12

CAS DE SUPERACIÓ DEL CORONAVIRUS Àngela González, remuntar el Covid-19 als 94 anys

Des del Cap a Peus, volem fixar-nos també amb casos de superació del coronavirus. En paraules dels seus nets ens acostem a un testimoni que, malgrat les dificultats, ha pogut sortir endavant.

L’Angelina, com li diem els que la coneixem, va néixer el 31 d’agost del 1925 al carrer de les Afores de Sant Andreu del Palomar. De família obrera, va ser la petita de tres germans i sempre va ser la mimada de la casa pels dos germans. L’any 1936, durant la Guerra Civil, va patir molta fam i amb només 12 anys va haver de començar a treballar a Can Sert, una botiga de catifes.

Als 14 anys entrava a les Filatures de Fabra i Coats, filant el fil negre i controlant més de 30 rodets alhora. Sempre explica que va ser dur i cansat, però que tenia unes companyes excepcionals i que això li feia treure un somriure dia a dia. Recorda també que el sol que entrava per la finestra li permetia intuir l’hora que podia ser i així saber quan li quedava per tornar a casa.

A Sant Andreu mateix, va conèixer el nostre avi, el Joan Rifà, un pagès fill de Sant Andreu treballador, reservat i de números. A l’Angelina sempre li brillen els ulls quan explica com l’admirava quan el veia sobre el cavall amb la camisa mig oberta anant pels camins del poble. Es van casar el 1948 i van formar una família al carrer paral·lel on sempre havia viscut. Van tenir dues filles la

Francesca i la Montserrat. Tot i amb les filles, no va deixar mai de treballar. Fins als 40, que degut a una vida d’esforços a la fàbrica i greus lesions a l’esquena, va rebre la discapacitat permanent.

Ara l’Angelina, catalana i andreuenca de cor, fa orgull del seu poble. Amb 94 anys, participa en totes les activitats que pot i

amb un actitud de felicitat, somriu i cuida a tots els seus. L’energia que desprèn fa que remunti any rere any tots els obstacles i dificultats. I aquest cop ha sigut una de les batalles més dures: el Covid-19. Va començar a finals de març amb tots els símptomes i, dia rere dia, vèiem el camí més complicat. Ella, per edat, no podia ser ingressada en cap centre hospitalari i la seva filla i el seu gendre també lluitaven contra el virus. Només ens quedava l’esperança que la seva energia i el seu amor pogués amb tot i la fes remuntar. Necessitàvem aquella alenada d’aire pur, per mantenir-nos forts i tornar altre cop a estar tot junts, la il·lusió més gran de l’Angelina. La família, les amigues, el barri i les seves plantes és el que més estima. Té la sort que la família ha crescut amb 4 néts, el Marc, l’Anna, el Roger i la Gisela, i és besàvia de 4 besnéts, l’Èric, la Clara, l’Eva i l’Anaïs. Des d’Andorra i París, la feliciten sempre, dient-li Iaia Ina. Malauradament, a Sant Andreu molts dels nostres ens han dit adéu, i des d’aquí mostrem el nostre condol. Volíem, però, fer esmena a la nostra àvia que amb 94 anys ha superat el Covid-19 en totes les seves fases més dures. Sabem que sempre tenim un petit motor que ens empeny a la vida i volem fer mostra tots els que l’estimem que hem rebut el seu missatge de vida. Volem felicitar el Roger i jo, Gisela, l’orgull també dels nostres pares, Jordi i Montserrat, la superació i l’alegria d’estar de nou amb tots nosaltres.

Roger i Gisela Boix

L’Angelina ara i quan era jove.

OBITUARI Joan Antoni Audet i Novell, una vida dedicada a la societat i a l’esport

El 18 de març proppassat ens assabentàvem de la trista notícia de la pèrdua de Joan Antoni Audet i Novell. Colpidora pels moments difícils que vivim ja que no vam poder-nos acomiadar per culpa de la pandèmia que ens té segrestats a casa. Un confinament que no ens permet dir el darrer a

Déu a qui ha deixat una profunda petjada a nivell social, esportiu i cultural a Sant Andreu de Palomar i a Barcelona. Li faltava poc per fer els 80 anys i de ben segur que la celebració octogenària hagués estat ben lluïda.

