Tota la sagrera num 174 abril 2018

Tota la Sagrera

Celebrem els 50 anys de l’Esplai “La Sagrera”

Foto: Arxiu fotogràfic Esplai La Sagrera

ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES • Núm. 174 • Abril 2018

Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Equip de Redacció: Agustí Carrillo, Jaume Matas, Xavier Basiana, Junta AVV Redacció 174: Agustí Carrillo Equip monitors Esplai Jaume Fontbona Jordi Vilagut Lluís Arrondo Aurora Vialcanet Ismael Monfort Eulàlia Ribot Fidel Navarro Anna Munné Agnès Benedicto Som Meridiana Adrián Morales Jordi Aragonès Joan Pallarès- Personat Comissió habitatge FAVB Espai Jove Garcilaso Biblioteca La Sagrera Benjamí Mercader Margarita Calvo - CNL Antonio Ibáñez Josep M. Garcia Susanna Serra Marc Aguilar Xavier Gallifa Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Francisco Jiménez · 686 041 302 Foto portada: Arxiu fotogràfic Esplai La Sagrera Maquetació revista: Xavier Basiana & Paula Rosselló Fotografies: Arxiu Fotogràfic Esplai La Sagrera, Agustí Carrillo Associació Veïns de la Sagrera: Casal de barri Torre de la Sagrera Berenguer de Palou, 64-66 T. 93 4081334 avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera

EDITORIAL N. 174 ABRIL 2018

Celebrem els 50 anys de l’Esplai “La Sagrera” Si a la revista del febrer felicitàvem els 40 anys de l’escola Pegaso, ara, en aquest número del Tota la Sagrera, volem celebrar amb tot el barri l’aniversari d’una altra entitat sagrerenca, l’Esplai “La Sagrera”, que té la seu al Casal parroquial del Crist Rei, del qual en forma part. Són 50 anys de vida plena d’infants i joves. He estat calculant quants nois i noies, a més de monitores i monitors, han pogut passar al llarg d’aquest mig segle i em surten bastants centenars. Déu-n’hido! Aprofitant el seu ideari volia parlar-vos d’ell.

L’Esplai és aquella tasca col·lectiva voluntària que busca l’educació de la persona. És una manera de viure el temps lliure, que allibera els que hi participen. L’Esplai de la Sagrera treballa amb infants i adolescents bàsicament del barri, i té especial atenció d’arribar a les famílies menys afavorides econòmicament i socialment. Ofereix als nens i nenes uns grups i unes activitats que omplin el seu temps lliure d’una manera creativa, com a alternativa a les activitats passives i consumistes que ofereix majoritàriament la nostra societat; unes activitats que possibilitin el desenvolupament global dels infants, a nivell psicomotriu, afectiu, intel·lectual, relacional i transcendent.

Veig que parlen del desenvolupament de valors humans que ajudin en l’educació dels infants: ser obert davant propostes i situacions; ser creatiu i constructiu, sabent elaborar i proposar; ser coherent i fidel al seu camí de vida; ser crític i lliure, i alhora autocrític; ser responsable en el propi creixement i en l’ajut als altres; ser solidari, en especial amb els que són més pobres i desvalguts; que estima més ser que no pas posseir, que té autoestima i que estima els altres i el que fa.

Les opcions que fa l’Esplai són: per una societat més justa i solidària, reconeixent el pluralisme ideològic, i sentir-se arrelat al barri i al país; per viure estimant i defensant la natura i el medi ambient; per ser educatius en totes les nostres responsabilitats i accions, amb una pedagogia activa; i en el cas d’aquest esplai, que és confessional, però no excloent, per viure oberts al transcendent.

Davant d’aquestes idees i pràctiques, no és d’estranyar que milers de persones li hagin fet confiança al llarg de 50 anys.

Com a AVV de la Sagrera només podem desitjar que compleixi molts anys més fent aquesta tasca comunitària i social tan important per a un barri com el nostre.

Moltes felicitats a totes i tots els que heu format part en algun moment, i als qui hi sou ara.

Agustí Carrillo, vicepresident de l’AVV La Sagrera

Imprimeix: Gramagraf SCCL Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

TOTA LA SAGRERA 174 • ABRIL 2018 | 3

2 | TOTA LA SAGRERA 174 • ABRIL 2018

50è aniversari de l’Esplai “La Sagrera”, l’esplai del barri Com hem comentat a l’editorial, al barri estem d’enhorabona, perquè una entitat de caràcter obert i social com és un esplai fa 50 anys. Han passat moltes coses des d’aquell any 1967 en què persones vinculades a la parròquia del barri van tirar endavant un projecte que acollia nenes i nens del barri i voltants, i que els oferia una manera diferent d’educació en el lleure.

Ens hem posat en contacte amb veïnes i veïns que en algun moment de la seva vida, més llarg o més curt, han tingut relació amb ell per a que ens expliquin la seva experiència i que ens comentin alguna de les seves vivències. Aquí en teniu un recull.

L’Esplai ‘La Sagrera’ està d’aniversari.

Aquest és el 50è any que continua educant en el lleure. Porta 50 anys duent a terme una tasca col·lectiva voluntària, oberta a tots els infants i adolescents, bàsicament del barri, tenint especial atenció d’arribar a aquelles famílies menys afavorides econòmicament i socialment. És una de les moltes entitats que aposta per oferir als infants uns grups i unes activitats que omplin el seu temps lliure d’una manera creativa, com alternativa a les activitats passives i consumistes que ofereix majoritàriament la nostra societat. Amb tot això es possibilita el desenvolupament global dels infants, a nivell psicomotriu, a nivell afectiu, a nivell intel·lectual, a nivell relacional i a nivell espiritual.

Amb motiu de la gran celebració, aquest curs hem tingut i tenim una agenda farcida d’activitats obertes a tothom que vulgui compartir aquesta gran commemoració de la tasca que portem fent tant de temps.

El primer dia van venir a fer-nos una visita el nen i la nena del 50è, en Marc i la Jana.

Amb ells, vam iniciar el curs i d’ençà no hem parat de viure experiències: des de l’excursió de famílies; passant per la batalla de confeti a la Festa Major; la pujada caminant 4 | TOTA LA SAGRERA 174 • ABRIL 2018

fins a Montserrat en la romeria arxiprestal del desembre passat; gaudint del concert d’aniversari en les festes de la Primavera; travessant el túnel del terror; celebrant la Mare de Déu de l’Alegria passada la Pasqua; i culminarem el curs amb la festa final de campanya.

Gràcies a totes i tots els que ens heu acompanyat aquest curs, i en especial als que heu participat al llarg del 50 anys de vida de l’Esplai La Sagrera. Esperem fer molts més aniversaris acompanyats pels veïns de totes les edats del nostre barri.

Equip de monitors i responsables de l’Esplai La Sagrera

Ad multos annos!

Des d’aquest espai ens unim al cinquantè aniversari del Centre d’Esplai La Sagrera i en donem gràcies a Déu pel servei que ha fet i fa en el món del lleure i associatiu de La Sagrera.

El Centre d’Esplai La Sagrera, federat al Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC), educa en el lleure des d’una visió integral de la persona, i això implica tenir present la dimensió espiritual de la persona. I aquesta dimensió espiritual s’arrela en l’Evangeli i en la persona de Jesucrist, que ens ha donat l’Esperit perquè fem experiència de l’amor que Déu ha posat en els nostres cors, i també perquè aprenem a conviure en la casa comuna de tots els éssers vius, respectant-nos i cuidant-nos. I entre els humans, estimant-nos, i construint comunitat.

La comunitat parroquial del Crist Rei està joiosa de comptar amb el Centre d’Esplai La Sagrera per la seva acció pastoral, perquè fomenta els valors del Regne de Déu a través d’activitats i intervencions educatives en el temps lliure dels infants i adolescents. Volem tenir presents i agrair tots els monitors i les monitores que, en aquests cinquanta anys, han fet i fan aquest servei des de la seva generositat i gratuïtat.

La seva acció educativa i evangelitzadora ha

incidit i incideix a fer de La Sagrera un espai de convivència millor. Felicitem-nos-en, expressant la nostra gratitud i desitjant que continuï per molts anys.

Jaume Fontbona, Rector de la parròquia del Crist Rei

L’Esplai: mig segle de valors i lleure Perquè us feu una idea del que significa per a mi l’Esplai, us diré que fou allí on vaig teixir el meu vincle definitiu amb La Sagrera. Vaig invertir-hi més d’una dotzena d’anys de la meva vida, des que vaig entrar-hi en calça curta, rebel i amb pocs gambals, fins que vaig abandonarlo després d’haver procurat transmetre a la canalla els mateixos valors adquirits de mans dels pacients monitors que vaig tenir la sort de gaudir.

Era el 1971 quan vaig ingressar-hi. El local del nostre grup (els Rossinyols d’Aigua, ben diferenciats dels Rossinyols d’Estany) eren unes autèntiques catacumbes sota el campanar, un cau soterrani sense cap finestra que no hauria superat un mínim control de seguretat. La resta de grups es repartien pel Casal amb desordre i desconcert, a l’espera de gaudir d’instal·lacions “pròpies”.

No trigaríem gaire a traslladar-nos als flamants locals: uns barracons dignes per a l’època, però amb una estructura molt feble, amb sostre de porexpan i coberta d’uralita, incapaç de fer front amb garanties als episodis de pluja.

Si més no, tots els grups quedàvem, ara sí, aplegats al voltant del pati posterior del Casal.

I, a mida que anàvem creixent, evolucionàvem amb orgull de local a la vegada que d’espècie: entre els animals amb què m’identificaren en la meva època infantil en recordo els Esquirols i, sobretot, els Isards, on es forjà la meva adolescència, etapa en què l’Esplai n’esdevingué referent vital.

A través dels jocs, de les activitats, de les excursions, de la música, de la convivència... vaig tastar el gust de l’amistat i vaig aprendre que compartir no té preu; vaig submergir-me en la riquesa de la natura i vaig descobrir el poder de la imaginació. Si els caps de setmana adquirien atractiu a mida que m’anava fent gran, les colònies i campaments convertien els

estius en experiències inoblidables. I el meu creixement personal anava en paral·lel amb les ganes d’emular aquells joves que destinaven el seu lleure a ajudar a convertir en més ric el nostre.

Poques coses m’han resultat tan enriquidores com haver estat monitor de l’Esplai. Les coneixences forjades durant l’etapa infantil s’estrenyeren en alguns casos i s’ampliaren en altres. Empesos per la força dels vents amb què havíem rebatejat els grups, férem volar la imaginació com mai amb la voluntat d’oferir cada dissabte activitats innovadores.

