UNA PENYA D'ALT VOLTATGE

La Penya tanca la plantilla amb tres incorporacions d’alt voltatge. El club, després de la venda del seu jugador franquícia per 1M d’euros, ha fet els deures i ha incorporat tres peces que han de ser claus per poder fer el pas definitiu al projecte. També s’ha unit a l’staff l’ Aleix Duran, que ocuparà el lloc que ha deixat en Pau del Tio, qui ha iniciat una nova aventura a l’estranger.

Amb els dolorosos comiats del capità i del Joel, sumades a les baixes d’en Simon Birgander i Henry Ellenson, la penya afrontava un mercat de fitxatges incert i complicat. L’exigència que suposa jugar dues competicions ha marcat l’objectiu a l’hora d’incorporar jugadors per a poder cobrir les mancances dels darrers anys.

La primera incorporació va ser l’exterior Andrew Andrews, procedent del Frutti Extra Bursaspor, amb 1,88 centímetres és un jugador americà de 30 anys que ha desenvolupat la seva carrera esportiva per Europa..

Es tracta d’un anotador compulsiu, amb bon domini de pilota i amb una amenaça constant a cistella, capaç de crear i executar tirs des de qualsevol posició del camp d’atac amb facilitat. La seva alçada i la seva dilatada experiència per equips europeus ha fet desenvolupar el seu perfil de jugador com el denominat ‘’COMBO’’, per tant, no seria d’estranyar que en algun moment de la temporada alterni la posició de base amb la d’escorta, així com A. Feliz la passada temporada.

Amb un físic semblant al del base dominicà -rosant l’1,90 centímetres i fort-, la línia de bases verd-i-negre amb Guillem Vives com a director d’orquestra s’assegura intel·ligència i físic defensiu.

Andrew ve per agafar el timó badaloní en l’anotació de l’equip i juntament amb Ribas han de ser els exteriors referents..

La segona incorporació és l’ala-pivot americà Deshaun Thomas, procedent de l’Olímpia de Milà i amb 2,01 centímetres es tracta d’un jugador assentat a l’Eurolliga i que després d’una difícil temporada al club italià ha decidit enganxar-se al projecte verd-i-negre per tornar a brillar.

Amb la pèrdua d’en Joel i la seva versatilitat en l’alternança en les posicions al 3 i al 4, la Penya ha volgut incorporar un perfil semblant. I és que en D.Thomas destaca per la seva polivalència dins de pista on pot jugar d’exterior i alhora alternar amb un excel·lent joc sota la cistella. Com a curiositat veiem que tant D.Thomas com J.Parra són esquerrans. La gran diferència, més enllà de l’experiència, és l’efectivitat de l’americà des de la línia de tres punts, aquest pot crear-se i executar tirs de mitjana distància i de tres punts amb gran facilitat i amb un alt percentatge d’encerts (40% des de més enllà dels 6,75).

Amb la renovació d’en Vladimir Brodziansky (2,11 centímetres) i la incorporació de l’experimentat D.Thomas, la Penya mantindrà centímetres i físic en la posició d’ala-pivot, una de les posicions més complicades de cobrir per l’exigència de les dues competicions, i la polivalència que requereix aquesta posició.

El seu passat l’ACB amb el F.C.Barcelona fa que conegui la lliga i que el procés d’adaptació sigui més senzill, aquest fet amb l’objectiu de guanyar l’Eurocup pot provocar que a Badalona es vegin grans exhibicions de la segona incorporació verd-inegre.

El tercer i últim fitxatge ha estat l’inesperat Chinanu Onuaku, procedent de l’Hapoel de Tel-Aviv és un pivot de 2,08 centímetres i un físic rocós que, complementa a la perfecció amb les característiques d’en A.Tomic.

Quan tothom parlava del fitxatge d’Alpha Kaba, la Penya va sorprendre amb l’anunci de C.Onuaku. Aquest, tot i ser una pivot alt, intens i rocós té una gran coordinació del seu cos, això li permet tenir una ràpida primera passa que l’ajuda a treure avantatges en el pick&roll i en situacions properes a la cistella. Mentre que en defensa, aquest control del físic li permet defensar a la perfecció situacions de ‘’flash’’ i situacions d’ajudes defensives. Aquesta mobilitat, juntament amb la intensitat provoca que es carregui molt ràpid de faltes, factor que haurà de controlar per no sobrecarregar de minutatge al seu company de ball A.Tomic. Tot i el perfil de jugador que és, aquest curs ha tingut una mitjana de 1,9 assistències per partit, així doncs no només es tracta d’un executor a sota la cistella sinó que també podrà ajudar a alimentar als seus companys.