Feia pocs dies, abans de tot l’enrenou en el qual estem capficats, vaig trobar-me’l pel carrer amb dos fascicles de L’Abans del Districte de Sant Andreu i amb un somriure emotiu em va dir :“Ja els tinc”. Recordo haver estat al seu magatzem i quedar bocabadat pels tresors documentals i gràfics que allà hi guardava. Un veritable museu de la història de Sant Andreu de Palomar. Amb il·lusió anava desgranant cada peça d’aquell petit museu. Fa anys, potser vint o trenta, recordo haver anat amb la meva mare a comprar un sofà a la seva botiga. Em va preguntar a quin partit votava. I en dir-li el nom d’un partit, aleshores petit, em va dir quan arribis a la meva edat ja ens votaràs. És que ell sempre va ser un fidel membre de Convergència Democràtica de Catalunya. Ja de gran ens vam retrobar més d’un cop fent d’apoderats electorals al Centre Cívic de Sant Andreu. Ell amb CIU i un servidor en aquell mateix partit del comentari.

L’Audet, era una persona afable i propera. Mai tenia un no

per resposta. Sempre que podia et donava un cop de mà i si més no trobava la manera de poder-te ajudar cercant la persona o lloc adequat per a resoldre el problema. Nascut el 1940 a Nou de la Rambla, a Ciutat Vella, a casa de l’àvia però als set dies de néixer és traslladat a Sant Andreu de Palomar, on els pares hi tenien un botiga de mobles al carrer Gran. Els estudis primaris els fa a l’escola dels Padres. L’Audet , recordava que a l’escola mai li van prohibir parlar en català ni li van retreure que el seu pare fos un republicà convençut. A més del negoci de Sant Andreu els pares tenien una altra botiga al carrer Nou de la Rambla. Mobles Novell va ser l’escola on va aprendre a socialitzar-se i a fer amistats. Els clients de Mobles Novell eren molt més que compradors, eren amics.

Sopar de Germanor d’Esport i Cultura amb motiu del número 300 de la revista Sport 9, al restaurant dels Jardins de Can Fabra el 1984. Joan Antoni Audet, al centre de la imatge sostenint la placa commemorativa amb membres de la revista i del Club Natació Sant Andreu / SALVADOR ESPADALÉ - ARXIU CEII

De gran arribaria ser el representant dels comerciants davant del Districte. A punt de jubilar-se va decidir plegar veles i tancar el negoci. Una vida professional que posava punt i final amb un bagatge fructífer.

La seva afició per l’esport -de jove havia jugat a futbol- el va dur a ser el president del Club Natació Sant Andreu entre 1979 i 1983, membre de la directiva del Futbol Club Barcelona amb l’Agustí Montal com a president i soci número un de la Unió Esportiva Sant Andreu, sent també directiu d’aquesta entitat.

En el camp de la política, com ja hem esmentat, va ser un membre destacat de CDC a Sant Andreu de Palomar. Afiliat al pocs mesos constituir-se el partit de Jordi Pujol i esdevenint entre 1979 i 1987 conseller de districte per a aquesta formació. El 1987 es presenta com a candidat a les eleccions municipals de Barcelona i és escollit regidor. A l’Ajuntament de Barcelona s’hi estarà dues legislatures. L’any 1995 es retira de la política activa, però segueix militant a Convergència. A cada convocatòria electoral fa d’apoderat, aconseguint l’estima fins i tot dels seus rivals polítics. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona va ser un dels portadors de la Torxa Olímpica pels carrers i places de Barcelona. Destacat membre del Consell de Cent, associació que agrupa els exregidors que han exercit en democràcia. Casat amb Rosa Maria Gabernet, professora de Jesús, Maria i Josep -Els Padres- i amb un fill d’aquesta relació, l’Oriol. Anteriorment s’havia emmaridat i enviudat amb Montserrat Palau i Vidal amb qui va tenir tres fills: Joan Antoni, Maite i Jordi. L’Audet, es considerava per damunt de tot del poble de Sant Andreu de Palomar i més d’un cop, mig seriosament mig en broma, parlava de demanar de nou la independència municipal. Actor aficionat al teatre de ben jove, sobretot a l’escenari de can Padres. El 1977 va participar activament en els actes del centenari de l’escola del Pare Manyanet, de la qual formava part de la junta de l’Associació de Pares d’Alumnes. És nomenat soci número u del Centre Cultural Els Catalanistes.

Els darrers anys de la seva vida solia participar en diverses tertúlies amicals al bar de la Societat Cultural i Esportiva La Lira. En una entrevista que li va fer el periodista Óscar Hernández a El Periódico de Catalunya, publicada el 10 d’octubre de 2012, matisava: “Que jo no soc anti-rès, ni socialment, ni en esports, ni amb la religió. Tampoc m’agrada parlar de mi, sinó de l’entorn que vaig conèixer.” I és aquest entorn que el va conèixer que no l’ha pogut acomiadar com cal per culpa d’un virus. Desitgem i esperem que un cop es normalitzi la situació es faci un merescut homenatge a aquí va ser un dels fills il·lustres de Sant Andreu de Palomar. L’Audet, s’ho mereix amb majúscules.