L’agraïment en forma de somriures satisfets de la canalla era al·licient suficient per esmerçarhi esforços i, alhora, la millor inspiració per intentar, setmana a setmana, un més difícil encara. Quan trenta anys després vaig saber que aquells nens volien que ens tornéssim a veure vaig constatar que, en efecte, aquella aventura havia pagat la pena.

Ara que n’han passat cinquanta des que mossèn Miquel Pessarrodona decidí impulsar l’Esplai és una sort veure que aquell testimoni ha anat passant de mà en mà. Els temps han canviat, sí, però hi ha valors que romanen dempeus. Com roman ferm el compromís de joves monitors disposats a fer un món millor des del lleure; i des de l’amistat, des de la convivència, des de la música, des dels jocs, des de la natura... i des de La Sagrera.

Jordi Vilagut, antic nen i monitor de l’Esplai

L’Esplai de la parròquia

de Crist Rei. Records d’un monitor dels anys 70.

Era el començament del curs 1970-71. Feia poc, al començament de l’estiu, un grupet de nous amics ens havíem trobat i havíem anat a visitar les colònies que l’esplai de la parròquia del Crist Rei estava fent a la casa de Campàs, al Montseny.

Quan va arribar el mes de setembre de 1970, i dins del foc intern de la nostra joventut, estàvem immersos en la inquietud per trobar alguna activitat que poguéssim fer de servei al barri.

TOTA LA SAGRERA 174 • ABRIL 2018 | 5

Com a gent organitzada que intentàvem ser, va sortir tota una llista de possibilitats d’activitats de servei, però sempre teníem present el que havíem vist a Campàs. Les colònies i l’esplai era un servei molt concret, on vèiem possibilitats de fer-ho mínimament bé i on, a més, ens havien dit que hi faltaven monitors.

Fumata blanca, vàrem entrar en bloc a fer de monitors a l’esplai. Teníem molta il·lusió i molt pocs coneixements, però la il·lusió podia amb tot. Esplai durant el curs i colònies al mes de juliol, aquest cop a Canyamars. El volum de monitors i nens s’havia multiplicat més o menys per tres.

Parlàvem d’educació en el temps lliure, d’objectius educatius, de centres d’interès.

Fèiem jocs, excursions, xerrades, representacions teatrals, cantàvem cançons, compartíem els serveis comuns, apreníem a dialogar, a ser crítics, a veure com la fe cristiana no és només anar a missa sinó que afecta tota la vida; apreníem, doncs, d’aquesta manera a afrontar la vida de cada dia dins d’una societat que estava a les portes de canvis molt importants.

I tot aquest afany per l’educació en el temps lliure, afectava no només als nens que portàvem, sinó que potser encara ens afectava més a nosaltres mateixos, els monitors. Ara, gairebé 50 anys després, molts de nosaltres continuem parlant d’aquells anys com un temps que ens ha marcat profundament i un dels moments més importants de tota la nostra vida.

S’han fet diverses trobades per celebrar aniversaris de l’esplai; fa poc es va fer la celebració del 50 aniversari. El grup de monitors de la “generació dels anys 70”, que conservem un vincle molt fort entre nosaltres malgrat els camins diferents que hem seguit a la vida, continuem assistint-hi i veient amb emoció que l’Esplai continua amb força.

L’esplai obre mons nous i apropa persones

A l’any 1970 vaig conèixer uns nois i noies que es trobaven a la Parròquia de Crist Rei a l’entorn de Mn. Miquel Pessarrodona, àlies “Cirili” per a tots nosaltres.

La intenció era fer que la canalla del barri tinguessin un lloc de joc i de trobada, transmetre’ls companyonia, respecte i ajuda mútua. Els jocs, les cançons, les sortides i excursions feien que la convivència fos un aprenentatge de vida.

A poc a poc el barri ens va anar coneixent i ens va recolzar. Alguns pares i mares es van implicar molt directament, oferint-nos ajudes de tot tipus en l’organització de festes i activitats, fins i tot amb l’aportació d’ajuda material.

Al mateix temps, nosaltres ens anàvem formant com a persones. Tots teníem uns sentiments semblants, que no iguals, envers l’amor al nostre poble, a la nostra llengua i a la nostra cultura. Estimàvem les persones i la natura.

El moment polític era molt dur, la qual cosa dificultava les trobades i les reunions. El nostre consiliari Cirili era el nostre guia i el nostre moderador, tant en els moments d’eufòria com en els de desànim.

Personalment ha sigut una experiència clau per a la meva vida, una escola de superació.

Estic molt agraïda: vaig estudiar, vaig treballar, sóc infermera, esposa, mare i àvia, i sempre recordo el que el Cirili ens va ensenyar: estimar i respectar els altres com nosaltres volem ser estimats i respectats.

La meva vinculació va ser fins l’any 1978.

Aurora Vialcanet

Lluís Arrondo, monitor de l’esplai de la parròquia de Crist Rei els anys 70.

TOTA LA SAGRERA 173 • FEBRER 2018 | 6

TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 7

La meva incorporació a l’Esplai de La Sagrera va ser sobre l’any 1973, en plena adolescència, a través de companys que ja hi anaven, integrats en el grup de nois i noies de 15-16 anys anomenat Grup Congestes.

M’explicaven les activitats i sortides que hi feien i això em va animar a afegir-m’hi.

amics i amigues que encara conservo avui dia, amb menció especial per a la meva esposa a qui vaig conèixer a l’Esplai. Els valors i vivències que vàrem incorporar els vàrem poder transmetre als nostres fills i, en el seu moment, un d’ells també va ser monitor de l’Esplai La Sagrera.

Des de bon començament m’hi vaig trobar molt a gust i ràpidament vaig fer amistat amb tots els seus membres. Érem una trentena de nois i noies de la mateixa edat i de procedència diversa: hi havia els que vivien al propi barri de la Sagrera; el grupet de noies de l’Escola N. S. dels Àngels; el grup que anomenàvem “de Guipúscoa” perquè vivien en aquell carrer; el de nois de La Salle Congrés (entre els que jo em trobava), etc. Com a adolescents que érem, tots teníem les mateixes ganes de descobrir el món, de fer noves amistats i viure la vida amb l’alegria pròpia d’aquesta etapa.

Els nostres monitors eren en Pep Soler i na Gemma de Luna.

Ismael Monfort

Va ser una etapa molt feliç en la qual vam compaginar el nostre desenvolupament com a persones amb el descobriment de l’altre i l’estimació pel nostre país, cultura i llengua tot respectant i apreciant la diferència amb els altres.

Al cap d’un parell anys, un cop assolit el sostre com a “nois”, un grupet de nosaltres, enganxats com estàvem a l’Esplai, vam “ascendir” a la categoria de monitors. Vam fer els preceptius cursos de monitor a l’Escola de l’Esplai (crec recordar que al c/ Avinyó?) i vàrem passar a portar, juntament amb altres monitors més experimentats, un grup de nens i nenes. Jo, concretament, vaig estar amb els més petits, el grup anomenat aleshores “Rossinyols” juntament amb l’Alícia Ardanuy i la Lluïsa Olivet.

D’aquesta època i d’aquí són bona part dels 8 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

Eulàlia Ribot Martín

A principis dels anys 70, a les famílies no els amoïnava gaire com els infants i joves ocupessin el seu temps lliure. Passejades, visites als familiars, alguna sessió de cinema, llargues estones d’estar-se a casa i pareu de comptar. A casa meva, però, ja havia arribat alguna bufada dels aires nous.

Dissortadament, només havia afectat els nois: els pares van inscriure els meus germans als escoltes. La nena (jo!) era material més delicat i es va quedar a casa. Així és que quan vaig tenir vora 16 anys, vaig haver de reclamar que m’apuntessin en algun lloc. A través de la parròquia de Crist Rei i d’en Pep Soler, que hi feia de monitor, vaig anar a parar a l’Esplai La Sagrera.

Hi vaig començar en el grup dels grans, la colla dels Congestes. Recordo una escala bastant dreta que baixava al soterrani, on hi havia el nostre local. Era una sala fosca i mal ventilada, força desendreçada, però que a mi se’m va oferir com una finestra oberta a un món ple de gent, d’idees i de possibilitats. Aquell mateix estiu, després de fer els meus campaments com a nena, ja vaig començar com a ajudant de monitora a les colònies a Canyamars. Així vaig estar un parell d’anys, fent l’aprenentatge de l’Esplai des de les dues perspectives: participava en un grup d’adolescents que decidíem i organitzàvem les nostres activitats i feia després de monitora d’un grup d’infants a les colònies d’estiu.

Foto: Salvador Atance

Esperàvem amb ànsia que arribés la tarda dels dissabtes per tal de retrobar-nos amb els amics i fer xerrades, jocs, activitats, sortides, preparar i planificar excursions, etc. Encara recordo amb molt d’afecte les colònies conjuntes amb el Grup Xarxa a “Can Frontanyà” de Sant Jaume de Frontanyà i “Ca la Pona” de Saldes.

Que bé ens ho vam passar!!

Una experiència de les que marquen

valuosíssim en la formació de les persones: allò que fas lliurement, fora d’obligacions, amb compromisos i organització, amb un col·lectiu de gent ampli i divers acaba generant una dinàmica educativa molt potent. També vaig trobar en l’Esplai La Sagrera el lloc on implicarme en el barri fent una tasca que, alhora que em transformava a mi, educava els infants i teixia xarxa (abans no ho dèiem així) amb persones i entitats del nostre entorn més proper.

Creure en tot allò que estem fent.

L’Esplai ‘La Sagrera’ és l’esplai de la parròquia del Crist Rei de Barcelona. Enguany celebra el seu 50è aniversari amb un ideari (l’eix vertebrador de les accions educatives) que sempre ha tingut present el nivell transcendent de la persona.

Jo hi vaig entrar amb 9 anys i n’he estat vinculat, d’una manera o altra, més de 25.

Han estat moltes les hores viscudes com a infant i més com a monitor. He crescut en la responsabilitat i he gaudit en l’acompanyament com a consiliari laic del centre.

Durant tot aquest temps l’Esplai sempre ha estat “a prop” de la parròquia. La part que més recordo és l’etapa adolescent, quan realitzàvem campaments i rutes d’estiu. En Toni, el vicari de la parròquia en aquell moment, va acompanyarnos molt. Gràcies a ell vam descobrir la realitat del 4t món amb camps de treball al Raval, ens vam implicar en les campanyes d’aliments i de joguines a la parròquia i al barri, vam seguir vinculats a grups de parròquia fins a militar al moviment de la JOC (Joventut Obrera

Cristiana). Vam organitzar camps de solidaritat al 3r món i vam poder compartir la vida i la fe amb gent molt humil.

