BARRI MARESME ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES B A R C E L O N A Rambla. Prim 45, baixos O8019 Barcelona–tel.93.266.18.56
Informatiu nº. 20
- abril, maig i juny de 2017 gestos” que queden molt bé per a les rodes de premsa, de les que se n’han fet més que reunions amb els veïns i veïnes.
SUMARI:
Editorial La triste historia de la desparición del BUS 36 Agenda de l’Associació i les Vocalies Festa Major del Besòs i el Maresme 2017 Aportacions i col·laboracions Una mica d’història
Si revisem en què s’ha concretat aquest Pla, troben que tot està “en definició” i els Projectes Motors s’han desinflat. Algú sap què passarà amb el Menjador Gregal, amb l’IES Rambla Prim o amb el Cinema Pere IV? Ah! Aquest sí: anirà a terra. Hem sentit parlar (sempre en rodes de premsa) a en Josep Maria Montaner, regidor del districte, de la necessitat d'actuar en la "gestió de pisos buits i ocupats" i en la millora d'un espai públic de "poca qualitat i poc definit", de la necessitat de "fomentar l'ocupació, el comerç de proximitat i disminuir l'escletxa digital"; en termes d'educació, ha posat com a eixos centrals la promoció de les arts escèniques i la innovació en projectes educatius com a "eina socialitzadora"i bla, bla, bla... Sr. regidor: quan arribarà el moment de passar de les paraules als fets?
EDITORIAL MALGRAT TOT LES COSES SEGUEIXEN COM ABANS
D
esafortunadament hem d’arrencar amb les mateixes paraules d’ara fa un any. Estem en el segon any de mandat de l’actual govern municipal i el balanç no és gens positiu. Continuem sense veure inversions en equipaments; en millores urbanístiques (ni tan sols en el manteniment ordinari, només cal donar un tomb pel barri); en polítiques d’ocupació; en solucions a la inseguretat i l’incivisme (macrofestes del Fòrum); sense donar respostes efectives al transport públic (supressió del BUS 36); etc.
Sense parlar de les dinàmiques de participació, pura pantomima, a més orquestrades per empreses externes, com si l’Ajuntament no tingués els seus tècnics. I on és l’Oficina del Pla de Barris?
Aquells en els que havíem posat moltes expectatives, ja que prometien ocupar-se dels barris abandonats, no han fet res més que grans declaracions de principis però sense concretar res.
Pràcticament no hi ha hagut interlocució amb les associacions de veïns i veïnes, principals agents de focalització de les necessitats dels barris i també principals dinamitzadors.
El seu projecte estrella, el Pla de Barris, només ha servit per continuar fent “polítiques de
Podem mantenir l’esperança de que les coses canviïn? O hem de començar a dir, també, “que no, que no nos representan” 1
L LA A T TR RI IS ST TE E H Hiis st to or riia a D DE E L LA A d de es sa ap pa ar riic ciió ón n d de el l b bu us s 3 36 6 Santos Pérez Lambán
La línea de BUS 36, según el reciente Proyecto de Renovación del Transporte Urbano de Barcelona, dejará de circular por nuestras calles y barrios. Igualmente se dejará de prestar un servicio directo tan importante como la conexión con el Hospital del Mar, privando del servicio especialmente a los colectivos con dificultad de movilidad. Quiero referirme a la gente que necesita apoyos para poder andar, los que por necesidad, necesitan una silla de ruedas, los necesitados de quimioterapia o curas sistemáticas, etc., etc. La línea de BUS 36, tiene un recorrido que abarca gran cantidad de barrios (Sant Andreu, la Sagrea, Sant Martí de Provençals, la Verneda, la Pau, el Besòs, el Maresme, el Poblenou…) y son muchos vecinos y vecinas los que se benefician del actual trazado. Desde su inicio y a su paso por la Rambla Prim, recoge gran cantidad de personas que tienen como referente esta línea BUS 36 para llegar al Hospital del Mar, que a su vez es su hospital de referencia. A partir de la calle Llull va recogiendo más usuarios, principalmente del área de Poblenou. Tiene,
además, la virtud de recoger a todos los vecinos y vecinas que por su mayoría de edad, dificultades de movilidad u otras anomalías, no están en condiciones de hacer cambios de un autobús a otro para, finalmente, llegar a su destino. La actual Administración Municipal – por ser la más próxima al ciudadano y por tanto le habría de entender mejor– no ha tenido en cuenta, a la hora de los cambios o modificaciones en los Transportes Públicos, las razones anteriormente descritas. Razones que, por otra parte, conoce sobradamente; es incapaz de recoger las demandas de los sus ciudadanos. Nos preguntamos: ¿Cómo se sirve a la gente? Para nosotros lo menos importante es el cambio de la letra o rótulo que identifique la línea, lo esencial es que nos comunique con un servicio básico y muy utilizado que es el hospital. Como consecuencia de los próximos cambios que el Ajuntament de Barcelona va a llevar a cabo, los vecinos y vecinas de los barrios mencionados que tengan que ir al Hospital del Mar necesitarán hacer un trasbordo y coger dos líneas. Si es así, vamos en mejoras 2
pero para atrás, como los cangrejos. A raíz de estos cambios que están en marcha, se están teniendo conversaciones con el Ajuntament del Districte por parte de las asociaciones de vecinos de las zonas afectadas, para hacerles ver la necesidad de mantengan el servicio de la línea 36, mejorar la frecuencia de paso a lo largo de su recorrido y que se aproxime la PARADA DE LLEGADA al Hospital del Mar.