Pau Vinyes i Roig

OBITUARIS Jaume Isalgué i Canals, home d’esquerres i andreuenc militant

El 18 de març proppassat ens assabentàvem de la trista notícia de la mort de Jaume Isalgué i Canals, un home de fermes conviccions, d’esquerres i arrelat al seu poble nadiu. Qui escriu a aquestes ratlles va tenir el goig de conèixerlo i en preserva un grat record. Tot seguit us fem un petit esbós biogràfic.

Jaume Isalgué i Canals va néixer el 1945 a Sant Andreu de Palomar. De petit va estudiar a Les escoles Pare Manyanet -Els

Padres- i Ausiàs March, i de jove a l’Escola d’Alta Direcció i

Administració (EADA). El 1976 va entrar a militar a Convergència Socialista de Catalunya -organització política creada arran de l’escissió del Moviment Socialista de Catalunya-, partit encapçalat per Joan Reventós i Carner, futur president del Parlament de Catalunya. Un any després entra a militar al Partit

Socialista de Catalunya Congrés (PSC-C). Finalment, en fusionar-se diferents organitzacions socialistes i crear-se el Partit dels Socialistes de Catalunya, en serà un destacat militant. A partir d’aleshores és escollit membre de l’executiva local andreuenca. Col·laborador a petició de Josep Moratalla i Martínez dels regidors Gonzalo Crespo i Pau Cernuda, als districtes Novè -actual Sant Andreu- i Nau Barris, respectivament. L’any 1981 entra a treballar a Mercabarna impulsant cooperatives de treball.

Arran d’un ictus ocorregut el gener de 1990 va quedar impossibilitat de mig cos i es movia amb dificultat reduïda. Tanmateix, la malaltia no va ser cap impediment per seguir actiu en política i a nivell social. Entre 1999 i 2003 va ocupar el càrrec de conseller del Districte de Sant Andreu en representació del PSC i entre 2004 i 2008 el de vici-secretari de l’Agrupació Socialista de Sant Andreu. Més enllà de la seva militància amb el PSC va ser un dels fundadors del Reagrupament de les Esquerres Catalanes (REC), plataforma creada des de Sant Andreu amb la intenció d’impulsar la col·laboració política entre les organitzacions polítiques d’ERC, PSC i ICV, des d’una òptica de sobiranisme d’esquerres i com eix vertebrador d’una Catalunya socialment justa i lliure.

També va col·laborar amb l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar així com de la dinàmica associativa andreuenca. Soci del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias des de la seva fundació. Vivia a Recesvint i participava en l’organització festiva d’aquest carrer per la festa major. Des del Sant Andreu de cap a peus volem expressar el nostre més profund condol a familiars i a amics per tan sensible pèrdua. Fins sempre, Jaume.

Pau Vinyes i Roig

Joan Küderling i García, excursionista

El 5 de maig, arran d’una greu malaltia, ens deixava Joan Kuderling i García, el soci més antic de l’Agrupació Excursionista Muntanya. Nascut a Sant Andreu de Palomar el 27 de desembre de 1930, fill de qui fou president de l’Agrupació Excursionista Muntanya tot just acabada la Guerra Civil

Ernest Küderling –qui aconseguí salvar l’entitat de caure en mans dels falangistes. Els Küderling són una nissaga d’origen alemany. Comercial de material de construcció, motiu pel qual havia de fer sovint viatges per arreu del país. Va ser el primer associat en rebre la insígnia d’or i brillants, en reconeixement dels 75 anys de permanència en l’entitat excursionista. El guardó li fou lliurat durant el sopar de l’AEM de la Festa Major de

Sant Andreu de Palomar de 2015. Darrerament col·laborava amb els arxivers de l’Agrupació datant i classificant les imatges i documents de l’arxiu. Persona de tracte afable i obert, solia participar en les activitats de senderisme que organitzada l’entitat.

Practicava la natació a nivell amateur. Segons nota necrològica de l’entitat per excel·lència del muntanyisme andreuenc: “Quan puguem anar a la muntanya i siguem en un cim ben alt, tornarem a estar més a prop d’ell”. Des de l’Associació de Veïns i

Veïnes de Sant Andreu de Palomar expressem el nostre condol a la seva esposa Ramona i als seus familiars i amics així com a l’Agrupació Excursionista Muntanya.