I totes aquestes experiències, i tantes altres que no comparteixo amb vosaltres, són les que m’han configurat. Em fan sentir afortunat i viure la vida de manera compromesa.

Però els vicaris canvien de destí i l’esplai es queda al mateix lloc! I fent un salt en el temps vaig tornar a vincular-me, aquest cop, com a consiliari.

Dubtes, dubtes i més dubtes. I una única convicció: la voluntat d’acompanyar els infants i joves (també les famílies) perquè experimentin la joia de viure i l’alegria de compartir. Acompanyar-los perquè puguin optar per viure la seva fe, ja que estic convençut que l’esplai afavoreix aquesta vivència intensa de les actituds que Jesús proclama a l’Evangeli, senzillament, per la seva quotidianitat i autenticitat. I el coneixement de Jesús, aquest testimoni, aquest model de persona que transforma i allibera, és necessari encara que sembli passat de moda. No hem d’adoctrinar, però “Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror.” (Lc 8,16).

I la vida continua i, per sort, l’esplai es queda al mateix lloc. I són altres les persones que el descobreixen, s’hi posen al davant i segueixen fent gran aquest projecte. La parròquia segueix sent-hi a prop, confiant en els joves que creixen al seu voltant, que duen a terme aquesta missió.

Desitjo que, per molts anys, l’esplai eduqui a partir del grup, de l’acció, del medi natural i cultural, de la festa, del joc, i dels valors, l’esperança i la fe viscudes en comunitat.

Fidel Navarro Garcia

Puc dir, sense por d’equivocar-me, que l’estada de set o vuit anys a l’Esplai com a nena, com a monitora o com a responsable de l’equip pedagògic va configurar una experiència de les que marquen. Vaig descobrir que això del ‘temps lliure’ era un espai TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 9

L’Esplai és aprendre i compartir La tardor del 92 en Toni Roman i la Laura Cuscó em van convidar a formar part de l’Esplai ´La Sagrera’. Sense saber massa què volia dir, vaig dir que sí a un munt d’experiències que em van fer créixer com a persona i em van fer estimar el barri.

Els primers anys de monitora, el centre eren els infants, la il·lusió de les activitats i els centres d’interès de les colònies. I també la relació amb la resta de monitors i monitores, aprenent a treballar en equip i fent colla.

Ja de responsable em vaig adonar del llegat que representava l’esplai, com era col·laborar amb els serveis socials del barri i incloure infants dels centres d’acollida del barri i de famílies desafavorides; això entroncava amb els orígens de l’esplai, com em van anar explicant en Miquel Pessarrodona i l’Aurora Vialcanet. Al anys 60 l’esplai va néixer per donar resposta a les necessitats més bàsiques dels infants que jugaven al carrer, com sortir del barri i conèixer l’entorn natural, o potser fins i tot poder berenar. Als 90 les necessitats potser no eren físiques, però també hi eren.

Les circumstàncies em van dur a ser també consiliària, i la descoberta d’aquells anys va ser l’acompanyament als joves que feien de monitors i responsable. Em va permetre apropar-me a ells i elles i a l’encaix entre les seves vides i la gran dedicació a l’esplai. Com a consiliària també vaig gaudir d’hores i hores de cuina a colònies amb la Mercè, tot fent centenars de croquetes... quin fart de riure!

Ara, com a mare i tieta de l’esplai, per a mi és molt gratificant veure que els meus nebots i fill ara gaudeixen formant-hi part. Encara té sentit el que es fa; encara els joves aprenen a tenir una mirada sobre els infants i l’entorn conscient i constructiu que els porta a pensar, què puc fer jo aquí i ara?

A mi encara m’omple de goig quan pel carrer em sona alguna cara i després recordo que havia estat un nen de l’esplai. O quan vaig al mercat i em trobo amb aquella mare amb la qual vaig compartir confiança en l’equip de monitors i monitores, i hores en comissió de 10 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

pares i mares, i inacabables gimcanes.

Amb tot, crec que l’Esplai és una cosa preciosa, que ha estat possible a totes i cadascuna de les generacions que han dedicat el seu temps.

Per tant, gràcies a tots i totes els que l’heu fet possible i... Feliç 50è aniversari!

Anna Munné

L’Esplai La sagrera fa 50 anys i em sembla increïble!!

Parlo amb pares que van ser nens de l’esplai, que porten els seus nens a gaudir d’aquesta activitat i no deixo de pensar quina diferència amb la meva experiència! M’emociono, de veritat! M’emociono perquè jo no vaig ser “esplaiera”, perquè les colònies d’empresa on m’enviaven els meus pares quan podien, gairebé les odiava i desgraciadament encara em costa entrar en aquest tipus d’activitats.

M’hi reconcilio, cada vegada més, gràcies a l’Esplai. Per què? Perquè ho fan des de la participació, des del respecte; m’omple de “bon rotllo” quan ens fan fer gimcanes fàcils, entenent que ens costa córrer, passar vergonya i entendre el joc (això les persones d’esperit més vell, com jo, és clar).

Per què em sap greu quan de vegades no hi puc anar? Perquè els monitors/es no perden la perseverança en recordar-nos que hem de jugar amb els nostres fills, d’oferir-nos espais on compartir experiències amb els nostres fills, de dir-nos que l’esplai també és nostre en la mesura que vulguem nosaltres i... per què no, recordar-nos que dins nostre encara hi ha un infant que lluita per sortir a respirar.

Però, què diuen els altres pares? He fet una mica de reportera i sabeu què m’han dit?

Que l’Esplai La Sagrera és una font de valors, un reforç en l’educació en família, un acompanyament a la tasca dels pares, un aprenentatge en ser company de camí i a la responsabilitat. Que és una experiència vital d’amistat, tant dels pares com dels fills, i entre els uns i els altres, la qual cosa permet un creixement personal.

Que és un motor generador de confiança en un

mateix, en l’altre, en el món i la societat, en el medi natural i, en conseqüència, en la relació d’un mateix amb tot el que ens envolta. Que és un compromís i exemple per al barri i les seves diferents realitats socials i educatives. Que és un exemple brutal de compromís per part dels monitors/es i consiliaris per fer un món millor, més just, perquè de forma totalment altruista treballen per a una infància i joventut més feliç i rica en valors.

forma part d’aquesta comunitat parroquial, i no cal dir que n’estem molt joiosos i orgullosos.

MOLTES FELICITATS !!!

Agnès Benedicto, mare de nens de l’Esplai

Els pares només em parlaven que d’agraïment cap a tots aquells que fan possible aquest miracle!

Que per què hem decidit portar els nens a l’Esplai La Sagrera tot i l’experiència viscuda?

Precisament per trencar coses viscudes, poder donar als nostres fills els valors que només poden donar els companys, les experiències, la natura, el ser tu mateix amb els altres... i perquè és la de casa, la de la nostra parròquia de Crist Rei. Els valors que transmet l’Esplai amb el seu exemple són els diferenciadors d’una bona o mala experiència. Allò que ens mou és el que es transmet sense voler i l’Esplai La Sagrera TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 11

Els barris reclamen la transformació de la Meridiana (carta oberta a l’Ajuntament)

En relació al projecte de reforma presentat per l’Ajuntament aquest gener, que té previst l’inici de l’obra al juny de 2018, des de la plataforma @SomMeridiana manifestem: 1. El projecte és molt poc ambiciós. Hem passat d’una reforma integral de tota l’avinguda, 5 km de Glòries fins a la Trinitat (que les associacions veïnals reivindiquem que sigui des del Parc de la Ciutadella fins al límit del municipi, incloent els barris Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró), a una reforma d’un tram d’uns 300 metres (entre Aragó i Mallorca). Amb la promesa no garantida que això només és l’inici d’un gran canvi que ha de continuar en la propera legislatura.

2. Amb tot, la posada en marxa del projecte és una bona notícia. Demostra que tenim un Ajuntament que fa moltes promeses, però que és massa dèbil per tirar-les endavant amb la contundència i convicció que faria falta.

3. El projecte no resoldrà el problema de sobre-massificació de trànsit en aquesta avinguda, ja saturada durant massa hores al dia, si no va acompanyat d’un pla de multiplicació i millora dels transports públics de l’àmbit metropolità nord que sigui aprovat, calendaritzat i finançat per les administracions competents (Generalitat, AMB, ATM, ADIF, etc.).

Des de Som Meridiana hem fet un conjunt de propostes concretes en aquest sentit: Estudi de la mobilitat global, que determini l’origen i les destinacions dels vehicles procedents de les vies C17, C58, C58 VAO i C33 (el 69% de desplaçaments són mobilitat interna o de connexió amb municipis de la conurbació barcelonina, interconnectats amb metro o tramvia); Definir el futur paper de la C17, on s’ha plantejat ubicar un carril bus i la seva interrelació amb la C33 o la connexió amb les rondes via Nus de la Trinitat; Estudi de l’accés i capacitat de transport dels autobusos interurbans; o Revisió del sistema tarifari; entre d’altres.

4. El projecte no aporta una solució clara per millorar l’accessibilitat dels autobusos interurbans que venen i van del Vallès i la velocitat dels autobusos de la xarxa ortogonal.

5. El projecte actual no tindrà tampoc un impacte significatiu sobre l’altre gran problema que hi ha als barris de la Meridiana: la contaminació atmosfèrica i sonora. Des de l’inici del procés participatiu reclamem disposar d’unitats de vigilància de la contaminació atmosfèrica en els nostres barris.

6. El projecte no presenta una solució definitiva per al carril bici a la Meridiana, que ara per ara és un dels més conflictius de la ciutat.

7. El projecte no incorpora cap mesura de les que venim demanant els veïns per ajustar la velocitat dels cotxes a la legalitat (50 km/h). No es parla d’ajustar les freqüències semafòriques ni de sistemes de control de velocitat (radars, per exemple).

8. En qualsevol cas, i sempre durant la propera legislatura, es parla de continuar el projecte fins a Fabra i Puig. I què passa amb la resta de veïns? Seguirem tenint una autopista davant de casa? Fins quan? És clar que començar la reforma per la part de Glòries (i no per la part d’entrada a la ciutat com nosaltres plantejàvem) incrementarà el trànsit en alguns carrers de l’entorn (Mallorca, Consell de Cent, Pare Claret, etc.) si al mateix temps no s’apliquen mesures correctores.

Demanem que aquestes es consensuïn quan abans millor amb el moviment veïnal.

