CAMPANYA DE DIFUSIÓ DE LA FILOSOFÍA
BÀRBARA ESTEVE
ELENA LUQUE
ADRIAN VIECO
ARANTXA VILAPLANA
ALEX SANCHEZ
NATALIA JUSTE
RUBÉN MARTINEZ
MARIO GARCIA
RUBÉN CORELLA
LAURA PATIÑO
YERAY ROMERO
Campanya de difusió de la Filosofia
UNA CAMPANYA DE DIFUSIÓ DE LA FILOSOFIA SITUACIÓ DE PARTIDA Es sabut que la nova Llei d’Educació que lidera el Ministre Wert suposa canvis importants per al sistema educatiu al seu conjunt i, en concret, per a l’{rea de Filosofia. Es hora de formar les nostres opinions per poder-les manifestar i actuar d’acord amb elles.
LA TASCA FINAL Vos proposem que dissenyeu una campanya de difusió sobre la filosofia per donar-la a conéixer i poder manifestar les vostres opinions al respecte dels canvis de la LOMQE sobre aquesta área de coneixement.
L’ORGANITZACIÓ Cal que vos organitzeu per grups a partir de la última distribució. Els grups han de ser de 10 persones mínim.
Seminari de Filosofia i Ciutadania
Página 1
Campanya de difusió de la Filosofia
EL PROCÉS ACTIVITAT 1. LA LOMQE Haureu d’averiguar quins són els canvis previstos per la nova Llei d’Educació al respecte de l’{rea de Filosofia. Elaboreu un diagrama o esquema en el que els presenteu si es posa en marxa la nova llei d’educació. Pots usar els diagrames de SmartArt que proporciona Word, usar Popplet o altres ferramentes de Google drive com Lucidchart, Meinmeister, etc per fer mapes mentals. Recursos: La Red española de Filosofia és la xarxa que engloba en aquestos moments a la Conferència espanyola de Deganats, l’Institut de Filosofia del CSIS i altres 40 associacions de Filosofia de diferents nivells, camps temàtics i comunitats autònomes.
ACTIVITAT 2. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA. Ja en sabeu del seu origen a les costeres de Turquia, en Àsia Menor, també del seu trencament amb el pensament mític-religiós, de la seua preocupació inicial per buscar la veritat sobre el cosmos, sobre com són les coses, com explicar els seus canvis i transformacions. No obstant, necessiteu averiguar més sobre la seua naturalesa, utilitat, importància, sobre quin és el paper que ha acomplit a la vida dels homes i de les dones al llarg d’aquestos 2600 anys. Vos deixem una selecció de textos i recursos per destriar la informació al respecte. Caldrà que elaboreu un dossier que sintetitze la informació més rellevant (autor/a, tema, tesis o idees principals, arguments o idees secundàries) tot i utilitzant la plantilla de l’anexe 1. Penseu que vos ha de ser útil per al disseny de la vostra campanya de difusió!