Pau Vinyes i Roig

Ramon Aused, restaurador

També, durant els primers dies de maig ens ha deixat en Ramon Aused, qui amb el seu germà regentaven l’històric restaurant can Ramon del carrer Gran de Sant Andreu. A can Ramon s’hi van celebrar àpats de casaments, comunions i efemèrides de tot tipus com els sopars d’aniversaris de l’Esplai Sant Pacià o menges de partits polítics; fins i tot calçotades. L’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar hi acostumava a celebrar els sopars de commemoratius de la festa major on es lliuraven les plaques de socis i sòcies d’honor. Des de l’entitat veïnal expressem el nostre més profund condol a familiars i amics.

Galdric de Rocabruna

En memòria de Maria José Guasch i Castany

Hi ha morts que dolen molt, ja que esdeven pèrdues irreparables. El dia 6 de juny ens deixava arran d’una greu malaltia Maria José Guasch i Castany, persona vital, ferma i amb una energia que s’encomanava. Nascuda a Sant

Andreu de Palomar el 1952, va viure en el seu poble acompanyada de les seves filles Mar i Blanca. Filla d’Antoni Guasch i Carreté, expresident de la Unió Esportiva Sant Andreu i de la

Federació Catalana de Futbol. Vinculada professionalment al

Departament d’Universitat i Recerca de la Generalitat de Catalunya i militant de la secció local de CDC de Sant Andreu. Voluntària del Rebost d’Aliments. Qui escriu aquestes ratlles hi va tenir més d’una conversa agradable i a voltes vaig rebre un bon consell per part d’ella. Rebi la família, amics i amigues el condol per part de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar.

Pau Vinyes i Roig

11

Joan Küderling en el moment de rebre la insígnia d’or pels seus 75 anys de soci de l’Agrupació Excursionista Muntanya de mans de l’expresidenta Carme Hernàndez / MARTA PONS I PONS

OBITUARI

Rosa Maria Sardà i Sant Andreu de Palomar

El proppassat dijous 11 de juny, Diada de Corpus, moria arran d’un càncer l’actriu Rosa Maria Sardà i Tàmaro. Nascuda a la Sagrera el 30 de juliol de 1941, però de ben petita va venir a viure amb els pares a Sant Andreu de Palomar, concretament a l’edifici de l’economat de la Fabra i Coats de la Rambla de Fabra i Puig. La gran de quatre germans; en Fede, copropietari de la sala Luz de Gas; en Santi, exdirector del Parc d’Atraccions del Tibidabo i en Joan, mort en plena joventut. En morir la mare, practicant a la Clínica La Rosa, quan els germans encara eren petits la Rosa Maria els va d’haver de fer de mare. Família arrelada al món del teatre, ja que el seu besavi, la seva àvia i la seva cosina van ser actors de teatre. Autodidacte com a actriu. Va fer les seves primerenques passes en el món de l’espectacle al teatre de l’escola dels Padres -l’actual col·legi Pare Manyanet-Sant Andreu-, on els seus germans hi van cursar estudis. De jove va treballar a l’empresa alemanya Saënger, situada al carrer del Barri Vermell del Bon Pastor. Empresa dedicada a la construcció de conductors elèctrics i de friso. Amb el seu exmarit, el component de La Trinca i promotor musical Josep Maria Mainat, van viure uns anys a l’antic carrer de les Filatures -actualment extensió de la Rambla de Fabra i Puig- i a ella i als components de La Trinca se’ls veia molt sovint pel bar La Pubilla de la rambla andreuenca. Després se’n van anar a viure a Horta. Del teatre d’aficionats fa el sal el 1962 al professional. Farà teatre amb les millors companyies del moment, televisió i cinema. Participarà en obres de teatre de Josep Maria de Sagarra, Alfonso Paso, Samuel Beckett, Adolfo Marsillach, Josep Benet i Jornet i d’altres, així com de directora. A la televisió serà la presentadora de diversos programes com Festa amb Rosa Maria Sardà i en cinema actuarà en més de cent pel·lícules i amb els millors directors de l’època. La Reina de Espanya de Fernando Trueba, serà la darrera intervenció com actriu, pel·lícula estrenada el 2016. Pròxima al PSC i a l’unionisme, va rebutjar la concessió de la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya el 1994, pel posicionament contrari a la convocatòria del Referèndum de l’1 d’octubre de 2017. En vida va rebre diferents premis i homenatges com el Memorial Margarida Xirgu (1979-1980), el Goya a la millor actriu de repartiment per ¿Porqué le llaman amor cuando quieren deciri sexo? (1994), el Fotograma de Plata (2003) i la Medalla d’Or de l’Acadèmia Espanyola del Cine (2010). Se’n va una actriu i el cel rep una nova estrella.

