vertical,, en canvi, és una estructura independent a la façana o la mitgera. Es caracteritza per una vegetació diversa en jardineres i/o sistemes modulars que, que enganxats successivament, formen un mur verd.

4


3. Valoracions prèvies a l'instal·lació L'implementació de cobertes i murs verds requereix de la valoració prèvia d'una sèrie d'aspectes que poden condicionar el seu disseny, execució i regulació jurídica. jurídica Per tal de completar la informació descriptiva dels sistema constructiu, l'estudi destaca aca com aspectes més rellevants: ell marc normatiu, normatiu els usos, l'orientació, la a gestió de l'aigua, l'aigua l'elecció del substrat i l'elecció 'elecció de les espècies vegetals. vegetals

3.1. Cobertes verdes Ara per ara, és comuna la utilització d'aquest tipus de sistema constructiu en les propostes arquitectòniques de diverses obres. L'oferta de materials en el mercat faciliten l'elecció d'un seguit de alternatives de sistemes de cobertes verdes. A continuació continuació s'esmenten les valoracions que s'han de considerar prèviament a la seva instal·lació.

3.1.1. Marc normatiu La normativa que regula i condiciona la construcció de cobertes verdes a nivell estatal és el Codi Tècnic de l'Edificació. Dintre del catàleg de de materials i sistemes constructius, s'especifiquen els requeriments constructius del sistema de coberta verda per tal de complir amb els paràmetres d'aïllament acústic i tèrmic. Pel que respecte a l'àmbit local, s'han de tenir en compte els requisits establerts esta per les següents normatives: Control de qualitat de l'edificació Habitabilitat en els edificis d'habitatges - en aquest cas aquells de titularitat pública Norma reglamentària d'edificació NRE-AT-87 NRE Decret d'Ecoeficiència de la Generalitat Condicionants cionants complementaris urbanístics de protecció en els edificis. Normatives de Jardineria i Paisatgisme Per altra banda, en els casos en que es proposi fer ús de la coberta, serà necessari complir amb els requeriments d'Accessibilitat d'espais públics urbanitzats urbanitzats i edificacions. A més dels següents paràmetres: Estabilitat i resistència mecànica, a les accions considerades en el càlcul de l'estructura de l'edificació. Seguretat en cas d'incendi,, s'han d'ajustar al que estableix la norma vigent NBE-CPI NBE Condicions de protecció contra incendis en els edificis. Salubritat,, les cobertes verdes s'han de projectar i construir de forma que s'eviti la filtració d'aigua fins a les superfícies interiors de l'edificació. La coberta ha de protegir l'edificació, l'edificació ha de e facilitar la recollida i evacuació de l'aigua que rep i que n'asseguri l'estanquitat i garanteixi una vida útil d’ almenys deu anys. Seguretat d'ús,, les cobertes vegetals han de permetre, si més no, l'accés per als treballs de manteniment i de reparació i ha de disposar d'elements de seguretat adequats per a la realització d'aquests treballs. Protecció contra el soroll Estalvi d'energia i protecció tèrmica segons estableix la norma vigent NBE-CT NBE Condicions tèrmiques en els edificis i la NRE AT-87 AT Norma reglamentària d'edificació sobre aïllament tèrmic.

5


3.1.2. Definició de l'ús de la coberta Un dels primers aspectes ctes que s'han de valorar en la instal·lació de cobertes verdes és el tipus d'ús que es vol donar en aquell espai e i la viabilitat d'aquest per allotjar-lo. lo. L'ús de la coberta en alçada dependrà de si la coberta no és inclinada i disposa d'espai suficient per a allotjar cert tipus d'activitats. Els edificis amb més potencial d'ús seran aquells en els quals es puguin desenvolupar activitats lligades a l’oci, oci, esbarjo, transferència de coneixement i divulgació de bones pràctiques ambientals. Els factors limitants lligats als usos estaran determinats per l'ocupació de la coberta per instal·lacions fixes i per la resistència a les càrregues de trànsit tr de les persones als terrats.. La següent taula resumeix les càrregues límit. Taula 1. Característiques constructives diferencials en les tipologies bàsiques de cobertes

Tipus coberta

de

Cobertes extensives Cobertes semintensives Cobertes intensives

Sedum Herbàcies Inclinades

Gruix sistema (cm) 9-13 11 12

Pes saturat d'aigua (kg/m2) 95-150 115 175

Capacitat de retenció d'aigua (l/m2) 25 35 64

Aromàtiques

16 - 28

195-280

70

Jardí en alçada

27-80

350-815

113

Tipus Vegetació

Taula 2. Consideracions a les càrregues límit de l'edifici.

Accés

Manteniment (instal·ladors, mecànics, jardiners)

Sobrecàrrega

Sobrecàrregues addicionals

1 kN/m2 càrrega puntual

Només accessible per la seva conservació

Sup. > 10 m2 3,5 kN/m2 Persones (grup de persones, mobles, utensilis d'oci i joc) Càrrega de tipus 3 (cotxes i camions)

Càrrega pesada

2

Sup. < 10 m 5,0 kN/m

2

30 kN total 10 kN càrrega per roda 3,0 kN/m2 càrrega addicional 600 kN total 100 kN càrrega per roda 33,3 kN/m2 càrrega addicional

Coberta d'ús privat 150 kg/m2 Sobrecàrregues horitzontals per efectes d'arrencada i canvi de direcció Sobrecàrregues horitzontals per efectes d'arrencada i canvi de direcció

3.1.3. La gestió de l'aigua Per a cada tipus de cobertes verdes s'ha de preveure preveure una instal·lació de reg; fins i tot les extensives amb espècies vegetals del gènere Sedum s'han de poder regar en èpoques estiuenques de baixa pluviositat. Les necessitats de reg vindran marcades per la vegetació que conformi la coberta.

