Tota la Sagrera 30 anys de l’atemptat HIPERCOR
Foto: Xavier Basiana
ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES | Núm. 170 • Juliol 2017
La Nau Bostik HIPERCOR
Foto: Xavier Basiana
amb la Sagrera 19 Juny 1987 30 anys de l’atemptat
Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Equip de Redacció: Jaume Matas, Agustí Carrillo Josep Barbero, Xavier Colomer, Antonio Ibañez, Xavier Basiana. Redacció 170: Jaume Matas Susana Pascual Agustí Carrillo Joan Pallarès-Personat Josep Barbero Imma Rosell Equip Llotja Mossos d’Esquadra Antonio I. Alonso Isaac Herrero Jordi Vilagut Jordi Aragonès Gemie Günzenberg Robert Manrique Josep A. Caballos Roger Esteller Benjamí Mercader Miguel Ramudo Elisabeth Ulibarri Josep M. Corominas Susana Serra Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Francisco Jiménez · 686 041 302 Foto portada: Xavier Basiana Maquetació revista: Xavier Basiana & Paula Rosselló Fotografies: Xavier Basiana Jaume Matas Joan Pallarès Agustí Carrillo Benjamí Mercader Associació Veïns de la Sagrera: Martí Molins, 29 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dm., Dj., i Dv. de 18 a 20 h. avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com
MAI MÉS!!! FEM CULTURA! FEM CIUTAT!
EDITORIAL N. 170 JULIOL 2017 Diuen que el temps passa molt ràpid, i la majoria estem d’acord. També és cert que els veïns de tot el país, els de Barcelona i els de la Sagrera especialment recordem una data, el 19 de juny de 1987. Molts de nosaltres recordem on érem i què fèiem, malgrat els 30 anys passats, ja que el cop viscut per tots va ser molt dur, el més dur que havíem viscut en el nostre Estat fins aquell moment Un atemptat! Un salvatge i incomprensible atemptat de la banda terrorista ETA. Si ja de normal qualsevol crim d’aquest tipus no et deixa indiferent, què va significar per a nosaltres veure que veïns nostres, conciutadans que feien un acte tan habitual com anar a comprar, posaven punt a les seves vides. Alguns van posar un punt i final, els 21 morts. Altres van posar un punt i a part, els més de 40 ferits entre lleus i greus. La resta d’afectats van posar un punt i seguit. Sigui com sigui, la vida ja no va ser igual per ningú d’ells, o perquè la van perdre, o perquè van quedar amb seqüeles físiques o psíquiques, així com els seus familiars, amics i coneguts. Com a Associació de Veïns hem volgut retre homenatge i memòria a tots aquells veïns, i reunir totes les persones que volguessin recordar el 30 aniversari d’aquell fet dolorós, demostrant que ni les víctimes mortals, ni els supervivents i les seves famílies han estat oblidades. Per això hem comptat amb l’ajut del Joan Pallarès i l’Associació Symphocat per organitzar un acte senzill, obert absolutament a tothom que hi vulgui participar, sense fila d’honor, ni autoritats, sense discursos ni parlaments, amb una participació dels veïns a títol individual: els veïns dediquen un record als seus veïns. De tota manera ens n’alegrem totes dues entitats que altres entitats també hagin organitzat actes per honorar aquells que patiren aquest cop tan fort. Junta de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Sagrera
Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera Imprimeix: Grama Graf SCCL Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars. TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 |3
“De la Vall d’Hebron a la Sagrera, 30 anys junts.” Per Robert Manrique “Equipo, salimos al campo del Mañanet (sí, todavía era con ñ), a ver como jugamos...”. Cuando Francisco Morón decía esa frase, se iniciaba un viaje que nos parecía eterno. Éramos críos que aún no habíamos llegado a la preadolescencia y desplazarnos desde la calle Sinaí en el Vall d’Hebron hasta la calle San Sebastián (así se llamaba entonces) parecía una odisea. Los años pasaron y las actividades deportivas y escolares, siempre por ese orden, fueron sustituidas por las obligaciones familiares y laborales. Lo cierto es que la zona de la Sagrera era desconocida para mí y lo más cercano para mí era el ambulatorio de Concepción Arenal, pero al desplazarme por Paseo Valldaura ya no pasaba de Fabra i Puig. Por ello, cuando desde El Corte Inglés contactaron para ofrecerme la posibilidad de trabajar en el nuevo proyecto de Hipercor, me sorprendió una de las razones que me presentaron: “además, te queda cerca de tu casa”. Con 23 años la Sagrera ya no estaba tan lejos, pero cerca, cerca… ¡tampoco! Tenía una pequeña carnicería en el mercado de la Llibertat y me había acostumbrado a un horario con el que debía madrugar, pero que me permitía estar en casa a las 3 de la tarde. Junto a mi mujer, Esperanza, decidí aceptar la propuesta porque me permitía continuar con el horario y así estar todas las tardes en casa con ella y nuestros dos hijos. Aquel jueves 18 de junio estaba a punto de acabar el turno y sobre las 14:30 llegó Josep Maria, uno de los compañeros de la tarde. Echamos unas risas y me pidió si podía cambiarle el turno al día siguiente. Por coincidencia de horarios laborales Esperanza y los niños no habían venido nunca a Hipercor así que accedí al cambio y así podrían venir y les enseñaría Hipercor. Joel, el mayor, estaba loco por conocer “donde trabaja el papa”. Aquella mañana de viernes fue diferente. Dejé a Joel en la guardería y a Nacor con los abuelos y al tener la mañana libre fui a jugar al tenis con mi amigo Dani. Desayunamos en Vall Park y al terminar, mientras lloviznaba, ducha y a trabajar. Llegué a Hipercor con tiempo suficiente para cambiarme y decidí entrar por el párking, para ahorrarme la vuelta casi entera al almacén. Tuve que apartarme para dejar pasar un Ford Sierra que iba casi pegado al suelo. “Vaya cochazo” pensé... A las 3 empecé a trabajar en mi nuevo turno para ese día concreto y vi menos clientes de los que pensaba encontrar. Consulté a Pedro y a Arturo y me dijeron que ese día terminaban muchos colegios y estarían haciendo las fiestas de fin de curso, pero que 4 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
evitar malos entendidos: es un monumento a LAS víctimas del terrorismo y no solamente para las víctimas de Hipercor. Entre 2012 y 2013 fue un honor tramitar y conseguir, junto a Jesús, el hermano de Joan, que la Sala de Actos del antiguo cuartel de la Guardia Civil de la calle Navas de Tolosa lleve el nombre de “Joan Fructuoso Gómez”, primera víctima civil de ETA en Catalunya.
habría que prepararse porque sobre las 6 vendría la avalancha... Llamé a Esperanza y me dijo que Nacor estaba con unas décimas de fiebre. “Mi madre se queda con los críos y bajo yo en un rato”.
Fue una dura responsabilidad organizar los actos en los que, el día posterior a un atentado mortal en el que un ciudadano español resultaba asesinado, muchas víctimas y muchos vecinos nos reuníamos en la plaza que se encuentra entre las dos naves de Hipercor. En 2003, y con el monumento inaugurado, trasladamos hasta allí el merecido homenaje. En 2007 muchos de vosotros, vecinos de la Sagrera, dignificasteis con vuestra presencia el acto en el que se conmemoraron los 20 años del atentado.
Estaba cortando diez libritos de lomo cuando todo cambió. Un estallido seco y de repente un intenso calor... Se derretía la piel de la cara y los roces de las manos al intentar salir de aquel rincón en la carnicería cortaban como cuchillas. Gritos y olores se mezclaban con el agua que caía del techo y que llegaba hirviendo al suelo. Alguien me metió en un taxi junto a otra persona y salimos directos al hospital. Jamás habría imaginado que volvería de la Sagrera hasta el Vall d’Hebron de esa manera. Fueron días duros y llegó un momento en el que las primeras curas en urgencias ya no dolían. Las quemaduras habían llegado a las terminaciones nerviosas y no sentía dolor. Una curiosa sensación: has visto aquella luz que se supone que es el final de la vida, recuerdos de tu vida han pasado por delante en milésimas de segundo, estás en riesgo de morir…, pero no sientes dolor. Quirófano, operaciones, injertos, grapas, cremas, recuperación. En diciembre de 1987, revisión forense en la Audiencia Provincial e intento de reingreso en la carnicería de Hipercor; pero en enero los injertos no soportaron el frío y la humedad. Tras más tiempo de rehabilitación ya podía cerrar las manos y coger un poco de peso para volver al trabajo y, lo más importante, contactar con algunos de los heridos que volvían al centro comercial e incluso algún familiar de víctima mortal. Transcurrió el tiempo, y tras diferentes bajas y largas sesiones de rehabilitación llegó octubre de 1989 y el juicio contra dos de los autores, Domingo Troitiño y Mercedes Ernaga. Semanas después, y con la sentencia en la mano, inicié, junto a Álvaro Cabrerizo, la búsqueda de otras víctimas. A Álvaro le habían asesinado a su esposa y a sus hijas y ya vivía en la Sagrera, por lo que nos pateamos calles y comercios preguntando por aquellos nombres que aparecían en la sentencia. Poco después nuestro esfuerzo se vio recompensado con la llamada desde Madrid de la Asociación Víctimas del Terrorismo y cuando me “nombraron” delegado en Catalunya compaginaba las horas libres que tenía al salir de Hipercor con colaborar en el asesoramiento y la atención dirigida a muchas víctimas, residentes en la Sagrera o en otros barrios. Así descubrí que en Barcelona (y por extensión en Catalunya) habían sucedido multitud de atentados olvidados en la memoria colectiva.
Una de las zonas que descubrí fue la calle Cuba y la torre de Can Guardiola, dependiente del Departament de Benestar Social de la Generalitat. Allí tuve la oportunidad de acceder a un pequeño despacho para organizar la delegación y atender a todas las víctimas que iban apareciendo y no solo del atentado de Hipercor. Se dio la circunstancia de que en la Sagrera también vivían víctimas del Grapo o de atentados de la extrema derecha, como el cometido contra la revista El Papus. Incluso existían acciones del FAC o de grupos anarquistas en la década de los 70 que fueron catalogados como atentados. No creo equivocarme si digo que la Sagrera es el barrio con más víctimas de la banda terrorista ETA de todo el país. Entre el trabajo en Hipercor y la oficinita en la calle Cuba ¿quién me habría dicho pocos años antes que pasaría doce o catorce horas diarias en la Sagrera? Todos los años de trabajo desempeñado en el despachito daban sus frutos y pude organizar un equipo de abogados y de psicólogas que realizaron una enorme labor. No hay espacio para explicar ni un pequeño porcentaje de todo lo que se consiguió en esos años, pero quiero recordar que en 2003 la delegación catalana de la AVT se transformó en la Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes, en la que estuve hasta el año 2009. Los años han pasado, y por motivos de espacio y horarios aquella pequeña oficina se trasladó en 2002 al barrio de la Taxonera y tiempo más tarde, gracias a la ayuda ofrecida por los consellers Vallès, Saura i Tura, a la Ronda Universitat; pero mi relación con el barrio no ha disminuido. Tras siete años de reuniones y negociaciones con el Ajuntament, en junio de 2003 se inauguró un monumento a las víctimas del terrorismo en la zona límite de Nou Barris con Sant Andreu. Y aclaro para
Y ha sido un honor reencontrarme con tantos vecinos de la Sagrera y de otros barrios en el homenaje realizado el sábado 17 de junio, homenaje en el que por primera vez el protagonismo fue para las víctimas que ofrecieron su participación activa. Pese a las llamadas a suspender el acto que alguien lanzó sin consultar al resto de víctimas, la realidad es que los familiares de 20 de los 21 asesinados estuvieron presentes junto a una treintena de los heridos, llegando desde Madrid, Huesca o poblaciones lejanas a la Sagrera. Minutos después, en la acera de la Meridiana entre las dos naves, se presentó la placa que informa sobre lo que ocurrió en Hipercor. Y para terminar, haber asistido al excelente concierto que la Symphocat ofreció el domingo 18 en el Parc de la Pegaso, organizado conjuntamente con la Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera sirvió para varios propósitos..., el reencuentro que tuve con antiguos clientes y clientas de Hipercor, el disfrute de una excelente sesión musical, el homenaje a las víctimas del atentado y, por encima de todo, el disfrute de la conversación con los componentes de la banda sinfónica..., ja que, excepto el director, ninguno de ellos había nacido antes de lo sucedido aquel desastroso viernes 19 de junio de 1987. Explicarles lo ocurrido y ver y escuchar sus reacciones ha sido una de las mejores experiencias de mis “casi” treinta años dedicados a “trabajar” por tantas víctimas del terrorismo, dentro y fuera de España. Hay que explicar las vivencias con pruebas documentales y sin inventos ni mentiras, para evitar que la historia y el dolor se repitan. Porque desde octubre de 2011 la banda terrorista ETA está vencida y gran parte de ese éxito reside en los ciudadanos... como vosotros, la excelente gente de la Sagrera. Por eso no me extraña que aquel niño de tres años que dejé en la guardería un 19 de junio de 1987 esté encantado de vivir, 30 años después, en una de las calles de vuestro barrio. Gracias por vuestro apoyo y por vuestro cariño. TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 5
CONCERT MEMORIAL 30 ANIVERSARI DE L’ATEMPTAT D’HIPERCOR El passat diumenge 18 de juny, al Parc de la Pegaso, a les 12 h., es va celebrar un Concert Memorial pel 30 aniversari de l’atemptat d’Hipercor (del dia 19 de juny de 1987). Va ser organitzat per l’Associació de Veïnes i Veïns de la Sagrera en col·laboració amb l’Associació Symphocat, la qual va oferir per a interpretar-lo la seva Symphonic Beat Band, dirigida pel mestre José David Doménech i formada per més d’una trentena de músics, persones molt joves que no havien nascut en el moment de l’atemptat terrorista El propòsit de l’acte era homenatjar de forma senzilla i oberta a tothom, les víctimes i les seves famílies (21 morts i 45 ferits) d’aquell irracional acte. Preteníem retre HONORS A VEÏNS DE PART DELS VEÏNS DE LA SAGRERA. Volem fer-los saber que els sagrerencs no els oblidem ni el deixem de banda. L’acte va comptar amb l’assistència d’unes 500 persones que van gaudir d’una esplèndida interpretació de 9 obres musicals relacionades amb el cinema, malgrat el sol de justícia que ens feia buscar l’ombra amb delit. No van haver discursos ni eslògans, només una presentació de l’acte i de les diferents obres. Abans d’acabar, però, una víctima de l’atemptat (amb tres familiars assassinats) vinguda de Madrid va voler donar les gràcies als organitzadors i als assistents per l’acte veïnal. A continuació mostrem algunes de les fotos de l’acte. Només ens resta a les dues associacions organitzadores donar-vos les gràcies als veïns pel vostre suport i la vostra assistència. Agustí Carrillo
30 PASSES. Diumenge, 21 de juny de 1987 Joan Pallarès-Personat.
No hi havia whatsapps, ni tampoc ningú no tenia mòbils. L’internet no existia, però la gent parlava. A mesura que passaven les hores de la tarda del 19 de juny de 1987, cada vegada més i més persones estaven escoltant els transistors, pendents de les notícies de televisió i el nom d’Hipercor, no només a la Sagrera, a Sant Andreu, al Clot, a Vilapiscina... corria de boca en boca mentre que el ball de xifres, la tètrica dansa de números, anava en augment, tres, vuit, quinze... el diumenge ja es parlava de disset morts.
anunciava una concentració a Passeig de Gràcia, la qual mobilitzà milers i milers de persones.
I sense whatsapps ni res més que el telèfon fix, línia única a cada casa, la convocatòria de les entitats andreuenques va ser un èxit. Tothom ho sabia i sabia on havia d’anar: diumenge a les 12, marxa silenciosa a la Rambla de Fabra i Puig, que llavors encara no era Rambla ni res (des de 1969, en què havia estat assolada, era una via ràpida), i de gom a gom la Rambla s’omplí.
Gent de tota mena, molts obrers, gent humil, molts de la perifèria barcelonina, i l’alcalde Pasqual Maragall, el regidor del Districte Germà Vidal, López Bulla i Justo Domínguez per CCOO i UGT, Carles Sentís i Josep Maria Huertas Claveria pel Col·legi de Periodistes..., tots hi érem. Totes les entitats van signar el Manifest de condemna. Després Fabra i Puig avall, Gran de Sant Andreu, Gran de la Sagrera, carrer Portugal amunt, carrer Pegàs i per la Meridiana fins a la mateixa porta d’Hipercor; quan arribaven al final, alguns encara estaven baixant la Rambla...
La gent dels barris sortí, amb ràbia, indignada, però serena, en silenci i sense crits. Pancarta unitària a la capçalera, i tots, tots els partits polítics del moment i totes les entitats al darrere. Onze de les víctimes mortals eren enterrades, i allà on ho foren, com a Santa Coloma, també milers de persones s’aplegaren a una, a dir el darrer adéu a les víctimes de la barbàrie.
6 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
Jaume Matas
El dilluns els diaris parlaven de 60.000 a 70.000 persones a la manifestació, segons la Guàrdia Urbana; un gruix de gent així no es tornaria a veure fins a la diada de l’11 de setembre de 2014 a la Meridiana. A la tarda de dilluns la premsa també
A les 10 del matí la concentració a la Rambla ja es feia notar. A les 12, hora de començar la marxa convocada per AVV, Consell de Districte, Entitats dels barris, Col·legi de Periodistes..., s’estimava que hi havia a Fabra i Puig cruïlla amb Meridiana 25.000 persones, però durant més d’una hora s’anaven incorporant arribats en metro o ferrocarrils, posant-se a la cua.
Una pancarta: “ETA asesinos. ¿Por qué nuestros vecinos?” al mig de la Rambla andreuenca sintetitzava tota la indignació. Per què a la Sagrera? Per què a un barri obrer? Per què en un establiment sense connotació de cap mena? Per què??? Trenta anys després potser alguns encara es fan les mateixes preguntes; d’altres, amb les cicatrius dels anys, han entès que no existeix resposta a l’absurditat fanàtica. TOTA TOTALA LASAGRERA SAGRERA170 170••JULIOL JULIOL2017 2017 || 7
30 Aniversari de l’Atemptat d’Hipercor. Entrevista amb Robert Manrique. Joan Pallarès-Personat.
Primer cal dir que obviem en l’entrevista la descripció i els detalls de l’atemptat d’Hipercor, quan és el mateix Robert Manrique qui ens l’explica en un article a part en aquestes pàgines, amb els detalls de com va ser aquell acte criminal d’ara fa trenta anys, quan el barri de la Sagrera, els barris veïns de Sant Andreu, Nou Barris, amb Ciutat Meridiana, també Santa Coloma o l’Hospitalet, tot Catalunya s’omplí d’horror i de pena aquell 19 de juny de 1987. En segon lloc, cal dir que conec Robert Manrique des de fa molts anys, vint-i-set o vinti-vuit, dos o tres anys després de l’atemptat d’Hipercor, quan en ser uns anys de gran cruesa terrorista i amb atemptats freqüents, coincidíem, sobretot als estudis d’Onda Cero i Onda Rambla, en les tertúlies en les quals jo acudia com a participant en representació política i sindical, fet que durà molts anys, i posteriorment hem coincidit sovint perquè el tema Hipercor i d’altres, són del meu interès com a historiador local. Confesso que al principi em causava certa complicació, ja que ell només parlava del seu tema, no opinava d’allò que desconeixia i la tertúlia es convertia en monotemàtica. Després me’n vaig adonar de la seva prudència com a pioner en agrupar a aquells que havien patit un acte violent: de tots els temes en podia tenir, com qualsevol ciutadà, una opinió sòlida, però ell, si se l’interrogava com a afectat, havia de respondre com a tal, sense partidismes, respectant totes les sensibilitats. Amb els anys Robert Manrique s’ha fet tot un referent en la matèria, escoltat sobretot pel seu tarannà obert. Durant l’entrevista, el dimecres anterior a l’aniversari, el seu mòbil no para, del País Basc a Madrid, passant per Catalunya, les trucades són contínues. A la taula un diari parla de l’alliberament de una etarra al cap de 23 anys de presó, em diu: Per les víctimes és molt dur, els morts ja no tornen; li ha sortit molt barat, a un any per mort, però és el que diu la llei; al Valle de los Caidos en donaran raó, perquè s’ha aplicat una llei de 1973, feta per en Franco. Robert. Quantes vegades penses en Hipercor cada dia? 8 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
Quan em llevo, quan em miro al mirall, quan parlo amb les víctimes, el 80% del meu temps estic parlant amb elles. Quan veig la meva dona des de fa més de 27 anys prenent-se la medicació; al despatx d’advocats on tot el dia tinc, a 30 centímetres, un munt d’expedients... Sempre. M’agradaria preguntar-te una cosa que mai m’havia atrevit a dir-te: de tot això del tema d’ETA, o d’allò d’ETA en aquells anys, què en pensaves? Què haguessis dit el matí del 19 de juny de 1987? Recordo el 3 d’abril de 1987, a les 6:30 del matí. Arribo a la feina a Hipercor i tots em parlaven de l’atemptat del vespre anterior contra la guàrdia civil a Navas-Meridiana, en el qual va morir un noi que passava, Juan Fructuoso. En trenta segons vaig matar el tema: “pues como siempre el Estado se hará cargo”. Després això ho he explicat a la mare i al germà de Fructuoso, i dos mesos després encara creia que l’Estat es feia càrrec de les víctimes. Aquell matí del 19 de juny, en tenir-lo lliure, vaig anar a jugar al tennis a VallPark; quin partit!. Creus que des de la Sagrera hi ha més sensibilitat sobre temes com el terrorisme que en altres llocs? Com a tots els barris on han tingut víctimes o hi viuen persones que ho han estat. Però fins al l’11-M, la Sagrera era el barri amb més víctimes del terrorisme per metre quadrat: aquí ha causat morts ETA, el GRAPO, el FAC, o hi viu la família del treballador mort a l’atemptat de la revista El Papus, obra de l’extrema dreta. Sensibilitat? I tant! Jo vaig seguir treballant a Hipercor fins al 92. Quan vaig reintegrar-me a la feina, regals per als meus fills o notes d’encoratjament eren continuades. Per això és important que es recordi, no cal a cada moment, però sí que tothom conegui el que va passar i com va anar tot plegat. Quants morts i ferits recordes que fossin del barri? Comptem la zona dels districtes de Sant Andreu i Nou barris, o sigui, l’entorn. (Agafa la llista i compta).
Mira, 12 dels 21 morts i 22 dels 45 ferits eren més o menys de l’entorn, però hi van haver molts afectats, gent que tenia el cotxe a l’aparcament i gent del barri que encara ho viu, veïns de l’escala, un record. Fins ara els aniversaris s’havien circumscrit a actes bastant reduïts, llevat de l’erecció del monument a tocar de Meridiana-Fabra i Puig. Com valores aquest any, a les vistes del 30è aniversari? Molt positivament i no és improvisat. Des del 5 de juny de 2016 he col·laborat perquè en el 30 aniversari es repari l’oblit i per a que es faci una exposició, que serà a finals d’any, a la Fabra i Coats. No és estrany, sempre he col·laborat amb tothom, premsa, ràdio, qui sigui que em demani ajuda sobre el tema em té al costat. I el que ha organitzat en Ricard Vinyes des del Memorial Democràtic és una bona feina, ja que s’ha contactat amb les víctimes, se’ls ha demanat disculpes per l’abandonament. Seria bo que altres ajuntaments on hi havia víctimes també se’n preocupessin. També valoro molt positivament el que han fet l’Associació de Veïns de la Sagrera amb l’Associació Symphocat, sense recursos econòmics, però esforçant-se per a que la cultura, un concert, sigui motiu de trobada. D’altres projectes per a aquest Trentè Aniversari poc en conec,
poca informació tinc; però personalment no acudiré mai a actes on hi ha autoritats que enganyen, gent que ha fet ben poc i no s’esforça en cercar totes les víctimes. Robert Manrique: i que és una víctima? Les víctimes del terrorisme no són només un problema polític, sinó social. En altres víctimes, de trànsit per exemple, hi ha una asseguradora que en respon, el mateix Estat dona unes garanties i una cobertura. Però la víctima del terrorisme ha de pledejar contra l’Estat, conta el Ministeri de l’Interior..., qui t’ha de protegir et denega les ajudes, els criteris són arbitraris... Qui és el beneficiari? Una rascada és un dany major que un problema psicològic? I la conversa segueix, la memòria d’en Robert Manrique és prodigiosa, esmentes qualsevol atemptat i en dona noms, cognoms i detalls de totes les víctimes, les famílies... Tanco el bloc, segueix parlant; m’explica la seva trobada a la presó amb el cap de l’escamot de l’atemptat d’Hipercor. Manrique el va escoltar, li va parlar, però amb tota dignitat ni li va allargar la mà, ni s’apropà més que a la distància on dues persones poden parlar sense forçar la veu: ell, en aquell moment, representava la dignitat de les víctimes. TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 9
17/06/2017 – Acte a favor de la pacificació de la Meridiana organitzat per Som Meridiana Tal com se’ns havia anunciat en cartells, mitjans de comunicació i xarxes socials, el dia 17 de juny al matí hem celebrat una jornada festiva i reivindicativa a la Meridiana, entre el carrer Garcilaso i el carrer Olesa. Per una banda, la periodista Jordina Tarré, periodista i veïna de Sant Andreu, ha conduït un debat on els diferents representants dels grups municipals i representants de diverses entitats relacionades amb la mobilitat han respost preguntes relacionades amb la contaminació atmosfèrica, la recuperació de l’espai públic per a les persones més enllà de la mobilitat en vehicle privat i el foment de la mobilitat sostenible. Per l’altra banda, als carrils tallats de la Meridiana s’han celebrat activitats per grans i petits, amb diables, contacontes, amb un conte especial sobre la Meridiana i la seva transformació, xocolatada, sardanes, diables, etc. i paradetes d’AVV i altres entitats. A continuació incloem una bona part del comunicat de premsa de SomMeridiana del 25 de maig i algunes fotografies d’aquests actes amb els quals volem demostrar que és possible recuperar l’espai urbà i que fent un esforç, la capacitat per moure cotxes de la Meridiana pot disminuir i el benefici per a les persones pot augmentar.
Agustí Carrillo
Comunicat de Premsa de @SomMeridiana 25 de maig de 2017 (adaptació) 1) @SomMeridiana és una plataforma constituïda al 2015 per donar veu a les reivindicacions de les 25 entitats que agrupa. Entitats dels barris contigus a la Meridiana, així com d’altres preocupades pel projecte de pacificació d’aquesta via d’entrada i sortida de Barcelona. Som Meridiana som Associacions de Veïnes i Veïns, la FAVB i d’altres entitats com: l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Plataforma per la Qualitat de l’Aire (PQA), Bicicleta Club de Catalunya (BACC) i Catalunya Camina. 2) Durant aquest temps @SomMeridiana ha treballat amb l’objectiu que l’Ajuntament de Barcelona arrenqui un projecte de remodelació integral i global (des de la Ciutadella fins a Vallbona) de l’avinguda Meridiana, i que aquest projecte tingui com a eix fonamental la reducció significativa dels cotxes que hi passen a diari per recuperar l’espai per a les persones i els mitjans de transport sostenibles: caminar, bici, transport públic. 3) @SomMeridiana té publicat a la seva pàgina de Facebook i el seu compte de tuiter el manifest que recull els principis bàsics i les demandes respecte al projecte de remodelació de la Meridiana. El manifest ha rebut l’adhesió de 25 entitats, ja que volem garantir que el projecte és un projecte global i que la Meridiana serà tractada com a via urbana des de Vallbona fins a la Ciutadella, complint la legislació i els límits de velocitat establerts. 4) @SomMeridiana ha redactat un document anomenat Compromís per la Meridiana. El document recull de forma sintètica 10 punts que creiem fonamentals per a la redacció del projecte de remodelació i per garantir la seva continuïtat durant totes les legislatures que apliqui. Aquest compromís ha estat signat, a dia d’avui, per la majoria de partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Barcelona. El nostre objectiu és garantir que el projecte no esdevindrà moneda de canvi, i més enllà de les legislatures, tant el govern municipal com l’oposició treballin conjuntament pel bé i la salut de les persones que vivim a Barcelona. 5) @SomMeridiana ha analitzat les 4 propostes de remodelació que ha fet la Regidoria d’Ecologia Urbana i Mobilitat. Considerem que el punt de partida per treballar és l’opció D, ja que és la que s’acosta més a la nostra idea de remodelació, implementant però, les dues fases de forma inicial: és a dir, l’eliminació d’un carril de circulació de sortida de la ciutat i l’eliminació d’un carril d’entrada a la ciutat. En paral·lel, i juntament amb els nostres assessors en mobilitat, @SomMeridiana ha proposat una nova opció, on s’eliminen 2 carrils de circulació (un en cada sentit), i que treballa sobre la necessitat de potenciar el transport públic, especialment el bus urbà i interurbà, per tal d’evitar l’afectació dels barris contigus a la Meridiana. Plataforma Som Meridiana
Fes publicitat, fes barri 10 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 11
EQUIPAMENTS DE LA SAGRERA PENDENTS
Comencem pel Poliesportiu Camp del Ferro, pendent del trasllat de la porta d’accés de l’Escola Llotja que està previst entre juliol i setembre del 2017; també està en marxa el trasllat del col·lector del carrer Pare Manyanet, que afecta l’obra. Entre els mesos de setembre i octubre, està previst l’enderroc de les piscines (per tant aquest estiu podrem gaudir-les) i, finalment, l’obra s’iniciarà cap al gener o febrer del 2018. Reivindiquem la construcció conjunta del carrer que ha de comunicar Pare Manyanet amb la plaça Kobe. La caserna de Guàrdia Urbana pendent de ser traslladada del parc de la Pegaso, queda pendent d’ubicació, ja que la ubicació que s’havia contemplat en el Pla d’Equipaments, pot quedar adjudicada a la construcció del nou Institut de la Sagrera, per tant s’ha de tornar a buscar emplaçament. Del Sociocultural i esportiu del carrer Hondures (Espai 30-Nau Ivanow) està fet l’avantprojecte i previst que en aquest mandat quedi per fer el projecte executiu. No inclourà la piscina coberta adaptada, però sí que faran l’obertura del carrer Josep Estivill i la reurbanització del carrer Hondures.
La Torre del Fang està disponible per poder ser utilitzada; cal definir els usos per poder fer la seva rehabilitació. En els 4.300 m2 de terreny de l’espai de l’illa que està a la Meridiana/Concepción Arenal (“Pàrquing Arenal”) hem de tornar a reivindicar els equipaments: Residència de la Gent Gran, Centre de dia, Centre Sociosanitari, Casal de la Gent Gran. Execució de la tercera fase del Parc de la Pegaso, una actuació pendent i sense fixar calendari des de fa més de 30 anys. (Apareix un altre article sobre el tema en aquesta revista.) En Raül, veí de la Sagrera, ens exposa els projectes de la plataforma #LaPegasoBatega, un nou plantejament per al Parc de la Pegaso. També en són promotors la Rosa i l’Elena. El principal objectiu és millorar la qualitat de vida del barri. Aquest parc és l’únic gran espai verd del barri i han fet una estimació que el seu ús és d’un 30% del potencial possible, ja que només és utilitzat per nens, gent gran i com a pipi-can. Pensen que és insuficient, que està en desús i bastant descuidat; cal dinamitzar i reactivar el parc. La seva intenció era presentar-se durant les Festes de Primavera, que seria la data oficial d’arrencada de la plataforma, la qual cosa va ser duta a terme. Nosaltres, com a Associació, recolzem la iniciativa, i hem muntat una paradeta reivindicativa demanant l’acabament del parc. Josep Barbero
EQUIPAMENT EQUIPAMENT PER PER FER FER EQUIP EQUIP
La Torre de la Sagrera és a punt, diuen. També a hores d’ara la sagrerenca estació de l’alta velocitat hauria d’estar a ple funcionament i ja ho veieu: ironies del destí, les obres avancen més lentes que les Rodalies, en aquest projecte on només han demostrat agilitat els corruptes especuladors que han afegit costos sobrevinguts per poder omplir les seves malacostumades butxaques. Encara recordo temps enrere, quan passava per davant de la Torre i em sobrevenia un sentiment de pena i ràbia. Una vegada més, comprovava com un altre element patrimonial de la ciutat es deixava deteriorar; potser de manera interessada, per així, a l’hora de rehabilitar-lo, els pressupostos acabessin inflant-se per satisfer els habituals beneficiaris. La Torre estava en escac i no podia salvar-se amb un enroc; només la intervenció dels peons (de la construcció, és clar) podia recuperar per al barri una edificació centenària. No seré jo qui aigualeixi el vi amb el qual podrem brindar en obrir les portes d’aquest nou equipament per al barri. L’anunciada inauguració representa una immensa oportunitat per canalitzar el talent, segurament també immens, existent entre els sagrerencs.
CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05 armeriapujol@gmail.com 12 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840
Foto: Xavier Basiana
Com tots sabeu, restem a l’espera que els equipaments pendents del barri vagin prenent cos i així poder començar a gaudir de les noves instal·lacions que l’Ajuntament de Barcelona va reconèixer que ens cal al barri a causa de la densitat d’habitants.
Ara que som a final de curs, i encara amb el dolç regust de les Festes de Primavera, tenim ben present com moltes de les entitats del barri han compartit amb la resta del veïnat els resultats de la seva tasca. Al llarg dels darrers mesos han invertit moltes hores d’assajos, un munt d’esforços en preparatius i il·lusió a dojo per enriquir les seves vides. I és a les portes de l’estiu quan el talent ben regat de tots aquests
col·lectius assoleix aquell punt de maduració que garanteix una bona collita de la qual tothom en pot gaudir. A diferència del que passa amb els elements tangibles, que quan es comparteixen es divideixen, amb el coneixement, i per extensió la cultura, passa exactament el contrari: es multiplica. La Torre de la Sagrera està cridada a ser un nou pol d’atracció de talent cultural, on joves i grans puguin compartir idees i durles a terme; proposar projectes i impulsar-los; dissenyar experiències, innovar i tirar endavant iniciatives engrescadores que contribueixin al fet que la societat evolucioni en positiu. A tot això cal afegir que, si les entitats esdevenen el principal factor de cohesió del barri, una infraestructura com aquesta representarà tant un aixopluc important per als diferents grups que s’hi apleguin com un nexe d’unió per a les diverses associacions que hi concorrin. La Torre constitueix una oportunitat més per continuar fent barri; un nou punt perquè els sagrerencs ens trobem i retrobem amb els nostres veïns i endeguem projectes i reptes conjunts que ens permetin, no només la realització personal i col·lectiva, sinó que fomentin la convivència i el sentiment de pertinença a aquesta nostra petita, però estimada realitat que es diu La Sagrera. Hem salvat la Torre i ara és l’hora de ferla nostra, d’omplir-la de contingut. Moment de compartir talent, coneixement, neguits, il·lusions, idees... Tenim l’equipament i és moment de fer equip. Jordi Vilagut, periodista TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 13
Notícies del barri > Breus
L’HORT DE LA SAGRERA
Quin hort més bonic el de La Ferroviària de la Sagrera, un veritable hort-jardí urbà. Va ser una gran alegria per a tota la gent de la Sagrera quan el Sr. Josep Barbero, en aquest moment expresident de l’Associació de Veïns de la Sagrera, es va encarregar, amb la resta de la junta, que al terreny que es va adjudicar temporalment dins del projecte Pla Buits hi anés un hort. Avui dia és el més bonic de tots els horts de Barcelona, passeu a visitar-lo si ho voleu comprovar. És al carrer Camp del Ferro 17, la Sagrera, al costat de la Biblioteca del barri, la Marina Clotet, amb qui col·laborem. El Sr Carlos Gil a l’hort explica l’origen, l’evolució, els treballs que s’hi fan i els productes que s’obtenen quan venen visites de famílies i escoles. L’hort està ben treballat i sobre la terra, la varietat de verdures, etc. cada any sempre tenim novetats. El consell del mes: recordeu que per plantar una figuera, creix millor en terrenys pobres i sorrencs, i es planta a la primavera, a inicis de març. No hi falteu!! Veniu a visitarnos!! Jordi Aragonès
14 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
Parc de la Pegaso (tercera fase)
El parc fou creat el 1986 per Enric Batlle i Joan Roig, els quals van elaborar un projecte que combina el paisatgisme amb espais lúdics i esportius. Hi ha tres àrees principals: la de jocs infantils; una zona d’aspecte més arquitectònic, amb parets i columnes amb pèrgoles, que allotja diverses pistes esportives; i la zona paisatgística, que és potser l’element més destacat del parc, amb un estany de traçat sinuós que recorre bona part del parc com un canal, travessat per diversos ponts, un d’ells corbat, a l’estil japonès. El canal circumda una extensa àrea verda que pren certa altura a diversos punts, amb miradors que ofereixen una ampla vista del conjunt.
Sagrera, del 165 al 175. D’això fa més de 15 anys i encara continua igual, o sigui, sense fer-la. Al darrer mes d’abril, s’ha efectuat al parc un acte ludicoreivindicatiu, en el qual s’ha posat de manifest, per part d’entitats i veïns, el desig de culminar l’execució del parc. Volem la tercera fase del parc ja!!!!!! Josep Barbero
II Mostra d’Entitats i el Comerç al carrer el dia 27 de maig Taller de construcció de mobiliari efímer
Fonts: Viquipedia Reivindicació Veïnal Va ser una reivindicació veïnal i una fita aconseguida. Però, malgrat tot, quan es van construir els habitatges de CEVASA, no es va tenir en compte els equipaments que els havien d’acompanyar, per tant l’Institut Príncep de Viana i l’Escola Pegaso es van construir en zona verda, la qual cosa va fer disminuir l’espai destinat al parc. Per altra banda, l’equipament que utilitzava l’Associació de Veïns dintre del parc, gràcies a un conveni amb l’Ajuntament, es va decidir que fos destinat a la instal·lació de l’Escola Bressol del Parc de la Pegaso, i la nostra condició sine qua non per traslladar-nos va ser l’acabament del parc en la seva tercera fase. Aquesta fase fa referència a les cases que donen al carrer Gran de la
Des de la vocalia de Medi Ambient de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera vam organitzar un taller de reciclatge i reutilització dels residus que generem, tot fent aquest taller participatiu que busca transformar el carrer com a lloc de trobada i generació de noves maneres de fer-ne ús. La idea va ser construir diferents mòduls amb caixes resistents i disseminar-les al llarg del carrer Garcilaso. Les entitats i comerços del barri vam participar en l’activitat aportant 3 o 4 caixes de cartró per dur a terme el taller. Esperem poder ser bons aliats per a la millora del barri i l’increment de la sostenibilitat de l’activitat econòmica.
Gràcies a la col·laboració del SAAC i de les Entitats del barri!
Nova vocalia del dret a l’habitatge Davant l’augment dels preus de l’habitatge i la gentrificació que es va estenent pels barris de Barcelona, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) ha impulsat la creació de la Vocalia del Dret a l’Habitatge. Aquesta vocalia té com a objectiu evidenciar el greu problema que afecta la nostra ciutat. L’AVV de la Sagrera, juntament amb altres associacions veïnals, participa de l’objectiu de la FAVB de contribuir a convertir en problema polític, mitjançant demandes a les diferents administracions, la desgràcia d’haver de marxar d’on vivim. Les associacions volem abordar aquest tema des de la proximitat, escoltant i assessorant la ciutadania. Properament s’iniciarà una campanya informativa per intentar donar respostes als dubtes de la gent afectada i adreçar-la adequadament. Us mantindrem degudament informats. Josep A. Caballos
MacroFesta InstiaLaSagrera
El passat divendres 16 de juny, a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, hi va haver una gran festa popular per fer sentir la nostra veu i demanar un nou institut públic per al barri de la Sagrera La festa va començar a les 5 de la tarda i en ella hi va a ver de tot: música, ball i batucada. També van presentar el vídeo oficial amb la cançó “Fem institut”! VAM BALLAR, CANTAR... ENS HO VAN PASSAR MOLT BÉ!!! Per més informació http:// instialasagrera.org/
Codi de barris: La Sagrera
El passat dijous 25 de maig vam tenir l’honor d’aparèixer al programa Codi de barris de betevé (la televisió de la ciutat de Barcelona). El programa pretén generar un espai d’opinió ciutadana, una plataforma per a que els veïns facin sentir la seva veu sobre tot allò que passa en el seu barri. Aquest cop ens ha tocat al nostre barri i apareixen diversos espais del barri (places Assemblea de Catalunya, General Moragues i Jardins d’Elx, escoles, Centre Garcilaso, Torre de la Sagrera, estació fantasma de l’AVE...) on veïns i representats d’entitats (Gegants i castellers, mercat Felip II, SAAC, AVV, Mirada de dona, La Sagrera es Mou...) i Administració (consellera de barri) donen
la seva opinió sobre temes i espais diversos. Si ens voleu veure us deixem el web Codi de barris: http:// beteve.cat/clip/codi-debarris-la-sagrera/ o també pots visitar-nos al nostre web de l’Associació https:// avvlasagrera.com/
L’Institut a la Sagrera En unes declaracions de la nostra estimada regidora de Sant Andreu, la Sra. Carmen de Andrés, comenta la proposta de crear un InstitutEscola al triangle ferroviari del Bon Pastor, just a l’altra banda de les línies fèrries davant de la Rambla Onze de Setembre. L’he de recordar que la Sagrera té un pla d’Equipaments signat amb el govern de la ciutat de Barcelona, quan el Sr. Jordi Hereu exercia d’alcalde, en el qual es reconeixia que a la Sagrera s’havia de construir un institut, una escola d’infantil i primària i dues escoles bressol. Per tant, si es fa a l’espai del triangle això no és a la Sagrera i no es compleix el compromís signat pel govern de la ciutat. Són molts anys de lluita per aconseguir aquest compromís, i no volem deixar escapar l’oportunitat de tenir tot allò que per ràtio del propi Ajuntament ens pertoca, només perquè una consellera decideixi que ha de ser a prop de Sant Andreu. Tots els barris tenen dret a tenir els serveis que els corresponen per ràtio, però no s’ha de fer construint per a uns en detriment dels altres. La Sagrera fa anys que pateix la manca de places escolars de tot tipus. Institut a la Sagrera, Ja!!!!! TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 15
MISTERIS DEL DISTRICTE Districte la Sagrera No és la primera vegada que comentem els distintius que identifiquen els equipaments de la ciutat de Barcelona. Es tracta del perfil d’una gran “B” de Barcelona de color vermell, on hi llegim el nom de l’equipament en lletres blanques i a sota, amb caràcters un xic més petits, el nom del districte en lletres negres. Normalment, si és un equipament de barri, el nom del qual apareix directament formant part del propi nom de l’equipament; quan no és així s’entén que l’equipament és de tot el districte. Quan no hi apareix el nom del districte s’entén que és un equipament d’àmbit de ciutat, com és el cas de la Gran Fabra i Coats.
FIREM-NOS, 5 anys encenent l’espurna de la solidaritat Diumenge 21 de maig, el FIREM-NOS va arribar a la seva 5a edició.
La fira solidària que organitza La Sagrera Es Mou i que compta amb la participació de les 5 escoles públiques del barri de la Sagrera (Turó Blau, L’Estel, La Pegaso, El Sagrer i CongrésIndians) va tornar a omplir els Jardins d’Elx. Actuacions diverses (timbals, batukades, tabals de les escoles participants; balls de Bollywood; una coral del barri; Zumba i fins i tot un taller de patinatge i hoquei) van acompanyar el formigueig de persones de totes les edats que s’aturaven a les paradetes per adquirir els productes que s’hi oferien. Tots ells havien estat elaborats íntegrament pels alumnes de les ja esmentades escoles al llarg del curs. Amb el seu esforç, imaginació, creativitat, il·lusió... van elaborar varietat d’articles amb un marcat objectiu solidari, ja que tots els diners recaptats són destinats a les escoles perquè aquestes ajudin els alumnes més vulnerables. La finalitat dels diners recollits és evitar que cap nen es quedi sense sortides, colònies i altres activitats. Aquest fet és conegut per tots els nens i nenes que participen al FIREM-NOS i només cal mirar les cares dels alumnes, mestres i famílies que són darrere les paradetes oferint i, sobretot, explicant com han fet aquell penjoll, o com van decidir que aquest curs farien un joc de taula. Encara que ens semblin pocs, 5 anys ja
comencen a ser suficients per entendre que la fira s’ha convertit en un referent de la vida popular i cultural del barri. Quan comença el curs totes les escoles ja ens preguntem quin dia serà el FIREM-NOS, quan haurem de començar a preparar-lo, quins materials necessitaran els nens i nenes per elaborar les manualitats... Alguns recordem amb nostàlgia les primeres trobades amb “les àvies” de La Sagrera Es Mou (que s’entengui que les anomenem així amb respecte i amor vers la seva feina voluntària, sense la qual el muntatge seria totalment impossible). Eren l’embrió del que avui ja és un clàssic de les tardes dels mesos previs al gran dia i que aquest any han servit per donar-hi encara una volta més. Aquesta 5a edició ha tingut cançó i coreografia oficials. En Roger Gironés –del barri– ha compost el “Vine al Firem-nos” i la Lucrecia Luján –mestra d’educació física del Turó Blau– , s’ha encarregat de crear uns passos que han estat seguits per petits i grans a totes les escoles i que van servir de punt i final de la festa solidària del passat 21 de maig. Així doncs, només queda felicitar a tothom i felicitar-nos perquè any rere any l’espurna de la solidaritat segueixi ben viva i permeti que les taules siguin plenes a primera hora del matí i buides en arribar al migdia. Roger Esteller (Escola L’Estel)
Aquest sistema, a voltes, genera alguna redundància quan el nom del barri es pot confondre amb el nom del districte, sort que és un fet molt poc habitual, ja que pràcticament tots els districtes tenen noms diferents dels barris que els composen. El misteri apareix en la indicació de la nostra biblioteca, la qual és meravellosament fantàstica, només per això ja és el meu equipament favorit. En què pensaven els que van encarregar el distintiu? Es tracta d’un “lapsus linguae”? O els ha traït el subconscient? Alguna força sobrenatural es revela contra la supremacia de Sant Andreu del Palomar per damunt dels altres barris del districte? Potser la Diputació de Barcelona, amb visió estratègica, ja preveu que quan tinguem l’estació de l’AVE de La Sagrera (Déu vulgui que vegin els meus fills un dia tan gloriós), serà un fet tan espatarrant que des de la plaça de Sant Jaume, òbviament, rebatejaran el nom del districte amb el nom de l’estació, és a dir amb el nom de “La Sagrera” Són designis que no podem obviar. A les estrelles està escrit, i la sibil·la de la biblioteca ho ha proclamat, que algun dia la Sagrera serà el nom d’un districte, en solitari o de manera compartida (nosaltres no volem vassallatges, som acollidors i ho compartim tot i amb tothom). SEID (Sagrerenc Esperançat i Desitjós)
Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h Dissabtes de 9h a 14h
Fes publicitat, fes barri 16 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 17
Aprendre català, un bon negoci Aprendre una llengua és millorar la nostra capacitat comunicativa. Això és innegable. Dir que aprendre una llengua petita és perdre el temps, és una bestiesa que atempta contra la riquesa i la varietat lingüística del planeta. Això al marge, els darrers estudis sobre bilingüisme en el camp de la neurologia ens diuen que aprendre una segona llengua té molts avantatges per a la salut. Per exemple, la pràctica contínua d’una segona llengua, encara que s’aprengui de forma tardana, ajuda les persones grans a preservar la integritat de la substància blanca. Aquesta substància és l’encarregada dels ramals i les prolongacions que permeten la comunicació entre les diferents parts del cervell. Els efectes beneficiosos de mantenir-la en forma estan fora de qualsevol dubte. També hi ha estudis que apunten que les persones bilingües tarden més que les monolingües a patir malalties mentals com l Alzheimer. Un altre benefici d’aprendre llengües és que afavoreix la flexibilitat i les funcions executives del cervell, és a dir, les que ens permeten raonar, resoldre problemes i planificar el futur, entre altres coses. Un estudi recent, fet a la Universitat de Chicago per la psicòloga Katherine Kinzer i el seu equip, també ha demostrat que el multilingüisme incrementa la capacitat per situar-nos en la perspectiva dels altres. Hi ha veus que s’alcen en contra de l‘aprenentatge bilingüe. Diuen que entorpeix el desenvolupament i crea confusió al cervell, però la ciència s ha encarregat de demostrar que això és completament fals. Aprendre i
JOSE ANTONIO MELERO LÓPEZ
NOU SERVEI JURÍDIC
practicar llengües és una excel·lent gimnàstica mental, que ens ajuda a exercitar el cervell. Com més llengües es practiquen, més fàcil resulta aprendre n altres de noves. Així que el més interessant seria augmentar encara més la presència de qualsevol llengua a la nostra vida. Fa dos anys que vaig venir a viure a Catalunya. Des d un primer moment vaig tenir clar que aprendre català hauria de ser una de les meves prioritats. Fer-ho era una forma de millorar la meva integració en aquesta terra, i m ha ajudat a entendre moltes coses de la forma pròpia de ser dels que ara són els meus veïns. Però a la vista d’aquests estudis, que em confirmen que escrivint i parlant en una nova llengua el meu cervell es manté més sa, es pot dir que aprendre català és fer un bon negoci. Miguel Ramudo Alumne del CNL de Barcelona, Delegació de Sant Andreu
PERRUQUERIA
MAR-I-BEL
Tel. 93 352 29 63
PUBLICITAT
C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona
la llave
Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta. La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns. Dia: segon dilluns de cada mes. Horari: de 18 a 20h. Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dimarts, dijous i divendres de 18 a 20h.)
18 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 19
Descobreix la música electrònica a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet A la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet vam iniciar l’especialització en música electrònica a principis del 2016, buscant un caràcter heterogeni, que doni cabuda als clàssics i també a les darreres novetats discogràfiques, en estils com ara el techno, el house, el disco, la IDM (Intelligent Dance Music) o el drum’n’bass. Afegit als CDs, també hem anat adquirint llibres que tenen a veure amb el món de l’electrònica, com ara Bacalao de Lluís Costa o Energy Flash de Simon Reynolds. Molt aviat, posarem a disposició de tothom interessat un fons discogràfic molt especial i sense el qual és molt difícil d’entendre l’electrònica: discos de vinil. Aquest format és el preferit pels disc jockeys de tot el món, per aquest motiu hem adquirit uns quants discos, els hem inclòs a la col·lecció especialitzada i els posarem a l’abast dels usuaris encuriosits. Així mateix, estem treballant per oferir l’accés a la llibreria virtual Music Brainz, una enciclopèdia de música en accés obert, amb un fons digitalitzat de més de 150.000 discos. Us animem a visitar els nostres perfils a les xarxes socials (Spotify i Facebook), són una eina molt útil per estar al dia de les novetats que anem adquirint, que, alhora, ens serveix per donar difusió de les activitats de la biblioteca i de l’agenda cultural de música electrònica de la ciutat. Si passeu per la biblioteca hi trobareu periòdicament guies de discos recomanats i de novetats, en format paper, que en format digital podeu trobar al Bibarnabloc -el blog de la Xarxa de biblioteques de Barcelona- i a la Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona. També organitzem regularment activitats i xerrades relacionades amb el fons especialitzat. Trobar els CDs d’aquest estil musical a la biblioteca és molt fàcil, donat que tenen un espai propi, porten un petit pictograma distintiu
(adhesiu triangular de color groc a continuació del teixell) i s’identifiquen com a fons especial al catàleg. La Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet és l’única biblioteca de la xarxa especialitzada en música electrònica. Vam escollir centrar-nos en aquest estil per diferents motius: l’electrònica és un llenguatge musical genuïnament urbà que, d’una banda, fomenta la innovació i l’experimentació i, de l’altra, l’hedonisme més pur. Dins del calaix de la música electrònica hi podem trobar artistes tan diferents entre si com són Kraftwerk, Aphex Twin, Esplendor Geométrico o Björk. A la nostra ciutat se celebren un seguit de festivals, que, juntament amb la programació de clubs de prestigi internacional com l’Apolo o el Moog, han ajudat a situar Barcelona com una de les capitals europees de la música electrònica. El més conegut de tots ells és el Sonar, que enguany celebrarà la seva 24a edició i que comptarà amb artistes consagrats com Masters At Work, Nicolas Jaar o els francesos Justice. Hi ha d’altres festivals de música electrònica dirigits a un públic més reduït, però igualment inquiet (Lapsus, Mutek, MiRA). Imma Rosell Potau
Fes publicitat, fes barri 20 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 21
ARRIBA L’ESTIU A L’ESPAI JOVE GARCILASO
22 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 23
Assajos Yerma de Projecte Ingenu
L’Escola de l’Espectador de la Sagrera
LLOTJA a: Tangent. Festival de les Arts de l’Eixample Del 8 de juny al 27 de juliol Instal·lacions a càrrec de l’alumnat d’escultura de Escola Superior d’Art i Disseny Llotja, ubicades a diversos centres cívics de l’Eixample. Les tangències permeten resoldre problemes de construcció gràfica i comuniquen amb precisió les relacions de forma, posició i mida. S’anomena recta tangent, a la recta que toca a una circumferència (o arc de circumferència) en un únic punt, anomenat punt de tangència.
L’Escola de l’Espectador de la Sagrera neix amb la intenció de mostrar, explicar i viure els processos de creació que acull la Nau Ivanow. És una proposta oberta a tot el veïnat de la Sagrera. Si voleu rebre’n més informació, podeu escriure a info@nauivanow.com
L’Eixample és un districte amb una distribució en forma de ruscs que creen una xarxa, un entramat urbà lineal ple d’històries vitals i diversitat cultural que es projecta cap a la resta de la ciutat obrint nous camins.
Una bombeta suspesa d’un llarg i prim cable enmig de la foscor de l’escenari; una mà agosarada que l’empeny amb voluntat i certa rebel·lia. Així és una idea que només amb l’acció de l’empenta pot il·luminar els “actors” involucrats en aquell espai obscur.
Els sis centres cívics del districte de l’Eixample que participen són equipaments de proximitat, singulars en si mateixos que tenen com a punts de tangència la cultura i el treball amb i per les persones.
La Nau Ivanow va incitar el moviment de la bombeta i un grup de persones del barri ens acollírem a la seva llum, potser en principi tènue, però alhora estable, i cada dia va anar adquirint intensitat, o el que diem il·lusió. L’Escola de l’Espectador de la Sagrera és una proposta que parteix de la Nau -aquell edifici del carrer Hondures que els anys seixanta era una fàbrica de pintures i ara, des de fa 19 anys, fabrica i genera produccions artístiques en l’àmbit de les arts escèniques: una pintura cultural a la Sagreraper introduir qualsevol persona del carrer (poc, molt o gens aficionada al teatre) en el recorregut d’una companyia que s’enfronta a un projecte teatral que neix, es desenvolupa i s’estrena. L’inici de l’aventura ha estat Yerma, adaptació de l’obra de Federico García Lorca de la companyia Projecte Ingenu, joves actrius i actors capbussats en els personatges que es lliuren a la paraula del poeta granadí. Peça teatral coneguda i representada al llarg dels anys, que aquí traspua una mirada contemporània; Lorca sempre serà atemporal. I nosaltres, els expectants espectadors de l’Escola, hem estat testimoni del naixement d’una nova Yerma sota la direcció de Marc Chornet i adaptació, amb ell, d’Anna Maria Ricart. 24 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
El segon muntatge de l’Escola penetra en la visió personal i crítica de Bertolt Brecht sobre la vida de Galileu Galilei. Les obres de Brecht plantegen el conflicte entre el coneixement i la barbàrie: l’individu contra el poder. Allò al que l’home del Renaixement aspira i que l’Església expira amb el seu mètode persuasiu, la Inquisició. La Factoria Escènica Internacional (FEI), amb Carme Portaceli, ens va procurar un tast del seu treball Galilleu. Acudírem a un parell d’assajos amb possibilitat després de comentar i demanar dubtes a tot l’equip. Parlàrem del text i del context, dels canvis proposats per la directora, del vestuari, de la música i ens mostraren la petita maqueta construïda per a l’escenografia. Cada dia que passa en contacte (tan a prop de nosaltres) amb el món de les arts escèniques, la bombeta pren més potència; al principi érem pocs, ara som un bon grapat del barri que s’ha animat a viure l’experiència d’un nou aprenentatge. Perquè d’això es tracta, no? A efectes pràctics, l’equip de la Nau concerta unes dates amb la companyia resident perquè els integrants de l’Escola de l’Espectador puguin assistir-hi; un cop confirmades, ens envia el text i un calendari dels dies i hores en què s’han previst diverses tasques que formen part del muntatge: assajos, escenografia, proves de llum, so, espai i fins i tot una roda de premsa. Un acte de generositat per part de les companyies d’acceptar la nostra presència, intrusos en el seu univers creatiu, i fer-nos partícips de l’íntima recerca del personatge i el seu entorn.
Genie Günzberg Moll • Escola de l’Espectador
Les instal·lacions que formen part d’aquest projecte reflecteixen aquestes tangències d’espai, de continguts culturals i d’experiències ciutadanes i parteixen de la línia per a desenvolupar el seu discurs artístic. Aquesta activitat ha estat coordinada per la professora Roser Vallès amb la col·laboració del professor Benxamín Álvarez. Les instal·lacions i els seus creadors: Escletxa. Júlia Ventura, Isabel Mur, David Barrera. Centre Cívic Ateneu Fort Pienc Escletxa és una obertura estreta entre dues parets rocoses de terra, per on passa l’aigua, l’aire, la llum. En un món de murs veiem unes espurnes de llum, formes orgàniques entremig de la geometria de línies rectes. En suspe-tensió. Giulia de Manincor, Victor Peiró, Mar Mateu, Ana Rodríguez, Aina Vega. Centre Cívic Sagrada Família Mitjançant tensions oposades, tangències i vincles es materialitza un volum, un espai buit, suspès en l’aire. Camins fortuïts. Mariko Kumon, Jesus Gerardo Simón, Carles Martorell, Cristina Augé. Centre Cultural La Casa Elizalde
L’atracció pel caos, allò imprevist. Línies fortuïtes que simbolitzen la força, la senzillesa, la exaltació i la permanència. Els tubs formen un riu de material plàstic amb línies corbades i caòtiques que es creuen i uneixen tangencialment i que dialoguen volent transmetre alegria. Lapso. Tahiche Cantalapiedra, Drea Casdi, Neus Relats. Centre Cívic Cotxeres Borrell Per a situar exactament un succés en el nostre univers no és suficient dir On, també és necessari dir Quan, necessitem tres dimensions espaials i una temporal que formen un teixit. Aquest teixit és un espai de quatre dimensions de la mateixa naturalesa. En aquest continu espai-temporal, en aquestes tangències es desenvolupen tots els esdeveniments físics de l’Univers. La Nut Nut. Elena García, Jesús Gerardo Simón, Clara Vallejo . Centre Cívic Casa Golferichs Diàleg entre arquitectura i artesania que pren les línies modernistes triangulars de l’edifici del xalet com a referència per la serva composició. Les peces en forma de delta, s’acoblen i s’organitzen, esvaint-se de la terra al cel, integrant-se en el espai. Ruscs urbans. Jordi Cabedo, Yoel Díaz del Caño, Xènia Martínez. Centre Cívic Urgell Representació d’un fragment de l’Eixample de Barcelona mitjançant l’acumulació modular de palletes de plàstic. A partir de la superfície de cel·les que genera aquest material s’estableix un paral·lelisme entre el rusc d’abelles i la intencionalitat amb la que va ser ideat l’Eixample, així com amb les formes que creen la seva estructura. Tangents. Pablo García i Santiago Mercado (Smoss). Sala Teresa Pàmies. Centre Cívic Urgell Tangents és un joc, una reminiscència a la infància, moment on les peces comencen a encaixar-se i ens conformem com a éssers socials. L’objectiu és crear una estructura lliure, que ocupi un espai, que el transformi i el redefineixi. Amb la col·laboració, la participació, la iniciativa i la creativitat de la gent, les possibilitats del joc són infinites. Enllaç de la inauguració: http://www.ccurgell.cat/ programacio-cultural/tangencies2/ www.llotja.cat
DES DEL BARRI, AL SR. COMIN L’anomenada crisi ha colpejat molt durament els veïns i veïnes dels nostres barris, afectant fortament els determinants socials de la salut, l’educació, l’habitatge, l’atur… L’atenció sanitària no està al marge de la necessitat d’una actuació sobre aquests determinants. L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema sanitari i l’eix vertebrador. És l’instrument bàsic d’una atenció global, integral i propera a les persones. L’evidència diu que un sistema eficient passa per una atenció primària de qualitat; però la realitat demostra que ha estat la més afectada per les retallades i les conseqüències, entre altres, es manifesten en la massificació dels serveis d’urgències. Rere aquestes consideracions, vegem allò que diu al respecte LA JUNTA DE GOVERN DEL CoMB SOBRE LA SITUACIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CoMB, Col·legi oficial de Metges de Barcelona): “L’atenció primària de Catalunya és una peça clau del nostre sistema sanitari públic. Més de 45.000.000 de visites cada any, una distribució en el territori de 369 Àrees Bàsiques de Salut, una alta capacitat de resolució de problemes de salut de la població i un elevat grau de reconeixement i satisfacció per part dels ciutadans. És un element fonamental per a la cohesió social, on hi treballen més de 15.000 professionals altament qualificats, però, malgrat tot, l’atenció primària està en crisi des de fa anys. Una crisi que s’ha anat agreujant per la manca d’un pressupost adequat i, en conseqüència, per la reducció dràstica de les inversions i de les retribucions dels professionals sanitaris, així com per la pèrdua de llocs de treball. L’impacte de la crisi ha comportat, en els darrers anys, reduccions acumulades en el pressupost sanitari de fins el 20% i en percentatge encara més alt a l’atenció primària. Cal recordar que, malgrat que el pressupost general de la Generalitat per a 2017 es va aprovar amb un increment del 7%, la partida per al Departament de Salut tan sols ha augmentat un 4%, un percentatge que, de manera inexplicable, es redueix fins a un 0,7% en el cas de l’atenció primària. 26 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
Paral·lelament a la progressiva pèrdua de recursos, a l’atenció primària també s’ha produït una pèrdua de capacitat de decisió professional i una centralització en estructures allunyades dels equips. Perquè, si bé és cert que hi manquen recursos econòmics, també ho és que, sobretot, hi manca un projecte que motivi i il·lusioni els professionals. I aquesta és, en bona part, la raó última del col·lapse que es podria produir a l’atenció primària si no s’actua amb celeritat. Els professionals han fet front als embats de la crisi, les retallades, la manca d’inversió i l’increment de l’activitat. Ho han fet prioritzant l’atenció als pacients per davant dels legítims interessos professionals i dels equips, fet que ha estat reconegut i valorat, en primer lloc, pels propis pacients, i també per l’Administració. Però aquesta situació s’ha fet ja insuportable. És evident que la manca de recursos ha tingut un impacte en els salaris i en la pèrdua de professionals. També s’ha traduït en un augment de la precarietat laboral, sobretot per als nous professionals que s’han anat incorporant al sistema. En els darrers anys, s’ha evidenciat una desconfiança creixent entre professionals i Administració. S’ha produït una enorme distància entre el discurs polític i la realitat de l’assignació de recursos. Certament, cal augmentar significativament l’aportació i la despesa en atenció primària, és un fet irrefutable, però també calen reformes estructurals en profunditat i urgents. Cal posar més recursos i, alhora, cal promoure reformes per fer coses diferents. Cal recuperar la confiança i fer millores tangibles de manera imminent.” L’informe és bastant més llarg, però aquí no n’hi cap més. Diguem, no obstant, que hem optat por transcriure tot l’anterior per la credibilitat de la font, i afegim de part nostra, que l’informe tal vegada sigui la justificació de titulars com: “El CAP Can Vidalet d’Esplugues es rebel·la contra la pressió assistencial.” (el diari de la sanitat) Antonio I. Alonso
TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 27
UN PASSAT RECENT
L’altre dia estava assegut a la cadira davant del monitor del meu ordinador, intentava fer neteja d’arxius. El disc dur es queixava que no tenia prou memòria, per tant tenia tres solucions: esborrar arxius, o passar-los a un disc de memòria externa o comprar un nou ordenador amb més bytes. Com que l’economia no està per gaires floritures, vaig optar per la segona solució. Fent el traspàs d’arxius de fotografies, vaig caure en la imatge que ara us presento; la tenia datada del mes d’agost de 1998. En mirar-la em va impactar; va ser com una forta sotragada elèctrica; com si les meves neurones s’haguessin connectat de cop entre si; com si regions cerebrals adormides es despertessin d’una imatge que ja no recordava i tornessin a transportar-me a un cúmul de records, sorolls, colors i olors del passat. Llavors vaig recordar-me’n de les classes de neurologia a la facultat de Medicina, i vaig buscar els apunts ja descolorits pel pas del temps. Vaig trobar apuntat que el cervell codifica, guarda i recupera la informació del passat; aquesta era la definició de la memòria, o millor dit, dels records. Si fa o no fa, vaig dir-me, funciona com l’ordinador (perdó, és a l’inrevés, el funcionament de l’ordinador és una còpia imperfecta del nostre meravellós cervell que ens fa ésser humans). Aquest fet em va fer reflexionar sobre el tema de la memòria i, per tant, dels records que voldria compartir en aquestes línies. Tot passejant per la Meridiana, envoltat de multitud d’estímuls, vaig imaginar-me que els meus ulls feien fotografies continuades, a les quals s’afegien sorolls i olors que quedaven enregistrats al meu cervell (memòria sensorial). Aquestes, segons diuen els savis, es guarden durant 250 milisegons, a no ser que prestem atenció a les mateixes (memòria operativa), perquè llavors duren uns 10 segons. I si fem un aprenentatge per retenir aquesta informació és emmagatzemada en diferents regions
cerebrals (memòria a curt i llarg termini); és allí on guardem els nostres coneixements, conceptes, imatges, records viscuts, etc. La capacitat d’aquesta memòria és extraordinària; si la comparem a nivell informàtic és superior als 10 terabytes, encara que de la mateixa manera que els virus informàtics poden produir pèrdua d’informació del disc dur, les lesions de les neurones i de la nostra xarxa neuronal en diferents zones del cervell produeixen la pèrdua de la memòria a curt o llarg termini (atròfia senil, malaltia d’Alzheimer, etc.). Podem dir que recordar és portar al present (memòria de treball) imatges del passat arxivades en la memòria. Ara entenc què en va succeir en veure la fotografia: vaig tornar a reviure una icona (memòria sensorial) que va servir per iniciar i estimular les meves mandroses neurones i poder tornar a gaudir d’un passat recent.
La imatge, que segur que molts veïns heu reconegut, és de la miniplaceta que trobem entre el final del carrer Hondures i la Meridiana; sí, allí hi havia la sortida del metro, el quiosc de diaris i, com no, la palmera. Quins records! Josep Maria Corominas, metge
Vols aprendre a ballar sardanes? Tots els divendres 2017, de 18 h a 20 h de la tarda. Aquest curset és gratuït i està pensat per a totes a les edats. Pots venir sol o amb tota la família. COL·LABOREN: Districte de Sant Andreu
28 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 29
PROTECCIÓ SOLAR
MARISA GRERA ISAAC HERRERO
Sense l’existència del Sol no hi ha cap dubte que no hi hauria vida a la Terra, per això les civilitzacions antigues l’associaven amb la divinitat.
Fotodenúncia:
Fa anys que tenim aquesta penosa imatge de deixadesa i brutícia a la sortida de Renfe Meridiana-La Sagrera. Se’ns acudeixen una sèrie de preguntes que ens agradaria que algú aclarís.
Però l’exposició al sol exigeix una protecció responsable i eficaç que ens previngui dels efectes nocius, com cremades, malalties dermatològiques i fotoenvelliment prematur
- Què hem fet els sagrerencs per merèixer aquesta situació?
Cal gaudir dels grans moments de la vida amb tranquil·litat d’estar ben protegit de totes les radiacions solars: UVA, UVB, IR per tal que la nostra pell frueixi solament de les coses bones que ens aporta el sol.
- L’enjardinament inicial d’arbres únics al barri (de 9 només resta un parell!) i gespa, va ser pagat amb diners públics? - Quins interessos particulars són tan insensibles per perjudicar una majoria de veïns? - Ningú troba cap solució que afavoreixi tothom, en especial els soferts veïns i vianants? - Hem de ser els mateixos veïns els que haurem de fer de jardiners?
- Els visibles: taques a la pell, arrugues i cataractes, i a la llarga càncer cutani o tumoracions superficials.
Núm. Soci/a
Nom i Cognoms:
PRINCIPALS MESURES PER EVITAR ELS EFECTES NOCIUS
Població
- Iniciar les exposicions de manera progressiva i evitar l’exposició solar entre les 12 h i les 16 hores.
E-mail: Telèfon:
Mòbil
Signatura:
Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb la única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027
30 | TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017
- Els invisibles: a llarg termini, els raigs UVB són absorbits per l’ADN, causant alteracions al genoma, i els raigs UVA es transformen en radicals lliures, que alteren el material genètic i saturen els sistemes defensius de la pell, tenint com a conseqüència la proliferació de cèl·lules anormals i la formació de carcinomes o melanomes.
Data de naixement
Adreça: Codi postal
CAL PRENDRE EL SOL EN LA MESURA JUSTA Avui dia tothom sap que un excés d’exposició solar sense protecció ens pot provocar trastorns seriosos. Els efectes nocius més perjudicials els podem dividir en dos grups: visibles i invisibles.
ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE LA SAGRERA • FES-TE SOCI!! Quota soci Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DIMARTS, DIJOUS, DIVENDRES DE 18h a 20h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A MARTÍ MOLINS 29 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com DADES: DNI
El sol és imprescindible per al desenvolupament de les plantes i dels éssers vius superiors. Per al nostre organisme exerceix, no cal dir-ho, efectes molt beneficiosos: estimula la síntesi de vitamina D, essencial per al desenvolupament dels ossos, ja que prevé el raquitisme i l’osteoporosi, afavoreix moltes de les nostres funcions vitals i, fins i tot, estimula en el nostre cervell la síntesi dels neurotransmissors responsables de l’estat anímic, ajuda a conciliar el son i proporciona unes sensacions de salut i benestar general. Així que la seva energia desencadena tot aquests seguit de processos biològics i bioquímics per a la vida de l’home.
- Extremar les precaucions en embarassades, nens i gent gran. - No utilitzar perfums de forma simultània a l’exposició solar. - Consultar el farmacèutic en cas de prendre medicaments, ja que alguns són fotosensibilitzants. - Utilitzar productes after sun després de les exposicions solars perquè estan formulats per nodrir, calmar , hidratar i reparar la pell. PREPARACIÓ DE LA PELL ABANS DE PRENDRE EL SOL Juntament amb totes aquestes mesures, i sense que les substitueixin, en la preparació de la pell per al bronzejat les plantes medicinals també tenen un lloc i ens poden oferir una gran ajuda. Les plantes medicinals amb propietats antioxidants han demostrat la seva eficàcia, i la suplementació de la dieta amb preparats de betacarotè, olis de borratja i enotera i vitamina E contribueix a retardar l’envelliment cutani i protegir la pell dels raigs ultraviolats. Prenent-los des de quinze dies abans de l’exposició solar, actuen com a complement per reforçar la fotoprotecció de la pell i ajuden a prevenir l’aparició de processos inflamatoris o alteracions de la pell, mantenint la seva elasticitat, prevenint la formació d’arrugues i afavorint el bronzejat. Els fotoprotectors són cremes que aplicades en la pell ajuden a prevenir els efectes negatius del sol: cremades, aparició d’arrugues, càncer de pell, taques, al·lèrgies al sol. La seva funció és reflectir, dispersar o absorbir els rajos solars. Segons com actuïn es poden classificar en tres grups: físics, químics i inorgànics. El tipus de pell determina el factor de protecció solar (FPS) a aplicar-se. Els diferents fototips van de l’I al VII i en funció del tipus de fototip escollirem la fotoprotecció. Les farmàcies de Barcelona estem participant en la campanya de prevenció del càncer de pell anomenada “Abans de deixar-te la pell consulta” en col·laboració amb l’Hospital Clínic. Consulta al teu farmacèutic per triar el fotoprotector i el complement de plantes més adequat per al teu tipus de pell. Bon estiu!
- Fer servir gorres i ulleres homologades de sol. - Aplicar un fotoprotector adequat al tipus de pell almenys 30 minuts abans de l’exposició i tornar a posar-nos cada 2h o després de banys llargs, ja que a poc a poc anem perdent crema.
Farmàcia Susana Serra Simón
- Aplicar la protecció encara que el dia estigui ennuvolat. TOTA LA SAGRERA 170 • JULIOL 2017 | 31
# ESO # Batxillerat - Ciències i Tecnologia - Humanitats i Ciències Socials
# Automoció - PFI de Reparació i Manteniment de Vehicles - GM Electromecànica de Vehicles - Automòbils - GM Electromecànica de Vehicles - Motocicletes - GM Carrosseria - GS Automoció - Formació Ocupacional - Formació Contínua i IN-COMPANY
# Informàtica - GM Sistemes Microinformàtics i Xarxes * - GS d’Administració de Sistemes Informàtics i Xarxes * - GS Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma * - Formació Ocupacional - Formació Contínua i IN-COMPANY # Empresa i Màrqueting - GM Gestió Administrativa * - GS Màrqueting i Publicitat * - Formació Contínua i IN-COMPANY # Hoteleria i Turisme - GS Gestió d’Allotjaments Turístics * - GS Agències de Viatge i Gestió d’Esdeveniments * - Formació Contínua i IN-COMPANY * Formació també disponible en modalitat online Generalitat de Catalunya Centre Homologat i Concertat
C/ Monlau, 6 · 08027 Barcelona Tel. 933 408 204
Departament d’Ensenyament Departament de Treball Industria, Comerç i Turisme
C/ Caracas, 35 · 08030 Barcelona Tel. 932 744 700 info@monlau.com - www.monlau.com