Pau Vinyes i Roig

12

Rosa Maria Sardà amb Joan Antoni Audet en l’obra de teatre La creu de la masia, de Frederic Soler Pitarra, duta a terme al teatre de l’escola dels Padres, a finals dels anys cinquanta. AUTOR DESCONEGUT / FONS JOAN ANTONI AUDET-ROSA MARIA GABERNET

L'any que ens vam confinar pel coronavirus

Alba Cabrera i Xavier Aragall

La primavera de l’any 2020 serà recordada pel Covid-19 i per les mesures per combatre’l que ens va fer canviar els hàbits de la vida quotidiana alhora que ens feia replantejar moltes coses. Hi haurà un abans i un després, on el món haurà pres mesura de la seva fragilitat i on s’hauran evidenciat els desequilibris econòmics i socials. Encara mirem l’horitzó amb incertesa, però fins i tot si demà es trobés una vacuna, queda la certesa que cal canviar la manera com ens relacionem i com ens organitzem i com fem viable el futur d’aquest planeta.

Les primeres notícies relacionades amb el Covid-19 van arribar de la Xina, concretament de Wuhan, una important ciutat del centre del país asiàtic. Amb més d’onze milions de persones és una de les deu més poblades de la Xina i la ciutat més destacada de les províncies centrals xineses. A més, la seva ubicació geogràfica l’ha fet un referent logístic en ser una cruïlla de transport per ferrocarril i per carretera. A mitjans de desembre es detecten uns primers casos de pneumònia atípics. Com que era època de grip, es creu en un primer moment, que pugui ser un cas de grip estacional. Tanmateix, les afectacions al sistema respiratori son importants i no en saben detectar l’origen. Quan s’aconsegueix detectar-ne la causa, els científics parlen d’un nou tipus de coronavirus i l’acabaran anomenant Covid-19. Cal recordar que coronavirus és el nom genèric d’una família de virus que es caracteritza per causar des de simples refredats fins a malalties respiratòries com ara pneumònies, bronquitis i la SARS inicials en anglès de la síndrome respiratòria aguda greu. De fet els països del sud-est asiàtic va patir una epidèmia de SARS entre el 2002 i el 2003 causada per un coronavirus però amb una extensió molt menor que l’actual; 8.500 casos en 17 països i prop de 1.000 morts.

ANDREU CARRASCAL

La transmissió del virus A partir de mitjans de gener, l’expansió del virus arreu del món ha estat molt ràpida. Avui el món està interconnectat i la mobilitat de les persones és molt intensa. Així, de la Xina el Covid-19 va arribar a països del centre de l’Àsia com l’Iran i posteriorment a Europa, amb un important focus al nord d’Itàlia. Posteriorment el coronavirus feia el salt a l’Africa i poques setmanes després arribava al continent americà. A mitjans de març es globalitzaven les mesures de confinament per tal de frenar l’expansió del Covid-19. Es pot dir que durant la segona meitat de març de 2020, el món es va aturar de cop. Ni indústria, ni transports ni turisme... tot parat. Les ciutats en silenci, escoles sense infants, botigues tancades, carrers buits, la natura retornant allà on l’home ha deixat de ser-hi i l’aire es lliurava de fums i contaminants. I a més, creixia la incertesa sobre l’impacte econòmic, al temor a la malaltia s’hi afegia el neguit per la pèrdua del treball. Per tot el món els governs han hagut d’improvisar, amb major o menor encert, mesures per gestionar una situació d’emergència inèdita. Als països europeus, la prioritat va ser que el sistema sanitari no es col·lapsés, que els serveis essencials seguissin funcionant i poc a poc recuperar la situació prèvia el confinament, sobretot per facilitar la recuperació econòmica. El debat entre prioritzar la salut o prioritzar l’economia va anar marcant el període i les fases de recuperació de la normalitat. A finals de juny, quan tanquem aquest número ja fa setmanes que la Xina sembla que ha deixat enrere l’epidèmia i gran part d’Europa, després d’haver estat el principal focus d’extensió del virus està en la fase final del confinament. El continent Americà és ara el més destacat focus d’infeccions i defuncions i la gestió erràtica dels governs del Brasil i dels EUA fa témer unes conseqüències molt més importants que a Europa. Entretant al continent Africà l’impacte del coronavirus sembla que ha estat força menor. Una població jove i el fet d’haver-se enfrontat prèviament a d’altres epidèmies en serien els motius. Entretant, es treballa a contrarellotge per descobrir tractaments que aturin la malaltia alhora que també s’intensifica la recerca per obtenir una vacuna que permeti controlar el virus mentres la societat aplaudia als balcons als sanitaris i científics. La vacuna es pot descobrir aviat, però s’espera que fins d’aquí a un o dos anys no podrà arribar a tothom que la necessiti. Passada l’expansió inicial, el món es mira el futur amb incertesa. Es debat quina profunditat tindrà la crisi econòmica i es parla d’un impacte similar al de la segona guerra mundial d’ara fa 75 anys. El més destacat és que integrem en el nostre dia a dia la possibilitat que torni ha haver-hi noves pandèmies causades per nous virus, un símptoma que hem fet emmalaltir el planeta. El canvi climàtic està duent al límit els hàbitats naturals i per tant alterant els equilibris entre l’home i la natura. A casa nostra, un cop el Cavid-19 controlat, és moment de replantejar moltes coses. Començant per la importància de tenir sistema sanitari robust, l’ús de l’espai urbà, el necessitat de reduir la contaminació i prendre’ns seriosament la sostenibilitat del medi ambient. Així mateix teletreball ha fet canviar hàbits socials i familiars i el cop econòmic està posant en evidència la necessitat de redistribuir millor la riquesa, massa persones han quedat en la intempèrie de la pobresa.