9. Per solucionar els principals problemes esmentats, reclamem a l’Ajuntament i a la Generalitat tota 12 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

la implicació i els esforços necessaris per aconseguir en les properes setmanes (amb la nostra col·laboració activa fins on faci falta) dos objectius imprescindibles:

• Un acord de tots els grups polítics municipals per consensuar i firmar col·lectivament un calendari d’execució de tots els trams que implica la remodelació global, basant-nos en l’opció D que va presentar l’Ajuntament i que implicava suprimir un carril en la fase 1 i un segon carril en la fase 2. Aquest calendari hauria de comprometre a fer i aprovar el projecte executiu de les obres del següent tram dins d’aquest any 2018 per poder adjudicar-les a principis de 2019 i que les obres comencin abans de l’estiu d’aquest últim any. Aquests terminis concrets són possibles si hi ha voluntat política i s’haurien d’acompanyar d’un calendari de tota la resta de trams, que ja s’haurien de programar pel següent mandat municipal, i que garantirien la transformació de la Meridiana en un eix cívic.

• Aconseguir, amb el suport dels grups polítics i les entitats, un compromís (firmat, calendaritzat i finançat) de totes les administracions implicades en la mobilitat en què es detallin i garanteixin les mesures necessàries per millorar i multiplicar els transports públics i col·lectius (carrils bus-Vao, més busos exprés i als polígons, més i millor servei de Rodalies, noves connexions, etc.) i que es recullin en el Pla de Mobilitat Urbana que s’elaborarà durant el 2018. La major part d’aquestes mesures haurien de ser executades i entrar en funcionament al gener de l’any 2020, quan la Zona de Baixes Emissions ha de ser totalment aplicada i real.

La Meridiana necessita, els veïns demanem, Barcelona espera, la nostra salut requereix, els barris reclamen. Cal una reforma decidida d’aquest espai, volem un govern amb empenta per tirar endavant els projectes en els que creu i que necessita la ciutat. També cal que tots els altres grups polítics i les altres institucions estiguin a l’alçada per aconseguir uns objectius que tots sabem necessaris i urgents i que, per tant, no podem deixar que ningú dificulti per manca de responsabilitat o compromís. La millora de la Meridiana i de la ciutat requereixen ara tots els esforços necessaris per fer un pas endavant real en la direcció d’una Barcelona sostenible que fa dècades que tothom diu que vol. Fem-los! Nosaltres els primers. @SomMeridiana Barcelona, 15 de febrer del 2018 SomMeridiana: Associacions de Veïns i Veïnes de la Sagrera, Navas, Sant Andreu de Palomar, Torre Llobeta, barri de Porta, Clot-Camp de l’Arpa, Sant Andreu Nord- Tramuntana, Congrés-Indians, la Prosperitat, Meridiano Cero

TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 13

L’aroma de les mandarines, o la descoberta dels alumnes de l’Institut Doctor Puigvert El passat mes de novembre els alumnes de l’Institut Doctor Puigvert van visitar l’Associació cooperativa de consum de la Sagrera 30 panxes per realitzar el Treball Globalitzat de Proposta Externa (TGPE). Aquest treball busca acostar els alumnes a la realitat d’organitzacions o institucions per tal que puguin treballar en propostes de millora dels processos d’aquestes, recerca, servei, etc. En el cas de 30 panxes, els alumnes van treballar en una comparativa de preus, un informe de consum, un informe de millora de la pàgina web i una comparativa del gust de productes d’origen divers.

Aquest treball ha donat peu a generar, tant en ells com en nosaltres, retrobaments, descobriments, esforços, col·laboracions, connexions, enamoraments, creacions..., i propostes de millora que també ens faran créixer.

Retrobaments, perquè alguns de nosaltres vam tornar a l’institut –ja no com a estudiants– per ser entrevistats i explicar per què estem en un grup de consum d’aliments, quan segurament ens resultaria més fàcil anar al supermercat o hipermercat: tal vegada, perquè som conscients del poder que tenim amb la nostra decisió de compra, i mitjançant aquesta acció aconseguim que la balança es decanti cap a un model de producció més sostenible i respectuós amb la vida, la salut i el medi ambient.

Descobriments, perquè els alumnes de l’institut Doctor Puigvert van poder conèixer Conreu Sereny, una cooperativa de producció agroecològica situada a la Serralada de la Marina, a només 7 km a peu des de la Sagrera. Aquí conreen i cuiden els aliments que serveixen cada setmana a 30 Panxes.

També van descobrir i/o recordar paraules que ens ajuden a explicar el nostre projecte: proximitat, productes de temporada, sobirania alimentària, intercooperació, confiança, xarxes, sostenibilitat, certificats ecològics, respecte pel medi ambient, autogestió, consum conscient, comerç just, participació, producció agroecològica, etc. Ara bé, segurament un dels descobriments amb més impacte va sorgir del següent experiment: provar fruites (pomes fuji, pomes golden, mandarines i peres) d’origen agroecològic i comparar-les amb 14 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

d’altres d’origen agroindustrial a ulls clucs. Van concloure que les que tenien més bon gust, tot i que no eren les més boniques en alguns casos, eren les que respecten el cicle de creixement i no utilitzen productes agroquímics de síntesi, pesticides, herbicides i fertilitzants artificials.

Des d’aquestes pàgines volem agrair als companys productors de Conreu Sereny haver obert el seu camp als alumnes del Puigvert i haver facilitat, així, la connexió amb la natura.

Esforços per part de les alumnes, que a part d’haver-se de repartir les tasques, coordinarse, preparar un vídeo, un PowerPoint, un informe, elaborar els “cupcakes”, etc., van haver de buscar una forma més eficient per analitzar les 8.000 línies de l’Excel de consum dels socis de 30 panxes. Després de buscar aquí i allà, se’ls va aparèixer un àngel quan van descobrir les taules dinàmiques de l’Excel.

Durant el treball, també va néixer un enamorament per les mandarines ecològiques que es va acabar materialitzant amb la creació d’aquest logo: Alumnes de l’Institut Doctor Puigvert: moltes gràcies per recordar-nos que podem col·laborar, intercooperar i, en definitiva, ajudarnos!

Si camines sol aniràs més ràpid, si camines acompanyat aniràs més lluny. Proverbi xinès (també pot ser africà)

Enmig de tot aquest procés, i amb l’energia que desprenen els joves, els alumnes també van voler emprendre un projecte cooperatiu, anar més enllà del propi treball i realitzar una acció solidària aportant el seu temps, diners i coneixement per fer galetes ecològiques.

Després les van vendre, i amb els diners recollits van comprar aliments de llarga durada per donar-los al Banc d’aliments.

Moltes gràcies a les persones que van fer possible que es realitzés aquest treball i especialment a la iniciativa de la nostra companya –docent– Maria Díaz. Esperem que aquesta experiència desperti la inquietud d’altres entitats que vulguin obrir les seves portes, i que entre tots continuem aportant el nostre granet de sorra en la construcció d’aprenentatge sobre la nostra pròpia societat. http://www.insdrpuigvert.org/ 2Som un grup de persones que ens hem unit per consumir d’una manera socialment més justa i respectuosa amb el medi ambient. Volem un model de consum beneficiós per a la salut, per a la societat i per al medi ambient.

3http://www.educaciodema.cat/qui-es-qui/experiencia/ treball-globalitzat-proposta-externa 4http://ranking-empresas.eleconomista.es/sector-4711. html 5http://www.cooperativestreball.coop/cooperatives/ conreu-sereny-sccl 6Ecosistemad’intercooperació de 30 Panxes: Cal Roio, La Tavella, Salt de Colom, Conreu Sereny. Som socis de la cooperativa Quèviure, conjuntament amb L’olivera, El Llevat, Fundació Roca i Galès, El Borró, Rec de Sant Andreu, El Cabàs, L’Economat de Sants, Ca la Rosa, L’aresta, Més Opcions, formem part de la XES, etc.

7Atles justícia ambiental ICTA-UAB: https://ejatlas.org/

Adrián Morales, 30 panxes

PER A FER UN HORT

Un hort és mol distret perquè parles amb els amics sobre las coses plantades i veus com creixen les verdures.

Per planificat un hort, primer hem de tenir en compte l’espaí de què disposem. Per exemple, la parcel·la que fem servir per cultivar hortalisses no ha d’estar a l’ombra d’arbres grans.

Per al consum familiar n’hi ha prou amb una

extensió entre 40 i 50 metres quadrats. El manteniment de l´hort és relativament fàcil, només hem de disposar d’algun temps cada dia o, fins i tot, setmanalment. Però si volem gaudir d’arbres, com cirerers, pomeres, etc. hauríem de disposar de com a mínim d’uns cent metres quadrats. Per triar l’espai d’un hort calen tres coses: el terreny, l’aigua i que la parcel·la tingui força hores de llum al dia.

A tot això heu de venir, perquè els senyors Josep Barbero, Carlos Gil, Juan Lagruz, Antonio Mula i Jordi Aragonès són els qui us explicaran tot sobre l’hort als nens de les escoles i a les famílies, i tothom en surt molt content. Heu de passar a prop de la Biblioteca Marina Clotet, al carrer Camp del Ferro, 1 i 3, Tel. 93 34 08 675 per visitar l’Hort urbà- Jardí de la Ferroviària de la Sagrera. No hi falteu a l’hort, us hi esperem!

Recordeu que al mes de juny es planten tomàquets tardans i se sembren fesols d’enramat i cogombres.

Jordi Aragonés

Jose Antonio Melero López

NOU SERVEI JURÍDIC

Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta.

La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns.

Dia: segon dilluns de cada mes.

Horari: de 18 a 20h.

Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h Dissabtes de 9h a 14h

Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dimarts, dijous i divendres de 18 a 20h.)

TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 15

TRENTA PASSES Joan Pallarès-Personat

Dues víctimes mortals en la construcció del metro al carrer Garcilaso.

La ciutat té mil i un racons que per a la majoria dels seus habitants no signifiquen res. En canvi, per a cada una de les persones que vivim en una ciutat aquesta té una topografia especial, uns punts, uns carrers, uns edificis que indiquen els nostres moments d’alegria, personals o familiars: la casa on vaig néixer, allà on jugava o on vaig conèixer a la xicota... També hi ha el nostre mapa horrible, aquell dels mals records, propis, o d’un familiar, o sovint d’un desconegut, però que nosaltres, que en vàrem ser testimonis, no l’oblidarem.

El metro va arribar a La Sagrera el 26 de gener de 1954, mentre continuaven les obres que marxaven cap a Fabra i Puig i engegaven les de la línia que havia d’unir La Sagrera amb Vilapicina (llavors Vilapiscina), pel Congrés (Viviendas del Congreso) i Maragall, ramal que s’inauguraria el 1959.

