Tota la sagrera num 176 octubre 2018

Tota la Sagrera NÚM. 176 • OCTUBRE 2018

TROBADA DE LES FOSSES A LES OBRES DE LA SAGRERA Foto de Dídac Pàmies

EDITORIAL N. 176 OCTUBRE 2018

Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Redacció: Agustí Carrillo, Oleguer Méndez, Josep Barbero, Jaume Matas, Maria Caballos, Joan Pallarès, Districte St. Andreu, Jordi Vilagut, FAVB, CNL St. Andreu, Susana Pascual, Espai Jove Garcilaso, Parcs i Jardins de BCN, Antonio Ibáñez, La Sagrera es Mou, Biblioteca La Sagrera, Susanna Serra, Agustí Camós-Assumpta Orodea Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Francisco Jiménez · 686 041 302 Foto portada: Dídac Pàmies Maquetació revista: Nora Grijalba i X. Basiana Fotografies: Aportacions dels propis col·laboradors, Dídac Pàmies, Agustí Carrillo, Xavier Basiana, Jordi Aragonès, Internet Associació de Veïns de la Sagrera: Casal de Barri Torre de la Sagrera Carrer Berenguer de Palou, 64-66 Barcelona 08027 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dll, Dc i Dv de 18:00 h a 20:00 h. avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera Imprimeix: Grama Graf SCCL · Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

LA TORRE DEL FANG

RECUPEREM EL PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC L’interès per la història local creix, al nostre barri hi ha projectes i iniciatives desenvolupades per entitats, escoles o col·lectius. Però a la vegada hi ha una manca d’espais al servei d’aquests projectes, espais que serveixin per posar en valor el patrimoni històric del nostre barri.

Arran de les obres de construcció de la futura estació d’alta velocitat de la Sagrera entre 2011 i 2014 es van posar al descobert unes restes que pertanyien sense cap dubte a una vil·la romana datada des de finals del s. i aC al s. iv dC, els quals ens parlen de l’època on s’havia viscut, qui hi vivia i quines activitats s’hi feien.

Com també l’hipogeu funerari neolític de la Sagrera que es va localitzar entre l’antic pont del Treball Digne i el pont de Calatrava, al carrer de Bac de Roda. Les restes en qüestió es van detectar al sud d’aquest gran solar, a uns 250 m al nord del pont de Calatrava.

Darrerament (agost 2018), s’han posat al descobert 358 individus a les 68 fosses trobades, una necròpolis que es va començar a conèixer el 2011. Els experts pensen que serien soldats de la Guerra dels Segadors que van morir de pesta durant el setge a la ciutat de Barcelona al segle xvii.

La Torre del Fang, masia del segle xiii, seria el lloc ideal on ubicar el centre de documentació i interpretació de La Sagrera, creant diferents àmbits que permetria explicar èpoques diferents, i així esdevenir un centre de referència per a escoles i instituts on es puguin elaborar materials pedagògics, i així fomentar l’arrelament creant comunitat, recuperant i explicant els referents històrics del barri. En definitiva, ser un punt de referència de primer ordre per a veïns, veïnes i visitants interessats en la història i el patrimoni de la Sagrera.

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes, demanem amb urgència que s’iniciï un procés participatiu per recuperar i definir els usos del valuós patrimoni arquitectònic i històric existent al nostre barri.

JAUME MATAS | PRESIDENT AVV DE LA SAGRERA

LOTERIA NACIONAL Sorteig de Nadal 56538 GROSSA DE CAP D’ANY 07165 - 34846 - 38170 - 47539 TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018 | 3

Les obres de la Sagrera destapen una gran necròpolis de la guerra dels Segadors Ja fa deu mesos que les obres de la línia d’alta velocitat es van reprendre a la Sagrera, nucli clau per organitzar el trànsit ferroviari de Barcelona, on s’ha fet una nova troballa arqueològica. Aquesta vegada es tracta de fins a 68 fosses, en què s’han identificat, de moment, les restes de 358 cossos humans.

El responsable del servei d’arqueologia, Josep Pujades, ha explicat que tots els indicis de la troballa permeten situar l’origen de les restes a mitjan segle xvii. La gran majoria dels esquelets corresponen a homes d’entre 16 i 35 anys, de complexitat forta i robusta, la qual cosa fa pensar que formaven part d’un exèrcit. Les cròniques de l’època documenten l’existència d’un campament de l’exèrcit de Felip IV en l’actual zona de Sant Martí-la Sagrera, des del qual mantenien el setge de Barcelona durant la guerra dels Segadors, que va tenir lloc entre els anys 1640 i 1652.

No obstant això, excepte un cadàver amb el crani trencat, no hi ha mostres de violència en les restes que determinin que els soldats van morir en combat. En aquella època, entre 1650 i 1654, tot Catalunya estava afectada per la pesta, i les primeres hipòtesis indiquen que podria haver estat la causa de la mort. Pujades comenta que en aquells moments del setge, la ciutat havia passat de 50.000 habitants a uns 20.000, per temor de la malaltia, de les batalles i de la fugida de parts dels seus veïns per escapar de les privacions i les hostilitats. Els moviments populars en el pla de Barce-

4 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

lona s’iniciaren el 22 de maig a Sant Andreu de Palomar, però la guerra dels Segadors s’inicià “oficialment” el 7 de juny de 1640, amb el Corpus de Sang, a causa del malestar que provocava en el Principat l’establiment dels exèrcits de Felip IV a causa de la guerra dels Trenta Anys, especialment contra França.

Després de nombroses vicissituds, que inclogueren posar Catalunya sota la protecció del rei de França, amb el desengany que els francesos van cometre tants excessos com els exèrcits reials espanyols, i una setmana d’independència, al 1651 les tropes de Felip IV arribaren als voltants de Barcelona. Havien seguit el curs del Llobregat i després d’arribar a Sant Martí de Provençals aixecaren fortificacions des del Besòs fins a Montjuïc, escenaris de combats ferotges. Aquests van ser uns anys turbulents a Catalunya. La guerra dels Segadors no sols va ser la col·lisió entre Felip IV i els catalans, sinó també entre els camperols i els nobles dins del territori.

Les restes s’han trobat a la zona on hi haurà els accessos a la futura estació de la Sagrera, entre l’església de Sant Martí de Provençals i el final de la rambla de Prim. En Pujades ha explicat que és la segona vegada que es treballa en aquesta zona, la primera va ser a la temporada 20112012. L’any 2011 es van localitzar i excavar cinc fosses que contenien un total de 30 individus inhumats i el 2012 es va continuar l’excavació de set estructures d’enterrament més amb un total de 152 individus enterrats. i aparegueren set fosses. Ara, tot el material arqueològic es portarà al magatzem del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) de la Zona Franca, on es guardarà a l’Arxiu Arqueològic. Pujades ha explicat: “Es faran estudis antropològics de les restes, amb proves al laboratori i de carboni 14, que ajudaran a aclarir de què van morir aquestes persones i en quin moment cronològic.” Tota aquesta informació ajudarà a poder interpretar la necròpolis que s’ha trobat i de la qual no hi havia constància documental. La documentació que ha arribat fins als nostres dies assenyala que en aquesta zona s’aixecà un campament amb les hosts atacants. És una gran necròpolis. La tipologia més comuna de fosses és de planta lleugerament ovalada d’aproximadament 1,70 m de llargada 1 m d’amplada i 0,35 de fondària. Hi ha cadàvers ben enterrats en ossaris comuns, uns amb el cap cap a un costat i els altres acomodats en sentit contrari.

S’han trobats inhumacions de dues persones i de fins a vuit, i també s’hi veu que hi ha un moment en què els llancen de qualsevol manera. Però hi ha estructures de més extensió,

de planta rectangular, amb un nombre d’individus molt elevat. De fet hi ha alguna fossa comuna en què només s’ha llevat un primer nivell, i no es descarta que sota pugui haver-hi més cossos. La immensa majoria són homes, encara que també hi ha algunes dones. I és que en aquella època també hi anaven algunes amb les tropes, o bé per tenir cura de la intendència o bé per exercir la prostitució.

Respecte a altres troballes en els enterraments, poca cosa. És possible que els uniformes es reciclessin i per això no n’hi ha cap. Poca cosa més ha sorgit: algun botó, alguna sabata..., d’escassa rellevància de moment.

La intervenció arqueològica forma part del seguiment de les obres de la línia d’alta velocitat, que van començar el 2008. En tots els rebaixos de terra que s’han fet des d’aleshores hi ha hagut arqueòlegs treballant, i s’hi han fet nombroses troballes. La realitat és que cada vegada que s’emprenen obres als voltants de les vies apareixen noves fites de la història de la Sagrera, des de la prehistòria fins avui.

A finals del 2010 s’hi va desenterrar un antic camí del segle xix, el camí de Provençals, i una àrea de caràcter industrial, formada per un forn. Més tard, el 2011, hi van aparèixer una vintena de sitges i dos pous de l’època ibera, que daten dels segles iv i iii abans de Crist. A més, s’hi van trobar les restes d’un hipogeu d’inhumació neolític, un sepulcre format per una fossa amb cambra en què es van identificar fins a 207 cossos complets.