Quisiera añadir una información complementaria en la historia reivindicativa del recorrido del BUS 36. Con los anteriores regidores del PSC y tras una insistente negociación, llegó hasta el Paralelo y de ida y vuelta pasaba por el Hospital del Mar. Después, con el Gobierno de CiU, el recorrido se redujo hasta el Hospital del Mar, aunque dejó su parada de llegada un tanto desvirtuada. Ahora, con los actuales gobernantes, lo quieren eliminar con lo que llegamos a la conclusión de que las cosas no mejoran a pesar de las promesas.
AGENDA DE L’ASSOCIACIÓ I LES VOCALIES
Per tal de que s’incloguin i es facin realitat en els diferents plans de l’ajuntament: Pla d’Actuació Municipal (PAM), Pla d’Actuació del Districte (PAD), Pla de Barris les vocalies estan treballant en els següents objectius: Politiques actives d’ocupació Busquem relacions de col·laboració amb les empreses i institucions amb seu al Besòs-Maresme per potenciar la creació de llocs de treball, detectant les necessitats i demandes de les empreses. Demanem de l’administració l’impuls de polítiques actives d’ocupació i formació per a les persones que resideixen al barri, posant èmfasi en els joves fins 25 anys i els més grans de 50. Volem saber com repercuteix la taxa turística en el nostre barri i com s’ha distribuït per a la millora del nostre entorn. Eix Pere IV Urbanització i reorganització del C/Pere IV començant des de la Rambla Prim per completar el projecte de l’Eix Pere IV. Activació d’un pla d’acció per salvar el nucli més antic del barri (antiga barriada de la Riera d’Horta) afectat per plans urbanístic i en el que no es poden fer millores. Millores en la mobilitat i manteniment del barri Obertura dels carrers Veneçuela i Bolívia pels carrers Puigcerdà i Josep Pla, i sortida del C/ Cristóbal de Moura fins la Diagonal.
Més atenció al transport públic, mantenir el recorregut de la línia 36 fins l’Hospital del Mar. Cura i arranjament de la Rambla de Prim i la seva obertura fins el mar connectada amb el Passeig Marítim. Semàfors als carrers MaresmeVeneçuela i Rambla Prim-Veneçuela. Instal·lar elements de seguretat a la cruïlla PujadesPuigçerdà (per l’augment de trànsit cap el Mercadona). Connexió de la L4 del metro amb línies L1 L5 i Rodalies des de la Pau a la Sagrera. Regenerar Parcs infantils Regeneració del sòl dels parcs infantils del Maresme, així com la neteja i cura dels escocells i parterres del c/ Llull i plaça Diagonal Mar. Prevenció de l’incivisme als actes del Parc del Forum Actuacions preventives en relació a l’incivisme que provoca l’organització de festes o concerts al Parc del Fòrum, controlar sobretot la sortida i entrada al metro. Reivindiquem la Policia de Barri. Centre de dia i CAP Creació d’un centre de dia per a la gent gran que ajudi a les famílies a suportar malalties greus, especialment 3
Alzheimer i el Parkinson. Ampliació del CAP Besòs i recuperació del CAP Paraguay-Perú. Habitatges Socials al barri Construcció d’habitatges socials: carrers Maresme, Rambla Prim, Josep Pla i Pere IV. Recuperar projecte 22@. Apartaments tutelats per a la gent gran. Centre de Barri al carrer Maresme Finalitzar, el “Projecte d’Intervenció Integral del Maresme-Besòs” aprovat el 2008, en el que es contemplava la construcció d’un centre de barri., i un espai jove per coordinar i donar cobertura a les activitats i iniciatives de la gent jove del barri Ajudes a la rehabilitació Donar facilitats i millorar les ajudes per a la rehabilitació d’habitatges i combatre l’aluminosi. Promoció Cultura Popular al Besòs/Maresme Col·laboració del serveis municipals en la celebració d’esdeveniments de cultura popular per ajudar al barri a sortir de l’aïllament i dels estereotips en els que està immers.
