Tota la sagrera num 166 octubre 2016

Tota la Sagrera ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES | Núm. 166 • Octubre 2016

NOVA ESCOLA A LA SAGRERA Foto de Salvador Atance

EDITORIAL N. 166 OCTUBRE 2016

Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Redacció: Jaume Matas, Cristina Viguera, Carme Turégano, Susana Pascual García, Agustí Carrillo, Dra. Núria López-Ribalta, Joan Pallarès-Personat, Xavier Basiana, Josep Maria Garcia, Quim Terré Antonio I. Alonso, Jordi Aragonés, Isaac Herrero.

Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Francisco Jiménez · 686 041 302 Foto portada: Salvador Atance Maquetació revista: X. Basiana i Nora G. Fotografies: Salvador Atance, Xavier Basiana, Josep Murcia, Josep Mª Garcia Associació de Veïns de la Sagrera: Martí Molins, 29 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dt., Dj., i Dv. de 18 a 20 h. avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera Imprimeix: Grama Graf SCCL · Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

Nou curs escolar amb una nova escola al barri Aquesta tardor hem començat un nou curs escolar amb una nova escola al barri. I dic “hem” perquè no són només l’equip docent, l’AFA i el personal de PAS els qui s’implicaran al 100% al centre, sinó que també nosaltres. Com a Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera, creiem que hem d’aportar el nostre granet de sorra amb tot el que puguem per fer d’aquesta escola un dels millors espais educatius per als nens i nenes del barri (com la resta de centres).

La situació econòmica actual fa que els recursos destinats a l’educació no siguin tants com voldríem, i aquest fet està provocant, en ocasions, que escoles que haurien d’estar planificades en el temps, s’hagin de construir a corre-cuita en “barracots”, per molt mòduls que els vulguin dir.

Recolzarem l’escola davant l’Administració perquè aquesta complexi, en el màxim de 3 o 4 anys, amb tots els compromisos pel que fa a les obres de les noves instal·lacions, amb les dotacions econòmiques necessàries.

Estem convençuts que entre totes i tots: Administració, equip docent, AFA i personal de PAS... podrem fer realitat els objectius marcats i, en definitiva, que els nostres fills i filles, alumnes, amics i amigues, i ciutadans es desenvolupin educativament i personalment de la millor manera possible, i amb tots els recursos necessaris.

Benvinguts al barri!

I ja que estem donant la benvinguda, també l’hem de donar a aquests ciutadans romans (i republicans) que han decidit deixar-se veure de nou per comprovar els canvis esdevinguts en aquests 21 segles a la Sagrera. AVE!!

Si més no, aquest AVE sí que el podem fer servir, no com el que passa de llarg... jaume matas | President AVV de la Sagrera

L’escola

dels nostres fills

Com una gerra d’aigua freda és la sensació que et queda quan saps que el teu infant no entrarà a l’escola desitjada.

Si a això li sumes que el Consorci l’envia a una escola de nova creació, que ha tingut una baixíssima demanda, i sobre la qual circulen rumors de canvis en l’equip directiu, el neguit et treu la son.

I un dia t’arriben vents d’una reunió informativa per presentar el nou equip directiu. Així va ser com vam conèixer la Marta. La seva il·lusió, les seves ganes i la seva actitud oberta i cordial van donar esperances a un munt de famílies desencantades. Però no ens quedava clar quin tipus d’ensenyament oferirien. Així que no ens vam treure el neguit de sobre fins al dia abans de la matrícula, quan vàrem fer una reunió amb el nou equip. En vam sortir il·lusionats amb la proposta educativa que volien per als nostres fills i filles: poder acompanyar-los en el nou camí, la predisposició i il·lusió de tot l’equip, saber que aprendrien sense llibres de text ni deures, saber que es viuria el dia a dia a través dels interessos del grup...

I el curs ha començat. Cada infant viu l’entrada a l’escola de forma ben diferent, però per altra banda, veiem l’equip de l’escola bolcat amb les nostres criatures. Veient les ganes que hi posen, ja estem desitjant que passin els dies per veure com evoluciona tot el projecte i poder-ne formar part.

L’escola creix amb els nostres infants. És simplement una experiència que poca gent pot viure.

Ara sabem que ens tocarà lluitar amb les institucions per aconseguir un pati com cal, per eliminar el pàrquing que rodeja l’escola el més aviat millor i, sobretot, per aconseguir un nou edifici i poder treure els mòduls prefabricats. Lluitarem per aconseguir el millor per als nostres fills i filles, i per a l’equip de l’escola, però ara sabem que ho farem junts i amb molta il·lusió.

Cristina Viguera | AFA La Sagrera

Fotos de Salvador Atance

4 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016

L’associació de veïns

dóna la benvinguda a la nova escola Els veïns de la Sagrera estem d’enhorabona per tenir una nova escola al barri, però... Suposo que qualsevol dels lectors d’aquestes línies se sorprendrà que l’AVV posi “peròs” a una bona notícia. Llavors què passa?

Han calgut uns quants anys, però ja era hora que des del Consorci d’Educació de Barcelona prenguessin nota de la manca de places escolars del nostre barri i del Districte en general. Si s’hagués escoltat abans als representants de veïns, AMPA’s i docents ara no caldria que la nova escola naixés amb un grup extra, l’anomenat popularment “bolet”, davant la manca de places evident des de fa anys.