Seminari de Filosofia i Ciutadania
Página 2
Campanya de difusió de la Filosofia LA PLANTILLA PER L’ANÀLISI DE FONTS FILOSÒFIQUES: IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR, OBRA, DATA) TIPUS DE FONT (expositiva o argumentativa) TEMA
IDEA/S PRINCIPAL/S (font expositiva)
TESI O CONCLUSIÓ (font argumentativa)
IDEES SECUNDÀRIES (font expositiva)
ARGUMENTS (font argumentativa)
FONTS: LA PARÁBOLA DE L’ELEFANT: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/mercat/elefant.htm
Així, doncs, l’Amor deu el seu tarann{ a ser fill de Poros i de Penia: de primer, sempre és pobre i està ben lluny de ser delicat i bell com la majoria creuen; ben al contrari, és rude, brut, va descalç i no té casa. Dorm sempre a terra, sense llit, al llindar de les portes i a la vora dels camins, a la serena, i com que té la naturalesa de la seva mare, viu sempre en la indigència. Però, pel que té del seu pare, est{ a l’aguait d’allò que és bell i d’allò que és bo, perquè és viril, decidit, vehement i un caçador temible que sempre està tramant alguna intriga; apassionat per la saviesa i ple d’enginy, tota la seva vida va perseguint la filosofia i és un gran xerraire, un entabanador i un sofista. La seva naturalesa no és ni la d’un mortal ni la d’un immortal, sinó que tan aviat floreix i està ple de vida com pot morir el mateix dia i, pel que Seminari de Filosofia i Ciutadania
Página 3
Campanya de difusió de la Filosofia s’assembla al seu pare, renéixer novament quan est{ en la plenitud dels seus recursos. Però allò que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans i, així, l’Amor mai no és ni pobre ni ric. A més, està al bell mig de la saviesa i de la ignorància. El que passa és això: cap déu no es dedica a filosofar ni desitja esdevenir savi, perquè ja ho és; i si hi ha algú altre que sigui savi, tampoc no vol filosofar, ni tampoc filosofen ni desitgen esdevenir savis els ignorants, perquè el mal de la ignor{ncia és, precisament, aquest: creure’s posseir bellesa, bondat i saviesa a bastament quan, de fet, se n’est{ mancat, i qui no creu estar mancat d’una cosa no desitja pas allò que creu que no li manca. — Doncs, si no són ni els savis ni els ignorants, ¿qui són, Diotima, els qui es dediquen a la filosofia? — És evident —féu ella—; ho veuria fins i tot un infant: aquells qui es troben a mig camí entre els déus i els homes. I l’Amor ser{ un d’aquests. Ja que la saviesa és una de les coses més belles i l’Amor és amor de la bellesa, cal que l’Amor sigui un filòsof i, pel fet de ser-ho, que es trobi entre el savi i l’ignorant. I la causa que així sigui rau en la seva naixença, perquè, per una banda, és ell d’un pare savi i ple de recursos; per l’altra, d’una mare que no és s{via i que, de recursos, no en posseeix cap. Aquesta és, doncs, estimat Sòcrates, la naturalesa d’aquest démon. PLATÓ, Convit, 201d-202c «La paraula grega filòsof es va formar per oposició a ‘sofos’. Es tracta de l’amant del coneixement (del saber), a diferència del qui est{ en possessió del saber i s’anomena sapient o savi. Aquest sentit de la paraula ha persistit fins avui; la recerca de la veritat, no la possessió de la veritat és l’essencial de la filosofia (...) Filosofia vol dir: fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes i tota resposta esdevé una nova pregunta.» KARL JASPERS: La filosofia.
Perquè, tant ara com quan els homes varen començar a filosofar, ho fan impulsats per l’admiració: al començament admirats de les coses sorprenents més a l’abast; més endavant, avançant a poc a poc i amb dubtes més grans, com els canvis de la lluna i els relatius al Sol i a les estrelles, i també a la generació de l’univers. Però el qui dubta o s’admira, reconeix la seva ignorància. [...] Perquè si varen filosofar per defugir la ignorància, és manifest que fou a causa del coneixement que perseguiren saber i no a causa de cap utilitat. I això ho testifica el que s’ha esdevingut. Ja que aquesta mentalitat va començar a cercar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries per a viure i les referents al lleure i al transcurs de la vida. És, doncs, evident que no la cerquem per a cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure el qui és per si mateix i no per un altre, així també tenim aquesta com l’única ciència lliure, ja que només aquesta és per si mateixa. ARISTÒTIL, Metafísica, I, 2 Seminari de Filosofia i Ciutadania
Página 4
Campanya de difusió de la Filosofia
Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món de diferents maneres; el que cal és transformar-lo. MARX, K. Tesis sobre Feuerbach, X
