Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona
El segle XX: un món en transformació Va de novel•la històrica 3a edició 2017
Enguany se celebra la 3a edició de Va de Novel·la Històrica amb una programació estel·lar. El cicle està centrat en quatre obres ambientades en el segle XX, que tracten sobre fets i personatges que han estat claus en el transcurs de la nostra història. Si en un futur llunyà i la humanitat ha sobreviscut a si mateixa, qualsevol persona que doni una ullada retrospectiva i es fixi en el segle XX s’adonarà que es troba davant d’una època convulsa i torturada com poques. Diverses ideologies, concepcions de la vida i de l’ésser humà es confronten en una lluita a vida o mort que arriba al seu punt àlgid amb l’inici del segle. Les guerres i els conflictes són la manifestació d’aquesta voluntat d’imposar un model a escala global. La lluita encara no s’ha acabat i és més viva que mai. Parlarem de com els fils del passat teixeixen els fets del present i de com solament amb una visió en perspectiva sobre la història es poden entendre les claus que expliquen l’actualitat. Joaquim Molina col·labora en la producció de Va de Novel·la Històrica i conduirà totes les activitats del cicle. És professor d’història i escriptor. Amb La rosa entre els llops, ed. Columna, va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica. Els ulls d’Al·là és la seva segona novel·la.
SETEMBRE 2017 El hombre que amaba a los perros de Leonardo Padura Una fascinant indagació històrica en forma de novel·la, que recrea els preparatius i l’assassinat a Mèxic del dissident Lev Trotski a mans del català Ramon Mercader, com a final d’una fosca trama ordida pel règim de Stalin. Leonardo Padura (L’Havana, 1955) va estudiar Literatura Llatinoamericana a la Universitat de l’Havana i va començar la seva carrera com a periodista l’any 1980 a la revista literària El Caimán Barbudo; també escrivia per al periòdic Juventud Rebelde. Més tard es va donar a conèixer com a assagista, escriptor de guions audiovisuals i novel·lista.
Trobada amb Eduard Puigventós Dimecres 20 de setembre, a les 18.30 h, a la fàbrica Anís del Mono 100 anys de la Revolució Russa. L’assassinat a Mèxic del dissident Lev Trotski a les mans del català Ramon Mercader. L’assassinat de Trotski és un bon exemple de com la gran història està entrelligada amb trames d’història local i personal. Moltes vegades no sabem on acaba l’historiador i comença el detectiu. Eduard Puigventós López (1984, Rubí). Doctor en Història Contemporània i Màster en Història Comparada per la UAB. És l’autor de Ramon Mercader, l’home del piolet, una biografia sobre la figura de Ramon Mercader, un relat històric molt rigorós, però que es llegeix tan bé com una novel·la. Puigventós col·labora des de fa set anys en el projecte Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya, desenvolupat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, i en diverses iniciatives de caràcter històric per a l’Ajuntament de Rubí. Col·labora amb moltes entitats i mitjans de comunicació d’àmbit local en la defensa i difusió del patrimoni històric i natural. Can Mercader i Anís del Mono, dues fàbriques coetànies Can Mercader Indústria tèxtil de Badalona fundada per la família Mercader, aquesta important fàbrica de teixits i filatura fou coneguda des de la seva fundació com Can Mercader. Emplaçada entre els carrers de Sant Bru, Jovellar i Triomf de Badalona, donava feina a teixidors i altres obrers. Durant molts anys l’activitat fabril fou extraordinària, sobretot durant la Primera Guerra Mundial. Més endavant, la indústria tèxtil travessà per una etapa de declivi. A mitjan anys vint els Mercader es van vendre la fàbrica, quan els desgavells econòmics i familiars els van arruïnar. En aquells anys la fàbrica va patir un atemptat atribuït als anarquistes, en el qual va estar implicada Caritat del Rio, mare del Ramon Mercader. La fàbrica es va traspassar a l’empresa Fabra i Coats, una raó social anglesa. Malgrat el canvi de nom, els treballadors i els badalonins la continuaren anomenant Can Mercader. Als anys 60, la direcció de l’empresa Fabra i Coats va traslladar la fàbrica a Sant Andreu i uns anys després, en el seu lloc es van aixecar uns blocs d’habitatges que de nou, adoptaren el nom de Can Mercader. Fàbrica Anís del Mono Fundada per Josep i Vicenç Bosch el 1870, la fàbrica és una joia modernista que ha conservat el seu valor artístic i patrimonial. Conserva l’antiga sala de destil·lació i altres elements modernistes. S’hi fan visites que mostren el procés de fabricació de l’anís i d’altres begudes com les Aromes de Montserrat. Va ser declarada patrimoni històric l’any 2007. Forum en línia, del 21 al 23 de setembre, a www.badabiblios.cat
OCTUBRE 2017 La guerra dels cornuts de Joan-Daniel Bezsonoff El tinent Alexandre Pagès, un rossellonès a les ordres de l’exèrcit francès, cau ferit durant la Primera Guerra Mundial. Els serveis secrets aprofiten la seva baixa per destinar-lo al Consolat Francès de Barcelona amb una missió secreta: reclutar joves patriotes catalans perquè s’allistin a l’exèrcit aliat amb la promesa que, un cop acabada la guerra -o fins i tot gràcies a la guerra-, Catalunya podria ser un país independent. Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963), professor de llengua catalana i escriptor, un dels autors contemporanis en llengua catalana més famosos de la Catalunya del Nord. Col·labora al diari El Periódico, al diari digital E-notícies i a la revista El Temps. Les seves primeres novel·les van ser publicades per l’editorial rossellonesa Trabucaire. Empúries va publicar La guerra dels cornuts, premi Just M. Casero 2003 i, traduïda al francès, el premi Méditerranée 2004.