Finalment, també s’hi va descobrir la gran vil·la romana, anomenada de la Sagrera, a tocar del carrer del Pont del Treball Digne, de la qual ja hem parlat en altres ocasions en la revista i de les troballes relacionades amb ella ens ha fet diverses conferències la Carme Miró, l’última aquest 26 d’octubre passat. Podeu veure una entrevista amb l’eminent arqueòloga al final d’aquesta publicació.

Per fer aquest article he rebut l’ajut del Servei d’Arqueologia de Barcelona, especialment de l’equip d’en Josep Pujades i la Carme Miró. A més a més, a part d’assistir a la presentació in situ de les troballes, també he fet servir dades aparegudes en diversos mitjans de comunicació presents en aquesta presentació. Les fotografies són pròpies, del Dídac Pàmies de l’empresa Antequem i d’altres mitjans.

Gràcies a tots.

AGUSTÍ CARRILLO

TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018 | 5

OBRES A LA SAGRERA Que s’està fent on diuen que anirà l’estació?

Que els veïns de La Sagrera i els nostres veïns més propers de la Verneda, ja no creuen que s’acabi de fer alguna cosa que posi punt i final a la nostra trinxera aïllant, és un fet més que constatat. Tant és així, que ja ni ens preocupa el que es fa o deixa de fer en aquest espai, que pel que s’ha constatat, per al que millor serveix és per fer enterraments: enterraments del neolític, enterraments dels romans, enterraments de soldats del s. xvii... I ara que diuen que som a l’era digital, continuem enterrant les il·lusions, les paciències i, sobretot, molts diners (bé, aquests encara no s’han trobat, sembla que s’evaporen!)

Des de fa un temps, veiem que hi ha unes poques persones que sembla que fan alguna cosa, però ja està a punt d’acabar una altra legislatura municipal i els avanços ni es poden quantificar. Això sí, aquest ritme de treball ens ha permès trobar la veritable data de posada en marxa de la futura estació, que no és una altra que la primera que ens van exposar, el 2004; el que passa és que els números no estan ben ordenats, si els posem bé veiem clar que pot ser el 2040 o fins i tot el 2400..., ja podem viure tranquils!!

No obstant, veiem que comencen a sortir uns fonaments de columnes que són les que han de configurar l’estació, per molt llunyana que aquesta pugui semblar, i si ho recordem bé, l’estació no té cap projecte aprovat, motiu pel qual no podem fer una altra cosa que preguntar, què s‘està fent a on anirà l’estació? Fins no fa gaire, el que

6 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

s’anava fent es comunicava als veïns i entitats afectades, però ara això ja no té importància, hi ha altres prioritats, les comunicacions ja no calen, les respostes les dona el google.

El que sí que hem pogut constatar és que veiem que s’ha avançat en el col·lector de la rambla Prim; que s’han continuat trobant fosses de la Guerra dels Segadors, tal com era previsible i ens havien exposat; que s’ha connectat el col·lector de carrer Garcilaso per fora de l’edifici que s’està construint al carrer Berenguer de Palou; que últimament s’ha netejat de males herbes la zona de muntanya entre Clara Zetkin i Bonaventura Gispert, i els petits avenços en la construcció de la llosa de la futurible estació. De la millora dels entorns de la tanca de les obres o de l’enjardinament dels espais que no han de sofrir modificacions, com l’entorn de la Torre del Fang, ni se sap res ni s’espera. Això sí, quan arribi el gener començarà una nova campanya electoral i aleshores, tots els partits polítics tornaran a parlar de l’estació, del parc, de les millores i dels equipaments que vindran... Que no es preocupin gaire, nosaltres tornarem a posar-los a les seves mans el mateix llistat de necessitats, incloent-hi un CAP, amb cap i peus.

Per cert, algú sap on surt la marmota de La Sagrera?

OLEGUER MÉNDEZ

VA D’EQUIPAMENTS:

INSTITUT-ESCOLA I ESCOLA BRESSOL Tots sabem com està el barri quant a manca d’equipaments de tot tipus: poliesportius, piscines, escoles, instituts… i també el CAP, que resulta insuficient per a la població actual. Això sense tenir en compte els nous habitatges que apareixen en el PGM (Pla General Metropolità).

Quant a educació, podem dir que al nostre barri està en segon lloc de prioritat i en aquests moments està en marxa la cessió de terreny, per part de l’Ajuntament, a la Generalitat, per a la construcció de l’Institut-Escola on ara es troben els mòduls de l’escola “30 Passos”. El problema que ens trobem és que els mòduls actuals van creixent sense que estigui fet el projecte i hi ha el perill que, a l’hora de construir, no hi hagi prou espai lliure (per construir l’Institut-Escola es necessiten 5000 m 2, dels quals ja se sap que una part afectarà l’actual Nau Bostik).

D’altra banda, un altre problema és que els mòduls que es necessiten mentrestant no es fa l’edifici definitiu no estan llestos a l’hora prevista, com ha passat aquest any, que no han estat a punt al setembre per començar el curs.

Per tancar aquest tema, una vegada feta la cessió del sòl, és el Consorci d’Educació de Barcelona qui donarà la prioritat de construcció.

A nivell d’Ajuntament i Consorci també es parla de construir un nou institut, necessari per impartir Batxillerat artístic, i una possibilitat contemplada és que es construeixi també a La Sagrera.

Referent a l’Escola Bressol, se’n vol construir una a la ubicació on ara es troba l’hort de la Ferroviària, mirant si la requalificació del terreny ho permet i si es poden construir equipaments d’aquest tipus. Per tant, també es troba en tràmit de cessió del terreny per poder construir-la.

La previsió per a aquesta escola bressol és: el pròxim any 2019, elaboració de projecte; l’any següent, el 2020, dotació pressupostària; i després, construcció al 2021.

Quant a l’hort, li donaran una altra ubicació per poder seguir treballant els projectes amb famílies, escoles i veïns que ho sol·licitin.

JOSEP BARBERO

TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018 | 7

La Sagrera, la cambra dels mals endreços Qui ha de treure això de l’AISS? No fa molt de temps al lloc de la foto, en l’espai on ara trobem restes d’obres, a les antigues instal·lacions de l’AISS, hi havia un camp de futbol, una pista d’atletisme, un fronton, gimnasos, dues piscines, dues pistes de tennis, i unes quantes més de petanca, a part d’uns quants arbres i ombres per gaudir. I dic això, pel fet que tots els polítics tenen idees de futur, però llegir el passat sembla ser que no.

Als veïns de La Sagrera ens prenen el pèl dia sí i dia també. Aquest espai fa molt de temps que havia d’estar net i retornat a l’estat inicial, entre d’altres raons, perquè aquest era un dels punts de l’acord per a la seva ocupació. L’espai continua ocupat amb un material i una maquinària que ja fa temps que no són necessaris en aquest indret, sobretot, des que s’ha decidit que la L9 no es farà des d’aquí. Que el barri necessita equipaments esportius no és nou i així es posa de relleu en cada Consell de barri o reunió amb responsables de l’Ajuntament; però, pel que es veu, ningú ens escolta. Si aquest espai és de titularitat municipal des de l’any 2000, per què aquesta autoritat no li exigeix a la Generalitat que el restauri, per

8 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

què li continua permetent l’ocupació d’una zona verda i esportiva que sap de sobres que el barri necessita.

A part de fer nosa, pols i mostrar la degradació del barri, aquesta ocupació está impedint una altra de les coses importants que ha de complir aquest espai, l’obertura de la comunicació entre la plaça Kobe i el carrer de Bonaventura Gispert. Entre altres coses, i no menys importants, això ha de permetre l’accés dels veïns del barri al poliesportiu que, suposadament, és per a La Sagrera.

Els sagrerencs i sagrerenques exigim que la Generalitat retiri tot el material i restitueixi l’espai per a l’ús dels veïns i veïnes, tal com estava abans de l’ocupació per a la construcció de les línies L9 i L10; i que l’Ajuntament recuperi l’espai de l’equipament per als ciutadans per realitzar el projecte i les modificacions adients que garanteixin el pas dels veïns d’un cantó a l’altre.

OLEGUER MÉNDEZ

El nou logo de l’Associació de veïns Amb l’objectiu de donar una imatge més innovadora a l’Associació de veïns i veïnes de La Sagrera, s’ha treballat la comunicació redissenyant la identitat corporativa.

Amb la intenció de mantenir el record de l’antic logotip, s’ha mantingut l’escut de Sant Martí, encaixant-lo de forma proporcionada dins del marc establert pel text .

Un dels principals motius per realitzar aquest canvi ha estat la incorporació de “veïnes” a l’anterior nom, fet que implicava modificar l’espai dedicat al text dins dels marges del logotip.

Per tal de renovar la seva aparença, calia actualitzar el distintiu i adaptar-lo als nous formats i suports digitals que han sorgit en els últims anys. La modificació de la tipografia permet una millor llegibilitat, sent el nom del barri l’element destacat.

Un altre detall que s’ha decidit mantenir ha estat el color, ja que des d’anys enrere caracteritza la imatge corporativa del barri. El verd fosc aporta seriositat, mentre que la seva combinació amb un fons de línies poc saturades, estableix l’equilibri visual que des d’un inici se cercava.

