Tota la Sagrera
ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES | Núm. 167 • Desembre 2016
JARDINS D’ELX Foto de Salvador Atance
EDITORIAL N. 167 DESEMBRE 2016 50è aniversari de la Plaça dels Jardins d’Elx Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Redacció: Jaume Matas, Susana Pascual García, Agustí Carrillo, Joan Pallarès-Personat, Xavier Basiana, Josep Maria Garcia, Quim Terré, Jordi Vilagut, Eva Orri, Xavier Maese, Joan Gironès, Equip Llotja, Antonio I. Alonso, Isaac Herrero. Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Francisco Jiménez · 686 041 302 Foto portada: Salvador Atance Maquetació revista: X. Basiana i Nora G. Fotografies: Salvador Atance, Josep Ll. Roig, Josep Mª Garcia Associació de Veïns de la Sagrera: Martí Molins, 29 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dt., Dj., i Dv. de 18 a 20 h. avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera Imprimeix: Grama Graf SCCL · Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.
Tants anys esperant, reclamant... i gairebé ja la tenim acabada! El 25 de setembre de 1966, en el marc de les festes de la Mercè, es va inaugurar la plaça dels Jardins d’Elx, que en el transcurs dels anys ha tingut diverses modificacions urbanístiques, la primera l’any 1982, la segona el 2009 i la darrera, si tot va bé, serà el 2017. Ha estat una vella reivindicació del territori, recuperar aquest petit espai que era propietat del bisbat (titularitat privada), no ha estat gens fàcil, anys i panys de negociació...! Així doncs, celebrem, que per fi, i ben aviat, la plaça estarà acabada del tot! El Districte ha dissenyat i treballat amb especial cura perquè sigui una zona referent quant a jocs infantils inclusius per a nens amb diversitat funcional, com també ha tingut en compte les aportacions dels veïns i veïnes. Sempre hi haurà detalls que poden agradar més o menys, perquè mai plourà a gust de tothom, però el projecte definitiu, presentat i aprovat al darrer Consell de barri, ha estat molt ben rebut. Per a molts, l’acabament definitiu d’una de les places més emblemàtiques del nostre barri i que acull durant tot l’any moltes activitats: plantada de gegants i grallers, correfocs, pregons, balls, concerts, sardanes... com també fires i actes solidaris... És una gran il·lusió i una gran esperança, fins i tot per a alguns “un somni fet realitat”. Des de l’Associació treballem dia a dia per millorar el nostre entorn i ens agradaria que les promeses no es quedessin només en paraules, i aquest n’és un exemple. Seguim treballant per al barri! Aprofitant l’últim editorial de l’any voldria fer un reconeixement especial per la feina feta al darrer president Josep Barbero i a tota la Junta sortint per aquests 8 anys de dedicació i que per molts anys continuïn amb nosaltres. Un exemple per a tots en aquest nou camí, com també tots els presidents, sotspresidents, vocals, col·laboradors... que han anat passant durant tots aquests anys, que han fet d’aquesta Associació el que som. Agafem el relleu com a Junta entrant amb gran il·lusió i moltes ganes de treballar per seguir fent créixer la nostra Associació. Restem a la vostra disposició per a tot el que ens necessiteu. Visc a La Sagrera, visca La Sagrera! jaume matas | President AVV de la Sagrera
Jardins d’Elx: El diumenge 25 de setembre de 1966, fa doncs 50 anys, en el marc de les festes de la Mercè, es van inaugurar i beneir els Jardins d’Elx amb la presència dels alcaldes de Barcelona (Josep M. Porcioles) d’Elx (Luis Chorro) i el de Cullera, que no se sap massa què hi feia en aquest acte. Destacaven les 30 palmeres plantades i un monòlit de pedra de la Dama d’Elx fet per l’escultor de Sant Pau de Fenollet, Ferran Bach-Esteve, que presidia un petit estany. Cal dir que paral·lelament a aquest fet, i per acord de l’Ajuntament de l’època, suposem que en un gest més d’agermanament amb la ciutat il·licitana, també un tram del c/ Bofarull que anava del carrer Gran de la Sagrera al carrer d’Hondures, passà a anomenar-se carrer Ciutat d’Elx. Era la primera urbanització d’un espai que havia estat pràcticament un descampat entre el carrer Estévanez, ara Garcilaso - l’antic camí del Fondo de Sant Martí a Horta -, i el tren que passava en superfície per l’actual Avinguda Meridiana. Un espai situat als afores del nucli antic de la Sagrera, bastit al voltant del carrer Gran, amb la Plaça Masadas com a eix central, que va passar a ocupar a poc a poc la centralitat d’un barri que anà creixent al batec de la industrialització i que anà veient com al seu entorn es produïen al llarg dels anys, canvis importants. Per il·lustrar-ho millor, val a dir que quan s’estava buscant una ubicació per construir una església al barri (que va acabar sent la del Crist Rei) es volia situar dins del casc antic i es va estar mirant un espai que hi havia on després es va construir l’escola Joan XXIII (ara Congrés-Indians), desestimant-se per massa car en favor d’un altre que estava als afores!!!!, i és clar, era més econòmic.
Foto de Salvador Atance 4 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
Aquest procés de guanyar centralitat es va produint de mica en mica, des de la benedicció de l’església del Crist Rei a l’any 1932, a l’arribada del metro a la Sagrera l’any 1954 (línia 1) i 1959 (línia 5); la transformació de la Meridiana amb el soterrament del tren a l’any 1948 i la conversió d’aquest lloc en una via ràpida al 1959; la inauguració el mateix 1959 del Centre Parroquial del Crist Rei; l’aparició dels primers grans edificis a l’Avinguda Meridiana que anaren substituint a poc a poc el paisatge; el creixement demogràfic de la Sagrera que desborda el seu Casc Antic; els diferents usos d’un edifici del
50 anys de plaça urbanitzada carrer Garcilaso que va ser escola del Patronat de la Immaculada per a la Preservació de la Fe, Hospital de la Magdalena per atendre la higiene de les prostitutes, fins a transformar-se al 1965 en l’Institut Guttman, i que a l’any 2002 comença el seu trasllat a uns nous equipaments a Can Ruti i que ara retornarà al barri de la mà del projecte Nova Meridiana. Molts d’aquests canvis els anà veient convertit de descampat en camp de futbol de la SD Nevin, on hi jugaven entre altres l’equip de futbol de la fàbrica de química Nevin que hi era a la part de dalt de la Meridiana i també el CE Sagrerenc. Anecdòticament, podem llegir al llibre de la història d’aquesta entitat centenària, escrit per Juan Diego Ruiz Peralta -que fa poques setmanes va morir-, que ja que per entrar a l’església s’havia de creuar pel mig del camp, quan hi havia un casament o enterrament i coincidia amb un partit calia aturarlo perquè la gent pogués creuar pel mig i accedir al recinte religiós. Però com el barri llavors era molt més petit que avui i es coneixia gairebé tothom, el que es feia era que, si havien aquests esdeveniments, es parlava amb la Junta Directiva i s’ajornava o s’avançava el partit. Des d’aquesta primera urbanització del 1966, durant molts anys va ser l’única zona verda del barri, fins a l’any 1982 en què justament es va inaugurar convenientment urbanitzada la Plaça de l’Assemblea de Catalunya, que temps enrere havia estat recuperada i arreglada popularment pel veïnat, el qual la va batejar com a Placa de les Rates. A finals del mateix 1982, es va procedir a una nova urbanització de la Plaça Jardins d’Elx, ja que l’anterior havia sofert un procés de degradació, amb els cotxes envaint bona part de la seva superfície i un estany totalment degradat. La nova obra però, va estar plena de polèmica pel seu caràcter de plaça cimentada (plaça gris i dura) amb escassa presència del verd. Va desaparèixer l’estany i la Dama d’Elx, i s’hi posa un riuet que es va eliminar aviat per brutícia: aigües estancades i bassals continuats a la plaça en el seu recorregut. Mancaven jocs infantils, amb pocs bancs i de mala qualitat, donant lloc a una segona fase per tractar d’arreglar el que s’havia fet malament Però no s’ha acabat aquí la cosa, i el 31 de gener
del 2009 es va fer una nova reforma aprofitant la urbanització del nou eix configurat per la plaça, el carrer Garcilaso i el c/Costa Rica -que a més comportà la desaparició del c/Oliva- tot preparant el barri per a la construcció de l’estació intermodal del TGV, de la que a hores d’ara el més calent és a l’aigüera. En aquesta reforma es va restituir un bust de la Dama d’Elx, ara en pedra artificial fet per l’empresa d’Elx, Piedra Artificial Blasco SL, i van tornar a coincidir a l’acte d’inauguració, sota l’aigua que va caure aquell dia, els alcaldes de les dues ciutats, Jordi Hereu de Barcelona i Alejandro Soler d’Elx. Aquesta reforma, però, serà incompleta, perquè mancava integrar-hi el terreny de davant de l’església, que esdevingué municipal en virtut d’una compra-venda que facilità la rehabilitació del Casal Parroquial i on han d’anar uns jocs infantils que, sorprenentment i incomprensiblement, manquen des de l’any 2009 a la plaça. Esperem que no triguin en arribar i que quan ho facin, tinguin una especial consideració per als nens i nenes amb dificultats de mobilitat. Al ritme de tots aquests canvis, i des de la seva posició privilegiada, la nostra Plaça d’Elx, per a alguns sagrerencs més “veterans” també coneguda com a plaça de la missa o plaça de l’església, ha estat escenari de tota mena d’actes: festes majors amb la seva diversitat d’actes (pregons, balls, concerts, sardanes, etc.); ha acollit la fira, actes solidaris, parades militars del destacament d’enginyers que estava hostatjat a prop de l’estació de tren, processons, mítings polítics, etc., etc., etc., amb la curiositat que durant molt de temps féu també la funció de pati d’algunes escoles del voltant que n’estaven mancades. També veié l’intent frustrat de constitució de l’Assemblea de Catalunya el 23 de maig de 1971 a l’església del Crist Rei . Podem dir que ha estat escenari i testimoni, a la vegada, del bategar constant d’un barri que encara aspira a fer-lo espectador de molts altres esdeveniments que facin palesa la voluntat dels sagrerencs d’expressar-se i ajuntar-se per celebrar i per reivindicar el que convingui.