Acceptem mòduls prefabricats, els “barracots”, sempre que comenci la redacció del projecte constructiu definitiu de la nova escola el més aviat possible, i volem que les obres s’iniciïn en un termini no superior a 2 o 3 anys. En el Districte ja tenim experiències d’escoles on els nens han començat a P3 i estan a punt d’acabar la primària sense haver tingut un edifici definitiu. Per molt bé que estiguin acabats aquests mòduls no poden convertir-se en una solució definitiva, com alguna Consellera ha comentat, sinó que han de ser només un primer i breu pas per a que els barris tinguem cobertes les necessitats de places escolars públiques.

Ens alegrem que hi hagi una nova escola, però no volem escoles a la carta, no volem desmuntar un centre (de la qual cosa ja tenim la trista experiència de “Rosa dels Vents”) per crear-ne un altre. A més, els volem de dues línies i que aquest grup extra d’aquest curs no es repeteixi. Hem de cuidar aquesta nova escola, i així ho farem des de l’AVV de la Sagrera, però hem de recordar al Consorci d’Educació que al barri tenim també altres escoles amb necessitat de recursos, de reforços davant la diversitat i la precarietat econòmica de les famílies, d’infraestructures que cal rehabilitar o instal·lar...

Tots els nens són fills nostres i no volem distincions entre centres.

Sabem que hi ha la previsió de posar un nom definitiu al centre, i si és així volem un procés participatiu veïnal per a posar un nom a la nova escola, i no sols la participació de les famílies i docents, ja que els veïns són els que han lluitat per aconseguir-la i són la memòria viva del nostre barri i la seva història.

Creiem en l’educació pública, per tant estem en contra de les retallades i de l’agressió permanent a la seva qualitat. Volem que el Departament d’Ensenyament assumeixi la seva responsabilitat i no s’aturi en aquesta nova escola, sinó que augmenti el percentatge econòmic destinat a inversió en educació fins a nivell propis dels estats de la Unió europea, el 6% del PIB. La millora en recursos també s’ha de plasmar en unes plantilles sense tanta mobilitat, on ser interí sigui excepcional i no l’habitual dels últims anys; on es promoguin línies pedagògiques que millorin l’adaptació i l’aprofitament dels nostres fills, amb uns currículums vinculats a la realitat que ens envolta.

I aquesta escola ja comença, però... per a quan l’institut que necessitem? Hem d’accelerar els tràmits necessaris per dur-lo a terme; cal fer veure al Departament d’Ensenyament que estem mancats de places públiques de secundària, tant d’ESO com de Batxillerat; i ja no parlem de la gairebé inexistència de formació professional pública en els nostres barris! Busquem consensos, terrenys públics i posem-nos-hi ja! Els retards van en contra de la millora de qualitat de vida que sempre ens prometen els nostres dirigents.

Malgrat els desitjos incomplerts, la Sagrera dóna la BENVINGUDA a la nova escola, als nous docents, als nous alumnes i a les seves famílies. Entre tots fem barri i fem país.

TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 5

L’inici de curs a la Sagrera Imagino que quan es demana a la Gerència del Districte un breu article sobre l´inici del curs escolar al barri de la Sagrera, es vol conèixer quin paper té el Districte en el tema escolar, més que aprofundir en aspectes propis dels centres, de la matrícula o del currículum, ja que, com sabeu, la competència és del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) o bé del Departament d’Ensenyament, segons siguin els nivells o la tipologia de centres educatius.

Passo a descriure el moment en el qual vàrem començar a treballar per al curs escolar 2016-2017 a la seu del Districte, i que va ser al novembre del 2015. Sí, heu entès bé, al novembre de l’any passat, perquè una vegada ens va arribar del CEB l’informe definitiu de matriculació, vam programar la primera reunió amb ells per tal de planificar el curs actual. Aquesta reunió va ser molt important, ja que les dades oficials que projecten les necessitats de places escolars del Districte es van contrastar amb les dades sobre el mapa escolar que ens havia aportat la Coordinadora d’AMPA’s (Associacions de Mares i Pares d’Alumnes) de St. Andreu al 2015.

En observar algunes diferències, vam demanar al CEB una nova projecció de dades, que va donar com a resultat que al barri de la Sagrera es feia

6 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016

necessària una nova escola de primària per al curs actual. També es van fer necessàries altres actuacions en altres barris del Districte i, tot plegat, ha permès fer un gran avenç per planificar un millor mapa escolar.

Què puc dir del moment en el qual es confirmà des del CEB que el barri de la Sagrera tindrà una nova escola? Moltíssima satisfacció, abraçades amb la Regidora, el conseller i la consellera amb qui compartim despatx, amb les secretàries, i trucades a la tècnica d’educació, l’AVV i l’AFA’s (Associacions de Famílies d’Alumnes). Naturalment, a continuació, al minut següent, moltes persones que treballem al Districte havíem de fer molta feina. Primer, determinar el solar, el planejament, la qualificació del sòl i la situació patrimonial, amb el procés de cessió al CEB per ser un centre de primària. Com sabeu, hi havien cotxes aparcats en el solar que es va identificar per al nou centre i, per tant, es van demanar a Guàrdia Urbana estudis i un pla d´informació per als usuaris de l’aparcament. En paral·lel, vam seure la tècnica de barri i jo mateixa amb l’AVV de la Sagrera per polsar la seva opinió i aprofitar els coneixements que aportaven sobre la ubicació. Vam treballar plegats amb el primer estudi

Fotos de Salvador Atance

que ens havia fet el CEB per a aquesta reunió, i els veïns ens van manifestar el disgust que fos de mòduls i no un edifici definitiu, però la necessitat de posarla en marxa al setembre del 2016 era un argument de pes (el Districte, però, hem agafat el compromís de fer seguiment a la Generalitat per tal que es planifiqui l’escola definitiva).