6


3.1.4. L'elecció del substrat L'element essencial en les cobertes és el substrat. Les variables del sòl que s'han de tenir en consideració són: el pH, la textura, el tipus de drenatge, la mineralització, entre d'altres. Les característiques del sòl condicionarà les espècies de plantes que són viables i influirà sobre el consum d'aigua 'aigua (demanda evapotranspiratòria) evapotranspiratò i l'expansió expansió o no de les plantes seleccionades afavorint o impedint el creixement d'altres no desitjades. Les propietats que ha de tenir el substrat per qualificar-lo qualificar lo de bona aptitud agronòmica es relacionen amb les següents característiques: Físiques: homogeneïtat, capacitat de rehumectació Químiques: alt contingut de fracció mineral, matèria orgànica, capacitat d'intercanvi catiònic, baixa salinitat i alcalinitat, exempt de fitotoxicitat residual, interval de pH Biològiques: exempt de patògens patòge vegetals

3.1.5. L'elecció de les espècies vegetals Les valoracions biològiques que han de complir les cobertes i els murs verds es basen en una sèrie de criteris lligats a les espècies de la vegetació i la seva adaptació al medi. Els quatre criteris generals es classifiquen en: la baixa capacitat al·lergènica lergènica el baix nivell de manteniment les baixes necessitats de reg condicionants propis de la zona (tèrmics, humitat, pluviositat, exposició al sol) ser ecològicament sostenible

3.2. Els murs verds En el cas dels murs verds i jardins verticals a les mitgeres dels edificis, les valoracions prèvies que s'han de tenir en compte se semblen a les de les cobertes verdes en quant a l'elecció del substrat i el sistema de reg, però es diferencien per les condicionants com a parament vertical. Cal destacar que pel que respecta al marc normatiu, no es troba cap mena de especificacions que regulin la instal·lació de murs verds. És un aspecte a tenir en compte, ja que els efectes que suposen com aïllant tèrmic i acústic no es es veuen recolzats pel Codi Tècnic de l'Edificació.

3.2.1. Definició de la titularitat El primer factor condicionant a l’ instal·lació de murs verds és la titularitat de la mitgera o façana en la que s'haurà de intervenir. Així com l'espai en el qual s'ancora, si s es tracta d'un mur que neix ix des de l'espai públic (en superfície) o bé des de la coberta d'un edifici (en alçada). Éss necessari definir si es tracta d'un edifici residencial, entitatss privades o entitats públiques ja que d'això dependrà el funcionament i repartiment de responsabilitats.

3.2.2. Criteris de disseny A partir de les condicions estructurals de la façana a intervenir s'haurà de definir el tipus de sistema de reverdiment, si es tracta de una estructura independent (jardí vertical) o bé una

7


estructura sustentada a la mitgera/façana existent. És important aquest aspecte per tal d'establir el posterior accés per realitzar els treballs de manteniment. Per altra banda, el disseny de les propostes han de tenir en compte incloure barreres de protecció a la nidificació ficació d'animals no desitjats. En al part inferior dels murs s'han de preveure elements com sòcols que impedeixin l'accés de rosegadors.. En el cas dels jardins verticals, serà necessari que el disseny impedeixi la nidificació i aixoplug de coloms c a través de malles o elements dissuasoris. Els paraments verticals tenen com a principal condicionant l'orientació i per tant, l'exposició a la radiació solar al llarg del any. L'elecció d'espècies vegetals haurà de seguir uns criteris segons les orientacions rientacions predominants (N - NO - NE) i (S - SO - SE). Per últim, en el cas dels murs verds és important garantir el subministrament d'aigua a través de sistemes de reutilització d'aigües pluvials, grises o bé freàtiques i un adequat drenatge de l'aigua d'escorrentia. Les propostes de gestió de l'aigua són clau per a un manteniment sostenible de la instal·lació.

3.3. Recomanacions generals És important la prèvia definició del tipus de sistema de coberta coberta i/o mur verd que es vulgui instal·lar en funció dels usos i funcionalitat dintre de la xarxa verda. S'ha de preveure els detalls constructius necessaris de seguretat i previsió de nidificació d'espècies no desitjades. La utilització de les cobertes com a espais accessibles a la població estarà condicionada condicionad per la resistència de l'edifici a les càrregues afegides. Les cobertes verdes són compatibles amb les instal·lacions de captació solar. De fet, milloren el rendiment d'aquests aparells per la reducció de temperatures superficials. En el cas de cobertess extensives, s'ha de preveure en el moment de la plantació, que més del 80% de la superfície tingui una cobertura vegetal densa. D'aquesta manera es garanteixen les bondats tèrmiques del sistema constructiu. constructiu Les cobertes verdes encara que siguin de tipus extensives, requereixen un mínim de reg. S'ha de preveure una instal·lació de subministrament d'aigua. Es recomana la instal·lació de sistemes d'aigua reutilitzada, per evitar que l'aigua sigui el factor limitant. S'ha de tenir en compte les condicions microclimàtiques per a establir l'elecció adequada d'espècies d'acord a la resistència a l'ombra i assolellament. assolell Quant a l'elecció ó de les espècies vegetals hauran de ser, de preferència, les de mínim consum d'aigua. En n el cas de cobertes intensives ess recomana la combinació d'espècies vegetals que afavoreixin l'atracció de l'avifauna a la ciutat.

8


4. Els beneficis ambientals i socials Fomentar la construcció i habilitació de cobertes i murs verds a la ciutat suposa una inversió que es tradueix en beneficis que s’agrupen s’ en tres blocs: els que incideixen sobre els edificis, sobre el metabolisme urbà i, per últim, sobre els organismes.

