Tota la sagrera num 168 febrer 2017

Tota la Sagrera ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES | Núm. 168 • Febrer 2017

L’ÀREA VERDA VERDA L’ÀREA HA ARRIBAT ARRIBAT HA A A LA SAGRERA SAGRERA LA

Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Equip de Redacció: Jaume Matas, Agustí Carrillo Josep Barbero, Xavier Colomer, Antonio Ibañez, Xavier Basiana. Redacció 168: Jaume Matas Susana Pascual Agustí Carrillo Joan Pallarès-Personat Xavier Basiana Quim Terré Josep Barbero SAAC - Enric Gil Benjamí Mercader Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet Equip Llotja FAVB Mossos d’Esquadra PhotoSagrera Antonio I. Alonso Isaac Herrero Antonio Aguilar Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Francisco Jiménez · 686 041 302 Foto portada: Maquetació revista: Xavier Basiana & Paula Rosselló Fotografies: Cristina Raso Boluda, Josep Ll. Roig, Associació Veïns de la Sagrera: Martí Molins, 29 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dm., Dj., i Dv. de 18 a 20 h. avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera Imprimeix: Grama Graf SCCL · Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

EDITORIAL N. 168 FEBRER 2017

Amb quin objectiu s’implanta l’Àrea Verda? L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa les àrees d’aparcament regulat d’“Àrea Verda” per facilitar l’estacionament als veïns a prop de casa seva. Tot i que el rebuig al pagament per part d’alguns veïns ha disminuït, no deixa d’haver un debat entre els que “la pateixen” sense veure els seus beneficis, contraris a l’àrea verda, i els que veuen en aquesta un aspecte positiu. A continuació intentaré argumentar per què crec que ha d’haver una àrea verda i per què aquesta ha de ser de pagament. Àrea verda vs. impost de circulació, molts creuen que ja paguem prou! L’impost de circulació és un retorn que es fa a la societat per la contaminació que el vehicle produeix en la seva conducció i per les externalitats de la mobilitat i vialitat (necessitem construir carreteres, senyals de trànsit, etc.). L’aparcament a la via pública és en canvi un ús privatiu de l’espai públic. El fet de tenir un vehicle no et dona dret a aparcar a la via pública, sinó que la societat decideix que aquest bé és de tots i que s’ha de racionalitzar. Aquesta decisió subtil, i que pren la societat a través dels representants públics, implica que quan algú utilitza legalment de forma privativa l’espai públic, per exemple, col·locant un contenidor d’obres o posant una terrassa d’un bar, paga una llicència per a això, ja que s’entén que aquest benefici privat és a costa de l’espai comú. El mateix passa amb un aparcament prioritari en una zona on hi ha mancança. Fins fa uns anys es considerava que destinar aquest espai al vehicle era el millor per a la mobilitat i la ciutat. Des de fa uns anys, però, hi ha un canvi de perspectiva; les ciutats europees veuen que els seus vials no poden créixer indefinidament i que la pressió i contaminació dels vehicles és tan gran que és necessari posar límit al transport privat dins de les àrees urbanes. En el cas de l’àrea verda es prioritza al veí, per què ? Perquè es considera que el resident té més dret a aparcar que el no resident. Si no hi ha àrea verda, el resident és el que més pateix l’augment de circulació per part dels no residents, ja que aquests utilitzen el nostre barri com a zona de park & ride. A més, el resident és qui més necessita aquesta zona d’aparcament. Aquesta suposa una reducció en els desplaçaments en transport privat, descongestiona la via urbana i redueix la contaminació. L’àrea verda intenta gestionar un bé molt escàs (places d’aparcament privat) de manera que en surti beneficiat qui pateix la seva mancança (el resident), intentant optimitzar els recursos i prioritzant a qui més l’utilitzarà. JAUME MATAS | PRESIDENT AVV DE LA SAGRERA

L’ÀREA VERDA HA ARRIBAT A LA SAGRERA Els veïns i veïnes de la Sagrera, durant la segona meitat de l’últim desembre, ens hem trobat uns cartells d’obres i senyalitzacions sense saber de què es tractava. Bé, doncs eren per la implementació de l’àrea verda, un tipus de regulació de l’aparcament en la via pública que facilita l’aparcament als veïns de la zona per ser residents i així poder tenir preferència d’aparcament. Des que es va fer la implantació al barri de Navas, la Sagrera patia un problema de massificació de vehicles d’empreses i visitants del barri veí, així que quan es va preveure la implantació al barri de St. Andreu (també limítrof amb nosaltres), l’AVV de la Sagrera, amb data de 22/05/2017, va requerir de l’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona que fes un estudi de mobilitat al nostre barri per contemplar tant la capacitat del barri per absorbir tots els vehicles censats, com la possibilitat d’una àrea blava de petit format que demanaven els comerços, l’aparcament de motocicletes, carrils bici, etc. Tot això s’havia de fer dins d’un període curt de temps, ja que la implantació de l’àrea verda a St. Andreu encara ofegaria més la poca oferta d’aparcaments al nostre barri. Dit això, cap als primers mesos de l’any 2012 se’ns va entregar un informe que no hi havia per on agafar-lo: no es comptabilitzaven les places, no tenia sentit cap de les propostes que feien, etc., per tant va ser rebutjat i es va demanar un altre. Cap al final de l’any 2014, l’àrea de Mobilitat va lliurar un altre estudi, i l’AVV juntament amb l’Associació de Comerciants vàrem fer unes esmenes amb petites modificacions que crèiem que serien bones, tant per als veïns com per als comerços. Quan aquest desembre s’ha fet la implantació, hem de dir que algunes de les propostes de canvi que aportàvem estaven recollides i d’altres no. Però el que més ha indignat ha estat la forma d’implantació, sense cap avís des de l’Àrea Verda al Districte ni als veïns i comerciants que l’esperàvem. Un bon dia apareixen els cartells d’obra i a continuació es comença a pintar, mentre que els veïns no havíem rebut encara la tarja de residents que ens dona prioritat d’aparcament a la zona. Posats en contacte amb l’Àrea Verda, al carrer Calàbria 66, ens comuniquen que des de l’Ajuntament se’ns enviarien les targes al domicili d’empadronament del propietari del vehicle, ja que és millor que ens les enviïn que no que “tots” els sagrerencs passin per allà a recollir-la. 4 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

ASSOCIACIO DE COMERCIANTS DE LA SAGRERA SAAC

Una vegada més trobem que, malgrat que ara està prou bé, la manca de comunicació, principalment en el moment de la seva implantació, així com no tenir en compte les diverses recomanacions i necessitats de distribució de zones de càrrega i descàrrega, ha fet que hàgim hagut de tornar a reclamar una reunió amb el Districte, ja que les persones responsables de l’Àrea de Mobilitat en tot el procés no s’han personat en cap moment, sempre han tingut contratemps d’última hora. Aquí hem tornat a reclamar els acords següents: •Carrer Hondures/Indústria, àrea de càrrega i descàrrega. •Carrer Ciutat d’Elx/Costa Rica, àrea de càrrega i descàrrega.

Després d’una reunió efectuada amb la direcció de zona de BSM (Barcelona Serveis Municipals), i havent fet propostes de valor perquè els veïns i els comerciants tinguéssim una convivència normalitzada, es va implantar la zona verda/ blava amb un criteri que enteníem que no era el més profitós perquè ambdós col·lectius poguéssim gaudir d´una estabilitat. Per això, es va proposar una nova reunió a la qual vàrem assistir l’Associació de Veïns i la de Comerciants i on es va canviar el fet inicial d’Àrees Blaves dels carrers de Portugal i Garcilaso (a la zona propera de Gran de la Sagrera i voltant del mercat), a les zones del carrer Olesa tot sencer, el de Gran de la Sagrera i el de Garcilaso al costat muntanya de Meridiana. Entenem que és més beneficiós per als veïns, i a la vegada per al comerç, ja que recordem que la zona blava, a partir de les 20.00h, és d´aparcament lliure. A la vegada, s´ha sol·licitat un menor nombre de places blaves de les existents en l’actualitat.