Per tal que l’escola La Sagrera tingués les llicències d’obres en el moment oportú, el Departament de Llicències ha fet un bon esforç, amb necròpolis inclosa! També vàrem acompanyar el procés que va fer el CEB de definició del projecte educatiu, finalment amb una negociació que ha permès a les famílies trobar un bon equilibri en el projecte educatiu del centre. Perquè els projectes de cadascuna de les escoles del barri té una gran transcendència i és la pròpia comunitat que ajuda a definir-ho.

Un altre centre educatiu de la Sagrera amb el qual hem treballat i seguim treballant per al proper curs, és l’Escola la Llotja, ja que el nou poliesportiu d’El Camp de Ferro, afectarà l’accés actual. En aquest cas, amb la Direcció del Centre i el Departament d’Ensenyament, s’ha definit un nou accés, tot vetllant per mantenir espais complementaris adequats, amb un cost que assumirà l’Ajuntament.

Aquest fet de treballar plegats ens ha portat a una magnífica relació cooperativa amb la Llotja. Pel que fa a ensenyaments secundaris, s’ha de treballar per ampliar l’oferta de places d’aquest nivell educatiu.

Per finalitzar, dir-vos que el Districte té una gran responsabilitat en vetllar per aspectes que siguin facilitadors de l’educació extraescolar, contemplant la ciutat com a educadora i educativa: són les subvencions a les AFA´s, l’homologació de les activitats esportives per poder accedir a les beques de l’IBE (Institut Barcelona Esports), l´impuls a programes educatius amb el Centre de Recursos Pedagògics i l’EAP (Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògica) com els programes de diversificació curricular, que sense aquests centres no serien possibles. Amb l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona) es coordinen patis oberts per posar un exemple. També des del pla d’inversió municipal s’ha millorat la capacitat del CEB per al manteniment de centres.

Una dada molt significativa respecte a dades de matriculació del curs 2016-2017 al nostre Districte, és que dels 54 centres públics i concertats que han ofert un total de 1.375 places de P3, només han resultat vacants 71. Es evident que s’està ajustant bastant bé oferta final i demanda, però la secundària requerirà més oferta de places. Al novembre d’aquest any, tornarem a revisar el mapa escolar del Districte per donar resposta a les necessitats de les famílies.

Carme Turégano

L’ AVV de La Sagrera a les Xarxes Socials El CNL de Barcelona, delegació de Sant Andreu es trasllada.

NOU EMPLAÇAMENT A PARTIR DEL 5 D’OCTUBRE: c. Sant Adrià, 20 (Recinte Fabra i Coats) Tel. 932 740 356 / santandreu@cpnl.cat Atenció al públic: de dilluns a divendres, de 9 a 14h /dijous, de 16 a 20 h

www.avvlasagrera.com avv.lasagrera@gmail.com www.facebook.com/associacio.veins.veines.la.sagrera @avvlasagrera TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 7

Notícies del barri > Breus LA TOMBA DEL PATRICI Contemplant l’esquelet que les obres han tret a la llum, amb seccionament de fèmurs inclòs, hom no pot evitar pensar: pobra gent, primer els espolien la casa i ara... com s’han de veure!

Perquè aquesta és la realitat, un espoli en tota regla és el que hem patit a la Sagrera, tot en nom de la maleïda estació (sembla mentida el que em fan escriure aquesta gent). Com la Font de Can Gaig, que se la van emportar pel mateix motiu i ja no l’hem vista més. En aquell moment tot eren bones paraules, i segurament qui les deia ho feia amb sinceritat, i que no ens preocupéssim que la restaurarien i la retornarien, etc.

Tu l’has vist?

Foto de Xavier Basiana Ves a saber en quin magatzemot municipal ha anat a parar. No és prioritari diuen...

Mai serà prioritari! Sempre hi haurà un munt de coses a fer abans, i el pitjor és que segurament tenen raó, a qui li importa una font vella o un grapat de tessellae d’un mosaic geomètric.

En definitiva, primer els van espoliar la casa i ara els profanen la tomba. La terra que els havia de ser lleu, ja no els cobrirà mai més.

Quina mala pensada fer-se enterrar a la Sagrera.

AIXÒ ÉS L’HORT DE LA FERROVIÀRIA DE LA SAGRERA Aquestes fotos són de l’hort, on hi ha tota classe de verdures i arbres. Cada vegada que la gent visita l’hort de la Sagrera diu “Que bonic!”; doncs sí, hi ha pocs horts de Barcelona com el de la Sagrera.

Ja sabeu, per visitar-lo és al carrer Camp de Ferro, 17, La Sagrera - Barcelona.

No hi falteu!

Els dimecres, de 18:00 a 20:30 h., la consellera de barri Elvira Juncosa atén els veïns i veïnes de la Sagrera que tinguin consultes o propostes al Centre Cívic de la Sagrera - “La Barraca.”