4.1. Edificació Els murs i cobertes verdes representen una major protecció dels paraments exteriors dels edificis. Els beneficis que això suposa es refereixen a la millora de l'aïllament tèrmic i acústic en terrats i façanes. Això es tradueix en millors condicions d'habitabilitat dels espais interiors i un major potencial d'estalvi energètic per climatització. Aïllament tèrmic Les cobertes i murs verds redueixen redue xen el coeficient de transmissió de calor a l'interior un 60%.. Les dades sobre comportament tèrmic de les cobertes extensives mostren que a l'hivern la diferència entre una coberta sense vegetació amb una coberta verda extensiva és de 10ºC. A l'estiu les oscil·lacions entre ambdós sistemes estan 15-17 15 ºC. La temperatura superficial d'un mur verd pot reduir-se reduir se fins a 10 ºC si disposa d'una cobertura de plantes i el substrat és humit. El rendiment tèrmic dependrà de l'orientació orientació del mur i d'altres factors del microclima. Aïllament acústic Els sistemes constructius de cobertes i murs verds permeten reforçar l'aïllament de vibracions. Les cobertes verdes poden aïllar des de 8 dB fins a 20 dB per la capacitat d'absorció del el substrat vegetal, a més de la resta de les capes que conformen el sistema. Respecte aquesta capacitat dels murs no hi ha estudis; en general, s'ha de tenir en compte el sistema constructiu d'aquests, si tenen les mateixes capes que les cobertes i el gruix ix del conjunt amb el grau de cobertura vegetal ja que són factors determinants per l'aïllament acústic.

4.2. Metabolisme urbà Les cobertes i murs verds creen una sèrie de beneficis sobre ell metabolisme urbà per la influència en els fluxos de calor, en e el cicle d’aigua i també com embornals de gasos d'efecte hivernacle. Mitigació illa de calor Respecte els fluxos de calor, calor l’habilitació de cobertes tes i murs verds representa una de les estratègies de mitigació de calor produïda per l'activitat urbana. urbana Un dels principals mitigadors d’aquest fenomen és l’augment de vegetació, i també la reducció de fonts d’emissió de calor. L'augment de superfícies vegetades a les ciutats afavoreix el balanç d’energia que regula les temperatures superficials i, per tant, millora les condicions tèrmiques dels espais urbans. Les es fulles d’una coberta vegetal poden absorbir entre un 15 i un 35% de l’energia lluminosa reflectida durant hores de màxima insolació. A més, l'activitat fisiològica de la vegetació, mitjançant l’evapotranspiració,, afavoreix l'efecte refrigerant. Control de l'escorrentia Less cobertes verdes permeten incorporar un nou model de tractament de l’aigua de pluja. La retenció de la pluja permet frenar l’escorrentia natural i aprofitar-la aprofitar per al reg. La retenció ció d’aigua en el substrat de les cobertes i murs verds redueix

9


l'escorrentia de l’aigua de pluja. pluja. Els estudis en altres països mostren que la mitjana anual de retenció és del 70%. Mitigació del canvi climàtic Finalment, no és menyspreable la capacitat de fixació de CO2 i la reducció de les partícules en suspensió de la vegetació urbana. Augmentar les superfícies a través d'aquests elements, afavoreix l'efecte embornal del verd urbà. Les plantes interactuen amb els agents contaminants i poden fixar part d'aquestes d'aquestes partícules mitjançant dos mecanismes: mecanismes per sedimentació i per impacte. L'activitat fisiològica de la vegetació fixa CO2 i allibera O2 . La tipologia de la planta, el sòl, les condicions ambientals (fotoperíode, temperatura) condicionen les taxes de fixació de CO2 .

4.3. Organismes i persones Les cobertes i murs verds representen un seguit de beneficis associats a les necessitats dels organismes vius que habiten el context urbà. En aquest sentit, es destaquen els beneficis en el increment de la biodiversitat, la proximitat a nous espais verds públics i la dotació d'espais lligats a la sensibilització ambiental de la població.

Augment de la biodiversitat urbana Les cobertes i mitgeres verdes potencien un augment de la biodiversitat, només pel fett d'incrementar biòtops que afavoreixen, i fan d'atractors de fauna vinculada a la vegetació. L'ortofauna és la primera en beneficiar-se beneficiar se d'aquests nous hàbitats. Una coberta o mitgera amb diversitat de plantes és suficient per atreure gran quantitat d'insectes ctes i aquests, a la vegada, atrauen les aus. Augment del verd urbà pròxim a la població Al benefici d'augmentar el verd urbà, més reconegut és l’impacta sobre les persones com a espais de relació i esbarjo. Es considera com a òptim que la població tingui pròxim, a menys de 300 metres de distància, distància un espai verd. En contextos context urbans molt compactes, la manca d'espai, d'espai destinat a parcs i/o jardins, és un factor limitant del reverdiment de la ciutat. La a instal·lació de cobertes i murs verd en alguns edificis públics permetrà augmentar la superfície de verd pròxim a la població. Aquests elements combinats poden generar cadenes tròfiques més complexes i per tant recrear paisatges de colors i zones atractives per les aus canores. tran de coneixement ambiental Dotació de nous espais de transmissió L'oportunitat de crear espais verds en alçada, accessibles i transitables tran en equipaments públics, permetrà generar noves interaccions entre els ciutadans on, mostrant els beneficis (tèrmics, climàtics, biodiversitat...) de les cobertes i mitgeres, mitgeres fer didàctica per afavorir la instal·lació en els edificis amb multipropietat. L'increment de la biodiversitat i el desenvolupament de programes per eliminar els factors limitants que impedeixen avui, la presència d'aus canores, poden permetre la construcció de paisatges sonors que substituiran el soroll emès per la motorització. Començar per la transformació dels edificis de titularitat pública permetria la creació de paisatges de sonors i paisatges d'olors que estimulin la imaginació i l'educació informal i el joc, compensant la pèrdua de zones verdes per la urbanització excessiva, excessiva tot a l'abast de la població. població