El Comerç ha fet aquestes propostes, juntament amb l’Associació de Veïns, perquè la realitat és que per sobre de tot valorem la convivència amb els nostres ciutadans. S’ha guanyat tant en alliberament d’espai que fins ara ocupaven els vehicles de fora del barri, com en visibilitat del comerç i en més neteja dels carrers. La valoració que fem des de SAAC és que en anar tots plegats la força es multiplica, sobretot la que es té enfront de les Administracions públiques, i així no els queda més remei que bolcar-se a dur a terme les proposicions que es fan des de les nostres Associacions en conjunt. El perquè de tot plegat és que al final el barri el fem tots els veïns i els comerciants, que a la vegada també som veïns, i qui millor que tots plegats per decidir com volem el nostre barri. Sagrera Activa Associació de Comerciants (SAAC) Enric Gil (President)

•Carrer Portugal, passa a tot verd. •Carrer Gran de La Sagrera, passa a tot blau. Això ja està acordat. També es demana: •Carrer Olesa, entre Garcilaso i Meridiana, passar-lo a blau i el carrer Joan de Garay passar-lo a verd. •També es demana que el carrer Garcilaso passi a ser tot verd, ja que el motiu per fer-lo blau és per l’Institut Guttmann i això va per llarg; de moment pot ser verd i en tot cas, si és necessari, sempre es pot reconvertir, ja que es tracta de pintura en superfície. Com a veí del barri, he trobat que des de la seva implantació als nostres carrers hi ha més rotació de vehicles i, per tant, és més fàcil trobar plaça d’aparcament. Crec que un dels motius perquè sigui així, a part que els barris perifèrics ja no poden aparcar, també ha estat que cotxes que venien de fora es quedaven al barri i els propietaris agafaven el metro per desplaçar-se per Barcelona. Si es així, benvinguda l’Àrea Verda. El que sí hem de dir a l’Administració és que quan des de l’AVV es demana un estudi, el que volem és una resposta ferma i no que ho faci com ara. Volem posar de manifest, que tot i que volíem l’Àrea Verda per tot el que he exposat, no estem d’acord en la forma com es fan les coses. Josep Barbero TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 5

EL DIFÍCIL ACCÉS A L’HABITATGE A BARCELONA El moviment veïnal va ocupar simbòlicament les Rambles el passat 28 de gener per denunciar el descontrol turístic i l’especulació massiva a Barcelona. Des de la FAVB portem temps amoïnats per un fenomen que cada vegada s’accelera més: el procés d’expulsió de veïnat dels seus barris. En aquests moments, ens trobem amb una situació de veritable alarma sobre l’accés a l’habitatge. Els preus del lloguer en el últim any i mig ha pujat més d’un 20% de mitjana fins a assolir (o en alguns casos fins i tot superar) els preus desorbitats dels anys de la bombolla immobiliària, com es pot veure al gràfic. Fins i tot ja s’està donant el cas de que molts lloguers són més cars que les mensualitats de les hipoteques en immobles de característiques semblants. Es repeteix la història: endeutament generalitzat per poder viure o marxar, però, en aquest cas, en una situació de molta feblesa social, amb salaris molt més baixos, precarietat laboral alta i amb una taxa d’atur que, si més no, triplica la del 2007. Mentrestant, els grans lobbies especuladors s’estan mobilitzant per a convertir la ciutat en un gran negoci, transformant bona part del parc immobiliari en allotjament turístic. Avui en dia, segons un estudi que estem realitzant des de la pròpia FAVB, en els barris més benestants es dedica al voltant d’un 7% de la renda al pagament del lloguer, mentre que en els barris més populars arriben fins al 35%, fent augmentar la desigualtat i la injustícia social.

6 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

Alguns factors incideixen més que altres en aquest fenomen esperpèntic en el qual el veïnat cada cop disposa de menys recursos mentre el preu de l’habitatge no para de pujar: principalment la concentració de la propietat d’immobles en mans de fons d’inversió, reducció de l’oferta d’habitatge per la seva reconversió en ús turístic i el creixement de les desigualtats a la ciutat des de fa temps. En el cas del districte de Sant Andreu, tot el districte menys Baró de Viver i Navas destinen més d’un 20% de la renda a pagar el lloguer. El preu del lloguer no arriba als nivells precrisi, però ha augmentat des de 2014, de 8,86¤/m2 a 10,14¤/m2 en any i mig. D’un lloguer de 575€ a un de 620€ al mes. Un factor destacat en aquest augment és el descontrol turístic. Aquest es reflecteix en les dades proporcionades pel mateix Ajuntament. A Sant Andreu hi ha més habitatges d’ús turístic il·legals que legals (80 davant 69 de legals) i el 38,49% de places turístiques són ofertes per HUTs il·legals. Aquest text (adaptat) és la denúncia que la FAVB ha volgut posar de manifest mitjançant una ocupació simbòlica de les Rambles. Quan aquesta revista vegi la llum ja hauran tingut notícia dels colors que va adquirir el més popular dels carrers de la ciutat, però hem volgut deixar constància també aquí, ja que com bé diu el text, es tracta d’un fenomen que està afectant a tots els barris de la ciutat i, per tant, a tots els ciutadans. Antonio I. Alonso

BARCELONA NO ESTÀ EN VENDA Durant els últims 40 anys Barcelona s’ha anat construint amb errors i encerts presidits per dos factors fonamentals: d’una banda l’especulació immobiliària i, de l’altra, la lluita dels barris per una ciutat digna i cosmopolita, que atresora una llarga història per a la supervivència de la ciutat i la seva gent.

la implementació de mesures de suport a la lluita contra l’atur. •L’accés a l’habitatge digne i assequible per a tothom és inexistent a la ciutat. El veïnat és expulsat per la pujada de preus del lloguer. Cal aturar els desnonaments i els desallotjaments d’espais socials per la força.

Barcelona està en venda. En l’última dècada, el fenomen especulatiu ha adquirit una dimensió global, impulsat pel capital financer i la complicitat de les elits polítiques de Madrid i Catalunya, que volen transformar la ciutat en un gran negoci.

•Volem l’espai públic per gaudir de la ciutat i conviure, no per fer negoci.

Aquesta cobdícia no té fre i assistim a un agreujament progressiu de la situació. El model de gentrificació de la ciutat expulsa al veïnat dels barris, fomentant la sobre-explotació turística de Barcelona com succeeix a altres ciutats. Conseqüències d’aquestes polítiques que trobem en aspectes fonamentals de la vida quotidiana de la ciutat.

•Cal aturar la destrucció del comerç de proximitat, que es substituït per botigues de records i per grans cadenes de moda i d’alimentació. •Cal aturar la destrucció del medi ambient per la contaminació que generen els vehicles privats i els creuers del port i promoure el transport públic eficient i no contaminant, i els mitjans alternatius com la bicicleta. •Solidaritat amb el barris mes empobrits per tal de reduir dràsticament les desigualtats socials.

Per aquests motius denunciem i reclamem: •Polítiques actives i decidides d’igualtat de gènere. •En lloc d’un volum de turisme acceptable i respectuós amb la convivència veïnal, tenim un model de turisme massificat promogut pels grans operadors turístics. •Tenim uns llocs de treball precaris, mal remunerats, sense drets laborals i amb retallades dels drets socials que fan imperiosa la derogació de les reformes laborals i de jubilació, així com Fe d’errates del n. 167 A l’anterior revista, a l’article que parlava de l’atemptat d’Hipercor, hi havia una errada en la data en què va esdevenir (1979), quan la data correcta és 19 de juny de 1989. A la vora inferior de les pàgines de la revista apareixia el mes d’octubre, 167, quan havia de ser desembre, 167. Per últim, la fotografia que acompanyava l’article sobre la xerrada del papil·loma humà no es va atribuir a la veritable autora, la Susana Pascual, organitzadora de l’acte. Volem agrair als nostres lectors i seguidors els correus en què ens fan adonar dels errors, ja que això ens ajuda a millorar. Hem d’estar orgullosos d’aquesta eina d’expressió veïnal que és la nostra revista. Estem oberts a col·laboracions i suggerències, per la qual cosa us animem a participar. Gràcies!

En un context de retallades en la sanitat, l’educació i l’assistència social, de saqueig a la guardiola de les pensions i d’increments abusius en les taxes universitàries, la cultura, la investigació i el jovent queden arraconats per una manca preocupant de visió de futur. Davant d’aquesta situació, que porta al col·lapse de la ciutat, cal que les veïnes i veïns aixequem la nostra veu i ens organitzem, unint les nostres forces per barrar el pas als “enemics de la ciutat” Manifest de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona)

TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 7

QUI VOL COMPRAR BARCELONA?

Guinardó perquè els pisos no eren tan cars. I des de sempre, a la gent que per desgràcia li han anat malament les coses no ha tingut més remei que “vendre la casa i anar a lloguer” a una zona més pobra. És un fenomen que ha existit sempre i contra el qual no sé que s’hi pot fer, el que sí sé és què passa quan la ciutat creix, que vol dir que l’economia funciona, i el turisme no deixa de ser un element més de l’economia.

substitució per botigues de records, grans cadenes de moda i d’alimentació.

- El volum de turisme respon a un model massificat promogut pels grans operadors turístics i per tant no és acceptable ni respectuós amb la convivència veïnal.

- La destrucció del medi ambient per la contaminació que generen els vehicles privats i els creuers del port. Promoure un transport públic eficient i no contaminant, i de mitjans alternatius com la bicicleta.