QUIM TERRÉ Centre de Documentació de la Sagrera TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 5
Projecte per acabar la reurbanització de la plaça Jardins d’Elx Durant l’any 2008 es va executar l’obra de la plaça dels Jardins d’Elx i a causa que no tots els terrenys a reurbanitzar d’aquest espai eren de titularitat pública, l’àmbit més proper a la Parròquia no es va poder reurbanitzar. Els esmentats terrenys, que anteriorment eren propietat del Bisbat de Barcelona, ja són de titularitat municipal, fet que possibilita finalitzar la totalitat de les obres previstes en la plaça. La present actuació contempla l’adaptació de l’actuació als límits de les dues propietats i entre altres coses s’ajusten les geometries dels parterres, s’hi afegeix una zona de jocs infantils, es millora el sistema de drenatge i enllumenat, i finalment es resitua i millora la qualitat del mobiliari urbà.
Aquesta nova zona de jocs infantil, i a petició del Districte, s’ha dissenyat i treballat amb especial cura per tal que sigui una zona de referència al Districte quant a jocs infantils inclusius per a nens amb diversitat funcional.
•El paviment de lloses prefabricades de formigó de 240x120 cm. projectades al carrer Garcilaso, i que, s’endinsen per la plaça formant un pla únic i uniforme amb pendent Nord-Sud, queden aturades per decisions del Serveis Tècnics del Districte de Sant Andreu. Aquest paviment, doncs, queda retallat per la zona d’estada i la zona dels jocs infantils. •Es respecten la majoria dels arbres existents a la plaça i els que sobren, es trasplanten i/o es transporten al viver més pròxim.
La plaça dels Jardins d’Elx es remodela ara en la seva totalitat adaptant-la a les directrius de la nova geometria del carrer Garcilaso i als passatges per a vianants de l’entorn.
•Els desnivells existents en l’actualitat desapareixen i queda només un pla inclinat únic per a tota la plaça, d’aquesta manera s’eliminen barreres arquitectòniques.
•Es crea una zona de jocs infantils situada entre el parterre nord i el carrer Filipines, aquesta zona està protegida per una tanca de seguretat i pavimentada amb un continu de cautxú.
•Es disposa una nova il·luminació amb columnes tipus TIL, de 6 m. d’alçada, que quedaran reforçades pels fanals de 7,5 m. existents al carrers de Filipines i Jardins d’Elx. •S’instal·len nous bancs, cadires i papereres, tots ells de gran qualitat.
•S’instal·larà una font d’aigua potable a la zona nord de la plaça, per la qual cosa s’haurà de realitzar una nova escomesa i la conducció de la canalització des de la xarxa existent situada al carrer dels Jardins d’Elx, fins a la font. El projecte s’adapta a la normativa vigent que li és d’aplicació. Té en compte entre d’altres: •Nous plecs dels Departaments Municipals i requeriment dels REP’s. •Es realitza un nou disseny de l’enllumenat modificant la tipologia de les lluminàries a LED. •S’adapta la xarxa de reg a la nova jardineria dissenyada, amb xarxa de degoteig específica per arbrat i incorporació del sistema de telegestió. •Nou disseny de la zona de jocs infantils, modificant el paviment, nova distribució, tipus de jocs i tanca
Serveis Tècnics del Districte de Sant Andreu
L’ AVV de La Sagrera a les Xarxes Socials El CNL de Barcelona, delegació de Sant Andreu es trasllada. NOU EMPLAÇAMENT A PARTIR DEL 5 D’OCTUBRE: c. Sant Adrià, 20 (Recinte Fabra i Coats) Tel. 932 740 356 / santandreu@cpnl.cat Atenció al públic: de dilluns a divendres, de 9 a 14h /dijous, de 16 a 20 h 6 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
www.avvlasagrera.com avv.lasagrera@gmail.com www.facebook.com/associacio.veins.veines.la.sagrera @avvlasagrera TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 7
La plaça que (ens) ha endurit i madurat tómbola parroquial. Quan a casa encara no havíem acumulat tants objectes inútils, qualsevol cosa ens semblava extraordinària. Fins i tot les pel·lícules que es projectaven al Casal eren tot un esdeveniment que maquillava la incòmoda duresa d’aquelles butaques rígides de fusta. I quan al pati hi instal·laren aquelles cistelles de bàsquet, poc ens importava haver de jugar sobre terra i pedres i que no poguéssim mai predir com botaria la pilota (si és que en teníem).
Quan vaig descobrir la plaça d’Elx (els jardins és cosa oficial), no feia gaire que l’havien inaugurada. Les primeres mirades s’adreçaren, sobretot, a aquella estructura metàl·lica coronada per una mena de barret xinès que ens convidava a enfilarnos-hi i a trobar un recer privilegiat des d’on contemplàvem unes palmeres que llavors encara ens resultaven exòtiques. O aquell estany, on a força de temptar la sort corrent per la vora hi havia acabat sucant els peus mentre envejava els nens que hi feien navegar petits vaixells a motor que aconseguien congregar no pocs curiosos al voltant d’aquell espectacle. Llavors, un carrer separava la plaça pública de la parroquial, on vaig gaudir hores i hores de jocs amb el Grup d’Esplai i on vam fer mil voltes en aquella ruleta que hi devien instal·lar cap al 1972 i que provàvem de fer girar el més ràpid possible sense marejar-nos. I aquell magnífic sorral que, sense voler-ho, esdevingué un magnífic equipament esportiu perquè ens permetia practicar el salt de llargada i, també, emular les més plàstiques aturades d’en Sadurní. Per la Festa Major, aquella plaça esdevenia un formiguer immens de sagrerencs atrets per la 8 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
D’aquella plaça en recordo la magnífica pintada que el PSUC hi va fer a la paret de la banda mar, sospito que al 77, i que serví de decorat per al concert que em permeté descobrir el grup Coses un any després. La mateixa imatge, amb una frase d’en Raimon que ara no recordo bé, sobre la qual projectà el seu pregó de Festa Major en Josep M. Puyal, després que jo mateix hagués proposat convidar el futur mestre del periodisme esportiu. A l’altra banda, la xurreria Navarrete donava la benvinguda als usuaris del Metro i ens convidava a un dels pocs capricis que ens podíem permetre en forma de patates fregides servides en petites bosses de paper de colors; a sis “peles” la bossa fa quaranta anys (el mateix que costava el bitllet del metropolità). Amb els ajuntaments democràtics, l’espai s’endurí i es transformà. L’antic estany derivà en una petita bassa ubicada a les portes de l’església que, a través d’uns estrets canals que avui dia suscitarien mil denúncies, volia unir amb aigua les dues parts de la plaça, ara enllaçada definitivament pel ciment. Els usos de la gent s’encarregaren de desterrar aquells recs, i la manca d’esperit cívic d’uns pocs aconsellà assecar el nou estanyol, que, a la fi, es reconvertí en torreta per a un garrofer (sembla que bord) feliçment arrelat. I feliçment testimoni privilegiat d’un dels principals llocs de pas de La Sagrera, on el rellotge del campanar continua marcant el temps mentre els sagrerencs, sense adonar-se, segueixen teixint als seus peus la història del barri. Jordi Vilagut, veí i periodista
Notícies del barri > Breus RESUM CONSELL DE BARRI
LA FAVB ORGANITZA EL PRIMER FÒRUM:
El passat 18 d’octubre se celebrà el darrer Consell de Barri que tractà els següents punts:
L’ESPAI URBÀ I ELS EQUIPAMENTS URBANS, CATALITZADORS SOCIALS
•Aprovació de l’acta del Consell anterior i canvi de la Vicepresidència del Consell, que recaurà en el Josep Maria Garcia, veí del nostre barri i membre de la Junta de l’AVV., que s’ha ofert voluntàriament per a aquesta tasca de servei. •Es va presentar el projecte d’acabament de la urbanització de la plaça Jardins d’Elx (que ja apareix en els articles dedicats al tema en aquesta revista). •Torre de la Sagrera. Sembla que hi tornen a treballar; al gener estarà l’obra acabada, el febrer – març seran per al mobiliari i interiors, i a l’abril podria ser la inauguració. •Posada en funcionament de la nova escola de la Sagrera, batejada a partir d’ara “30 passos” pel seu equip educatiu i el Consorci d’Educació de Barcelona. •Necròpolis. La Carme Miró va informar al respecte. Es tracta d’un dels primers assentaments romans, abans de la pròpia Bàrcino (i sobre les troballes també tenim un article en aquesta revista). Va afirmar categòricament que les troballes no havien endarrerit les obres de l’escola nova de la Sagrera. Es va recordar que el 3 de novembre hi havia una xerrada al Centre Cívic sobre la història del vi, on farien esment de la Vil·la romana de la Sagrera. •Incivisme a la plaça Masades. Sobretot es va parlar de l’ús inapropiat de l’espai i del soroll. Ho van exposar uns veïns, entre ells la Maria Dardiñá. Es posarà un agent cívic, sembla que a la Plaça Fernando Reyes va funcionar. •També va haver la reivindicació d’un veí (en nom d’altres del seu carrer) perquè s’eixamplin les voreres del carrer Cortit, l’únic de la part històrica no pacificat, tal com s’ha anat demanant des de fa diverses legislatures. •Altres aportacions d’altres veïns i entitats del barri sobre temes puntuals.