10


5. Metodologia La metodologia d'anàlisi es classifica en dos parts, la primera relacionada amb la identificació de les cobertes i murs existents a la ciutat. La segona part, identifica el potencial futur de cobertes i murs verds tenint en compte els edificis públics de propietat de l'Ajuntament. A continuació s'esmenten els principals principals aspectes que descriuen el mètode d'anàlisi de cadascuna d'aquestes parts.

5.1. Identificació de les cobertes i murs existents El procés d'identificació de les cobertes existents a Barcelona s'ha fet a partir dels següents mètodes per a obtenir la informació: •

Es va elaborar un qüestionari qüestionari dirigit a les institucions, empreses constructores i viveristes que instal·len cobertes verdes. Així, Així es va obtenir informació detallada sobre les tipologies i dades tècniques d'aquests sistemes constructius. constructius

Detecció mitjançant ançant les ortofotos, de la presència de cobertes verdes al teixit de la ciutat. Les imatges més recents són de desembre del 2008, i estan disponibles en visualitzadors, com GoogleEarth o LiveMaps. Aquestes dues eines van ser utilitzades, en cas de necessitat, tat, per fer comprovacions de cobertes en detall i per identificar correctament les que són enjardinades de les que són pròpiament cobertes verdes. verdes

Amb la informació abans assenyalada es van analitzar els deu districtes de la ciutat i es e van elaborar fitxes es de cada coberta on s'especifiquen les característiques més rellevants com localització, superfície total i l'any de construcció. Cal destacar que pel que respecta a murs verds, Barcelona encara no compta amb cap exemple executat en espais exteriors. 05. Sarrià Sarri – Sant Gervasi

CE

Carrer Moià 14 CARACTERÍSTIQUES DE L’EMPLAÇAMENT

Comunitat de propietaris

Travesser a de

425 m

Presència de murs potencials en el mateix emplaçament:

No

Gràcia

Carrer de Tuset

Fora

Mínima distància a espai verd:

Carrer d’Aribau

Àrea d’influència de corredors:

Carrer de Moià Av

CARACTERÍSTIQUES DE LA COBERTA Alçada de l’edifici (num. plantes):

0

Any de construcció:

2008

Àrea

(m2):

Di ag

onal

480

Característiques constructives:

Suport aïllament: solera formigó. Impermeabilització: EPDM Drenatge: sistema ZinCo Floradrain FD40 Sòl: ZinCo terra jardí

Espècies vegetals existents:

Arbrat, arbustiva i gespa

Pes:

1.400 kg

Practicable (si/no):

Si

Reg (si/no, sistema):

Si, cada dos dies a l’estiu

Tipologia (intensiva/extensiva):

Intensiva

Ubicació en el districte

ingu da

Entorn d’espai públic

OBSERVACIONS Es troba a nivell de carrer, sobre un aparcament.

Vista aèria

Codi: 05.CE.01

5.2. Identificació de les cobertes potencials El cadastre classifica la superfície edificada en tres tipologies de cobertes: terrats, cobertes lleugeres i teules. A partir d'aquesta classificació més la localització de les persones jurídiques s'han pogut identificar identificar el conjunt d'edificis públics amb possibilitats de reverdiment. Es van seleccionar i identificar en el plànol els edificis que corresponien a equipaments públics com les escoles, els instituts, els centres cívics, els mercats, els poliesportius municipals, els museus i els centres sanitaris. També es van identificar i senyalitzar entitats privades que corresponien a persones jurídiques com els hotels, h els supermercats, les benzineres i els edificis singulars de titularitat unipersonal.

11


A més, per seleccionar quines de les entitats públiques i privades poden tenir cobertes potencials, s'incorpora el criteri de proximitat a espais verds i a l'àrea d'influència als corredors biològics. L'estudi inclou 83 fitxes descriptives de les cobertes potencials potenc respecte a les més de 1000 identificades. 02. Eixample

CP

Ribes 12 // Ribes 14 // Ribes 16 // Ali Bei 75 // Sardenya 139 CARACTERÍSTIQUES DE L’EMPLAÇAMENT

Biblioteca Pública Fort Pienc Casal d’avis Fort Pienc CEIP Fort Pienc Centre Cívic Fort Pienc Mercat Fort Pienc Residència Universitària UPF

No

Sardenya

0m

Presència de ME i/o MP en el mateix emplaçament:

r re

de

Dintre

Mínima distància a espai verd:

Carrer

Àrea d’influència de corredors:

s Ribe de Car

Carrer

d’Ali

Bei

Entorn d’espai públic Ubicació en el districte

CARACTERÍSTIQUES DE LA COBERTA Adaptació de coberta o substitució:

Adaptació

Alçada de l’edifici (num. plantes):

3– 5–4– 3- 7

Àrea (m2 ):

2.203 + 680,1 + 540,1 + 1377,2 + 683,3 TOTAL: 5.483,7

Característiques constructives:

Diferents característiques constructives perquè hi ha tipus d'edificis molt diferents

Orientació geogràfica:

-

Llegenda

OBSERVACIONS

Vista aèria

Codi: 02.CP.02

5.3. Identificació de murs verds potencials Per tal d'orientar les actuacions de manera més eficient, s'ha proposat com a estratègia d'identificació de façanes i mitgeres amb possibilitats de transformació com com a murs verds amb els següents criteris: Les parets que fossin properes a un espai verd públic, amb la finalitat de facilitar l'accés a l'instal·lació per treballs de manteniment així com independitzar la gestió del mur des de l'espai exterior. Les mitgeres o parets que fossin façanes mortes d'edificis i que donessin a espais públic, plaça o vorera. Que ue fossin tanques d'equipaments gestionats per l'administració, com els cementiris, cementiri un punt verd, un complex esportiu o una escola. 01. Ciutat Vella

MP

Carrer dels Canvis Nous CARACTERÍSTIQUES DE L’EMPLAÇAMENT

Murs verds Carrer dels Canvis Nous

Vía

Adreça de l’espai verd proper:

Plaça de Josep Pijoan

Laietana

Àrea d’influència de corredors:

Fora

Mínima distància a espai verd:

40 m

Presència de CE i/o CP en el mateix emplaçament:

No

CARACTERÍSTIQUES DEL MUR Ubicació en el districte

Carrer dels Canvis Nous

Entorn d’espai públic

Àrea (m2): Alçada de l’edifici (num. plantes):

5

Alçada màxima potencial (num. plantes):

5

Longitud (m):

20,8

Orientació geogràfica:

NO (62%) NE (38%)

Llegenda

Tipologia (intensiva/extensiva):

OBSERVACIONS

Vista aèria

Codi: 01.MP.03

12


6. Resultats ir de la classificació de la superfície edificada establerta pel Cadastre (2009) es pot A partir identificar el potencial i tipologies de cobertes. La classificació de les cobertes diferencia les cobertes lleugeres, els terrats i les de teules. Es considera que totes totes tres tipologies, poden ser susceptibles de transformació com a cobertes verdes. La diferència radicaria en el tipus de sistema constructiu a instal·lar. Per les característiques d'inclinació i estructurals de les cobertes lleugeres i les de teules, només més podran ser transformades en cobertes verdes extensives. En canvi els terrats, són els que permeten allotjar diferents tipus de cobertes verdes. La superfície total de cadascuna d'aquestes tipologies de cobertes és la següent: 1.764,4 ha de Terrats (67%) 513 ha de Cobertes lleugeres (20%) 330,6 ha de Teules (13%) Les cobertes amb verd existents es classifiquen en cobertes enjardinades i les de sistema constructiu de coberta verda. En el mapa es diferencien les que existeixen en alçada (n=54) i les que estan en superfície (n=24). (n=24) Les es construïdes en superfície generalment corresponen a aparcaments públics. En total, de cobertes verdes (sistema constructiu) en superfície identificades en aquest estudi hi ha 5,6 ha,, en alçada en canvi un total de 3,5 ha. Pel que respecta a les cobertes enjardinades (n=31) s'han identificat un total de 0,38 8 ha. Cobertes amb vegetació existents

Pel que respecta al verd en alçada, actualment Barcelona té un total d'unes 8,8 ha de cobertes verdes construïdes i/o i en fase de projecte, identificades en aquest estudi. D'aquesta superfície, 2,8 ha corresponen a cobertes verdes en alçada, alçada la resta correspon a cobertes enjardinades o bé a cobertes verdes en superfície a l'espai públic.

Cobertes verdes en superfície (sistema constructiu) Cobertes verdes en alçada (sistema constructiu)

13

Cobertes enjardinades en alçada


Si analitzen per nombre de cobertes obtenim que el 49,5% corresponen a cobertes verdes en alçada, el 28,44% són terrats enjardinats i el 22,01% estan a superfície. Quan es calcula per superfície ocupada, el 36,9% corresponen a cobertes verdes en alçada, el 59,07% de la superfície són terrats enjardinats i només un 4% de cobertes verdes en superfície. A Amb mb l'estudi es corrobora que el potencial de cobertes i murs verds als edificis de l'Administració és significatiu i, a més, equitativament distribuït als 10 districtes de Barcelona. Aproximadament 65 ha de superfície de cobertes potencials corresponen a edificis d'equipaments públics (n= 437) de la ciutat, i al voltant de 24,2 ha de murs susceptibles (n=214) de transformar-se se en murs verds o jardins verticals. vertica

Cobertes potencials en edificis d'equipaments públics Cobertes potencials a edificis públics. Cobertes verdes en alçada (sistema constructiu)

14


La a participació d'algunes entitats privades amb activitat econòmica -hotels, museus, clíniques, centres educatius- que tenen una superfície de 30,76 ha, augmentaria el potencial de superfície de cobertes verdes a la ciutat, ciutat com a mínim, fins a 95,7 ha. 12,00 10,81

Su p de co bertes ve rdes potencials

10,00 8,88 7,91

7,79

8,00

7,32

6,98

6,52 5,75

6,00 4,63 3,89

4,00

4,09

3,85

3,28 2,37

2,28

2,14

2,00

2,21

1,94 0,88 0,26

0,00

01. Ciutat Vella

02. Eixample

03. Sants-Montjuic Sants

04. Les Corts

05. Sarrià - St Gervasi

06. Gràcia

07. Horta Guinardó

08. Nou Barris

09 St Andreu

10. St Martí

Cobertes potencials en edificis d'equipaments públics Cobertes potencials en edificis d'entitat privades

Cobertes potencials en edificis d'entitats privades Cobertes potencials a edificis d'entitats privades. privades Cobertes verdes en alçada (sistema constructiu)

15


Quantificació dels Indicadors. Situació Actual Indicador

Ud.

BCN

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

1. Sup. de verd urbà sense Collserola

ha

1.076,74

63,32

49,47

300,29

73,20

95,04

38,87

122,27

112,18

55,02

167,07

2. Sup. de verd urbà amb Collserola

ha

2.871,74

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

3. Sup. cobertes verdes (sistema constructiu en alçada)

ha

3,51

0,37

0,14

0,30

0,44

0,27

0,01

0,94

0,23

0

0,82

4. Sup. cobertes enjardinades

ha

0,387

0,079

0,078

0

0,008

0,129

0,017

0,015

0,009

0,016

0,036

5. Sup. murs verds

ha

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

6. Espai verd urbà sense Collserola / persona 7. Espai verd urbà amb Collserola / persona

m2/hab

6,61

5,66

1,84

16,44

8,81

6,62

3,15

7,15

6,62

3,76

7,31

m2/hab

17,63

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

teq CO2/ha

0,70

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

1.628.891

111.891

268.189

182.692

83.060

143.583

123.304

170.906

169.461

146.524

228.480

8. Potencial de fixació CO2 de les C.v.* 9. Població a 1 de gener 2008**

Taula 3 Quantificació dels Indicadors. Situació Actual Font: BCNEcologia * Segons l'Environmental Department Düsseldorf (Alemanya) el factor de fixació és de 0,2t eq CO2/ha a les cobertes verdes extensives ** Font: Dep. Estadística, Ajuntament de Barcelona 01. Ciutat Vella 02. Eixample 03. Sants - Montjuïc 04. Les Corts 05. Sarrià - Sant Gervasi

06. Gràcia 07. Horta - Guinardó 08. Nou Barris 09. Sant Andreu 10. Sant Martí

16


Quantificació dels Indicadors. Escenari futur amb les cobertes i murs verds potencials Indicador

Ud.

BCN

01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

1. Sup. de verd urbà sense Collserola

ha

1.076,74

63,32

49,47

300,29

73,20

95,04

38,87

122,27

112,18

55,02

167,07

2. Sup. de verd urbà amb Collserola

ha

2.871,74

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

3. Sup. cobertes verdes existents

ha

2,8

0,35

0,144

0,299

0,515

0,219

0,014

0,088

0,231

0,0

0,980

4. Sup. cobertes verdes potencials

ha

95,7

9,25

12,63

13,69

9,59

14,95

5,95

9,01

4,95

7,11

8,59

ha

24,20

1,19

2,65

2,61

0,72

7,52

3,09

0,42

2,50

1,29

2,21

m2/hab

7,65

7,16

2,70

17,56

11,13

8,48

4,05

8,15

7,10

4,60

7,91

m2/hab

18,36

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

t eq CO2/ha

23,98

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

%

3,80

5,31

3,21

2,21

7,64

5,59

3,42

4,12

27,49

2,93

2,77

1.628.891

111.891

268.189

182.692

83.060

143.583

123.304

170.906

169.461

146.524

228.480

5. Sup. murs verds potencials (8m d'alçada) 6. Espai verd urbà sense Collserola / persona 7. Espai verd urbà amb Collserola / persona 8. Potencial de fixació CO2 de CV i murs* 9. % de sup. coberta potencial/sup. edificada 10. Població a 1 de gener 2008**

Taula 4.. Quantificació dels Indicadors. Escenari futur Font: BCNEcologia * Segons l'Environmental Department Düsseldorf (Alemania) el factor de fixació és de 0,2t eq CO2/ha ales cobertes verdes extensives ** Font: Dep. Estadística, Ajuntament de Barcelona 01. Ciutat Vella 02. Eixample 03. Sants-Montjuïcc 04. Les Corts 05. Sarrià - Sant Gervasi 06. Gràcia 07. Horta-Guinardó Guinardó 08. Nou Barris 09 SSant Andreu 10. Sant Martí

17


7. Estratègies d'implantació Per fomentar la instal·lació de cobertes i murs verds es poden elaborar normatives específiques acompanyades de subvencions subve o reduccions de taxes. Éss important definir normes de qualitat ecològica per les cobertes verdes dins dels programes de finançament (per exemple, alçada de la construcció, la diversitat d'espècies, etc.), etc ), així com el compliment d'aquestes normes després prés de la finalització del projecte de construcció. Les cobertes i murs verds es podem fomentar pel maneig de l'aigua d'escorrentia, per reduir l'efecte illa de calor, reduir el consum energètic als edificis, proporcionar un hàbitat i millorar l'estètica a de l'entorn construït. A partir de les experiències analitzades en altres ciutats, s'identifiquen tres mecanismes que poden actuar de manera individual o conjunta per tal de fomentar l'instal·lació de cobertes i murs verds a Barcelona. Superfície (ha)

Població (hab)

Sup. cobertes verdes existents (ha)

Rati cv/hab m2/hab

Düsseldorf

21.700

584.217

73

1,25

Stuttgart

20.736

600.068

74

1,23

Londres

260 17.346 96.048 35.000

7.512.400

25,6

0,34

300.000 190.000 550.000

227,4 6,2

23,7 0,11

Karlsruhe Linz Portland

Taula 5. 5 Resultats de les estratègies obtingudes a 6 ciutats.