El volum del turisme no va tan lligat a les quantitats concretes de gent que ve, com sí al que els hi proposem fer (o els hi deixem fer). És normal que els operadors turístics promoguin el turisme, malament aniríem si no ho fessin. Evidentment, cal exigir respecte i fer complir la normativa que calgui. Però no és tant un tema de quantitats sinó de “qualitats”. Fins i tot m’atreviria a afirmar que la majoria de visitants són civilitzats i respectuosos, però sempre n’hi ha uns pocs que no, i són els que fan més soroll, per tant cal actuar contra aquests. També hi ha barcelonins que s’aprofiten dels turistes o directament els roben, un fet que ens hauria de preocupar. - Els drets laborals del treballadors, la precarietat, la lluita contra l’atur. En primer lloc, reconeixeré que viatjar és una de les meves passions i soc de l’opinió que si la gent viatgés més amb els ulls ben oberts s’adonarien que els altres no són com ens havien explicat. Viatjar és la millor vacuna contra els prejudicis i les intoleràncies. Imagineu que heu aconseguit uns dies de lleure i dediqueu una part dels vostres estalvis a conèixer una ciutat de la qual us han parlat molt bé. I quan finalment hi arribeu us trobeu amb que els seus habitants es manifesten literalment ... en contra vostra!! Francament, no sé com qualificar-ho; al meu entendre és impropi d’una societat culta i avançada. El turisme és una activitat que, com totes, té aspectes positius, però també pot comportar desajustos, alteracions, molèsties i incomoditats que poden ser considerats com a greus per part de la ciutadania que no viu directa o indirectament del turisme. Com sempre, es tracta de cercar l’equilibri, encara que a priori pugui semblar difícil. Les Associacions de veïns del barris amb més atractius turístics han posat el crit al cel i han animat a la FAVB a engegar una campanya en contra dels mals suposadament provocats pel turisme sota el crit de guerra: “Barcelona no està en venda”, la qual cosa no deixa de ser una paradoxa, perquè ja fa temps que bona part del país està en venda o ha estat venut. I si no, fixeu-vos en la costa, en la qual pràcticament no queda un pam sense construir; i també àmplies zones de l’interior, al voltant de l’àrea metropolitana, farcides d’urbanitzacions, els habitants de les quals han de sortir corrents quan hi ha perill d’incendi perquè tenen 8 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

literalment les cases dins del bosc; o la Cerdanya, on un cop hi arribes entens l’interès en la construcció del túnel del Cadí. Sota aquesta premissa s’ha elaborat un manifest (reproduït en aquesta mateixa revista) que recull tots els mals provocats per l’afluència turística a la ciutat de Barcelona. Si això fos cert voldria dir que ho estem fent realment molt malament, ja que ciutats amb molts més turistes que la nostra, i des de fa molt de temps, com poden ser Londres, París o Roma, no presenten aquests problemes, o si més no, als seus habitants no se’ls acut atribuir-los als turistes. Desgranant els seguit de problemes denunciats ens trobem amb les següents argumentacions: - Especulació immobiliària i l’expulsió de veïns del seu barri. No és un fet nou. L’economia especulativa és una de les bases del sistema capitalista contra el qual hi podem estar més o menys en desacord, i és un fenomen anterior i independent del turisme. L’activitat econòmica que genera més o menys negoci està en l’origen de les ciutats. Sense ella no hi ha ciutat. la ciutat és negoci o no és. Dels des seus orígens totes les ciutats tenen zona rica a prop del poder i zona pobra; a mesura que la ciutat van creixent la població es va desplaçant en funció del seu estatus econòmic, quan els més poderosos van decidir abandonar els seus palaus de la part vella per establir-se al nou Eixample van “fer fora” els pagesos que hi vivien des de generacions. La meva sogra, que era de Gràcia, en casar-se va haver de marxar al

Tots estem en contra del treball precari i de les retallades, però... segur que la causa de la seva existència és l’activitat turística? A on és la relació? A més, els primers defensors d’aquesta causa són els sindicats de classe, com és que no signen el manifest? I també tots estarem d’acord en el fet que hi ha menys atur perquè molta gent treballa en el sector turístic. - L’accés a l’habitatge digne i assequible, els desnonaments i desallotjaments. Tots estem en contra dels desnonaments i desallotjaments, van començar amb la crisi i històricament no és el primer cop que passa. Quan s’estudien les causes que van provocar la bombolla immobiliària, el turisme no surt esmentat. Ara que l’activitat econòmica es reactiva, l’increment de demanda fa pujar els preus, si és per fer-hi oficines o allotjaments és secundari. El centre de Londres, una ciutat que rep molts més turistes que nosaltres, és molt car pel nombre d’empreses i oficines que hi tenen establerta la seva seu.

En aquesta reivindicació sí que la crítica és imperdonable. La destrucció del comerç de proximitat va començar ja fa molt de temps per les grans superfícies, i continua. Potser si algun petit comerç sobreviu al centre de la ciutat serà gràcies al fet que surt referenciat en alguna guia turística?

No té res a veure amb el turisme. La majoria de turistes es mouen en transport públic o col·lectiu. Algú veu circular cotxes privats per Barcelona amb matrícula estrangera? Tota la contaminació dels vehicles privats la fem nosaltres. I el port? Hi fem arribar el tren d’ample europeu i una nova terminal de contenidors perquè vinguin més vaixells mercants. Per un cas aquests vaixells no contaminen tant o més que els ferris? Potser venir en creuer contamina més que venir amb avió? I els mitjans alternatius. Qui no ha vist grups de turistes circulant en bicicleta? I qui són els usuaris dels bicitaxis? - Solidaritat amb el barris mes empobrits per reduir dràsticament les desigualtats socials. Des de quan l’activitat turística, a diferència d’altres activitats econòmiques, és generadora de desigualtats socials? Al contrari, molta gent treballadora pot viure dignament gràcies al turisme. - Polítiques actives i decidides d’igualtat de gènere. Que ja no recordem que els primers indicis que existia la igualtat de gènere van arribar, en part, de la mà del turisme? Francament, no sé com a algú se li ocorre posar aquesta reivindicació en el manifest per un turisme sostenible. - Les retallades en sanitat, educació, assistència social, pensions. La manca d’investigació i de futur per al jovent. Les retallades seran més “justificades” si l’economia del país no avança i l’Administració recapta menys diners. Que vinguin turistes i que paguin la taxa corresponent. Més d’un universitari està treballant de guia especialitzat.

Totalment d’acord! Cal cercar l’equilibri, no pot ser que en determinats carrers les terrasses dels bars ocupin bona part de la vorera (a la Sagrera en tenim algun exemple). Però si travesseu la plaça Masadas plena de terrasses de bars i farcida de gent gaudint de l’espai públic, no hi veureu ni un turista, som nosaltres mateixos els primers en ocupar l’espai públic.

El manifest acaba pronosticant el col·lapse de la ciutat i fa una crida per literalment “parar els peus als enemics de la ciutat”.És lamentable. Em nego a acceptar que els turistes que venen a visitar-nos, a conèixer la nostra cultura, a sentir el nostre idioma i a admirar la nostra ciutat, es puguin qualificar com a “enemics de la ciutat”, no té ni cap ni peus. Els enemics són els nostres mateixos conciutadans que cometen il·legalitats per obtenir beneficis fraudulents a costa dels turistes.

- La destrucció del comerç de proximitat, i la seva

Benjamí Mercader

- L’ús de l’espai públic amb fins lucratius.

TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 9

Notícies del barri > Breus

CAMPANYA DE JOGUINES 2016-2017! Un any més, durant les passades festes de Nadal, un bon grup de voluntaris ens hem tornat a reunir per tirar endavant la “Campanya de Joguines” que s’organitza al Casal parroquial. Com cada any, hem volgut apropar-nos a totes les famílies del barri que no tenen prou recursos per cobrir les seves necessitats bàsiques, però que volen que els seus fills visquin una nit de Reis màgica. Aquesta és la nostra funció: fer arribar els Reis Mags a totes aquestes cases. Però nosaltres només som uns humils patges reials i, per tant, necessitem la col·laboració de la gent del barri que particularment o de manera anònima ens fan arribar joguines noves, contes o diners per poder cobrir les despeses d’aquesta campanya. Gràcies a totes les persones que d’una manera o altra s’han involucrat a la campanya, hem aconseguit que TOTS els infants del barri visquin un dia on s’omplen d’emoció en trobar un regal embolicat on hi posa el seu nom, sense diferències entre nivells econòmics, procedències o religions... La il·lusió és el que els fa a tots iguals. És per aquest motiu que volem donar les GRÀCIES a tot l’equip de voluntaris, a les seves famílies i a les persones del barri que han volgut col·laborar, fent que la nit de Reis hagi estat la nit més màgica de l’any! Equip coordinador de la Campanya de Joguines

10 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

Com cada any, els Mossos d’Esquadra de l’ABP Sant Andreu, han tornat a col·laborar a la Cavalcada dels Reis d’Orient dels barris de la Sagrera i Sant Andreu. La nostra col·laboració es troba dins de les línies d’actuació del Cos de Mossos d’Esquadra, amb la intenció d’apropar el més possible la nostra voluntat de servei a totes les entitats, institucions, associacions i veïns en general.

tinguin en més consideració. Aquesta deuria ser la pensada que van tenir els autors del cartell anunciant la Cavalcada de ses Majestats, Va ser com un cop d’ull als sagrencs tot dient-los: “Nosaltres els de Sant Andreu ja no podem passar per ganàpies, però els sagrerencs.... ves a saber, potser esteu de sort i tot”. I vet-ho aquí, el cartell va sortir amb un qualificatiu ben clar de Gran! per referir-se a Sant Andreu, i els de la Sagrera, petits, petits.... Millor no dir res, no sigui que ho sentin els Reis. I vet aquí un gat i vet aquí un gos, que aquest conte.... és com la cançó de l’enfadós.