La integració d’un llenguatge gràfic, aporta un element de referència que pot ésser repetit en diverses aplicacions. El patró de línies diagonals sobre les quals està construït el nou logotip, defineix la zona perimetral del barri de La Sagrera. Aquest perfil ha estat simplificat per tal de coincidir de la forma més precisa possible amb la repetició del dibuix.

El que es mostra a la imatge és el resultat final del logotip. En un inici, es van presentar quatre propostes diferents a l’Assemblea i finalment, amb l’ajuda dels socis i sòcies, es va decidir quin seria el disseny escollit.

DISSENY I TEXT DE MARIA CABALLOS CONTRERAS

TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018 | 9

breus TANQUEN LES FONS DEL TANCAT DE GOSSOS I DE L’ÀREA INFANTIL DEL PARC DE LA PEGASO Quan arriba el mes de juny, les fonts del tancat dels gossos i la de l’àrea infantil del parc de la Pegaso les tanquen. L’explicació que donen és que el recorregut de la canonada és massa llarg i no és salubre.

Pensem que el que s’hauria de fer és fer una altra presa d’aigua des del carrer Rovira i Virgili i no tancar aquestes.

En la remodelació del parc que volen fer aquesta tardor, només es contemplen 3 fonts en tot el parc (actualment n’hi ha 5), amb la qual cosa aquesta part del parc quedaria sense aigua. Ara que faran la remodelació seria el moment quepensessin que el tancat ha de tenir aigua i l’àrea infantil també.

ELS CULTIUS QUE TENIM A L’HORT

10 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

UN PREMI FAD PER A LA NAU IVANOW. ENHORABONA! El passat dilluns 8 d’octubre va rebre La Nau Ivanow, dins l’auditori del Disseny Hub, el Premi FAD Aplaudiment Sebastià Gasch a la Creació Emergent pel Cicle de creació escènica DespertaLab, conjunt amb Sala Atrium.

La Nau Ivanow i Sala Atrium van unir esforços el 2015 per posar en marxa el Cicle de creació escènica DespertaLab. Aquest cicle era una nova fusió entre la Beca Desperta, creada conjuntament amb aPortada Comunicació el 2012, i el cicle Atrium Lab, també creat el 2012. Aquesta unió permetia posar a l’abast de les companyies l’espai i les condicions tècniques necessàries i adients per a la creació, la producció, la comunicació, la difusió i l’exhibició d’una obra teatral.

Des de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Sagrera ens volem unir a les felicitacions per aquest premi que demostra la vitalitat i la bona feina duta a terme per aquest centre cultural sagrerenc.

30 PASSES

De noms de carrers

Alguns carrers de la Sagrera han canviat de nom al llarg del temps. Per exemple el mateix carrer Gran, el qual en papers antics veiem com a Carretera de Ribes i del qual, encara durant força temps, coexisteixen els dos noms, carrer de La Sagrera i carretera de Ribes, fins que als anys 30 del segle xx, el nom de Ribes desapareix.

El mateix carrer Berenguer de Palou, denominat així des del 19 de novembre de 1929, s’havia anomenat Provençals fins aleshores; però en les escriptures de propietat més antigues, de la segona meitat del segle xix, figura simplement com a “camino”.

Un altre dels carrers que va mudar de nom antigament va ser el de Martí Molins, nom posat en honor a un veí, gran impulsor cultural del barri, a l’antic carrer anomenat Santa Amàlia; l’aprovació oficial va ser el 16 d’abril de 1907, però la placa i l’homenatge al personatge es van fer el 9 d’agost de 1908.

Per què aquest ball de noms? El 1897 Barcelona havia agregat els pobles del pla; era un temps en què els carrers tenien majorment nom de sants o d’oficis, de manera que amb l’annexió a la ciutat es van trobar carrers amb el mateix nom (a Sants, Gràcia, Barcelona vella, Sant Andreu, Sant Martí o Sant Gervasi), induint a la confusió.

D’aquí que aquell abril de l’any 1907 l’Ajuntament va establir nous noms als carrers duplicats.

A la Sagrera, el carrer Sant Joaquim va passar a dir-se Antonio Barceló, que el 1933 es convertiria en el d’Antonio Ricardos; Sant Sever va passar a ser Bofarull, que el 13 d’abril de 1966 en el tram que passa pel barri (des d’Hondures al carrer Gran) es va convertir en l’actual Ciutat d’Elx; Santa Eulàlia passaria a ser Llobregat, un tram del qual al 1929 s’anomenaria Cortit (des de Masadas a Portugal) i el 1939 l’altre tram fins a Oliva es dirà Párroco Juliana, avui Rector Juliana, en honor del rector de la parròquia assassinat a la guerra.

El carrer Monlau des de 1907, anteriorment havia estat Puríssima Concepció; Portugal, popularment conegut com la Rambleta, per ser l’únic carrer de la Sagrera amb arbres, havia estat carrer Sant Antoni. Altres carrers van

12 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

canviar de nom en anys posteriors, com Sant Jaume i Santa Llúcia que van ser Nobel i Vallès i Ribot, respectivament, a partir de 1922, tot i que aquest darrer, durant el franquisme, va portar el nom de Dalmacio de Mur. Garcilaso havia estat sempre la Carretera d’Horta, convertint-se a inicis del segle xx en Estévanez, fins que passada la guerra se li donaria el nom actual; un tram de la Riera d’Horta va passar a ser Pare Manyanet a partir de 1929..., però aquestes són històries més modernes.

Això dels noms dels carrers dona per a tornar-hi en una propera ocasió. Avui acabarem dient que als anys 30 del segle xx, en temps de la República, el carrer Pacífic, en referència a la masia de Can Pacífic, va passar a anomenar-se Ferran Turné.

JOAN PALLARÈS-PERSONAT

Troballes arqueològiques al voltant del pavelló poliesportiu del Camp del Ferro “Entre desembre de 2017 i juny de 2018 s’ha estat realitzant el control arqueològic dels rebaixos de terres necessaris per a la construcció de l’equipament poliesportiu del Camp del Ferro, situat entre el carrer del Pare Manyanet, la plaça d’Albert Badia i Mur i el carrer de Bonaventura Gispert, al barri de la Sagrera, al districte de Sant Andreu. A banda, també es va fer el control del col·lector del carrer del Pare Manyanet i l’enderroc de les piscines.

blement neolític. Aquest enterrament correspon a una inhumació en fossa.

la seva existència en el sector delimitat pel carrer del Camp del Ferro, carrer de Berenguer de Palou, carrer del Pare Manyanet, plaça d’Albert Badia i Mur, Bonaventura Gispert i continuació de Josep Soldevila.

• Durant les obres de construcció dels accessos a la nova estació de La Sagrera, s’han localitzat les restes d’una important vil·la romana amb quatre moments d’ocupació entre els segles i dC i el iv-v dC, i una primera ocupació ibèrica o republicana d’entre el segle ii-i aC. [...]

També s’ha localitzat les restes d’un mas del segle xvi, que va restar dempeus com a mínim fins a mitjans segle xx.

• Durant els treballs arqueològics realitzats al capdamunt de la rambla de Prim, ja al límit de la Sagrera, entre l’any 2011 i 2012 s’han documentat fins a 7 fosses d’inhumació col·lectives, comptabilitzant més de 173 individus, tots ells adults, d’entre 20 i 30 anys d’edat i de sexe masculí, datats a mitjans segle xvii, i que es correspondrien, molt probablement als soldats de les tropes castellanes que assetjaven Barcelona durant la Guerra dels Segadors (1640-1652). Actualment aquests treballs es troben en curs.

(Notícia dels quals trobareu també en aquesta revista)

2. Rec Comtal (S.x-xix): a l’extrem est de l’àmbit del projec-

4. Durant la intervenció arqueològica es van documentar

te es localitza el Rec Comtal [...]. A ambdós costats del Rec Comtal era norma general instal·lar petits obradors o indústries, i per tant es farà necessari el seguiment arqueològic de qualsevol rebaix en el subsòl que s’efectuï dins de l’espai afectat.

diverses estructures muraries que l’arqueòloga directora de la intervenció, Marta Nolla, va situar en una franja cronològica a l’entorn del segle xvii. Tot i que la interpretació és complexa, ja que es tracta d’estructures aïllades, és molt probable que siguin elements relacionats amb una zona agrícola. De fet, el mur que travessa tota la parcel·la, podria correspondre a un marge de camí o, més probablement, a una divisió de finques o un tancat. El desmuntatge d’aquestes estructures es va fer amb l’autorització de la Generalitat i es va seguir el procediment habitual. [...]”

En el projecte d’intervenció arqueològica, redactat pel Servei d’Arqueologia de Barcelona el gener de 2017, s’esmentava l’interès històric i arqueològic de la zona, indicant els antecedents coneguts del lloc i de l’entorn:

1. Antiga Farga medieval. És coneguda

3. Zona arqueològica de les obres del LAV Sagrera: destacable són les restes arqueològiques trobades a les obres de la Línia d’Alta Velocitat Sagrera-Triangle Ferroviari-Sant AndreuNus de la Trinitat (2008-2014), que comprenen diferents períodes –neolític, ibèric, romà, modern i contemporani-, i que es localitzen molt a prop de l’espai de l’actual projecte.