Llavors no hi havia tuneladores; el pic i la pala, els encofrats i anar avançant fent túnel era l’única tècnica. Es treballava a correcuita, a torns, també de nit i en cap de setmana. La nit del divendres al dissabte 20 d’octubre de 1956 una tragèdia, que hauria pogut estar molt pitjor, va esdevenir a les obres al carrer de Garcilaso.

Ja era el dissabte i havien tocat dos quarts d’una de la nit al veí campanar de Crist Rei, quan a curta distància de la Meridiana, enfront del número 92 del carrer de Garcilaso. S’havia cobert una volta feia ben poc i els obrers extreien terra del seu interior quan, de sobte, i sense poder preveure-ho un munt de runa i terra va caure, arrossegant quatre treballadors que estaven fent la feina.

Va donar-se l’alarma tot seguit. Dos cotxes bomba i una ambulància van venir des de la Caserna

CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05 armeriapujol@gmail.com 16 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

Central de Bombers al carrer Provença, mentre el furgó i bomba de la caserna de la Sagrera, llavors ubicada encara al començament del carrer Garcilaso, havien fet acte de presència en pocs minuts.

Igualment van presentar-se la Guàrdia Urbana i funcionaris de policia de la Comissaria d’Horta; també els membres del cos de Serenos i Vigilants de la rodalia d’on va passar l’accident, en total unes cinquanta persones, incloent treballadors de l’obra, que van lluitar tota la nit per mirar de trobar i salvar les víctimes, tot i que de matinada es va saber que dos havien mort.

El rector de Crist Rei, mossèn Jaume Ferrer i Grau, va estar tota la nit al peu de la tragèdia; també hi era el jutge titular del Jutjat número 10, Tomàs González Ramón, en funcions de Jutjat de Guàrdia, que en últim moment només va poder aixecar els cadàvers.

La notícia encara va poder ser recollida per la premsa en el seu tancament de matinada, tot i que es desconeixien els noms dels dissortats.

Al dia següent, diumenge 21 d’octubre, la premsa barcelonina repetia els detalls de l’accident i informava dels noms dels ferits i morts. Els dos ferits eren Francisco Arteaga Narbona, de 24 anys, i Félix Parrado Granados, de 20, que després de ser atesos en una clínica van passar als seus domicilis.

Els morts eren Ángel Ortiz Martínez, de 29 anys, nascut a Calasparra, Múrcia, i el segon, desenterrat hora i mitja després, Manuel Castillo Casas, de 41 anys, natural d’Albañuelas, a Granada, ambdós morts per asfixia i aixafament.

Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027

No ens faran fora, ni de casa ni del barri!

Quatre propostes de la Favb contra l’expulsió del veïnat dels barris A Barcelona l’especulació ha adquirit una dimensió global que està fora de control, un fenomen que està comportant processos d’expulsió veïnal dels barris, convertint-los en territoris temàtics al servei dels interessos dels inversors, les immobiliàries i la indústria turística.

A Barcelona, el capital financer s’ha estès per la ciutat amb un increment de prop d’un 43% durant el 2017 respecte de l’any anterior. El 85% d’aquest capital és d’origen internacional i busca taxes de rendibilitat segura, principalment en inversions en el mercat residencial, sense que importin els efectes que tenen sobre les comunitats veïnals de la ciutat.

Com a conseqüència, els preus de l’habitatge, especialment els dels lloguers, s’han disparat en els últims dos anys més d’un 20% fins a arribar als 900€ de preu mitjà a la ciutat, un preu més alt que el salari mínim i que supera amb escreix el desitjable 30% dels ingressos familiars. Es calcula que en aquest any hi haurà 44.000 finalitzacions de contractes de lloguer a la nostra ciutat. Un reflex d’aquesta situació és que el 84% dels desnonaments de 2016 -dades del CGPJ-, estan directament relacionats amb el règim de lloguer o amb el fet de no poder afrontar els forts increments especuladors.

Davant la desregularització i la situació d’injustícia que genera la legislació en matèria d’habitatge, és urgent canviar el marc legislatiu, començant per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) en l’àmbit estatal, i garantir d’una vegada per totes el reconeixement del dret social a l’habitatge per sobre de l’interès privat, tal com proclama la Llei de l’Habitatge del 2007. Aquest marc s’ha de dotar d’eines normatives i fiscals per tal que l’Índex de Preus de Referència sigui d’obligat compliment, així com l’eliminació de les prebendes fiscals de les SOCIMI (Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Immobiliària).

Calen mesures més ambicioses per fer créixer exponencialment el parc públic d’habitatge, principalment de lloguer social i assequible. La

Favb, conjuntament amb la PAH, el Sindicat de Llogaters i l’Observatori Desc hem presentat una moció a l’Ajuntament perquè implementi algunes actuacions en aquest àmbit. En qualsevol cas, cal revertir la desregulació total que té el mercat immobiliari i que ens està fent fora de les nostres cases, els nostres barris i les nostres ciutats.

Per aconseguir tots aquests canvis cal la mobilització de la gent afectada i de tota la ciutadania. Per aconseguir-ho, cal començar per treure a la llum pública el malestar social que comporta la situació actual. El drama personal de deixar casa teva i els vincles comunitaris del barri (espai relacional, escoles, família...) s’ha de visibilitzar de forma col·lectiva. Les repercussions psicològiques per no poder aconseguir un arrelament estable en un habitatge fan que aquesta societat esdevingui malalta, alhora que converteixen els nostres barris en espais anònims i sense identitat.

Quatre propostes de la Favb per a la gent afectada: 1. Acudir a l’associació de veïnes i veïns del barri o col·lectius de treball d’habitatge de la zona Ser obligat a mudar-te de casa és una desgràcia personal, però també ha de ser un problema polític. La socialització de la problemàtica en el marc territorial del barri possibilita l’apoderament, la generació de sinergies d’ajut mutu i la capacitació de coneixements per fer front a les diverses casuístiques. La Comissió d’Habitatge de la Favb ha elaborat una guia per a les associacions (enllaç) per apoderar els afectats, autoorganitzar-los, donar-los eines orientatives i/o adreçar-los al Sindicat de Llogaters i a altres col·lectius, i també als organismes que poden donar suport sobre els casos específics.

2. Certificat de la Favb L’any passat la Generalitat va crear l’Índex de Preus de Referència dels Lloguers. Un índex TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 17

que marca uns preus de referència que en molts casos són superiors a les possibilitats reals de molta gent però, tot i això, veiem com el mercat immobiliari de la ciutat els supera amb escreix. La Favb no dubtarà a denunciar com a especuladors tots aquells propietaris que apugin els preus per sobre del que marca aquest índex. Amb una llei justa la seva pràctica seria il·legal. Volem que entre l’opinió pública es vagi consolidant aquesta opinió, per restituir la dignitat i fugir de l’estigmatització de la gent que no pot pagar el lloguer.

La Favb posa a disposició del llogater que estigui davant d’una puja abusiva un certificat personalitzat que aquest entregarà al propietari de l’immoble on constarà el preu recomanat per l’índex esmentat segons la zona i la tipologia del pis on viu, i s’instarà a no superar-lo en cap cas. Creiem que aquest document, segellat per la Favb, ajudarà a apoderar el llogater davant del propietari i contribuirà perquè les dues parts siguin conscients que el seu contracte privat té una dimensió social amb repercussions reals sobre la configuració dels nostres barris i de la nostra ciutat.

3. Resistència a marxar de casa L’habitatge s’ha convertit en un objecte d’especulació descontrolat, més quan són fons voltors els que s’estan expandint fent-se amb bona part del parc d’habitatges disponibles.

En aquestes situacions, considerem que és legítima l’opció de la resistència a marxar de casa que facin totes aquelles persones que fins llavors havien complert els seus deures com a llogaters però que en la renovació del contracte no poden afrontar una puja desmesurada o que es trobin davant la rescissió del contracte com a excusa per revaloritzar el lloguer. Els hem de recolzar, especialment en tots aquells casos de famílies vulnerables. Els drets que no defensa la llei s’han de defensar al carrer, mobilitzant-nos conjuntament amb altres actors com el Sindicat de Llogaters. La Favb, en la mesura de les seves possibilitats, orientarà qui faci aquest pas. Esgotar totes les vies legals permet fer pressió per obrir espais de negociació que donin una sortida concreta a la continuïtat habitacional dels llogaters i, alhora, amb la multiplicació d’aquestes resistències pretenem convertir l’expulsió dels veïns i veïnes en un problema polític de primer ordre.

18 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

4. “Mudances de protesta” Animem també a accions de visualització de les problemàtiques concretes i els drames personals que s’estan vivint amb aquest procés d’expulsió veïnal avalat per les pràctiques mercantils i la permissivitat d’administracions públiques irresponsables amb els seus compromisos socials. Hem de deixar clar a tothom que ens volem quedar a casa nostra.

I finalment, si no s’ha pogut aconseguir que els afectats continuïn vivint a casa seva i es veuen obligats a marxar, no volem que ho facin amb el cap cot. La Favb ha dissenyat amb la cooperativa Alencop el projecte “Mudances de protesta”. Es tracta de convertir el tràngol tan molest del trasllat en una cercavila amb pancartes i megafonia que porti els paquets pel mig del carrer i mostri el malestar al barri.

Les mudances seran una crida pràctica al suport mutu que alleugerà aquesta tasca tan ingrata i, tanmateix, serà una manifestació que visibilitzarà aquesta injustícia.

En el mes de març començarà una campanya de micromecenatge per finançar aquest projecte que ha estat seleccionat per la Fundació Goteo.

Barcelona, febrer de 2018 Comissió d’Habitatge Favb TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 19

Club de lectura de còmic infantil a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet El club de lectura de còmic infantil de la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet és un espai participatiu i de reunió on intercanviar idees, experiències i sensacions al voltant d’un mateix còmic. Ens reunim una vegada al mes i intentem que cada sessió sigui única, ja que tractem de valorar des d’un punt de vista crític i artístic, però tenint en compte les nostres experiències personals, un mateix llibre. Partint d’aquesta mateixa lectura reinterpretem gràficament i textualment allò que ha volgut dir l’autor, donant importància als aspectes que més ens han cridat l’atenció, comentant curiositats relacionades amb l’obra i debatent sobre els diferents aspectes de la història per passar gairebé una hora compartint impressions i fent noves amistats. Participar al club és una experiència de foment de la lectura on, a més, es promou la socialització dels assistents i el respecte mutu.