Trobada amb Jordi Albaladejo Amb visita comentada a l’exposició “La Mediterrània del segle XX. Realitats i mirades” produïda per l’IEMed. A càrrec del comissari de l’exposició, Tomàs Alcoverro, Divendres 20 d’octubre, a les 18.30 h al Centre Cultural l’Escorxador-Nau 3 Impacte de la Primera Guerra Mundial. Voluntaris catalans a la guerra Es diu que la Primera Guerra Mundial va significar el principi de la fi d’Europa com a rectora del món, el final de la Belle Époque, la caixa de Pandora que portarà totes les desgràcies del segle XX. Espanya s’hi va mantenir neutral i, tanmateix, va ser un conflicte molt més proper del que mai haguéssim imaginat. Va dividir l’opinió pública i els partits polítics i molts compatriotes van deixar la vida als camps de batalla europeus. Jordi Albaladejo Blanco (Badalona, 1971). Historiador. Autor de diversos llibres d’història local badalonina i alellenca. Col·laborador de diferents treballs, exposicions i itineraris sobre patrimoni històric badaloní i maresmenc, i temàtiques com el coneixement de Francesc Ferrer i Guàrdia, ateneus i cooperativisme, i també sobre la Guerra Civil. Col·laborador habitual de publicacions comarcals i locals com ara Revista Alella i Papers de Vi.
L’exposició “La Mediterrània del segle XX. Realitats i mirades” Del 9 al 25 d’octubre al Centre Cultural l’Escorxador-Nau 3. De dilluns a divendres, de 17 a 21 h Un viatge pel convuls segle XX a través dels documents fotogràfics proporcionats per l’arxiu d’imatges de l’Agència EFE amb la voluntat de recordar els fets més rellevants que han marcat el transcurs d’aquesta regió durant aquest segle. Des de la fi dels grans imperis fins a la configuració dels nous estats; des dels conflictes sagnants fins a la recerca de la pau; des del món tradicional i rural fins a la modernitat urbana. Un joc de realitats i mirades en aquesta Mediterrània viva, diversa i propera. Tomàs Alcoverro i Muntané (Barcelona, 1940). Periodista català que ha estat corresponsal de La Vanguardia a Beirut (Líban). És un dels més reconeguts observadors europeus del món àrab. Ha estat testimoni directe de gairebé tots els esdeveniments importants de la història turbulenta de l’Orient Mitjà. El 2004 va ser guardonat amb el Premi Manuel Vázquez Montalbán i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. Forum en línia, del 23 al 25 d’octubre, a www.badabiblios.cat
NOVEMBRE 2017 Argelagues de Gemma Ruiz i Palà La vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent. Gemma Ruiz i Palà (Sabadell, 1975) és periodista. Des dels vint-i-un anys treballa als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, pràcticament sempre com a cronista cultural dels Telenotícies. Argelagues és el seu debut literari.
Trobada amb Gemma Ruiz Dijous 30 de novembre, a les 19 h a la Biblioteca Can Casacuberta (sala d’actes de l’Espai Betúlia) 25 anys de la Biblioteca Can Casacuberta. De fàbrica a biblioteca La fàbrica Can Casacuberta 1893-1979 (62% dones) A l’últim quart del segle XIX, el sector tèxtil a Badalona va experimentar un creixement considerable i es varen obrir diverses fàbriques, com la d’en Josep Giró i Blanch el 1893. Un edifici industrial d’estil modernista dedicat a la confecció de gènere de punt. A finals dels anys 20, Can Casacuberta era la primera empresa de l’Estat espanyol en teixits de llana de senyora i de fantasia. Bona part de les persones treballadores de la fàbrica eren dones, ja que la seva remuneració era inferior a la dels homes. Es calcula que a principis del s. XX, a escala provincial, el 62% del personal del sector tèxtil ewren dones. Anys després del seu tancament i per iniciativa de l’Ajuntament de Badalona, l’edifici va ser rehabilitat com a equipament cultural. L’obra, dirigida pels arquitectes Antoni Poch i Jordi Moliner, que van ser premiats amb el premi FAD d’arquitectura 1991 en l’apartat de “Reformes i rehabilitacions”, va ser inaugurada l’any 1992 com a Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta. Al 2007 es va inaugurar l’ampliació de la biblioteca i en el mateix recinte l’Espai Betúlia, un centre cultural dedicat al foment i a la difusió de les lletres. Ara fa 25 anys!