Algunes troballes dins el terme sagrerenc són: • En el decurs dels treballs de control arqueològic realitzats durant el 2011 en la construcció de l’estructura de l’estació de La Sagrera es va poder excavar un enterrament, proba-

Fragments extrets de l’informe arqueològic firmat per Josep Pujades, responsable d’intervencions arqueològiques del Servei d’Arqueologia, Direcció de Memòria, Història i Patrimoni, Institut de Cultura, a Barcelona el 13 de juliol de 2018.

TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018 | 13

L’impacte dels rumors en la convivència al nostre barri Ens trobem en un canvi d’època que afecta a totes les capes de la societat, en què la globalització està tenint un impacte en el nostre entorn més immediat. Sovint costa relacionar com fets que succeeixen en una altra part del món (com poden ser les guerres, la repressió política, la violència, la creixent desigualtat social, l’augment de la distància entre l’1% cada vegada més ric i el 99% cada vegada més pobre, multinacionals que es mengen els petits comerços, etc.) tingui alguna cosa a veure amb el que passa a la nostra ciutat, al nostre barri, amb el nostre veïnat i en la seva diversitat cultural.

Els diferents processos migratoris dels segles xx i xxi han generat un augment de la població i de la riquesa del nostre país. I també molts reptes, alguns d’ells són la gestió de la diversitat cultural i la construcció d’una convivència intercultural.

De vegades, per omplir el buit que pot generar el desconeixement que ens genera conviure amb persones d’orígens diversos, podem caure en l’error de voler omplir d’informacions errònies aquest buit. És relativament fàcil caure en estereotips i prejudicis que a la vegada poden promoure la discriminació per factors culturals si no filtrem la diferent informació que ens arriba.

Els prejudicis són molt difícil de desmuntar, ja que són informacions molt simplificades i, per tant, molt fàcils de transmetre.

Els estereotips ens permeten economitzar de manera molt efectiva l’esforç que suposa interpretar constantment la realitat social que ens envolta.

La discriminació cultural limita i condiciona les interaccions socials entre grups, fet que perpetua durant molt de temps, fins i tot durant generacions, situacions de segregació i marginació social.

14 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

Una de les qüestions que pot contribuir a posar més distància i desconeixement entre persones que conviuen en un mateix entorn, són els rumors.

Els rumors són declaracions sobre persones, grups o esdeveniments que es difonen d’una persona a una altra sense que se’n demostri la veracitat, que tenen credibilitat no perquè hi hagi proves directes que les sostinguin, sinó perquè hi ha molta gent que se les creu.

Aquests rumors és poden escampar amb molta velocitat per això; quan ens arriba una informació que no sabem d’on ve, ni qui l’ha començada, ni si és veritat o no, el que està a la nostres mans és aturar els rumors, no fer-los circular, comprovar les fonts, no caure en reproduir informacions fàcils i buides.

Fer circular informacions que no són reals sobre persones del nostre entorn o de fora d’ell, pot impactar molt negativament en la convivència, en l’harmonia del nostre barri i en la confiança amb els nostres veïns i veïnes.

Com a societat d’acollida tenim el repte de teixir noves relacions, de generar espais de trobada que ens ajudin a conèixer millor el nostre nou veïnat i a cercar allò que ens uneix per sobre dels trets que ens diferencien.

Tenir una actitud positiva, ser respectuosos, valorar l’altre, escoltar amb atenció i entendre a l’altre, ser curiosos, trencar prejudicis, buscar vincles comuns, ens pot ajudar en la construcció d’una bona i sòlida convivència.

Tardor solidĂ ria

La Meridiana... un paisatge deshumanitzat

2018

octubre i novembre

Podeu consultar el programa a: barcelona.cat/santandreu #tardorsolidĂ ria18 @BCN_SantAndreu @bcn_santandreu Districte de Sant Andreu

Semàfors meridians Havent residit més del noranta per cent de la meva vida a la Meridiana, ara que es debat sobre la seva reforma em sento autoritzat a dir-hi la meva sobre aquesta avinguda. De petit, esdevingué el meu camí cap a l’escola, atès que les primeres bates col·legials les vaig gastar a Joan XXIII. Durant molts anys continuà sent la via que unia el cor d’un no sagrerenc amb el barri amb què volia assimilar-se.

Era una via grisa, amb unes voreres que no ens semblaven estretes però que devien fer dues cinquenes parts de l’amplada que tenen ara. Un munt de carrils, dotze, es dibuixaven a la calçada, que comptava amb sengles laterals, cadascun amb tres carrils, separats de la via central (amb tres carrils més per sentit) per tanques metàl·liques que s’alternaven amb fanals (de pobra llum blanca a la nit) que feien esdevenir encara més lletja aquesta frontera meridiana. La majoria deu recordar el pas subterrani que, a l’alçada si fa no fa de Cardenal Tedeschini-Olesa, permetia salvar l’avinguda sense haver d’anar al carrer Escòcia o a Felip II...

La millora a les dues darreres dècades ha estat meridiana i la ciutadania ha guanyat terreny als cotxes mentre les bicicletes l’han guanyat a tothom, perquè l’Ajuntament va fent via per tot Barcelona amb el carril bici i ignora la batalla lliurada entre vianants i usuaris de dues rodes (patinets inclosos) entre Felip II i passat Garcilaso en passos que es veuen encara més complicats amb mobiliari urbà, boques de metro, ascensors, contenidors i parades d’autobús.

Llegeixo al Tota La Sagrera d’abril les reivindicacions del col· lectiu SomMeridiana. Comparteixo la seva indignació, perquè l’ambiciosa i projectada reforma ha quedat en un no-res. Una burla a la intel·ligència veïnal, vaja. En la línia del que ens tenen acostumats els ajuntaments, independentment del color.

16 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

Una mostra d’això és que, malgrat que al consistori han anat succeint-se governs municipals de, suposadament, diferent tarannà, es manté la línia de continuar equipant la ciutat de semàfors inútils. Jo mateix he estat testimoni de com han hagut d’arribar a invertir el cicle d’alguns semàfors per tal de justificar la seva existència. Sospito que algú a la Casa Gran hi deu tenir un cert interès, perquè en cas contrari no s’explica aquesta dèria semafòrica. Quan semblava que no hi havia més punts a la ciutat per ubicar nous senyals lluminosos, es va recórrer a substituir els existents per semàfors de leds i així no reduir el pressupost en aquest capítol. I si us pensàveu que amb l’arribada de la Colau al govern municipal s’hauria acabat la inversió semafòrica, a algú se li ha acudit que, complicant una mica el trànsit amb carrils inversos, aquest negoci lluminós es manté amb els models específics per a autobusos. Tot molt ben pensat... i ben sufragat pel contribuent.

A tot això, passejant per la Meridiana no cal ser gaire viu per adonar-se que els cicles dels semàfors de vianants no segueixen cap criteri lògic respecte als seus paral·lels del trànsit rodat. L’únic criteri, insisteixo, és justificar la seva existència.

Puc donar fe així mateix que, a Josep Estivill, després d’haver desplaçat un pas de vianants una bona colla de metres, a ningú se li acudí en més de dotze anys retirar-ne el semàfor, que romangué tot aquell temps fent pampallugues inútilment (he dit dotze anys per assegurar-me, però podrien ser més de quinze perfectament).

Tampoc no hi ha gaire criteri en la durada de les fases semafòriques. Potser l’Ajuntament vol promoure un bon estat físic del personal i per això retalla el període en què els vianants poden travessar el carrer. Aneu amb compte a Felip II si el verd esdevé intermitent, perquè no us serà fàcil arribar a l’altra vorera abans no es posi vermell.

La manca de criteri municipal em quedà patent un dia en què, circulant en bicicleta pel carril bici, un guàrdia em cridà l’atenció perquè, al seu entendre, jo anava en sentit contrari.

Quan vaig argumentar-li que, si hi havia semàfors de ciclistes a ambdós cantons del carrer es desprenia que el carril bici era de doble sentit, al·legà que els senyals pintats al terra especificaven el contrari. Que li fes notar que el codi de circulació contempla que els senyals lluminosos prevalen sobre els horitzontals no serví de res. O sí: va servir perquè el funcionari, ferit el seu orgull, imposés el seu meridià criteri. “Lo que dice el agente está por encima de la señal luminosa”. Un clar eufemisme de “pels meus collons meridians”.

JORDI VILAGUT, PERIODISTA I VEÍ CONSCIENCIAT

Amb motiu de l’Any Fabra – creat per commemorar els 150è aniversari del naixement de Fabra i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana-, des de la Delegació de Sant Andreu del CNL de Barcelona s’ofereixen dos actes centrals.

Del 26 de novembre al 21 de desembre al vestíbul de la delegació: L’exposició “Pompeu Fabra. Una llengua completa” L’horari de visita és de dilluns a divendres de 9 a 13 h i els dijous també de 16 a 19 h.

Es tracta d’una exposició itinerant, creada per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i gestionada pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que presenta l’aportació de Fabra a la llengua catalana, el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya i l’impuls a la llengua que va suposar el seu treball.