8 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016

Quin soroll fem?

El dia 22 de setembre passat es va celebrar a Barcelona, emmarcat dins de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2016 que promou la Unió Europea, el Dia Sense Cotxes. Aquest dia és una activitat promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, la qual va ser impulsada per primera vegada per l’APTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) al 1999. Han passat molts anys des d’aquella primera experiència, però la reivindicació que un altre model de ciutat i de mobilitat és possible continua any rere any.

Des de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Sagrera, i arran de la nostra participació a la Plataforma Som Meridiana, hem volgut contribuir amb la realització de l’activitat Quin soroll fem? (facilitada per l’Ajuntament de Barcelona i creada per la Generalitat de Catalunya).

L’activitat ens volia acostar a quelcom que ens acompanya pel fet de viure a la ciutat... el soroll!

Tan proper i tan incorporat en el nostre dia a dia que ni ens adonem que ens envolta i ens acompanya constantment, ni com d’empipador pot arribar a ser.

Heu provat a portar cascos i a moure-us en diferents espais? El soroll de fons o el soroll puntual que hi ha en alguns espais ens obligarà a augmentar la intensitat del volum a nivells insospitats. És per això que ens va semblar molt adequat facilitar que els sagrerencs i sagrerenques poguéssim accedir a equips de mesurament (sonòmetres) per mesurar el soroll ambiental i, a través de l’experimentació i manipulació de diferents recursos, prenguéssim consciència de la contaminació acústica existent a la ciutat i de com prevenir-la.

Així doncs, el dijous 22 de setembre a la tarda ens vam dirigir cap a La Barraca on vam recollir el material facilitat per l’Ajuntament i vam muntar la “paradeta” als Jardins d’Elx. En ser dijous a la tarda ens vam trobar molts nenes i nenes que sortien d’escola, però... aissss!!, tenien activitats extraescolars programades.

Malgrat tot, vam poder fer una bona recollida de mesures i aquí us mostrem una imatge dels resultats.

Les conclusions, potser una mica òbvies, ens indiquen que els carrers més transitats i, sí sí... ja us ho podeu imaginar, les places amb més jocs, són les més sorolloses.

Foto de Salvador Atance

Som Meridiana Des de l’AVV, i mitjançant la campanya de la Plataforma Som Meridiana (@sommeridiana) continuarem reivindicant la pacificació de la Meridiana perquè entenem que viure a la ciutat no té perquè implicar viure amb fums, sorolls o una ocupació de l’espai públic inferior a l’ús de la mobilitat que li donen les persones. Estem imaginant una ciutat sense fums, ni soroll, ni estrés... i on la prioritat de pas és per al vianant.

Com diu la Regidora de mobilitat (i sagrerenca), Mercedes Vidal: “Actualment, tot i que només el 25% de viatges es fan en vehicle privat, destinem entre el 60 i 70% de la ciutat a calçada. Hem de revertir aquesta situació i reequilibrar-la. És una qüestió de justícia urbana. No podem tenir la major part de l’espai públic de la ciutat al servei del mode de transport que utilitzen una minoria del ciutadans i ciutadanes. La majoria de l’espai públic ha d’estar al servei de les persones que caminen.”

Susana Pascual García

TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 9

La Sagrera descobreix nou patrimoni de la seva llarga història Des que fa uns anys, arran de les obres de l’AVE, es va descobrir la malaguanyada Vil·la romana de la Sagrera o un hipogeu amb un munt d’esquelets del Neolític, els sagrerencs hem pogut adonar-nos que aquest territori on molts hem nascut, o si més no hem vingut a viure, és més antic del que ens pensàvem. Bé, ja havia hagut altres troballes romanes a barris veïns, però crec que no d’aquesta importància (ei, ho dic més com a orgullós sagrerenc que com a historiador especialitzat).

I mentre ploràvem la desaparició de l’esmentada Vil·la per unes obres inacabades i poc aprofitables per al barri (de moment), en tornar de les vacances d’estiu ens trobem que hi ha hagut noves troballes a inicis de setembre. Durant la realització dels treballs d’urbanització de la Torre de la Sagrera, al carrer Berenguer de Palou cruïlla amb Clara Zetkin, s’han descobert les evidències d’una necròpolis romana d’època republicana (s. I aC segons restes ceràmiques) fins avui desconeguda. Qui ho havia de dir, els primers sagrerencs eren republicans, la qual cosa me’ls fa especialment simpàtics.

Pel que he anat llegint en diversos mitjans de comunicació o en la web de l’Ajuntament, tot va començar quan feien treballs d’excavació per instal·lar una nova xarxa de serveis col·lectors destinats al futur Casal de barri i a la nova escola La Sagrera (treballs paralitzats en els moments d’escriure aquestes ratlles). En un primer moment van trobar tres fosses d’inhumació amb els seus respectius cossos. A causa de les obres algun dels esquelets han patit danys, però algun altre no. Pel que he llegit, una de les tombes corresponia a un adolescent, i les han trobades a 1,70 metres sota el nivell del carrer actual. També han pogut comprovar que es tracta de sepultures excavades en el subsòl, en les quals s’enterra al difunt i queda cobert amb terra i fins i tot amb una coberta 10 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016

de teules. Sembla que tindrien relació amb la famosa Vil·la, ja que estarien enterrats a la vora d’un camí que la comunicava amb la via romana que seguia el que avui és el carrer Gran de la Sagrera.