Un aspecte, que des de l’staff s’haurà de treballar són les seves pulsacions en els moments calents dels partits, és un jugador que no controla les emocions i aquest any en molts partits ha acabat amb tècniques o faltes antiesportives per no controlar les emocions i la intensitat del moment.

Aquesta incorporació aporta múscul i determinació sota les anelles, i una gran intimidació als rivals. Amb aquesta millora física la Penya podrà dosificar més i millor al far de Dubrovnik, que malauradament, tindrà un any més a les cames i com va dir el mateix Carles Duran, l’exigència de les dues competicions acaba passant factura a final de temporada.

La Penya essent la Penya.

El balanç d’entrades i sortides a l’estiu verd-i-negre està clarament decantat cap a les sortides, però això, obre la porta del primer equip a les joves perles del planter.

Aquesta temporada la Penya tindrà fins a 7 jugadors formats a les categories inferiors en dinàmica del primer equip, aquest fet alça els valors de la penya i la distingeix de les altres entitats, i és amb aquesta filosofia amb la qual busca competir per arribar als objectius.

Amb la sortida del capità Albert Ventura, apareix el nom d’en Jordi Rodríguez, jugador protagonista en les categories de formació i també amb la selecció espanyola u18 i u19. És un ‘’killer’’ des de més enllà del 6,75 i amb una verticalitat endiablada cap a cistella. Amb un físic semblant als primers anys d’en Rudy Fernández, ha de treballar en millorar les mancances defensives, però en Jordi té un talent per jugar aquest esport i ningú dubta que està al millor lloc per acabar triomfant.

En la posició del 4 la Penya ha perdut a H.Ellenson i a en J.Parra, tot i que l’arribada de D.Thomas crea esperança en l’aficionat, la posició queda curta defectius perquè en molts moments D.Thomas pot anar al 3 i deixarà coixa la posició d’ala-pivot.

El conjunt badaloní ha decidit donar l’oportunitat a dos joves talents, Miguel Malik Allen i Ruben Prey. En Miguel Malik Allen ja va tenir minuts la temporada passada deixant esmaixades espectaculars a les retines dels socis, i és que en M.Allen té un físic privilegiat i amb 2,05 centímetres i una gran envergadura és un 4 amb amenaça exterior i una gran determinació per sobre el cèrcol. La manca de quilos el fa patir en la defensa d’interiors més físics, però ho supleix amb una gran intimidació a l’hora de puntejar els tirs. Aquest any, amb fitxa del primer equip, de ben segur que ens deixarà jugades espectaculars pel record.

Ruben Prey, amb 2,07 centímetres, és un dels júniors més cotitzats al mercat. Amb grans ofertes per travessar l’Atlàntic i anar a NCAA, el club i el jugador han decidit renovar el contracte. R.Prey ha jugat sempre de pivot a les categories de formació, essent un pivot atlètic, ràpid i amb una amenaça eficaç des del triple. La temporada que ve, alternarà amb el vinculat (C.B.Prat) i amb el primer equip, per les característiques físiques i de joc en Prey hauria de cobrir la posició d’alapivot, ajudant en moments puntuals a la posició de pivot. El seu desenvolupament físic acabarà de cobrir les mancances defensives contra pivots amb més pes i més físics. Ningú dubta que el talent del portuguès acabarà donant grans nits d’alegries als aficionats badalonins.

La Penya s’està consolidant dins de les 8 primeres posicions a l’ACB, amb una identitat molt personal i diferenciada. Amb un nucli fort de jugadors i staff formats al planter (amb sentiment de club), cal sumar la quarta temporada de l’Ante Tomic i la tercera temporada de l’Andres Feliz i d’en Vladimir Brodziansky, factors que fan de la plantilla de la Penya un projecte consolidar amb nucli fort, d’alt nivell i competitiu. Les noves incorporacions han deixat de ser desconeguts, han estat jugadors ja assentats a Europa, fet que estabilitza més l’arribada al projecte i hauria de fer més senzilla l’adaptació a l’equip i a la lliga.

D’ençà que Carles Duran va arribar a l’equip, cada temporada la Penya ha fet un pas endavant, finalitzant la passada temporada assolint les semifinals en totes les competicions disputades. Aquesta nova temporada la Penya pot plantejar-se fer el pas definitiu i assolir la tan valorada final que l’any passat se’ls hi va escapar en 3 ocasions (Copa del Rei, Eurocup i Lliga ACB).

La temporada és llarga i les dues competicions són molt exigents, els veterans de l’equip sumen un any més a l’esquena i la pèrdua del capità i d’en Joel han provocat un mar de dubtes per la temporada vinent. Amb l’arribada de les noves incorporacions i el creixement dels joves, la Penya intentarà dissipar els dubtes generats i fer de la temporada 23/24 una gran temporada i la consolidació del retorn de la Penya a l’esfera Europea.