SANT JORDI 2020 SERÀ AL JULIOL

apunt històric | Les epidèmies al llarg de la història| JORDI PETIT, CEII

Ara portem uns mesos sentint paraules com epidèmia, pandèmia o contagi. Hem estat confinats per por de contagiar-nos i veient a les notícies com s’incrementaven el nombre de morts. Però això que avui dia estem vivint i que ens sembla de pel·lícula, ha sigut un fet comú –almenys que tinguem constància- des del segle V aC fins a inicis del segle XX. Les poques dades que tenim de l’etapa antiga no ens permet a poder fer-nos una idea clara de l’afectació en aquest espai on encara ni tant sols existia el nostre poble. La primera gran epidèmia que tenim ben documentada va ser la Pesta Negra de 1348. Curiosament, aquesta gran pandèmia va aparèixer també a Xina el 1346 i com les comunicacions no eren com ara, no va arribar a Europa fins el 1347 i el maig de 1348, un vaixell de mercaderies procedent de Gènova va portar la pesta a Barcelona i uns dies més tard arribava a Sant Andreu. Aquesta va ser la més mortífera de les malalties que ens han arribat al llarg de la història ja que va eliminar el 60% de la població. Però la gran mortaldat no va ser deguda només a la perillositat de l’epidèmia sinó a les condicions higièniques de l’època i les males collites que feien que la gent estigués molt feble. Durant la Guerra dels Segadors (1640-59) es va produir una nova pesta que va afectar sobretot a les tropes castellanes que estaven assetjant la ciutat de Barcelona entre 1651 i 1652. Heus aquí un relat de l’època escrit per un barceloní. “Per los camins se trobaven moltes persones pobres que s’empestaven i caminaven tant com podien i, com no podien més, s’ajeien en un marge i allà morien. Era un mal tan dolent que la gent fugien i s’apartaven dels malalts, no gosaven acostar los uns ab los altros per temor que no apartassen lo mal apegat ab la roba, a on s’apega tant” Del segle XVIII tenim poca informació però sabem que el XIX va ser el pitjor de tots. El juliol de 1821 arribava -novament en vaixellprocedent d’Amèrica la febre groga que va acabar amb un 8% de la nostra població. El gener de 1833 es produïa un important brot de còlera al Pla de Barcelona i a l’agost de 1834 es produïa un altre. Novament el 1855 i després durant el període 1863-1873 van succeir-se diverses noves onades epidèmiques arribant entre 1884 i 1885 la més letal. El 1914 va arribar un últim brot de tifus i el 1918 la famosa “Grip Espanyola”. Curiosament, les reaccions que hem vist durant aquestes setmanes són molt semblants a les observades al llarg de la història. La gent, en saber que a la ciutat arribava una epidèmia fugia, els sanitaris van ser els més contagiats. Les muralles de la ciutat de Barcelona es tancaven i no es deixava entrar ni sortir a ningú. Els que havien pogut fugir s’instal·laven pels pobles dels voltants com Sant Andreu i d’altres es quedaven per Collserola esperant que l’aire pur els salvés. L’ajuntament de Sant Andreu va prohibir als botiguers vendre queviures als forasters per assegurar l’abastiment del poble i convidava a tots aquells que no fossin nadius a marxar per evitar portar el contagi. El comerç quedava en suspès i el menjar no arribava a tothom, fet que provocava que la gent intentés acaparar menjar per no quedar-se sense i no haver de sortir de casa.

Carrer Gran de Sant Andreu -tram conegut com de Cases Noves- a inicis del segle xx. AUTORIA SUPOSADA DE JOSEP BOIXADERA / FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG

Cultura | Llibres

Un Sant Jordi diferent

Aquest any, si tot va bé, el Sant Jordi es celebrarà el

23 de juliol. Malgrat el confinament, no ha de faltar la tradició de comprar llibres ni la recomanació de lectures.