El dijous 17 de novembre, a la Nau Bostik, i en el marc del Congrés d’Arquitectura, la FAVB va organitzat un diàleg sobre els equipaments a la ciutat. Amb la participació de Janet Sanz (Regidora d’Ecologia Urbana), Camilo Ramos (Vocal d’Urbanisme de la FAVB), Joan Vitoria (del col·lectiu El Globus Vermell) va ser una oportunitat per reflexionar sobre la tipologia i criteris que han de tenir els equipaments que la població de l’àrea metropolitana necessitarà en el futur. Els equipaments necessiten una reflexió seriosa del seu paper com a catalitzador social i subministradors de serveis de benestar en una ciutat que avui en dia viu un procés de precarització i de profunda mercantilització de l’espai urbà. Repensar la seva distribució, el seu sentit col·lectiu, disseny o gestió resulta imprescindible per avançar en una ciutat cada vegada més arrelada a, no només, les necessitats canviants del veïnat barceloní, i a les quals des del moviment veïnal podem aportar molt amb aquest debat general. Debat absolutament imprescindible per establir els nous plantejaments que ha de tenir el Pla Director Urbanístic que està cridat a substituir l’actual PGM del 76.
EL PROJECTE “PLA BUITS” A LA SAGRERA: L’HORT JARDÍ LA FERROVIÀRIA Com ja sabeu, un projecte que es va engegar des de l’AVV de la Sagrera, dins del Pla Buits de l’Ajuntament de Barcelona, va ser l’hort - jardí La Ferroviària. Va ser pensat perquè poguessin interactuar de forma intergeneracional els usuaris de la Residència de Gent Gran de la Sagrera, els nens i joves del CRAE de la Sagrera i, en programes activats des de la Biblioteca de la Sagrera Marina Clotet, tots els alumnes de les escoles del barri, amb la col·laboració especial de l’Escola d’Educació Especial Pont del Dragó.
Aquest projecte va anar a concurs amb les altres entitats que també presentaven el seu projecte, al gener del 2013. L’adjudicació dels projectes guanyadors va ser al novembre del mateix any, amb una concessió del terreny per 3 anys, que just ara es compleixen, i al nostre se li va assignar per la tasca tan social que representava. Ara s’ha renovat l’atorgament per un any més, mentre l’Ajuntament fa un estudi d’una nova edició del concurs Pla Buits amb unes condicions diferents, que esperem que siguin millors que les que tenim nosaltres. Si encara no l’heu visitat, concerteu una visita a la Biblioteca o a l’AVV.
Patges Reials del Casal Parroquial de Crist Rei Aquest Nadal els PATGES REIALS del Casal Parroquial de Crist Rei tornen a engegar la recollida de joguines. Amb aquesta campanya volem poder arribar a tots els nens i les nenes del barri que no tenen recursos i que no podran donar les seves cartes als Reis. Si vols participar en fer una nit màgica per a tots els infants del barri, ho pots fer portant una joguina nova, paper de regal o llibres en bon estat! Preparem joguines per a infants de 0 a 12 anys. Ens podràs trobar al Casal els següents dies: 29 i 30 de desembre de 17 a 19:30h 2, 3 i 4 de gener de 17 a 19:30h Tota ajuda serà benvinguda!! TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 9
Foto de Salvador Atance
Som Meridiana El dia 22 d’octubre, entre aiguats i “impermeables”, va tenir lloc, a l’Espai Jove Garcilaso, la primera jornada convocada per la Plataforma Som Meridiana. Som Meridiana és una plataforma que té com a objectiu la transformació de l’Avinguda Meridiana, una remodelació que prioritzi les persones i que ens permeti recuperar l’espai urbà i ser coherents i proporcionals en observar els modes de transport de les persones i els usos del sòl. Tanmateix, Som Meridiana està oberta a totes les entitats que vulguin participar de la mateixa, des d’associacions de veïnes i veïns a entitats del barri o de ciutat, són benvingudes totes les entitats ja que l’objectiu de la Plataforma és assolir un consens entre totes elles perquè més enllà de l’aquí i l’ara, la transformació de la Meridiana es pugui materialitzar d’acord amb el model urbà que la societat i el món cientificotècnic estan demanant, i que els polítics ens han de facilitar. Però tornant a la jornada del dia 22, tot i que l’aigua va evitar la realització d’algunes de les activitats (xocolatada, contacontes, rua amb diables i batucada), sí que vam poder portar a terme la bicicletada i les xerrades posteriors a l’Espai Jove Garcilaso. 10 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
Durant la bicicletada vam poder gaudir d’un viatge meravellós per la Meridiana i carrers veïns del barri de la Sagrera. I com sempre que es fa en seguretat i confiança, va ser un recorregut impecable i vigoritzant del que vam poder gaudir gràcies a l’organització del BACC (Bicicleta Club de Catalunya). Posteriorment, ens vam reunir a l’Espai Jove Garcilaso unes 50 persones interessades en conèixer més sobre els motius pels quals la transformació de la Meridiana és necessària, i avui dia més que mai. Des de la Plataforma de Qualitat de l’Aire, la Maria Garcia ens va parlar del model urbà i de la Llei de mobilitat 9/2003, de 13 de juny, on ens plantegen com a objectiu “Planificar la mobilitat prenent com a base la prioritat dels sistemes de transport públic i col·lectiu i altres sistemes de transport de baix impacte, com els desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb altres mitjans que no consumeixin combustibles fòssils. Promoure i protegir els mitjans de transport més ecològics, entre els quals els de tracció no mecànica, d’una manera especial en el medi urbà, i desincentivar els mitjans de transport menys ecològics.” També parlà de les 3.500 morts prematures que hi ha a l’àrea metropolitana per la contaminació atmosfèrica
i les emissions associades al transport. L’Albert Obiols, de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, ens va fer un resum sobre la mobilitat en clau de transport públic que ens va permetre entendre per què la Sagrera és el Hub comunicatiu que és i la seva importància en el transport públic interurbà. Carlos Ortí, de Catalunya Camina, ens va fer arribar un escrit l’esperit del qual es pot resumir en el següent paràgraf del mateix autor: “Per tant, no és la batalla de l’automòbil la que toca plantejar ara: ara és el torn de la batalla per la vida, per la qualitat de l’aire, per la salut, per un espai urbà de qualitat i democràtic, per un urbanisme humà. En definitiva, és el torn de la ciutat per als seus ciutadans: això sí que és smart city.” I per acabar, el Carles Benito del BACC ens va explicar les dificultats amb què es troben les bicicletes a l’hora de circular per la ciutat i els avantatges que té aquest mode de transport. La #Meri, com amb estimació li diem al tuiter de @sommeridiana, ha d’evolucionar. És una de les 35 entrades i/o sortides a la ciutat de
Barcelona, una de les més importants a nivell de ciutat, però, de ben segur, per a nosaltres... la més important en tots els sentits i aspectes. Una avinguda que fins fa dos anys estava catalogada com autopista, i que ha estat gràcies a les reclamacions de l’Associació de veïns i de la feina de molts anys que s’ha pogut anar avançant per tal de poder caminar vers l’objectiu que perseguim... una ciutat per a les persones, una Avinguda per al barri. No obstant això, no estem sols ni soles, som conscients que qualsevol canvi en la Meridiana provocarà canvis en barris i entorns propers, i potser no tan propers. Som conscients que la transformació de la Meridiana va més enllà dels nostres barris. Estem fent tard, i per això volem participar activament i obrir les portes a tothom que vulgui col·laborar amb nosaltres, al barri i també més enllà. Volem imaginar una nova ciutat, un nou barri, una nova Meridiana. Susana Pascual – Plataforma Som Meridiana
Fes publicitat, fes barri Els dimecres, de 18:00 a 20:30 h., la consellera de barri Elvira Juncosa atén els veïns i veïnes de la Sagrera que tinguin consultes o propostes al Centre Cívic de la Sagrera - “La Barraca.”
