Metodologia i suggeriments
Les fases A la fase d’exploració i d’introducció, suggerim fer un tipus d’activitat individual, en la qual l’alumnat pugui verbalitzar les seves idees prèvies sobre el districte de Nou Barris i sobre el recorregut. Així es proposen alguns exercicis de situació espacial, d’ubicació temporal i d’identificació fotogràfica. Aquestes activitats haurien de servir per conèixer què és el que sap l’alumnat, per introduir-los en allò que s’analitzarà a les classes posteriors i per motivar-los a conèixer la història del seu districte. A la fase d’estructuració, proposem la realització de dos grans blocs. Per una banda estaria l’itinerari didàctic, i per l’altra estaria el seguit de textos i activitats que es vinculen amb les diferents parades en què s’ha dividit el recorregut. El bloc dels textos i activitats es proposa que es realitzi després de la sortida, perquè és a l’aula on es pot aprofundir millor en l’anàlisi dels diversos elements observats. Però l’ordre es pot invertir segons el criteri del professorat i les necessitats del grup, ja que es poden treballar primer els textos, després realitzar la sortida per consolidar els aprenentatges i a continuació fer les activitats finals que requereixen la relació entre text i itinerari. A la fase d’aplicació, proposem la realització d’un debat sobre alguns dels temes que pensem que pot haver suggerit l’itinerari. Tot i que aquesta proposta pretén ser global, evidentment el professorat l’ha d’adaptar a les necessitats del grup-classe. Per aquest motiu hem intentat diferenciar les parts de tal manera que pugui ser una proposta flexible, perquè es puguin fer aquelles parts que es considerin més rellevants o convenients segons les necessitats del grup i els objectius marcats pel professorat.
El treball cooperatiu La dinàmica de treball que proposem per al desenvolupament de les activitats a l’aula és la del treball cooperatiu (grups de tres o quatre, preferiblement). D’aquesta manera es fomenta la comunicació, el diàleg, la discussió i l’intercanvi de coneixements entre els diferents membres del grup.
El diàleg i el debat a l’aula de ciències socials El discurs de les ciències socials ha de ser un discurs que faciliti la formació d’un alumnat capaç de viure en el món de la informació, de les noves tecnologies i de la globalització. La finalitat és formar ciutadans lliures i autònoms, conscients dels seus drets i dels seus deures, capaços d’interpretar críticament la societat i amb profundes conviccions democràtiques que els permetin participar activament en la construcció d’un futur millor. Les ciències socials haurien de mostrar la relativitat i la provisionalitat del coneixement i, per tant, la necessitat d’admetre el dubte. Caldria potenciar la capacitat dels joves per analitzar, interpretar i relativitzar el coneixement. Ajudar-los a aprendre a informar-se, a entendre la informació, a formar-se opinió i criteri propi i a ser capaços de contrastar els seus punts de vista amb els d’altres interlocutors. I així saber modificar o matisar el seu punt de partida inicial, si és necessari. Les ciències socials poden potenciar la capacitat de raonar i de justificar els diversos punts de vista, saber-los defensar, saber escoltar els arguments i les raons dels altres i saber modificar el seu punt de partida, si cal, o d’arribar al consens, si és possible. L’argumentació té per objecte d’estudi el diàleg, la 72
Aprenguem de Nou Barris