Pla de Barris Dels tres “projectes Motor” desconeixem quines són les línies d’actuació que estan en marxa. Tenim la percepció de que cap dels tres està funcionant com esperàvem o s’han desinflat com un globus i s’han quedat en grandiloqüents principis generals. Institut Rambla Prim: En el que es pretenia crear com un nou projecte educatiu integral i professionalitzador oferint un aprenentatge al llarg de la vida, començant amb els primers anys de la vida, continuant durant tota l’etapa escolar, l’ensenyament postobligatori i la formació professionalitzadora de la vida adulta, com a formació professional inicial o bé formació professional per a l’ocupació. Encara està en definició i l’equip directiu no sap que es pretén i això que ja tenia que entrar en vigor en aquest curs 2016-17. (Pressupostat 1.612.500 €). Cooperativa Gregal: Deixant de banda el projecte de menjador social (que ja està funcionant), no sabem res de com està el plantejament de millora de l’actual seu de la cooperativa Gregal i molt menys del projecte de formació i ocupació en el camp de l’hostaleria. (Pressupostat 1.000.000 €). Rehabilitació de l’antic cinema Pere IV: Des de l’Associació de Veïns i Veïnes Maresme ja havíem suggerit que s’habilités aquest espai com a centre d’activitats culturals i artístiques i/o auditorium i convertir-lo en un espai comunitari pel barri i, també, un espai pels joves. Ara el consistori ha decidit que l'enderrocarà i que al seu lloc n'aixecarà un de nou que tindrà una naturalesa híbrida: funcionarà com a nova seu administrativa del Districte de Sant Martí i alhora també tindrà usos socioculturals. Està condemnat a que no es faci res com fins a la data, tots recordem quants projectes s’han fet d’aquest edifici en anterior mandats. (Pressupost 8.500.000 €). Respecte d’altres actuacions previstes i que creiem que són necessàries, encara estan en definició. Creiem que és fonamental accelerar els projectes de: Ecologia urbana: Ampliació dels recursos i programes de rehabilitació d’habitatges i foment de la cohesió de les comunitats de veïns. Suport i acompanyament a les comunitats de veïns en la tramitació d’ajuts.
promoció de relacions interculturals i de gènere. Millorar i ampliar dels serveis del CAP Besòs i els seus accessos. Millorar la convivència a través de l’esport: No edificació a les pistes del Poliesportiu Francesc Abat. Creació d’una escola d’atletisme a partir del ressò de la Cursa Besòs Maresme.
Activitat econòmica: Començar les obres de rehabilitació del Mercat Municipal. La nostra proposta es apropar-lo més al centre del barri el que facilitaria generar connexions amb l’entorn comercial i millora del comerç de proximitat.
Educació: Facilitar i reforçar els projectes com Martinet Solidari que treballa per l’atenció dels joves sense projecte laboral, dels adults que necessiten reorientar-lo i dels nouvinguts que necessiten oportunitats i formació. Recuperar l’escola d’adults amb una seu fixa i permanent que doni una formació reglada i vàlida.
Drets socials: Creació de programes per reduir les desigualtats socials en salut, en millorar l’educació en valors i 4
FESTA MAJOR DEL BESÒS I EL MARESME 2017 Aprofitant que al Barri s'estava treballant en la creació d'uns "gegantons" que ajudessin a configurar els gegants del barri del Besòs i el Maresme, vam pensar que el millor pregoner per a la Festa Major de l’any 2016, hauria de ser l’Amadeu Carbó, una de les persones de Barcelona que millor coneix “la Festa” i que més sap de Gegants. Des d'aquestes pàgines, el nostre agraïment. PREGÓ DE FESTA MAJOR. 12 de Juny de 2016 AMADEU CARBÓ I MARTORELL Benvolguts, us enganyaria si us digués que és difícil adreçar-vos aquestes paraules. No ho és, tot el contrari, és fàcil, francament m'hi trobo còmode i per damunt de tot molt agraït: per ferme confiança a l'hora de posar veu i mots a un dels espais més simbòlics i solemnes d'una festa major, el pregó. La facilitat d'aquest pregó rau en què no he de construir grans ni petites ressenyes o hipòtesis festives, ni documentar res de res i tampoc he de quedar bé, ja m'enteneu. Vull creure, si m'ho permeteu i si així ho voleu, que jugo a casa. Cercant quin podia ser el fil conductor d'aquest pregó i que ens fos comú a tots els que ens trobem ara i aquí, la resposta va arribar en un tres i no res. Com en moltes altres ocasions, els gegants son els qui ens ho han posat fàcil ja que aquest és el vincle entre vosaltres i jo que m'agradaria que acabés convertint-se en un nosaltres en majúscules.