El 29 de novembre a les 19:30 h al vestíbul de la delegació: La conferència “Descobreix el ‘mestre’ Fabra vist pels seus alumnes” a càrrec de Maria Rosa Lloret DELEGACIÓ DE SANT ANDREU C. SANT ADRIÀ, 20 · EDIFICI ANTIGUES OFICINES, 1R PIS · RECINTE FABRA I COATS

FAVB - El veïnat exigeix

el desbloqueig de la xarxa de Metro El passat 26 de juliol una representació de la FAVB i representants de diversos barris afectats vàrem tenir una reunió amb la direcció de l’Àrea de Mobilitat del Departament de Territori de la Generalitat.

En aquella reunió els diversos representants veïnals vàrem reiterar la indignació, el cansament i la necessitat de resoldre els temes pendents de la xarxa de Metro de Barcelona i la necessitat urgent de revertir aquesta situació per millorar les condicions de mobilitat de la ciutadania i contribuir al canvi de model de transport en favor de mitjans no contaminants.

En concret, vàrem demanar: • La finalització de la línia 9 en la seva totalitat, unint els ramals Nord i Sud i permetent totes les connexions previstes.

• La connexió de les línies 1 i 9 amb la 4, entre La Pau i La Sagrera.

• La connexió de les línies 3 i 1 entre Trinitat Vella i Trinitat Nova.

En tots tres casos hi ha part de l’obra feta i la seva culminació suposaria una millora substancial per al transport públic de la ciutat.

La resposta de la Generalitat va ser coincident amb el que ha sortit posteriorment publicat a diversos mitjans de comunicació: la culminació de la línia 9 està pendent de l’obtenció d’un crèdit BEI de 740 milions que permeti reprendre les obres i anar posant en marxa les diverses estacions en un termini indefinit (ja que segons el pla fet públic, el 2026 encara quedarien estacions pendents d’obrir). Es reconeix també la importància de les altres dues propostes, però queden ajornades a la finalització de la línia 9. Però també ens van deixar clar que, a part del crèdit BEI, tot avenç estava condicionat a l’aprovació del pressupost de la Generalitat, cosa que augmenta les incògnites sobre la represa de les obres.

Fa massa temps que aquest projecte està aturat. Acabar la línia 9 i millorar la xarxa de Metro és una necessitat social i ambiental fonamental massa temps bloquejada. Per això exigim als responsables de la Generalitat i al conjunt de representants polítics que treballin de veritat per desencallar el tema. Celebrem que per fi el metro arribi a la Zona Franca, però aquest avenç requereix continuïtat i prioritat.

GRAN ÈXIT DE LA NAU BOSTIK, EN LA 5A EDICIÓN DE LA BIENAL DE FOTOGRAFÍA ARTÍSTICA Y DOCUMENTAL 18 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

LA MOBILITAT SOSTENIBLE A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Foto: Susana Pascual García

El dimarts 18 de setembre de 2018, dins del marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, el Director de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Carles Conill, va visitar la Torre de la Sagrera per parlar-nos de les diferents mesures que s’estan promocionant i implementant a l’Àrea metropolitana. L’objectiu d’aquestes mesures és tant disminuir la contaminació atmosfèrica per diòxids de nitrogen i partícules en suspensió i així disminuir el greu problema de salut pública que pateixen els centenars de milers de persones que viuen a l’àrea metropolitana, com recuperar l’espai públic per als vianants disminuint el nombre de vehicles privats dels nostres carrers.

Entre les mesures que ens van explicar cal destacar la Zona de Baixes Emissions, la T-Verda i/o la posada en marxa dels metro-bus interurbans.

Sobre la Zona de Baixes Emissions cal destacar que la mesura restringirà de manera progressiva, fins a la seva aplicació total, l’accés dels cotxes sense etiquetes. Els cotxes que no tenen etiquetes són els vehicles de gasolina d’abans del 2000 o dièsel d’abans del 2006. És una mesura que s’activarà de manera provisional en cas d’episodi ambiental i de manera definitiva a partir de gener de 2020. A partir del gener de 2019 les motos també es veuran afectades per les restriccions.

Van haver algunes veus crítiques en relació a l’ús de l’etiquetatge de la DGT, doncs els vehicles no estan classificats segons el seu grau potencial/real de contaminació. El Director de mobilitat va comentar que era un inici, i una manera de començar a gestionar els vehicles més contaminants, i també va fer referència al frau dièsel i a com els vehicles dièsel són més contaminants en diòxids de nitrogen (contaminació atmosfèrica) però també en diòxids

de carboni (canvi climàtic), si tenim en compte tot el cicle de vida des de la seva fabricació fins al seu ús habitual.

Però també cal destacar les millores en el transport públic que s’han fet per tal de donar alternatives: la implementació de la T-Verda és un clar exemple. La mesura consisteix en facilitar un títol de transport per a les 6 corones tarifàries per un període de tres anys, en cas de desballestar un vehicle privat sense etiqueta i comprometre’s a no comprar-ne un altre.

Al final de la sessió també vam parlar dels vehicles de mobilitat personal, davant l’augment del seu ús i l’assistència del president de l’Associació d’usuaris. En Carles Conill va comentar que l’AMB estava recollint la normativa que regulava bicicletes i vehicles de mobilitat personal d’una o dues rodes en un document de recomanacions, que podreu trobar en internet.

SUSANA PASCUAL GARCÍA VOCALIA DE MEDI AMBIENT DE L’AVV

TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018 | 19

TARDOR INTENSA A GARCILASO Quan entrem a la tardor, l’Espai Jove Garcilaso està en plena efervescència, el curs ja ha començat i la roda comença a girar carregada d’energia renovada.

Sortim al carrer!!!

El mes d’octubre ja hem estat de Festa Major al Congrés, on enguany hi hem deixat empremta en forma de Grafitti i els jocs d’Stronghold i de Shogi van envair la plaça de gent amb ganes de jugar.

Al novembre tindrem la Festa Major de La Sagrera, trencarem esquemes fent propostes agosarades i amb força per a compartir amb el territori tot el nostre potencial.

A dins del Centre, la festa continua: La primera exposició ja està muntada. Si veniu a visitar-la descobrireu un projecte intergeneracional que es va fer abans de l’estiu i que va tenir en dansa joves i gent gran durant uns quants mesos.

El túnel del terror ja té disseny; els joves de La Sala i de l’intercanviador el muntaran amb molta cura per a que sigui per a tots els que us hi apropeu una experiència aterridora i emocionant que no us deixi indiferents. Es farà el dia 26 d’octubre i obrirà les seves portes quan comenci a fer-se fosc!!!.

CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05 armeriapujol@gmail.com

20 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

Joves de tot el nostre territori estan organitzant una festa mexicana de difunts que aterrarà a Garcilaso la nit del 16 de novembre. Les calaveres catrina, les flors, els altars mexicans, el color, la música el “pan de muerto”, les “calaveritas de azúcar”, històries, música, ball, respecte a la terra dels morts i tot allò que envolta aquesta celebració alegre i festiva dedicada als avantpassats omplirà el centre per a que els afortunats que us n’assabenteu a temps hi pugueu participar.

Com cada any la música pren protagonisme i, si ho voleu, podreu continuar vivint amb nosaltres una tardor intensa, perquè la música serà present al centre gairebé cada setmana, s’hi han programat concerts amb grups del territori, gent amb talent que troben a l’Espai un lloc on mostrar-se.

D’altra banda, a finals de novembre, el concurs de música acústica més antic de Barcelona, se celebrarà a l’Espai Jove. És un concurs de música emergent amb propostes creatives, joves i innovadores. Tots ells són nous talents a punt per a ser descoberts que paga la pena escoltar; els dies 23, 24 i 25 podeu gaudir de les semifinals i el dia 1 de desembre, no us perdéssiu pas, la Final, és BRUTAL!!!, ens ofereix una estona de música de primera carregada de bon rotllo. Tots els concerts de l’acústica són oberts al públic i gratuïts. Per als concursants tenir la sala plena és un incentiu per créixer més encara; per al públic, una oportunitat per viure els concerts molt a la vora dels músics i dels seus instruments.

I si encara no en teniu prou, estigueu atents a la Festa del Nadal... I després... més!

Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840

PERRUQUERIA

MAR-I-BEL

Tel. 93 352 29 63 C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona

JOSE ANTONIO MELERO LÓPEZ

NOU SERVEI JURÍDIC

Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta.

La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns.

Dia: segon dilluns de cada mes.

Horari: de 18 a 20h.

Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dimarts, dijous i divendres de 18 a 20h.)

TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018 | 21

ARGUMENTARI ESPAIS VERDS NATURALS L’increment de les herbes espontànies en l’espai públic és una conseqüència de la política de respecte al medi ambient a la ciutat de Barcelona i la seva aposta per la reducció de l’ús dels tractaments químics. Aquestes accions representen un benefici per a la biodiversitat i la qualitat del medi ambient urbà, i reporta beneficis per a la salut i la qualitat de vida de la ciutadania.

El govern municipal promou una nova cultura del manteniment del verd a la ciutat, més sostenible i amb més beneficis per a la comunitat i per a sectors concrets amb sensibilitat als productes químics. D’aquesta manera, avancem cap a una transició ecològica de la jardineria pública i de la gestió del verd a la ciutat, així com del tractament de plagues i malalties, amb el qual s’aposta per a la lluita biològica i té en compte el tractament fitosanitari com a últim recurs.