Déu n’hi do! vaig pensar en llegir això, amb la de vegades que he passat per aquesta cruïlla sense saber que destorbava el son etern d’antics veïns. Però la meva sorpresa va anar en augment en saber que el Servei d’Arqueologia de Barcelona havia trobat excepcional la troballa i havia seguit l’excavació amb el resultat de noves descobertes. Fins a sis esquelets han estat localitzats amb les seves respectives tombes.

S’ha publicat que aquestes importants despulles han estat traslladades al dipòsit arqueològic de la Zona Franca per al seu estudi, datació i classificació. De pas, crec, faran companyia a les restes materials de la Vil·la de la Sagrera (o del Pont del Treball Digne que diuen alguns, sense saber que tota aquella zona forma part també del barri). Si seguim així hauran de fer un mòdul especial per a les troballes sagrerenques, malgrat que el meu desig, i el molts altres veïns, és que totes o algunes d’aquestes restes (com per exemple el mosaic) tornin algun dia al barri, sigui a la nova Estació intermodal de La Sagrera (no perdem la fe en veure-la construïda!) o a la Torre del Fang (també patrimoni històric del nostre barri) després de ser finalment rehabilitada.

Sigui com sigui, demanem als Serveis d’Arqueologia de Barcelona que ens facin arribar les dades dels seus estudis per poder-les compartir amb la resta de veïnes i veïns a través de xerrades i d’algun article per a la nostra revista. Sentim-nos orgullosos d’on vivim, un lloc triat des de fa segles pels nostres avantpassats per viure i, pel que es veu, també per ser enterrats.

Agustí Carrillo

Present i futur

de la ceràmica contemporània a Catalunya Barcelona ha estat amfitriona del 47è Congrés internacional de ceràmica 2016 durant el mes de setembre. Un seguit d’exposicions a galeries d’art i museus de la ciutat han ofert als congressistes una ocasió única per conèixer l’actualitat i vitalitat del sector ceràmic en tots els seus àmbits, des del món més utilitari, el revestiment arquitectònic i l’art. En el districte de Sant Andreu / La Sagrera, l’Escola Llotja, a la seva sala d’exposicions Nau U, presenta fins al 20 d’octubre una mostra de ceràmica d’art catalana, amb creacions contemporànies de noms consolidats i joves valors.

Ha estat una de les mostres més lloades pels congressistes, conjuntament amb les que presenta el Museu del Disseny a Glòries. Una exposició de peces d’artistes contemporanis que ens permeten no parlar de ceràmica, sino d’art, ja que el que s’hi presenta són creacions d’artistes que s’expressen en bi o tridimensió, de forma escultòrica, arquitectònica i també pictòrica, emprant com a mitjà d’expressió formal i conceptual l’argila en totes les seves variants, terra cuita, porcellana, gres, refractari, els esmalts i tots els materials i procediments que intervenen en aquesta noble art del foc, amb la qual l’home va començar a fabricar utensilis i a expressar-se des dels inicis de la civilització, i que tothom coneix globalment amb el nom de ceràmica.

El seu reconeixement com a llenguatge d’expressió artística sembla que encara no està prou consolidat, malgrat que artistes universals de casa nostra com Picasso o Miró no han deixat dubte de les possibilitats creatives que ofereix. Una vegada més, ens cal recalcar que l’art resideix en allò que es fa, no en el mitjà. Els resultats no depenen del material emprat si hi ha suficient ofici, sinó d’una combinació de mans, idea i concepte, que porten a una comunicació subjectiva, no verbal, entre espectadors i creadors, on la sensibilitat d’ambdós és clau.

Aquesta mostra d’artistes catalans contemporanis és, sens dubte, un bon recull de resultats diversos entre els que empren aquesta matèria primigènia i versàtil que és el fang com a mitjà d’expressió, i esperem que sigui una contribució al seu enaltiment, dins del marc d’un centre educatiu bicentenari que difon i perpetua totes les arts del foc del segle xxi en continua evolució i interrelació.

Us invitem a visitar-la de dilluns a divendres, de 10h a 20h, al carrer Pare Manyanet, 40.

Dra. Núria López-Ribalta Direcció delegada Escola Superior de Disseny i Art, Llotja/Sant Andreu/Sagrera Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’art, AICA.

Vols aprendre a ballar sardanes?

Tots els divendres 2016, de 18 h a 20 h de la tarda.

Aquest curset és gratuït i està pensat per a totes a les edats.

Pots venir sol o amb tota la família.

Lloc: Centre Cívic de La Sagrera | c/ Martí Molins, 29 Inscripcions: AVV de la Sagrera | c/ Martí Molins, 29 Organitzen:

Col·laboren:

Districte de Sant Andreu

TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 11

La llegenda de la plaça Masadas Recentment una persona amb prou prestigi em va preguntar per la masia de Can Masadas, i estranyat em va dir que figurava en diversos passes llocs. Vaig comprovar-ho i en alguna web, com Pla de Barcelona i altres, s’afirma que la plaça Masadas es va construir sobre la masia d’aquest nom. Però el que és més greu va ser llegir un article d’un tal Gustau Nerín, que no sé qui és, al digital El Nacional.cat publicat el passat 11 d’agost, que diu textualment: Segons l’historiador Joan Pallarès-Personat, autor d’ <El quilòmetre sagrat.