Quan un geganter es posa sota les faldilles és quan el gegant agafa força i vida. En aquest pregó m'he plantejat tan sols, des de la intimitat dels meus records lligats a la festa i als gegants, desgranar el que va ser tota una descoberta que ha condicionat part de la meva vida. Amb els gegants vaig descobrir el que es convertiria en la meva passió: la Festa, els seus elements, la manera de construir-la, i també de destruir-la per construir-la una i una altra vegada. És un fet, la meva experiència intensa amb els gegants ha marcat la meva particular manera de veure, entendre i viure la Festa. Ara fa més de trenta anys que vaig descobrir la cultura popular i els gegants en dues entitats de barri, al meu Guinardó. I vull recalcar, subratllar, ressaltar i més si pogués aquesta experiència associativa. La tasca de les entitats i associacions callada, sacrificada, que milloren i vetllen la qualitat de vida dels barris dia a dia i que mai dels mais ocupen portades de diaris, però que hi és, que sort en tenim i que es fa molt evident quan fem festa major. Poquíssims anys després d'aquesta presa de contacte inicial amb la festa, la tradició i els gegants, va iniciar-se un camí que encara dura, la recerca i que sense voler va portar-me a convertir-me en autor, primer d'articles i finalment de llibres. Sempre els gegants han tingut un paper protagonista en la meva obra folklòrica i etnogràfica.
Aquesta Festa Major ha d'esdevenir molt especial. L'estrena d'uns gegants acostuma a passar un cop a la vida d'un barri. EI Sr. Besos i la Sra. Maresma, els vostres gegants s’estrenaran el proper 18 de juny en el marc de la Fira d'Entitats. Ells us esperen en silenci palplantats esperant que us convertiu en la seva ànima. Els gegants sense geganters son trossos de cartró encolats amb més o menys encert. 5
ajudar-nos a descobrir-nos els uns als altres demà a la festa final del dejuni, tota una oportunitat. EI gust és un perfecte mecanisme de percepció de sabors. L'anàlisi acurat de proporcions de dolços, àcids, amargs i salats. Algunes de les combinacions son delicioses i em transporten als àpats comunitaris com els de la festa Hispano Russa d'aquí una estona, la sardinada del dissabte vinent o el sabor intens del rom cremat a ritme d'havanera ahir al vespre. EI tacte, el sentit que es percep per la pell, l'òrgan més gran de què disposem. EI sentir l'escalf de la mà amiga de l'altre passejant de matinada després d'un ball de festa major, o la descoberta de les primeres emocions amoroses a partir d'una abraçada i el temorós i discret primer bes als llavis de dos adolescents una nit de festa major. Ramon Llull, de qui enguany celebrem 700 anys de la seva mort, ja el segle XIII recollia un sisè sentit que l'anomenà afat o lo sisè seny, una mena de mecanisme unificador dels altres cinc sentits que donen veracitat a la informació que aquests ens donen. En el cas de sentir la festa, l'afat de Llull, m'agrada pensar que és l'expressió col·lectiva, el sentiment de pertinença, el sentir-se barri, que justifiquen i donen valor als sentiments i records individuals que tenim cadascú de nosaltres. Per acabar vull dir-vos que la festa Major del
Però tornant a la meva experiència festiva i fent càbales sobre el què i el com del complex món de la festa, m'he adonat que l'univers festiu és sensitiu més que racional. Els sentits ens permeten conèixer i percebre informació del nostre entorn i les seves característiques. Olors, sorolls, textures, imatges, sabors són presents amb intensitat en els nostres records festius. La vista, el sentit que ens permet gaudir de la llum, dels colors, de les formes, les ombres, la posició i el moviment dels objectes. La imatge sorprenent del voleiar majestuós de les faldilles del gegants sintetitzarien aquest sentit. I també la vostra festa holi celebrada ahir que va pintar de molts colors l'ambient o la pintada de mural reivindicatiu el proper divendres, la festa és també reivindicació i lluita. L'oïda, responsable de percebre el so, amb les seves àmplies i interessant variants i freqüències, sorolls, música, etc. EI so tradicional de les gralles, els temes de les orquestres de ball. La intensitat potent i que ens fa vibrar amb els ritmes de percussió i dansa africana dels Karambenols el divendres passat i dels VOZES divendres que ve. L'olfacte capaç de detectar partícules volàtils plenes d'aromes i d'olors. Olors que ens poden fer viatjar lluny i olorar les especies delicades i que amb generositat ens poden agermanar i
Besòs i el Maresme, la vostra/nostra festa és el que és, una festa viscuda on els seus protagonistes, vosaltres us hi trobeu identificats. Amb això en tenim prou, i que per molts anys. Veïns i veïnes molt bona Festa Major, i moltes, moltes gràcies.