Per aquest motiu, aquest 2017 s’ha deixat d’utilitzar el glifosat pel control de les herbes espontànies a escocells i altres espais, i des de ja fa uns anys hi ha espais verds en què s’aplica sega selectiva, amb l’objectiu de posar en valor els herbassars a la ciutat, amb plantes autòctones i pròpies del clima mediterrani, i se les deixa evolucionar de manera natural a la vegada que se’ls aplica un manteniment menys intensiu, apostant per la sostenibilitat i les bones pràctiques en jardineria.

22 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

Les herbes, gespes, escocells i herbassars tenen importants funcions ecològiques: són espais de gran interès per a la biodiversitat on es desenvolupen una gran quantitat d’invertebrats que permeten alimentar diferents grups faunístics com ara els ocells.

D’altra banda, a través de la floració, s’ofereix també aliment als insectes pol·linitzadors, tan importants per als ecosistemes. Alhora, la proliferació d’invertebrats actua també com a reservori de fauna útil que participen en el control biològic de plagues i malalties que afecten els espais verds de la ciutat, en l’aposta per una gestió integrada de la jardinera que prioritza els tractaments naturals.

El govern municipal vetlla per la salut, la qualitat de vida, la mitigació del canvi climàtic i la biodiversitat als espais verds de Barcelona per tal que la natura estigui més present a la ciutat i ho faci en el seu estat natural. Per aquest motiu, es demana la col·laboració de tota la ciutadania, donat que la transició cap a una jardineria més ecològica és també un canvi cultural per adaptar-se a un canvi de paisatge urbà més propi al del nostre clima, però amb més beneficis per a tothom.

PARCS I JARDINS DE BARCELONA

OBERTURA D’UN PUNT D’INFORMACIÓ DE DMD A LA TORRE DE LA SAGRERA Des del proppassat mes de maig l’Associació pel Dret a Morir Dignament (DMD) té obert un punt d’informació a la Torre de la Sagrera per tal d’assessorar a tots els veïns que així ho desitgin.

DMD és una entitat sense ànim de lucre, fundada l’any 1984, que defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable. És una organització de caràcter federal que en l’actualitat té a Catalunya 1.300 persones associades.

Per a defensar els drets dels pacients, DMD vol que es facin efectius els drets aconseguits fins ara, que es plasmen a les lleis d’Autonomia del pacient que van aprovar el Parlament de Catalunya a l’any 2000 i el Congrés dels diputats al 2002, i que malauradament no sempre es respecten. Alguns d’aquests drets són: el dret a la informació clínica, a decidir lliurament entre les opcions clíniques disponibles (consentiment informat), a la intimitat, a negar-nos al tractament, al respecte de les decisions adoptades lliurement i voluntàriament pel malalt, a expressar anticipadament la nostra voluntat en el Document de Voluntats Anticipades (DVA), a l’alleujament del sofriment accedint a una medicina pal·liativa de qualitat i que sigui respectuosa amb els nostres valors i les nostres creences, a evitar tractes inhumans o degradants, a recórrer a la sedació pal·liativa (morir adormit) si aquesta és la nostra voluntat.

També defensem la legalització de l’eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit per a malats que lliurament desitgen alliberar-se d’un sofriment que viuen com intolerable.

Aspecte que presentava la sala de conferències el dia de la inauguració del punt d’informació de DMD

Precisament aquest any en fa 20 que va morir Ramon Sampedro, el paraplègic gallec que va demanar ajut per morir de forma reiterada i, en no aconseguir-ho, va haver de morir de forma clandestina i amb patiment innecessari. Aquest fet va produir un gran impacte en les consciències de la ciutadania i, des de llavors, l’acceptació de l’eutanàsia com un dret és cada cop més gran entre la població catalana i espanyola: les darreres enquestes mostren que més d’un 80% de la població defensa aquest dret. Actualment s’estan tramitant dues proposicions de llei sobre l’eutanàsia en el Congrés, una d’elles a proposta del Parlament de Catalunya. La nostra associació hi té depositades moltes esperances.

La inauguració oficial del punt d’informació de DMD a la Torre de la Sagrera es va fer el 17 de maig amb una taula rodona en què varen intervenir la presidenta de DMD Catalunya, Isabel Alonso, el metge de geriatria Jordi Puigdollers i la consellera de salut del Districte, Blanca Port. Van assistir-hi unes seixanta persones. També us anunciem que el 19 de desembre a la tarda Isabel Alonso farà una conferència sobre la mort digna.

El punt d’informació de la Torre de la Sagrera està obert els dijous de 18 a 20. Ens hi trobareu a dos voluntaris de DMD del barri, l’Assumpta Orodea i l’Agustí Camós. Intentarem informar-vos de tot el que ens sigui possible relacionat amb el dret a la mort digna. També us podeu dirigir a la seu de DMD Catalunya, Av. Portal de l’ Àngel 7, 4t.B, Barcelona, Telf. 93.412.32.03, on hi ha un grup d’atenció al públic tots els dies laborables de 10 a 12’30 i de 17 a 20. O podeu contactar-nos a l’adreça dmdcatalunya@eutanasia. cat, i cercar informació en la nostra web http://eutanasia. cat/index.php/ca/ AGUSTÍ CAMÓS I ASSUMPTA ORODEA

TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018 | 23

LA SAGRERA ES MOU INICIA NOUS PROJECTES “L’acció no sempre comporta felicitat, però no hi ha felicitat sense acció.”

Benjamí Franklin.

Després del parèntesi de l’estiu, els membres de LSEM ens posem en moviment per seguir amb les tasques del curs passat i iniciar-ne de noves, amb l’objectiu d’eixamplar la base, apropar més gent a la nostra associació i seguir fent créixer una xarxa comunitària de proximitat, on puguem ajudar-nos els uns als altres, cada cop més eficientment. D’aquestes, en volem destacar dues i convidar a qui estigui interessat a formar-ne part.

tonificació amb passos de balls llatins. És fàcil de practicar, no cal una preparació física en concret, és a dir, tothom s’hi pot apuntar.

La instructora serà la Carla López Maldonado Les altres comissions segueixen fent camí i aportant una mica de benestar a les persones que se’n beneficien: El Gospel Sagrera: assaja els dijous de 20 a 22 hores.

La coral infantil Espai 6:12: assaja els divendres de 17 a 18 de la tarda. Hi poden venir els nens i nenes d’entre 6 a 12 anys, a qui els agradi cantar i que vulguin tenir un cert compromís amb l’activitat.

LSEM pels infants: a les famílies que ho necessiten, es fa un seguiment dels seus nadons de fins a un any i se’ls cobreix les necessitats bàsiques imprescindibles.

Repartiment d’aliments frescos a unes determinades famílies: és una col·laboració amb el mercat de Felip II.

GRUP DE CREIXEMENT PERSONAL

• I així fins a unes set activitats més.

Són unes trobades per estimular la consciència i el coneixement d’un mateix, i així poder aprofundir sobre les emocions, sentiments, relacions...

Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic: lasagreraesmou@ gmail.com LA JUNTA

Les eines per a dur a terme aquest treball estan basades en la pràctica grupal i des d’un aprenentatge vivencial, donant especial importància a l’experiència del “aquí i ara”.

Serà conduït per Carme Senserrich, psicòloga, psicopedagoga i terapeuta sistèmica amb experiència com a conductora de Grups de Creixement Personal a la fundació Àmbit.

ZUMBA A L’ESPAI 30 La zumba és una modalitat esportiva creada el 1994 pel ballarí i coreògraf colombià Alberto Pérez. Consisteix en una activitat cardiovascular que combina exercicis de

24 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

Associació

PHOTOSAGRERA L´ENTITAT FOTOGRÀFICA DE LA SAGRERA US CONVIDA A PARTICIPAR EN EL PREMI FOTOGRÀFIC AGUSTÍ UMBERT

Qualsevol persona pot participar.

Màxim 4 fotografies digitals color.

PREMIS: 6 medalles de la Federació Catalana de fotografia i 3 premis en metàl·lic.

Les fotografies finalistes s´exposaran a la biblioteca Ignasi Iglesias “Can Fabra” Consulta o descàrrega les bases a

www.photosagrera.com

PhotoSagrera és a punt de complir el seu desè aniversari i realitza aquest concurs fotogràfic en homenatge pòstum al company Agustí Umbert, fotògraf i amic, cofundador de Photosagrera.

Federació Catalana de Fotografia

El servei de préstec

de llibres electrònics Des de la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet us volem parlar del nou servei de préstec de llibres digitals que proposem conjuntament amb totes les biblioteques de Barcelona ciutat i de Catalunya: Per no embolicar-nos massa deixarem de banda la vella controvèrsia “llibre en paper versus llibre electrònic” i explicarem en què consisteix aquesta nova prestació i com se’n pot gaudir.

Si voleu llegir un llibre que no trobeu en paper a la biblioteca, el podeu aconseguir de forma ràpida i fàcil buscant-lo amb el vostre dispositiu al catàleg de l’eBiblio. Quan el trobeu només cal accedir al servei i prendre el document en préstec. És instantani.