Vols aprendre a ballar sardanes? Tots els divendres 2016, de 18 h a 20 h de la tarda. Aquest curset és gratuït i està pensat per a totes a les edats. Pots venir sol o amb tota la família. Lloc: Centre Cívic de La Sagrera | c/ Martí Molins, 29 Inscripcions: AVV de la Sagrera | c/ Martí Molins, 29 Organitzen:
Col·laboren:
Districte de Sant Andreu
TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 11
Consell de barri... la participació ciutadana De què parlem, quan i on.
Tots els barris de Barcelona disposen d’un “Consell de Barri”, que és l’òrgan de participació territorial dels ciutadans i de les entitats, i que està regulat pel Títol III, Capítol III, de les normes reguladores de la participació ciutadana. Cada Consell de Barri té el seu àmbit territorial, segons la denominació establerta per l’acord del plenari municipal del 22 de desembre de 2006. El Consell de Barri és un òrgan de participació territorial per a totes les qüestions referents al barri. Té com a finalitat ser un canal de participació ciutadana en el desenvolupament de polítiques públiques de proximitat. Són instruments fonamentals de convivència i de treball basats en la coresponsabilitat col·lectiva. Actualment les normes reguladores del funcionament dels districtes (article 21) estableixen la composició de les Comissions de Seguiment del Consell de Barri que seran competents per fer-hi el seguiment dels temes plantejats i per “preparar” l’Ordre del dia del següent Consell, els quals el president/a recollirà per elaborar l’Ordre definitiu amb els punts que haurà preparat la Comissió de Seguiment. La composició de les Comissions de Seguiment del Consell de Barri està definida per: el/la president/a, que a la vegada presideix el mateix Consell; el/la vicepresident/a (en representació electa de les entitats i dels veïns i veïnes del barri); un representant de cada grup polític present en el Consell de Districte; la representació de la direcció política i tècnica del Districte, amb el /la Conseller/a tècnic/a i el/la Cap del Departament de Territori. El moviment associatiu
del barri també escollirà els seus representants a la Comissió de Seguiment del Consell. En les seves sessions es debat sobre els temes del Consell, s’exposen els projectes i les actuacions que tenen lloc al barri a partir de la informació i les opinions de totes les persones que hi assisteixen. Els acords i les propostes dels Consells de Barri es transmeten als òrgans pertinents de l’Ajuntament perquè hi doni resposta. Des de fa més d’un any, l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat un procés participatiu per modificar i actualitzar les seves normes reguladores de la participació ciutadana. https://decidim.barcelona/ El repte d’aquest procés és desenvolupar i crear canals i mecanismes que facin possible una administració col·lectiva i democràtica d’allò públic i comú. En definitiva, es pretén definir una nova normativa que tingui com a objecte la millora del sistema democràtic, en què es pugui treballar en una millora de la col·laboració entre actors polítics, tècnics i veïnals. Tot plegat, tota aquesta organització no serviria de res sense la vostra participació, en fer possible poder expressar els vostres raonaments de manera democràtica. En aquesta nova etapa us animo a participar des de les diferents entitats, i també com a veïns i veïnes, mitjançant els diversos canals de participació, com poden ser l’Audiència Pública, els Consells de Barri i la pàgina web https://decidim. barcelona/ Josep Maria Garcia Vicepresident del Consell de Barri de la Sagrera
Publicitat totalasagrera@gmail.com
LA SAGRERA ES MOU i s’ha de seguir movent molt més
Fotos de Josep Lluis Roig
La Sagrera es Mou segueix el seu camí iniciat ja més de 6 anys impulsant les activitats que en el transcurs d’aquest temps s’han anat consolidant i formen part del nostre dia a dia: campanyes de recollida d’aliments; aprofitament i distribució d’aliments frescos; ajuts a les escoles per atendre dificultats de pagaments per a sortides escolars i material socialitzat; participació al programa Persones Grans, Grans Persones per atendre la gent gran que viu sola; Banc del Temps, amb el seu intercanvi de bens i serveis; Mercat d’Intercanvi, per afavorir les transaccions d’objectes sense diners pel mig; assessorament immobiliari (hipoteques, lloguers, etc); col·laboració amb el Projecte Nana per ajudar a mares sense recursos en el moment del naixement del seu fill; participació en actes unitaris del barri de transfons humà i solidari (Mou-te per l’Aitor; Marató TV3; sensibilització per a donacions de sang per al petit Bernat); etc. A aquestes activitats n’hem anat afegint d’altres, que partint dels mateixos valors que amaren tot el que emprenem, s’endinsen en terrenys nous i incorporen continguts culturals i lúdics que volen seguir ampliant i consolidant les relacions socials entre els veïns del barri, teixint d’aquesta manera una xarxa comunitària més forta que permeti també, sempre que es pugui, actuar en favor dels més necessitats. Aquí podríem situar la nostra Coral de l’espai 6-12, amb col·laboració amb la Fundació IPSS, que ja aplega 20 nens i nenes de 6 a 12 anys i que ja és una esplèndida realitat; o el cor La Sagrera Gospel estrenat aquest curs i que reuneix més de quaranta cantaires; o el Temps de tertúlia, encetat des de novembre, en què un cop al mes es debaten temes d’actualitat. Amb tot aquest bagatge, i dins de les nostres modestes possibilitats, intentem ser el màxim d’útils i eficients per ajudar a qui més ho necessita. I ens reconforta, ens esperona i ens carrega d’energies, quan rebem mostres de confiança de gent del nostre voltant, la qual, sense haver-li demanat res, de manera totalment espontània i voluntària, ens posa a la nostra disposició recursos perquè puguem continuar fent la nostra feina millor encara. Hi ha molta feina per fer i les possibilitats són immenses. Ens ajudes a anar-les fent possible de mica en mica? QUIM TERRÉ
12 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 13
Una necròpolis romana del segle I aC al barri de la Sagrera, districte de Sant Andreu Arran del projecte de rehabilitació i ampliació de l’edifici situat al número 52-62 del carrer de Berenguer de Palou, conegut com a Torre de la Sagrera, durant el mes de setembre es realitzà una excepcional descoberta, una necròpolis romana a la cruïlla dels carrers de Clara Zetkin i de Berenguer de Palou, al barri de la Sagrera, districte de Sant Andreu. Aquests treballs han estat dirigits per l’arqueòloga Eva Orri (Antequem) i han permès documentar fins a un total de 6 enterraments d’època republicana (S. I aC.). D’aquests, 5 es corresponen a tombes o fosses d’inhumació, excavades en el subsòl, on s’enterra el difunt, i aquest és cobert posteriorment amb terra o, fins i tot, amb una coberta de teules. El sisè enterrament es correspondria a una cremació. Els individus recuperats es corresponen a tres adults, un adolescent i un nen, les restes dels quals es trobaven, en general, força deteriorades. Una d’aquestes tombes presentava fins a 5 claus de ferro, que es correspondrien a una caixa de fusta per contenir el difunt, i altres dues tombes, tot i estar molt malmeses, estaven cobertes per teules disposades a doble vessant. Les darreres dues tombes no presentaven cap tipus de coberta. Pel que fa a les tombes, ara us les explicarem. El primer enterrament és un individu adult femení d’entre 30-35 anys, enterrat en una fossa simple, i orientat N-S, en bon estat de conservació, però sense haver conservat la part inferior de les cames. El segon correspon a un individu adult masculí d’entre 40-45 anys, dipositat en direcció NE-SO del qual es conserva pràcticament tot l’esquelet menys el crani. Com a part del seu aixovar, es van localitzar restes parcials de ceràmiques. Pel que fa al tercer enterrament, es tracta d’un nen de sexe indeterminat, dipositat en fossa simple orientada E-O, i possiblement en caixa de fusta, ja que s’han recuperat fins a cinc claus de ferro. Només s’ha conservat part del crani, alguna costella i algun fragment del braç esquerre. També es va recuperar el seu aixovar funerari: un ungüentari de vidre dipositat al
14 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
Lola Anglada
reviu a la Sagrera en una exposició a la LLOTJA La seu Sant Andreu/La Sagrera de l’Escola LLotja acull una exposició d’homenatge a l’artista Lola Anglada, basada en el llibre: Lola Anglada. Memòries 1892-1984, de les autores Núria Rius i Teresa Sanz, publicat per la Diputació de Barcelona, entitat que promou i ha dissenyat la mostra, on es fa un repàs de la trajectòria artística i vital de Lola Anglada, qui en la seva joventut va estudiar en aquesta mateixa escola Llotja, llavors ubicada al centre de la ciutat.
costat del braç i restes d’un vaset ceràmic a l’alçada de les cames. El quart enterrament es tracta d’un individu adult de sexe indeterminat, dipositat en fossa simple, orientada NE-SO, i cobert únicament per dues teules col·locades a doble vessant. Aquest esquelet només conserva les extremitats inferiors. El cinquè enterrament és d’un nen, possiblement masculí, d’entre 4 i 6 anys, el qual només s’ha pogut recuperar en part, ja que es trobava molt malmès. Orientat SO-NE, presenta una coberta de teules a doble vessant que es conserva parcialment. Al costat dret del crani es troba dipositat un vaset ceràmic sencer i un musclo a l’alçada de les cames. Finalment, la darrera tomba es correspondria a una cremació d’un individu adult de sexe indeterminat, i del qual es van recuperar fins a 53 fragments de restes cremades. Aquestes restes es van trobar dins del farciment del primer enterrament.