6
PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR 2017 20:00 h. “8 Mesos abans” per la companyia Teatre Pa’tothom. (Activitat de creació col·lectiva). Lloc: Casal de Barri Besòs (Cristobal de Moura, 232)
Divendres 9 de juny 17:30 h. Pregó de Festa Major a càrrec d’en Eduard Miró i Saladrigues, educador i poeta. Música de la Raval’s Band i tabalada pel grup de percussió VOZES. Lloc: Alfons el Magnànim / Xavier Nogués 18:45 h. Mostra Besmina amb “La denière danse de Brigitte” de la companya Zero en conducta. Mim corporal, titelles dansa i teatre visual. Lloc: Plaça Xavier Nogués 19:45 h. Concert Jove. Lloc: Rambla Prim / Ferrer Bassa
Dimecres 14 de juny 17:00 h. Torneig de futbol 5x5. (Informació i inscripcions al PIJ Sant Martí CC Besòs, Rambla de Prim, 87). Lloc: Pistes Vermelles. 18:30 h. Xerrada: “Les altes capacitats en els infants i joves” a càrrec de Fanjac. Lloc: Casal de Barri Besòs (Cristobal de Moura, 232). 20:30 h. Jam Session a la Fresca Lloc: Davant del Centre Cívic Besòs (Rambla Prim, 87)
Dissabte 10 de juny 10:00 h. Xerrades i acte inaugural de la diada de celebració del 40 aniversari de l’Esplai Sant Paulí de Nola. Lloc: Alfons el Magnànim,12 5 (local de l’esplai). 11:00 h. Activitats per infants, dinar popular, Happy Hour barra, concerts amb KillerHamster, Clotildes, Angangas, Dj Sendo. (40 aniversari de l’Esplai Sant Paulí de Nola). Lloc: Parc Gran Via / Rambla Prim. 10:00 h. Passejada històrica: “El Besòs i el Maresme, de la lluita veïnal a l’última transformació del litoral.” Conduïda per Joan Carles Luque, historiador de l’Arxiu Històric del Poblenou. (Informació i inscripcions a la biblioteca Ramon Alòs-Moner). 11:00 h. fins 19 h. Mercat de segona mà “La puça del 019” i atraccions inflables. Lloc: Rambla de Prim / Pere IV. 18:00 h. 1a Diada gegantera del Besòs i el Maresme. Cercavila de gegants i tabalers pels carrers del barri. Lloc: Inici al Parc de la Gran Via / Rambla de Prim. 19:00 h. Ballada de sardanes (Participen el Casal Joan Margall, Casal Sant Adrià i Àmbar Prim). Havaneres i rom cremat per a tothom. Lloc: Plaça Diagonal Mar. 21:00 h. Ballada gegantera i espectacle de foc amb la colla infantil de diables “Les Guspires de Sant Martí”.