15

ELABORACIÓ PRÒPIA / PORTAL DE DADES OBERTES CATALUNYA

Impacte de la Covid-19 a Sant Andreu Des que es va decretar l’estat d’alarma a tot l’Estat, el 15 de març es van tancar tots els espais no essencials i es van suspendre totes les activitats, obres pendents i esdeveniments previstos del març fins al juny. Com a la resta de Catalunya, l’estat, Europa i gran part del món, Sant Andreu estava confinat i només es va poder sortir a les activitats imprescindibles fins a la darrera setmana d’abril, que es van permetre els passejos i l’activitat física a l’aire lliure per franges horàries i fins a l’inici de les fases a la regió sanitària de Barcelona a partir de mitjans de maig. Més de quatre mesos que han canviat les nostres vides i que desglossem aquí en dates concretes per estudiar més a fons l’evolució dels dies més crítics de la pandèmia a casa nostra: 24 de març Feia una setmana que s’havia constituït la Xarxa de Suport Mutu, una iniciativa per sectors dels veïns i veïnes de “solidaritat davant la crisi del coronavirus“. Amb aquest lema un grup de veïns de Sant Andreu de Palomar ha posat en marxa una xarxa solidària per ajudar a aquelles persones que necessitin un cop de mà durant el confinament. L’objectiu de la plataforma és “evitar l’aïllament social i l’individualisme i garantir la protecció d’aquelles persones i grups amb especial vulnerabilitat“. A més, al llarg dels dies desenvoluparan la manera d’autovertebrar-se per “defensar col·lectivament els drets socials i laborals i els serveis públics”. La xarxa ha estat organitzada per carrers i zones i, igualment, es van autoorganitzar per produir mascaretes de tela en un moment de desabastament general, juntament amb organitzacions com les Cosidores de Sant Andreu, l’aportació de material de protecció a Can Ruti dels Diables de Sant Andreu i les impressions 3D de l’Escola La Llotja també per fer material de protecció. Aquestes dues primeres setmanes, tant la Clínica Sant Jordi com els CAP i els CUAP estaven tancats perquè no podien atendre a pacients de la covid-19 ni continuar amb la seva activitat habitual, però el CAP Meridiana i el CUAP Casernes atenien urgències per derivar-les a Vall d’Hebron o demanar fer una quarantena d’aïllament als pacients que acudeixen, havent habilitat una ‘zona zero’ per totes les urgències que arribaven amb símptomes del virus. Segons el president de L’Eix Comercial, Pròsper Puig, ja s’esperava que dissabte dia 13 de març a la tarda tanquessin el 90% de les botigues de l’associació a la qual representa. A més, detalla que els primers dies de confinament, aquelles que treballen en el sector càrnic, han incrementat les vendes entre un 10 i el 15% “per por al desabastament“. Un temor, però, que el mateix Puig tracta de rebaixar: “El problema en la distribució no hi serà; els escorxadors continuen funcionant i tothom servirà regularment“, i així va ser, excepte en moments concrets, l’abastament de tots els productes essencials va estar garantit a totes les botigues d’alimentació que van continuar obertes. La Casa Asil feia públic un primer dels vuit comunicats que ha emès durant la pandèmia per demostrar el seu estat d’urgència: https://casaasil.cat/comunicat-sobre-la-situacio-de-la-residencia-de-la-fundacio-casa-asil/ 28 de març Primeres dades de contagis al districte de Sant Andreu: 157 casos confirmats per la Generalitat, els primers detectats a la residència Casa Asil, un dels focus més importants del poble i on més va atacar el virus, que notificaven ja des de l’inici de la pandèmia 20 morts. El districte andreuenc era un dels més afectats pel virus de Barcelona, sobretot al Bon Pastor, Trinitat Vella i Baró de Viver. La situació era tan extrema que a l’Hospital de la Vall d’Hebron perquè encara no havíem arribat al pic de la infecció que la Generalitat va ordenar començar a preparar un Hospital de Campanya per la Covid-19 al poliesportiu d’enfront. Els Bombers van anar a la Casa Asil a desinfectar les instal·lacions, que ja tenia més del 60% dels treballadors de baixa per símptomes i havia traslladat temporalment a més d’una vintena dels seus residents (27 dels 150 en total) als centres pròpiament hospitalaris com són la Vall d’Hebron, Casernes i el sociosanitari Hestia Palau, segons la situació de cada pacient. El CUAP les Casernes i Mutuam envien sanitaris a la Casa Asil, però el material sanitari de protecció continua escassejant a la residència.