Cuando alguien pregunta para qué sirve la filosofía, la respuesta debe ser agresiva ya que la pregunta se tiene por irónica y mordaz. La filosofía no sirve ni al Estado ni a la Iglesia, que tienen otras preocupaciones. No sirve a ningún poder establecido. La filosofía sirve para entristecer. Una filosofía que no entristece o no contraría a nadie no es una filosofía. Sirve para detestar la estupidez, hace de la estupidez una cosa vergonzosa. Sólo tiene este uso: denunciar la bajeza del pensamiento bajo todas sus formas. ¿Existe alguna disciplina, fuera de la filosofía, que se proponga la crítica de todas las mixtificaciones sea cual sea su origen y su fin? Denunciar todas las ficciones sin las que las fuerzas reactivas no podrían prevalecer. Denunciar en la mixtificación esta mezcla de bajeza y estupidez que forma también la asombrosa complicidad de las víctimas y de los autores. En fin, hacer del pensamiento algo agresivo y afirmativo. Hacer hombres libres, es decir, hombres que no confundan los fines de la cultura con el provecho del Estado, la moral o la religión. Combatir el resentimiento, la mala conciencia, que ocupan el lugar del pensamiento. Vencer lo negativo y sus falsos prestigios. ¿Quién, a excepción de la filosofía, se interesa por todo esto? La filosofía como crítica nos dice lo más positivo de sí misma: empresa de desmixtificación. Y, a este respecto, que nadie se atreva a proclamar el fracaso de la filosofía. Por muy grandes que sean, la estupidez y la bajeza serían aún mayores si no subsistiera un poco de filosofía que, en cada época, les impide ir todo lo lejos que querrían, que respectivamente les prohíbe, aunque sólo sea por el qué dirán, ser todo lo estúpida y lo baja que cada una por su cuenta desearía. No les son permitidos ciertos excesos, pero ¿quién, excepto la filosofía, se los prohíbe? ¿quién les obliga a enmascararse, a adoptar aires nobles e inteligentes, aires de pensador? (...) Es cierto, dice Nietzsche, que actualmente los filósofos se han convertido en cometas. Pero desde Lucrecio hasta los filósofos del siglo XVIII debemos observar estos cometas, seguirlos todo lo posible, hallar su camino fantástico. Los filósofos-cometas supieron hacer del pluralismo un arte de pensar, un arte crítico. Supieron decir a los hombres lo que ocultaban su mala conciencia y su resentimiento. Supieron oponer a los valores y a los poderes establecidos aunque no fuera más que la imagen de un hombre libre. Después de Lucrecio ¿cómo es posible preguntar aún: para qué sirve la filosofía. GILLES DELEUZE. Nietzsche y la filosofía Seminari de Filosofia i Ciutadania
Página 5
Campanya de difusió de la Filosofia
Els filòsofs són els únics que es pregunten, obstinadament, des de fa vint-i-cinc segles com viure sense tenir cap altra creença que la confiança en la raó. Però això no significa, ja us n’haureu adonat, que els filòsofs estiguin plens de certeses. Al contrari. No deixen de subratllar el que no sabem, allò que podem dubtar. En aquests sentit, els filòsofs són els guardians de la ignorància. Són els que subratllen obstinadament els límits dels sabers. Per això la societat actual i la que s’acosta en té una gran necessitat. En un temps en què es referma l’imperi de la tècnica, en què s’accentua el cinisme dels diversos poders, o en què torna la certesa boja del fanatisme, la tasca del filòsof és potser, abans que cap altra, la de despertar-nos a la consciència dels nostres límits. ROGER-POL DROIT. Filosofia.
Des d’un cert punt de vista, el principal paper de la filosofia consisteix a fer-nos conscients, d’una manera intel·lectualitzada o en forma de problemes, dels xocs més importants i dels conflictes inherents a les societats complexes i en mutació, en tant que fan referència a conflictes de valors.» JOHN DEWEY: Article ‘Filosofia’, dins l’Encylopedia of the social Sciences.
Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o si se’ns és permès de dir-ho, si ells i elles no són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosòfics. Una bona part d’aquests prejudicis són teories que [els éssers humans] inconscientment donen per certs o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Atès que poques d’aquestes teories són conscientment assumides, constitueixen prejudicis, en el sentit que són assumides sense examen crític, fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera. Una justificació de l’existència de la filosofia professional resideix en el fet que els éssers humans necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes esteses i influents teories (...). Tota la filosofia he de partir de les dubtoses i sovint pernicioses concepcions del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat: una concepció més propera a la veritat i amb una influència menys perniciosa sobre la vida humana. KARL POPPER: Com veig la filosofia.