L’exposició es troba al pati interior de la seu, al carrer Pare Manyanet, 40. És una exposició pensada per a l’exterior. Ha estat visitada i molt comentada per alumnat i professorat de l’escola i veïns del barri. S’ha organitzat també una visita guiada a càrrec de Teresa Sanz i el 21 de novembre a les 18 hores Nuria Rius va oferir una conferència sobre l’obra d’aquesta gran artista catalana. Es pot visitar en l’ampli horari d’apertura de l’escola (de 9 a 21 hores. Tancat els caps de setmana), tot i que es recomana gaudir-la amb llum de dia. L’exposició és itinerant i s’ha exhibit ja al recinte de l’Escola Industrial al carrer Comte d’Urgell de Barcelona. S’afegeix a iniciatives prèvies de la Diputació de Barcelona, dipositària d’una part essencial del llegat de l’artista. Lola Anglada va ser la il·lustradora catalana més prolífica de la primera meitat del segle XX i la primera dibuixant professional de Catalunya i d’Espanya. Artista polifacètica, a banda de dibuixant il·lustradora també va ser escriptora, decoradora, pintora, ceramista i escultora. Per a Llotja és un gran honor comptar amb aquesta exposició ja que Lola
Anglada va començar a estudiar dibuix a l’antiga seu de l’escola Llotja, a l’àtic de la Llotja de mar. La possibilitat de comptar amb l’exposició a la Seu de Sant Andreu, on es cursen els estudis del Cicle de Grau Superior d’ Il·lustració que oferta Llotja, és a més una iniciativa pedagògica molt positiva. L’exposició estarà a Llotja fins al mes de desembre, quan tancarà per vacances nadalenques. Els que ja ho han fet ens han fet partícips del seu entusiasme per descobrir una artista com ella i els més grans, pel goig de retrobar imatges dels llibres d’infantesa o de descobrir el traç i els personatges que dibuixa Lola i que tant agraden als més petits. I també una biografia apassionant d’una dona valenta, tot dins un espai que també és un descobriment per a molts. Animem a tot el barri a acostar-se a aquest espai i gaudir de l’exposició, que inclou reproduccions del dibuixos tendres i magnífics de la Lola amb aroma d’un temps passat, però recent i alhora conèixer aquest espai interior arquitectònicament tan especial i interessant, com desconegut. I si us acosteu prop de Nadal trobareu treballs artístics i artesans d’alumnes per als vostres regals de Festes. Us esperem! Alícia, Elina i Núria. Equip de Gestió Cultural de Llotja.
Aquesta necròpolis podria estar relacionada amb la vil·la romana del Pont del Treball Digne o de la Sagrera, que es localitza a escassos dos-cents metres cap a l’est. La vil·la ja estava habitada durant el segle I aC., i és possible que els seus residents s’enterressin en aquest espai, lloc molt proper a una via romana, avui en dia fossilitzada en l’actual carrer Gran de la Sagrera i el carrer Gran de Sant Andreu. Autors: Eva Orri, arqueòloga directora / Xavier Maese, arqueòleg del Servei d’Arqueologia de Barcelona
TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 15
Gaudí i La Algodonera Canals. S’acostuma a dir que La Algodonera Canals, de la qual encara en queda una part rehabilitada com a passes habitatges al carrer Monlau i plaça Masadas, era coneguda com Can Mestres, perquè en Mestres era l’encarregat. En realitat Josep Mestres i Freixa, mort l’abril de 1916, era el director i vivia a la mateixa fàbrica; la seva esposa era Teresa Aluja i el seu fill Josep era casat amb Teresa Rusca i Arpí, neboda de Filomena Arpí i Urpí, que edificà Ca la Filomena, a la cantonada de Pacífic amb Gran de la Sagrera.
30
El 1892, en fer fallida La Fabril Algodonera amb seu a Reus, si bé va continuar allà una fàbrica anomenada Tarrats i Canals SC, dos dels socis de la fallida, Francesc Tarrats i Josep Oriol Canals, van fundar una societat amb 2.250.000 pessetes que instal·laren a l’antiga farinera de la Sagrera, on ara és el parc de la Pegaso, on van romandre fins el 1907. Llavors l’arquitecte reusenc, Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, els construí la nova fàbrica a l’actual illa de cases delimitada pels carrers Monlau, Cortit, Pacífic i la plaça Masadas.
Una germana gran d’Ignasi Canals, Maria Dolors Canals i Tarrats, que havia nascut a Reus el 29 de setembre de 1882, de ben joveneta, el 1898, quan tenia 16 anys i l’arquitecte Gaudí 46, ell se n’havia enamorat i pretenia casar-se amb ella. El pare Canals no ho veia malament, però la noia rebutjava Gaudí, ja que deia que tenia sempre les ungles brutes; amb tot, la cosa deuria durar, perquè un mosaic de 1904 al Park Güell s’interpretà en clau de l’idil·li gaudinià. La història va acabar quan Maria Dolors es va fer monja de la Congregació de Religioses del Sagrat Cor. Morí molts anys després, als 82 anys, el 9 de gener de 1965 al convent de Godella, a València. Una història curiosa, si més no, d’un vincle que hauria pogut existir d’haver prosperat la relació, entre el geni universal i la Sagrera a través de La Algodonera Canals.
La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05 armeriapujol@gmail.com 16 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
Floristes
Joan Pallarès-Personat
En realitat, Rubió era parent d’en Tarrats, ja que la seva mare era Bonaventura Bellver i Tarrats. En Canals no només era soci d’en Tarrats, sinó que era el seu gendre, casat amb Dolors Tarrats. Morts Tarrats, Canals i Mestres, la fàbrica, com a Viuda de Jose O. Canals, va ser administrada per Ignasi Canals i Tarrats, tot un personatge, muntanyenc, gran aficionat a la fotografia, amb un important fons de plaques fotogràfiques al Centre Excursionista de Catalunya i a l’Associació Fotogràfica de Catalunya, que havia nascut a Barcelona el 1898.
CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS
Otilia Colom
Mn. J. Juliana, 45 08027 BCN. La Sagrera Tel. 93 3493816 otilia@florscolom.com
PERRUQUERIA
MAR-I-BEL
Tel. 93 352 29 63 C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona
Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840 TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 17
FESTA MAJOR DE LA SAGRERA 2016 JA ÉS HISTÒRIA
LA SAGRERA CRÒNICA NEGRA L’HIPERCOR Estat en què va quedar el Ford Sierra que va esclatar a l’aparcament subterrani de l’Hipercor.
Un cop acabada la Festa Major, volem començar aquest escrit agraint a tots els veïns i veïnes la participació, el suport i també la comprensió dels que han hagut de suportar alguna molèstia pel fet de tenir alguna activitat propera al seu domicili.
i presentacions a la Biblioteca, i com no, l’acte que tanca habitualment la Festa, la cantada d’havaneres que va aplegar més de 700 persones a l’envelat per sentir al grup Havaname i a Port Bo, a qui se li va dedicar un brindis pels seus 50 anys d’havaneres.
Veure les places i carrers plens de gent fa que ens esperoni a seguir treballant pel nostre barri, com fan les altres entitats. Aquesta unió entre entitats, comerços i veïns, sense oblidar l’ajuda de l’Ajuntament facilitant-nos les infraestructures necessàries, fa possible l’organització de més de 150 activitats de tota mena, i per a tothom. Hem tingut diversos espectacles dirigits als infants, i cal destacar el dia dedicat a les escoles on més de 400 nens i nenes van gaudir de l’espectacle a l’envelat.
Volem aprofitar aquestes línies per agrair públicament al SAAC, Sagrera Activa Associació de Comerciants, i al Centre Cívic de la Sagrera per la seva implicació i ajuda en l’organització de la Festa Major de la Sagrera 2016.
També les obres de teatre i l’espectacle de Burlesque varen omplir l’aforament del Centre Cívic. Els dies dedicats a la música i al ball, amb taller de swing inclòs, on grups com Animal o La Loca Histeria ens han fet ballar sense parar, o d’altres com Miquel del Roig, amb un to més reivindicatiu, ens han omplert l’envelat. Tampoc volem oblidar-nos, encara que no ha estat organitzada per nosaltres, de la Festa Major Alternativa que durant dos dies ha omplert d’activitat la plaça de l’Assemblea de Catalunya. En aquest recull d’actes no podem oblidar la ja habitual passejada amb patins o d’altres que formen part de la història de la Festa Major, com la batalla de confeti, la ballada de sardanes, els grups de danses tradicionals, els cants de corals, les xerrades
A la Comissió de Festes ja estem pensant en el 2017, buscant idees per afrontar noves activitats i també com celebrar d’una manera especial la 40a Cursa de la Sagrera; o també per ajudar a tirar endavant noves propostes culturals com l’Ateneu Sagrerenc–Espai30, ara en mig d’obres de manteniment i reforma; la Nau Bostik, demostrant la necessitat d’aquest tipus d’espais; o el futur Casal de Barri, ja en l’última fase de la seva construcció i que està previst inaugurar el pròxim mes de maig. Tot això són petits detalls que demostren que som un barri viu i amb moltes ganes de fer coses.