Can Fabra buida durant el confinament / TONI ESPINAR

La natura i la calma dels carrers sense gent guanyava territori en el nostre poble durant el confinament / MAR LUMBRERAS I PAULA BARCELÓ

31 de març Algunes parades del Mercat Provisional de Sant Andreu així com alguns restaurants començaven a oferir servei a domicili. Els Bombers van venir a desinfectar els contenidors de la brossa i, malauradament, la Farmàcia Reixach era atracada. 3 d’abril La Generalitat xifrava en 266 veïns i veïnes andreuenques positius en test PCR de la Covid-19, 131 dels quals s’havien fet al CAP Meridiana i 135 al CUAP Casernes, xifra que va augmentar a 292 casos confirmats el 6 d’abril. 11 d’abril Era Setmana Santa. L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) declara Sant Andreu com la zona de la ciutat comtal amb més positius, 348, concentrats als voltants de la Casa Asil i del Narcís Sala, mentre que la residencia notificava 45 defuncions des de l’inici de l’estat d’alarma, que augmentarien a 55 el dia 17 d’abril. 27 d’abril L’ASPB confirma que Sant Andreu ha arribat als 400 casos confirmats i que s’emplaça en segon lloc, per sota de la Nova Esquerra de l’Eixample, en la llista de zones barcelonines més afectades per la pandèmia i la Casa Asil notificava en dues setmanes només dues noves morts (57). El dia 21 d’abril, l’Ajuntament de Sant Andreu anunciava que engegava un Pla de Xoc contra el virus: https://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/ noticies/pla-de-xoc-per-mitigar-limpacte-de-la-covid-19-als-districtes-mes-afectats-2_941942 4 de maig: s’inicia el desconfinament Sant Andreu està a la Fase 0 i les campanes de la parròquia del Palomar repiquen. El 7 de maig l’Ajuntament celebraria el primer ple des de la pandèmia, de manera virtual: https://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/noticies/el-primer-consell-plenari-virtual-de-districte-destaca-les-actuacions-municipals-de-les-darreres-setmanes_946546 11 de maig L’ASPB xifra 475 casos confirmats a Sant Andreu i les queixes veïnals per la brutícia acumulada als carrers del poble arriben al Consistori de Barcelona, que anuncia que a partir de la següent setmana, ja en Fase I, els serveis de neteja es restablirien en un 66%, doncs, durant el confinament, el servei de neteja municipal funcionava amb serveis mínims i es podien veure guants i mascaretes llençades als carrers , taronges dels arbres a terra i molt pol·len. 23 de maig Es tanca el trànsit de la Rambla Fabra i Puig a Onze de Setembre i tot el Passeig de Fabra i Puig fins a Horta durant els caps de setmana i festius de 9 a 21 hores. Es peatonalitzen els trams per tal d’evitar aglomeracions als carrers i el tram andreuenc és el més llarg de Barcelona, amb 2,8 quilòmetres. A partir del 25 de maig, es van permetre les manifestacions mantenint la distància de seguretat i l’ús obligatori de la mascareta als espais públics on hi hagi concurrència de gent i va tornar el Tall de la Meridiana. Del 15 de juny en endavant La Casa Asil torna a recuperar certa normalitat des que el 12 de juny es confirmés que ja no hi havia nous contagis i els positius segueixin estables, quan han acumulat un total de prop de 150 casos confirmats entre pacients i treballadors de la residència. Entrem en la darrera fase de la desescalada i el final de l’estat d’alarma, tot i que continuarà vigent un decret llei de salut pública i és la Generalitat qui ara tornarà a tenir plenes competències en matèria de salut, on tot tornarà a obrir al públic amb les mesures higièniques pertinents i en molts casos amb cita prèvia, i es permetrà la mobilitat entre províncies/regions sanitàries. Les perspectives esperen que durant l’estiu i la tardor es pugui tornar a fer vida social i laboral presencial i que hem de prestar atenció a un possible rebrot, ja que les vacunes o un possible tractament específic encara pot trigar a arribar fins al 2021.