Com a curiositat ¿sabeu que l’olivera “El Perot” d’Horta de Sant Joan, a Tarragona, es considera la més vella de Catalunya d’entre totes les oliveres? L’arbequina és una oliva que fa molt bo l’oli, l’anomenat or líquid. Sobre els calçots, que ja som en plena temporada, cal dir que molt lluny de Catalunya, a Hongria, a la ciutat de Brigetio i en temps dels romans, ja en menjaven, de fet ells els anomenaven Porrus Capitatus en la literatura llatina. L’inventor del calçot a Catalunya fou un solitari pagès de Valls, a Tarragona, a finals del segle XIX, el nom del qual era “el Xat de Benaiges”.

SEID (Sagrenc Exagerat i Divertit)

Des del Grup de Policia Comunitària de l’ABP Sant Andreu, ha estat molt satisfactori el poder fer l’acompanyament dels Reis d’Orient fins al barri de la Sagrera i així poder compartir amb els més petits un dia tan especial amb nosaltres, igual que ho hem fet a les diferents xerrades i visites a la Comissaria impartides als Centres escolars del barri de la Sagrera.

Als temps dels nostres besavis, als camps es treballava de sol a sol per viure; avui dia ja és una altra cosa gràcies a les noves maquinàries del camp. Aquí podeu veure una foto d’eines del camp al nostre hort. Vingueu a veure l´Hort de la Ferroviària, és molt bonic, i és al carrer Camp del Ferro, 17, La Sagrera, Barcelona.

És gràcies a aquests actes que queda palès el grau de confiança vers als Mossos d’Esquadra, la normalització i la proximitat que s’espera d’un cos policial com el nostre, modern i actual. Tots vam gaudir d’una cavalcada molt especial!” Caporal Olga Domènech. Agent Jordi Ruiz. Agent Nacho Iglesias

PER ALS REIS D’ORIENT ENCARA SOM PETITS A Sant Andreu ja fa temps que són grans i ja estan resignats al fet que els Reis no els portin tantes coses, però nosaltres, els sagrerencs, encara passem per petits amb l’esperança que ens

OBRES A LES ILLETES DE VIANANTS DE LA MERIDIANA S’han fet obres per millorar els refugis centrals de vianants de l’avinguda Meridiana amb la finalitat de millorar la seguretat, resoldre alguns problemes actuals i facilitar el pas d’una banda a l’altra de la via per part dels esmentats vianants. El tram on s’ha intervingut està comprès entre el passeig de Fabra i Puig i el carrer València (uns 22 refugis), per tant a més d’afectar el nostre districte, també ho fa als de Nou Barris i Sant Martí. Segons ens han comunicat des de la Gerència del Districte, entre finals de gener i inicis de febrer s’han incorporat noves barreres de formigó que han substituït les pilones que hi havia, s’ha adequat la senyalització horitzontal per millorar la visibilitat d’aquests espais i s’han inclòs elements per a invidents (una banda sonora longitudinal a tot el recorregut i l’aplicació d’elements de detecció per a invidents o podotàctils). Els treballs formen part del conjunt d’actuacions a curt termini per millorar la seguretat i la mobilitat en aquest àmbit.

També se’ns comunica que durant aquests mesos també s’han realitzat una sèrie d’ajustos semafòrics per millorar la mobilitat transversal i la seguretat en aquest àmbit, a partir de la revisió dels temps semafòrics de totes les cruïlles de la Meridiana. Altres mesures que s’executaran properament són: – Ampliació de la vorera de la cantonada mar-Llobregat de l’encreuament Meridiana – Fabra i Puig. L’espai de vianants a la cantonada de mar al costat Llobregat guanyarà espai per reduir la longitud del pas de vianants actual. – Nou pas de vianants entre l’estació de Sant Andreu Arenal i el parc de Can Dragó. Es proposa un nou punt de creuament per afavorir-hi la mobilitat dels vianants i garantir-hi la seguretat de pas. Paral·lelament es continua treballant en el marc de la Taula de Participació de la Meridiana en les propostes de reurbanització per pacificar l’avinguda i convertir-la en un eix cívic.

Els dimecres, de 18:00 a 20:30 h., la consellera de barri Elvira Juncosa atén els veïns i veïnes de la Sagrera que tinguin consultes o propostes al Centre Cívic de la Sagrera - “La Barraca.” JA HA ARRIBAT L’HIVERN A L’HORT DE LA SAGRERA, per Jordi Aragonès A l’Hort de la Sagrera ja s’han sembrat faves, espinacs i bledes, això va ser al mes d’octubre, i al de novembre pèsols i cebes, i es cullen cols, espinacs i escaroles. I del mes de desembre recordeu que les cols, les coliflors i els bròquils són rics en anticarcinògens i en calci. De fet totes les verdures són força bones per a la salut.

Vols aprendre a ballar sardanes? Tots els divendres 2016, de 18  h a 20  h de la tarda. Aquest curset és gratuït i està pensat per a totes a les edats. Pots venir sol o amb tota la família. Lloc: Centre Cívic de La Sagrera | c/ Martí Molins, 29 Inscripcions: AVV de la Sagrera | c/ Martí Molins, 29 ORGANITZEN:

COL·LABOREN:

Districte de Sant Andreu

TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 11

Els centres educatius es preparen per a les jornades de portes obertes Les escoles i instituts del nostre barri preparen aquests dies les jornades de portes obertes abans d’iniciar el procés de matriculació per al proper curs 2017-2018. Les famílies podran visitar les instal·lacions dels centres educatius i conèixer de prop els projectes educatius. Al nostre barri hi ha cinc escoles i un institut públic, a més a més de tres centres concertats. Si sou una família que està en procés de preinscripció escolar, segur que us heu fet preguntes com: Què he de tenir en compte a l’hora d’escollir l’escola del meu fill? En què m’hauria de fixar quan vagi a les portes obertes? Quines preguntes puc fer durant la visita? Què he de posar a la balança per prendre una bona decisió? En aquest procés de la tria d’escola, és important recollir el màxim d’informació, per tal de formarvos el vostre propi criteri i poder posar a la balança les opcions d’escoles del vostre entorn que millor encaixen amb les necessitats del vostre fill i amb les vostres preferències. Molt important és el projecte educatiu del centre que defineix com funciona un centre educatiu. Inclou els principis que el diferencien d’altres centres, com també tenir en compte l’encaix entre la família i l’escola. La família ha de valorar si els projectes de les escoles encaixen amb les seves creences educatives, el seu estil i valors i les seves prioritats. Un altre valor és la proximitat, la facilitat d’anar caminant de casa a l’escola, perquè quan siguin grans això fomenti l’autonomia perquè hi vagin sols i perquè crea xarxa al barri en el moment que s’hi acaben fent les activitats comunitàries

(comprar, jugar) o també coneixent els veïns que hi viuen. Si tenim l’oportunitat, visitar l’escola quan estigui en funcionament ens permetrà veure-la de primera mà; una visita a una escola no és una visita immobiliària, les instal·lacions tenen importància, però no poden ser mai el principal motiu d’elecció. El que fa d’una escola una bona escola és el treball dels professionals i l’actitud dels alumnes, com també la implicació de les famílies a l’AMPA “Associació de Mares i Pares d’Alumnes”, sense el treball en xarxa de la “Comunitat Educativa” ni la seva implicació no hi ha escola. També podeu trobar més informació al web de l’escola, us ajudarà a saber què voleu preguntar quan aneu a les jornades de portes obertes, si es treballa per projectes, si es fan moltes sortides, quantes llengües es parlen, si es activa l’AMPA... Per acabar, en el procés de matriculació cal pensar bé l’ordre de sol·licituds de l’escola, tenint en compte el sistema de sorteig. No es tracta d’apuntar l’ordre en què us agradaria, sinó preguntar, insistir i intentar esbrinar quines escoles poden omplir-se només amb les primeres opcions, i descartar-les com a segones-terceres-quatres opcions... Apostar com a primera opció per aquella que més us agradi i deixar la resta per a aquelles que us desagradin menys, però que sigui possible entrar-hi en segona opció (tercera, quarta, etc.). En definitiva, cal informar-se molt, pensar en tots els anys que (en principi) es passaran els fills a l’escola, i saber renunciar a segons quins desitjos, escoltar amb sentit crític, sabent que tothom et dirà que la seva escola és la millor sense reconèixer els seus punts febles. Cal buscar-los per poder-los valorar, totes tindran defectes, l’escola perfecta no existeix! Jaume Matas

Com avança la remodelació de la Meridiana Des de l’Associació es valora positivament el compliment del calendari que es va presentar al novembre, i en especial l’inici dels treballs de les mesures a curt termini i la licitació. Encara que es considera també oportú reivindicar una major comunicació amb les entitats dels barris per informar de l’inici real d’aquestes accions.