Dijous 15 de juny 17:30 h. Exhibició de Hip-hop i kàrate infantil per BCN Training Lloc: Rambla Prim, 41 (calçada central) 18:00 h. Festa de l’escuma Lloc: Rambla Prim, 41 (calçada central) 19:30 h. Espais de convivència entre veïns/es i Jocs de Taula. Lloc: carrer Maresme, 54 (davant del local de l’AVV Maresme) Divendres 16 de juny 18:00 h. Espectacle infantil, pinta-cares i xocolatada. Lloc: carrer Maresme, 54 (davant del local de l’AVV Maresme). 18:30 h. Xerrada: “Bibujando para María” a càrrec d’en Miquel Gallardo, il·lustrador, dibuixant i pare de María. Lloc: Casal de Barri Besòs Cristòfol de Moura, 232). 19:30 h. Nit dels joves. Reggea Night Besòs-Maresme. Barra i preus populars. Lloc: Rambla Prim / Ferrer Bassa 20:30 h. Espais de convivència entre veïns/es i Jocs de Taula Lloc: carrer Maresme, 54 (davant del local de l’AVV Maresme). Dissabte 17 de juny 11:00 h. Espais de convivència entre veïns: Sardinada popular Lloc: Plaça Maresme 11:00 h. VIII Fira d’Entitats i Serveis del Besòs i el Maresme Lloc: Rambla Prim / Ferrer Bassa 18:00 h. Espais de convivència entre veïns/es i Jocs de Taula Lloc: carrer Maresme, 54 (davant del local de l’AVV Maresme) 20:00 h. 1r Play-Back i mostra d’habilitats musicals al Besòs i el Maresme. Espectacle de bollywood a càrrec de Varali Bollywood. Músic en directe: Nit de rumba. Lloc: Plaça Maresme.
Diumenge 11 de juny 08:30 h. 3a Cursa 5 i 10km Besòs-Maresme Lloc: Punt de sortida i arribada a la plaça Maresme 10:30 h. Exhibició de karate Kyokushinkai a càrrec del centre Dojo Forum Lloc: Plaça Maresme 19:00 h. Cant Coral amb Les Veus de la Virreina de Tiana i la Coral del Casal Joan Margall. Lloc: Rambla de Prim / Ferrer Bassa. Dilluns 12 de juny 17:00 h. Cine Fòrum, passi de la pel·lícula: Wall-E Lloc: Casal de Barri Besòs (Cristobal de Moura, 232)
Diumenge 18 de juny 09:00 h. Festa Hispano-russa Lloc: Rambla de Prim 11:00 h. Trobada Interreligiosa per la Pau Lloc: Alfons el Magnànim / Xavier Nogués 18:00 h. Homenatge a la Gent Gran Lloc: carrer Maresme, 54 (davant del local de l’AVV Maresme).
Dimarts 13 de juny 17:00 h. Exposició de Jocs d’abans i de sempre: jocs d’aquí i d’arreu. Berenar per infants amb pa amb oli i sucre. (Activitat familiar jocs populars catalans i del Pakistan). Lloc: Rambla de Prim, 72 (al costat del CAP Besòs). 19:00 h. Passi del documental: “Memòria oral del Besòs i del Maresme”. Lloc: CC Besòs (Rambla de Prim, 87)
7
Heu de saber que: El diumenge 11 de juny a la plaça Maresme, mentre duri la cursa, es portarà a terme una recapta d’aliments i productes d’higiene infantil pel Menjador Solidari El Gregal. Podeu consultar la relació de productes a la web de la cursa http://www.cursabesosmaresme.com El diumenge 11 de juny de 10 a 14 hores el Banc de Sang i Teixits instal·larà una unitat mòbil a la Rambla de Prim amb Pallars, per dur a terme una campanya de recollida de sang. L’exposició dels escrits: “Jocs d’abans i de sempre: jocs de carrer” es podran visitar durant tota la Festa Major de 17 a 21 h. al local de l’AVV Besòs (Rambla de Prim, 64-70).
Han format la Comissió de la Festa Major 2017: AVV Maresme, AVV Besòs, Associació Zona Fòrum, Assemblea de Joves del Besòs, Associació de Comerciants Xavier Nogués, Associació de Comerciants del 019, Associació de Dones Àmbar Prim, Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner, Casal de Barri Besòs, Casal de Gent Gran Joan Maragall, Casal Infantil el Vaixell, AEiG El Cau Besòs, Centre Cívic Besòs-Maresme, Colla Gegantera del Besòs i el Maresme, Comunitat Russa El Món Obert, Esplai Sant Paulí de Nola, Fundació CEPAIM, Associació Martinet Solidari, Mercat del Besòs, Pla de Desenvolupament Comunitari BesòsMaresme,.
