Tota la Sagrera
“Portes Obertes. Inaugurem la Torre de la Sagrera”
Foto: Salvador Atance
ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES | Núm. 172 • Desembre 2017
Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Equip de Redacció: Agustí Carrillo, Jaume Matas, Xavier Basiana, Junta AVV Redacció 172: Jaume Matas Josep Barbero Districte St. Andreu Joan Pallarès-Personat Pere Solà i Gussinyer Susana Pascual Jordi Vilagut i Munt Jordi Aragonès Benjamí Mercader Agustí Carrillo M. Rosa Botinas C.N.L. St. Andreu Sergi Díaz i Villalonga Comissió de Festes Montserrat Mora Espai Jove Garcilaso Xavier Gallifa Agnès Benedicto Oller Josep M. Corominas Susanna Serra Simón Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Francisco Jiménez · 686 041 302 Foto portada: Salvador Atance Maquetació revista: Xavier Basiana & Paula Rosselló Fotografies: Salvador Atance, Benjamí Mercader, Susana Pascual, Comissió de Festes, Jordi Vilagut, Josep Barbero, Districte St. Andreu, M. Rosa Botinas, Sergi Díaz, Josep Lluís Sabaté Benavent Associació Veïns de la Sagrera: Casal de barri Torre de la Sagrera Berenguer de Palou, 64-68 avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera
EDITORIAL N. 172 DESEMBRE 2017
Casal de Barri Torre de la Sagrera, una oportunitat més per continuar fent barri La Torre de la Sagrera, també dita Torre de la Marquesa, Torre Rusca, Torre del Genovés o el Xalet, és una edificació de l’últim quart del s. XIX, dins de la tipologia de casa d’indians, d’estil neoclàssic. Va tenir una torre quadrangular, una torratxa, al seu cim fins al 1941, quan va ser eliminada. És l’únic element conservat d’un conjunt industrial format per un seguit d’addicions realitzades al llarg dels anys, especialment d’ençà de la dècada dels 1930, i del que aquest immoble en representava la peça més significativa i de major antiguitat. Primer de tot, el reconeixement a tots els que heu fet possible aquest nou equipament: veïns, veïnes i entitats del barri que han participat, a tots els equips de govern que han anat passant durant tots aquests anys, i per últim a l’actual equip de govern: Regidora, conselleres i consellers, tècnics... Moltes gràcies a tots! El Casal de Barri Torre de la Sagrera ha estat un espai llargament reivindicat per la nostra Associació, concretament des del 2002, d’això ja fa 15 anys. Llavors vam sortir dels locals del parc de la Pegaso (actualment Escola Bressol Municipal El Parc de la Pegaso) i avui, per fi, hem aconseguit que sigui una realitat. Aquest nou espai és una oportunitat per començar una nova etapa, juntament amb altres entitats a través de la Federació Torre de la Sagrera, entitat encarregada de la gestió cívica de l’equipament. Aquesta aglutina unes 600 famílies que formen part de les seves diverses entitats: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera, Drac, Diables i Gegants de la Sagrera, l’Agrupament Escolta i Guia Pau Casals, l’Associació Gastronòmica Esquenes Platejades i l’Associació Recreativa Juguem. La Torre de la Sagrera és un projecte que parteix de la base que l’equipament és un bé comú, un espai destinat a crear un lloc de trobada on els veïns i veïnes, des dels més petits als més grans, puguin compartir idees i dur-les a terme. La Torre de la Sagrera ha de ser, per sobre de tot, una aposta social i cultural per construir un barri on cadascú de nosaltres siguem els i les protagonistes! Per últim, cal afegir que les entitats som el principal factor de cohesió del barri i, per tant, us animem a tots i a totes a ser part directa del projecte de gestió. Jaume Matas. President AVV de la Sagrera
Imprimeix: Grama Graf SCCL Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.
TOTA LA SAGRERA 172 •DESEMBRE 2017 |3
2 | TOTA LA SAGRERA 172 • DESEMBRE 2017
Més ganes que mai de fer barri L’obertura de la Torre de la Sagrera s’ha convertit en una de les fites més rellevants i emblemàtiques per al Districte de Sant Andreu, perquè suposa una il·lusionant aposta pel futur i per tots els projectes de treball i de cohesió social de les entitats del barri. Després de dècades de reivindicacions, el renovat equipament marcarà un horitzó carregat d’activitats culturals i formatives, un impuls definitiu a la vertebració del barri i el seu teixit associatiu, i una projecció més intensa a tota la feina de les entitats. La Torre de la Sagrera es reafirmarà cada vegada més com l’espai de referència del barri. L’equipament permetrà reivindicar la memòria històrica de la zona: des de la fèrtil i productiva vil·la romana que pagava els seus impostos a Bàrcino i distribuïa vi per tot l’Imperi, fins a la finca d’adinerats burgesos productors de rajola i licors que hi van viure fins ben entrat el segle passat. Si fa vora de 60 anys l’empresari Joaquim Morel mirava atònit com es cremava un dels seus magatzems des d’aquella casa, tal i com es va dramatitzar durant la jornada de portes obertes de diumenge 26, ara aquelles mateixes finestres seran testimonis de la feina i les desenes de propostes de futur de la federació d’entitats. La Torre de la Sagrera ha despertat moltes ganes de fer barri, de fer proximitat i d’agermanar la tasca associativa del veïnat. Tant és així que la jornada de portes obertes va reunir gairebé un miler de persones que van voler conèixer de primera mà tots els secrets que s’amagaven entre les quatre parets d’inspiració indiana de l’edifici. La continuïtat que ha tingut aquesta torre des dels orígens de la ciutat fins ara omple d’orgull i de propostes de futur tothom que sap que La Sagrera és més viva que mai gràcies al treball de l’associacionisme. De ben segur que aviat sortiran activitats culturals, tallers formatius i passis audiovisuals o de teatre per reunir tothom sota el paraigua d’una mateixa identitat col·lectiva. La gestió cívica de l’equipament permetrà implementar un espai de trobada sense precedents al barri i, per això, des de Districte de Sant Andreu sempre es treballarà per incentivar i propiciar la gestació de projectes nous i continuistes en els àmbits veïnal, de la cultura popular, de la festa i de la coordinació entre entitats. 4 | TOTA LA SAGRERA 172 • DESEMBRE 2017
Oberta a tothom i amb segles d’emblemàtica història a les esquenes, la Torre de la Sagrera contribuirà a dotar el barri de l’espai que es mereix des de fa tants anys. La Sagrera cultural, la Sagrera lluitadora i la Sagrera més associacionista confluiran per fi en un futur comú que de ben segur es traduirà en molts d’èxits per al barri. Enhorabona, sagrerencs i sagrerenques, perquè tot comença amb vosaltres. Districte de Sant Andreu
Benvinguda al nou Casal de Barri Torre de la Sagrera Com ja sabeu, l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera sempre ha estat reivindicant els equipaments que ens manquen. L’any 2010 es va signar el denominat pla d’equipaments de la Sagrera, amb una trentena de nous equipaments i serveis previstos, aprovat pel govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona encapçalat per l’alcalde d’aquells moment, Jordi Hereu, i tots els vots favorables dels grups municipals. Aquest acord el vam signar el senyor Hereu, com a cap de Govern, i jo mateix, com a president de l’Associació en aquell moment. Un d’aquells equipaments és aquest que avui podem gaudir: un Casal de Barri ubicat en aquest petit edifici d’estil neoclàssic, també anomenat Can Rusca, Torre de la Marquesa, Torre Genovès o el Xalet, però a partir d’ara, Torre de la Sagrera. Quan el 2002 ja s’havia signat el projecte de l’Estació d’Alta Velocitat de La Sagrera, l’anomenat Pla St. AndreuLa Sagrera, van quedar afectats tots aquests entorns, naus industrials, terrenys i la Torre. Aquesta Torreta, construïda a finals del segle XIX, es deia així per una petita torreta o torratxa que sobrepassava la teulada, la qual va ser enderrocada l’any 1941 en una reforma. L’AVV va començar a demanar que aquest edifici, que semblava estar a l’espera del seu enderrocament, igual que el conjunt de naus industrials que l’envoltava, fos catalogat, ja que la seva construcció es caracteritza per una simetria amb abundant decoració. No va ser inclosa en el catàleg de patrimoni urbà, però s’ha treballat en la recuperació com si hi figurés, i un dels objectius va ser recuperar la imatge original de l’edifici, amb paviments hidràulics a la planta baixa, escala amb arrambadors, estuc al foc, paviment de graons i pintura de les voltes. Aquest edifici original tenia una superfície de 985 m2, distribuïts en soterrani, planta baixa, primera planta i golfes. Durant les obres s’ha descobert un refugi antiaeri en molt bon estat i sobre el qual l’AVV reivindica que en properes actuacions sigui museïtzat. Amb l’ampliació de la sala d’actes, o gran sala, a la planta baixa, la superfície total és de 1098,33, uns 1100m2. Tot això ha estat possible perquè l’Ajuntament, finalment, va reconèixer que aquest edifici, el més emblemàtic de la zona de naus industrials, podia esdevenir un equipament que donés servei a un barri com la Sagrera, que tan mancat està.. TOTA LA SAGRERA 172 • DESEMBRE 2017 | 5
VIOLÈNCIAS I MENTIDES
Es va encarregar a BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Municipals S.A.) i aquesta, a través d’un concurs d’idees, ho va adjudicar a qui va sortir guanyador, IF Arquitectes, amb un pressupost per a la rehabilitació de 1.927.322,33 € (IVA inclòs). La data prevista per finalitzar les obres era cap al març de 2017. Pensàvem que les podríem inaugurar per les festes de la Primavera, però com ja veieu no ha estat possible i s’han inaugurat dia 26 de novembre, dintre de la Festa Major. Amb una mica de retard, però per fi podrem gaudir d’aquest nou equipament esdevingut Casal de Barri de la Sagrera.
Partim del fet que han succeït “fets terribles a Catalunya: atacs horribles a la llibertat d’expressió i a la democràcia”, com es diu a la Revista.
Aquest equipament té a la planta soterrani, magatzem, vestuari per personal, instal·lacions i buc d’assaig. A la planta baixa hi ha el vestíbul que dona accés a la sala gran, amb l’espai per situar el bestiari de diables, despatxos, sales de reunions i l’accés a l’escala. A la primera planta, despatxos i sales de reunions, un taller polivalent i sortida a la coberta de l’ampliació. A les golfes, sala familiar i altres espais per fer activitats. També tindrem l’espai exterior per fer activitats esporàdiques.
3. Part del problema? Sí, és evident que els socialistes han boicotejat sistemàticament, a la legislatura suspesa, l’expressió democràtica de la veu de Catalunya a través d’un referèndum aprovat majoritàriament pel Parlament de Catalunya, que representa la ciutadania.
L’edifici està dissenyat per a que sigui autosuficient en energia, que sigui sostenible, accessible i confortable. Es tracta d’un equipament molt esperat i ha de donar resposta a totes les necessitats i anhels del nostre barri. Volem que sigui un espai obert, que tothom el senti seu i que estigui ple d’activitats per a gaudi i alegria de tots els veïns i veïnes. Des de l’AVV hem posat molts esforços i molta il·lusió per aconseguir-lo. Ara desitgem i esperem que el barri el faci seu i el gaudeixi amb la mateixa il·lusió. Com ja sabeu, s’ha creat una federació d’entitats, una de les quals la nostra AVV, per presentar un projecte de gestió d’aquest nou equipament. Hem de felicitar tothom que ho ha fet possible: Ajuntament, regidors d’altres mandats, regidora actual, gerents i tots els equips, i també a l’equip que ha fet possible la conservació de tots els elements originals. Sagrerencs, sagrerenques, he m aconseguit aquest equipament, però no oblidem que hem de continuar amb la reivindicació dels que encara queden per aconseguir. Mentrestant, a gaudir d’aquest! Josep Barbero. Expresident i membre de la Junta de l’AVV de la Sagrera
Referent a l’article “Ni violencias ni mentiras” d’Antonio Fortes Gutiérrez, secretari de política municipal del PSC al districte de Sant Andreu, aparegut al n.171 d’octubre de 2017, algunes consideracions:
1. És fals que «la política hagi fracassat”: funciona a ple gas amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que té tot el beneplàcit i aprovació de la formació política del senyor Fortes. 2. Reconeix almenys Fortes que “las órdenes dadas a la policía y Guardia Civil fueron un grave error, al impedir mediante la fuerza la celebración de una movilización pacífica, ya que habían tenido tiempo y medios para dar soluciones”. I en un altre atac de sinceritat, reconeix que els socialistes “somos conscientes de que, de una manera u otra, formamos parte del problema”. En aquest sentit, proposa el diàleg...
4. Diàleg? És evident que els socialistes espanyols (i els seus acòlits catalans) no han estat ni estan per un “diálogo sincero, al cual hemos emplazado tanto a las instituciones como a las fuerzas políticas”. Estan per la “unidad nacional” i en cap cas volen reconèixer avui dia -renegant de la seva història, llegiu els textos del pare del socialisme català Rafael Campalans, per exemple- el dret d’autodeterminació del poble català. En aquest sentit els socialistes són part del problema, no de la solució. 5. “Los nacionalistas en ningún momento han explicado cuál era el futuro de los catalanes”. De quins “nacionalistas” parleu? Del PSC-PSOE? De Ciudadanos? Del PP?, tots ells nacionalistes espanyols. L’independentisme, en canvi, sí que té un full de ruta relativament clar: la República catalana serà una república social i solidària, fraterna i oberta confederalment parlant, amb els pobles d’Ibèria i d’Europa. 6. “Nosotros los socialistas no señalamos a nadie y mucho menos queremos barrer a nadie”. No sembla que sigui exactament així, quan el seu subjefe, Miquel Iceta, es deixa fotografiar tot cofoi amb la plana major del xovinisme espanyol en manifestacions plenes de fans mesetaris vinguts a reconquerir un tros del territori patri. 7. L’argument de la por i de l’empobriment econòmic d’un poble pel simple fet que vol autodeterminarse per poder ser més solidari, més just i una mica més amo dels seus destins, no és de rebut. 8. Fortes acaba el seu al·legat amb una conclusió un xic enigmàtica: “para solucionar este problema social la gran mayoría hemos de formar parte de la solución pero con las mismas garantías”. Ara resulta que és un «problema social», no un conflicte de sobiranies! 9. “La gran mayoría” hem de poder votar (“formar parte de la solución”). “Votar, pero con las mismas garantías”: quines garanties, ¿les d’una Generalitat intervinguda, presos polítics, milers de policies vinguts expressament i guàrdies civils sobre el terreny, carta blanca per a una dreta nazi solta, càrrecs detinguts, batlles imputats, ferits per càrregues policials, mitjans de comunicació teledirigits i institucions confiscades? ¿Amb campanyes de por, amenaçant amb mesures il·lícites com treure les pensions dels treballadors, etc.? Vamos, hombre...!
Pere Solà i Gussinyer, ciutadà de la Sagrera, historiador, novembre de 2017 TOTA LA SAGRERA 172 • DESEMBRE2017 | 6
TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 7
A un jove, o no tan jove, home o dona, afectat per com van les coses. M’adreço a tu perquè em dius que t’està afectant tot això que passa i no voldria que et desanimessis, encara que t’haig de dir que a mi també m’afecta, però ni de bon tros em desanima; hi estic més avesat i em reafirma en les creences i en tot el que ja sabia. M’adreço a tu des de l’experiència dels anys, com un avi li parla al net o neta, un pare als fills, o potser si ets més gran, et parlo com un germà gran. Ara tu pots triar, la història és teva, mai ha estat dels qui a la primera s’han arronsat, ni dels qui han reculat; de vegades potser calia amagar-se, passar desapercebut, però la història sempre serà dels qui la volen fer. El 1714, el 1939 i en moltes altres ocasions, com ara, els catalans ens hem vist afectats per la decepció, per la repressió, per l’ofec, per les prohibicions i per l’anorreament de les nostres institucions i, aleshores, va haver catalans que van patir la presó, l’exili o la mort. D’altres es van quedar a casa planyent-se de la maltempsada, i hi hagué qui s’arrugà i fins qui va vendre’s a l’opressor. Però el 1714, el 1939 i en d’altres moltes ocasions, com ara, els catalans conscients no van defallir, van saber interpretar bé el present, traient lliçó del passat i encarant el futur amb dignitat; llavors, com ara, la gent capaç tira endavant, no rebaixa el llistó de les aspiracions, no renuncia a res i manté enlaire la senyera de la llibertat, com i de la manera que cal fer-ho.
No, els catalans no som gent d’epopeia heroica individual, gent que blanda espases i assola la terra per on passa. La glòria no rau en escriure la història amb la sang, la nostra Nació està farcida d’herois anònims, de gent de voluntat, capaç de la mobilització permanent, de reivindicar somrient, però mantenint sempre la fe i la lleialtat, el compromís, cap a la nostra causa. Em dius que t’afecta tot això, que no et concentres com abans, que li dones moltes voltes. Potser sí, potser algú, o tu mateix, t’havia engrescat massa, però no li retreguis encara, espera’t. Per a alguns seria el que volien, i en part ja ho van fer en temps passat, això d’enfrontar-nos. Dins d’uns anys la història ja dirà el què, no corris volent posar gent al lloc que no li encaixa i pensa, almenys des d’ara, que al nostre poble no li van ni els cabdills, ni els messies, ni els profetes. M’agradaria que dins d’uns dies, quan ens tornem a veure, ja no estiguis desanimat. Les ensopegades sovint serveixen, a més de per conèixer bé l’adversari i calibrar-lo, per a descobrir la grandesa del que portem al cor. La lluita llarga i tenaç fa més cobejada la victòria, però tan important com el cim és el camí de pujada, i qui no estima la pujada, en poc pot estimar el cim. Joan Pallarès-Personat. Veí, historiador i home compromès.
FESTA MAJOR DE LA SAGRERA 2017
FESTA MAJOR DE LA SAGRERA 2017 I ja hem acabat la Festa Major….amb tot el que representa: les nostres reunions per veure què farem aquest any, contactes i trucades per parlar amb els músics, reunions amb les entitats per veure què voldran fer, graelles per quadrarho tot... La nostra feina és coordinar les entitats per elaborar un programa que aquest any ha tingut més de 130 activitats per a totes les edats, gràcies al teixit associatiu tan participatiu que tenim al barri. Pensareu, quanta feina! Però el millor premi que podem tenir tots els que hem estat treballant en la preparació de la festa és la vostra participació, ja que això ens anima a seguir preparant la propera. Els sagrerencs i sagrerenques sou gent de festa i us agrada sortir als carrers i omplir-los d’alegria i diversió. Sabem que potser per a molts els ànims no eren de festa, però hem sortit a jugar, ballar, gaudir, compartir i potser a carregar les piles per encarar amb més optimisme la resta de l’any. Hi ha hagut activitats que ja estan més arrelades com el correfoc, els castelleres, la cercavila, les sardanes, les danses tradicionals, xerrades, exposicions, el matí de les escoles, les havaneres, el dinar popular, la flashmob,... El nostre pregoner, sagrerenc d’adopció, en Llorenç Santamaria. D’altres més solidàries, com la recollida d’aliments. I no ens podem oblidar de la música, amb grups com la Balkan Paradise Orchestra, Orquestra Odisea, Hora de Joglar, La Mulata, Hotel Cochambre o Miquel de Roig. Aquest any també hem tingut novetats per als més petits, com el 1r Festival d’Arts Escèniques de la Sagrera “SagreARTs”, on es feien tres espectacles consecutius en tres places diferents, i el ball a l’envelat amb els Encara Farem Salat. També hem de fer una menció especial a la gran acollida que ha tingut la campanya municipal antimasclista sota el lema “A la Sagrera No és NO”. Gràcies a tothom per viure la festa! LA FESTA SOU TOTS VOSALTRES! Comissió de Festes de la Sagrera
8 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 9
De 40 corredors a 40 curses Tinc raons per posar en qüestió la meva memòria, però també les tinc per qüestionar algunes dades. Per això, quan veig que el web de la Cursa de La Sagrera diu que el 1977 se celebrà una primera versió d’aquesta cita, però destinada a nens i nenes de fins a 14 anys, corroboro parcialment la dada. A la ment em ve al record que aquella cursa no la vaig córrer per una estranya lumbàlgia, tot i la insistència d’algun monitor de l’Esplai perquè la corregués. El que em fa ballar la memòria és que juraria que aquella cursa la guanyà un atleta que anava amb un xandall del Club Natació Montjuïc... i que era granadet.
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA I MOBILITAT El 22 de novembre, en el marc de la Festa Major de la Sagrera vam tenir el privilegi de poder compartir amb ponents d’excepció diferents visions sobre la contaminació atmosfèrica i les mesures que es poden portar a terme en el camp de la mobilitat de transport terrestre, que és l’origen del 55% dels diòxids de nitrogen i partícules en suspensió que s’emeten a l’atmosfera. La ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana afronten el repte d’implementar mesures que ens permetin disminuir els nivells dels gasos contaminants que respirem i que provoquen 3.500 morts prematures a l’any. La recent presentació de l’Informe sobre l’estat de la salut de Barcelona 2016 evidencia que el 68% de la població de Barcelona està exposada a nivells de NO2 superiors als recomanats per la Unió Europea i la Organització Mundial de la Salut, i un 97% de la població en el cas de les partícules en suspensió. Uns dies més tard de la xerrada, l’1 de desembre, va entrar en vigor la Zona de Baixes Emissions entre rondes, mesura controvertida per l’expectació que ha generat entre la població. És una mesura que ens permetrà posar a prova, durant els episodis de contaminació atmosfèrica, les alternatives als vehicles privats que no poden circular en l’interior de les rondes, fins que al gener del 2020 s’estableixi la restricció de manera permanent. 10 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
És la primera mesura de restricció que s’implementa a la ciutat de Barcelona i a l’àrea metropolitana per disminuir la contaminació atmosfèrica, però durant el debat es van posar sobre la taula dues visions, la que pensa que és una mesura tímida que acabarà implicant la renovació del parc circulatori, i que no millorarà la qualitat de l’aire fins arribar als valors necessaris, i la que veu la dificultat i l’adaptació que les persones que utilitzen el cotxe de manera habitual hauran de fer, així com les millores en el transport públic que ajudaran a fer aquest canvi de paradigma. A punt d’iniciar el darrer any del Pla de Mobilitat Urbana (2013-2018), l’Ajuntament ens informa que els nivells de diòxids de nitrogen en 3 Unitats de Vigilància Atmosfèrica de la ciutat han superat els límits legals durant el 2016. Les mesures que s’han implementat fins ara no han funcionat; fa anys que la Unió Europea va obrir un expedient per incompliment dels valors dels contaminants i no hem aconseguit disminuir-los. S’han d’implementar accions més ambicioses per poder assolir els objectius fixats i disminuir la circulació de cotxes en un 20%. Fem tard. La nostra salut fa tard i per això, necessitem solucions als problemes, que tot i que “invisibles”, són reals. Susana Pascual. Veïna i lluitadora pel medi ambient
A banda d’aquest dubte anecdòtic, tinc més fresca la memòria de la Cursa del 1978, la primera oficial; poc a veure segurament amb la d’enguany. Xip groc? No em feu riure. Ens hauria semblat de ciència-ficció que es pogués controlar l’evolució dels corredors per radiofreqüència, a nosaltres que, si no em falla la memòria, vam engegar a córrer sense línia de sortida en direcció a una inexistent línia de meta. La Primera cursa engegà just davant de l’església, quan una calçada poc rodada separava el temple de la plaça central. Avisaren que es donaria inicialment la sortida als grans; el que no advertiren és que la sortida dels més joves seria tan immediata, tot just quinze segons després. No estàvem ni formats quan algú “autoritzat”, davant l’absència de tota pistola, llançà un “ja!” tan aïllat com poc convincent. Gosaria dir que no hi havia Guàrdia Urbana, només uns quants voluntaris que a les diferents cruïlles garantien un recorregut de poc més d’un quilòmetre que, després de fer el tomb a la plaça, baixava per Garcilaso per tombar per Vallès i Ribot (llavors encara Dalmacio de Mur). Allí vaig aconseguir atrapar en Josep
Puig, expresident de l’Associació de Veïns i que més tard seria regidor de Ciutat Sostenible a l’Ajuntament. Un bon exemple de participació per a una cursa en què, amb prou feines, devíem arribar a mig centenar de corredors, pràcticament tots del barri. L’itinerari seguia per Antonio Ricardos, pujava per Portugal i tombava per Pegàs fins a la Meridiana, per acabar davallant pel carrer de les Antilles i enfilar el de les Filipines. La cursa desembocava a la plaça dels Jardins d’Elx, on calia completar la volta abans d’arribar on hi havia els “jutges” que certificaven la classificació. Per no haver-hi, asseguraria que a la cursa no hi havia ni dorsals, ni avituallaments, ni patrocinadors, ni regals per als participants. Copa per als primers classificats i manca de consciència que acabàvem de fer història, perquè convertíem aquell esdeveniment en la primera cursa popular de Barcelona. Han passat trenta-nou anys! I ens hem de felicitar, no només de la continuïtat de La Cursa de la Sagrera, sinó de com aquesta cita s’ha anat nodrint cada cop de més participants (en especial femenines). És un satisfactori reflex de com l’esport ha anat arrelant a la nostra societat, i també al nostre barri. I cal esperar que d’aquí a quaranta anys, siguin encara molts més els qui se sumin a aquesta saludable manera de celebrar la festa major. Jordi Vilagut. Veí, periodista i esportista.
Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona Cristina Clota, presidenta del Club Patí Congrés, ha estat guardonada amb la Medalla d’Honor de Barcelona, reconeixent la gran tasca que està realitzant a l’entitat sagrerenca amb la promoció de l’esport de l’hoquei patins i el patinatge artístic durant l’última dècada. El Centre Cultural Els Catalanistes ha estat l’altre premiat del Districte de Sant Andreu.Merescut reconeixement a totes dues entitats per la seva bona tasca. Moltes felicitats! TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 11
Notícies del barri > Breus Hort de la Ferroviària
Juguem! a les Pistes Poliesportives Municipals Parc de la Pegaso De la mítica fàbrica d’automòbils Pegaso a parc urbà, amb espais i racons d’ensomni, el Parc de la Pegaso ha viscut moltes històries i de nou les construïm conjuntament.
Avui llegirem que és l’api, un “sol químic de salut”, una planta comestible i sana, fins i tot els grecs dansaven amb una corona d’api al front. A més a més, és una planta molt rica en sosa i vitamina C (les fulles verdes són les més riques en vitamines). El caldo d’api va bé contra la grip i les inflamacions del coll. Podríem dir que és una planta rejovenidora. En francès es diu “céleri“, en anglès “celery”, en castellà “apio”, en portuguès “aipo” i en italià “sedano” o “appio”. L’api està sempre en el nostre clima durant els mesos de febrer i març, malgrat que avui dia el tenim sempre gràcies als hivernacles. Es trasplanta a l’abril i al maig. Si visiteu l’hort de la Sagrera trobareu de tot i ja estem plantant per a la pròxima primavera. Veureu que és molt bonic i que les famílies i els nens pregunten sobre com es planten les verdures a les persones que voluntàriament el conreen i se’n fan càrrec. En aquesta revista us presentem les seves fotos perquè els reconegueu i els doneu les gràcies per la seva bona feina. Aquestes persones són: Josep Barbero, Carlos Gil, Juan Lagruz, Antonio Mula i Jordi Aragonès. Animeu-vos a fer una visita a l’Hort que es troba al carrer Camp del Ferro, 17, a la Sagrera, Barcelona, al costat de la Biblioteca Marina Clotet Jordi Aragonès 12 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
Les Pistes Poliesportives Municipals del Parc de la Pegaso comencen una nova fase, en què des del Districte de Sant Andreu s’aposta per una dinamització esportiva, per tal que tot el veïnat gaudeixi d’aquest espai esportiu i pugui gaudir d’una variada oferta esportiva Des del mes de novembre s’ha iniciat la dinamització esportiva els divendres tarda i dissabtes i diumenges, promovent diferents activitats i usos dels espais. D’ara endavant a les pistes podreu trobar tres tipus d’usos: Activitats esportives dirigides. Ús lliure. Reserva d’espais Si voleu fer ús d’un espai en concret (pista de futbol, bàsquet o vòlei) podeu fer una reserva i utilitzar la pista exclusivament per a vosaltres. Només heu de sol·licitar a dinamitzacio. pegaso@bcn.cat o contactar presencialment amb els dinamitzadors. Altrament, si voleu gaudir de les activitats que s’organitzen, podreu consultar-los a partir del mes de febrer al taulell informatiu de les pistes o al facebook o twitter del districte. Per tot això, esteu tots i totes convidades a participar i fer noves propostes d’activitats Volem celebrar aquesta nova etapa el cap de setmana del 26, 27 i 28 de gener amb una gran festa on hi haurà activitats durant tot el cap de setmana, per a petits i grans. Esteu convidats i convidades! Servei de dinamització esportiva de les Pistes Municipals del Parc de la Pegaso
Novetats en la xarxa d’autobusos El 13 de novembre es va posar en funcionament una fase nova de la nova xarxa de bus amb la implantació de 4 línies noves d’altes prestacions que se sumen a les 17 línies posades en marxa des de l’any 2012. També entren en servei dues línies més de proximitat. El desplegament d’aquesta fase nova implica modificacions en les línies i les parades actuals. Des de TMB es comenta que els nous itineraris són els més directes i rectes possibles, dissenyats amb més eficiència i lògica i pensant sempre en la comoditat i la facilitat d’ús dels usuaris. Ara som nosaltres, aquests usuaris, els que hem de comprovar aquestes afirmacions. Les línies existents que coincideixen amb les noves línies se substitueixen per evitar duplicitats i per traçar recorreguts més rectilinis que garanteixen més velocitat i més freqüència de pas. En aquesta fase es substitueixen les línies 20, 26, 32, 36, 37, 40 i 57. D’aquestes, la 20 afecta el nostre barri veí del Congrés i passava pels límits del nostre barri, i les 26, 36 i 40 passaven pel carrer Gran de la Sagrera. Una de les noves línies que afecten el nostre barri és la V29, de Diagonal Mar a Roquetes, que passa per l’avinguda Meridiana i Garcilaso, baixant i pujant per aquest carrer per així unir la Verneda amb Dublín-Passeig Fabra i Puig. Aquesta línia substitueix en gran part a les anteriors 26 i 36. L’altra nova línia és la V31, de Mar Bella a Trinitat Vella, que substitueix en una bona part a la 40 d’abans, passant pel carrer gran de la Sagrera de camí cap a la Verneda. Per acabar, dir que hi ha un nou autobús de barri, el 191, que porta de la plaça del Congrés a l’Hospital de St. Pau, i que pot ajudar que alguns usuaris del nostre barri puguin apropar-se millor a l’esmentat hospital.
Pel que fa al canvi de parades, se n’han construït de noves i se n’han traslladat d’altres per afavorir la marxa dels autobusos, escurçar els enllaços entre línies i igualar les distàncies entre parades.
Advocat de l’Associació Davant d’algunes consultes fetes a José Antonio Melero, que s’ofereix a prestar una consulta gratuïta en el seu servei d’atenció jurídica als socis de la nostra AVV, ens ha fet arribar la següent nota on aclareix quins temes tracta en l’exercici de la seva professió, tot i que, òbviament, no hi són tots: - Matrimonial (separacions, divorcis, guardes i custòdies de parelles de fet, impagament de pensions d’aliments, etc.). - Dret civil en general (reclamacions de quantitat, desnonaments per impagament de les rendes de lloguer, comunitats de propietaris, temes hipotecaris -execucions i clàusules abusives-, successions, i un llarg etc..). De fet, el dret civil abasta pràcticament qualsevol aspecte de la nostra vida quotidiana, així que és impossible fer referència a tots els temes. - Dret contenciós-administratiu: reclamacions davant qualsevol organisme de l’administració pública. Per exemple, seria el cas d’una negligència mèdica dins d’un hospital públic, etc. - De dret laboral en té coneixements molt bàsics (no és un tema que treballi), tot i que sí és especialista en el procediment per tramitar administrativament i judicialment les pensions per incapacitat permanent. - No té coneixements de dret tributari/fiscal (impostos, declaracions de rendes, etc.), ni de dret penal. De totes maneres, estarà encantat de respondre qualsevol dubte que ens pugui sorgir al respecte d’aquests temes. TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 13
30 PASSES Joan Pallarès-Personat. El Dr. Puigvert de La Sagrera
El doctor Puigvert, Antoni Puigvert i Gorro, insigne uròleg de fama universal, amb una immensa obra que perviu en l’actual Fundació Puigvert, era fill d’un metge, Salvador Puigvert i Jové, el qual acabaria sent metge a la Sagrera.
El Dr. Salvador Puigvert havia nascut el 1872 al poble de Seròs, al Segrià, i després de llicenciar-se en medicina, exercí en diversos indrets rurals, fins que va anar a parar a un poblet de 1500 habitants, totalment rural, amb algunes cases d’estiuejants, a la riba del Besòs, Santa Coloma de Gramenet. Allà, casat amb Victòria Gorro, naixeria el seu primer fill el 1905, Antoni Puigvert, que seguiria les passes del pare respecte a la medicina. Als pocs mesos, la família va traslladar-se a Sant Andreu, al carrer Santa Teresa, avui Montpeller, on el futur uròleg universal va viure fins acabar la carrera de medicina l’any 1928. Salvador Puigvert, metge de Sant Andreu, havia obtingut una plaça com a metge als serveis municipals de sanitat de l’Ajuntament de Barcelona i va participar també en política.
MISTERIS DEL DISTRICTE
Un centre esportiu virtual
Va ser candidat en les llistes dels Republicans Radicals, com ho va ser el sagrerenc Dr. Gispert, i va militar en les seves files.
En temps de la República, el Dr. Salvador Puigvert i Jové va traslladar-se a viure al primer pis del carrer Gran de la Sagrera, llavors número 154, un número que correspondria en la numeració actual al davant mateix de la fàbrica de La Hispano Suiza, avui Parc de la Pegaso, no gaire lluny de la casa del seu company el Dr. Bonaventura Gispert. Exercint com a metge a la Sagrera, el Dr. Salvador Puigvert va morir als 65 anys a casa seva a la Sagrera, el 21 de juliol de 1937, quan feia un any que havia començat la guerra, i va ser sepultat, sense cerimonial en ser temps de guerra, al cementiri de Sant Andreu. La seva esposa, Victòria Gorro, va morir vint anys més tard, a l’octubre de 1957; però ella, aleshores, ja havia retornat a Sant Andreu, tenint lloc la cerimònia de comiat a la Parròquia de Sant Andreu i l’enterrament, junt al seu espòs, al cementiri local.
La Marisa Grera, la nostra veïna de primera, ja ho advertia fa uns mesos en la seva secció habitual de la revista que teniu a les mans: la construcció que hi ha a la Rambla Onze de Setembre cantonada amb el carrer Virgili és realment molt estranya. Un seguidor seu ja ho verbalitzava amb la següent frase que cito textualment: “Això què cony és? i... per a què serveix?”. (veure n. 163) Un servidor no podia defugir el repte de trobar explicació a aquest misteri, malgrat que malauradament altres misteris més urgents han passat per davant, però ja tocava que s’hi donés una resposta. Encara que no ha estat fàcil, ha calgut un veritable treball de camp, cercar, investigar sobre el terreny fins a trobar la resposta, que de fet és allà mateix, però ben amagada; és a dir, que si no t’hi fixes no la veus. Uns infants que feien bon ús de la instal·lació van ser la clau per desfer l’entrellat. Estem davant d’un assaig, que no han volgut fer públic, no vagi a ser que els surti malament com el cas de la macroilla del Poble Nou. L’assaig consisteix en un poliesportiu minimalista com n’hi ha pocs, i a més, a distància, quasi virtual, en el rètol hi llegim que és de la Sagrera... sense ser-hi! Estimada Marisa, fixa-t’hi bé què hi anuncia el rètol. No és un pavelló a la manera clàssica, tenim el privilegi de tenir el prototip dels Centres Esportius del futur. Farem història! En els annals de l’esport s’hi llegirà: El barri de la Sagrera va ser el primer en acollir els actuals “poliesportius boutique.” SEID (Sagrerenc Eufòric i Divulgador)
Jose Antonio Melero López
NOU SERVEI JURÍDIC
Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta. La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns. Dia: segon dilluns de cada mes. Horari: de 18 a 20h.
Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h Dissabtes de 9h a 14h
Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dimarts, dijous i divendres de 18 a 20h.)
Fes publicitat, fes barri 14 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 15
DANSA TRADICIONAL CATALANA
Qui ha estat fonamental en aquest tema és l’Obra del Ballet Popular, entitat cultural sense ànim de lucre constituïda el 1950. És una federació d’entitats de dansa catalana, com esbarts i agrupacions sardanistes. En uns moments molt difícils va ajudar a mantenir viva aquesta part de la cultura catalana. El 1957 va organitzar el primer Aplec d’Esbarts a Montserrat, i a partir de llavors cada any n’aplega un munt per ballar algunes de les innombrables danses tradicionals dels nostres pobles catalans. Aquest curs serà el 6 de maig i us recomano que aneu a veure’l, us agradarà.
Una de les coses que més m’apassiona és la dansa, en totes les seves formes i estils, és per això, que he dedicat gran part del meu temps a ella i especialment, des de l’any 1980, a la dansa tradicional catalana, perquè per a mi és molt important donar a conèixer aquesta part de la cultura del nostre país. La sardana és la dansa popular més coneguda i ballada arreu de Catalunya. Actualment, durant tot l’any pots trobar places on la gent de forma espontània pot ballar sardanes, acompanyada pel grup de músics que formen la Cobla, sobretot en les Festes Majors, Aplecs, Trobades, Festes de Primavera... A part de la sardana, a Catalunya som molt rics en balls tradicionals, ja que molts dels nostres pobles tenen una dansa que es ballava antigament, i que encara ara es pot ballar per a la Festa Major del mateix poble. Aquestes són les anomenades danses vives, però que com les sardanes, també es poden ballar en trobades, aplecs i festes, i aquí és on entra el món dels esbarts. L’esbart és un grup de persones que es troba per assajar i ballar aquestes danses tradicionals catalanes. Sense la constància dels seus dansaires, moltes d’aquestes danses haurien desaparegut.
Nosaltres aquí a La Sagrera també hem posat el nostre granet de sorra, gràcies a en Jordi Torras, que fou director de l’escola especial del Casal Parroquial del Crist Rei, el qual l’any 1978 va tenir la idea de fundar el nostre Esbart Infantil l’Estel. D’aquesta manera, molts nens i nenes del barri han tingut l’oportunitat de conèixer aquest món cultural i tradicional del nostre país. L’Estel, però, no sempre ha estat només infantil. En anar creixent els nens i nenes, també ha estat juvenil, i algunes vegades hi ha hagut grups de pares i mares que també han ballat. Durant aquests anys hem participat en diferents aplecs i trobades, hem anat a residències d’avis i hospitals, a festes majors i festes de la primavera, dels nostres i d’altres barris, i des del 1982 a l’Aplec d’Esbarts a Montserrat. En aquests moments som un grup de noies i un grup de petits que ens agradaria ampliar. Des d’aquí faig una crida perquè us animeu i vingueu a ballar, vosaltres i els vostres fills. La nostra seu és al Casal Parroquial del Crist Rei. Us hi esperem! Maria Rosa Botinas. Veïna i responsable de l’Esbart Infantil l’Estel
JUGUEM EN CATALÀ El joc és molt important en el desenvolupament dels infants, perquè facilita el desenvolupament de capacitats com ara la creativitat, la memòria o l’atenció. A través del joc aprenen a prendre decisions, relacionen experiències viscudes amb altres de noves i es relacionen amb familiars i amics. El joc és un espai que facilita l’aprenentatge de la llengua, ja que s’adquireix d’una manera natural i espontània. Per això és important que el català sigui present en l’àmbit de les joguines i els jocs, però aquí la tasca de normalització lingüística encara ha de recórrer un llarg camí, d’una banda, sensibilitzant els consumidors (infants, nois i noies, ludoteques, mares i pares...) i de l’altra, conscienciant el sector de les empreses productores i distribuïdores. La campanya I tu, jugues en català?, del Consorci per a la Normalització Lingüística, dona a conèixer l’oferta de jocs i joguines en català per potenciar l’ús de la llengua catalana en aquest sector. Els establiments que s’hi adhereixen (des del 2013, més de 400 botigues de tot Catalunya) s’identifiquen amb una capsa vermella i es comprometen a fer visibles els jocs i les joguines que incloguin el català. A més, el CPNL també ha tancat acords amb fabricants de jocs per promoure l’ús del català en aquest àmbit. Què diu la normativa pel que fa als usos de la llengua catalana en els jocs i joguines? «Les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequat dels béns i serveis.» Això implica que les empreses tenen l’obligació de garantir aquest dret dels consumidors. Les dades obligatòries són les instruccions de funcionament i muntatge, les informacions descriptives de les joguines i les advertències de seguretat, salut o perill. Aquesta informació es pot expressar gràficament, però si hi ha part escrita ha d’estar com a mínim en català, a més de les llengües que el fabricant consideri adients. Si una joguina comprada a Catalunya no té aquestes informacions en català, incompleix la normativa.
CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05 armeriapujol@gmail.com 16 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840 TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 17
BENEFICIS DE L’APRENENTATGE MUSICAL PUBLICITAT
Diversos estudis realitzats per experts a tot el món han demostrat els enormes beneficis de l’aprenentatge de la música en nens i nenes a edats molt primerenques, fins i tot en el cas dels nounats. De fet, s’assegura que la música es va adquirint de forma completament natural a semblança de l’adquisició d’una llengua materna. Així, resulta molt important que la música s’adapti a cada nen en particular, en funció dels seus propis gustos i habilitats. Un vegada instal·lada en el cervell infantil, una certa capacitat per comprendre, molt ràpidament podrà desenvolupar-se l’anomenat llenguatge musical, això és, el complex món de les notes i els ritmes. Si es comença des de petit a estudiar música, s’adquireix un determinat pensament que caldria qualificar com a musical. D’aquesta manera, no solament es tindrà més facilitat per a tocar instruments o compondre, sinó també una major sensibilitat a l’hora d’escoltar. Així mateix, la música és una eina indispensable per a l’expressió personal del propi individu. En nens molt petits, l’adquisició musical es treballa mitjançant el joc, descobrint els sons de diferents instruments i, fins i tot, objectes corrents. Molts dels professors canten melodies o ritmes sense paraules esperant una determinada resposta per part del nen. D’aquesta manera, s’afirmaria que el propi individu ja ha començat a compondre (crear música). D’altra banda, l’adquisició musical afavoreix l’aprenentatge d’altres matèries adjacents, tals com les competències en lectura, expressió verbal, llengües estrangeres o fins i tot matemàtiques. En conseqüència, augmenta igualment el rendiment acadèmic en afavorir 18 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
la creació d’un pensament que podríem denominar “despert”. De forma paral·lela, l’aprenentatge musical afavoreix el sistema nerviós de l’infant i desenvolupa tots dos hemisferis del cervell, augmentant-ne les seves connexions neuronals. El nen adquireix una millor consciència del seu propi cos, a través del ritme, amb el que es beneficien les habilitats motores i físiques. La intel·ligència musical a la qual arriba l’infant es divideix en diversos nivells: els components afectius, els components sensorials i els components formals. Cada aspecte incideix en el desenvolupament de diferents facetes de la música com són la composició, l’escolta activa i la interpretació. Finalment, la música fomenta la personalitat de l’individu fent-lo conscient de la seva pròpia capacitat d’iniciativa i creativitat i, d’altra banda, possibilita la interactuació social amb els seus companys de classe de manera que germina en ell l’esperit col·laboratiu. Així mateix, millora les capacitats de concentració, d’assimilació i retenció. Diversos estudis realitzats als Estats Units han revelat que els alumnes estudiants de música aconsegueixen millors resultats acadèmics en llengües, matemàtiques i ciències, que la resta de companys. La música, doncs, estructura el pensament i dona eines molt valuoses per al desenvolupament integral de les persones, a diferents nivells i en totes les etapes de la vida.
PERRUQUERIA
MAR-I-BEL
Tel. 93 352 29 63
PUBLICITAT
C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona
Sergi Diaz i Villalonga. Veí i director de BCN Fusió, Escola de Música
BCN Fusió, Escola de Música TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 19
L’Àrea infantil de la Biblioteca LA SAGRERA - MARINA CLOTET Per Montserrat Mora
Situada a la planta baixa de l’equipament, és la zona de la biblioteca destinada als més petits, als joves fins a 13 anys, als adults que els acompanyen i a les persones interessades en els llibres per a infants. Aquest espai disposa d’un fons documental molt variat en tot tipus de formats: llibres de coneixements, llibres d’imaginació, còmics, revistes infantils, DVD de pel·lícules infantils i música (CD i DVD musicals). Destaquem quatre centres d’interès on els materials es troben separats i diferenciats de la resta: - Racó de mares i pares: especialment pensat perquè les mares i els pares puguin trobar informació sobre creixement, educació, salut, lleure i d’altres temes d’interès relacionats amb els seus fills. - Transports Ferroviaris: on podreu trobar diferents tipus de llibres relacionats amb el món dels ferrocarrils, trens, tramvies, metros, etc. classificats en 2 grups: llibres de coneixements on s’explica què és un tren i les seves parts, i llibres d’imaginació amb contes i DVD on el tren és el protagonista de la història. - Àlbums Il·lustrats: aquells llibres on les imatges seran la primera galeria d’art de l’infant. A més a més de llegir, a la Àrea infantil també es pot navegar per Internet, escoltar música o mirar una pel·lícula. - Petits lectors: aquest espai s’adreça als més petits de la casa, a aquells pels quals la lectura és encara mirar, escoltar i compartir el llibre amb l’adult (de 0 a 4 anys). Els infants poden tenir el carnet de préstec des del primer dia de vida. Per a utilitzar l’espai de petits lectors és important la presència constant d’un adult responsable al costat de l’infant i no perllongar l’estona de lectura més enllà de la seva capacitat de mantenir l’atenció. A més a més de llegir, a l’àrea infantil també es pot navegar per Internet, escoltar música o mirar una pel·lícula. Així mateix, cada mes oferim diverses activitats gratuïtes per a infants i joves de diferents edats:
-Club de lectura de còmic, els nens i les nenes es reuneixen una vegada al mes, el tercer dilluns de mes, i dediquen la trobada a parlar sobre les seves impressions arran de la lectura d’un mateix còmic. -Tallers i manualitats, aquests tallers infantils reben el nom de Tallers de descoberta. Es divideixen en 2 grups: els tallers Enreda’t en l’acció quan s’adrecen a la divulgació de les àrees de coneixement i els tallers Mots en joc quan són de caràcter literari. - Narracions de contes, on cada narrador té el seu estil propi. Aquestes activitats reben el nom de Sac de Rondalles o Llibres a escena. L’altra eina principal de dinamització de la lectura, concretament del fons, són les exposicions. Aquestes poden ser de diferent tipologia: - Per celebrar efemèrides relacionades amb el món de la literatura infantil: naixement d’un autor, aniversari de la publicació d’un llibre, premis literaris o d’il·lustració, etc. - Per recordar celebracions o èpoques pròpies de l’any: Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi, la tardor.. - De temàtica lliure i relacionada amb el món de la Literatura Infantil i Juvenil (LIJ); per exemple llibres i les seves adaptacions cinematogràfiques, les pors infantils, la literatura infantil japonesa... - I en general, qualsevol tema que interessi prou. Dins dels programes de formació d’usuaris destaquen les visites escolars. Totes les escoles de la Sagrera que ho sol·liciten venen amb els seus alumnes a visitar la biblioteca. Els expliquem el seu funcionament i les normes de comportament, els recursos que hi poden trobar i els donem temps lliure per llegir, mirar contes i fer préstec. En finalitzar la visita, fan un recorregut per l’Hort-Jardí Urbà La Ferroviària. Per cert, recordeu que el 22 de desembre a les 18h farem l’activitat Com ser un bon patge reial. Cal inscripció prèvia. Us hi esperem!
Fes publicitat, fes barri 20 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 21
ESPAI JOVE GARCILASO Arriba el Nadal, i a l’Espai Jove Garcilaso el volem compartir amb vosaltres.
Enguany sols tanquem els dies 2 i 3 de gener, els altres dies, o són festius o estem oberts per a que tots els joves d’entre 12 i 35 anys pugueu venir a passar l’estona, a crear, a inventar, a fer propostes, a engegar projectes, a jugar, o a fer allò que més us vingui de gust. Aquí estarem nosaltres per acollir-vos i acompanyar-vos si ho necessiteu, com sempre. I mentre, que ho sapigueu, el dia 15 de desembre a la tarda farem una gran festa de Nadal oberta a tots els qui vulgueu assistir, us hi esperem a les 18’00h, celebrarem el Nadal o el solstici d’hivern o l’arribada del fred... El cas és que celebrarem i ens ho passarem molt bé. I els que tingueu ganes de fer tallers no us perdeu les nostres propostes: Ioga Pilates Danses urbanes Dansa contemporània Guitarra I molt més. Però recordeu, les inscripcions comencen el dia 22 de desembre i acaben el 12 de gener, no us les deixeu escapar, trobareu més informació al nostre web: http://espaijovegarcilaso.org/
Fes publicitat, fes barri 22 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
CAMPANYA de JOGUINES 2017 - 2018 “ESTIMATS REIS MAGS, AQUEST ANY VULL...” No tots els nens i nenes del barri tenen recursos per fer arribar les seves cartes als reis... La campanya de joguines de la parròquia CRIST REI, vol un Nadal digne per a tots i totes. I tu ens pots ajudar!! Col·labora amb nosaltres portant: joguines noves (de 0 a 12 anys) i paper de regal al CASAL PARROQUIAL de CRIST REI els dies: 27 i 28 DE DESEMBRE de 17h a 19:30h 2,3 i 4 DE GENER d’11h a 13:30h Per a tu no és res, per a ells ho és tot.
TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 23
Un dia més a la Sagrera Avui farem tard, pensava l’avi Tomàs mentre cridava el nom del seus nets, Àlex i Clàudia, amb tota la força que uns pulmons de 89 anys li permetien. El seu fill i la seva jove ja feia hores que havien sortit de casa per anar a treballar, deixant-li a ell la responsabilitat de dur els nens a l’escola. El primer obstacle era travessar la Meridiana amb els nets de 9 i 12 anys. Seria més fàcil si anessin agafats de la mà, un a cada costat, però això era una utopia, per la qual cosa va decidir, ja des de principi de curs, travessar-la per sota aprofitant els accessos del metro. Hi ha ascensor, fantàstic per als genolls de l’avi Tomàs, i rampes d’accés pel carrer Hondures que acceleren divertidament els monopatins dels nens . Unes gotes de suor baixaven lliscant pels pèls de les patilles i un color vermellós li omplia la calba a causa de l’esforç dels últims metres d’arribar a la porta de l’escola. Allà estaven les mares i pares acomiadant-se dels respectius nens, i alguna àvia, que temps abans hauria d’haver estat com un tren, pensava l’avi Tomàs. Però no tenia temps per lligar ara, ja que l’esperaven al centre cívic del carrer Martí Molins, a “La Barraca “, on feien una xerrada cultural sobre el naixement del barri de la Sagrera. Podria ser interessant, li faria recordar vells temps, el tren de carbó, l’hort del seu pare, els sacs de patates… En sortir de la xerrada se sentien uns crits que no podien ser d’un altre lloc que de l’Associació de Veïns, on sempre estan debatent i discutint, algun dia hauran de venir els mossos per posar ordre! On sí que hi havia bon ambient era a la sala de la Comissió de Festes de la Sagrera, plena de noies i nois que tan sols amb un xiulet ja es posen a ballar. Però el seu instint de supervivència es posa en guàrdia en sentir olor de fum abans de sortir del local. Guaita per tot arreu buscant d’on sortia el foc, fins que va llegir un rètol: “Dracs, Diables i Gegants de la Sagrera”; aquells minyons duien l’olor de fum a la pell i dintre seu hi ha una flama que no s’apaga mai i són la pólvora de totes les festes . Sempre va a esmorzar al “Rincón de Honduras”, més que res pel cambrer, que ja té tres fills i així l’ajuda a mantenir-los. Davant es troba la Nau Ivanow i sempre pots veure sortir algun que altre artista i demanar-li un autògraf per a la seva jove que s’empassa totes les sèries que fan a la tele. Animat per l’esmorzar, l’únic àpat del dia que no li controla ningú, entra a la Nau tot xiulant 24 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
com si fos un jubilat despistat. Allà, a l’Espai 30, troba l’associació de fotografia, la qual té les parets plenes de fotos del barri, a excepció d’una; és la d’una noia, portada del mes d’octubre, a la qual segur que li van fer la foto durant l’estiuet de Sant Martí, per la poca roba que duia. Ara tocava anar cap al mercat de Felip II, lògicament carrer amunt i així aprofitar per segona vegada el pas subterrani del metro. Sempre m’ha agradat el bullici del mercat, pensa, pel fet que et trobes a mig barri comprant i saludes a tothom. El que no m’agrada és que ara cobren les bosses de nanses, tant bé que anaven per recollir les escombraries de casa!! Sortint del mercat hi ha el Centre Garcilaso. No sé ben bé què fan, el cert és que sempre està ple de gent jove. Tant de bo hagués tingut un lloc així quan jo era jove; els joves d’ara no saben la sort que tenen. Després de fer la migdiada toca anar a recollir els nens. No sé com ho fan, però surten amb més energia de la que han entrat. Per sort, a l’Àlex li toca anar al Cau, a l’Agrupament escolta i guia Pau Casals, i a la Clàudia a l’Esplai la Sagrera, tots dos al Casal parroquial, així tindré una mica de temps per tornar a Martí Molins per acompanyar l’àvia Mercè a l’associació Mirada de Dona a fer un curs d’Internet compaginat amb un de “punt de creu“. El que passa amb tantes activitats femenines és que després a la nit està cansada i no té ganes de fer res . Abans de sortir em trobo amb els nois del SAAC que ja fa temps que em van darrere perquè els assessori. Trenta anys d’associacionisme comercial sobre les seves espatlles fan molt de respecte. També passa el mateix amb AFA i FEDAC Sant Andreu, però no té temps, els nets són el primer. L’Àlex ja surt del Cau i ha d’anar una estona a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet per agafar documentació per un treball de l’escola i la Clàudia demana a crits una dutxa, sopar i dormir. Per fi s’acaba el dia! Sopar amb la Mercè i donar gràcies a Déu per un dia de més que li ha donat de regal dins d’un barri tan maco com la Sagrera.
Xavier Gallifa. Comerciant del Mercat Felip II
FINISTERRE!! Una dona del barri Era petita, i vaig fer la primària a l’escola “Octavio Paz”, abans “Miguel de Cervantes”. A casa vivíem al Clot, districte de Sant Martí, però anava a l‘escola al barri de Sant Andreu, és a dir, que sempre he viscut en els límits dels barris, el que m’impedia tenir unes senyes d’identitat prou definides. Actualment sóc del barri de la Sagrera, i també visc en el límit, just a tocar del pont de Calatrava, a les perifèries! Com deia, anava a l’escola Octavio Paz, el que era tota una experiència, perquè en el trajecte molt sovint pensava... més enllà de l’escola, la frontera, el carrer Biscaia i Espronceda, eren el meu Finisterre! Com és natural, a l’escola apreníem moltes coses i me n’havia quedat gravada una que per a mi era important, la idea de les persones que pensaven que la Terra era plana i més enllà del mar era la fi del món. Com que no en sabia més, la cosa era ben clara, allò que no es coneix no existeix; per tant, aquell barri, que per a mi era desconegut, resultava innecessari. Quin riure! Quina ironia! Com en dona de voltes el món, curiosament rodó!! I ara sóc aquí. La Sagrera m’agrada! és un barri de gent, de gent que es mou! N’hi ha per tot arreu, gent treballadora, gent gran, avis i joves, i molts infants. Tothom corre, uns a l’escola, altres al treball, jovent que juga a les places i altres que van festejant. Negocis que venen i se’n van. Persones de sempre, altres que van arribant, siguin de prop o bé llunyans. Hi ha escoles, parcs i carrers grans i petits. També teatre i fins i tot més d’una coral; biblioteca i Centre Cívic i tot allò que permet una activitat cultural. Comerços i xarxa de transports. Amb racons que remeten a la història i altres que parlen de futur: La Sagrera es mou! Però jo no coneixia tot això del que seria el meu barri, així que el primer que vaig fer quan vaig saber que ja viuríem aquí, va ser anarlo a descobrir: veure quines escoles hi havia, comerços i mercat, si hi havia centre cívic, residències d’ancians, centres de dia, on seria el CAP i les farmàcies o la parròquia que ens corresponia, i ai las! resulta que no era Sant Joan Bosco, que potser seria la més propera, sinó Crist Rei, i cap allà que vam anar. Crist Rei per a mi ha estat el meu centre neuràlgic del barri, perquè jo tinc tendència
a anar en direcció contrària. Els meus pares viuen al Clot i les meves amistats no eren del barri, però Crist Rei, amb tota la seva vida comunitària, ha fet que em relacioni amb gent del Districte i m’ha fet més gran la realitat del barri; ara el conec més i l’estimo més, m’hi sento compromesa. Que què m’agrada de la Sagrera? Sobretot, en el meu cas, l’Esplai! Tenim un nen i una nena, de 9 i 11 anys, que van a una escola pública del barri; però els pares vam creure que necessitaven un espai en què poguessin aprendre, més enllà de l’escola, a compartir tot jugant, reforçar aquells valors que ja podien veure a casa, conèixer el barri a través de les diverses activitats i participar en tot el que els pot correspondre per la seva edat. Per això, des que són petits assisteixen al Casal parroquial de Crist Rei. Jo també hi he sortit guanyant: amb ells he conegut la plaça Massadas i totes les activitats que pot arribar a acollir, la mal anomenada “plaça de les rates”, el parc de la Pegaso, el Centre Cívic La Barraca... i totes les festes associades al barri que conflueixen a la parròquia i al seu centre social. Sí, “social”, perquè acull tot un grup d’entitats i moviments que, moguts per l’ànim de compartir, són un servei al barri. El Casal parroquial, al meu entendre, és un Centre que acull tota la vida de la comunitat de Crist Rei i el seu voltant, per aquest motiu hi ha activitats relacionades amb la vida de la comunitat cristiana, tallers de diversos aprenentatges, el grup de l’esbart dansaire, a la vegada que ofereix espai a diferents iniciatives particulars i col·lectives de caire social o formatiu. I també la Parròquia de Crist Rei! Des del primer dia que el meu marit i jo vàrem posarhi els peus ja se’ns va acollir. De seguida se’ns va demanar la nostra participació activa en la litúrgia; quan ja vàrem ser pares vam participar a l’acció pastoral, coordinació de serveis, etc., en els quals col·laborem des d’aquells primers moments. Feina sí, és clar!, però amb una riquesa impressionant, la que fa que et sentis implicada en un projecte i el lloc que la fa possible! Ara sento que el barri és l’espai, les persones, l’escola, el casal, la festa, acompanyar l’altre, sentir amb l’altre, riure o plorar amb l’altre i també, per a nosaltres, celebrar amb tots els altres la fe des de la comunitat parroquial. Agnès Benedicto Oller. Membre de la comunitat del Crist Rei 25 ! TOTA LA SAGRERA 171 •OCTUBRE 2017
La SAGRERA • BCN Desembre 2017
! a r u t l u C a l e d es d a n o l e c r a B r a d r Desbo
20 anys de NAU IVANOW ESPAI 30 5 anys d’ESPAI 3 anys de NAU BOSTIK FEM CULTURA! FEM CIUTAT!
26 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 27
AROMATERÀPIA COM A MEDICINA COMPLEMENTÀRIA BENEFICIS PER A AQUEST HIVERN
AIXÒ... QUÈ ÉS?
Una de les preguntes que m’han fet més vegades a la meva vida, quan algú s’assabenta que sóc metge, és on treballo i quina especialitat tinc. El pas dels anys m’ha fet preveure la cara que posarà el preguntant quan respongui a la segona qüestió. Serà d’estranyesa, dirà simplement un ah!!…; altres demanaran “això què és?”, i els seguidors d’alguna sèrie televisiva, allò de... com els de la sèrie... Doncs crec que ha arribat el moment d’explicar-ho per escrit quan dic: sóc patòleg. Tothom sap què fa un metge general, un cardiòleg, un traumatòleg o un cirurgià; però... per què no sap què fa un patòleg? Doncs perquè normalment no té contacte amb els malalts i, per tant, moltes persones desconeixen la seva existència. Si féssim un símil del funcionament d’un hospital i una obra de teatre, el patòleg està entre les bambolines, i els metges clínics i cirurgians serien els actors de l’obra. Quina és la funció del patòleg? Si seguim amb el símil, en molts casos és el director o el traspunt de l’obra, ja que la seva feina és fer el diagnòstic morfològic de la malaltia, per tant els clínics demanen en molts casos l’ajuda d’un diagnòstic patològic per arribar al seu diagnòstic clínic i un cirurgià o un oncòleg no començarà cap intervenció ni tractament oncològic si no té el diagnòstic signat per un patòleg. Per tant, el patòleg actua com el notari de l’hospital. El diagnòstic el fa estudiant teixits o cèl·lules (estudi histològic o citològic) que s’obtenen a través de biòpsies (petites mostres de teixits) ja siguin superficials, en el cas de la pell, o orgàniques (per endoscòpies i quirúrgiques). Igualment, totes les mostres, que són extretes en el quiròfan, són estudiades per confirmar el diagnòstic morfològic i establir factors pronòstics i predictius de la malaltia, sobretot en el casos de càncer. En el cas de les citologies, les mostres són líquides o rescats de superfícies corporals. L’exemple més conegut és la citologia cervico- vaginal en les dones per prevenir el càncer cervical uterí. Un altre estudi són les autòpsies clíniques amb la finalitat de conèixer l’evolució de la malaltia i servir com un dels controls de qualitat del funcionament de l’hospital. 28 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
És ben cert que els olis essencials cada vegada estan més presents a les nostres cases gràcies al benestar i la salut que ens aporten, per tant podem dir que l’aromateràpia, és la nova ciència que està en auge.
“Imatge tissular i cel·lular d’un càncer”.
Els serveis de patologia estan integrats per diversos laboratoris amb personal de diferents titulacions: patòlegs, biòlegs moleculars, genetistes i, sobretot, personal tècnic especialitzat en cada àrea. Es diferencien del laboratori de sang i bioquímica, en què amb aquests analitzadors automàtics dones unes xifres (glucosa, colesterol, etc.) i és el metge qui interpreta els resultats; en canvi, en el cas de patologia és el patòleg el que interpreta les imatges del teixit o de les cèl·lules amb l’estudi al microscopi, ajudat per múltiples tècniques, integrant tots els resultats, enviant l’informe al metge sol·licitant. Els coneixements de l’Anatomia Patològica van començar el segle XVII, quan varen poder fer-se disseccions anatòmiques i es va veure que les malalties alteren la morfologia (forma) dels òrgans. D’igual manera, amb l’aparició del microscopi es va observar que els teixits i les cèl·lules estan alterats per les malalties i aquestes alteracions són les que donen el símptomes (dolor, febre, etc). L’Anatomia Patològica acadèmica està encara vigent, sent una assignatura de la carrera de medicina que estudia les causes, mecanismes i morfologia de les malalties. Finalment, dir que la patologia diagnòstica va néixer al segle XIX, i de la mateixa manera que hi ha patòlegs clínics, hi ha patòlegs veterinaris, forenses o fins i tot paleopatòlegs. En la recerca mèdica l’Anatomia Patològica és una eina fonamental. Recordeu que el nostre premi Nobel Santiago Ramón i Cajal era professor de histologia i Anatomia Patològica. Josep Maria Corominas. Veí i metge
Aquest terme el va utilitzar per primera vegada en 1928 un bioquímic francès, René-Maurice Gattefossé. Segons l’escola francesa l’aromateràpia científica és la ciència que utilitza els olis essencials bioquímicament definits per via atmosfèrica, cutània o oral per prevenir, alleujar símptomes o tractar diverses afeccions i patologies en homes o animals. És una teràpia eficaç, natural i de qualitat que complementa perfectament altres teràpies i es recolza en dades científiques sòlides. Però, què és un oli essencial?Un oli essencial és l’essència volàtil d’una planta o arbre aromàtic que conté una gran quantitat de molècules aromàtiques amb diverses propietats terapèutiques. L’extracció és principalment per corrent de vapor. Quin és el millor oli essencial? - 100 % íntegre -> destil·lació completa - 100 % natural -> lliure de molècules sintètiques - 100 % pur -> exempt d’altres olis essencials bioquímicament similars - Quimiotipat (o bioquímicament definit) Què significa aquest concepte de quimiotip o raça química? Es denomina “quimiotip” la variació de les composicions de les plantes aromàtiques i sovint la molècula que té major presència en un oli essencial; és la vertadera identitat de l’oli essencial. Dos quimiotips del mateix oli no solament tenen propietats diferents, sinó també una toxicitat variable. Per exemple: Thymus vulgaris qt Tujanol (farigola QT tujanol). Tolerància cutània òptima. Thymus vulgaris quimiotip Timol (farigola QT timol). Càustic per a la pell. Camps d’aplicació i beneficis dels olis essencials Són molt eficaços en nombrosos i variats dominis: patologies víriques, bacterianes i parasitàries, amb independència de l’òrgan afectat; afeccions inflamatòries i doloroses de músculs i tendons, articulacions..., però també per trastorns vinculats al sistema nerviós.
2) Esprai purificador de l’ambient amb olis seleccionats i amb propietats antivirals, antibacterianes i antisèptiques:
Elimina el virus de la grip en 30 segons i bactèries i fongs en 5 minuts Refresca l’atmosfera i treu les males olors. Limita les fonts d’al·lèrgies.
3) Càpsules d’olis per poder afrontar els canvis climàtics. Si els sistemes de defensa funcionen adequadament ens prevenen de diversos riscs de salut (refredat, nas tapat, gola vermella, herpes labials…). Hi ha càpsules amb una barreja d’olis essencials destinades a aportar un reforç ràpid a l’organisme, ja que ens reforcen les defenses naturals. 4) Si no volem prendre quelcom oral, hi ha una barreja pura d’olis QT 100% biològics que pot ser utilitzada per via atmosfèrica, directament sobre la pell o fins i tot per via oral. Permet tonificar l’organisme, estimular les defenses naturals, millorar i alleujar la gola irritada, és excel·lent per a una pell sana i també pot utilitzar-se per les petites ferides quotidianes. 5) Difusors ultrasònics, amb hidrodifusió i micronebulitzador: Purifiquen l’aire. Humitegen lleugerament l’atmosfera. Milloren les característiques olfactives de l’entorn quan els afegim barreges d’olis essencials 100% purs i naturals, com l’eucaliptus.
Conclusió Sota cap concepte aconsellarem abandonar un tractament prescrit per un professional de la medicina, per utilitzar únicament olis essencials. Malgrat això, sí que podrem ajudar a combatre la malaltia amb major rapidesa. Per tant, la medicina convencional i l’aromateràpia es poden utilitzar, segons el cas, de forma complementària. I direm que disposem d’una nova eina terapèutica per millorar el nostre estat de salut, respectant les bases de la curació: guarir amb el mínim mal possible.
Malgrat els consells de prevenció, durant l’hivern és freqüent patir algun tipus de dolència respiratòria, com refredat, sinusitis o faringitis.
Per més informació consultar amb un professional sanitari format en aromateràpia.
1) Per totes aquestes afeccions l’orenga compacta (origanum compactum) ofereix un oli amb propietats antibacterianes i antivirals, i que no altera la flora intestinal.
Veïna, farmacèutica i titular de la Farmàcia Susanna Serra
Susanna Serra Simón.
TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 29
Com és ara la Torre de La Sagrera?
MARISA GRERA ISAAC HERRERO
L’arquitecta del projecte ens explica les novetats de l’edifici
Florència Finsterwald ha estat la responsable de dur a terme l’ambiciós projecte de rehabilitar, ampliar i fer la composició del nou equipament del barri que va celebrar una jornada de portes obertes diumenge 26 de novembre. Aquest nou equipament acollirà activitats de diverses entitats del barri. La històrica reivindicació de La Sagrera és ja una realitat que ha comptat amb l’intens treball de l’arquitecta a qui han entrevistat des del Districte per conèixer tot el que hi trobarem a l’edifici. Com ha estat el procés de rehabilitació de la Torre de La Sagrera?
Fotodenúncia En aquesta imatge nocturna podem veure la situació que trobem a la Meridiana cantonada Garcilaso arran del gir que ha d’efectuar l’autobús de la nova línia V29. Com podem veure, quan el semàfor dels vianants canvia al verd els vianants poden trobar-se el pas barrat per l’autobús i això els impedeix passar a l’altra banda en el temps establert pel semàfor. Els que han dissenyat aquest gir, havien previst aquesta situació? Cap solució prevista? És necessari que passin aquests fets? Han de ser els vianants els habitualment afectats en l’àmbit de l’espai públic? Potser que capgirem la situació amb la pacificació dels nostres carrers.
ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE LA SAGRERA • FES-TE SOCI!! Quota soci Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DIMARTS, DIJOUS, DIVENDRES DE 18h a 20h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A Berenguer de Palou, 64-68 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com DADES: Núm. Soci/a
Nom i Cognoms: DNI
Data de naixement Població
E-mail: Telèfon:
Mòbil
Signatura:
Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb la única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027
30 | TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017
Quins criteris heu seguit per refer tot l’espai? Pel que fa a la composició de tot l’espai públic, també havíem de pensar en la plaça que hi ha per accedir-hi. La idea de la nostra proposta va ser proposar una sala polivalent com a ampliació amb uns materials diferents als que es van utilitzar per fer aquest palauet. Així, hem emprat components actuals per agilitzar la construcció i abaratir els costos. També heu treballat a la plaça…
Adreça: Codi postal
Aquest edifici estava completament en desús i el que es demanava des del Districte era la seva rehabilitació i també l’ampliació. Era un requisit important perquè calia incloure un espai d’uns 100 metres quadrats per fer-lo servir com a sala polivalent. L’edifici té uns 900 metres en total que s’havien de distribuir de forma concreta: amb espais per a tallers, un bar com a espai de relació… La complexitat d’aquests treballs no només ha estat per fer la rehabilitació, sinó també per ampliar i redistribuir-ho tot d’una forma integrada.
Amb tot plegat hem aconseguit generar el que volíem, que és un negatiu a la plaça. Un negatiu vol dir tot el que no està ocupat per elements com bancs o jardineres, per exemple. En aquest cas, el negatiu és l’espai que hi ha entre el que serà la sala polivalent (l’espai que hem ampliat amb l’obra) i els bancs. I hem volgut que aquest negatiu tingui la mateixa forma que una antiga sala de teatre i que quedi amb el fons que resulta una façana molt més de barri.
Quines característiques hi trobem a l’actual Torre de la Sagrera? El nostre treball ha consistit en refer un edifici molt antic en base a una òptica actual. No hem d’oblidar que això era un habitatge d’un industrial adinerat que ara es farà servir com a lloc públic amb tallers de tot tipus, espais per a les entitats, un gran vestíbul, uns espais funcionals… Sempre hem volgut que es veiés clarament el que és nou i el que ja estava abans, per tal de donar valor a cada element. En aquest cas, resulta evident que l’escala i els paviments hidràulics són els originals. Per què heu triat aquests colors per a la façana? En un primer lloc vam proposar uns altres colors: volíem una façana amb un color més beix per donar-li un to més abstracte. Però després, tot i que l’edifici no està catalogat, Patrimoni va entrar al projecte i va pensar que seria convenient trobar les capes de pintura originals per recuperar la casa tal i com era abans. Per tant, vam treballar per recuperar la imatge original, tot i que hem de dir que els plafons ceràmics actuals no els hem escollit des del nostre despatx d’arquitectura. Quin element de tot el que heu vist ha estat el que més us ha cridat l’atenció? El que més ens ha sorprès de tot el projecte és, precisament, el que per ara encara no es pot visitar: el refugi antiaeri. Ningú sabia que aquí hi havia un refugi, tampoc nosaltres quan vam començar el projecte. Un dia que estàvem prenent mides a l’espai vam veure que hi havia un envà i el vam tirar a terra. Llavors vam descobrir les dues galeries que integren el refugi, que es creuen i que tenen bancs i latrines, on la gent es protegia de les bombes. Fins i tot vam veure encara algun envàs amb aigua d’aquella època. Ha estat tot un privilegi haver descobert això. TOTA LA SAGRERA 172 DESEMBRE 2017 31