L’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera va assistir durant el mes de desembre a les tres reunions que va convocar l’Ajuntament dins del procés participatiu del projecte per remodelar l’Avinguda Meridiana, on es va debatre sobre les diferents opcions proposades per l’àrea d’Ecologia Urbana. L’assistència a la primera reunió, on es parlava del tram 2.2, en el qual s’ubica el barri de la Sagrera, va ser la més multitudinària de totes, sobrepassant en escreix les expectatives de l’Ajuntament. Val a dir que els representants de les entitats van poder manifestar les seves opinions i inquietuds, i que els tècnics dels departaments de mobilitat i de model urbà van respondre i prendre nota de tots els comentaris.

L’AVV de la Sagrera també està participant de la plataforma Som Meridiana, que integra entitats i organitzacions, tant de territori com de ciutat, preocupades i ocupades en un mateix interès: la disminució de cotxes, la pacificació i la humanització de l’avinguda Meridiana. En aquest sentit, Som Meridiana està treballant perquè el projecte de remodelació de l’avinguda Meridiana sigui un projecte global, en el qual estiguin implicades totes les entitats veïnals afectades, comerciants, organitzacions preocupades per la contaminació de l’aire i la mobilitat sostenible, així com els partits polítics. Perquè si aconseguim el recolzament i acord de tot aquest entramat social i institucional, podrem garantir l’èxit d’un projecte tan ambiciós com aquest. Susana Pascual

Fes publicitat, fes barri

JOSE ANTONIO MELERO LÓPEZ

NOU SERVEI JURÍDIC Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta. La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns. Dia: segon dilluns de cada mes. Horari: de 18 a 20h.

Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h Dissabtes de 9h a 14h

Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dimarts, dijous i divendres de 18 a 20h.) 12 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 13

Exposició: #SomLlotja L’escola Llotja presenta a les Sales d’exposició d’Artesania Catalunya, al carrer Banys Nous, 11, de Barcelona una mostra de la varietat d’ensenyaments artístics de Cicles Formatius i estudis no reglats, basada en la interdisciplinarietat de l’art i el disseny. Amb el lema Som Llotja es pretén divulgar una filosofia d’escola, un tarannà i una manera de fer que durant més de dos segles ha convertit la Llotja en molt més que una escola i un centre de creació. SomLlotja vol resumir un tot divers, pensament, art, ofici, orgull de país, saber fer, modernitat, creació, dibuix, investigació, disseny... i entusiasme de comunitat educativa. I per què no, l’orgull d’ésser format en una institució tan arrelada i reconeguda. La producció artística del seu alumnat, creada en uns equipaments singulars, en extensió i dotació, evidencia un resultats professionalitzadors. Dues grans seus, als districtes de Sant Andreu/La Sagrera i Sarrià/Sant Gervasi, alberguen l’oferta educativa artística pública més amplia d’Europa. Algunes especialitats no s’ imparteixen en d’altres centres públics ni amb la possibilitat d’obtenir dobles titulacions, anant des dels Oficis als Dissenys i en diferents nivells educatius de les arts. Continuadora de la “Escuela Gratuita de Diseño”, creada el 1775 per la Junta de Comerç de

14 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

Barcelona, és la més antiga de les escoles d’art i disseny de l’Estat. Reivindica tant aquest orgull de trajectòria històrica, amb noms emblemàtics com el de Picasso, com la seva aposta per l’actualització constant. Noves tecnologies i tradició conviuen amb una pedagogia basada en el dibuix com a eix vertebrador. La convivència en els espais permet fàcilment aquest trànsit en uns equipaments amb solera d’anys, avui traslladats a un campus modèlic de mes de 7000 m2, que predisposen a les tècniques mixtes i la interdisciplinarietat. Obert a joves que s’inicien en Cicles Formatius, estudiants de EESS, artistes, professionals, universitaris, creadors i públic que vulgui introduir-se en disciplines artístiques, a traves de cursos no reglats. La mobilitat internacional, les practiques a estranger i el contacte amb el món empresarial ve a enriquir els resultats finals. A l’exposició es podran admirar realitzacions de l’alumnat i constatar aquesta interdisciplinarietat educativa dels diferents Cicles formatius d’ Arts Plàstiques i Disseny d’ambdues seus. Inauguració el dia 16 de febrer a les 19:30h i fins el 23 d’abril de 2017. Consultar horaris als webs www.ccam.cat o www. llotja.cat

TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 15

Josep Torres i Tribó, mestre fundador de l’Escola de l’Ateneu Llibertari de La Sagrera.

30

PASSES

Josep (Josep Antoni) Torres i Tribó va néixer el 3 d’octubre de 1899 a Mollerussa, tot i que de vegades s’ha dit que era d’Arbeca, de família pagesa, i va estudiar magisteri a Lleida, amb l’obtenció del títol als 17 anys.

Poeta i escriptor, utilitzà el pseudònim de Sol de Vida i va publicar diversos llibres, contes infantils, de temàtica social i també dues obres de teatre. A Mollerussa, de jove, va fundar la revista Cap de Ruc i pels seus articles va ser desterrat i va marxar a Madrid on faria de crític i apuntador teatral. Per antimilitarista va ser condemnat a dos anys de presó i després col·laborarà a L’Ideal de Tortosa i a Voluntad de Saragossa. Pacifista i anarcoindividualista, naturista, detestava l’alcohol i el tabac, propugnava la vida sana. Detingut de nou a Albelda el 1919, formaria part del Centre d’Estudis Socials de Tarragona, amb Felipe Aláiz. El 1921 va ser empresonat de nou a Saragossa i l’any següent era membre del grup “Crisol” amb companys com Durruti, els germans Ascaso o Gregorio Jover, fent-se càrrec de la revista infantil anarquista Libertín. El 1928 va publicar la seva obra més coneguda, Elogi de la Mentida, col·laborant al llarg de la seva vida en publicacions com Acrácia, Crisol, Fructidor, Solidaridad Obrera, Vida Obrera... En col·laboració amb Joan Puig i Elies va engegar l’Escola Nova al barri del Clot i després l’escola de l’Ateneu Llibertari de la Sagrera, al carrer Gran, on aplegà seixanta criatures, nens i nenes, on va aplicar els mètodes de l’Escola Moderna de Ferrer i

C/ Hondures, 42 08027 BCN La Sagrera

Guàrdia, de qui se sentia seguidor, més que de l’escola racionalista. L’esclat de la guerra el sorprengué quan regentava, amb la seva companya Guadalupe Cuadrado, la seva pròpia escola al Guinardó. Integrat a la FAI, va fer de mestre a Masroig i participà en diverses col·lectivitats, fins que amb el triomf franquista marxarà a l’exili. Posteriorment, sortí del camp de concentració d’Argelers a una companyia de treball, però amb la declaració de guerra, ell, antimilitarista, s’allistà a l’exèrcit francès i fou capturat el 1940 a Dunkerque pels alemanys. Presoner a Moosburg, Baviera, va ser traslladat al camp de Mauthausen i després al camp auxiliar de Gusen. El 22 de setembre de 1941 va ser assassinat a les cambres de gas del castell de Harthein, a l’Alta Àustria, als 42 anys. Els seus filla i net han estat noms destacats dins del moviment llibertari.

PERRUQUERIA

MAR-I-BEL

Tel. 93 352 29 63 C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona

JOAN PALLARÈS-PERSONAT

la llave

CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05 armeriapujol@gmail.com 16 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840 TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 17

SERVEI EN NOVES TECNOLOGIES (TIC) QUE PODEU TROBAR A LA BIBLIOTECA LA SAGRERA-MARINA CLOTET A la biblioteca oferim recursos gratuïts vinculats amb les noves tecnologies, per a totes les edats. Us presentem aquests serveis de forma que els pugueu emprar com més us convingui.

Connectar-se a Internet Per tal de donar empenta a l’accés a les TIC, la biblioteca posa a disposició dels usuaris l’Espai Multimèdia, Internet i+ i connexió Wi-Fi.

Formació Bàsica TIC Són tallers de curta durada, ideals per descobrir, conèixer i aprendre a utilitzar les eines digitals. La programació és trimestral i les inscripcions es poden fer via internet des del web de la biblioteca o presencialment, a partir del dia 15 del mes anterior. L’únic requisit és tenir el carnet de biblioteques públiques.

•Amb el propi dispositiu Disposem de servei Wi-Fi. Qualsevol persona amb carnet de biblioteques i un dispositiu mòbil (ordinador portàtil, agenda personal digital (PDA), telèfon mòbil de 3a generació, portàtil MAC, etc.) pot connectar-se a Internet. •Amb ordinadors de la biblioteca Amb connexió gratuïta a Internet. Per reservar-los, només cal que la persona usuària tingui el carnet de biblioteques. Els usuaris tenen 20 sessions d’Internet al mes i 32 d’Espai Multimèdia; cada cop que s’utilitzi un dels ordinadors es descomptarà una sessió. Les sessions s’inicien a l’hora en punt i el sistema avisa la persona usuària quan falten pocs minuts per acabar.