18 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
Els 10 dies de festa han passat volant i esperem que els hagueu gaudit al màxim. La Festa Major és moment de celebració, de trobada i de fer noves amistats.
Comissió de Festes de la Sagrera.
El divendres 19 de juny de 1979, Domingo Troitiño, membre de l’organització terrorista ETA, va comunicar per telèfon que hi hauria un atemptat a les 15:30 hores als magatzems Hipercor de la Meridiana. Va trucar des d’una cabina al propi centre comercial, al diari Avui i a la Guàrdia Urbana. El personal de l’empresa de seguretat de l’Hipercor, amb l’ajuda de la Guàrdia Urbana i de la Policia Nacional, va fer una inspecció de l’edifici durant la qual no va trobar cap indici de l’atemptat. Això, i el fet que ja havia passat l’hora anunciada, va fer que la policia considerés que es tractava d’una falsa alarma i així ho va fer constar a la comissaria de Sant Andreu. El Govern Civil afirmà que va ser el director de l’Hipercor qui decidí que l’alarma no era real i que la policia acceptà la seva postura. Però a les 16:12 hores, al segon soterrani dels magatzems, corresponent a l’aparcament d’automòbils, va esclatar un Ford Sierra activat per un temporitzador, amb 30 Kg d’explosiu amonal, 100 litres de gasolina, escates de sabó i “pegament”, que formaven un compost d’efectes similars al napalm. La deflagració va generar una bola de foc de 3.000 graus de temperatura que consumia l’oxigen ràpidament i generava un núvol de gasos tòxics. Va perforar el sostre i arribà a la secció d’alimentació del centre comercial, a on es va produir la majoria de víctimes. El tètric recompte final va ser de 21 morts i 45 ferits: una destralada a la societat catalana. La diferència entre l’hora de l’explosió i l’anunciada a les trucades, la inspecció fallida i d’altres detalls van ser motiu de tot tipus de controvèrsies. Alguns afectats varen presentar denúncies contra el Govern
Civil i l’Hipercor per no haver desallotjat l’edifici i encara estan actives associacions de víctimes creades durant aquella època. El 5 de setembre d’aquell mateix any, 78 dies desprès de l’atac, va ser detingut el “Comando Barcelona”, format per Josefa Ernaga, Domingo Troitiño y Rafael Caride Simón. Eren els autors materials de l’atemptat. Però qui va decidir portar a terme “l’operació” va ser Santiago Arróspide, àlies “Santi Potros”. Per quin motiu ETA va castigar tan durament la capital catalana? La resposta cal buscar-la a França. ETA estava en plena campanya d’accions terroristes contra interessos francesos a Espanya. El mateix dia de l’atemptat de Barcelona va haver-hi un atac a Pamplona contra el Banc de París. Potros creia que Hipercor estava participat per capital francès. No era cert. En 52 anys d’activitat violenta, ETA (canvis de sigles al marge) manllevà la vida de 829 persones. L’atemptat més sagnant va ser el de la Sagrera. Com si fos un 11-S domèstic, una immensa majoria de barcelonins de més de 30 anys recorda el que va fer aquella tarda. Fins i tot els que no s’assabentaren aleshores de l’atemptat el varen patir atrapats als seus automòbils. Però si aquell dia éreu a la Sagrera ben segur que recordareu aquelles hores. Joan Gironès Pau Centre de Documentació de la Sagrera
TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 19
Valoració de les segones jornades de la Sagrera amb
L’AITOR:
SEGUIM TREBALLANT PER LA RECERCA DE LA SÍNDROME DUPLICACIÓ MECP2
Foto de Salvador Atance
Després de mesos de reunions, contactes i preparatius en els quals han estat implicats un gran nombre d’entitats, col·lectius, persones de forma individual i empreses, i ja amb alguns actes programats realitzats, el dia que preveiem més fort, donada la participació de la coneguda cantant Damaris Gelabert i tot el que s’havia organitzat al seu voltant, les forces de la naturalesa no es van posar del nostre costat aquell matí i la intensa pluja va obligar a ajornar tots els actes previstos. Sortosament, a la tarda ens va donar un marge i es va poder fer tot el previst, excepte la darrera actuació del grup de rock, quan ja estàvem muntant tot el necessari per iniciar el seu concert. Cal dir que l’actuació ajornada de la Damaris Gelabert esperem poder-la fer en una altra data, la que li permeti la seva atapeïda agenda, així ens ho ha promès. És a dir, que el que estimàvem que podíem aconseguir aquell dia, estem convençuts que ho obtindrem en una altra ocasió, que confiem que no sigui massa llunyana en el temps. Tot i aquest important contratemps, els diferents actes celebrats a les jornades, i els que s’han fet més tard dins de la Festa Major de la Sagrera, han
permès obtenir uns ingressos d’uns 6.500 euros. Aquesta quantitat ha anat a parar directament al fons a disposició de la Fundació Sant Joan de Déu per continuar la recerca de la malaltia que afecta a l’Aitor i a d’altres 25 casos diagnosticats fins ara en tot l’estat espanyol. Tal com ens van explicar a la xerrada que es va organitzar dins les jornades, les dues investigadores a càrrec d’aquesta recerca prenen ara un nou camí després de certes consideracions i comprovacions respecte al que s’estava fent fins ara. El nostre agraïment més sincer a tothom que ha participat en aquestes jornades, des d’aquells que han ballat o aportat el seu art i la seva gràcia, als que han mogut taules i paquets, i molt especialment a la gent que amb les seves aportacions econòmiques està fent possible aquesta investigació tan important. La causa s’ho mereixia, o millor dit, ho segueix mereixent, perquè hem de continuar donant-li suport per generar els recursos que segurament continuaran fent falta. QUIM TERRÉ
Fes publicitat, fes barri Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h Dissabtes de 9h a 14h
20 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
MISTERIS DEL DISTRICTE
El conte dels tres (o quatre) veïns i la Barraca Han enganxat al vidre de la porta central del Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” un cartell vermellós a on es relata la història de l’edifici, des dels seus orígens, quan era una escola, fins a l’actualitat, passant per l’etapa cinematogràfica i experimentant col·lectivitzacions durant la Guerra Civil. Tota una aventura. Cal agrair la feina tan meticulosa i rigorosa dels autors del text que aconsegueixen informar-nos de molts detalls i fets totalment desconeguts per a la majoria de sagrerencs. Perquè... Està clar que tothom sabia que havia estat un cinema, però....Què aixequi la mà, qui sabia lo de l’escola!I el nom i cognom de l’antic propietari? Això tampoc ho sabia gaire gent.I que senzillament van ser els veïns del mateix carrer a on és “La Barraca” els qui van aconseguir que l’Ajuntament finalment comprés l’edifici? Això, la majoria de gent no tenia ni idea que realment hagués anat així, tots estàvem convençuts que havia estat l’Associació de Veïns de la Sagrera la que havia lluitat per aconseguir-ho. Ara resulta que no va ser així? El cartell que ha fet penjat el Districte ho diu ben clar: “... els veïns del carrer de Martí Molins...”. Quina mala passada! Vivíem feliçment convençuts d’una història que no és més que una romàntica llegenda, com un conte a la vora del foc, protagonitzada per ésser idealistes, capaços de les accions més agosarades, com omplir el cel del carrer de lluïssors platejades, que l’envejós vent del nord els va arrabassar, en una impúdica i violenta nit, però l’oratge no va poder apagar la seva il·lusió, que per això ells van estimar... Disculpeu, m’estava deixant portar per un fals record. Sort que la lectura del cartell m’ha fet tornar a la realitat. Com pot ser que hàgim viscut tants anys amb una idea equivocada? I no una sola persona, sinó una bona colla, un barri sencer!! Un fenomen ben misteriós, el podríem qualificar de paranormal o fins i tot d’expedient X. Tot un col·lectiu de gent amb el mateix record implantat al cervell, com si haguéssim patit una mena d’abducció en massa d’una part de la nostra memòria per part d’uns ens misteriosos. Segurament ells s’haurien encarregat, en aquell 1977, d’empaperar els carrers del barri de pòsters amb la imatge romàntica, convenientment manipulada, d’un grup de gent fent una cercavila, o almenys és el que sembla, contemplant l’exemplar que hem aconseguit digitalitzar.
Foto de Salvador Atance
Xerrada sobre el virus del Papil·loma humà El dia 25 de novembre, en el marc de la Festa Major de la Sagrera i del Dia Internacional de l’eliminació de la violència vers les dones, l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera, en col·laboració amb l’Ateneu Sagrerenc - Espai 30, va programar una activitat per informar sobre el virus del Papil·loma i les mesures preventives existents.
escolar i vehiculat mitjançant l’escola, a les nenes menors de 12 anys.