Aquest any per Sant Jordi ens han faltat moltes coses. Ens han faltat les parades de llibres i de roses al carrer, fer cua davant dels autors perquè signessin el nostre llibre, passejar entre la gent i gaudir del bon temps i de l’ambient. Esperem que el dia del llibre al juliol permeti recuperar aquest ambient. Però hi ha una cosa que no ha de faltar, i és l’amor pels llibres i per la cultura. No han faltat les lectures virtuals, les salutacions dels autors a través de les xarxes i la presència, a tots els balcons de Sant Andreu i als nostres cors, del record i l’esperança de viure ben aviat de nou el nostre Sant Jordi. Així que, per no quedar-nos amb les ganes de noves lectures pel Dia del Llibre, hem demanat a una de de les nostres llibreries preferides de Sant Andreu, La Tribu (Carrer de Pons i Gallarza, 30), algunes recomanacions de títols. Comencen recomanant-nos Els argonautes, de Maggie Nelson, editat per L’Altra Editorial. Es tracta d’un llibre inclassificable i inspirador que barreja autobiografia, vida personal i teoria acadèmica. Al cor del llibre, una història d’amor: la relació entre l’autora i l’artista transgènere Harry Dodge, l’enamorament i el sexe, les dificultats per embarassar-se, les injeccions de testosterona i les converses infinites, la complicitat inquebrantable i, finalment, l’embaràs i les complexitats i alegries de formar una família. Seguim amb Las madres no, de Katixa Agirre, publicat per Tránsito, una lectura colpejadora que comença amb una mare que assassina als seus bessons. Una altra dona, la narradora i protagonista de la història, està a punt de donar a llum. És escriptora, i s’adona que coneix l’autora de l’infanticidi. La seva obsessió es dispara i demana una excedència per investigar i escriure sobre la veritat oculta darrera del crim. La tercera recomanació és Un cor massa gran, d’Eider Rodríguez, considerada una de les escriptores més impactants de les lletres basques. El llibre està editat per Periscopi i es tracta d’un recull de vint contes sobre personatges que es troben en aquell punt d’inflexió on sembla que tot està a punt de trencar-se i on el diàleg entre emoció i raó es fa més intens. Una lectura original que sorprèn a cada pàgina. Els més joves lectors de la casa no es poden quedar sense el seu llibre, així que per a ells recomanem Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers, de Benjamin Alire Sáenz, editat per l’Altra Tribu (germana petita de l’Altra Editorial). Dos joves aparentment oposats descobreixen que els uneix una amistat molt especial a través de la qual aprendran qui són i les persones que volen ser. Aprendran a creure en ells mateixos, a fer-se grans i descobriran, junts, els secrets de l'univers.

L’editorial Blackie Books ens ofereix La noia ocell, de Sandy Stark-McGinnis, la història d’una nena que està convençuda que un dia es convertirà en ocell i podrà volar ben lluny de la casa d’acollida on viu. Un llibre que fa volar, recomanat per nois i noies de 12 a 13 anys. Per a lectors i lectores de 7 a 8 anys, La Tribu ens recomana Els gossos pirata, de Clementine Melois, publicat per Cruïlla. Una divertidíssima història sobre l’assalt a un vaixell on viatgen tres noies ben espavilades per part d’una estrambòtica tripulació de gossos pirata. I per als més petits i petites tenim Què ens cal?, de l’estimat Gianni Rodari, autor de Contes per telèfon. El llibre l’ha publicat Kalandraka amb motiu del centenari del naixement del famós escriptor, i ha recuperat així una obra que, al més pur estil Rodari,

converteix les idees en joguina poètica i intel·ligent. Des del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, també ens envien les seves recomanacions de lectures per aquests dies. Podem descarregar números antics de la revista Finestrelles i del Llibre de Finestrelles en el portal raco.cat. I també podem consultar altres revistes andreuenques online a trencadis.diba.cat i a l'hemeroteca de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (ahcbdigital.bcn.cat/hemeroteca). Finalment l’editorial andreuenca Llop Roig, presenta la biografia de l’Elisa García miliciana antifeixista andreuenca i el llibre La vida que passa un retrat de l’escriptora i feminista Albina Fancitorra. Dins la col·lecció de la Catalunya desapareguda el nou llibre Sant Andreu de Palomar, el món del treball.

Míriam Pérez

21

REIVINDICACIONS

Propostes de l’AVV per al PAD 2020-2023

El govern municipal de Barcelona concreta les seves actuacions al Programa d’actuació municipal (PAM). Es tracta d’un recull que fixa els objectius del mandat municipal durant els propers quatre anys. Dins del PAM hi trobem els

Programes d’actuació de districte (PAD) que és on es concreten els objectius i actuacions específiques que es duran a terme per a cadascun dels deu districtes. Així doncs el PAD 2020-2023 per a Sant Andreu és el document base on l’Ajuntament detalla tot el que està previst fer a Sant Andreu.