Intentem que al llarg de les sessions quedi reflectit tot el món de la narració gràfica. Així, el còmic europeu, nord-americà, sud-americà, espanyol, català o manga tenen les seves pròpies sessions on parlem de les seves característiques particulars que els diferencien. Al mateix temps, procurem que les diferents tècniques gràfiques i pictòriques (dibuix en blanc i negre o dibuix a color, línies fines o amples, distribució de vinyetes...) tant com les diferents temàtiques (biografies, divulgació científica, superherois, misteri, aventures...) estiguin presents, fent que cada reunió sigui diferent i tenint molt en compte els gustos dels nois i noies que formen part del club.

Per donar un valor afegit a l’activitat comptem amb la presència d’alguns dels autors que llegim al llarg de l’any i realitzem tallers específics sobre còmic que fan que l’experiència sigui més dinàmica i divertida. Així, hem tingut la sort de comptar amb la presència, mitjançant videotrucada, del gallec Maxi González, autor del còmic “El último cromo”, i, de forma presencial, de la genial il·lustradora Natacha Bustos, actualment treballant per a la sèrie “Moon Girl i Dinosaurio Diabólico” per a l’editorial nordamericana Marvel, guanyadora del Glyph Award al millor personatge femení, i que va passar una tarda màgica amb els nois i noies del club. Tanmateix, l’Oriol Estrada, comissari del Saló del Manga de Barcelona i autor del llibre ‘Songokumania: el big bang del manga’, ens va fer una sessió especial centrada en l’animació japonesa. D’altra banda, al mes d’abril l’Alejandro Luna, pintor aficionat format 20 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

a l’escola Joso, també ens ha ofert una sessió magistral on ens parlà de la part més tècnica dels còmics, per tal de poder entendre millor les seves particularitats com a mitjà narratiu.

El club de còmic infantil està dirigit a nens i nenes a partir dels 10 anys i el grup es reuneix el tercer dilluns de cada mes a les 17:45 a la sala d’actes de la biblioteca. Per inscriure’s cal fer-ho de forma presencial a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet, trucant al telèfon 933 40 86 75, o per correu electrònic a l’adreça b.barcelona.mc@diba.cat.

Només és imprescindible disposar del carnet de Biblioteques de Barcelona que es pot aconseguir de forma gratuïta a qualsevol de les biblioteques de la ciutat.

Projecte MOTOS

Des de fa un parell de mesos s’està realitzant un projecte per baixar les motos de la vorera a la calçada.

Es tracta de localitzar les zones de cada barri on l´estacionament de motos en vorera sigui més abusiu. Es creen noves places de aparcament per a motos a la calçada i així es guanya espai per als vianants a les voreres i es guanya en seguretat a l´hora de travessar els passos de vianants, ja que hi ha més visibilitat.

Dintre d´aquest projecte hi ha diversos carrers afectats al barri.

- A la 1a fase s´ha vist afectat el carrer Dublín, entre Av. Meridiana i Plaça Nadal.

- A la 2a fase (actual) està afectat el carrer Gran de la Sagrera, entre C/ Pacífic i C/ Garcilaso.

- A la 3a fase s’afectarà l’Av. Meridiana, entre C/ Garcilaso i C/ Felip II

Aprofitem per mostrar-vos la graella pintada al carrer Garcilaso a l’alçada del passatge Coello, aconseguida després de mesos i mesos d’haver-la sol·licitat. Ja era hora!

I PEL MAIG: CALIDOSCOPI CULTURAL Sempre he cregut que les paraules són la clau, la gran eina que tenim per poder entendre el món que ens envolta i el món interior de cadascú de nosaltres; per això, a l’Espai Jove Garcilaso, pensem que enguany el calidoscopi literari que ha proposat el districte de Sant Andreu, és una gran oportunitat per treballar-hi .

Aquest any, amb els joves de Garcilaso, ja celebrarem un St. Jordi ple de paraules, d’escriptura i de lectura compartida; jugarem amb els mots i imaginarem un futur que dibuixarem amb l’escriptura i que ens servirà per anar obrint boca per a un calidoscopi literari ric i enriquidor per a tothom que hi participi.

que hem organitzat a les vostres places i als vostres espais.

4 de maig: Paraules des del bressol de 0 a 3 anys 17’30h Biblioteca Marina Clotet

Aquests jocs amb paraules no s’acabaran aquí.

Enguany, el Calidoscopi, la festa de la cultura que el districte de Sant Andreu celebra el mes de maig, omplirà tots els barris de lletres, de mots i de llibres, i al territori NASACO (Navas – Sagrera – Congrés/Indians), hem decidit sumar: la biblioteca Marina Clotet, el CC La Sagrera i l’Espai Jove Garcilaso hem organitzat tallers, lectures i jocs per a totes les edats que clouran el dia 25 de maig a la plaça de Virgínia Woolf en forma de festa literària, carregada d’art visual i musical, a la qual totes i tots hi sou convidats, sols caldrà que porteu les ganes de gaudir.

9 de maig: Paraules Majors 18’00h Espai Jove Garcilaso

La del 25 de maig serà una tarda agradable i engrescadora, pensada per posar en valor la feina dels nostres joves escriptors en una experiència enriquidora que posarà l’accent en les seves operes primes, les seves delicioses obres literàries que seran un regal per a totes les persones que ens hi vulgueu acompanyar.

18 de maig: Speakers’ corner - L’imaginari...

18’00h Pça. Ferran Reyes

I per a que no us perdeu res, aquí us deixem la informació de totes aquestes activitats de proximitat

Us hi esperem!!!!.

17 de maig: Recital de poesia per a joves a càrrec de Joan Camps.

18’00h Espai Jove Garcilaso 18 de maig : Llegint abans de saber-ne de 3 a 6 anys 18’00h CC La Sagrera

25 de maig: Speakers’ corner - Veus de ningú 18’00h Pça. Virgínia Woolf

NAU BOSTIK

Fem cultura! Fem ciutat!

TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 21

MISTERIS DEL DISTRICTE La maledicció dels arquitectes Amb el benintencionat afany de donar a conèixer el patrimoni dels diferents districtes de la ciutat, l’Ajuntament ha ideat tot un seguit d’itineraris pels diferents districtes. En el cas del nostre districte, són 7 els itineraris proposats, tots ells farcits d’absències poc o molt inexplicables, cosa que ja no ens hauria d’estranyar. De tots els misteris detectats, cap tan singular, cap tan inconcebible, com el que descobrim en l’itinerari n. 6, anomenat “Itinerari Art Sacre”.

En l’esmentat itinerari sols es parla de tres esglésies (veure plànol): (01) Parròquia de Sant Andreu de Palomar, (02) Parròquia de Sant Pacià i (03) Parròquia de Sant Josep Manyanet.

La Parròquia del Crist Rei és la gran absent del districte, obra d’un dels arquitectes barcelonins més famosos, Enric Sagnier i Villavecchia, autor d’innombrables edificis per tot Barcelona, alguns molt famosos com ara el temple expiatori del Sagrat Cor al cim del Tibidabo. Sagnier va ser l’arquitecte favorit a la seva època i va rebre multitud d’encàrrecs de tot tipus, però sobretot relacionats amb l’Església. El seu estil ja no està de moda i no crida l’atenció; actualment l’estil modernista de Gaudí ha triomfat, i tot el que la mà de l’arquitecte reusenc va tocar, ni que sigui un simple i senzill mosaic geomètric, es converteix en or a ulls de l’Ajuntament, fins a l’extrem de fer venir gent des de l’altra punta de món a visitar la senzilla Parròquia de Sant Pacià, obra d’un arquitecte (Joan Torras Guardiola) que sols coneixen a Sant Andreu i que és més famós per construir ponts i estructures que no pas edificis.

L’arquitecte de l’església de Sant Andreu (Pere Falqués i Urpí) també era andreuenc; està mal dir-ho, però al pobre se li va caure la cúpula al mig d’una missa, que ja és mala sort; clar que en aquella època deien més misses que actualment i la probabilitat era més alta. De la 3a església que proposa el recorregut tampoc podem dir gaire cosa del seu arquitecte, (Joaquim Vilaseca i Ribera).

Tots tres arquitectes dels edificis proposats en l’itinerari no li arriben ni a la sola de la sabata al nostre Sagnier. És cert que la seva església de la Sagrera no figura entre les seves millors obres, però n’hi ha que amb un simple mosaic, sobretot si aquest està a Sant Andreu, ja n’hi ha prou per merèixer tots els honors. En canvi, tot un temple, però, ai las! a la Sagrera, ja no és mereixedor ni d’una simple menció. Si el temple l’hagués fet una 22 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

PERRUQUERIA

MAR-I-BEL

Tel. 93 352 29 63

PUBLICITAT

C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona

mica més al nord, i no precisament al Bon Pastor (cosa que sí va fer el seu fill Josep M. Sagnier i Vidal), ara en Sagnier seria mereixedor de tots els honors, o si més no, de figurar en el prestigiós ITINERARI ART SACRE DE SANT 9NDREU. La maledicció de construir a la Sagrera castiga a tota obra a l’oblit irremissible. Ho hem vist des del gran Sagnier fins l’anònim arquitecte de la vil·la romana. El prestigiós Norman Foster es va desentendre del projecte de l’AVE..., algun sagrerenc piadós el deuria advertir?

SEID (Sagrerenc Exclòs i Desventurat) TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 23

“De la mà de l’historiador, escriptor i periodista Joan Pallarès-Personat, els alumnes del curs de català de l’Intermedi 2 van fer una ruta per la Sagrera per conèixer els racons més emblemàtics i els carrers i jardins amb noms de dona que es van inaugurar el 8 de març de 2010. Amb motiu d’aquesta activitat els alumnes van fer un escrit. Aquí en teniu una mostra.”

RUTA PER LA SAGRERA: PLACES, JARDINS I CARRERS AMB NOMS DE DONES

Amb motiu de la commemoració del 8 de març, Dia de Internacional de la Dona, els alumnes del curs de català d’Intermedi 2 de la Delegació de Sant Andreu del CNL de Barcelona vam fer una visita guiada pel barri de la Sagrera. La passejada va tenir lloc el dia 22 de març i va ser conduïda per l’historiador, escriptor i periodista Joan Pallarès-Personat.

L’objectiu de la ruta era conèixer el barri de la Sagrera, els espais principals i com s’han transformat amb els anys i els jardins i carrers amb noms de dones que van contribuir a la lluita feminista i que es van inaugurar el 8 de març de 2010. Així, per exemple, vam poder veure els jardins de Virgínia Woolf, els d’Ángeles López de Ayala, els carrers de Concepción Arenal i de la comtessa Emilia de Pardo Bazán, la plaça de l’Assemblea de Catalunya, la plaça Masadas, i la famosa Meridiana.