Mecanismes a través de subvencions El sistema de subvenció proposat per l’Institut del Paisatge Urbà és similar al que segueixen moltes ciutats alemanyes. Probablement per aconseguir incrementar la demanda és necessari fer una major difusió dels beneficis d'aquest tipus d'instal·lació, a més d'establir les condicions i el pressupost disponible ponible per atorgar-les. atorgar Per altra banda, aquest estudi proposa que es promoguin subvencions per la instal·lació de cobertes verdes tant en nous projectes immobiliaris com en els edificis existents. L'import de la subvenció pot estar subjecte a criteris relacionats amb la ubicació i la titularitat de l'edifici. Mecanismes a través de l'exemple Una magnífica oportunitat és que l'Ajuntament instal·li cobertes en equipaments públics i faci didàctica sobre elles in situ.. Per això les cobertes a instal·lar en edificis públics haurien de ser accessibles i es podrien diferenciar el tipus d'ús en funció de la tipologia de l'edifici. Es consideren amb un elevat potencial els centres educatius, els equipaments esportius, els centres cívics, biblioteques, es, casals d'avis i mercats. Es proposa que les cobertes instal·lades a centres educatius puguin ser accessibles, amb gruixos de sòl suficients (36 a 100 cm). La raó es perquè amb aquest gradient de gruix és poden cultivar des d'horts a praderies d'herbàcies, d'herbàcies, mates i arbusts que possibilitin la generació de cadenes tròfiques i per tant el poder fer el seguiment del procés de la successió.

18


Tant els horts com les praderies generen programes curriculars bàsics per la formació dels infants, aplicables a primària i a secundària, els centres poden tenir el seu camp de treball al terrat. Com aquest tipus de cobertes semintensives i intensives tenen més requeriments d'aigua han d'anar acompanyades d'un projecte sobre la captació d'aigua (freàtic, captació de pluvials) perquè no sigui de boca. En equipaments esportius,, poliesportius i piscines municipals les cobertes verdes extensives poden no ser accessibles però el funcionalitat estaria en l'estalvi energètic per la capacitat d'aïllament tèrmic a més dels altres altres beneficis que comporten les cobertes verdes. Els centres cívic, biblioteques i casals d'avis són els equipaments per poder fer difusió de les bondats de les cobertes i murs verds, per tant sempre que les condicions de l'edifici ho permetin, haurien de ser accessibles i poder mostrar les diferents tipologies. La funció divulgadora i exemplificant en els equipaments municipals pot ser el motor per fomentar la seva instal·lació. Les cobertes dels mercats municipals, municipals, que estan en fase de remodelació podrien p considerar en el projecte com a mínim una coberta verda extensiva. Solen ser superfícies extenses ubicades en trames urbanes molt compactes que poden revertir en superfícies permeables, captadores de CO2, mitigadores de l'efecte illa de calor. canismes a través d'instruments normatius Mecanismes En les estratègies per fomentar les cobertes i murs verds a la ciutat és complementari incloure-les les en les ordenances municipals. En el cas de construccions d'obra nova, es proposa que com a mínim el 30% de la superfície superfície dels terrats siguin cobertes verdes extensives. Tant per cobertes com per a murs verds, establir que disposin d'un circuit d'aigua d'aigua que faci servir aigües reutilitzades del freàtic, freàtic grises i/o de pluja.

19


8. Conclusions Les cobertes i murs verds comporten com a la ciutats una sèrie de millores prou significatives que justifiquen la seva implantació de manera extensiva. Les conclusions de l'estudi s'organitzen en cinc aspectes generals que engloben la reflexió final d'aquest procés.

8.1. El foment de les cobertes verdes a Barcelona Actualment a Barcelona, hi ha una escassa presència de cobertes verdes. S'han identificat només 3,5 ha de cobertes verdes en alçada (n=54). Ell potencial de cobertes i murs verds als edificis de l'Administració és significatiu i, a més, està equitativament distribuït als 10 districtes de Barcelona. Aproximadament 65 ha de superfície de cobertes potencials corresponen a edificis d'equipaments públics (n=437) de la ciutat i al voltant de 24,2 ha a murs (n=214) susceptibles de transformar-se se en murs verds. A més la participació d'algunes entitats privades (n=386) amb activitat econòmica -hotels, museus, clíniques, centres educatiuseducatius augmentaria el potencial de superfície de cobertes verdes a la ciutat com a mínim fins fi a 95,7 ha (n= 823). En quant a les estratègies per fomentar la instal·lació de cobertes i murs verds a Barcelona es proposen tres mecanismes que permetin adaptar-se adaptar se a diferents circumstàncies. •

Mecanismes a través de subvencions promocionades des de l’Institut Institut del Paisatge Urbà. Els beneficiaris poden ser tant particulars com activitats comercials.

Mecanismes a través de l'actuació municipal per a instal·lar cobertes i murs verds en diferents equipaments municipals per fer didàctica de les bondats del sistema, les solucions constructives existents i el conjunt de beneficis que comporten.

Mecanismes de regulació jurídica que condicioni part de la superfície de terrats com a cobertes verdes en les edificacions d'obra nova. Incloure les especificacions dels d murs verds en la normativa de construcció, així com les especificacions detallades per a les cobertes verdes transitables.

8.2. Els beneficis ambientals a la ciutat Es destaquen com a principals beneficis, els següents: següents • • • • • • •

Estalvi energètic degut a l'aïllament tèrmic que comporta reducció de consums i d'emissions de GEI. Mitigació del fenomen illa de calor per la substitució de materials superficials del terrat per vegetació. vegetació Embornals de CO2 Control de l'escorrentia Augment nt de la biodiversitat Creació de nous espais de transmissió de coneixement ambiental Millora de la qualitat de l'entorn a través de nous paisatges sonors, de colors i d'olors.

20


8.3. Els condicionants de disseny Les cobertes verdes existents a la ciutat mostren que aquesta solució constructiva és factible de ser estesa principalment, principalment en els terrats dels edificis. Els factors determinats per a la selecció i instal·lació de la tipologia de coberta i/o mur verd es desglossen sglossen a continuació: •

És necessari realitzar estudis de detall sobre la viabilitat constructiva per a cadascun dels espais seleccionats com a potencials de cobertes i murs verds.