Seminari de Filosofia i Ciutadania
Página 6
Campanya de difusió de la Filosofia
De hecho, el valor de la filosofía debe ser buscado en una, larga medida en su real incertidumbre. El hombre que no tiene ningún barniz de filosofía, va por la vida prisionero de los prejuicios que derivan del sentido común, de las creencias habituales en su tiempo y en su país, y de las que se han desarrollado en su espíritu sin la cooperación ni el consentimiento deliberado de su razón. Para este hombre el mundo tiende a hácerse preciso, definido, obvio; los objetos habituales no le suscitan problema alguno, y las posibilidades no familiares son desdeñosamente rechazadas. Desde el momento en que empezamos a filosofar, hallamos, por el contrario, como hemos visto en nuestros primeros capítulos, que aun los objetos más ordinarios conducen a problemas a los cuales sólo podemos dar respuestas muy incompletas. La filosofía, aunque incapaz de decirnos con certeza cuál es la verdadera respuesta a las dudas que suscita, es capaz de sugerir diversas posibilidades que amplían nuestros pensamientos y nos liberan de la tiranía de la costumbre. Así, el disminuir nuestro sentimiento de certeza sobre lo que las cosas son, aumenta en alto grado nuestro conocimiento de lo que pueden ser; rechaza el dogmatismo algo arrogante de los que no se han introducido jamás en la región de la duda liberadora y guarda vivaz nuestro sentido de la admiración, presentando los objetos familiares en un aspecto no familiar.
(...) Para resumir nuestro análisis sobre el valor de la filosofía: la filosofía debe ser estudiada, no por las respuestas concretas a los problemas que plantea, puesto que, por lo general, ninguna respuesta precisa puede ser conocida como verdadera, sino más bien por el valor de los problemas mismos; porque estos problemas amplían nuestra concepción de lo posible, enriquecen nuestra imaginación intelectual y disminuyen la seguridad dogmática que cierra el espíritu a la investigación; pero, ante todo, porque por la grandeza del Universo que la filosofía contempla, el espíritu se hace a su vez grande, y llega a ser capaz de la unión con el Universo que constituye su supremo bien. BERTRAND RUSSELL. Los problemas de la filosofía.
Seminari de Filosofia i Ciutadania
Página 7
IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT ( ARGUMENTATIVA O EXPOSITIVA) TEMA
IDEES PRINCIPALS
IDEES SECUNDÀRIES
IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT ( ARGUMENTATIVA O EXPOSITIVA) TEMA
OBRA La paràbola de l’elefant
Ens trobem davant d’un text expositiu
El tema d’aquest text són les diferents opinions d’uns cecs entorn als atributs d’un elefant. Les idees principals d’aquest text són: - Cada cec es forma una interpretació distinta de l’elefant en funció de la part que palpa. -Les opinions fonamentades en detalls parcials dificulten la comprensió de la realitat del conjunt. Les idees secundàries d’aquest text són: -Cap dels cecs es posa d’acord en la seua descripció de l’elefant
AUTORPlató DATA 201-202c OBRA CONVIT Ens trobem davant d’un text argumentatiu
El tema d’aquest text és La filosofia i la seua natura
TESI O CONCLUSIÓ
La conclusió d’aquest text és: - L'amor és un filòsof, el qual ha de trobar-se entrre el savi i l'ignorant.
ARGUMENTS
Els arguments d’aquest text són: -La naturalesa de la filosofia de no és ni la d'un mortal ni la d'un immortal. -L'Amor mai no és ni pobre ni ric. - L’amor està al bell mig de la saviesa i de la ignorància. -Déu no es dedica a filosofar ni desitja esdevenir savi, perquè ja ho és. -El mal de la ignorància és creure’s posseir bellesa, bondat i saviesa a bastament quan, de fer, se n’esta mancant. -Es dediquen a la filosofia aquells que troben a mig camí entre els déus i els homes
IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT ( ARGUMENTATIVA O EXPOSITIVA) TEMA
OBRA LA FILOSOFIA AUTOR KARL JASPERS DATA 1989 Ens trobem davant d’un text expositiu
El tema d’aquest text és el significat de la filosofia
IDEES PRINCIPALS
Les idees principals d’aquest text són: - K. Jaspers defensa que la filosofia consisteix en buscar el saber i no saber.