El senyor Pallarès també va fer referència als actors populars que van configurar la història del barri. Totes les explicacions van tenir una completa perspectiva de gènere, ja que va fer referència a moltes dones que van tenir un paper important en la història del barri i que, ben bé, també podrien donar nom a algun carrer com Pilar Santiago, mestra molt famosa de l’ateneu, i Teresa Boronat, ballarina, coreògrafa i professora de dansa clàssica coneguda internacionalment.

Vam concloure el recorregut a la Torre de la Sagrera, també coneguda com a Torre Rusca, un casalot del segle XIX amb refugi antiaeri, que actualment és un Casal de barri amb activisme veïnal, cultural i de lleure.

Margarita Calvo – curs Intermedi 2 (Delegació de Sant Andreu del CNL de Barcelona) Podeu consultar els enllaços i llegir la notícia que es va publicar al web del CNL de Barcelona i al blog de la Delegació de Sant Andreu del CNL de Barcelona.

VI FIREM-NOS Un any més, els claustres i l’alumnat de les escoles públiques del barri estan treballant per tenir els objectes acabats per al VI FIREM-NOS. Necessitem la vostra participació per tal que la fira sigui un èxit. Us esperem el diumenge 27 de maig a les 11 a la plaça del Jardins d’Elx. Comissió de La Sagrera Es Mou per les Escoles 24 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

25 ! TOTA LA SAGRERA 171 •OCTUBRE 2017

SANITAT- El nostre barri a la premsa La Vanguardia 15/03/2018 Vecinos de la Sagrera protestan contra el traslado de pediatría de su ambulatorio “Un grupo de vecinos del barrio de la Sagrera de Barcelona han denunciado hoy que el Consorcio Sanitario de Barcelona (CSB) quiere cerrar los servicios de pediatría y ginecología del ambulatorio de su barrio y trasladarlos a otros centros alejados del mismo.

Este posible traslado, aún no confirmado por el Consorcio, ha generado “malestar e incertidumbre” entre los vecinos de la Sagrera, que han elaborado un manifiesto solicitando información sobre este tema y el compromiso de que no se trasladarán a los profesionales de pediatría y ginecología.

También se quejan de que no son las primeras especialidades que han sido trasladadas al centro de atención primaria del paseo Maragall o a las Casernas de Sant Andreu,” Andreuenc, el diari electrònic de Sant Andreu. 16 mar. 2018 “Segons ha pogut saber el diari Andreuenc, els serveis de pediatria i de ginecologia del Centre d’Atenció Primària (CAP) de La Sagrera tenen els dies comptats en el barri. Tot apunta que seran traslladats a altres zones fora del barri amb l’objectiu de concentrar serveis, encara que no hi ha confirmació del Consorci Sanitari de Barcelona.

Tal com ha explicat l’Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona tots els CAP de Barcelona, en els últims mesos hi ha hagut moltes complicacions per atendre totes les visites que hi havia programades a causa de “les dificultats per trobar professionals de pediatria per cobrir les absències dels professionals assignats”. És per això que ja s’han hagut de prendre mesures provisionals com derivar visites a altres centres propers a La Sagrera, com la Línia Pediàtrica CAP Casernes i Línia Pediàtrica CAP Maragall.

L’ICS no ha negat en cap moment els rumors que ja s’han escampat entre el veïnat. De fet, han admès que hi ha un problema, (...).

Tanmateix, han deixat entreveure que hi haurà canvis en els pròxims mesos i, (...)”

Fins aquí, una petita mostra del que deia

la premsa aquests dies; es podrien afegir bastants més. Però creiem oportú portar a col·lació el que succeïa a la nostra ciutat temps enrere, i així ens trobem que: Gener 2015, Oposició al trasllat del servei de pediatria al CAP Clot http://www.santmartiambveudedona.cat/ gen.302015 “Un grup de veïnes i veïns dels barris de La Verneda i La Pau s’oposen al trasllat del servei de Pediatria, que fins al desembre hi era al CAP Sant Martí, del carrer Fluvià, i ara ha passat al CAP Clot, a Concili de Trento/ Bilbao, perquè això els suposa una distància més llarga que han de recórrer caminant amb nens petits.”

Una mica més lluny, ara a Reus el 19/03/2018, tenim que: “Entre tres i quatre metges de família realitzen torns al CAP Sant Pere de Reus des de fa un mes per suplir un embaràs i l’ICS apunta dificultats per trobar professionals.”

La baixa per embaràs d’una metgessa de família de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Reus 1, al CAP Sant Pere, que no ha estat coberta des de fa prop d’un mes, obliga a repartir, entre altres tres o quatre facultatius, prop de 800 pacients que fins llavors s’atenien amb ella. El cas se suma al que va sortir a la llum a finals de febrer i que carregava el llavors únic pediatre de l’EAP Reus 1 amb 2.000 pacients i 40 visites diàries per la jubilació, igualment sense recanvi, d’un company.”

Els fets relatats plantegen múltiples qüestions: la pediatria no té al·licient per als professionals? Si és així, quines són les condicions que se’ls ofereix? Els centres en els quals es volen concentrar aquests serveis, estan sobrats de recursos?

Jutgi vostè mateix, estimat lector, però pensi que res és casual.

Antonio I. Alonso

Fes publicitat, fes barri

26 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 27

ESPAI30 - ATENEU SAGRERENC

La Casa de les sagrerenques i els sagrerencs Fa poc més d’un any l’Espai30-Ateneu Sagrerenc es recuperava d’unes obres importants que va realitzar l’Ajuntament amb una partida pressupostària destacada i que significaven el punt de partida per al desenvolupament del nou projecte.

Durant aquest temps hem realitzat millores de l’equipament, com la instal·lació de xarxa de wifi, equipament de so i d’imatge amb llums escèniques, millores en els més de 65m lineals d’espai expositiu, totalment condicionat per exposar fotografia, pintura i escultura. Totes aquestes millores ens permeten garantir que les entitats i veïns del barri puguin celebrar reunions tota mena, actes, exposicions i activitats dins de les llicències concedides.

Hem fet possible el desenvolupament d’activitats obertes al públic i la participació en els actes de la Festa Major i la de la Primavera, com la cursa de la Sagrera organitzada per la Comissió de festes, i aquest any, dins la nova etapa, acollir el menjador popular de les festes de Primavera 2018. També hem facilitat l’ús de la infraestructura per donar cabuda a activitats tan diverses com la Fundació Arrels, art escola, tertúlies, gospel, docu-fòrums, assaig d’orquestra simfònica, tallers de teatre i fotografia...

Actualment hem ampliat l’horari d’obertura al públic tot els dissabtes al matí, oferint tota mena d’activitats, com els vermuts musicals, els tallers de bicicleta, i altres coneixements enfocats a les famílies i veïns de la Sagrera i Barcelona. Avui podem presentar-lo amb molt d’orgull i podem dir que és la casa tots i totes els sagrerencs i sagrerenques, i que tot ha estat gràcies a les persones que de manera desinteressada han dedicat part del seu temps en fer viable el projecte de l’”Espai30-Ateneu Sagrerenc”.

En la pagina web, podreu localitzar i llegir de manera ampliada la memòria 2017 i la programació puntual de l’oferta cultural i associativa. www.espai30asagrera.cat Actualment, la Junta està representada per 10 entitats federades, “més dues entitats en portes de fer-ho”. El suport tècnic (o equip de gestió) compta amb dues persones alliberades que fan les funcions de coordinador i d’informador.

Sumant el total de socis de les entitats adscrites, més els amics de l’entitat, superen de llarg els 200 usuaris directes de l’equipament. A aquest número cal afegir els visitants que generen les activitats pròpies, els de les entitats adscrites a l’ACE30 i les no adscrites que en fan un ús esporàdic, amb una mitjana al mes que supera els 1.200 visitants. La llista de les 45 d’entitats no adscrites i que fan ús esporàdic de l’Espai30 la podeu trobar també en la memòria 2017 indicada abans. Aquesta xifra ens situa al voltant dels 20.160 visites o usuaris a l’any.

Gener: 1220 •Abril:1560 •Juliol:2420 •Octubre:1865 •Febrer:1295 •Maig:1815 28 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

Agost:80 (tancat) •Novembre: 2630 Març: 1465 •Juny:1490 •Setembre: 1380 Desembre: 2940 LLISTA ENTITATS ADSCRITES A L’ Espai30Ateneu Sagrerenc Associació Districte IX Imatge • Associació Photoespai30 • Associació La Sagrera Es Mou • Associació Expansió de la Xarxa Oberta • Associació Això és vida • Centre de Documentació de La Sagrera • Coopdevs, Software lliure per a l’economia social • DIEM 25 - Barcelona • 30 Panxes, cooperativa de consum de La Sagrera • Penya Barcelonista Districte XXVII La Sagrera • Grup Aficionat de Teatre de La Sagrera (GATS) Aquest resultat en poc més d’un any ens anima a continuar i a recuperar energies. Hem de destacar el suport que hem rebut per part de l’Ajuntament i dels seus tècnics, que han participat d’una manera o una altra fent possible el desenvolupament del projecte. Entre tots hem aconseguit rescatar unes naus industrials a punt de tancar, per dedicar-les exclusivament a l’ús social, i sense ànim de lucre, i per als interessos del barri.

Avui fem un pas més Tal com hem anat informant, a resultes dels acords del conveni signat amb l’Ajuntament, un cop passada l’etapa transitòria per al desenvolupament del projecte, en la passada assemblea del mes de març l’Associació cultural Espai30 es transformà en una entitat jurídica de segon grau, sent ara una federació d’entitats anomenada FEDERACIÓ D’ENTITATS ESPAI30, i passant a ser les entitats federades les seves gestores.

Ens espera un 2018 ple de novetats i que segur farà que l’espai vagi creixent. Tanmateix, l’ús dels espais durant els matins va en augment i alguns cops supera el nombre de persones que passa a la tarda. Això ens fa pensar que ens haurem de plantejar poder obrir tot el dia; haurem de seure amb l’Administració i mirar de fer viable l’ampliació de l’horari i fer possible incorporar més personal alliberat.

Malauradament, les obres d’obertura del carrer Josep Estivill faran que tinguem la tercera nau clausurada 6 mesos fins a finalitzar-les; l’Ajuntament està treballant per poder conservar part de l’espai.

Segur que vindran entrebancs, però estic convençut que amb l’esforç i el suport dels veïns i totes les entitats que hi participen, serem capaços de continuar mantenint un espai d’interès sociocultural a la Sagrera, “sense ànim de lucre”, i consolidar la casa d’aixopluc dels veïns i veïnes de la Sagrera.