El propòsit de l’Associació de Veïns i Veïnes ha estat el de donar informació sobre el Papil·loma i les mesures preventives que existeixen avui dia, com poden ser les citologies o la vacuna del papil·loma, així com qüestionar o posar atenció sobre aquelles mesures preventives que s’assumeixen a nivell estructural en el rol de la dona. La projecció del documental “Papil·loma: les dones hem de decidir”, seguida de la ponència de la Dra. Elena Ruiz Domingo, ginecòloga: “Preguntas con respuestas sobre el papiloma humano” ens van ajudar a plantejar l’escenari actual en relació al papil·loma, i el debat posterior ens va ajudar a resoldre dubtes, generar criteri propi per part dels i les assistents a la sessió.
* Trini Cuesta. Activista en defensa de la sanitat pública i portaveu de la Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya.
De les diferents intervencions podem destacar la consciència que va adquirir el públic assistent del desconeixement generalitzat que existeix entorn al virus del Papil·loma, les possibles conseqüències de ser portador o portadora i els diferents tractaments per a la prevenció de les possibles conseqüències. També la importància de l’ús del preservatiu per evitar les malalties de transmissió sexual o la importància i/o necessitat de vacunar o no, en edat
En el debat van participar: * Dra. Elena Ruiz Domingo. Ginecòloga.
* Pep Martí. Metge jubilat, membre fundador del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i de la Marea Blanca de Catalunya. * Pep Cabayol. Periodista, president de SICOM (Solidaritat i Comunicació) i productor executiu del documental. Si ens envieu un correu a avv.lasagrera@gmail.com us farem arribar el link al documental i a la ponència que es va explicar per tal que pugueu gaudir de la informació facilitada. Tanmateix, informar-vos que aquesta activitat ha implicat la creació d’un grup de dones i que podeu participar del mateix enviant-nos un correu a la mateixa adreça electrònica.
SUSANA PASCUAL - AVV de la Sagrera
A la llum d’aquesta nova veritat podem afirmar que el descampat ple de rates que hi havia a prop, va acabar enjardinat gràcies als veïns que vivien en els carrers Antilles i Filipines, res de l’Associació de Veïns.I la Pegaso? Segurament la mateixa història, els veïns de la Rambleta, és clar. Quina desil·lusió! SEiD (Sagrerenc Enlluernat i Desitjós)
Addenda: petit homenatge a tots els sagrerencs que, sense viure al carrer Martí Molins, van lluitar perquè la Barraca esdevingués Ateneu Popular.
22 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 23
SALUT DE LA SANITAT Volem situar en el centre de l’agenda política la importància de gaudir d’un model sanitari públic en relació a la titularitat, la gestió i la prestació dels serveis, per tal de garantir que la sanitat sigui un dret i no un mitjà per fer negoci a costa de la nostra salut. Deixem clar que la lluita per una sanitat al servei de les classes populars no pot ser una lluita a mitges tintes. No acceptem l’actual model que permet que empreses privades rebin milers de milions d’euros públics en forma de concerts econòmics, sense que després puguem fer un seguiment de com s’han gestionat aquests diners. Denunciem que l’actual model de cohabitació públic-privat és la porta d’entrada a la corrupció, a les portes giratòries, al malbaratament de diners públics que han d’anar destinats al nostre benestar. La sanitat catalana està inundada de casos de corrupció i no són casos aïllats, sinó el resultat d’un model avalat per tots els grups polítics que han estat al govern de la Generalitat. A Tarragona hem tingut la sort de comptar amb un hospital de referència, l’Hospital Joan XXIII, i volem que aquesta referencialitat sigui real i no només de paraula. Amb l’excusa de les retallades s’ha estat desmantellant, amb conseqüències nefastes per al personal que hi treballa i també per al conjunt d’usuaris/es que en rep atenció. Però ara assistim a la darrera ofensiva contra la sanitat pública. D’una banda, l’actual conseller de salut, Toni Comín, ha retirat el finançament públic a algunes empreses privades, però d’altra banda, vol permetre que l’activitat privada s’instal·li a tots els centres sanitaris sense excepció...! El passat mes de març de 2015 el CatSalut emetia la Instrucció 5/2015 que permetia fer activitat sanitària privada als centres sanitaris de la xarxa pública. La instrucció entrava en vigor l’1 d’abril de 2015 i va quedar suspesa fins que no es debatés al Parlament. Segons el seu calendari, estava previst que s’aprovés durant el primer trimestre de 2016. No s’ha aprovat, però ens consta que s’està treballant en la mateixa. Així, el conseller Comín, i el seu assessor David Elvira, defensen que a partir d’ara els centres públics puguin oferir serveis sanitaris privats de tot tipus, fins i tot als que no tinguin la condició d’assegurats, però també a aquelles persones que vulguin renunciar a la cobertura pública per ser ateses com a pacients privats. Aquest panorama ens dibuixa que més del 24% del pressupost de salut, en concret 2.450 milions d’euros es deriven a la sanitat privada. I això genera una xarxa de sanitat privada parasitària, ja que les mútues i altres empreses privades poden prestar serveis als seus clients sense haver d’assumir costos 24 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
d’nversió en infraestructures, per tant, els surt més econòmic i poden aconseguir més clients oferint preus més baixos. Fa poc ens anunciaven que tindríem un nou Hospital Joan XXIII, amb noves instal·lacions, més modernes, més noves... amb quin objectiu Sr. Comín? Regalar-les a les empreses privades? És imprescindible evitar l’activitat privada als centres sanitaris públics, perquè: •Empitjorarà l’assistència sanitària, ja que no es disposarà de més recursos econòmics, materials ni humans i s’hauran d’assumir els pacients privats. •Suposarà una major llista d’espera. Es genera una doble llista d’espera, una per a aquelles que vulguin i puguin pagar, i una per als que no. •Els teus drets sanitaris dependran dels teus recursos econòmics i això farà augmentar la desigualtat. •Sobrecarregarà els treballadors i els conduirà a fer prestamisme laboral, ja que pagades amb recursos públics, dedicaran hores de feina a l’activitat privada. •Les instal·lacions públiques estaran al servei dels interessos econòmics privats: quiròfans, llits, visites, proves... Estaran disponibles, però reservats a ‘activitat privada. •Fomentarà la competència de centres públics i d’aquests amb els privats. Disminuirà la qualitat assistencial i la qualitat laboral dels treballadors i treballadores, ja que per ser competitius s’abarateixen costos. •Suposarà confusió d’interessos públics i privats, i facilitarà corrupteles. Que una mateixa infraestructura i personal sanitari hagin de respondre a interessos públics i a interessos privats facilita que es confonguin aquest dos. Hem de garantir una sanitat 100% pública i acabar d’una vegada per totes amb la transferència de diners i recursos a la sanitat privada, ja siguin empreses o fundacions! Senyors i senyores del govern de la Generalitat, volen construir un nou país? Doncs construeixin un únic model, un únic sistema sanitari, un únic conveni per a tots i totes els professionals, perquè la sanitat no sigui una font de lucre. La nostra salut no és un negoci! Volem una sanitat UNIVERSAL, PÚBLICA i de QUALITAT i la defensarem amb totes les nostres forces!!! MANIFEST DE LA MAREA BLANCA, EL PASSAT 22/10 A TARRAGONA TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 25
El nou Ateneu Sagrerenc pren vida a l’Espai30 El projecte Ateneu Sagrerenc, dins de les instal·lacions conegudes com l’Espai30, és un fet que va prenent forma i de mica en mica es consolida com a un lloc d’ús Fotos de Salvador Atance públic per a tots els sagrerencs i sagrerenques que en vulguin fer ús per a activitats culturals obertes a tothom, així com per a esdeveniments d’ús particular, amb preus populars. Les entitats usuàries que configuren la junta de la Associació Cultural Espai-30 que gestiona aquest equipament, així com la resta de associats, estem satisfets pel camí que anem fent i volem destacar la bona sintonia que ha mantingut l’Administració local fins ara, en donar suport per al restabliment de l’equipament, tant pel que fa a la millora i reparació de sistemes de serveis com pel que fa a enllumenat i mobiliari. Cal ressaltar, també, l’esperit de col·laboració establert amb l’equip tècnic de la veïna Fàbrica de Creació Nau Ivanow i la Fundació Sagrera que la gestiona, per intercanviar necessitats d’espais i activitats.
un programa estable en creixement, amb activitats impulsades per la pròpia Associació Cultural Espai-30 o pel conjunt d’entitats que allà hi desenvolupen la seva tasca. També hem de felicitar-nos per l’inici de les obres de millora, sufragades per l’Ajuntament amb un pressupost aprovat de 80.271,65 euros (IVA inclòs) i que faran possible que a finals del mes de desembre disposem de l’equipament amb el compliment de les normatives de seguretat, mobilitat, ventilació i instal·lació elèctrica. Això permetrà que s’hi puguin realitzar activitats de concurrència pública i oferir la possibilitat de donar aixopluc a un ventall més ample del que actualment es pot acollir. En els propers dies ens ha convocat l’Administració per continuar les converses amb ella mateixa, tècnics i BIMSA, pel seguiment del projecte de la renovació total de les naus que conformen l’Espai-30, que ha de suposar aconseguir un equipament “públic” de nova planta totalment equipat a finals del 2018. Sens dubte, a la Sagrera tenim un repte de consolidar aquest nou equipament “públic” del barri i per al barri, gestionat gràcies a l’esforç i dedicació dels veïns i veïnes i de les entitats que s’hi estan implicant.