Històries de la Sagrera a través dels seus carrers>, la plaça Masadas es va construir a finals del segle xix, sobre els terrenys de la masia Can Massades, quan la ciutat estava en ple creixement.

30

Al meu llibre mai parlo de cap masia, sinó que, per altra banda, afirmo categòricament que no va existir, sinó que parlo d’uns terrenys, uns camps, que eren propietat de Pacià Masadas, advocat, diputat republicà i propietari, que tenia terres arreu i que especulava amb elles com a inversió.

Mort Masadas el 1873, els seus nebots i hereus, el germans Coll, en previsió que un tramvia entre Barcelona i Sant Andreu passaria per la seva propietat, van demanar a l’Ajuntament de Sant Martí permís per urbanitzar-la, construint-se a partir de 1877 les primeres cases a la zona, de manera que queda clar que el terreny no tenia cap masia.

De fet, la plaça i els carrers del voltant van anar construint-se i no es va acabar d’edificar totalment fins al 1916, en una època en què els germans Coll especulaven comprant cases afectades per l’obertura de la Via Laietana a baix preu i pledejant amb l’Ajuntament per a obtenir-ne el benefici a valors màxims d’expropiació de l’afectació.

Sobre Masadas, Massadas, Messades o altres formes, un decret d’alcaldia d’1 d’agost de 1929, fixà el nom de molts carrers que entre el català i el castellà havien adoptat grafies diverses, establint que el nom correcte era l’establert el 1878 per l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals, amb el cognom del propietari tal com l’escrivia, o sigui Masadas, disposició que no ha estat modificada.

Joan Pallarès-Personat

Sensibilització (3-6 anys) Llenguatge Musical, Harmonia Combo, Informàtica musical Tots els instruments: vent, corda, percussió, cant, ...

C/ MONLAU, 54 08027 BCN Tel. : 934 081 835 C/ GRAN DE ST. ANDREU, 132 Tel.: 932 743 501 www.bcnfusio.com

CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05 armeriapujol@gmail.com

12 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016

Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840

Per al barri de la Sagrera anys 91-92-93). Vam crear grans expectatives i aconseguírem que finalment a la Sagrera s’hi projectés la gran estació de trens.

A partir d’aquí la història ja és coneguda, plena de grans promeses: La Sagrera serà el nou centre de Barcelona!, quan arribi l’estació es faran “tropecientos” equipaments, etc., etc. Recordo l’any 1993, el Centre Cívic “La Barraca” ple de gom a gom amb la presència de Norman Foster, venent la nostra proposta.

Foto de Josep Murcia

Fa molts anys, quan feia d’arquitecte i era més jove, vaig voler transformar el meu barri d’adopció. Vaig venir a viure a la Sagrera, procedint de Manresa, amb 17 anys. Vaig fer d’urbanista, i des del meu petit despatx vàrem plantejar la proposta Sagrera Station, en la qual plantejàvem, en el supòsit que l’estació del TGV arribés a la Sagrera, transformar tot el nostre entorn.

Més tard, li vam proposar a Norman Foster fer una proposta conjunta per fer més possible el projecte i la vam anomenar Rec Comtal (estic parlant dels

Publicitat totalasagrera@gmail.com

Però la realitat és que el tren va arribar i va passar de llarg..., com a “bienvenido Mister Marshall”.

Els equipaments promesos no han arribat mai i, indirectament, em sento responsable d’haver creat falses expectatives al meu barri estimat. És per això que he dedicat els últims anys a compensar aquest fracàs intentant ser jo el que solucionés aquesta mancança d’equipaments en l’àmbit cultural, i dins de les meves possibilitats.

Primer va venir la Nau Ivanow, ja fa més de 19 anys, després l’Espai 30 i ara amb la Nau Bostik torno a reincidir.

Xavier Basiana

PERRUQUERIA

MAR-I-BEL

Tel. 93 352 29 63 C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona

TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 13

FESTA MAJOR DE LA SAGRERA 2016

Sense adonar-nos hem passat de la Revetlla de Sant Joan a tenir la Festa Major aquí, per tant preparemnos per a celebrar-ho!!!!

Fruit de la participació del teixit associatiu de la Sagrera, tenim a punt unes 120 activitats que faran gaudir del nostre barri omplint places i carrers. Dit això, cal agrair molt sincerament a totes les entitats i col·lectius que ho fan possible, ja que sense la seva col·laboració fóra impossible elaborar un programa tan complet.

Tenim preparades diverses activitats i de diferents estils, perquè cadascú esculli la que més li agradi, com pot ser la 2a Flashmob-Fi de Festa, oberta a

tothom, els Infantils, la Ballada d’Esbarts, la cursa de BTT, el Ball de Festa Major al Poliesportiu, les Nits de l’Envelat, el Correfoc, les Havaneres, Xerrades, Documentals, Alternatius, el Matí de les Escoles, Sardanes, i també de solidaris com la recollida d’aliments i la donació de sang.

La important ajuda que rebem de botiguers i comerços del barri, tot i l’esforç que els suposa inserir un anunci en el programa de festes, fa que el nostre agraïment es multipliqui.

També cal agrair a l’Ajuntament de Barcelona el suport que ens dóna des del Districte, en disposar d’un envelat que ens permet tirar endavant activitats amb unes garanties que altres anys era impossible, així com també disposar d’empostissat, taules, cadires, generadors, wc, tota una infraestructura que fa possible el bon desenvolupament de les activitats.