Per a l’elaboració de l’actual PAM i PAD pels propers quatre anys, tal i com es va fer en l’anterior de 2016-2019, s’ha posat en marxa un procés participatiu que hauria de permetre dir-hi la seva a entitats, associacions i ciutadania en general. Malgrat tot, per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar és impossible encabir en la web del procés participatiu totes les nostres reivindicacions a nivell d’equipaments, urbanisme, drets socials, etc. Creiem que el fet d’haver treballat durant una colla d’anys les necessitats del nostre poble i de tenir al darrera més de 700 sòcies i socis als que representem, ens dona legitimitat perquè les nostres demandes siguin escoltades amb l’atenció especial que mereixem i que no només comptin com una opinió més. Així doncs, un cop vist i llegit el document base del PAD, i fixant-nos només en el que fa referència al barri de Sant Andreu, presentem un resum de les principals propostes que fem, per tal que siguin contemplades i incloses:

En l’àmbit de salut, demanem el retorn del servei de Pediatria al CAP Meridiana, així com promoure un servei més resolutiu al

CUAP Casernes, incorporant traumatòlegs pediatres i tècnics de radiologia. També reivindiquem reconvertir la gestió privada

de la rehabilitació domiciliària en gestió pública i la construcció d’una residència de Gent Gran i un Centre de Dia

de titularitat i gestió pública. Cal, a més, establir mesures per controlar el servei ofert pels centres sanitaris concertats amb gestió privada.

L’habitatge és un dels eixos més destacats per a l’AVV i per tant el PAD ha de contemplar la construcció d’habitatges públics i posar-los en règim de lloguer. A part dels previstos també proposem habitatge públic al carrer Gran de la Sagrera i Colorantes, a RENFE-Tallers i a Residència-Lanzarote.

També, i com ha fet palès aquest període de confinament, demanem modificar les normatives de paisatge urbà per tal de que els nous habitatges que es construeixin tant protegits com lliures, incloguin balcó. Finalment cal que es pugui sancionar els propietaris que tenen habitatges buits, fan ús turístic il·legal o cobren lloguers per sobre del llindar mínim establert a l'índex de preus de lloguer.

L’urbanisme és l’altre gran apartat on s’hi apleguen les reivindicacions. Les grans reivindicacions i potser les més transformadores pel poble són la pacificació de la Meridiana fins Fabra i Puig eliminant dos carrils de circulació de cotxes, i la redacció del projecte de Fabra i Puig fins al pont de Sarajevo, eliminant en la seva totalitat els murs que hi ha. L’altra gran actuació és en la cobertura de les vies de tren, on cal aconseguir la inversió necessària de les tres administracions per construir la zona verda i els equipaments previstos en la cobertura de les vies, i en el projecte del Parc del Camí Comtal, donar prioritat a la connexió entre la Rambla Prim i Onze de Setembre. També proposem la realització dels projectes previstos pel Pla de protecció del Nucli històric, un cop fetes les expropiacions: plaça de les Dones de Motor Ibérica, equipament i plaça Elisa García, entrades a la Fabra i Coats, zona verda al carrer Irlanda davant de l'escola Mestre Gibert, equipament al carrer Dr. Balari i Jovany, etc. Així mateix, proposem que s’estudiï la possibilitat de

traslladar serveis municipals d’àmbit de ciutat que actual

ment estan pagant lloguer a privats (p.ex. servei d’Urbanisme o Institut Municipal d’Hisenda) al solar qualificat d’equipaments a les Casernes de Sant Andreu. A l’espai de casernes hi proposem també un equipament esportiu amb piscina i gimnàs. També cal promoure el soterrament de la subestació

transformadora d’Endesa de la plaça de la Primavera, i buscar la forma de tirar endavant el pla especial de reforma in

terior (PERI) Campeny. Pel que fa a mobilitat proposem el carril

bici segregat a Torras i Bages i a Fabra i Puig i concretar una

campanya de promoció per una mobilitat cívica que eviti la pressió dels sistemes de mobilitat més forts cap als més febles.

Proposem també que no es desenvolupin les propostes del PAD per impulsar el turisme. Cal repensar de manera profunda el model turisme a la ciutat i als districtes En l’àmbit de l’educació mantenim la necessitat de creació

d’una oficina única de pre-inscripcions de tots els centres

sufragats amb fons públics amb publicitat. Així mateix que

l’escola bressol prevista a Casernes sigui de titularitat pú

blica. També la construcció d’un Centre de Formació Professional de titularitat i gestió públiques.

Finalment, per tal de reforçar la participació ciutadana proposem la necessitat de garantir la presència de la representació po

lítica pertinent a les comissions de treball i seguiment, així

com en els consells sectorials i ciutadà, per tal que es puguin prendre compromisos i complir-los.

Des de l’AVV farem un seguiment de ben a prop de la implementació de les actuacions previstes i veurem doncs el grau de compliment o incompliment de les mateixes.

Xavier Aragall i Gemma Armengol