17

La veu de la Casa Asil Per conèixer de primera mà la situació que ha viscut la residència, hem parlat amb Susana Fraile, directora de la Casa Asil; Xavier Bota, patró de la Fundació i l’Esther, auxiliar d’infermeria del centre. El centre té dos vessants: funciona com a centre de dia, amb 40 places, que estan tancades des del 13 de març i que de moment, romandran així. Després, tenen 150 places de la residència. Fins a l’11 de març estaven totes ocupades. Actualment, tenen 60 llits buits perquè hi han tingut 59 defuncions durant el confinament i un resident que s’ha donat de baixa per marxar a viure amb la família. El mateix centre considera que més de 50 persones de les 59 que han mort ho han fet a causa de la Covid-19, tot i que no tots van ser casos confirmats amb test PCR. Durant el brot, dels 115 treballadors de la residència, més de la meitat van estar de baixa fins a la Fase I amb simptomatologia del virus però sense poder fer-se cap prova. Per mantenir el contacte i ser transparents, des de la residència han intentat posar-se en contacte cada dos o tres dies amb cadascuna de les famílies dels pacients del centre, i també han fet durant tot l’estat d’alarma fins a vuit comunicats públics per explicar la situació de la Fundació i les instal·lacions. “La gran majoria de les famílies ens han donat suport i han respectat la nostra feina. Tot i que també és comprensible que qui han perdut als familiars i no s’han pogut acomiadar, senti una gran frustració i rancor cap a la situació”, expressa el patró. “Les auxiliars sempre hem tingut el telèfon operatiu per als familiars. Però hi havia moments en què la manca de mans dificultava poder donar informació diària sobre la situació de cadascú dels residents” reconeix l’Esther. “El patiment dels treballadors i treballadores de la Casa Asil era molt fort perquè no podien evitar que la gent acabés morint, i són persones que ens importen, que són com de la nostra família perquè convivim amb ells dia rere dia. Els professionals hem estat a primera línia, hem tornat amb ganes i amb força per treballar per ells i amb ells” se sincera l’auxiliar. Després d’aquest brot de la Covid-19, l'opinió pública està debatent sobre el sistema de gestió de les residències a l’Estat. “Entenem la rabia de qui ha perdut al seu familiar o qui no ha pogut veure’l en 90 dies, però demanem empatia amb l’esforç que ha donat els nostres professionals, que també han estat víctimes d’aquesta situació. Una residència no és un hospital, és una llar on viu molta gent gran, i que no té mitjans sanitaris per afectacions greus i situacions de complicacions de salut”, aclareix la directora de la Casa Asil. “Som l’última casa de les persones grans fins que arriba el seu final. Tenim formació sanitària però no som considerats sanitaris. Jo vaig ser un positiu el 18 d’abril i vaig plorar perquè no podia venir a treballar. El 6 de maig vaig poder reincorporar-me, però estic trista perquè no podem donar més del que hem donat. A la residència no podem tenir respiradors perquè no és un material habitual que hi hagi a les residències, però veient el que ha passat, s’hauria de tenir material de reserva per a complicacions”, reflexiona l’Esther. “Un dels grans problemes que tenim les residències és els salaris tan baixos que cobren les persones que cuiden els nostres avis. No té sentit parlar de si la gestió és privada o és pública quan aquest problema s’ha donat en els diferents sistemes de gestió de residències. Ara demanen equiparar els sous dels treballadors de les residències als hospitals”, reclama Xavier Bota. “Nosaltres no som un negoci, tot i ser una fundació privada. El conveni actual per contractar als professionals no reconeix econòmicament als treballadors i volem que això canviï. Per acabar, volem fer un reconeixement a la gent gran que continuem amb nosaltres, que han viscut situacions molt difícils de veure com companys es morien, de trasllats d’habitacions i que tenen el nostre suport”, conclou Fraile. El 12 de juny, la residència no registra nous contagis i està en un bon moment. Comencen a recuperar la normalitat, “és un dia d’alegria” afegeix Fraile. Des del centre, esperen que aquesta sigui la darrera reorganització de les habitacions dels residents per tornar a poc a poc a tenir una rutina.

ANDREU CARRASCAL