La Festa Major de la Sagrera torna com cada any per canviar, ni que sigui per uns dies, el dia a dia del nostre barri. Tot i els moments difícils que estem vivint, ens ha de servir per agafar aire i retrobar-nos amb els amics, veïns i familiars.

Ara ens toca gaudir-la, sense embuts ni restriccions, però, això sí, d’una manera cívica, sense perdre de vista el respecte als veïns, i el respecte a viure i a moure’s en llibertat, sense agressions de cap mena ni cap discriminació envers cap col·lectiu.

Feu-vos vostres places i carrers !!!

Feu-vos vostra la Sagrera !!!

Visca la Sagrera i la seva Festa Major Comissió de Festes de la Sagrera

Otilia Colom

Floristes Mn. J. Juliana, 45 08027 BCN. La Sagrera Tel. 93 3493816 otilia@florscolom.com

14 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016

La Meridiana... un paisatge deshumanitzat

Imatge d’un espai deshumanitzat, Josep Maria Garcia.

L’Avinguda Meridiana...!!! De facto, una autopista al mig de la ciutat, una escletxa urbanística que ha dividit la ciutat i els barris des dels anys cinquanta, una cicatriu amb la nafra oberta i que any rere any, generació rere generació, continuen patint els ciutadans que l’envolten en els més de dos quilòmetres d’asfalt i semàfors que la conformen.

De manera recurrent els veïns i veïnes dels barris a tocar s’han adaptat al soroll, fum i agressivitat dels vehicles, i ara al de les bicicletes per la vorera.

L’”autopista Meridiana” durant dècades ha estat l’artèria nord de Barcelona, el pas únic d’entrada i sortida de la gran quantitat de vehicles de la metròpolis i que circulen amunt i avall, com bojos per les presses i les llargues i insuportables cues de cada dia, en especial els caps de setmana.

Amb els anys, tot i els canvis de millora de Barcelona, la Meridiana ha cristal·litzat el seu caràcter deshumanitzat fugint del que hauria de ser un espai per viure dins de la urbs, i s’ha configurat com l’últim reducte de l’entorn més despersonalitzat de la ciutat.

Hem vist com les Olimpíades del 92 i la “Barcelona, posa’t guapa” han renovat una ciutat grisa, i han convertit llocs inhòspits, com pot ser el Moll de la fusta, en un passeig; la desembocadura del Besòs, en la plàcida plaça del Fòrum; el Somorrostro, a tocar del Poble Nou, en la Vila olímpica; el Raval vell, en una rambla multicultural; la llera del Besòs en un paratge verd...

Tots aquells espais decrèpits s’han anat adaptant als nous models de ciutat, transformats i adaptats en nous espais per a la ciutadania. Però tot i la transformació de la ciutat amb les noves rondes,

la Meridiana continua amb el seu perfil d’autopista urbana, dividint barris i persones, totalment deshumanitzada, on el ciutadà en fa ús com si fos un “immens hub” de milers de metres quadrats que tan sols utilitza per agafar transports i per passar d’un costat a l’altre, fugint de l’espai i evitant el plaer de la caminada distesa.

El paisatge de l’avinguda contempla un perfil dels grans edificis “alguns catalogats”, entrades i sortides de metro i trens, parades de bus, acumulació de vehicles amb alta densitat de circulació, pas de vianants encerclats d’agressivitat... Un espai on els vehicles d’alt tonatge intimiden amb les presses i els seus motors les persones, sense contemplacions, tant se val si es tracta de gent d’edat avançada o d’escolars, convertint el seu pas en una autèntica cursa d’obstacles. Un lloc on el ciutadà es transforma per instants en vianant, amb l’expressió d’estrès en el seu rostre, circulant per l’entorn de l’avinguda i de les places envoltades de soroll i fum.

Les associacions de veïns que tenen la Meridiana dins del seu barri s’han unit en la plataforma per reivindicar un nou model de passeig en la nova ciutat i han confeccionat un manifest unitari per reivindicar la transformació.

L’Associació Cultural Espai30 ha organitzat un concurs a partir d’una caminada fotogràfica, amb fotògrafs professionals i aficionats, i en breu es farà una exposició amb el suport de l’Ajuntament, en col·laboració amb la iniciativa de la “Plataforma Som Meridiana” Josep Maria Garcia Col·lectiu Photoespai30 TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 15

La Sagrera es torna a moure

per l’Aitor

En l’exitosa primera jornada de La Sagrera amb l’Aitor que es va fer l’any passat, un munt d’entitats del barri i moltes altres col·laboracions van fer possible la divulgació i sensibilització de la malaltia minoritària de la síndrome de la duplicació de la proteïna MECP2 que pateix el nostre petit veí, la qual cosa va permetre l’obtenció de recursos econòmics per ajudar en la seva investigació, just perquè en segueixen sent necessaris molts més per a la seva continuïtat. Doncs ja estan en marxa les segones jornades que es desplegaran, fonamentalment, els dies 16, 22 i 23 d’octubre i que també tindran ressò en diferents actes a la Festa Major. És un nou exemple de treball en comú de bona part del moviment associacionista sagrerenc, al voltant del qual s’han aplegat molts grups, empreses i persones que volen donar un cop de mà en aquesta acció solidària.