LA NAU BOSTIK - de la mort a la vida Reconversió d’edificis industrials per a l’activitat cultural. La reutilització d’edificis industrials és un dels aspectes del procés de reconversió de sòl industrial en altres usos. Aquest procés ha portat moltes vegades a l’abandonament i a la degradació dels vells edificis industrials, que moltes vegades són ensorrats i substituïts per altres de nous, destinats a habitatges o d’altres usos. De vegades s’han conservat edificis pel seu valor arquitectònic o històric, pel caràcter simbòlic o d’identificació amb el seu entorn, o fins i tot davant la necessitat d’equipaments per al barri on es troben ubicats. Reconvertim La Bostik en una fàbrica de creació. La Nau Bostik és un conjunt de Naus (en concret 10 naus) i un edifici de tres plantes. Antiga fàbrica ubicada a La Sagrera, i abandonada durant més de 10 anys. L’abril del 2015 un grup de persones i col·lectius socials i del barri, van començar a recuperar-la, encapçalades per l’arquitecte Xavier Basiana. Ara mateix estem en una segona fase de poder oferir l’espai com un conjunt d’espais comunitaris de creació. Una fàbrica de creació que a la vegada sigui un espai comunitari i de dinamització de diferents iniciatives des de la comunitat i el barri.
Josep Mª García Sotspresident de l’Associació Cultural Espai-30
Actualment, l’Espai30, futur Ateneu Sagrerenc, ja té
Jose Antonio Melero López
NOU SERVEI JURÍDIC Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta. La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns. Dia: segon dilluns de cada mes. Horari: de 18 a 20h. Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dimarts, dijous i divendres de 18 a 20h.)
26 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 27
Elisabeth Ulibarri
#INSTIALASAGRERA: A LA SAGRERA VOLEM INSTITUT! Si tots els infants del barri que aquest curs acabaran la primària volen anar a un institut del barri, es trobaran que no hi ha lloc per a tots. La manca de places és un problema que fa anys que dura a La Sagrera en tots els nivells educatius, des de les escoles bressol fins als instituts. Un problema que, en el cas de la primària, s’ha anat afrontant a base d’augments de ràtio o afegint aules addicionals a les escoles ja existents (els anomenats “bolets”), i darrerament amb l’obertura de dues escoles de nova creació: Congrés-Indians i 30 Passos. Els pròxims anys aquest problema es farà especialment evident a la secundària. A partir del curs 2019-2020, els infants provinents de totes aquestes aules addicionals i de les noves escoles hauran d’anar a l’institut. A quin? La pregunta genera molta incertesa entre els pares. La realitat és que en aquests moments no hi ha prou places de secundària per a tots, i menys encara en centres públics. Molts d’aquests infants poden acabar obligats a marxar a instituts d’altres barris. L’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera i la Coordinadora d’AMPES de Sant Andreu fa temps que lluitem per la creació d’un nou institut al barri, però en aquests moments la situació ja és urgent. El Consorci d’Educació (format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat) és coneixedor d’aquesta problemàtica. S’excusen en la mobilitat geogràfica de les famílies, o fins i tot en el fet que històricament sempre hi ha hagut un traspàs
d’alumnes d’escoles públiques cap a instituts concertats. Però la qüestió és paradoxal: ells mateixos han creat noves escoles sense garantir la continuïtat d’aquests alumnes en la secundària. És que potser confien que tots marxin del barri? O que tots aniran a instituts concertats? Tots volem que l’educació sigui una prioritat, i tots volem que els nostres fills puguin estudiar al barri, sense massificacions i amb una educació de qualitat. El govern té l’obligació de garantir la continuïtat de l’escola pública cap a la secundària. Per tot això considerem que és imprescindible la creació d’un nou institut a la Sagrera. Perquè invertir en educació és invertir en el nostre futur, en el futur del nostre barri. Cal, d’una vegada per totes, que l’educació pública a la Sagrera tingui el prestigi i la qualitat que es mereixen els seus ciutadans.
Afegiu-vos a la nostra crida: volem un nou institut a la Sagrera! Seguiu-nos a www. instialasagrera.org, i a les xarxes @instialasagrera #instialasagrera
LA NOVA DIRECTORA DE L’ESPAI JOVE DEL CENTRE GARCILASO - En primer lloc, per què has vingut a treballar al Centre Garcilaso? Coneixies el Centre? Coneixia el Centre com un espai de vivers de quan es va obrir fa anys. Jo vivia al barri del Congrés quan es va inaugurar, i coneixia joves del barri que lluitaven per tenir un centre autogestionat per ells mateixos. Després ha estat un projecte tirat endavant per la feina duta a terme per gent de la Sagrera, del Congrés i de Navas. A nivell de Barcelona aquest centre és l’únic d’aquest tipus de gestió directa per part de l’Ajuntament, per tant jo en sóc treballadora d’ell. Sempre he treballat en espais relacionats amb la cultura de base, perquè és el que fa créixer les persones, i en descobrir que al darrere de tota la feina feta aquí hi havia un projecte educatiu per fer que els joves creixin partint de l’oci o de l’aprenentatge, vaig lluitar molt per venir-hi. Com ho vaig fer? “Preparant-me per poder passar l’entrevista de selecció.” - Una vegada aquí, des de fa tres mesos, què t’has trobat?, quin ha estat l’impacte? Mai havia estat tan feliç a la meva feina, perquè em crec el projecte, perquè té un objectiu estratègic de fons, que és poder fer que la gent jove creixi més sana i més forta, i això no té preu. Si a més tens un equip com el que tinc, meravellós, encantador, i en un barri que, si ja bé el coneixia de la meva joventut, a mi m’agrada, perquè és el d’un tipus de gent com jo, que també sóc producte d’aquest territori, tot això em fa sentir molt integrada i molt a gust. A mi sempre m’ha agradat integrar-me en les entitats d’allà on sóc, com quan vaig formar part de l’Agrupació Teatral del Congrés, on tirar endavant nous projectes t’enriquia molt, i això és el que jo vull fer aquí. - Veient el teu entusiasme i després d’aquest mesos, què pots aportar tu, l’Elisabeth, a aquest projecte en funcionament de fa temps? Penso que això és complicat, ja que hauria de passar com a mínim un any per veure què puc aportar. Jo tinc un bagatge personal vinculat a la direcció de grups teatrals, la qual cosa fa que desenvolupis
28 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
empatia a l’hora de veure què volen les altres persones. Jo he d’aconseguir fer més fàcil la feina dels altres, fer que el meu equip sigui feliç, que estigui content, “acotxar-los”, perquè ells puguin transmetre aquesta alegria a aquells amb qui treballem, a aquests joves a qui hem d’ajudar a créixer. Aquests usuaris són gent sensible, alguns amb problemes d’exclusió, amb situacions pròpies de l’adolescència, que necessiten gent motivada al seu voltant. També tinc el bagatge d’intentar fer que les coses a més de ser útils siguin boniques, perquè són més satisfactòries. He vist en aquestes Festes de la Sagrera el que havien organitzat alguns joves i em van arribar a emocionar, per com de maques que eren. - A nivell d’infraestructura del Centre, l’espai està ben aprofitat?, pot donar encara més servei i fins i tot necessitar ampliar-lo? Hi ha moments de saturació, però encara pot cobrir les necessitats actuals de treball amb gent jove, d’una franja entre 12 i 35 anys. Potser caldria un Auditori més gran, perquè l’actual és petit, farem petites millores, però més espai seria adient. - A nivell d’entitats, associacions, moviments del barri, en coneixes algun? N’has tingut contacte? T’interessarà establir algun tipus de relació per conèixer què es fa al barri? He conegut mínimament el Centre Cívic de la Sagrera i al seu director, l’Iñaqui, amb qui hem quedat a inicis del nou any. També he conegut el Centre Obert Don Bosco dels salesians i la Biblioteca de Navas. Ja coneixia l’AVV del Congrés-Indians per haver-ne estat veïna des que vaig venir de Gràcia, que és on vaig néixer. I ara també us he conegut als nous responsables de l’AVV de la Sagrera i he viscut unes Festes del barri molt maques i felicito els organitzadors. Aprofito per desitjar-vos el millor en la vostra feina al barri i en la revista. TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 29
MARISA GRERA ISAAC HERRERO
Fotodenúncia: La comoditat d’uns pocs (conductors incívics) acaba perjudicant la resta dels veïns no permetent els camions d’escombraries fer la seva feina i creant embussos innecessaris . Siguem més conscients que entre tots podem fer un barri millor si respectem les normes de convivència.
FES-TE SOCI PER TELÈFON: Nova quota soci! Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES DE 18h a 21h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A MARTÍ MOLINS 29 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com FITXA DE NOU SOCI ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: Núm. Soci
Nom i Cognoms: DNI
Data de naixement
Adreça: Codi postal
Població
E-mail: Telèfon:
Mòbil
Signatura:
Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb l’única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027
30 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016
TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 31