Aquest 1r trimestre 2017, a més dels tallers, destaquem les següents propostes: •Curs de Booktuber: “Tu llegeixes, tothom et segueix”, per a joves de 12 a 17 anys Aprendràs a fer servir eines d’edició de vídeo, coneixeràs tècniques d’expressió oral i escrita i habilitats per treure més partit dels teus canals i perfils de les xarxes socials. Tot perquè puguis mantenir el teu blog i canal de YouTube per fomentar la lectura. •Curs d’iniciació: “Entra en el món digital”, per a persones a partir de 55 anys L’ús de dispositius mòbils et permet estar al dia i més a prop dels teus. Hi entres? Descobriràs eines multimèdia, aprendràs a connectar-te i navegar per Internet i a comunicar-te amb dispositius mòbils. Un curs per estar al dia. Suport Informàtic Els dilluns i els dimecres, de 17 a 20h, comptem amb l’assistència d’un tècnic per donar ajut als usuaris que ho desitgin amb els propis dispositius: portàtils, mòbils, tauletes... o amb els ordinadors de la biblioteca i els seus programes. 18 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

També hi ha ordinadors, de 10 minuts, que no cal reservar i que no descompten sessions. Acreditacions ACTIC L’ACTIC (Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació) és el certificat acreditatiu de la competència digital emès per la Generalitat de Catalunya. Per obtenir el certificat cal fer una prova d’avaluació automatitzada, que es pot fer a la mateixa biblioteca. Per participar-hi cal ser més gran de 16 anys en el moment de realitzar-la i pagar la taxa establerta legalment. Trobareu informació sobre el procediment per obtenir l’acreditació al portal de l’ACTIC. Per a més informació, veniu a la biblioteca o consulteu www.barcelona.cat/biblasagrera TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 19

LA SAGRERA ES MOU: SEGUIM FENT CAMI Hem començat l’any amb empenta, que serà el sisè en el nostre camí, continuant la majoria de projectes i accions que ja estàvem duent a terme darrerament i oberts a incorporar-ne de nous, puntuals o de més recorregut, que vagin eixamplant el nostre camp d’acció.

Sense ànims de ser exhaustius, sí que voldríem destacar la col·laboració que estem duent a terme amb l’ONG “Sense sostre”, que surt cada dimarts a la nit a portar menjar i, en temps de fred com el que hem estat patit al gener i febrer, roba d’abric a gairebé 150 persones que dormen al carrer a la nostra ciutat (recordem que, en el darrer recompte que es va fer al maig del 2016, es va detectar que havien dormit al carrer aquella nit 941 persones, a Barcelona). S’està preparant amb molta il·lusió la 5a edició del Firem-nos que ja és un clàssic en la solidaritat i treball conjunt de les comunitats educatives del nostre barri en l’objectiu d’ajudar econòmicament els infants de les escoles del barri a través d’una xarxa de solidaritat entre les escoles, les entitats i el veïnat de la Sagrera. La nostra coral infantil de l’Espai 6-12 és una magnifica realitat. Aplega gairebé una vintena de nens i nenes d’aquesta edat i està preparant una cantata, que presentarà el mes de maig. Aquest any, per primer cop, participarem al mes de maig en l’edició primaverenca de “Renova la teva roba”, iniciativa ciutadana que fomenta l’intercanvi de roba i promou un segon ús d’aquelles peces que es troben en bon estat, però ja no es fan servir . El Temps de tertúlia, que hem endegat fa pocs mesos, debat cada segon dilluns de mes, a les 19 hores, un tema d’actualitat. El grup de Gòspel, que va arrencar a l’octubre, és ja una realitat amb gairebé 50 components, que 20 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

assagen cada dijous a les 20 hores i que tenen previst presentar-se al barri en el pregó de les Festes de primavera, a les quals molt generosament han estat convidats per part de la Comissió de Festes.

Mentrestant, seguim amb la recollida d’aliments per al Rebost Solidari, transformat ara en format supermercat sota el nom de Distribuidora d’aliments; en l’aprofitament i distribució de productes frescos; en el lliurament d’un equip bàsic de roba i productes d’higiene per als tres primers mesos del nadó i per a la mare en el part, de famílies amb pocs recursos; posant en marxa de nou el Banc del temps que ha quedat una mica aturat a causa de les obres que s’han fet a l’Espai-30, equipament on fem la majoria de les nostres activitats, etc. Moltes d’aquests activitats no les fem pas sols, comptem amb acords i col·laboracions molt importants: Fundació IPSS, Mercat de Felip II, Associació Projecte Nana, comerços i entitats del barri, Associació Cultural Espai-30, etc., destacant també l’acord signat el maig del 2016 amb el Club Patí Congrés, que fa que els seus equips d’hoquei passegin per gairebé tot Catalunya el nom de la nostra entitat afegit al seu i el nostre logo a les samarretes de diversos equips, que la propera temporada serà extensiva a tota la resta, aprofitant la renovació d’equipaments que faran. Si ens vols acompanyar en aquest camí, el primer dimecres de mes, a les 19.30 hores, ens reunim tots plegats a l’Espai-30 – c/Hondures, 28-30 o contactar amb nosaltres a l’email lasagreraesmou@gmail.com, perquè és una evidència que quants més siguem, més coses útils podrem fer. Quim Terré

MISTERIS DEL DISTRICTE

La Sagrera apartada del Districte per prescripció facultativa Fa uns dies, a la seu del nostre Districte, hi vaig recollir un tríptic relatiu a les urgències mèdiques; ho vaig fer perquè a la portada s’hi podia llegir: “Centres d’urgències al vostre abast”. El fet de trobar-me a un lloc tan significat, em va fer pensar que anava adreçat a tots els conciutadans del territori administrat des de la plaça Orfila. Mai se sap, vaig pensar, són aquelles coses que va bé tenir-les, però que millor no haver-les d’utilitzar mai. Un cop a casa, examinant despreocupadament el tríptic, veig que en el seu interior hi ha un mapa del tres districtes nord de Barcelona: Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó. En el mapa estan indicats els Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) dels tres districtes en qüestió. Fixant-me millor en el nostre districte, me n’adono que té una forma estranya, que està com escapçat. No hi ha dubte, no hi figura la Sagrera ni el Congrés. Els autors del mapa, ben segur que gent seriosa, responsables de la salut dels ciutadans, fidels seguidors del Codi Deontològic, que sense cap mena de dubte han fet el Jurament Hipocràtic, que han assumit la responsabilitat de vetllar per la nostra salut per damunt de cap altra consideració politicoadministrativa, no poden trair els seus principis i lògicament no tenen més remei que prescriure’ns la separació del barri de Sant Andreu, per més que això suposi un trencament del nostre benvolgut Districte. De vegades, cal prendre decisions doloroses, els professionals de la sanitat ho saben prou bé, i també saben que no els ha de tremolar el pols en front de decisions tan arriscades. Cal assumir amb resignació aquesta decisió, segur que continuar amb Sant Andreu no deu ser bo per a la nostra salut. Segurament aquesta deu ser la causa, a mi no se m’acut cap altra. SEID (Sagrerenc Estranyat i Desorientat)

L’ESPAI-30 EN MARXA DE CAMÍ CAP A L’ATENEU SAGRERENC Pràcticament s’han acabat les obres de reforma que l’Ajuntament ha fet a l’Espai-30 i que s’han allargat més del que estava previst inicialment. Ens han deixat les naus amb millors condicions de les que estaven, complint les normatives bàsiques per acollir-hi les activitats que hi desenvolupem. Aquesta actuació s’ha rematat amb una gran acció feta per 40 voluntaris de les entitats vinculades a l’Espai, que hi vàrem fer una gran endreça i neteja. Ara ens disposem a recuperar la normalitat i a treballar intensament per seguir construint un lloc de trobada familiar i veïnal, al voltant del qual les persones que s’hi apleguen generin un munt d’activitats, sota l’etiqueta de la cultura en un sentit molt ample, amarada de contingut social i solidari, permetent avançar i progressar socialment, cap a una societat més justa i més formada, donant-li aquest caràcter d’Ateneu Sagrerenc que volem que tingui. Les portes de l’Espai-30 estan obertes a les persones i idees que comparteixin aquests valors i que es vulguin implicar en donar-li aquest contingut i participar en la seva gestió, que en tant que és comunitària i està assumida per l’Associació Cultural Espai-30, ens convoca a tots els que volem fer-hi activitats, per demostrar que som capaços de dur-la a terme.

