4 minute read
30 ANYS DEL CIM D’EUROPA
from BDL - Edició 8
by balldontlie
Fa trenta anys el món va viure grans esdeveniments, entre ells podem destacar l’estrena de la sèrie de TV ‘’Friends’’, les eleccions guanyades per Nelson Mandela a Sud Àfrica o la mort de Kurt Cobain als 27 anys del cantant de la banda de rock Nirvana. Però en el món de l’esport català, i més concretament badaloní, un fet històric deixarà empremta per sempre més dins la història de l’esport Europeu.
L’any 1991 l’equip guanya la Lliga ACB i perd la final de la copa d’Europa contra un poderós KK Partizan de Belgrad, una guerra d’aigua freda en forma de triple a l’últim segon de partit, va deixar a la Penya sense el títol més esperat d’Europa.
La temporada de 1994, la Penya aconsegueix redimir-se d’aquella dolorosa final i aconsegueix, amb Zelko Obradovc a la banqueta, l’anhelat títol europeu. La Copa d’Europa va ser culminació d’uns anys d’esplendor verd-i-negre, on el club va regnar dins la competició Nacional i va dominar Europa. Però a finals de la dècada dels 90 el club va entrar en greus problemes econòmics, l’adeu d’alguns jugadors i la retirada de Jordi Villacampa van fer de detonant de la caiguda del primer campió d’Europa català.
No va ser fins als primers anys del 2000, on l’ADN Penya va fer remuntar el vol del club, amb noms propis com van ser-ho Rudy Fernandez, Pau Ribas i Ricky Rubio. Amb ells, la Penya conquereix la Uleb Cup (actual Eurocup) i la Copa del Rei l’any 2008. Actualment, la Penya segueix essent una fàbrica de joves talents, i que en l’actualitat es considerada com a una candidata a guanyar algún dels propers anys la Eurocup tal com ho va fer l’any 2008.
LA FINAL
El 21 d’abril del 1994 la Penya va arribar a la final després de derrotar a semifinals al F.C.Barcelona. Al pavelló Yad Eliahu (La mà d’Elies) ho tenien tot preparat per gaudir d’un dels finals més increíbles del bàsquet europeu, entre l’Olimpiakos BC i la Penya.
El transcurs del partit va ser dur, amb marcadors ajustats i amb un clar domini dels ex NBA Zarko Paspalj y Roy Tarpley per part de l’Olimpiakos, mentre que Ferran Martinez i Jordi Villacampa dirigits per un gran Rafa Jofresa intentaven aguantar les embrnzides rivals.
La Penya perdia 57-53 quan faltaven 4 minuts pel final i els badalonins veien com s’escapava per segon cop la proesa de la glòria europea. Però Jordi Villacampa no havia dit l’última paraula i va iniciar la remuntada amb un triple i una gran defensa, que va culminar Corny Thompson amb l’inoblidable triple quan falten 20 segons pel final i que va col·locar el 57-59 al marcador.
Després d’uns tirs lliures d’infart i d’un rellotge aturat a 4 segons, la Penya va endur-se el títol cap a Badalona.
EL LLEGAT
Diuen que el més complicat per un restaurant no és aconseguir una estrella Michelin, sinó mantenir-la en el temps. La Penya de la temporada 94 va experimentar la duresa de ser els millors, la cruel i maquiavèl·lica experiència de ser els campions d’Europa, sense perdre l’essència del club bressol. Les dificultats burocràtiques, esportives i econòmiques van sacsejar sense compassió l’estructura del club que, va viure un periple fosc des de la marxa del gran capità Jordi Villacampa l’any 1997 fins al ressorgí amb les joves promeses a l’inici del nou segle XXI.
Les actuals generacions no són coneixedores de l’esplendor verd-i-negre que, durant una època va lluitar amb els grans clubs d’Europa i que en una ocasió va coronar-se com a campiona del Vell Continent. És necessari recordar d’on venim, el que hem aconseguit i el com es va aconseguir. És necessari que les noves generacions s’empapin d’aquesta essència, l’essència de la Penya, aquella que porten tants jugadors arreu del món, des del mític Nino Buscató, passant pel matraco Margall, pel capità Jordi Villacampa, i pels actuals Rudy, Ricky, Ribas o Albert Ventura.
El llegat no és el record de la copa d’Europa guanyada, sinó que és la identitat de la Penya aquella que porten tants joves i que ben segur seguiran portant durant molt més de 30 anys.
Com va dir Zelko després de coronar Europa “Somos el mejor equipo de Europa. Este club no solo es baloncesto sino un modo de vida”.