IDEES SECUNDÀRIES
Les idees secundàries d’aquest text són: - La filosofia ademés consisteix en preguntar però no saber la resposta.
IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT ( ARGUMENTATIVA O EXPOSITIVA) TEMA
AUTORAristòtil DATA 980 a.C OBRA Metafisica 1,2 Ens trobem davant d’un text argumentatiu
El tema d’aquest text és L’admiració dels filòsofs per la filosofia.
TESI O CONCLUSIÓ
La conclusió d’aquest text és: - Aristòtil afirma que no cercaven la filosofia per a cap altra utilitat que no fora l’admiració per el coneixement de les coses.
ARGUMENTS
Els arguments d’aquest text són: - Aristòtil defensa que els filòsofs filosofaven per fugir de la ignorància i per l’admiració de les coses, per apropar-se més al coneixement.
IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT ( ARGUMENTATIVA O EXPOSITIVA) TEMA
IDEES PRINCIPALS
IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT ( ARGUMENTATIVA O EXPOSITIVA) TEMA
OBRA TESIS SOBRE FEUERBACH 1,2 AUTOR MARX,K DATA 1845 Ens trobem davant d’un text expositiu
El tema d’aquest text és la funció de la filosofia
Les idees principals d’aquest text són: - Els filòsofs sols han intentat interpretar el món de diferents maneres, han de transformar-lo.
AUTORGuilles Deleuze DATA 1862 OBRA NIETZSCHE I LA FILOSOFIA Ens trobem davant d’un text argumentatiu
El tema d’aquest text és la utilitat de la filosofia
TESI O CONCLUSIÓ
La conclusió d’aquest text és: - Gilles Deleuze afirma que la filosofia serveix per a denunciar l’estupidesa i la baixesa del pensament, impedint-lis anar tot lo lluny que desitjarien
ARGUMENTS
Els arguments d’aquest text són: -La filosofia es l’única disciplina que es proposa la critica de totes les mixtificacions i falsetats independentment del seu origen i finalitat -La filosofia permet a les persones4-La filosofia permet a les persones no confondre els fins de la cultura amb els interessos de l’Estat combatre el rendiment, la mala consciencia i tot allò negatiu. - La filosofia obliga a la estupidesa i la baixesa a emmascarar-se i adoptar aires nobles i intel•ligents. - D’acord amb Neitzhe desde Lucrecio fins els filòsofs del S.XIII van fer del pluralisme un art crític i van saber oposar als valors i poders establets encara no fora més que la imatge d’un home lliure.
IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT ( ARGUMENTATIVA O EXPOSITIVA) TEMA
TESI O CONCLUSIÓ
ARGUMENTS
IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT ( ARGUMENTATIVA O EXPOSITIVA) TEMA
IDEES PRINCIPALS
AUTOR Roger-pol Droit DATA 2004 OBRA FILOSOFIA Ens trobem davant d’un text argumentatiu
El tema d’aquest text és la filosofia
La conclusió d’aquest text és: - Roger-Pol Droit afirma que Els filòsofs no ho saben tot, si no que dubten i subratllen els límits dels sabers. Els arguments d’aquest text són: -Roger-Pol Droit argumenta que els filòsofs al no saber-ho tot son els guardians de la ignorància.
AUTOR Jhon Dewey DATA 1985 OBRA ARTICLE FILOSOFIA Ens trobem davant d’un text expositiu
El tema d’aquest text és el paper de la filosofia
Les idees principals d’aquest text són: - El paper de la filosofia consisteix a fer-nos conscients dels xocs més importants i dels conflictes inherents a les societats complexes i en mutació.
IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT ( ARGUMENTATIVA O EXPOSITIVA) TEMA
IDEES PRINCIPALS
IDEES SECUNDÀRIES
IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT ( ARGUMENTATIVA O EXPOSITIVA) TEMA
TESI O CONCLUSIÓ
ARGUMENTS
OBRA COM VEIG LA FILOSOFIA AUTOR Karl Popper DATA 1978 Ens trobem davant d’un text expositiu
El tema d’aquest text és la filosofia
Les idees principals d’aquest text són: -Tots som filosofs. -Els éssers humans, necessiten qui examini críticament aquestes esteses i infiquents teories -La filosofia ha de partir de les dubtoses i sovint concepcions del sentit comú acrític Les idees secundàries d’aquest text són: -Si no som conscients de que som filosofs, tenim prejudicis filosòfics. -Els prejudicis són teories que donem per certes, les quals, són asumides sense examen crític -El seu objectiu és: una concepció més propera a la veritat
AUTOR Bertrand Russell DATA 1912 OBRA ELS PROBLEMES DE LA FILOSOFIA Ens trobem davant d’un text argumentatiu
El tema d’aquest text és la importància de la filosofia La conclusió d’aquest text és: - Bertrand Rusell afrima que la filosofia planteja problemes als que esta es capaç de donar varies solucions que augmenten el nostre coneixement. Els arguments d’aquest text són: -Sense la filosofia ens deixem dur per els prejudicis i les creences habituals, on no coopera la raó -La filosofia es capaç de suggerir diverses respostes que amplien el nostre coneixement. -Els problemes que planteja la filosofia amplien la nostra concepció de el que es possible, ens dona
imaginació intel·lectual i disminueix la seguretat dogmàtica.
Campanya de difusió de la Filosofia ACTIVITAT 3. DISSENY DE LA CAMPANYA. Ara heu de pensar, dissenyar i posar en marxa la vostra campanya de difusió. Podeu decidir qualsevol àmbit de difusió, així com podeu triar el format que considereu més adient, sempre i quan tinga un suport digital. Heu d’omplir el document de l’ANEXE 2 on es justifique el projecte així com on programeu l’acció per a la difusió, la planificació de tasques i responsables.
DE SEGUR QUE LA VOSTRA CREATIVITAT DONARÀ DE SI I MOLT!
ELS PRODUCTES FINALS Cal publicar en un bloc (les parts 1 a 4) i presentar el memoràndum en paper (parts 1, 2, 3) 1. 2. 3. 4. 5.
Esquema o diagrama LOMQE Dossier textos filosòfics Document de Justificació de campanya i planificació de les tasques Campanya en suport digital Rúbrica de coavaluació (sols en paper)
L’AVALUACIÓ 1. 2. 3. 4. 5.
Esquema o diagrama LOMQE. 10% Dossier textos filosòfics. 30% Document de justificació de campanya i planificació de les tasques. 10% Campanya en suport digital. 40% (veure rúbrica) Coavaluació 10%. (veure rúbrica)
LA TEMPORALITZACIÓ. Fase informativa i d’investigació: Setmana del 15 al 19 d’abril. Es realitzaran en classe les activitats 1 i 2. Fase del disseny: Es realitzarà fora de classe. Es podran consultar dubtes i suggeriments a la mestra sempre i quan s’estableixca un dia i hora. Altres consultes via mail o FB. Fase de publicació: Dia 30 d’abril.