22 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

Tenim previst fer una petita inauguració d’aquesta nova etapa en una jornada de portes obertes que serveixi, a més, perquè aquelles persones que encara no coneixen el lloc i el seu esperit s’hi acostin i vegin les possibilitats que ofereix. Segurament serà a principis de març, ja anirem donant informació més concreta. S’obre, doncs, una nova etapa a l’Espai-30 que, sense oblidar el seu passat, vol treballar per un present cada cop més divers, ric i intens, i projectarse cap a un futur, en què ens espera un gran equipament cultural públic. Aquest s’aixecarà al lloc que ara ocupem, i sobre ell ja s’està avançant en el dibuix de com serà, procés en el qual estem participant activament amb l’Ajuntament. Ara, del que es tracta, és de seguir-lo omplint de contingut, perquè tingui ple sentit la seva construcció. Ens ajudes a fer-ho possible??? Contacta amb nosaltres a l’email Info.espai30@ gmail.com, als telèfons 93 5157654/ 664610169 o al facebook: https://www.facebook.com/ACESPAI30/ QUIM TERRÉ Associació Cultural Espai-30

TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 23

EL SISTEMA DE PENSIONS ÉS INSOSTENIBLE El títol d’aquest article constitueix una afirmació que sempre tenen a mà els economistes que pretenen de ser ben vistos pels organismes financers. És inqüestionable que les pensions s’han col·locat en primer pla d’actualitat, principalment perquè l’anterior govern (el que va rebre “la mala herència”) s’ha encarregat de buidar la guardiola del fons de reserva i en quatre anys l’ha deixada en menys de 14.000 milions d’euros dels gairebé 70.000 que va rebre en aquella “mala herència” de la qual tant es va queixar. Doncs bé, l’actual govern, que dit sigui de pas és el mateix que va buidar la guardiola, ha de prendre cartes en l’assumpte i buscar recursos, i ara no podrà escapolir-se de la responsabilitat d’afrontar el problema esperant a veure què porta el pas del temps. A més de buidar la guardiola, el govern, amb la nova llei laboral, ha alliberat les empreses de moltes aportacions a la Seguretat Social (SS). Tarifes planes, períodes sense cotització i salaris considerablement més reduïts arrosseguen la SS a un dèficit preocupant. I encara podríem afegir més maniobres adverses, com la milionària xifra d’hores extraordinàries que realitzen els treballadors sense ser remunerades i, per tant, sense cotització. Respecte a les hores extraordinàries, és oportú remarcar el tipus de contracte “20-40-60”, no oficial però gens extraordinari, que consisteix en contractar el treballador per 20 hores, pagar-n’hi 40 i aconseguir que en treballi 60. “Hay quién dé más?” Davant d’aquesta indesitjable situació, cal recordar que el pagament de les pensions no és una gràcia del govern de torn, sinó el retorn del que ha cotitzat cada treballador durant el període de la seva vida laboral, tal i com deixa molt clar l’article 50 de la Constitució:

“Los poderes públicos garantizarán, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad. Asimismo, y con independencia de las obligaciones familiares, promoverán su bienestar mediante un sistema de servicios sociales que atenderán sus problemas específicos de salud, vivienda, cultura y ocio” Del que diu la Constitució passem al que diu el Pacto de Toledo (6/4/1995) “el pago de las pensiones se sufragará con las cotizaciones sociales” i les desvincula dels Pressuposts Generals de l’Estat (PGE) Un altre punt a remarcar és que, a més robotització menys llocs de treball, menys cotització i… els pensionistes (actuals i futurs) d’on cobren? Quina solució tenen? Doncs això, que les pensions es tornin a vincular sí o sí als PGE. Vivim més i volem viure millor, són il·lògiques aquestes aspiracions? On anirem a parar amb l’avenç lògic de la robotització dels processos productius? Solucions n’hi ha, però el que cal és voluntat per aplicar-les D’altra banda, el que mai sentireu dir als economistes esmentats anteriorment és que hi ha la necessitat inajornable d’una reforma fiscal, per tal d’assimilar el sistema a la de la resta de països de la UE. Ni faran referència al frau, l’evasió i l’elusió fiscal (desenes de milers anuals); tampoc parlaran de la productivitat i així com d’un llarg etcètera. Per acabar, una altra pregunta als qui ens governen: com pot ser que amb una economia tan “exultant” la SS acumuli un dèficit tan significatiu? Si us plau posin fil a l’agulla, que ja ha arribat l’hora, o potser l’objectiu és generar desigualtats? Antonio I. Alonso

FESTES A LA SAGRERA Volem aprofitar aquest espai per encoratjar-vos a seguir participant en les activitats que s’organitzen al nostre barri, tant les que es fan sota el nostre sopluig com les que fan la resta d’entitats individualment. Totes elles fan moure el barri i, el que és més important, des de diferents punts de vista; això fa que es fomentin la cultura popular i el patrimoni immaterial, i es promou la cohesió social i la construcció de relacions de pertinença al barri. Ja queda enrere l’arribada dels Reis Mags, acte que cada cop esperen més nens i nenes a la Sagrera. Aquest any hem calculat que entre el carrer Gran de la Sagrera i la Plaça Masadas van participar en la rebuda dels Reis al voltant de 4.000 persones i es van repartir més de 800 gots de xocolata desfeta. Actes tan participatius ens serveixen als que estem a l’organització com una motivació més per seguir treballant. En aquest punt volem agrair molt especialment als nois i noies de l’Agrupament Escolta i Guia Pau Casals i de l’Esplai La Sagrera l’important suport que ens donen com a Servei d’ordre, garantint la seguretat de tots els participants. Quan llegiu aquest article ja haurà passat el Carnaval i la seva rua, que esperem i desitgem que hagi estat un èxit de participació. Com heu pogut veure aquest any, la rua ha tornat a creuar l’Av. Meridiana, fet que ens porta una dificultat organitzativa, però que creiem necessària per al gaudi de tots els veïns de la Sagrera. Esperem que ben aviat desaparegui aquesta dificultat amb la nova i necessària forma d’entendre la mobilitat a la ciutat tan reivindicada per tots nosaltres i que faci desaparèixer aquest mur que ens divideix el barri.

24 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

Per acabar, us animem a participar a les Festes de la Primavera que enguany seran del 20 al 23 d’abril, on segur que, amb les activitats habituals i també altres de noves que s’estan preparant amb molt d’entusiasme i amb il·lusió, gaudirem un cop més del nostre barri. Comissió de Festes de la Sagrera. TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 25

Arriba la 1a Edició del Bostik Film Festival Per commemorar el segon aniversari de la Nau Bostik arrenquem amb el primer festival de producció pròpia, on volem apropar el món del cinema i del curtmetratge a la gent del barri i de la ciutat. Serà concretament els dies 24, 25 i 26 de febrer quan inaugurarem la primera edició d’aquest festival de curtmetratges. Secció Oficial: selecció dels curts rebuts per convocatòria (577). El premi al millor curt, seleccionat per un jurat qualificat, constarà de 300 € en metàl·lic i el BOSTIKON, premi creat per un alumne de la nostra escola veïna, La Llotja. Els projectes no guanyadors els podreu veure exposats durant els dies del festival. Projecció TAC (Terror Arreu de Catalunya): la federació de festivals de cinema de Catalunya, dedicada al gènere de terror, projectarà una selecció de curts guanyadors dels set darrers anys. Clàssics Bff: amb curts d’abans, d’ara i de sempre a partir del criteri de diferents directors, programadors i aficionats al cinema. Taula rodona “cinema i cooperativisme”: la gent del cinema Zumzeig, que va reobrir les seves portes el passat mes de novembre, ens explicaran un nou model de gestió cooperatiu portat al món del cinema. Una bona oportunitat per escoltar aquesta innovadora experiència. Vermut amb taula rodona: “El cinema Nord-americà que ens va avançar l’era Trump”. Els EUA més conspiranoics, l’oest profund i rural que Hollywood sempre ha tractat com un element estrany, fins i tot terrorífic. Volem analitzar com ha avançat a través de diferents gèneres. Karaoke Bff: divendres 24 tindrem l’oportunitat de cantar aquelles cançons de pel·lis que de tant en tant ens venen al cap. També comptarem amb una dosi d’art urbà i grafiti, gràcies al treball d’Openwalls Conference i de la mà de Rubicon1 que pintarà els dies de festival un mural Bff. Us esperem amb moltes sorpreses i com no, hi haurà food trucks, fanzines i molt “ambientillu” que ens farà gaudir del nostre aniversari amb la primera edició del Bff. Segueix-nos a: https://bostikfilmfest.wordpress.com Facebook: @bostikfilmfest Intagram: @bostikfilmfest