és important escollir la tipologia de coberta verda en relació als usos i la funcionalitat d'aquesta en la xarxa verda.

S'han de preveure els detalls constructius de seguretat i previsió de nidificació d'espècies no desitjades.

La utilització de les cobertes com a espais accessibles a la població estarà condicionada per la resistència r de l'edifici a les càrregues afegides..

Es recomana la instal·lació de sistemes d'aigua marginal,, per evitar que l'aigua sigui el factor limitant.

A Barcelona les es cobertes verdes encara que siguin de tipus extensiu, extensiu requereixen un mínim de reg.. S'ha de preveure una instal·lació de subministrament d'aigua.

Les cobertes verdes són compatibles amb les instal·lacions de captació solar. solar De fet, milloren el rendiment d'aquests aparells per la reducció de les temperatures superficials.

En el cas de cobertes extensives, s'ha de preveure en el moment de la plantació, que més del 80% de la superfície tingui una cobertura vegetal densa per garantir les bondats tèrmiques del sistema constructiu i reduir les necessitats de manteniment.

Els estudis a detall han de tenir en compte les condicions microclimàtiques per a establir l'elecció adequada d'espècies d'acord a la resistència a l'ombra i assolellament.

L'elecció de les espècies vegetals hauran de ser, de preferència, preferència les de mínim consum d'aigua i baix manteniment a Barcelona.

21


8.4. Els espais pilot del verd en alçada Es proposen una sèrie de models de cobertes i murs verds per tal de promocionar els diferents aspectes relacionats amb ells. ells •

Cobertes i murs verds de promoció Son cobertes bertes i murs que cerquen donar a conèixer con la importància de les cobertes i murs verds i els seus beneficis. Són cobertes i murs que destaquen pel seu disseny, per la seva ubicació en edificis emblemàtics, pel prestigi dels seus dissenyadors,etc.

Cobertes i murs verds que cerquen els beneficis ambientals És un model d'actuació d'actuació que busca un augment significatiu de cobertes i murs verds en el màxim nombre d'edificis. d'edificis

Cobertes i murs verds per la sensibilització ambiental En aquest cas, el model d'actuació dona la possibilitat d'accedir als espais i realitzar activitats educatives que fomentin la sensibilització ambiental. És un model aplicable a centres culturals i educatius.

Cobertes i murs verds que fomentin l'augment de la biodiversitat Aquest model d'actuació estaria vinculat amb els corredors verds urbans i les seves àrees d'influència. Els espais responen als criteris de disseny que fomentin la connexió de la xarxa verda en diferents nivells fent possible la connexió biològica d'aus i altres espècies. Aquest tipus d'actuació permet alhora crear nous paisatges sonors, d'olor i color.

Cobertes i murs verds relacionats amb el model de ciutat Finalment, aquest seria el model d'actuació on l'objectiu és vincular la creació de nous espais rics cs en complexitat per als ciutadans lligats a intervencions urbanes dintre del context immediat. Aquest model pretén reunir els aspectes que mostren un nou model de ciutat més sostenible a través de l'extensió de l'espai públic i la xarxa verda en alçada.

Una primera selecció d’espais com a possibles actuacions a Barcelona poden ser: •

L'edifici Fòrum que està previst que allotgi el Museu de Ciències Naturals de Catalunya i disposa d'una coberta per ser transformada en un magnífic camp experimental com a model de promoció dels beneficis ambientals.

En el Punt verd de Sagrada Família es podria instal·lar el model de coberta i mur verd per la sensibilització ambiental per la gran capacitat citat didàctica i exemplificant.

El model de cobertes i murs relacionats amb el model de ciutat a través de la creació d’espais rics en complexitat, com són els horts urbans, fora idoni l'implementació en Centres educatius i cívics. Aquest espais possibiliten un gran ventall didàctic i d'ús social.

22


Actualment Barcelona té una escassa presència de vegetació a nivell d'alçada. S'han identificat un total de 3,88 8 ha de terrats amb cobertura vegetal (n=85),, dels quals un 12% corresponen a cobertes enjardinades (0,387 ha, n= 31) i un 88% % correspon al sistema constructiu de coberta verda verd (3,5 ha, n= 54). Amb l'estudi es corrobora que el potencial de cobertes i murs verds als edificis de l'Administració és significatiu i, a més, està equitativament distribuït als 10 districtes de Barcelona. Aproximadament 65 ha (n=437) de superfície fície de cobertes potencials corresponen a edificis d'equipaments públics de la ciutat i al voltant de 24,2 ha (n=214) a murs susceptibles de transformar-se se en murs verds o jardins verticals. El fet d'incloure la participació d'algunes entitats privades amb amb activitat econòmica -hotels, museus, s, clíniques, centres educatiuseducatius augmentaria el potencial de superfície de cobertes verdes a la ciutat com a mínim fins a 95,7 ha (n=823). Tenint en compte que una part d'aquestes cobertes potencials puguin ser accessibles, accessibles, la dotació de verd urbà per persona augmenta potencialment en cada districte.

Pel que respecta a les valoracions prèvies per l'instal·lació es recomana utilitzar sistemes de cobertes verdes extensives en la rehabilitació rehabilita de cobertes lleugeres i/o teulats. eulats. En canvi, pel que respecta a terrats, es recomana triar el sistema més adequat en funció dels usos destinats i la resistència de l'estructura de l'edifici.

23

RESUM EXECUTIU  

Resum executiu Maig 2010 Resum executiu Estudi sobre les existents, el potencial i les estratègies d'implantació Estudi sobre les existents,...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you