Seminari de Filosofia i Ciutadania
Página 8
ANEXE 2. DISSENY DE LA CAMPANYA DE DIFUSIÓ IDEES-FORÇA A DIFONDRE SOBRE LA FILOSOFIA: - La idea o força a defendre és que la filosofia serveix per a frenar la estupidesa i per a fer homes lliures amb pensaments crítics amb ells i amb el món que els envolta ACCIÓ PER A LA DIFUSIÓ I JUSTIFICACIÓ -Hem escollit un vídeo per que el poder dels mitjans audiovisuals en la era de les telecomunicacions i tecnologia en la que vivim hui en dia és fonamental per difondre amb rapidesa i eficàcia, a més no cal oblidar que la veritable força dels documents visuals com les imatges, els vídeos i el cinema, recau en la facultat de crear-nos referents que podem prendre com a model a seguir en la nostra manera d’actuar, açò combinat amb el dinamisme de la música d’una cançó escollida i readaptada al nostre propòsit ajuda a captar el missatge d’una manera més amena i estimulant. Donada la importància i el protagonisme de les xarxes socials en l’actualitat com a instruments de interconnexió i de coneixement de l’actualitat de manera instantània hem fet servir aquestes ferramentes per donar cabuda al nostre projecte en un espai més ample, interactiu i d’abats mundial amb la intenció de que tothom tinga l’oportunitat de conèixer la idea que volem defendre: La filosofia és indispensable per a la nostra formació com a persones en societat i el seu valor en l’educació no és negociable. -PLA DE TREBALL ORGANITZACIÓ -En un primer lloc per organitzar-nos cadascú de nosaltres va buscar informació sobre el tema per després poder posar-la en comú a l’hora de fer l’esquema. En segon lloc ens vàrem dividir els textos per parelles i un dia ens vàrem reunir tots per pegar-los una ullada per veure si hi havia alguna errada. Després entre tots vàrem crear el vídeo, fer la cançó i acabar de plenar els documents. GUIÓ/ESBÓS PREVI - Buscar informació - Posar-la en comú - Fer els textos - Quedar per escriure la cançò, pegar-li una ullada a tots els textos i acabar el document - Fer pancartes per al vídeo - Gravar el vídeo - Montar el vídeo ETAPES EN EL PROCÉS -A l’hora de fer els textos vàrem dividir-se’ls per parelles i els vàrem posar tots un dia en comú per tal de millorarlo si ho havia alguna errada. Per altra banda a l’hora de fer el document i muntar el video vàrem quedar tots un dia i ens vàrem repartir per tal de poder acabar la faena. Per últim a l’hora de “idear” el video ferem una plutja d’idees i a continuació arreplegarem les que més ens vàren cridar l’atenció per aconseguir un bon treball, a continuació quedarem per gravar-lo.
RESPONSABLES DE CADA PART - Bàrbara Esteve Vídeo, acabar document i textos - Adrian Vieco Vídeo, muntatge i textos - Alex Sanchez Vídeo, muntatge i textos - Laura Fernàndez Vídeo, acabar document i textos - Arantxa Vilaplana Vídeo, acabar document i textos - Rubén Martinez Vídeo, muntatge i textos - Natalia Juste Vídeo, acabar document i textos - Elena Luque Vídeo, muntatge i textos - Mario Garcia Vídeo, acabar document i textos - Rubén Corella Vídeo, muntatge i textos - Yeray Romero Vídeo, muntatge i textos
TOTS CANÇÒ I COMENÇAMENT DEL DOCUMENT A CLASSE
ESPAI NECESSARIS -Planta baixa d’Arantxa -Carrer MATERIALS EXTRA - Càmera de vídeo - Instruments musicals - Pancartes - Pissarra ASSAIG I/O PREPARACIÓ QUE NECESSITEU PER PODER REALITZAR-LO? -Per poder realitzar aquets treball els materials necessaris són una càmera, un ordenador per tal de poder muntar el vídeo, paper continu per als cartells, colors per a pintar els cartells, instruments musicals per poder gravar la cançó i una pissarra per a dibuixar l’escenari de la primera escena. ON REALITZAREU L’ASSAIG? -L’assaig el realitzarem a la planta baixa d’Arantxa ja que és un bon espai on poder gravar la nostra idea. EXECUCIÓ LLOC I DURADA PREVISTA DE LA CAMPANYA DE DIFUSIÓ - La campanya de difusió com hem dit abans serà a Facebook i Twitter. ENREGISTRAMENT DE LA CAMPANYA QUI REALITZA L’ENREGISTRAMENT? - Al blog ho farà Elena Luque i a les xarxes socials Bàrbara Esteve.
MATERIALS NECESSARIS -Càmera -Pissara -Cartells -Guitarra -Pintures EDICIÓ -El programa que anem a utilitzar per editar el vídeo és “ Movie Maker” ja que és un programa fàcil i senzill d’utilitzar. PUBLICACIÓ http://unavidaenpixel.blogspot.com.es/
Campanya de difusi贸 de la Filosofia
Ana Estela i Gallach Seminari de Filosofia i Ciutadania Departament de Socials aestela@florida-uni.es
8 Abril de 2013
Seminari de Filosofia i Ciutadania
P谩gina 14
PDF to Word