Per poder accedir a eBiblio, la vostra adreça electrònica ha de figurar obligatòriament entre les dades de vosaltres que consten al registre que té la biblioteca.

Per començar tot el procés aneu a l’adreça http://catalunya.ebiblio.es i cliqueu l’opció “el meu compte”. Aquí cal introduir el número de carnet de la biblioteca (el codi de barres) i el PIN, que és la vostra data de naixement amb vuit xifres (DDMMAAAA). Un cop validats, escolliu el llibre que us faci més goig i ja el podeu prendre en préstec. El termini per a la lectura és de 21 dies i es pot fer una renovació per títol si no hi ha reserves. Es poden tenir fins a un màxim de 4 llibres electrònics en préstec alhora.

A continuació us exposem unes indicacions generals sobre aquest servei.

Què és eBiblio Catalunya? eBiblio Catalunya és un servei gratuït del Sistema de Lectura Pública de Catalunya que fa possible el préstec de continguts

digitals a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes.

S’hi pot accedir a través de diferents dispositius: ordinadors personals on s’hi hagi descarregat prèviament el programa Adobe Digital Editions, lectors de llibres electrònics compatibles, tauletes i telèfons intel·ligents on prèviament s’hi hagi descarregat l’aplicació eBiblio disponible per iOS i Android.

Què hi puc trobar a eBiblio? eBiblio ofereix una col·lecció de novetats editorials de diverses temàtiques: • Obres de ficció per a públic adult i per a públic infantil i juvenil, que inclouen còmic, novel·la, narrativa, poesia i teatre.

• Obres de no-ficció per a públic adult i per a públic infantil i juvenil, que inclouen obres de ciències socials, desenvolupament personal, esports, informàtica, viatges, etc.

Qui pot utilitzar eBiblio?

Pot fer ús d’eBiblio qualsevol persona que disposi del carnet d’usuari de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Per obtenir el carnet, el podeu demanar directament a qualsevol biblioteca o bé via web. Si veniu a La Sagrera-Marina Clotet us informarem de com cal fer la sol·licitud i de les condicions d’ús del carnet.

Si voleu més informació no dubteu en passar-vos per la biblioteca. Els dilluns i dimecres de 17 a 20h hi trobareu el Tècnic de Suport Informàtic que us pot orientar. Sereu benvinguts!

flors · flowers · flores

Fes publicitat,

fes barri

26 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

Endrina - desde 1975 -

Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h

Hondures 72 / Ptge. Coello 08027 BCN · Tel. 652 476 177 genarozamora7@gmail.com

Dissabtes de 9h a 14h

Ruben Reyes 655 97 86 92

A LA CONSELLERA DE SALUT,

ALBA VERGÈS

Honorable Consellera de Salut Alba Vergés i Bosch: Aquests primers dies d’octubre compleix quatre mesos al front de la Conselleria de Salut, de la que va prendre possessió el passat 2 de juny. Per tant, han estat superats els 100 dies de gràcia que s’acostumen a concedir a un nou govern. La seva Conselleria és una de les més rellevants del govern, tant per la part pressupostària que comporta, com pel fet que ens trobem en uns temps de mancances i regressions socials que patim encara l’efecte de les retallades. La Salut ha estat atacada greument i segueix sent-ho cada dia.

El primer i únic contacte amb el seu Departament va ser una trobada, no amb vostè tal com havíem demanat, sinó amb la seva Secretaria General. Les notícies dels mesos de juny i juliol sobre una possible retallada horària de l’Atenció Primària (AP) justificada per la necessitat de conciliació familiar dels treballadors/es ens van urgir a acceptar l’entrevista.

Una delegació de cinc persones de la Marea Blanca de Catalunya, Forum Català d’AP i Rebelión AP vam dialogar amb el seu equip per exposar les nostres queixes i reivindicacions, i ens vam oferir a treballar des de la comunicació fluïda amb el seu Departament. Després de remarcar el seu interès per l’AP, va negar haver donat instruccions de retall horari i assumir el compromís de mantenir-nos informats de les estratègies i canvis que es planifiquessin, abans d’executar-los.

A dia d’avui està en joc la credibilitat del seu Departament: Per què directors de diferents CAP pregunten als seus treballadors/es que els sem Es tracta de cercar l’aval dels treballadors/es de l’AP per a justificar una retallada horària?

L’orientació de la gestió del Departament de Salut és molt decebedora per als moviments socials: el nou “Consell Assessor de Salut” cridat a dissenyar la futura estratègia de salut es compon de 9 membres, entre els quals una gran majoria són notables vinculats a l’economia del sector, amb la màxima dirigent patronal de sanitat privada UCH, Helena Ris.

28 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

Alhora, mostra la clamorosa absència de representació de l’AP que tant diu estimar i menysté els moviments socials i les organitzacions en defensa de la sanitat pública.

La mateixa CONFAVC, plataforma d’associacions veïnals de major espectre a Catalunya, ha emès una nota de desaprovació en aquest sentit.

Poc després una macrocimera en la línia de les grans escenificacions a què ens va acostumar l’anterior Conseller, observem: El mateix discurs, genèric, autocomplaent, imprecís i buit de compromisos.

Un discurs inconsistent que relativitza la imperiosa necessitat de recursos financers, que ignora la situació crítica de l’AP i la brutalitat de les llistes d’espera .

Al mateix temps que consolida i allarga els mecanismes de consorciació (llegiu externalització, entendre privatització), en un Sistema de Salut vergonyosament parasitat i desnodrit a mans de les “col·laboracions publicoprivades (ara publico-socials)”.

Un discurs que ignora la participació ciutadana.

La ciutadania no devem, ni podem, ni volem acceptar aquest tracte per part de la institució que vostè regenta. És el nostre departament, el nostre Sistema PÚBLIC de Salut, i la nostra salut. No en som clients ni usuaris passius, perquè en som titulars, pagadors/es, protagonistes, codecisoris. I si no ho ha entès encara, ja farem per fer-li arribar.

La Marea Blanca de Catalunya, gent apoderada, persones respectuoses, democràtiques i solidàries, li venim a dir: Que no estem d’acord! Que no callarem! Que el seu menyspreu no fa més que estimular la nostra lluita legítima.

Venim a dir-li que lluitar és salut i seguirem lluitant.

MAREA BLANCA DE CATALUNYA

Alimentació Complexos vitamínics i sistema immunològic, tot relacionat A la tardor acostumen a donar-se per acabades les vacances: ens reincorporem a la feina i el canvi estacional i tornar a la rutina ens fan sentir una mica cansats i estressats, la qual cosa pot fer que perdem certs nutrients.

Combinar una dieta saludable rica en fruites i verdures, com la dieta mediterrània, més exercici físic ens ajuda a preparar-nos per a l’hivern. Aquest model alimentari saludable no exclou suplements en vitamines o minerals quan l’organisme els necessita.

Sistema immunològic-Vitamines El sistema immunològic protegeix el nostre cos contra les infeccions i les malalties. Quan una persona pateix deficiències de nutrients a causa d’una mala alimentació, es torna vulnerable i és susceptible de contreure infeccions, a causa que la resposta del sistema immunològic és deficient.

Les vitamines que ajuden el nostre sistema immunològic: VITAMINA E. Millora la resposta immune i es considera un bon antioxidant.La podem trobar en els següents aliments: pasta integral, fruits secs, oli d’oliva, pa i vegetals de fulla verda.

VITAMINA C. Augmenta la producció de cèl·lules immunes, augmentant la resistència a les infeccions. Benefici sobre las vies respiratòries i potencia els efectes de la vitamina E. La trobem en els kiwis, fruites cítriques i tomàquets.

VITAMINA A. Acció antiinflamatòria. La trobem en els làctics, les pastanagues, la carbassa, els espinacs i els llegums.

VITAMINA B6. Gran aportació per al sistema immunològic.

Aquesta vitamina tan important la trobem en la patata, el pollastre i les llavors de gira-sol.

Quins beneficis ens poden aporten els complexes vitamínics?

Els principals objectius de la complementació vitamínica i mineral són optimitzar l’aportació de nutrients, reduir l’aparició de fatiga i augmentar la quantitat d’energia disponible.

• Ajuden a mantenir els nutrients essencials que s’hagin pogut alterar per diverses raons (desequilibri psicològic puntual, mals hàbits alimentaris...).

• Altres redueixen el risc de contraure malalties.

Malgrat aquests beneficis, és important destacar que aquests productes no han de reemplaçar mai, sota cap concepte, els aliments de qualsevol dieta saludable.

IMPORTANT! - A diferència dels medicaments, l‘objectiu dels suplements no és tractar i guarir una malaltia, sinó el de prevenir i reduir els símptomes. A més a més, en no ser medicaments, no necessiten recepta mèdica.

COM ELEGIR-LOS? La millor opció és demanar consell a un professional sanitari, ja que una de les claus principals a l’hora de decidir prendre suplements radica en escollir productes amb aquestes característiques: • Suplements que assoleixin un equilibri entre els aliments i els nutrients que cada persona necessita de forma individual (aportacions superiors no aporten beneficis).