8
APORTACIONS I COL·LABORACIONS L’educació a les nostres mans Associació Martinet Solidari
Per a nosaltres l’educació no és un producte que es compra en el supermercat. I malgrat que pugui semblar que el que no es troba a les grans superfícies no existeix ni és important, nosaltres pensem que l’educació és una peça bàsica per la millora de les persones i de la societat. Entenem l’educació com l’eina que ens ajuda a desenvolupar les nostres potencialitats per la feina, per l’estudi, per les relacions, per la salut, per gaudir la vida. Tots aprenem i tots ensenyem, per tant l’educació, tal i com nosaltres l’entenem, té com a base la solidaritat, l’estimació de les persones, dels carrers de la natura, de la ciència, dels bens personals i comuns. Martinet Solidari porta divuit anys fent una
contribució a l’educació de joves i adults dels barris del Besòs i del Maresme. L’esforç de moltes persones ha permès atendre l’educació de molts veïnes i veïns, especialment en l’aprenentatge dels coneixements més bàsics. Saber llegir i escriure, aprendre les llengües de comunicació bàsica, conèixer el llenguatge tecnològic i els instruments informàtics, entendre els fenòmens socials, participar en esdeveniments del barri o de la ciutat, han estat activitats bàsiques de Martinet Solidari. Ja fa més de deu anys que el Tomb per la Cultura ofereix tallers de cultura bàsica per a les persones grans que volen continuar creixent, aprendre per situar-se millor en un món que canvia, per comprendre, per ajudar i conviure. També el projecte Llengua Solidària ofereix l’oportunitat d’aprendre les llengües d’ús en el nostre barri de manera que totes les persones es pugin comunicar i així participar plenament a la societat. Moltes altres activitats s’han desenvolupat en aquests anys: exposicions, sortides culturals, debats, passejades, activats festives, orientació,
9
accions solidàries, col·laboracions entre entitats, Martinet Solidari, és una associació que neix al barri, creix al barri i cobra sentit amb les seves activitats entre tots els veïns. Qui participa en els nostres cursos és un aprenent però també una persona activa que vol contribuir a la millora de seu entorn. Volem que joves i adults tinguem les eines necessàries per entendre la societat complexa en la que vivim i per fer la nostra contribució. En la tasca de l’educació intervenen entitats, serveis, empreses, grups, persones i totes són importants si contribueixen a la millora social i personal. Per a Martinet Solidari, l’educació és cosa de totes les persones del barri. L’educació de persones joves i adultes, especialment, cal fer-la visible i convidar a persones i institucions a que contribueixin amb el seu esforç solidari que revertirà en benefici de tot el barri. L’educació ha de sortir al carrer i ser present al barri de la mà de la cultura, del debat social, de la creació d’espais saludables i confortables.
Treballant per la separació de residus: un dels objectius que ens hem proposat en el 2017 Vocalia de Mediambient
F
a anys que sentim parlar a diferents sectors de la societat sobre la contaminació de l’aire i dels aqüífers, de la quantitat de brossa abocada al mar, de la desforestació de boscos, de l’emissió de gasos contaminants, de canvi climàtic, de desgel dels pols... un cúmul de circumstàncies que no vaticinen res de bo per les nostres vides i les de la resta d’essers amb qui compartim la Terra.
vida dins les nostres llars. Per exemple no llençar els olis de fregir a la aigüera, tots sabem el difícil que és separar aquests dos elements. La depuradora d’aigua ho fa, però és un procés molt car ja que necessita molta energia i qui sap si la separació és impecable! El millor és anar a buscar a les deixalleries el pot groc en el que hi aboquem els olis dels fregits i un cop ple, el
Avisats per les conclusions de mil cimeres mundials sobre la terra i per un bon nombre d’articles i documentals, força desorientats, nosaltres, ens preguntem si no ens queda altra cosa a fer que esperar a que arribi el moment fatal en que no puguem respirar, ni beure, ni viure perquè la terra definitivament ha fet un pet. Però com que mentre hi ha vida hi ha esperança i la terra continua viva i nosaltres també, encara som a temps de que això no peti. Què podem fer nosaltres per salvar la terra? Dons no contaminar. podem portar al Punt Verd Mòbil, que ens el canvien per un de net.
Ja ens han dit molts cops que la combustió dels cotxes contamina i per això ens recomanen viatjar en transports públics i fer els desplaçaments curts caminant o en bicicleta i, sempre que ens és possible, seguim aquestes recomanacions.
Això no és més que un exemple de que fer una separació correcta de residus és una altra forma de protegir la terra . Això evita invertir molts recursos i també el transport innecessari.
Però hi ha altres formes de protegir la terra i que van molt lligades al nostre dia a dia, a la
L’INFORMATIU invita a sus lectores a participar, puedes enviar tus colaboraciones, opiniones o comentarios a la siguiente dirección electrónica: avvmaresme@yahoo.com.
