CARTA OBERTA A CARLES DURAN

Carles Duran va agafar la direcció de l’equip en un moment límit tant esportivament com als despatxos. Els deutes econòmics feien trontollar la viabilitat del club i esportivament vivíem ancorats dins la zona de descens.

Tot i això, Carles Duran l’any 2018 va fer-se càrrec del primer equip, juntament amb Laprovitola, va aconseguir una gesta inoblidable i d’un valor incalculable, per molts aficionats, aquest acte i els aconseguits durant les següents temporades fan que Carles Duran mereixi penjar la seva samarreta al sostre de l’Olímpic.

Com ja hem comentat, les proeses no van acabar amb la salvació d’aquella temporada, les següents temporades de la Penya milloren any a any i són d’un creixement continuo fins a col·locar l’equip al punt de mira d’Europa (Eurocup), essent aquests els millors anys de l’última dècada verd-i-negre.

Més enllà dels èxits esportius, Carles Duran ha causat sensació per ser un entrenador únic, format al club i amb més de 25 anys dins de l’entitat, ha compartit l’alegria i la satisfacció amb els aficionats, d’igual manera que les decepcions, les derrotes i les crítiques. Malauradament, la memòria en l’esport d’elit és de curt termini, però els aficionats al bàsquet (no només a la Penya) recordaran amb nostàlgia i admiració les hores dedicades al club, per portar-lo allà on es mereix.

Més enllà d’aquesta última temporada, on un conjunt de males decisions i lesions, han provocat la seva marxa prematura del club, l’entrenador serà recordat pel seu caràcter i sentiment ‘’penyero’’, amb accions icòniques com el mític ¡¡TOMA!!, dins del vestuari o les reiterades mostres d’excitació sobre el parquet dirigides a l’aficionat badaloní, que en algun moment acabarà reconeixent les grans proeses aconseguides per l’època Duran.

Fins aviat, Carles.

Tota la sort del món.

Font: La vanguardia