Josep Maria Garcia President de la FEDERACIÓ D’ENTITATS ESPAI30

MILLORA LA TEVA SALUT AMB PROBIÒTICS Al llarg dels últims 20 anys nombrosos estudis farmacològics i clínics han evidenciat l’extensió dels efectes potencials dels probiòtics en la correcció dels efectes nocius lligats a les pertorbacions de la microbiota intestinal. No tots els probiòtics són idèntics, els seus efectes són específics segons la soca seleccionada i l’objectiu que es busca.

Començarem parlant de què és la nostra flora intestinal.

Aquesta està composta per més de 400 tipus diferents de bactèries, i els seu desenvolupament i equilibri és primordial per als nostres benestar general i salut.

La flora intestinal té unes funcions determinades que són importants: •Nutritiva i metabòlica: ajuda a la digestió i absorció de nutrients.

•Protectora: davant de l’acció de bactèries nocives.

•Immunomoduladora: reforça i estimula el sistema immunitari.

Què succeeix quan s’altera aquesta microbiota? Ens podem trobar davant de: •Reducció de la capacitat d’absorció de nutrients essencials.

•Baixada de defenses: desenvolupament de bactèries patògenes que poden comportar: diarrea, restrenyiment, gasos, pesadesa...

Com o què ens pot originar un desequilibri d’aquesta flora intestinal?

•Presa d’ antibiòtics •Estrès •Trastorns gastrointestinals •Al·lèrgies i intolerància alimentària •Dèficit del sistema immunològic •Alimentació incorrecta o canvi en l’alimentació.

Com podríem restablir aquesta flora i corregir aquestes alteracions: Prenent probiòtics específics de soques determinades en la dosi i duració correcta que ens hauria d’assessorar un professional sanitari com podria ser el farmacèutic.

Tots sentim a parlar de probiòtics, però realment sabem què són?

La paraula “ probiòtic” prové de la paraula grega “pro” que significa “a favor” i “biotikos” que significa “vida”. Els probiòtics són bactèries que es troben de forma natural en l’intestí que quan s’ingereixen en una quantitat i forma adequada (preparades per resistir la barrera dels àcids gàstrics) poden arribar-hi vives i poden colonitzar-lo i generar beneficis per a l’organisme.

Pocs són els microorganismes que mereixen ser anomenats probiòtics. Dintre dels elegits es troben, principalment, les bactèries làctiques repartides en quatre gèneres diferents: Lactobacilos, Bifidobacteries, Estreptococos, Lactococos amb milers d’espècies i centenars de milers, i fins i tot més, de soques diferents.

Per tant, cada soca és única i no substituïble.

No confonguem-los amb prebiòtics o symbiòtics, Prebiòtic: són compostos no digeribles que serveixen d’aliment als probiòtics, assegurant la seva supervivència Symbiòtic: probiòtic + prebiòtic.

Idees a recordar dels probiòtics: •Estimulen el sistema immunitari. •Redueixen els efectes negatius dels antibiòtics. •Milloren el funcionament intestinal. •Disminueixen els símptomes de l’al·lèrgia.

Conclusió Per tant, podríem dir que hem fet un pas endavant, ja no sols parlem de probiòtics en general, sinó de probiòtics específics per corregir certes alteracions de la flora intestinal que generen certes patologies en el cos. Cada vegada hi ha més evidència en el paper que juga la microbiota intestinal en el desenvolupament i/o prevenció de nombroses patologies..

Per més informació, consulta amb el teu farmacèutic.

Susanna Serra Simon. Farmàcia Susanna Serra, al servei del veïnat de la Sagrera TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 29

MARC AGUILAR

Imatges col·lectives. Col·lectives perquè són la representació d’escenes que ens pertoquen a tots. Són la creació d’imatges que posen de manifest la meva inquietud i perplexitat personals respecte a les problemàtiques contemporànies. Una visió que vol fer reflexionar a l’espectador sobre les problemàtiques socials i plantejar-li al respecte un diàleg desfogat i amb un afegit satíric.

Il·lustració del nostre veí: Marc Aguilar “El Rebost de l’Antoni” mels, herbolari i productes naturals, al carrer Felip II, 61 baixos, correu: marc_ach@ hotmail.com web: https://marcaguilar.jimdo. com

Entrevista a en Xavier Gallifa, comerciant del Mercat Felip II, de la Sagrera.

Per Agustí Carrillo

1.- Quina és la teva vinculació amb el mercat? Des de quan i per què estàs vinculat? La teva activitat comercial la comparteixes amb la família?

La meva relació amb el Mercat va començar fa cinquanta anys, quan al poc temps de inaugurar-lo la mare i la tieta varen comprar la carnisseria. Als 18 anys combinava els estudis amb la feina de carnisser. Als 24 vaig fer el meu viatge a Ítaca i vaig anar al Mercat del Clot a muntar la meva primera carnisseria, fins que la mare va decidir jubilar-se i aleshores, i fins ara, em vaig fer càrrec del negoci familiar.

Durant deu anys vaig ser el President de l’Associació del Mercat i vàrem dur a terme una revolucionària remodelació del mateix, transformant-lo en aquell moment en la millor i major oferta alimentària del nostre barri.

El negoci segueix sent tradicional i familiar, i actualment hi ha tres generacions treballant juntes i sis companys més que conviuen amb nosaltres com si fossin cosins nostres.

2.- A part de la teva feina al mercat, tens altres punts de relació amb la Sagrera?

FOTODENÚNCIA Ha arribat la primavera, veiem en els anuncis, i notem en les pluges i les temperatures. Però no a tots els racons de La Sagrera ho podem observar. Presentem aquí dues mostres d’escocells buits, on teòricament hauria d’haver arbres en plena floració o traient noves fulles. On són? Podem trobar molts més buits en tot el barri, i alguns de fa més d’un any. Què passa? És que Parcs i Jardins, de l’Ajuntament de Barcelona, no revisa el tema? No ho sabem, però sí tenim clar que els sagrerencs tenim el mateix dret que la resta de la ciutat a gaudir dels arbres. Qui hagi de prendre nota, que ho faci.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE LA SAGRERA • FES-TE SOCI!!

Quota soci Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DILLUNS, DIMARTS i DIVENDRES DE 18h a 20h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A Berenguer de Palou, 64-66 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com DADES: Núm. Soci/a

Nom i Cognoms: DNI

Data de naixement

Adreça: Codi postal

Població

E-mail: Telèfon:

Mòbil

Signatura:

Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb la única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Berenguer de Palou, 64-66 • 08027

30 | TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018

La relació més entranyable que tinc amb la Sagrera és que el meu pare va néixer aquí ara fa 90 anys. La més satisfactòria és que la meva filla estudia en un col·legi del nostre barri. I la més esperançadora és que el meu fill ja viu i treballa a la Sagrera.

3.- Com veus la transformació que està vivint el nostre barri? Quins aspectes positius hi trobes i quines coses poden millorar o trobes a faltar?

Els canvis o millores que succeeixen al barri depenen més de l’equip de govern que hi hagi a la Pça. Orfila i dels seus ideals. Als veïns tan sols ens queda acceptar els canvis i adaptar-nos el millor que puguem. Però, ja que m’ho preguntes, et diré que la queixa principal dels veïns és la manca d’aparcaments per als seus vehicles.

Per la resta, crec que és un barri que té de tot i bo.

4.- Què opines sobre el retard de les obres de l’AVE o sobre la pacificació de la Meridiana?

No estic segur si les obres de l’AVE estan aturades per un tema de corrupció o de pressupost, del que sí estic segur és que els veïns són els que paguen les conseqüències i els impostos, és una vergonya!!.

Pel que respecta a la “pacificació de la Meridiana” respon més als ideals dels polítics de torn en contra de la crua realitat. La idea és que els cotxes que entren a la ciutat ho tinguin difícil i optin per estacionar-se als afores.

Recordo que la plaça de les Glòries es va reconstruir amb aquesta idea ja fa molts anys i no ha funcionat.

Jo crec que la solució a l’excessiva contaminació de la nostra ciutat passa per canviar el parc mòbil a cotxes semielèctrics i no per torturar els seus conductors.

5.- Com veieu des del mercat la situació de l’aparcament i dels carrils bici que envolta el mercat?

I la zona de càrrega i descàrrega? L’Àrea DUM implantada arreu de la ciutat, seria interessant al nostre barri?

El carril bici que envolta el mercat ens ha perjudicat greument, ja que s’ha construït sobre la zona blava que ens donava servei, fins al punt que les nostres vendes han baixat perillosament. És curiós com surten missatges als mitjans de comunicació on l’Ajuntament diu que ajuda els mercats (amb els impostos propis del sector) i per darrera ens dona pel sac.

La zona de càrrega i descàrrega respon a una necessitat real del mercat. L’únic canvi que jo faria és transformar el lineal del carrer Juan de Garay en semibateria, facilitaria la descàrrega nostra i dels nostres proveïdors i, fins i tot, guanyaríem alguna plaça de zona blava.

L’àrea DUM està pensada per a una descàrrega ràpida; jo mateix la faig sevir molt quan vaig a repartir pel centre de Barcelona. Però al voltant del mercat és impensable que el camàlic, el peixater o el camió de la carn pugui descarregar tan sols en mitja hora, o que les furgonetes del “mercadillo” hagin d’estar enviant SMS a l’àrea DUM contínuament.

6.- Parlant del mercat, com veieu el seu futur? Per què tanquen parades i com es pot evitar? Com es pot incentivar l’assistència de nous compradors?

El futur del mercat passa per una remodelació i adaptació constant a les necessitats i exigències del públic, tal com passa a tot el comerç en general. Fins i tot la Maquinista ha de reformar-se contínuament per estar al dia. Les remodelacions han començat per sota, creant unes noves cambres frigorífiques espectaculars que cap comerç del barri en té de millors.

Particularment, aquest darrer estiu hem reformat i ampliat la carnisseria i el resultat ha sigut molt positiu, ja que hem hagut d’ampliar la plantilla amb dos nous treballadors per tal de respondre a la demanda comercial.

Les parades tanquen principalment per jubilacions i per manca de bons professionals.

I ajudaria molt que els compradors poguessin aparcar al costat del Mercat.

7.- Què us semblaria si les zones buides o no ocupades del mercat es dediquessin a altres activitats, com pot ser la restauració?

La idea de la restauració ja se m’ha passat a mi pel cap, fins i tot vaig demanar un pressupost al respecte. És qüestió d’asseure’s amb l’Ajuntament i parlar-ne.

TOTA LA SAGRERA 174 ABRIL 2018 | 31