NOVEMBRE - DESEMBRE 2017 Rosa de cendra de Pilar Rahola Premi Ramon Llull 2017 Rosa de cendra és un homenatge de l’escriptora a Rosa de Foc, que va ser la manera com els anarquistes van anomenar la Barcelona del 1909, cremada durant la Setmana Tràgica, les revoltes populars que succeïren a Barcelona i altres ciutats industrials catalanes per diferents motius -com l’anticlericalisme latent a la societat catalana-, tot i que el detonant d’aquests fets tràgics va ser la mobilització de reservistes -la majoria dels quals eren catalans- per ser enviats al Marroc i participar a la Guerra de Melilla. La badalonina Pilar Rahola Martínez (Barcelona 1958) és filòloga, política, periodista i tertuliana radiofònica i televisiva. És autora de diversos llibres publicats en castellà i català. Fou diputada per Barcelona en el Congrés dins del Grup Parlamentari Mixt entre 1993 i 2000. Actualment és columnista del diari La Vanguardia. Ha estat col·laboradora o tertuliana de programes radiofònics i televisius com Julia en la onda, 8 al dia o La noria. Membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, organisme adscrit al Departament de la Presidència de la Generalitat creat el 2013 per assessorar sobre el procés d’independència de Catalunya. Trobada amb Pilar Rahola i Joaquim Molina (Novembre-desembre. Data a concretar) La conflictivitat, la lluita social i l’augment del moviment obrer El moviment obrer va néixer el segle XIX, però és durant el segle XX que va arribar a la maduresa. Esdeveniments com la Revolució Russa de 1905, a vegades no prou esmentada, van engruixir la militància i van activar-ne la mobilització. La Setmana Tràgica va ser un bon exemple d’una societat conflictiva, en creixement, en transformació i plena de contradiccions. Forum en línia a www.badabiblios.cat (data a concretar)
El segle XX: un món en transformació Guia de lectura 1. El món obrer: Novel·la: • GORKI, Màxim: La madre. Cátedra, 2005 • SINCLAIR, Upton: La jungla. Capitán Swing, 2012. • RUIZ, Gemma: Argelagues. Grup 62, 2016. Assaig: • BALCELLS, Albert: El pistolerisme: Barcelona, 1917-1923. Pòrtic, 2009. Filmografia: • Germinal (1994) Director: Claude Berry • La ciutat cremada (1976) Director: Antoni Ribas • ¡Qué verde era mi valle! (1941) Director: John Ford
Fàbrica Can Casabuberta. Museu de Badalona. Arxiu d’Imatges. Col·lecció: Francesc Lladó. Fotògraf: P. Rodríguez
Fàbrica de l’Anís del Mono. Arxiu Ajuntament de Badalona
2. La Revolució Russa: Novel·la: • PASTERNAK, Boris: El Doctor Givago. Edicions 62, 1987. • FOLLET, Ken: La caiguda dels gegants. Deb olsillo, 2012. • PADURA, Leonardo: El hombre que amaba a los perros. Tusquets, 2009. Assaig: • TROTSKI, Lev: La Revolución de Octubre. Ruedo Ibérico, 1972. • PUIGVENTÓS LOPEZ, Eduard: El hombre del piolet: biografía del asesino de Trotski. Newbooks, 2015. Filmografia: • El Doctor Givago (1965) Director: David Lean • El cuirassat Potemkin (1925) Director: Sergei Eisenstein • Siberiada (2005) Director: Andrei Kontxalovski 3. La Primera Guerra Mundial: Novel·la: • HEMINGWAY, Ernest: Adéu a les armes. El Observador, 1992. • FOLLET, Ken: La caiguda dels gegants. Debolsillo, 2012. • BEZSONOFF, Joan-Daniel: La guerra dels cornuts. Empúries, 2004. Assaig: • GILBERT, Martin: La Primera Guerra Mundial. La esfera de los libros, 2004. • HASTINGS, Max: 1914: el año de la catástrofe. Crítica, 2013. Filmografia: • Res de nou al front de l’oest (1930). Director: Lewis Milestone • Senderos de gloria (1957). Director: Stanley Kubrick • Lawrence ‘Aràbia (1962). Director: David Lean
Fàbrica Can Mercader. Museu de Badalona-AI-Fons i fotògraf Josep Cortinas
www.badabiblios.cat
En conveni amb:
Hi col·labora:
museubadalona
Imprès en paper 100% reciclat
Inscripcions i més informació a: