Tota la sagrera num 169 maig 2017

Tota la Sagrera ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES | Núm. 169 • Maig 2017

o+

LES LES DONES DONES DE LA SAGRERA

Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Equip de Redacció: Jaume Matas, Agustí Carrillo Josep Barbero, Xavier Colomer, Antonio Ibañez, Xavier Basiana. Redacció 169: Jaume Matas Susana Pascual Agustí Carrillo Joan Pallarès-Personat Xavier Basiana Quim Terré Josep Barbero Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet Equip Llotja FAVB Mossos d’Esquadra Antonio I. Alonso Isaac Herrero Antonio Aguilar Núria López-Ribalta Roser Solé Mirada de dona Jordi Vilagut Xavier Gallifa Jordi Aragon`es Gemie Günzenberg Plataforma pro Institut Jorge Sanchez Isabel Marzabal Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Francisco Jiménez · 686 041 302 Foto portada: Maquetació revista: Xavier Basiana & Paula Rosselló Fotografies: Susana Pascual Salvador Atance Associació Veïns de la Sagrera: Martí Molins, 29 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dm., Dj., i Dv. de 18 a 20 h. avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera Imprimeix: Grama Graf SCCL Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

EDITORIAL N. 169 MAIG 2017 Editorial - La Comissió de la dona

En aquest número us presento la nova comissió de la dona de l’Associació de Veïns i Veïnes de La Sagrera. És un nou espai de trobada, un espai de relació entre dones i grups de dones del barri, obert a la participació i a les propostes de les dones que ho desitgin. Pretén ser un espai de reflexió i diàleg, però, sobretot, un lloc d’intercanvi d’experiències. Aquest espai se suma a Mirada de Dona, entitat amb una llarga experiència al barri. No fa gaire vaig llegir un estudi, “Quantificació econòmica del treball domèstic i de la cura de persones no remunerat a Catalunya”, el qual posa de manifest que la realització de les tasques domèstiques i familiars segueix recaient majoritàriament sobre la població femenina, amb independència de la seva edat, situació laboral, tipus de llar o nivell d’estudis. En una societat igualitària en la distribució del treball remunerat i no remunerat, les dones podrien obtenir uns ingressos salarials bruts un 25% superiors als actuals. En els 8 anys que fa de l’elaboració de la primera Enquesta d’Usos del Temps (2002-2003) i la segona (2010-2011), s’observa un augment gradual de dedicació dels homes a les tasques de la llar i la família (23 minuts més), que pràcticament coincideix amb la disminució que fa la dona a aquestes tasques. Per tant, la tendència és positiva, però el ritme és més lent del que seria desitjable. Hi ha moltes coses que no funcionen encara a la nostra societat i una d’elles és la integració de la dona en el mercat laboral i la conciliació d’homes i dones en la vida familiar o personal. Esperem que aquest nou espai, que resta obert a les dones i que, a la fi, podem compartir, sigui un lloc de referència per a les dones del barri que tenen interessos comuns i volen apropar-s’hi. Que sigui un espai on l’heterogeneïtat serveixi d’enriquiment col·lectiu gràcies al debat i a la reflexió conjunta; un espai on organitzar i desenvolupar les seves activitats: actes culturals, trobades, manifestos… Sabíeu que…? • Les dones constitueixen la meitat de la població mundial. • Realitzen les dues terceres parts del treball que es fa al món. • Guanyen el 10% dels salaris totals. • Només disposen d’un 1% de la propietat mundial. • El seu salari és ostensiblement inferior al dels homes (guanyen de mitjana un 25% menys). JAUME MATAS • PRESIDENT AVV DE LA SAGRERA

Les dones de la Sagrera Des de la Vocalia de Dones de la Sagrera volem compartir amb vosaltres la veu de tres dones i l’experiència de tres activitats on hem col·laborat durant aquest mes de març per reivindicar el Dia Internacional de les Dones. El nostre objectiu és donar una visió dels temes que es mouen a la Sagrera mitjançant les paraules de dones de diferents col·lectius i moviments, una visió global i esperem que inspiradora. #Gràciesatoteslesdones la Barraca que ens han ajudat a teixir per l’Institut. Totes, amb l´impuls comú de connexió projectat en el futur dels nens, ens estimem l´escola pública, ens estimem el barri, i és per això que creix la necessitat real d´un institut a la Sagrera. 3-Creieu que les aportacions d’una dona poden donar un valor específic a la vostra organització?

Cristina Llavina, com a representant de la Plataforma Institut a la Sagrera respon les següents preguntes: 1-Ens han comentat que a la plataforma que promou l’Institut a la Sagrera hi ha moltes dones implicades. Sabeu quantes sou? Esteu implicades en altres entitats? La quantitat de dones que som és difícil de dir, però implicades som moltes. No som una associació i no tenim cap recompte, ens intentem organitzar per fets puntuals i tant podem ser 4 com 40. El projecte de l’institut és un projecte que estava sobre la taula des de feia molt de temps, però ara s´ha tornat a activar. Comencem com comencen tots aquests projectes, a poc a poc i agafant consciència de la importància que té per al futur del barri i, concretament, per al futur dels nostres fills. Sobre la implicació de les dones en altres entitats no tinc molta informació. Sí et podria dir, perquè ho he preguntat, que hi ha dones que estan vinculades amb Afoca, el Rec, Banc del temps de la Sagrera i La Sagrera es Mou. 2-Quins són els motius que us han impulsat a implicar-vos en aquest projecte? La gran majoria de les dones implicades en aquest projecte som mares, veïnes, botigueres, mestres, i no em voldria oblidar de les “iaies” del centre cívic

I tant! Qualsevol aportació vingui d’on vingui dona un valor afegit al projecte. Entre nosaltres moltes vegades surten un munt d´idees que enriqueixen el projecte, que són molt ben rebudes. Tot just acabem de començar... Com a exemple, et diré que les dones han donat molta veu a la cançó d´#instialasagrera... Es van oferir pocs homes a cantar-la, però sí molts a tocar instruments. Hi ha poques veus masculines. 4-Què creus que facilitaria la participació de més dones en les organitzacions del territori? La informació. Poder transmetre als veïns i veïnes del barri, tinguin fills o no, la necessitat real d´un Institut a la Sagrera. Un institut implica donar vida al barri, enriqueix i activa la seva vida social. Esperem que amb el nou institut, els homes i les dones se sentin més lliures.

d’ESO a la Monlau, es va iniciar al futbol femení (gespa) amb el Sant Andreu durant 8 temporades, i 3 anys més amb un equip de Cerdanyola, en una categoria més professional. Actualment juga al Sant Jordi, club del barri de Sant Martí, tot i que ha estat cridada per jugar amb equips femenins de fora de Barcelona, com Terrassa o Sabadell. Consideres que el barri de la Sagrera està ben equipat en instal·lacions esportives? No moltes. Concretament de la meva afició no hi ha. De fet, ja m’agradaria poder comptar amb unes instal·lacions en el meu barri, més a prop de casa meva. Vull poder conciliar el futbol amb la meva vida professional i personal. De moment ho puc fer amb relativa facilitat, però he hagut de rebutjar ofertes d’equips de fora de Barcelona. Em costaria anar-me’n lluny. En general, creus que els vestuaris de la instal·lació esportiva del club en què jugues reuneixen les condicions bàsicament necessàries per a dones? Deixen molt a desitjar..., actualment són “barraques” i són força “lletges”. No estan massa preparades i pensades per a les necessitats que pot tenir una dona (falta de papereres, d’assecadors de cabell, de paper higiènic, etc). Potser valorem molt més que els homes aquestes coses i ens hem de resignar a no tenir-les. Anteriorment he estat en equips en què la economia ha afavorit els equips masculins. Crec que de vegades els clubs disposen tenir un equip femení només pel fet d’aconseguir una subvenció. Hi ha un tracte discriminatori envers les dones que juguen a futbol? Crec que sí. Tot i que actualment la figura de la dona s’ha anat introduint en el món del futbol, que s’ha considerat com un “esport exclusivament d’homes”, cada vegada hi ha més entrenadores, àrbitres i jugadores. Malauradament continuen havent als camps comentaris i comportaments purament masclistes i misògins del tipus: “mujer tenías que ser”, “ves-te’n a casa a netejar”. Actualment hi ha una generació de nenes, que comencen des de ben petites, amb un nivell molt alt, fins i tot molt millor que alguns nens.

Foto facilitada per Vanessa Quesada

Vanessa Quesada Llop Té 24 anys, és veïna de la Sagrera i actualment és la secretària de l’Associació de Veïns i Veïnes. La seva afició és, des de ben petita, el futbol. Va començar a jugar-hi quan estudiava cinquè de primària a l’escola El Sagrer. Ho va deixar ja que era l’única nena de l’equip i després, a segon

Quins objectius et marques en la teva trajectòria en el món del futbol? Al principi el meu objectiu era poder jugar a una categoria superior i ho vaig aconseguir jugant contra equips com el Barça, Espanyol o equips de Mallorca... Ara la meva idea és poder gaudir de la meva afició sense pressions i intentar continuar jugant a futbol sempre que pugui conciliar la meva vida personal, familiar i professional.

Entrevista a Elvira Juncosa Consellera de barri de la Sagrera, Consellera d’Habitatge, Urbanisme i Feminismes i LGTBI del Districte de Sant Andreu 1. Quins són els serveis específics per a dones que poden gaudir les dones que viuen a La Sagrera i per què els destacaries? Els serveis que es presten a les dones de la Sagrera són similars als que s’ofereixen a totes les dones de la ciutat: el PIAD, que ofereix assessorament jurídic, acompanyament psicològic i tallers d’autoestima entre d’altres, i el SARA, un servei ambulatori d’atenció a les persones víctimes d’agressions masclistes. Tots dos serveis han estat remunicipalitzats en el marc de la Mesura de Govern de Millora del sistema per l’abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona (2015).També cal destacar altres serveis transversals com l’Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat a Barcelona 2016-2024 i l’Estratègia compartida de Salut Sexual i Reproductiva (ESSIR). Tampoc cal oblidar els recursos de sensibilització i pedagògics que posa a disposició de la comunitat el CIRD.El repte és dotar tot això dels recursos suficients per poder portar a terme aquestes mesures d’una forma integral i la informació sigui a l’abast de totes. 2. Una de les teves funcions al Districte és potenciar i fomentar l’activitat del Consell de les dones, el seguiment de les mesures i plans amb perspectiva de gènere que s’apliquen als barris, la difusió de les activitats de les dones i posar a l’abast eines que ajudin a crear xarxes entre dones organitzades. Per què creus que les aportacions d’una dona poden donar un valor específic a les organitzacions vinculades al territori? És important que els homes siguin còmplices en la lluita feminista i en la reivindicació del paper de les dones en la lluita als barris. Però no hem d’oblidar que la visió de les dones del més quotidià de la vida ha estat clau per a la conquesta d’equipaments que ara veiem normalitzats. Una dona s’ha trobat unes especificitats, unes traves, uns reptes, ha viscut els carrers d’una determinada manera i no tant atenent el caràcter productiu de les polítiques urbanes. I això només pel fet de ser dona. Tampoc podem oblidar la feminització en el rol de les organitzacions: organitzacions més horitzontals, espais que siguin més amables

i menys competitius. Els homes han de ser companys d’aquesta lluita des de la transversalitat. Però aquesta lluita és principalment nostra. 3. Què creus que facilitaria la participació de més dones en les organitzacions del barri? És un repte complex i crec que, amb més o menys mesura, hem compartit totes les dones que hem participat en espais associatius i polítics, o informals. Els horaris i la conciliació amb la vida són bàsics. També el tarannà que arrosseguen les entitats. Quan ets dona i t’apropes a algun espai, costa de fer-te un lloc, que et respectin els torns. De vegades, per fer-ho has d’assumir rols masculins per fer-te escoltar. L’important és que treballem en xarxa, que ens escoltem les unes a les altres, sortir i compartir amb altres barris les nostres experiències, sortir de la nostra zona de confort. Des de Districte i Regidoria s’està treballant en el projecte Constructores de ciutat i hi participen dones de tot el districte. La darrera sessió es farà a la Sagrera. Si a cada acte que s’organitza hi ha una o dues dones noves, és una petita victòria. Crec que no ens hem d’obsessionar en la participació, sinó que treballem juntes i tot arriba. 4. Des de fa unes setmanes s’ha posat sobre la taula la perspectiva de la dona en camps “clàssicament” masculins com l’urbanisme. Creus que és necessària la segregació de dones i homes en el desenvolupament de les tasques dels diferents col·lectius o en la celebració de reunions per tal de donar més valor a la perspectiva de la dona? Les dones són clau en la construcció i disseny dels barris, principalment pel que fa als centres de salut, els centres escolars i els transports col·lectius. Cal posar-ho en valor i donar el pes que mereix aquesta mirada femenina de la ciutat. Fins ara, l’urbanisme només s’ha visibilitzat a través dels seus arquitectes. Recuperar la història de les persones anònimes és essencial. I continuar apostant per aquesta vessant. Els carrers foscos, la manca de bancs per relacionar-se, la cura de la gent gran, els accessos als carrers comercials, que el transport públic arribi on ha d’arribar... També en l’habitatge caldria obrir aquesta mirada, com fan al centre i el nord d’Europa. El debat de la participació dels homes en els espais de dones ve de molt lluny. Jo sóc partidària de la necessitat dels espais no mixtos. La lluita contra el patriarcat l’hem de 6 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

lliurar homes i dones. Però els determinants que han portat les dones a autoorganitzar-se i buscar els seus espais propis estan lluny de desaparèixer. Només les dones coneixem allò que viuen les dones i podem fer la diagnosi i propostes adients. I tot i que hi ha moltíssima diversitat entre el col·lectiu de dones, hi ha punts en comú que només ens atenyen a nosaltres. Quan ens organitzem, les dones tenim una forma de relacionar-nos especial, tenim cura de nosaltres, de les nostres vides, dels nostres cossos. Hi ha coses que podem fer en comú amb els homes, és clar, però aquests espais nostres que no ens els treguin. No hi ha motius per fer-ho.

Foto: Susana Pascual

Activitats pel dia de Acte de Districte la dona: els Mandales Taller de Músics dels desitjos de les (Can Fabra) dones

Vam pintar mandales plens de colors i darrera vam escriure un desig; posteriorment els vam penjar, com si fossin fulles de l’arbre del desitjos.

Aquest 2017, la Vocalia de Dones de l’AVV de la Sagrera vam rebre l’encàrrec d’escriure el manifest de Sant Andreu pel Dia internacional de la Dona, i vam tenir l’honor de llegir-lo en l’acte que va celebrar el Districte. Va ser un acte emotiu, reivindicatiu i poètic, que també va comptar amb presència institucional: Elvira Juncosa, Carmen de Andrés, i Montse Benedí, Consellera, Regidora i Presidenta del Districte, respectivament.

Alguns dels desitjos que es van reivindicar: “una ocupació digna per a les dones, respecte, que arribi l’esperada igualtat entre homes i dones, salut, pau i llibertat per escollir com volem viure”. Aquestes van ser algunes de les paraules que van ressonar aquella tarda entre les parets de “La Barraca”. Una experiència que ens va colpir el cor... i que espero puguem repetir l’any vinent... i que encara siguem més i més dones (i homes) pintant, desitjant, visualitzant i reivindicant.

Les Dones creadores van marcar l’eix festiu durant totes les activitats de les entitats que conformen el Consell de Dones del Districte d’aquest mes, i també van ser presents aquella tarda a Can Fabra. Les paraules de Mirada de Dona van obrir la part lúdica i les de l’Associació ciutadana pel dret de les dones van fer la cloenda. I al bell mig de l’acte, la Big Mama ens va delectar amb un recull de poemes escrits per dones i musicat per ella mateixa. Una gran vesprada, un gran acte!

El passat 6 de març, gràcies al Centre Cívic de la Sagrera, a Mirada de dona i a la Vocalia de dones de l’AVV de la Sagrera vam poder compartir dones de diferents edats els nostres millors desitjos per a les dones de tot el món. Foto: Susana Pascual

Activitats pel dia de la dona: EXPOSICIÓ “MI CUERPO, MIS REGLAS”

Del 8 al 10 de març es van poder visitar a l’Espai 30 les fotografies que vam realitzar per formar part de l’exposició “Mi cuerpo, mis reglas”. L’exposició incloïa els treballs i conclusions artístiques d’un procés creatiu on es reivindica el rol de la dona des de diferents perspectives, reivindicant moments de les seves vides que són diferents de les dels homes pel simple fet de ser dona. El projecte ha estat creat i elaborat pels i les alumnes d’animació Sociocultural i Turística del Centre de formació professional Bemen-3, l’Associació cultural Espai 30 i la Vocalia de les Dones de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera.

Reportatge: Les Dones de la Sagrera realitzat per Isabel Marzabal i Susana Pascual

Fes publicitat, fes barri TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 7

DONES CREADORES, DONES DE COR Connecta’t i vibra Balla Dansa Estima I estima’t.... Sobretot ESTIMA’T!!

Insistim... Insistim quan podem i quan no podem Insistim per crear quelcom nou Un nou model on tinguin cabuda els homes i dones sense diferències Insistim per recuperar-nos a nosaltres Per lluitar pel que creiem Perquè hi ha vida i som vida Perquè hi ha alegria, dolor i tristesa Perquè hi ha cooperació, companyia i lluita Perquè som tremendes... tremendament grans Mentre hi hagi vida seguirem treballant, construint, creant per un món millor, Un món de totes i tots, de tots i totes Un món on no importi el gènere de les paraules que utilitzem perquè els fets, les accions no generen confusió Un món on no importa si ets home o dona per reconèixer el valor de les teves accions Un món on els talents de les persones van més enllà del seu sexe Insistim perquè podem fer-ho, Perquè per sort, aquí i ara, podem insistir Insistim incansables Insistim juntes i junts Per tota la feina que s’ha fet, per tota la feina que queda per fer #Gràciesatoteslesdones #Gràciesatotselshomes Gràcies a totes les persones, que més enllà del sexe, treballen i viuen sense tenir en compte si som dones o homes. Vocalia de dones de l’Associació de Veïns i Veïnes de La Sagrera Manifest del Districte de Sant Andreu, 8 de març de 2017. 8 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

Parlem de dones

En posar-me a pensar en l’article, em vaig preguntar: de què parlem? De “la” dona o de “les” dones? I de seguida em vaig dir: de “la” dona se’n parla més aviat en aquells tipus de discursos en els quals es fa una crítica a la injustícia que les ha marginat, silenciat i invisibilitzat al llarg de la història i encara avui; es donen arguments per reivindicar el lloc que els correspon en la societat, sigui en l’àmbit civil o religiós. És evident que aquests discursos són necessaris perquè són crítics i alguns fins i tot expliquen els fonaments de la desigualtat en vistes a la correcció d’una injustícia que no s’havia d’haver produït mai. Tanmateix, aquests discursos massa vegades no arriben a tota la gent del poble o bé els arguments que s’addueixen no són compresos per totes les dones que pateixen encara la desigualtat, el menyspreu i la violència i que, a sobre, pensen amb resignació que tota la vida ha estat així i que les coses no poden canviar o que Déu així ho ha volgut. Tampoc no diuen res a aquells que provoquen i mantenen aquestes desigualtats. El que hi ha al voltant nostre són les persones concretes, a qui ens apropem amb una actitud que no vol ser senzillament analítica, sinó reivindicativa i compromesa. Per això començarem per a VEURE quina és la realitat: El que hi ha al voltant nostre són dones concretes, he dit, (“la” dona és un genèric que no existeix enlloc perquè no hi ha cap definició que s’acompleixi totalment en ningú). Coneixem dones amb nom i cognoms (l’esposa de, la mare de, la filla de...) que tenen una edat i un tipus determinat (no és el mateix ser grassa que prima, segons per quines feines); jove o vella; sana o malalta; soltera, casada, viuda, separada, divorciada, ajuntada; amb fills o sense; lesbiana o heterosexual; atea o creient, treballant o a l’atur; pobre, més pobre o benestant... Algunes fent moltes hores extres a causa del seu sexe (o, més ben dit, gènere assignat), perquè en arribar a casa li “toca” carregar amb tota la feina de la llar “que li és pròpia” en una segona jornada laboral no remunerada. Algunes de vegades tenen sort i el marit les ajuda, de vegades, no. N’hi ha d’empresàries (perruqueres, esteticiens, treballadores de la llar, propietàries de petites botigues posades amb un gran enginy i esforç) i d’assalariades... I encara hi hem d’afegir si és del país o emigrada, blanca, negra o d’una altra raça, amb o sense papers; amb estudis universitaris o sense... I en cada una, a més a més, s’hi concentren diverses variants que fan la vida més feixuga o més feliç/ infeliç. Breu: a “la” dona no li passa res, a “les” dones sí, i aquestes són les que ens han de preocupar. Certament que hi ha carències que ho són per naturalesa (malalties congènites o adquirides,

des de les dones malformacions del cos, haver nascut baró o dona, en un país o altre, en una família o altra, etc.), privacions o deficiències que la societat i les institucions han de treballar per a fer-les més suportables.

En un altre ordre de coses encara podem portar l’anàlisi més lluny. Donem un cop d’ull a les institucions que hi ha al nostre barri: ajuntament, centres de salut, Església catòlica i altres Esglésies o religions (les coneixem?), grans centres comercials, escoles, associacions culturals o esportives..., ¿quin lloc ocupen les dones en aquests establiments? Si ho ANALITZEM ens adonarem que la causa última no està en la naturalesa –en el sexe--, sinó en una interpretació interessada de la naturalesa humana, dirigida per les cúpules que sempre han governat, fonamentada en les creences religioses, filosòfiques i polítiques. Aquesta interpretació ha determinat la seva manera de classificar les persones segons el seu sexe, en la qual els barons són els qui han marcat els espais que corresponen a les dones i a ells mateixos, la formació i estudis que han de tenir, els valors o les qualitats que han de viure i aparentar, les joguines i els jocs, els colors (segons s’hagi nascut nen o nena), els llocs de treball al que poden accedir, etc. Tot plegat conflueix en una organització de la societat estructurada a partir d’una jerarquia social en la qual els barons en són el cap i les dones unes subordinades menors d’edat. Una societat patriarcal que s’ha mantingut pels segles dels segles. I ¡ai de la que ha gosat traspassar els límits imposats! El sexe no en té la culpa, el que en té la culpa és la categoria de gènere amb què han sexualitzat la societat en dos gèneres (i només dos): masculí i femení. La sexualització implica que cada gènere ha d’haver interioritzat les pautes necessàries per a saber què ha de pensar o ha de fer cada persona per a satisfer les expectatives de gènere que li han assignat, és a dir, el que s’espera d’ella i com ha de complir. Quants exemples ens venen al cap!. La socialització, l’aprenentatge o el procés d’interiorització, es fa a través de l’escola, les esglésies, la televisió, el cinema, l’esport, etc. que s’emparen en sistemes de creences (religioses i polítiques, sobretot) que abasten transversalment tots els aspectes i dimensions de la humanitat. I QUÈ S’HI POT FER per a superar la divisió masculí-femení? En general, tots els feminismes, i més recentment les teories que giren al voltant de les noves masculinitats, aposten i treballen en la recerca de teories de canvi social i sexual. I no per això se les ha de denigrar, insultar i condemnar com hem d’escoltar o llegir massa vegades en els discursos de no pocs barons que fan gala d’una misogínia que no hauria de ser

pròpia del seu rang. De teories feministes n’hi ha de molt diverses perquè analitzen la realitat des de diferents angles o espais. Per exemple, des de la medicina, l’esport, la teologia, les religions, la política, etc. El que tenen en comú és el mètode que suposa la denúncia de les situacions, que ha de portar a una deconstruccio de les teories que han culminat en el domini absolut dels homes. El que es vol és distingir el que és biològic del que és cultural per a construir una teoria que posi fi a la desigualtat. Que tothom tingui molt clar que les diferències anatòmiques no es poden convertir en fonament de la desigualtat social, política i religiosa. La desigualtat biològica no pot produir teories que postulin la inferioritat de la condició femenina. Recordem el famós aforisme de S. de Beauvoir quan l’any 1949 va repetir en veu alta el que ja havia afirmat Freud: “Ningú no neix dona: s’hi torna”. El patriarcalisme ens ha fet “tornar” dones, però no a la nostra manera, sinó a la manera que ha determinat el seu poder segons ha convingut a cada moment a les ideologies de torn, siguin de dretes o d’esquerres. Més arran de carrer, a la Sagrera, dones i homes, tots plegats, podem fer un primer pas per conèixer qui ocupa els espais de poder al nostre barri, quines ofertes hi ha als aparadors dels magatzems, quin tracte reben les dones (potser més donades a la necessitat de baixa laboral a causa dels parts, menstruació, cura dels fills petits, dels ancians o malalts de la casa...), en els serveis sanitaris, la parròquia catòlica i altres formacions religioses, les escoles, els restaurants; fixar.se en qui acompanya els nens i nenes a l’escola, qui va a la reunió de les AMPES, o dels nens i nenes que fan la catequesi, qui assisteix a les celebracions religioses, quines associacions de dones hi ha al barri i, encara, adonar-se de si són més o menys feministes o bé llocs on s’hi perpetua la desigualtat. Ens hem de formar i ser valentes per a denunciar les situacions concretes d’injustícia; buscar quines associacions hi ha a Barcelona o al barri que ens poden ajudar a canviar, conèixer la nostra història i la de tantes lluitadores que s’hi han deixat la vida, i treballar, al costat dels homes, per construir una nova societat. No podem parar, el moviment que genera la lluita pel canvi s’anirà convertint en justícia per a totes les persones, sigui quina sigui la seva condició, en l’esperança joiosa del reconeixement de la igualtat real que s’ha de demostrar en la paritat.

Roser Solé Besteiro Membre del Consell Parroquial del Crist Rei TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 9

La Llotja en femení. Ara i en la historia. Una entitat tan singular i de tan llarga tradició en el sector de l’ensenyament artístic com l’escola Llotja, fa que en els temps actuals ens preguntem si les dones hi han tingut un paper rellevant i quina ha estat la seva presència en aquest centre bicentenari, tant entre el professorat com entre l’alumnat.

Les dones grans de la Sagrera A l’Associació de dones Mirada de Dona, se’ns demana que escrivim un article referent a la situació de la dona al barri. Nosaltres ens centrarem en la dona gran perquè la majoria de les nostres associades han superat l’edat de la jubilació. En aquest article podríem parlar de molts aspectes referents a com viuen la seva vellesa algunes de les dones de la Sagrera. Podríem parlar del pitjor mal: la solitud. D’arribar a casa, tancar la porta i trobar-te sola; potser envoltada de records i fotografies, amb el so de la ràdio o la tele de fons, però amb ningú que et faci companyia. Podríem parlar del rol de la dona cuidadora i de les iaies-cangurs. Per contra, podríem parlar de la dependència: de quan la dona ja no es val per si mateixa i passa de ser el puntal de la família, a necessitar ésser cuidada. Aquestes dones, la majoria de vegades, es perceben com una càrrega i el sofriment que això genera és enorme. Podríem parlar de l’angoixa de no arribar a final de mes, per culpa d’unes pensions de viudetat miserables. De les neveres massa buides, de passar fred, dels lloguers impagats o de la impossibilitat de cuidar-se com caldria. Podríem parlar de la malaltia, especialment d’aquelles que afecten majoritàriament a la dona, i també del dolor físic: artrosi, artritis, malucs i genolls que limiten la mobilitat i la qualitat de vida. Podríem parlar de maltractaments, de la disminució de les capacitats, de l’Alzheimer, de la tristesa... de tantes coses negatives.

10 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

En podríem parlar, però preferim encarar l’article des d’una altra perspectiva. Acabem de celebrar els 90 anys d’una sòcia i estem a punt de celebrar els 95 d’una altra, i us podem dir que poques coses hi ha més engrescadores que contemplar una espurna d’il·lusió en els ulls d’una persona gran. Quan mirem les dones de Mirada, el que nosaltres veiem són unes dones que ens donen un exemple constant de vida. Les seves ganes d’aprendre, la seva força de voluntat i el seu esperit participatiu ens demostren que l’edat no suposa una barrera per a plantejar-se nous reptes i noves metes. Les dones de Mirada són creatives, combatives i alegres. Tant poden pintar una mandala com recitar un poema. S’atreveixen a actuar en públic i no els fa vergonya dir el que pensen. Moltes d’elles havien estat silenciades i han après a fer sentir la seva veu, i alhora se senten escoltades i respectades. Són solidàries i generoses, gaudeixen de la companyia de les companyes i s’ajuden unes a les altres. Són aplicades i no són mandroses. Dones de vuitanta i noranta anys s’apunten als tallers on les fem treballar de valent. No es queden a casa, còmodament assegudes al sofà, perquè són conscients que mantenir-se actives mentalment i socialment les ajudarà a retardar el procés d’envelliment. Ens estimem les nostres dones. L’estimació que tu els dones, elles te la retornen per mil.

La junta de Mirada de Dona

Actualment, no hi ha dubte que la presència femenina, com en molts dels àmbits educatius, és majoritària entre l’alumnat. Les noies han irromput a l’educació de manera flagrant i estan superant en nombre els nois en moltes carreres universitàries i en l’educació postobligatòria en general. Especialment remarcable, en estudis tradicionalment destinats al món masculí. Entre els artístics, especialitats com la forja o l’escultura en pedra semblaven, fa pocs anys, destinades al gènere masculí, on aspectes com la força i l’habilitat manual que es pressuposa les feien a ulls de la societat més apropiades per al gènere masculí. Avui els tallers d’aquestes especialitats, o els de joieria, talla de fusta, maquetes…, es troben plens de dones joves i grans que obtenen els mateixos resultats. Actualment, també el nombre de professores a Llotja ha anat progressivament en augment, de manera que superen els homes o estan al voltant del 50%. Sembla que d’una manera natural la paritat s’ha anat establint. No deixa de ser significatiu que, si bé en els equips directius hi ha aquesta paritat i cap discriminació, encara fins avui, només una dona ha ocupat el lloc de Directora de Llotja, (fou en la dècada del nou mil·lenni) i val a dir que no per elecció directa, sinó per nomenament indirecte, a causa d’unes especials circumstàncies personals i acadèmiques que van confluir en aquell moment. Per tant, no podem afirmar que la total normalitat hagi arribat encara a l’escola pública, com en molts d’altres àmbits de la nostra societat.

aules de Llotja per rebre docència. Així i tot, hi havia discriminació de gènere quan les noies no podien assistir a les classes de model de figura humana on es dibuixava el cos humà nu. Prohibició que perdurà fins a la dècada dels cinquanta del segle passat, encara que ens sembli impossible. Aquestes circumstàncies eren les mateixes a tots els centres educatius d’art i així succeïa en les acadèmies franceses, que van superar el tema amb poques dècades de diferència. És per això que dones com Lluïsa Vidal (1876-1918), a qui es va dedicar fa molt poc una retrospectiva al MNAC, van poder marxar a París per estudiar Belles Arts, quan aquí encara no era ni ben vist, ni permès, però que un pare comprensiu, de mirada àmplia, moderna i avançada, sí que ho va permetre. Històricament s’atribueix a la pintora Emilia Coranty (1862-1944) ser la primera dona matriculada a Llotja, però sembla que no fou l’única. El seu nom ha passat, en aquest sentit, més fàcilment a la història del feminisme en el món de l´art perquè fou una persona molt important per Llotja. A més d’alumna i després professora, juntament amb el seu marit van fer donació de l’edifici de la seu actual de la Llotja a Sant Gervasi, i van ser fundadors de la Fundació Guasch-Coranty, per fomentar l’art, els bells oficis i les Belles Arts en general, en forma de beques..., encara vigent avui dia. Núria López-Ribalta. Alumna, professora i directora delegada de la seu Sant Andreu/Sagrera de Llotja.

Revisant la història de la Llotja, fou una institució del seu temps, no precisament de les més agosarades, però que seguí el ritme de la societat. Així, al segle XVIII la presència de dones era impensable, com ho era en tot el sector educatiu, encara més en l’artístic i creatiu. Això no vol dir que dones artistes i artesanes treballessin a l’ombra, sinó que donaren mostra de la seva capacitat i creativitat, malgrat que mancades de la possibilitat de formació acadèmica, i així seguí en bona part del segle XIX. No fou fins al darrer terç del vuit-cents que algunes dones aconseguiren ser admeses i matricular-se a les TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 11

La igualtat: qüestió d’actitud Aquest article em fa més por que una pedregada, perquè sé que en puc sortir escaldat. Quan un home parla de les dones ja cal que vagi amb peus de plom per no vessar-la, perquè cada adverbi, cada article, serà examinat amb lupa.

una mentalitat instal·lada a etapes medievals. ¿I què podem dir de les remuneracions, que objectivament són inferiors en el cas de les professionals femenines tot i fer, pel cap baix, la mateixa feina que els seus homòlegs masculins?

Per començar diré que em vaig jurar no votar cap candidat a qui sentís dir allò de benvolguts i benvolgudes. Tanmateix, em vaig quedar sense partit, perquè la ruqueria es veu que prolifera quan es tracta de demanar el vot. I fins i tot els qui defensen que a València es parla català perquè les raons acadèmiques estan per sobre d’Estatuts ignorants s’entesten a associar aquesta estúpida fórmula a la defensa de la igualtat.

Per neutralitzar aquesta desigualtat cal l’esforç de tothom (és tan absurd renunciar lingüísticament a aquest terme per recórrer al tots i totes, com incorrecte). Els homes no poden romandre impassibles davant els abusos i les discriminacions que pateixen les dones. Però crec que aquestes farien bé de no malbaratar esforços buscant-li tres peus al gat (tant se val si és mascle o femella, la qüestió és que caci ratolins... de tot sexe) i mirar de prioritzar les seves accions reivindicatives.

La igualtat no s’assoleix menyspreant les normes lingüístiques i jugant a ser més progre amb recursos ridículs. La igualtat és una actitud davant la vida basada en el respecte a l’altre, sense importarnos el sexe, l’edat, la condició social, les idees, els orígens... A la meva infantesa, al volant d’autobusos i taxis només hi havia homes. I així en moltes professions. I ja ni us explico al capdavant d’empreses o en llocs de responsabilitat. A la meva escola inicial, l’antiga Joan XXIII (que en pau descansin, Papa i nom), no només nens i nenes érem segregats, sinó que se’ns assignaven professors als nens i senyoretes a les nenes. Per suposat, la direcció requeia en un home. Sortosament, els temps han anat canviant. Molt lentament, cert; i amb moltes assignatures pendents, també. Sobretot és al món laboral on més s’hi veuen aquestes mancances. A banda que els llocs directius continuen sent ocupats majoritàriament per homes, les dones veuen sovint vulnerats els seus drets per part de superiors amb

En aquest sentit, no he constatat gaire combat feminista envers els estereotips que projecten cinema i televisió, uns arquetips que tendeixen a perpetuar un model social on la dona acostuma a quedar relegada a un paper de submissió en pel·lícules i sèries. En els informatius, tot i la presència de Carme Forcadell, Soraya Sáenz de Santamaría o Angela Merkel, el protagonisme recau majoritàriament en actors masculins. Ja no entrem a valorar els blocs d’esports, engolits íntegrament pel futbol i on l’esport femení amb prou feines troba ressò. Somnio en un futur d’igualtat; un futur de progrés en què no només tota dona pugui veure’s realitzada, personalment i laboralment, sinó que pugui sentirse tan reconeguda com qualsevol altra persona. I creuem (tothom) els dits i que aquestes persones no es vegin substituïdes per robots (que no robotes).

Jordi Vilagut i Munt

Els dimecres, de 18:00 a 20:30 h., la consellera de barri Elvira Juncosa atén els veïns i veïnes de la Sagrera que tinguin consultes o propostes al Centre Cívic de la Sagrera - “La Barraca.”

Fes publicitat, fes barri 12 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

Notícies del barri > Breus Passeig per l’Educació Pública

El passat diumenge 19 de febrer la Coordinadora d’AMPA del districte de Sant Andreu va organitzar el 2n Passeig per l’Educació Pública. Les AMPA de tot el Districte van organitzar un acte reivindicatiu i festiu a favor de l’escola pública. Els pares i mares que es van acostar es pogueren informar sobre les preinscripcions a l’escola pública i van poder resoldre els seus dubtes sobre l’accés als centres. També han volgut donar visibilitat a les diferents lluites del barri, com per exemple, la manca de places de secundària, la falta de vetlladors per als infants amb discapacitats o la situació d’escoles a tot el Districte que encara estan en barracons. Tot això amb la participació durant tota la jornada de grups de tabalers i les activitats de pintar-se la cara els més menuts o la de gaudir d’un espectacle d’animació.

La FAVB crida per una ciutat justa i habitable 45 anys després de la seva fundació

El moviment veïnal de Barcelona va concloure la seva 45a assemblea general el passat 25 de març reivindicant una ciutat més justa i habitable, i ratificant un full de ruta complementari a l’ambiciós pla de treball que ja va assumir ara fa un any. Un pla basat en dos grans eixos: l’enfortiment de les entitats veïnals i de la mateixa FAVB i l’impuls dels grans temes de ciutat, sense perdre de vista les realitats diverses dels diferents barris. El primer eix passa per redoblar el suport de la FAVB a les associacions veïnals, ampliar els temes a treballar a la Junta i culminar el pla de comunicació, així com enfortir el treball en xarxa amb altres moviments socials de la ciutat. El segon vol incidir en temes com la lluita contra la pobresa, la recuperació d’una ciutat compacta i solidària, el reforç de la participació ciutadana o l’aposta per una economia verda i de compromís social. Més informació: www.favb.cat/

Breu de l’hort

EP! La primavera ja és aquí, al nostre hort de “La ferroviària” de la Sagrera, que és molt net i bonic, i si vosaltres no hi heu estat passeu. És al carrer Camp del Ferro 17, de la Sagrera, i hi ha verdures, tomàquets, cols, etc. El tenim des del gener de l’any 2014, i el senyor Carlos Gil és qui explica tot sobre l’hort als nens de les escoles i a les famílies, els

quals en surten molt contents. Aquest hivern ha plogut molt a la ciutat i també la neu caiguda a l’interior és molt bona per als camps i els horts. A hores d’ara ja han començat a sortir les flors als arbres. Aquí us afegeixo alguns consells. La conservació de les llavors és tan antiga com ho és la jardineria i per guardar-les s’han de conservar en un lloc fresc i sec, i així podreu fer créixer la planta que més us agradi. Recordeu que per plantar un llimoner hem de tenir en compte el clima, ja que té poca resistència al vent. Una altra planta és el te, que és una beguda medicinal i natural de les civilitzacions orientals. El te verd, que és molt popular en països com Xina i Japó, ajuda a mantenir la bona salut del sistema nerviós. Per regar bé és important controlar el reg per evitar la falta d’aigua. Fer-ho als matins afavoreix que la plantes no s’assequin i no passin la nit mullades. No s’han de podar les plantes quan floreixen. Al mes d’abril s’han plantat tomàquets, pebrots i mongetes; cal recordar que els tomàquets són molt rics en vitamina C. Les verdures i les fruites ara les tenim tot l’any, però recordeu que sempre són de més bona qualitat les del temps. La terra i el clima són ideals per a certs cultius. Per exemple, a València taronges, a Tarragona avellanes i oli, a Tortosa arròs, a Lleida arbres fruiters, a Girona arbres per fer paper, al Penedès raïm, a Mallorca garrofes i ametlles... No hi falteu a l’hort de La ferroviària de la Sagrera. Us hi esperem!!! Jordi Aragonès TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 13

El nom del barri ja surt en els rètols del metro.

Després d’anys de demanar-ho, els veïns de la Sagrera podem gaudir des de l’estiu passat del nom del nostre barri en els rètols de les línies 1 (vermella) i 5 (blava). Ja el teníem en la identificació de la línia 9/10, en els cartells dels recorreguts i en els senyals lluminosos dels interiors dels vagons, però el trobàvem a faltar en les estacions històriques. Malgrat el temps d’espera, volem agrair al Districte actual el suport a aquesta demanda, i també el recolzament d’entitats i grups polítics. També a Transports Municipals de Barcelona que ho han fet possible. Entre tots podem felicitar-nos per aconseguir una reivindicació. Ara esperem que altres reivindicacions que tenen més difícil solució, com és l’acabament de les línies 9/10, fonamental per millorar el transport públic de la ciutat, arribin a tenir un final feliç, i que el puguem gaudir els actuals habitants del barri i de la ciutat, i no calgui esperar una generació com el que està passant amb l’Estació d’Alta Velocitat de La Sagrera. Paciència...?

Sanitat

El passat 19 d’abril es va celebrar a l’Espai 30 la conferència sobre sanitat a càrrec dels doctors Josep Martí i Toni Barberà. Des d’aquí volem mostrar el nostre agraïment per la seva altruista col·laboració. Van assistir unes 40 persones (per la importància del tema esperàvem més) i a jutjar pel debat posterior els assistents no es van veure defraudats, la qual cosa resulta satisfactòria. El Dr. Martí en la seva intervenció aportà dades respecte al coneixement i actuació sobre els determinants de la salut, així com altres relacionats amb les externalitzacions, el sistema públic i els plans de millora en la primària. A destacar, potser, la dada corresponent a rehabilitació ambulatòria domiciliària, no tant pel volum (15 milions d’euros), sinó pel percentatge, el 63,9% per a les entitats privades, on a més a més és sabut que la satisfacció el servei no és la desitjada. Es va subratllar que “l’anàlisi d’on van a parar els diners públics de la sanitat es complexa per la manca de transparència de les entitats i de l’Administració, i per la poca concreció dels termes de privada sense afany de lucre”. Esperem que aquestes xerrades serveixin per a un millor coneixemnt i per millorar un servei que paguem entre tots i que és de tots.

Fe d’errates del n. 168

A l’anterior revista, a l’hora de fer aquesta fe d’errates, vam tornar a tenir una relliscada, ja que en comptes de corregir correctament la data de l’atemptat d’Hipercor, tal com ens havien fet saber alguns lectors, vam posar l’any 1989, quan el que volíem dir era 1987. Esperem que aquesta vegada, la tercera, sigui la definitiva en aquest assumpte. Una vegada ja enviada la revista a impremta, un altre lector ens va fer veure que en el número 167 vam canviar el nom al nostre estimat Joaquim Maria Puyal, i el vam batejar de nou, anomenantlo Josep Maria, es nota que no som gaire “futboleros”. Volem agrair als nostres lectors i seguidors els correus en què ens fan adonar dels errors, ja que això ens ajuda a millorar. Hem d’estar orgullosos d’aquesta eina d’expressió veïnal que és la nostra revista. Estem oberts a col·laboracions i suggerències, per la qual cosa us animem a participar. Gràcies!

Tots els divendres 2017, de 18  h a 20  h de la tarda. Aquest curset és gratuït i està pensat per a totes a les edats. Pots venir sol o amb tota la família. Lloc: Centre Cívic de La Sagrera | c/ Martí Molins, 29 COL·LABOREN: Districte de Sant Andreu

14 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

Des de la comissió SomMeridiana estem treballant amb les forces polítiques i les entitats veïnals i socials per recollir el compromís de tots els grups municipals i partits polítics davant del projecte de pacificació de la Meridiana. Busquem la signatura d’aquest compromís perquè perduri al llarg del temps necessari, siguin els que siguin el resultat de les eleccions i el govern que mani a l’Ajuntament. Les reunions han seguit el següent ordre: 12/12/2016 Reunió ERC 21/12/2016 Reunió CiU 07/02/2017 Reunió CUP 02/03/2017 Reunió Cs 15/03/2017 Reunió PP 17/03/2017 Reunió BeC 21/03/2017 Reunió PSC Ara estem recollint els resultats i estan tornant signat el següent document de compromís. COMPROMÍS CIUTADÀ PER A LA PROMOCIÓ I EXECUCIÓ DEL PROJECTE DE L’AVINGUDA MERIDIANA Jo ________________________ com a representant de _______________________ manifesto que la meva entitat/organització està d’acord amb els principis bàsics d’aquest document. A més manifesto que ens comprometem a promoure i a recolzar el projecte de reforma i millora de l’avinguda Meridiana (“el projecte” a partir d’ara) sobre els principis bàsics que es detallen a continuació. A més, ens comprometem a fer el possible perquè el projecte s’executi en la seva totalitat i en els terminis de temps acordats, sense entrebancs ni aturades en el mateix. Signatura: __________________ a Barcelona, ____ de _________ de 20___ Principis bàsics: 1. El projecte ha de tenir la missió de la reducció contundent de la contaminació atmosfèrica i sonora, i una millora de les condicions de vida a l’entorn de l’avinguda. 2. El projecte ha de ser d’àmbit global i ha d’abastar tot el recorregut de la Meridiana en el territori de Barcelona, des del parc de la Ciutadella fins a Ciutat Meridiana – Vallbona. 3. El projecte ha de proposar un clar canvi de l’avinguda, passant de ser una via amb referència per als vehicles a una via més verda amb preferència per a les persones. 4. El projecte ha d’incloure el compromís de la disminució significativa del trànsit privat, tant d’entrada com de sortida, a tota la Meridiana. 5. De forma imprescindible, el projecte ha de contemplar una reducció de l’espai ocupat pels vehicles i un augment de l’espai ocupat per arbrat i vegetació. 6. La disminució de trànsit a l’avinguda Meridiana no ha d’implicar una redistribució del trànsit pels barris que l’envolten o en altres parts de la ciutat. 7. El projecte ha de ser consensuat amb la ciutadania, moviment veïnal, grups polítics, així com altres entitats compromeses amb l’objectiu del projecte. 8. En el projecte de remodelació, l’objectiu ha de ser introduir un canvi de model de la mobilitat global, cap a mitjans de transport més sostenibles: transport públic, bicicletes, etc. 9. El projecte ha de fomentar el comerç local de proximitat, escurçant i facilitant el pas dels vianants d’una banda a l’altra de la Meridiana i promoure la convivència de les persones. 10. El projecte ha de tenir una clara visió de connexió transversal, intentant unir els dos costats de l’avinguda al llarg de tot el seu recorregut. El compromís i el manifest han estat elaborats pel grup “SomMeridiana”, perquè tothom pugui sentir-se còmode amb ell. Josep Barbero

Vols aprendre a ballar sardanes?

ORGANITZEN:

Compromís per la Meridiana

JOSE ANTONIO MELERO LÓPEZ

NOU SERVEI JURÍDIC

Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta. La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns. Dia: segon dilluns de cada mes. Horari: de 18 a 20h. Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dimarts, dijous i divendres de 18 a 20h.)

TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 15

Una biblioteca deficientment il·luminada

TOTS ELS PARTITS POLÍTICS A FAVOR DEL NOU INSTITUT PÚBLIC A LA SAGRERA: ARA ÉS HORA DE PASSAR ALS FETS El passat 1 de març, el plenari del districte de Sant Andreu va aprovar amb el suport de tots els partits polítics una Declaració Institucional a favor de la construcció del nou institut públic a la Sagrera. L’aprovació d’aquesta declaració és una bona notícia, fruit de la intensa feina que hem fet en els darrers mesos des del barri de la Sagrera i el col·lectiu de famílies #instiaLaSagrera. Però només és un primer pas. La bona voluntat mostrada pels regidors del Districte s’ha de concretar en fets.

Molts dels que escrivim i llegim en aquesta revista som alhora usuaris de la Biblioteca La SagreraMarina Clotet. Vam rebre amb molta alegria la seva creació, perquè seria una de les joies de la corona que suposava els voltants del gran parc que s’havia d’instal·lar a la llosa que anava sobre de les vies fèrries de la nova gran estació de La Sagrera. La realitat ha estat diferent, i no pel que fa a la Biblioteca, de la qual n’estem orgullosos, sinó dels terrenys que l’envolten. Hem hagut de viure uns quants anys una entrada lúgubre, en un cul-de-sac poc atractiu i maltractat per part de l’Administració pública. Ara, sembla que han començat a posar remei instal·lant una nova il·luminació que millora la sensació d’inseguretat de l’entrada, com es pot veure en la foto adjunta. Però quan hi entrem, els usuaris trobem un altre motiu de descontentament. No és el servei, ni el personal, al qual felicitem per la seva bona feina i predisposició vers els veïns, sinó que ens referim a la il·luminació interna. A l’hora de fer el disseny de l’espai quedava molt bé posar un fals sostre que amagava els focus, però a la pràctica, aquest disseny redueix la lluminositat que els lectors necessitem per l’activitat bàsica d’una biblioteca, llegir i escriure. L’estiu passat vam veure que posaven remei a aquesta situació a l’àrea infantil. Fantàstic! Ja ens fregàvem les mans... Però la sorpresa ha estat quan la reforma es va quedar aquí, i la resta dels espais han estat deixats de banda. Hem fet preguntes a la direcció de l’equipament i se’ns ha dit que és qüestió pressupostària de l’Administració corresponent, tant ens fa que sigui la central o la del Districte. I ens preguntem els veïns, quan es projecta un equipament, no s’han de preveure despeses de manteniment i renovació?; hem de deixar que es de la zona infantil, i que sigui aviat, que de retards

ja en sabem prou en el nostre barri. I ja posats, que s’intenti posar remei a certes fuites d’aigua que també afecten alguns espais de l’equipament a causa del mal estat d’alguns desguassos de l’edifici que poden arribar a provocar desperfectes greus en qualsevol moment. Si no recordo malament, aquest edifici que va néixer com a públic, ara és gestionat per una empresa privada que té la seu a molts quilòmetres de Barcelona... que li preguntin a l’anterior govern municipal. I ja posats, en l’últim Consell de Barri se’ns va presentar el projecte d’arranjament d’espais públics al voltant dels espais de les obres ferroviàries. Un d’aquests espais és el situat al davant de la Biblioteca. Demanem que no sigui un projecte que s’allargui en el temps i que l’entrada d’aquesta instal·lació es dignifiqui definitivament. La Sagrera bé que s’ho mereix! Agustí Carrillo

La declaració, aprovada per unanimitat, posa de relleu la falta de places públiques de secundària a la Sagrera, una situació que anirà en augment els pròxims anys amb l’arribada a l’ESO dels alumnes d’escoles de nova creació i de “bolets” que s’han anat distribuint per totes les escoles des de fa anys. Per això, és imprescindible la creació d’un nou institut que resolgui aquesta situació i que eviti que els alumnes acabin marxant a centres d’altres barris o que massifiquin encara més els instituts ja existents. Per tot plegat, s’insta al Consorci d’Educació a planificar la creació del nou institut, i a les Administracions local i autonòmica a posar el sòl i la dotació pressupostària perquè el nou institut de la Sagrera sigui una realitat. En relació amb el sòl, cal dir que l’equip de treball –que porta ja temps cercant una ubicació adient– s’està trobant amb certes dificultats. Per una banda, per l’escassetat real d’espais públics disponibles al barri. Però també per la voluntat que aquesta

Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h Dissabtes de 9h a 14h

16 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

Per això demanem als partits que portin aquesta demanda a les institucions implicades (Ajuntament de Barcelona i Generalitat) perquè compleixin amb el seu compromís i facin que el nou institut públic per al barri sigui una realitat el curs 2019-2020, tal i com ho especifica la Declaració Institucional aprovada, i com ho demana #instiaLaSagrera, l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera i la Coordinadora d’AMPAs de Sant Andreu.

ubicació ajudi a donar resposta de la millor manera possible al dèficit real de places a la Sagrera i el seu entorn, i a la vegada que no sigui un obstacle per a la consolidació d’altres projectes educatius. Per tal d’avançar de manera definitiva per trobar una ubicació per al nou institut és necessari que tots els actors implicats en aquest tema es posin a treballar de manera àgil, decidida i amb la màxima transparència mútua, confiem en això. Només d’aquesta manera aconseguirem assolir els objectius i terminis amb què s’han compromès tots els grups polítics del Districte de la mà de la comunitat educativa i els veïns i veïnes de la Sagrera, en la Declaració Institucional del passat 1 de març. Nombroses accions al carrer... i en vindran més! Durant la celebració del plenari moltes famílies del col·lectiu #instiaLaSagrera ens vam concentrar davant de la seu del Districte, a la plaça Orfila, amb les samarretes verdes reivindicatives de la campanya. Aquesta ha estat només una de les nombroses accions que s’estan fent des de #instiaLaSagrera. En els darrers mesos hem creat la cançó oficial “Fem institut”, i acompanyats d’aquesta música hem participat amb una comparsa a la rua de Carnestoltes del barri. També hem participat al Passeig per l’Educació de Sant Andreu i hem engegat l’acció #teiximinstitut, amb la participació de ganxilleres i les voluntàries del Taller de labors del barri de la Sagrera. Tota la col·laboració de les veïnes i veïns del barri és benvinguda. Per saber quines accions tenim previstes, podeu seguir-nos al web www. instialasagrera.org, i també a les xarxes socials. No oblideu que fer institut, és fer barri! Plataforma a favor de l’Institut a la Sagrera

Fes publicitat, fes barri TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 17

LA BIBLIOTECA LA SAGRERA-MARINA CLOTET: TOT UN UNIVERS PER DESCOBRIR

30 PASSES LA SAGRERA, MARÇ 1971. Si l’atemptat d’Hipercor de 1987 (del qual estem a punt de commemorar el 30è aniversari), amb vint-i-una víctimes mortals, és amb la bomba del Liceu de 1893, amb vint morts, dels pitjors patits a Catalunya, la primera víctima mortal en un atemptat terrorista en terres catalanes va ser a la Sagrera. Tot això és si les comptem en temps moderns, perquè en època del pistolerisme dels anys vint, o en temps dels maquis, el nostre barri també va ser escena d’algunes històries tràgiques. A la Sagrera, al carrer Gran de la Sagrera 40-42, gairebé a tocar amb el començament del carrer de Berenguer de Palou, existia un edifici antic que la gent del barri anomenàvem Les Cèdules, perquè antigament s’expedien les Cèdules d’Identitat, precursores del DNI actual, creat l’any 1944 i implantat el 1951. Aquest edifici, avui enderrocat, va passar a mans de la Diputació Provincial de Barcelona, la qual el va destinar a recaptació d’arbitris (un tipus d’impost) i allà es pagaven tributs diversos, des del de tinença d’un receptor de ràdio o de televisió (gairebé oblidat per tothom), al d’arbres per als propietaris forestals. Tot això fins que, arran de l’ordenament tributari d’uns anys després, la gestió va recaure en la Generalitat o en d’altres organismes, tot i que avui encara existeix un departament hereu, l’Oficina de Gestió Tributària de la Diputació. El 7 de març de 1971 era diumenge, i sobre dos quarts de vuit del matí, el guàrdia civil Dionisio Medina Serrano es dirigia a casa seva després de sortir del servei de vigilància que havia fet durant la nit a la veïna Estació de Mercaderies de La Sagrera, la qual, en rebre materials procedents de l’estranger, tenia consideració de duana i la competència de la seva vigilància corresponia a la guàrdia civil.

CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05 armeriapujol@gmail.com 18 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

Sembla que Dionisio Medina va veure un paquet sospitós, o potser havia advertit la presència d’alguna persona sospitosa, perquè va desenfundar la seva pistola, però l’explosió del paquet de cop i volta el llençà a més de vint metres de distància i li va causar la mort. L’explosió es va escoltar des de la benzinera del Clot. Els estralls foren quantiosos, tant per l’enderroc d’una part de la paret, com per la destrossa total dels mobles de la dependència. Dionisio Medina Serrano, nascut a Priego de Córdoba (Còrdova), estava casat i tenia una filla petita. Els autors de l’atemptat pertanyien al FAC (Front d’Alliberament de Catalunya), una organització fundada el 1969 i extingida en 1977. Aquest grup va fer el primer atemptat a Ràdio Nacional d’Espanya al Passeig de Gràcia, a l’octubre de 1970, i també va atemptar contra La Vanguardia, les vies de tren a la plaça de les Glòries o alguna caserna de la guàrdia civil. Va tenir les primeres detencions el maig de 1972 i alguns dels seus membres van acabar en grups anarquistes internacionals, a frec amb la delinqüència comú. JOAN PALLARÈS-PERSONAT

Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840

Espai dels llibres sobre l’hort urbà a la Biblioteca LS-MC

La biblioteca rep el nom de Marina Clotet en homenatge a aquesta veïna del barri que es va implicar en la vida social i cultural de la Sagrera, difonent la música i la cultura popular entre les noves generacions. Situada al carrer Camp del Ferro, número 1-3, just al costat de la plaça Kobe i oberta des del 20 de juny del 2009, la biblioteca forma part del teixit social del barri. Les funcions que realitzem són moltes i variades. A més del servei de préstec de documents, duem a terme activitats dinamitzadores de tota mena: activitats infantils com contacontes, visites escolars, club de lectura infantil de còmic i xerrades per a pares i mares. De la mateixa manera realitzem activitats dirigides al públic adult com conferències, clubs de lectura en català, castellà i anglès, exposicions i moltes més. La biblioteca La Sagrera-Marina Clotet disposa de diferents recursos en noves tecnologies per als usuaris. Aquests poden connectar-se a internet des dels seus dispositius mitjançant WI-FI o utilitzant algun dels ordinadors de la biblioteca. També disposem d’una aula multimèdia des d’on es pot treballar i on trimestralment oferim activitats per descobrir i aprendre a utilitzar diferents eines digitals. Si necessiteu un espai per fer treballs en grup disposem de l’espai de suport amb quatre taules i cabuda de fins a 20 persones. Comptem amb diverses col·leccions especialitzades en temes d’allò més variats. Per exemple, a l’àrea d’adults podreu trobar material relacionat amb el món dels transports ferroviaris. La col·lecció local té un interès especial per a les persones amb curiositat per la història del barri i per conèixer autors nascuts o vinculats a la Sagrera. A la mateixa planta

trobareu un fons de llibres sobre horts urbans, en relació a la nostra col·laboració amb l’HortJardí Urbà de la Sagrera “La Ferroviària”, projecte intergeneracional integrat al programa Pla Buits de l’Ajuntament de Barcelona. A la planta baixa de la biblioteca, a més del fons general, trobareu una col·lecció heterogènia de música electrònica amb cabuda per als clàssics d’aquest estil i per als artistes més avantguardistes. Dintre dels fons d’audiovisual, tenim a disposició dels usuaris una important mostra de cinema d’animació. A la sala infantil destaquem el racó de pares i els àlbums il·lustrats, com a col·leccions especials destinades a un públic més definit. Així mateix, cal agrair la col·laboració dels voluntaris de la biblioteca que ens ajuden a millorar el nostre servei tot realitzant préstecs a domicili, un taller d’iniciació a la informàtica per als avis de la residència, lectures en veu alta a residències i a particulars o portant lots de llibres a casals de gent gran, llibres al CAP de La Sagrera, difonent les nostres activitats per les entitats del barri i duent a terme xerrades i cicles temàtics (Tastets de música clàssica, L’aventura de viure, Rodes d’Ho’oponopono, i Tallers de creixement personal). Tota aquesta informació sobre la biblioteca, la normativa de préstec i la nostra programació la podreu trobar als programes d’activitats que oferim mensualment a la biblioteca, a la nostra web http://ajuntament.barcelona.cat/biblasagrera/, o al nostre Facebook. Us hi esperem! TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 19

MENTORS PER ALS REFUGIATS

L’entitat La Sagrera es Mou fa sis anys que es va crear amb la finalitat de treballar amb i per les persones més vulnerables, i fomentar així els valors de la solidaritat a través del voluntariat. Tots els projectes en què treballa tenen objectius abastables, propers i pràctics. Coopera amb altres organitzacions solidàries del barri o de la ciutat. La Generalitat de Catalunya, des de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, de la qual n’és responsable el Sr. Oriol Amorós i March, ha creat un projecte anomenat MENTORS PER L’ ACOLLIDA I SEGUIMENT DELS REFUGIATS i ha demanat ajuda a les entitats socials de tot Catalunya per a que formin grups de tres a cinc persones per dur a terme aquesta tasca.

Per donar suport a aquestes persones, hi ha la figura del Mentor. Per ser Mentor s’ha de passar una entrevista, per saber-ne la idoneïtat, i fer una formació a càrrec de persones de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. Cada grup tindrà un responsable a qui podrà consultar els possibles dubtes o conflictes que la seva tasca de voluntari li generi.

En aquest programa català podran acollir-s’hi les persones refugiades que hagin acabat el programa estatal sense haver assolit una autonomia personal suficient, tot i que, excepcionalment, s’atendran també les persones refugiades que hagin deixat el programa estatal per altres raons justificades i que es trobin en situació d’exclusió social. Els beneficiaris hauran d’estar empadronats a Catalunya i hauran d’haver tingut ingressos anuals per sota de la Renda Mínima d’Inserció en els 12 mesos anteriors.

Els Mentors tenen el compromís de:

Cadascuna de les persones beneficiàries hauran de comprometre’s a seguir un Pla Individual d’Activitat que fomenti la seva autonomia i que se centrarà en tres grans eixos: l’aprenentatge de la llengua, l’orientació i inserció laboral i la participació social. Inclou un ajut econòmic, que atorgarà el Govern a través d’una convocatòria pública, i que servirà per garantir les necessitats bàsiques: habitatge, subministraments, alimentació, roba, medicines, higiene personal i les despeses derivades de l’escolarització obligatòria. La cobertura econòmica durarà un màxim de 12 mesos, revisable cada 3. En funció de l’avaluació trimestral, es podrà marxar del programa si la persona refugiada ha assolit ja el nivell d’autonomia suficient o bé si no compleix els compromisos del Pla Individual d’Activitat o fa un mal ús dels recursos econòmics rebuts. Les persones refugiades es comprometen a aprendre les llengües catalana i castellana, seguir les activitats d’orientació, formació i inserció laboral del Programa i participar en activitats del Pla que les ajudin a establir vincles socials amb les persones i entitats del seu entorn. 20 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

•Acompanyar les persones refugiades, gairebé sempre nuclis familiars, establir-hi vincles i ajudarles a relacionar-se amb les persones i entitats del seu entorn. •Dedicar-hi de 2 a 4 hores setmanals durant un any. Des de LSEM s’ha creat un grup de Mentors. Són set persones que formaran dos grups, que estan fent la formació. Un cop l’acabin, els assignaran dues famílies refugiades i podran començar la seva tasca i fer l’acompanyament descrit, però aquest acompanyament no el faran elles soles, tota l’organització de La Sagrera es Mou es posa a la seva disposició.

PERRUQUERIA

MAR-I-BEL

Tel. 93 352 29 63

La Sagrera es Mou, a través dels Mentors doncs, està preparada per acollir amb els braços oberts les persones que han hagut de fugir del seu país per motius de guerres i de persecucions de diversos tipus.

PUBLICITAT

C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona

la llave

Convidem al conjunt del barri de la Sagrera a fernos costat en aquest projecte i que no sigui sols la nostra entitat la que acompanyi les famílies refugiades que ens assignin, sinó tota la comunitat sagrerenca que els faci costat. Podeu contactar amb nosaltres en l’email lasagreraesmou@gmail. com, o ens trobareu a les tardes, de dilluns a divendres, a l’Espai-30, al c/.Hondures, 28-30 Associació La Sagrera es Mou TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 21

Centre Garcilaso – L’Intercanviador

Diuen que créixer fa mal, i si bé és cert que sovint és així, nosaltres pensem que no sempre cal que en faci. Per sort comptem amb eines com l’art, la creació, la comunicació, el respecte..., que ben dirigides poden ajudar a créixer a qualsevol persona sense fer mal. A les persones joves, també. Per això, avui us volem parlar de l’intercanviador, el qual batega al centre de l’Espai jove Garcilaso i va néixer com la resposta a una necessitat: hi havia moltes persones joves que es trobaven moltes hores abocades al carrer, que no tenien un espai, fora de l’institut, on poder fer créixer la seva creativitat i les seves habilitats. I algú va pensar que seria una gran idea poder crear aquest espai, un espai de llibertat, on els joves i les joves puguin aprendre entre iguals, mostrar-se els uns als altres les seves habilitats i transmetre els seus coneixements, sense obligacions, sense avaluacions, sense pressions, sols per gaudir. I fou així com va néixer l’INTERCANVIADOR. Enguany, el dia 19 d’abril, l’intercanviador ha complert quatre anys. Hem fet un llarg camí, hem tingut experiències inoblidables i moments difícils, com tots els projectes i com

22 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

totes les experiències que neixen trencant esquemes i buscant nous camins per avançar; però cada experiència, cada moment, ens ha servit per millorar i per poder fer un més bon acompanyament a totes les joves i els joves que s’hi van apropant. Ara ja, després de quatre anys, podem dir que hem iniciat un viatge en el qual moltes persones joves ens han acompanyat i han pogut gaudir d’aquesta experiència de creixement acompanyats d’altres joves com elles, han pogut compartir inquietuds, pors, il·lusions i somnis. Hem procurat donar-los els recursos necessaris per poder fer realitat els seus projectes, els hem acompanyat en un camí d’autoconeixement, de reflexió, de descoberta i d’autoacceptació, en definitiva, de creixement. Ara, després d’aquests quatre anys, estem contents de poder dir que aquest és un viatge que ja ha començat, que arribarà molt lluny i al qual hi estan convidats a participar totes aquelles persones joves que tinguin ganes de fer-ho. Si voleu saber què tenim previst fer en els proper dies: http://espaijovegarcilaso.org/ intercanviador/

La Nau Bostik. Un CCCB a l’Extraradi Fem ciutat, fem Barcelona. La Sagrera 1

Es preveu que quan arribem a l’any 2050 el 70% de la població humana viurà en ciutats. A l’estat espanyol aquest percentatge arriba al 80%. Per sumar una dada a aquesta tendència, només a la Xina 200 urbs tindran més d’un milió de persones. Això consolida a la pràctica una tendència global que ens afectarà de manera directa als ciutadans de Barcelona. S’estableix així una pugna on el capitalisme financer opera de manera contínua sobre l’espai urbà mercantilitzant tot allò possible que pugui generar una plusvàlua. Com intervenim col·lectivament en la pugna d’interessos que s’estableix en la nostra comunitat urbana? Barcelona, ciutat dels prodigis, es pot considerar una ciutat petita entre les grans ciutats europees, i una gran ciutat entre les petites urbs mediterrànies. Això fins avui en dia. Una ciutat més, entre les que sobrepassen el milió d’habitants, on certs debats no conclosos segueixen surant de manera cíclica entre els acadèmics, urbanistes i activistes veïnals. Gentrificació, ja no només del centre de la ciutat, sinó tendent a fer-se extensible a altres barris, gestió del turisme, terciarització del model productiu, onades migratòries enfront del que hem anat anomenant el dret a la ciutat. És a dir, el dret col·lectiu de la ciutadania a poder intervenir en la configuració del model i la mateixa vida de la ciutat. Malgrat les inèrcies d’un món cada vegada més homogeneïtzat, certs poders autònoms actuen com una gota malaia posant sobre la taula problemes. Qüestions totes elles que recauen teòricament sobre el poder polític, però que a la pràctica no són de fàcil solució. La Sagrera, el mentrestant infinit. Any 2017 La Sagrera. El barri es troba un punt d’inflexió. Planificació d’un projecte abocat a reconfigurar tot un barri a l’espera que les inversions facin arribar el tren d’alta velocitat. Mentrestant, un grup de veïns i veïnes recuperen l’última fàbrica en peu, una de les moltes que configuraven el barri com a un barri obrer de classe treballadora. La majoria d’aquestes fàbriques han estat enderrocades i altres reconfigurades per a altres usos. La Nau Bostik es conserva amb una estructura fabril intacta per voluntat expressa dels seus nous inquilins. Abandonada els últims 10 anys, retorna a la vida per absorbir tota una oferta cultural i política en el que ha esdevingut un dels espais més interessants i avantguardistes de la ciutat. Ara, a l’impàs d’una llarga onada de manca de finançament, en el moment que la maquinària de fer rodar el capital finançat ens dona una treva als ciutadans dels barris com la Sagrera, volem intervenir en un doble eix. 1/Recuperar el patrimoni industrial a través de la conservació de l’estructura i part del mobiliari de l’antiga fàbrica de cola La Bostik i 2/Aixecar un nou equipament de ciutat, que sigui assumit per l’Administració com el CCCB de la perifèria. Un equipament cultural, però amb una mirada comunitària, lluny encara de l’engranatge de la ciutat-aparador, de la Zaralandia en què s’ha convertit el centre històric i bona part dels barris adjacents. Volem, per tant, fer una aposta per la Barcelona del segle XXI, una empenta a l’exercici del dret a la ciudadania. Volem poder dir també que la ciutat és nostra...de qui l’habita i li dona sentit . L’obra més complexa i contradictòria de la humanitat és un producte social, nosaltres exercim el dret a intervenir en el seu disseny més enllà de les lògiques del mercat liberal. Fem possible un equipament de ciutat a l’extraradi, fem cultura popular des de la base. Fem un CCCB a la Sagrera. Xavier Basiana & Jorge Sanchez 24 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 25

La bombolla immobiliària de nou? Després de cinc anys de baixada dels preus de l’habitatge, i després del més gran daltabaix econòmic motivat per la bombolla immobiliària, quan l’hemorràgia de desnonaments continua, amb tot això portem dos anys en què els preus (venda i lloguer) s’estan apujant. El fantasma apareix de nou. Els preus del lloguer s’estan apujant amb gran força a les gran ciutats i zones turístiques (o sigui Barcelona) segons la premsa especialitzada. En Carlos Macías, en el diari “20 Minutos”, assenyala que “parlar de lloguers avui significa parlar d’una nova bombolla immobiliària”; diu també que a Barcelona, entre 2014 i 2016 els preus del lloguer s’han apujat un 19,5%, que pot arribar a ser d’un 26,8% a dia d’avui. Les raons d’una demanda creixent a la nostra ciutat les podem trobar en: a. la transformació de pisos en apartaments turístics (en ocasions il·legals), amb la qual el propietari multiplica la rendibilitat del seu habitatge en un factor entre 2,35 i 4,07 respecte del lloguer. b. la impossibilitat dels joves d’accedir a un pis de compra, ja que els salaris actuals no permeten comprar. c. el creixent nombre d’estudiants estrangers que arriben a Barcelona, així com de professionals que estan de pas. d. el fet que grans inversors internacionals estiguin comprant edificis sencers per convertir-los en habitatges de luxe, o apartaments simplement. Sobre el tema, el regidor d’Habitatge de l’Ajuntament, el Sr. Montaner, alerta que s’està produint una nova bombolla, semblant a la que es va produir al 2008. I donat que els contractes es fan a tres anys, ara arriben a venciment els signats en moments de preus baixos, circumstància aprofitada per a la “revisió” a l’alça. En opinió del Sr. Montaner “aquesta situació provoca que molts veïns es vegin expulsats dels seus habitatges”, i recorda que el 94% dels desnonaments a Barcelona es produeixen per l’impagament del lloguer.

26 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

Respecte a l’apartat de pisos turístics, clar exponent de l’especulació urbanística del moment, les dades que aporta l‘Ajuntament són de 6.275 il·legals, enfront de 9.606 amb llicència (D-2016). Es calcula que a Barcelona uns 18.000 pisos han sortit del mercat habitual de lloguer per integrar-se en el mercat de pisos turístics. Com a conseqüència de tot això ens trobem que l’accés a l’habitatge es fa impossible per als joves que desitgen independitzar-se, sobretot si ens atenem als sous raquítics amb què els ha castigat la crisi. L’anàlisi de la situació va donar lloc a la manifestació del dia 28 de gener sota el lema “Barcelona no està en venda”, i ens arriba informació que en un barri veí nostre s’ha constituït la plataforma “L’observatori d’Habitatge i Turisme del Clot-Camp de l’Arpa”. També al Poble Sec s’ha creat un sindicat de barri, ja que tenen comptabilitzat que des del 2012 un miler de veïns del barri han hagut de marxar per culpa de l’especulació urbanística. Alguna cosa s’està movent, la reacció ja ha sorgit, es tracta de mesures d’autoprotecció. Quan parlàvem de les raons de la creixent demanda, en contemplar l’apartat “d” ens venia al cap el que apareixia al número 154 de la nostra revista (TLS) a l’abril de 2014, en què es deixava constància de la cessió per part de l’Ajuntament del Sr. Trias, per a 75 anys, de 298 habitatges públics de lloguer a “Azora Inversiones” (fons voltor amb 10.000 habitatges al país) en unes condicions de saldo, de les que avui estarà obtenint uns bons beneficis. Aquests fons voltor són els que mouen al seu gust els fils del mercat de l’habitatge, una necessitat bàsica contemplada en la Constitució com un dret de tot ciutadà, d’aquesta manera són expulsats a la perifèria (gentrificats) els més vulnerables. Per últim, diguem que no és el nostre barri dels més castigats, però ja sabem allò de “Cuando las barbas de tu vecino veas pelar...”. Està en joc el model de ciutat. No es tracta d’anar contra el turisme, es tracta de racionalitzar-lo i que generi feina de qualitat. Antonio I. Alonso

L’estèvia i la seva prohibició

L’estèvia, catalogada botànicament amb el nom de Stevia Rebaudiana Bertoni, per Moisès Bertoni (18571929) fa més d’un segle, és una planta originària de las zones tropicals i subtropicals d’América del Sud i Central, concentrada sobretot en Paraguai (la serralada d’Amambay) i Brasil. Fa mil·lennis que creix de manera silvestre en aquests paratges i els indígenes guaranís i de Mato Grosso la van denominar com Ka’a He’ë, que significa “planta dolça”.

Aquesta és la principal qualitat que la caracteritza. Les seves fulles són d’una dolçor unes quinze vegades superior a las del sucre comú i unes tres-centes vegades que la dels edulcorants convencionals, com la sacarosa i l’aspartam, sense els efectes nocius demostrats d’aquest últim. Un altre dels avantatges de l’estèvia és que en no aportar calories, no engreixa, i no puja els valors glucèmics en la sang. De tractar-se d’una planta de creixement espontani, ha passat a ser conreada en molts punts del planeta. Espanya és el major productor de la UE amb unes 200 petites empreses agràries, i és Alemanya el segon exportador dels preparats d’estèvia a nivell mundial, després del Japó. La forma de cultiu més efectiva és per esqueixos i la comercialització de la planta es fa en totes les seves variants: fulla fresca, seca, pols, extractes i elaborats. El seu us s’empara en els positius efectes que sobre la salut produeix, recolzats pels nombrosos estudis científics (independents) realitzats a nivell mundial. Així, les fulles seques són utilitzades per a l’elaboració d’infusions simples o com a complement endolcidor per a altres. Les fulles fresques poden ser complement per a amanides o poden mantenir-se a la boca mastegant-les o xumant. En extracte, es pren com a edulcorant en forma de pastilles o líquid per endolcir begudes, o en pols per a la confecció de pastissos, xocolates i melmelades. L’estèvia té dos components principals que són l’esteviòsid i el rebaudiòsid, els dos són acalòrics, sent el primer el que conté les propietats benèfiques per a la salut, ja que millora la hiperglucèmia i la hipertensió, entre altres. El seu ús s’ha fet popular entre les persones amb diabetis tipo II (perquè el seu efecte actua estimulant el pàncrees) i les que habitualment beuen infusions i tes, ja que, en afegir en els preparats unes fulles, els endolceix de forma natural. Altres beneficis que aporta sobre la salut són de tipus diürètic, per a la mala circulació, reductor de l’ansietat per ingerir aliments dolços, preventiu de la càries, regulador intestinal (estrenyiment), etc.

A l’any 2005, l’OMS autoritzà el seu ús com a edulcorant i al 2007 la FAO i l’OMS la van acceptar per la seva innocuïtat i la van incloure en la llista temporal per a la seva incorporació al Còdex Alimentarius. Malgrat això, des de fa un parell de mesos, la comercialització de la fulla seca ha estat prohibida en tota Espanya, però no així en forma de pols, comprimits o líquid. No es coneixen las raons reals per la seva retirada de la venda, però l’AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición) al·lega que és un nou aliment no registrat com a tal. En Alemanya (país de la UE) la seva producció i venda és lliure. Per la meva activitat diària, venen persones al meu establiment buscant aquesta planta, no els succedanis, perquè on es concentren els principis actius és en la fulla seca S’interessen per la planta en no trobar-la als seus establiments habituals, i en explicar-los la situació, la sensació que deixen quan se’n van és de desemparament perquè exclamen: “i ara què faré, perquè m’anava molt bé!” L’estèvia és una planta mil·lenària, de llarg ús en les zones d’origen, i en l’actualitat de lliure consum en diversos països de la UE, com Alemanya i Itàlia. I jo em pregunto: es necessiten més avals per al seu consum?, quants efectes nocius s’han produït en tot aquest llarg període de consum per l’ésser humà? Mentrestant, la indústria alimentària elabora un additiu alimentari, el E960, que elimina l’esteviòsid, i hi ha la sospita que es pretengui elaborar una llavor transgènica per plantar-la. Les suposicions són terreny idoni per estimular las paranoies, i aquest no és el meu propòsit. La proposta, llavors, és l’autosuficiència, plantant a les nostres terrasses aquesta planta, ja que podem mastegar o xuclar tres o quatre fulles al dia, o una vegada seca utilitzar-les com a infusió o moldre-les per endolcir els nostres preparats, sense intermediaris. Com on hi ha informació es genera coneixement i el coneixement fa que les persones evolucionem, a continuació detallo alguns punts on ens podem nodrir: - Llibre: Stevia, historia, virtudes y aplicaciones de la planta dulce que lo cura todo. Ediciones Obelisco, ISBN 978-84-9777-639-4 - Dolça Revolució - a la pàgina dolcarevolucio.cat (també com Dulce Revolución) Salut per a tots Antoni Aguilar • El rebost de l’Antoni TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 27

L’Anna avui ha anat al Mercat. Bé, us explicaré, Tot ha començat ben d’hora el dissabte al matí, amb una intensa, cridanera, acalorada i estimulant classe de espíning a l’últim gimnàs on s’ha donat d’alta l’Anna, aprofitant que hi havia la clàssica oferta amb què el primer mes no pagues quota, i que la nostra murri protagonista sempre aprofita. Després de fer exercici, i seguint les indicacions del seu musculós i atractiu entrenador personal que li indica que pot menjar una peça de fruita, decideix dirigir-se cap al mercat a veure què troba. Quelcom inconscient dintre seu la duu serpentejant pels carrers del barri, com si es tractés d’una cinta transportadora que acaba a la plaça del mercat. Aquesta sensació ja l’havia tinguda en altres gimnasos d’altres barris, on el mercat és el mar on desemboquen tots els carrers.

V FIREM-NOS

Ja fa cinc anys que els centres públics d’ensenyança primària del barri acomboiades per La Sagrera Es Mou per les escoles celebra amb dedicació, esforç i entusiasme el FIREM-NOS. Una fira solidària en el més ampli sentit de la paraula i que afavoreix tots els nens i nenes de les escoles; uns perquè en reben el fruit i els altres perquè aprenen a fer unes feines que se’n beneficiaran altres nens i nenes. La col·laboració i entrega dels professionals i de les famílies de les escoles i de veïns voluntaris és l’altre puntal per poder-lo tirar endavant any rere any

Així que s’apropa al mercat, la vida comercial va creixent plena de colors, sorolls i sensacions vàries que li alegren el cor, com si s’apropés a un oasi. A poc a poc, una olor embriagadora, variada i profunda s’apodera d’ella i li omple primer les fosses nasals i després l’estómac, que ja feia estona que li demanava atenció, No està sola, tot un seguit de gent que arrossegava carros de rodes sorolloses duia la mateixa direcció, com si el Flautista d’Hamelin els guiés. Les cares de tots eren expectants, alegres, com la dels que van a un teatre a veure un espectacle. Quan l’Anna entra al mercat les pupil·les se li dilaten per tal de poder absorbir tots els colors de les fruites que li llancen rajos ultravioletes, ultravermells, ultragrocs, ultraverds.... Els llavis li van d’orella a orella per tal de correspondre el somriure dels venedors; el nas dilata els seus forats d’una manera grotesca per deixar passar l’olor a mar salada que desprenen les peixateries, que a la vegada li duen

records dels seus estius a Cadaqués, a casa de la tieta Montserrat... Per cert, la peixatera s’assembla molt a la tieta!! Quan ha arribat a les carnisseries ja no pot més..., el seu estómac és el Rei Lleó reivindicant la seva jerarquia. La carn de vedella surt de la picadora amb força, vermella, sucosa i tan tendra que se l’hagués posat a la boca tal qual o, potser, amb una mica de sal, pebre, mostassa i tàperes. Aquest pensament és contestat afirmativament des de la seva panxa, que estava de genolls suplicant un miracle. El carnisser, veient l’expressió de la seva cara li crida: “Què vols maca?” L’Anna respon amb el color de la seva pell, vermella com la carn picada. Aquell carnisser, amb aquells braços, ganivet en mà, duu una bata blanca, neta, tret d’unes taques de sang a l’alçada del ventre, i amb un detall de color grana a la butxaca que amb el caputxó d’un bolígraf blau li recordaven els colors d’un equip de futbol, li ha hagut de repetir: “Què vols quelcom?” “Síííí..., una mica de carn picada per fer un tàrtar. No, no! Una mica no, mig quilo!”. Però no en tenia prou i volia més. Fent un esforç sobrehumà aparta la mirada del carnisser i la dirigeix cap a l’aparador. És impressionant! Hi ha talls rodons, talls quadrats, talls lligats, talls tallats, talls de tres colors, xai tallat, xai sencer...; un metro quadrat arreglat amb hamburgueses de tots colors i elaborades amb formes que ben bé podrien estar dissenyades pel Gaudí. Mentre les mans del carnisser li omplen la bossa, la boca se li fa aigua pensant en tot el que anava a gaudir menjant aquell dia... La setmana que ve, sense dubte, tornarà al mercat . Vine al mercat reina !!! Xavier Gallifa – Mercat Felip II (La Sagrera)

Per poder-ho creure, s’ha de veure: us esperem el dia 21 de maig a partir de les 11 del matí a la plaça de Jardins d’Elx. La comissió LSEM per les escoles.

28 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 29

Fotodenúncia:

A l’últim Consell de barri, i davant de les autoritats del Districte, alguns veïns van denunciar la presència, des de fa temps, de “sense sostre” que passaven les nits a tocar de les seves finestres a la plaça Pepa Colomer. Algunes situacions viscudes pel veïnat han estat desagradables, mentre que altres veïns en contacte amb aquestes persones se n adonaven de la malaltia seriosa d’un d’ells. Després del Consell sembla que el Districte ha pres mesures i l’espai ja no està ocupat. Esperem i desitgem que aquests veïns ocasionals “sense sostre” hagin millorat la seva situació i hagin guanyat en dignitat.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE LA SAGRERA • FES-TE SOCI PER TELÈFON: Quota soci Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DIMARTS, DIJOUS, DIVENDRES DE 18h a 20h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A MARTÍ MOLINS 29 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com DADES: Núm. Soci/a

Nom i Cognoms: DNI

Data de naixement Població

E-mail: Telèfon:

Mòbil

Signatura:

Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb la única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027

30 | TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017

Entrevista a una sagrerenca fora de sèrie i mediàtica 1. T’hem vist entrevistada en un mitja de difusió nacional parlant d’una iniciativa del teu lloc de treball, l’Hospital de la Vall de d’Hebron. Ens podries fer a nosaltres també uns cinc cèntims d’aquesta activitat? És una iniciativa que neix arran de l’ingrés hospitalari del meu pare, de la mancança d’un espai on desconnectar, d’un lloc d’esbarjo. En definitiva, un lloc on estar lluny de l’estrès que comporta l’estada en un centre hospitalari per motius de salut. 2. Com va ser que vas decidir dur a terme aquesta iniciativa? Va ser arran d’un trasllat de servei que anàrem a parar a la 4a planta de l’edifici general, quan vaig veure una sala on només hi havia cadires i taules. Vaig creure que aquell espai podia servir per crear una sala de lectura per als malalts allí ingressats. Finalment, a més a més, s’ha convertit en una aula educativa per als trasplantats de pulmó, on imparteixo classes alguns dissabtes. 3. Creus que és una bona idea per traslladar a altres centres semblants? Les autoritats sanitàries s’haurien d’implicar o és millor deixar-ho en mans de voluntaris? M’agradaria que aquest projecte fos extensiu a tots els centres sanitaris. És una idea que està molt estesa en àrees infantils, però que jo sàpiga no hi ha cap en adults.

Adreça: Codi postal

MARIA MARIA ROSA ROSA RICART RICART OLSINA OLSINA

Haig de dir que “les autoritats”, com tu els anomenes, han estat al meu costat des de l’inici del projecte i m’han facilitat poder dur-lo a terme. 4. Aquesta activitat és extrapolable a altres centres que no siguin sanitaris? Quins? Sincerament, amb bona voluntat es podrien desenvolupar àrees de desconnexió fins i tot a centres cívics. El que és curiós d’aquesta iniciativa és que hi participa molta gent

Foto de Salvador Atance

MARISA GRERA ISAAC HERRERO

de forma totalment desinteressada i que el cost és zero, és a dir, com jo l’anomeno: “la meva petita ONG” dins de l’hospital. 5. Ens coneixem d’activitats del barri. Quina vinculació tens amb la Sagrera i des de quan? Visc al barri des de 1988. Vaig iniciar la meva trajectòria a l’any 1997 des de l’AMPA de l’escola Mare de Déu dels Àngels, fent-ne relacions públiques. Més tard, i arran de la meva amistat amb la Sra. Margarita Riera, vaig entrar a l’associació de dones Mirada de Dona, i he acabat formant part de la seva junta. 6. Què t’agrada més del barri? Què creus que és millorable? Què trobes a faltar en ell? El que més m’agrada d’aquest barri? És la unió i la solidaritat que neix del cor de tots els sagrerencs. Millorable? Seria un somni: que s’acabin les obres de l’Estació d’Alta Velocitat de La Sagrera. Què trobo a faltar? Diria que la manca d’espais més grans per realitzar actes multitudinaris. 7. Per acabar, i com a persona emprenedora que ets, quines iniciatives creus que podríem dur a terme al barri entitats com l’Associació de Veïns o d’altres? Què li demanaries als nostres governants urbans? A l’associació li demanaria, com a mestressa d’una gosseta que soc, més espais per a ells; és a dir, els anomenats “pipi cans”, però molt més grans i amb molta més neteja al seu interior. Als nostres governants els diria: cal parlar, però el que cal és escoltar i treballar en equip ,entre tots podem aconseguir fer un barri a mida per a tots i per tots. Enhorabona per la teva empenta i moltes gràcies per la teva col·laboració. TOTA LA SAGRERA 169 • MAIG 2017 | 31