• Seleccionar complements vitamínics que s’hagin formulat tenint en compte la relació que guarden determinades formes vitamíniques en forma activa amb la seva acció fisiològica corporal.

• Formulats amb minerals en la seva forma més biodisponible.

• Respectant en tots els casos l’origen natural.

• Associacions basades en la sinergia.

Com a conclusió, podem destacar que el consum de suplements alimentaris serveix per reposar o assolir el nivell necessari de nutrients adequats per a una correcta salut del nostre organisme.

Per tots aquests motius us animo a demanar consell al vostre farmacèutic/a de confiança o de proximitat, ja que és un professional gran coneixedor d’aquests productes.

Consulta’ns sense compromís.

ZINC I MAGNESI. Micronutrients que tenen un alt impacte beneficiós sobre el sistema immune.

SUSANNA SERRA SIMÓN. FARMACÈUTICA AL SERVEI DELS VEÏNS SAGRERENCS. TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018 | 29

FOTODENÚNCIA No és la primera vegada que des d’aquesta secció de la revista posem en evidència la manca de manteniment de certes instal·lacions públiques. En aquest cas, i ja és repetitiu, mostrem un parell d’imatges de l’àrea de jocs situada a la plaça Hispano Suïssa, a la sortida de l’escola El Sagrer. El terra d’aquesta zona de jocs està fet malbé, la qual cosa ha suposat caigudes i ferides en nens i nenes, amb el perill que això suposa. Des de l’AVV de la Sagrera i l’AMPA de l’escola s’han fet les denúncies pertinents i esperem que en poc temps els serveis tècnics del Districte posin solució amb la renovació esperada i ja prevista des de l’any passat.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE LA SAGRERA • FES-TE’N SOCI!!

Quota soci Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DILLUNS, DIMECRES i DIVENDRES DE 18h a 20h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A Berenguer de Palou, 64-66 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com DADES: Núm. Soci/a

Nom i Cognoms: DNI

Data de naixement

Adreça: Codi postal

Població

E-mail: Telèfon:

Mòbil

Signatura:

Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb la única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Berenguer de Palou, 64-66 • 08027

30 | TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018

Entrevista a

Carme Miró i Alaix Barcelonina, responsable del Pla Bàrcino, dins del Servei d’Arqueologia de l’ajuntament de Barcelona.

Sabem que de fa temps tens una relació laboral i també afectiva amb el nostre barri. Com ha estat això?

Aquest barri me l’estimo ja des de petita, perquè jo vaig viure molt amb els meus avis no gaire lluny d’aquí, al barri del Congrés, i a la Sagrera veníem contínuament a comprar o a fer activitats. Al sortir les restes de la vil·la romana vaig venir i vaig recuperar el sentiment de quan era petita, i a més m’he trobat amb gent fantàstica que m’estima molt. A més no paren de sortir restes arqueològiques.

Al 2010 es va descobrir la vil·la romana, de la qual no sospitàvem la importància que ha tingut. Penses que se n’ha fet un bon tractament, un bon seguiment?

Jo sempre he dit que s’ha excavat molt bé la vil·la, malgrat que s’ha hagut de desmuntar tota ha estat una gran oportunitat, perquè així s’ha vist la importància que tenia. Hem vist el ventall cronològic. Si ens haguéssim quedat al nivell del mosaic, del s. V, no hauríem vist que en època republicana, s. I aC, ja es feia vi. Malgrat estar contenta tenim assignatures pendents, com és acabar de fer els estudis, ja que l’excavació va quedar aturada d’un dia per l’altre i ha durat més de dos anys, i sembla que ara s’acabarà.

Però sí que queda acabar d’excavar i després fer una bona monografia, un bon estudi. Manca relacionar les troballes d’aquí amb d’altres del pla de Barcelona. Anem fent petits passos, però queda molta feina per fer.

Creus que del famós mosaic que ja hem vist en fotografies, queda alguna part encara enterrada? Poden haver altres restes encara enterrades?

D’aquest mosaic no, però poden sortir altres peces. No penseu que les excavacions es fan perquè sí, ja que segons la Carta Arqueològica de Barcelona, als voltants de la Sagrera ja sabíem que s’havien trobat mosaics, però sense tenir-ne cap de conservat. En sortir el de la Sagrera ens ha confirmat les fonts documentals que en feien referència. Això també en diu que en podem trobar més.

Cal pensar que aquesta vil·la era gairebé tan gran en superfície com la Bàrcino romana, era la vil·la d’un “domino”, d’un senyor, i en ella es fa vi des d’època republicana fins al segles v-vi-vii. Està molt arrasada, i hem excavat més aviat la part de les premses, que no crec que n’aparegui cap més. Han aparegut paviment hidràulics i les marques d’altres de marbre, que ja no hi és. Poden quedar altres mosaics en altres indrets.

Foto X Basiana

Creus que el mosaic, en la seva totalitat o una part, podria en un futur tornar a la Sagrera, per exemple en un projecte museístic, ni que sigui petit, dins de la nova estació?

Això és el que es va parlar quan va sortir el mosaic, amb el regidor de cultura de l’època, el Jaume Ciurana, que ens ho va prometre, però ara les coses han canviat. Cada cop estem tendint més que quan surten les coses són per gaudir-les, no tant els turistes sinó els habitants de la ciutat, i en aquest cas els veïns de la Sagrera. Arreu d’Europa s’està mostrant en estacions de tren o de metro restes trobades en excavacions i aquesta és una de les idees amb què nosaltres treballem. Encara que el projecte de l’estació no està fet, quan agafi embranzida serà el moment de parlar-ho, i esperem que els polítics que hi hagi en aquell moment també ho trobin bé. Tècnicament és factible, sobretot perquè ja és un mosaic preparat per anar al terra d’una casa i protegit pot estar dins de l’àmbit d’una estació. Com a sagrerencs ho heu de reivindicar.

Respecte a aquestes últimes troballes de les fosses amb restes de l’època que sembla ser de la guerra dels Segadors, què en saps?

Aquestes fosses ja es van trobar fa uns anys cap al 2011-2012; es van excavar unes quantes i fins ara que s’ha tornat a treballar en fer obres al final de la rambla Prim. S’estan trobant unes fosses amb homes especialment joves, enterrats amb cura, però no la d’un enterrament a consciència, tots d’un moment coetani, per tant tot fa pensar en una pandèmia, perquè si no és rar. S’ha pensat que pertany a l’època de la guerra dels Segadors, perquè en aquest territori va haver un dels campaments més importants de les tropes i podrien ser soldats, però sense altres restes que ens ho confirmin. Sí que veiem que no hi ha morts amb evidències de cops de projectil o de cops, semblen morts per malaltia, però s’han de fer analítiques.

Del poc o molt que coneixes la Sagrera, ens agradaria que ens diguessis una cosa positiva i una que penses que ens falta.

Com a positives, dues. Una a nivell patrimonial, sou uns dels barris més rics de Barcelona i a mida que s’ha anat treballant s’ha demostrat, en especial la gran producció de vi de la zona. I l’altra positiva sou vosaltres, els veïns, ja que sempre m’he trobat molt ben acollida. Negativa, que esteu partits per vies de comunicació, tren i Meridiana, i això us ha fet mal com a barri.

I una altra és que no us sentiu d’enlloc, ni de Sant Andreu ni de Sant Martí, sou de La Sagrera. És positiu, però a nivell administratiu és complicat.

PER AGUSTÍ CARRILLO

TOTA LA SAGRERA 176 • OCTUBRE 2018 | 31

# ESO Educació Secundària Obligatòria

# Batxillerat Ciències i Tecnologia Humanitats i Ciències Socials

# Hoteleria i Turisme GS Gestió d’Allotjaments Turístics* Formació Contínua i IN-COMPANY

# Empresa i Màrqueting GM Gestió Administrativa* GS Màrqueting i Publicitat* Formació Ocupacional Formació Contínua i IN-COMPANY

# Informàtica GM Sistemes Microinformàtics i Xarxes* GS d’Administració de Sistemes Informàtics i Xarxes* GS Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma* Formació Ocupacional Formació Contínua i IN-COMPANY

# Automoció PFI de Reparació i Manteniment de Vehicles GM Electromecànica de Vehicles - Automòbils GM Electromecànica de Vehicles - Motocicletes GM Carrosseria GS Automoció Formació Ocupacional Formació Contínua i IN-COMPANY

# Mecànica de Competició Formació de Mecànics de Competició - Automobilisme Formació de Mecànics de Competició - Motociclisme

# Enginyeria de Competició Màster en Enginyeria de Competició Online Motorsport Engineering Master

* Formació també disponible en modalitat online

Segueix-nos a:

www.monlau.com

www.monlau-competicion.com

Centre Sagrera

Seu Central Barcelona

C/ Monlau, 6 - 08027 BCN Tel. 93 340 82 04

C/ Potosí, 38 - 08030 BCN Tel. 93 274 40 75

Centre La Maquinista

Centre Montcada

C/ Caracas, 35 - 08030 BCN Tel. 93 274 47 00

C/ Electrònica, 2-3 - Pol. Ind. La Ferreria 08119 Montcada i Reixac - BCN

info@monlau.com

Tel. 93 274 40 75 info@monlau-competicion.com