10
CANTO DE INTRODUCCIÓN DE LA “FESTA MAJOR” 1.-
Somos la gente del barrio, del Maresme y Besonense. Queremos la compañía, de todos aquí presentes. Por eso estamos cantando, no te duermas por la fiesta. Alegramos corazones, espero que te diviertas.
2.-
Aunque seamos mayores, tenemos gracia y salero. Vamos recorriendo calles, del barrio que yo más quiero. Somos todos muy alegres. Presumidas hasta el fin y a todos nuestros vecinos siempre le ha gustado así.
3.-
Quiero que cantemos juntos, juntos a nuestra manera y no importa ser casados, ni tú, ¡guapa!, ser soltera. En el barrio los primeros que hacen cantares de fiesta y si alguno tiene dudas, aquí tiene la respuesta.
Máximo Campos López ( 11-nov-2016) SI NO VOLS CANVIAR DE BARRI, FES ALGUNA COSA PER CANVIAR EL BARRI SI TU SOL NO POTS, FES-TE SOCI DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES MARESME AMB LA TEVA PARTICIPACIÓ FAREM MÉS FORÇA! Nom i cognoms:............................................................................................................................... DNI: ................................................... Data de naixement: .............................................................. Adreça: .......................................................................................................................................... C.P.: ............................Localitat: .................................................................................................... Tel.fix: ......................................... Tel.mòbil: ............................................. E-mail: ...................................................................................................... Quota anual: 6 €.
Quota de suport: ____ €....
11
UNA MICA D’HISTÒRIA 60 años de la cooperativa de pisos del Sagrat Cor Joan Pintó Balaguer A mediados de los años cincuenta del siglo pasado, ante la necesidad de vivienda, un grupo de vecinos arropados por la parroquia del Sagrat Cor, de la calle Pere IV, decidió formar la Cooperativa de Viviendas Sagrat Cor de Jesús. Levantó cerca de 1.400 pisos en el entorno de nuestro barrio, y no
sólo eso, también creó la Escuela Gregal y más tarde el que ahora es el IES Rambla Prim. Financiado todo ello de su propio bolsillo. Como recuerdo y reconocimiento al esfuerzo realizado por estas personas, reproducimos el siguiente escrito del que fuera su presidente.
Estas líneas pretenden ser un recuerdo entrañable y merecido para todas aquellas mujeres y hombres de nuestra cooperativa que han dedicado muchas horas, muchos esfuerzos, sacrificando incluso en ocasiones, a su familia, a los amigos, el descanso y el ocio en pro del buen fin de las promociones hasta el momento de poder hacer entrega de las llaves de una vivienda “digna, higiénica y económica”, como dice el artículo segundo de los estatutos. El cooperativismo nace para resolver necesidades humanas. La resolución de estas necesidades se hace con la participación activa y la colaboración de los propios necesitados. Durante los años cincuenta y sesenta del pasado siglo, en nuestra ciudad, había una carencia importante de viviendas. La inmigración interior procedente de otros pueblos de España, no pudo ser acogida dignamente por la falta de viviendas asequibles. Fueron los años en que muchas familias tenían que vivir realquilando habitaciones con derecho a cocina.
Pisos de la Cooperativa de Viviendas del Sagrat Cor de Jesús
Esta necesidad humana y urgente, fue estimada por un grupo de hombres y mujeres, con convicciones sociales fuertes, que al cobijo de la parroquia del barrio, tuvieron la iniciativa y emprendieron las acciones para resolver el problema de sus convecinos, buscando la solución por la vía del cooperativismo.
El cooperativismo no es fácil, y menos el de viviendas, pues exige, amén de una cualidades personales de los dirigentes que inspiren confianza a los seguidores, unos conocimientos y técnicas empresariales que otorguen solvencia a los líderes. Nuestra cooperativa, con el esfuerzo de todos, no se limitó a construir viviendas, sino que también aspiró a cubrir otras necesidades de sus socios. Así que atendió al consumo y a la enseñanza, creando sendas cooperativas para resolver la escasez de oferta en el entorno de las viviendas. Es justo, también, un merecido reconocimiento a todos los socios y socias, mujeres y hombres de buena voluntad, que no han dudado en otorgar confianza a los distintos “capitanes” que han guiado la nave de nuestra Cooperativa, por las procelosas aguas, de las distintas crisis económicas sufridas hasta llegar a buen puerto y amarrar en la isla de nuestro tesoro... nuestra soñada vivienda. A todos ellos y ellas, gracias y ánimos para seguir cooperando, con la esperanza de que la buena semilla siempre florecerá y dará su fruto.
12