26 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 27

Premi a la Sostenibilitat Social en el Comerç Cal Romesco El passat dia 2 de novembre, la botiga d’alimentació ecològica, social i de proximitat Cal Romesco ha rebut el “Premi a la Sostenibilitat Social en el Comerç” per la contribució i compromís per fer créixer a Barcelona un model de comerç de proximitat i innovador, en el marc de la 19a Edició Premi Comerç de Barcelona, amb la implicació de l’Eix Maragall que impulsa la candidatura. Cal Romesco forma part del Centre Especial de Treball La Calaixera de l’Arep, un centre especial de treball per a persones amb trastorn mental que té com a missió crear i mantenir llocs de treball estables i de qualitat per a persones amb trastorn mental, com a empresa sostenible, rendible, eficient i orientada a l’entorn, amb l’objectiu de facilitar la inserció del treballador al mercat ordinari. Cal Romesco es va posar en funcionament el juny de l’any 2014 després de diversos estudis de mercat en els quals vàrem detectar la necessitat d’aquest tipus de botiga al barri. Uns mesos abans comencem la recerca de producte ecològic, posant èmfasi que sigui de proximitat i majoritàriament que vingui d’empreses socials. Creem 5 llocs de treball i fem formació a persones amb trastorn mental que cobreixen aquests llocs de treball. És, amb la botiga Cal Romesco, que obrim el nostre centre al barri, permetent així que la gent tingui coneixement de les nostres activitats. A Cal Romesco es poden trobar tots els productes ecològics necessaris per tenir una alimentació ecològica de qualitat, afavorint la proximitat, necessària en aquests moments de globalització en els quals no sabem d’on vénen els productes, ni quins tractaments han rebut. Per contribuir a la sostenibilitat fem repartiments amb un vehicle 100% elèctric o amb un tricicle, contribuint a la sostenibilitat mediambiental. AREP Passeig Maragall, 124 08027 Barcelona T 933 521 339 F 933 521 368 www.arep.cat https://www.facebook.com/associacioarep www.twitter.com/AssociacióArep

28 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

DONES CREADORES, DONES DE COR Connecta’t i vibra Balla Dansa Estima I estima’t.... Sobretot ESTIMA’T!! Insistim... Insistim quan podem i quan no podem Insistim per crear quelcom nou Un nou model on tinguin cabuda els homes i dones sense diferències Insistim per recuperar-nos a nosaltres Per lluitar pel que creiem Perquè hi ha vida i som vida Perquè hi ha alegria, dolor i tristesa Perquè hi ha cooperació, companyia i lluita Perquè som tremendes... tremendament grans Mentre hi hagi vida seguirem treballant, construint, creant per un món millor, Un món de totes i tots, de tots i totes Un món on no importi el gènere de les paraules que utilitzem perquè els fets, les accions no generen confusió Un món on no importa si ets home o dona per reconèixer el valor de les teves accions Un món on els talents de les persones van més enllà del seu sexe Insistim perquè podem fer-ho, Perquè per sort, aquí i ara, podem insistir Insistim incansables Insistim juntes i junts Per tota la feina que s’ha fet, per tota la feina que queda per fer #Gràciesatoteslesdones #Gràciesatotselshomes Gràcies a totes les persones, que més enllà del sexe, treballen i viuen sense tenir en compte si som dones o homes. ACTES COMMEMORATIUS DEL DIA DE LA DONA TREBALLADORA ACTE CENTRAL DEL DISTRICTE El proper 14 de març a les 18:30 hores a la Sala Omega del Taller de Músics, C/ Segre 24. Consell de les dones del Districte, el Taller de Músics i la Big Mama, ens presenten un acte Musical i Poètic!! LES MANDALES DELS DESITJOS DE LES DONES Dilluns 6 de març a les 17h, Centre cívic de la Sagrera -“La Barraca” Mirada de Dona, Vocalia de les dones de l’AVV de la Sagrera i Centre cívic de la Sagrera organitzen: Taller de Mandales + Arbre dels desitjos + Lectura del Manifest EXPOSICIÓ: PROCÉS ARTÍSTIC I CREATIU EN CLAU DE DONA A partir del 8 de març a l’Espai 30 (C/ Hondures 30). Projecte creat i elaborat pels i les alumnes d’animació Sociocultural i Turística del Centre de Formació Profesional Bemen-3, amb l’assessorament i col·laboració de l’Associació cultural Espai 30 i la Vocalia de les dones de l’AVV de la Sagrera. TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 29

MARISA GRERA ISAAC HERRERO set anys, a l’Esplai del barri, al Casal del Crist Rei, del qual estic molt contenta. Per tant, m’he passat més temps a la Sagrera que a St. Andreu, que és on visc.

Fotodenúncia: No és la primera vegada que aquí denunciem una de les vergonyes del barri, la part inacabada del parc de la Pegaso: edificis buits i en condicions pèssimes. Ara han posat una xarxa de protecció a la paret exterior del terrat que dona al carrer Portugal. Per a quan l’enderroc i l’ampliació del Parc? ¿Quan tornaran a aparèixer als despatxos municipals els plànols originals dels anys 80 on hi apareixia el projecte en la seva totalitat? Com diu el nostre crític SEID: Misteris del Districte...

ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE LA SAGRERA • FES-TE SOCI PER TELÈFON: Quota soci Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DIMARTS, DIJOUS, DIVENDRES DE 18h a 20h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A MARTÍ MOLINS 29 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com DADES: Núm. Soci/a

Nom i Cognoms: DNI

Data de naixement

Adreça: Codi postal

Població

E-mail: Telèfon:

Mòbil

Signatura:

Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb la única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027

30 | TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017

ENTREVISTA A NORA GRIJALBA Foto de Cristina Raso

En aquest número volem posar cara i veu a una de les persones que ens ha ajudat a elaborar aquesta revista durant una bona temporada. Una persona que, gràcies als seus coneixements en programes informàtics i disseny gràfic, i sobretot al seu altruisme i generositat, s’ha guanyat el nostre agraïment, i que ara que ens ha de deixar per motius laborals li volem mostrar donant-la a conèixer al nostres lectors. Es tracta de la Nora Grijalba. Moltes gràcies Nora, estem en deute amb tu. TLS- En primer lloc, volem saber com vas anar a parar a la redacció de Tota la Sagrera per fer la maquetació de la revista? Nora- Vaig anar a parar a través del Xavier Basiana, ja que treballava per a ell a l’Espai 30. Ell era qui maquetava la revista llavors, i com jo ja havia fet aquesta feina al “Sant Andreu de Cap a Peus”, i sabia moure’m en aquest camp amb les dificultats que comporta (maquetació, compaginació d’articles, anuncis...) vam començar a fer-la plegats fins que me’n vaig fer càrrec jo. TLS- Doncs vam estar d’enhorabona. Ara bé, quina vinculació tens amb la Sagrera? Ets del barri?, vius en ell? N- Jo sóc nascuda a Camp de l’Arpa i fa molts anys que visc a St. Andreu. La vinculació amb el barri va venir, de nou, a través del Xavier Basiana. Quan vaig acabar a l’escola Massana, em va proposar maquetar la revista de l’associació de veïns de St. Andreu, i en no tenir espais per treballar en Xavier Basiana ens va oferir, de manera altruista,un espai a la Nau Ivanow, que llavors ell duia endavant. I d’aquí a començar a vincular-me amb la Sagrera i la seva vida. Més endavant, el Xavier em va repescar per treballar amb ell a l’Espai 30 i vaig seguir la relació amb el barri. A més a més, ara el meu fill estudia FP en una escola del barri i tots dos fills van, des de fa

TLS- Ara que has anat coneixent el barri, què t’agrada d’ell i què no? Què t’agradaria que millorés o què li trobes a faltar? N- M’agrada que és tranquil en comparació d’altres barris cèntrics, la gent es coneix, n’hi ha cultura d’associació per fer coses plegats... Però penso que està molt destinat a gent adulta, no trobo espais que ajuntin joventut, no veig

moviments joves. Sí que és veritat que hi ha el Casal parroquial i el Centre Garcilaso, però són centres on participa gent de diferents barris, i queden una mica al marge. També m’agradaria que el barri es donés a conèixer més a la resta de la ciutat. Es fan moltes coses, però queden un pèl tancades al barri amb poc coneixement per bona part dels barcelonins. TLS- Potser no haver dut a terme les obres de l’estació i haver quedat al marge d’inversions per part de l’Administració no ens ha fet una bona propaganda? N- No sé si és això, però activitats que es fan, com les de la Biblioteca, que és fantàstica, podrien arribar a més ciutadans. Potser algunes de les activitats de la Nau Bostik facin venir gent al barri i permetre que es conegui millor. TLS- Com a experta en disseny gràfic, i després del temps que has col·laborat amb nosaltres, quines suggerències per millorar com a publicació ens deixes com a regal? N- Crec que si cal parlar de canvis, caldria ampliar la participació. Ja està bé que els que escriuen habitualment segueixin, però que també estigui obert a gent jove, a gent que aporti coses noves. I que consti que ja sé que això no sols depèn dels que esteu en la redacció, sinó que hagi gent disposada a fer-ho, i això és difícil. Trobo a faltar que no hi hagi col·laboració d’escoles, esplais o escoltes (amb escrits, treballs, fotografies...). En aquests llocs es fa una molt bona tasca amb els joves i la revista podria ser una finestra per donar-la a conèixer a la resta del barri i de la ciutat.

Moltes gràcies per tot Nora, tota una sagrerenca d’esperit TOTA LA SAGRERA 168 • FEBRER 2017 | 31