Hi haurà un munt d’activitats, on tothom pot trobar el seu moment per fer la seva aportació econòmica i fer possible que se segueixi endavant amb la recerca, permetent saber més d’aquesta malaltia i així aconseguir millorar la qualitat de vida dels que la pateixen. Sense demèrit per totes les que conformen la programació, volem destacar pel seu impacte

Foto de Salvador Atance

mediàtic i la seva generosa predisposició: l’actuació de la coneguda cantautora de cançons infantils, Damaris Gelabert, a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya, el dissabte 15 d’octubre, a les 11 del matí.

Així doncs, us animen i encoratgem a participar-hi QUIM TERRÉ

Fes publicitat, fes barri flors · flowers · flores

Endrina

16 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016

- desde 1975 -

Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h

Hondures 72 / Ptge. Coello 08027 BCN · Tel. 652 476 177 genarozamora7@gmail.com Tel. 652 476 177

Dissabtes de 9h a 14h

MISTERIS DEL DISTRICTE

Placa indicadora per a gegants Si passegeu per la zona enjardinada del carrer Garcilaso la podreu observar. Al mig d’una paret negra hi ha una placa vermella en forma de lletra B, molt semblant a les que veiem al costat de la porta d’accés als equipaments municipals, Estranyament separada de la porta a on li tocaria ser, però com a mínim en aquest cas sí que hi ha porta, no com en l’indicador fantasma del carrer Santa Coloma, que hi és al bell mig d’una paret llisa.

Però, perquè està tan alta? Cal tenir l’alçada de la Sagrerina per poder-lo llegir còmodament. És estrany perquè costa més penjar-la on és que en el lloc en què li tocaria.

Segon misteri de la placa indicadora: allò que hi ha escrit, no podria ser un xic més breu? En què estava pensant el redactor? Més que un nom sembla una declaració d’intencions. Per sort, no han utilitzat aquest criteri per posar nom a la majoria d’equipaments; imagineu que en lloc de “Centre Cívic” llegíssim: “Centre per a la promoció, el desenvolupament i la formació social i cultural dels veïns de la Sagrera”.

No hi ha gaires indicadors municipals en el barri, però en tots, absolutament en tots, inclòs en el de la Nau Ivanow, hi figura en lletres negres: “Sant Andreu”. I en aquest no!!

Façana de l’edifici amb la indicació del lloc natural del rètol 18 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016

Potser no hi cabia? Potser s’ho van deixar? Realment inexplicable.

En el Districte, saben de l’existència d’aquest servei?

Potser no, ja que en la seva completa pàgina web (http://ajuntament.barcelona.cat/santandreu), que recull absolutament tots els equipaments, fins i tot els punts de connexió Barcelona WiFi, el PIAD (Punt d’Informació i Atenció a les Dones de Sant Andreu), els mossos, etc., el cas que ens ocupa, el “Servei d’atenció a homes per la promoció de relacions no violentes”, misteriosament... no hi surt!! Jo en sóc el primer sorprès. Ha estat obra dels follets de la xarxa?.

No ho sabem, però el que sí sabem és que aquesta és la raó que explicaria el tercer misteri: com és que segueix tossudament entre nosaltres?; com és que no ha patit el trasllat a Can Fabra?; com és que no ha seguit els assenyats passos de l’OAC (Oficina d’Atenció Ciutadana) que hi havia al Centre Garcilaso?

I no només en el Districte no en saben res; la majoria de veïns desconeixem totalment l’existència d’aquest servei. Cap informació, cap promoció... sembla que vulguin passar desapercebuts. És per això que hi són a la Sagrera i no en un lloc més cèntric? És per això que el rètol no està a l’alçada dels vianants?

SEiD (Sagrerenc Enlluernat i Desitjós)

Addenda: Per cert, us heu fixat en la foto que surt del PIAD en la web del Districte?

“Sant Andreu” no hi ha cabut, inaudit! natural del rètol

Els nens, les víctimes Data, 3 de setembre de 2015; mor el nen sirià Aylan Kurdi. Això denunciàvem al número 161 d’aquesta revista nostra Tota la Sagrera. És dolorós rememorar-lo i constatar que, malgrat haver-se constituït en tot un símbol de dolor a nivell mundial, no ha servit per a res, ja que tot segueix igual o pitjor. A finals del mes d’agost passat ja es van superar els 3500 morts des de principi d’any.

Retornem a aquestes pàgines el record d’Aylan perquè, quan encara no s’havia complert l’any d’aquell esdeveniment dramàtic, ja tenim de nou un nen sirià que es converteix en símbol de tragèdia.

Aquesta vegada és Omran Daqneesh, que se’ns mostra esmaperdut, alienat, entre la runa generada pel bombardeig.

En aquell article dèiem “Conèixer els negocis de cacics d’allà i els accionistes de multinacionals del món occidental seria molt aclaridor...”. També hi senyalàvem el paper que hauria de complir la premsa.

Doncs bé, a data d’avui disposem d’un exemple que reflecteix, en part, allò que llavors recordàvem.

Al diari El País (1/09/16), el seu corresponsal a Brussel·les, Lucía Abellán, detalla el comportament d’una d’aquestes multinacionals a les quals ens referíem ara fa un any, concretament Apple (sí, la de la poma mossegada), la que ens ven ordinadors i telèfons mòbils. L’estratègia d’aquesta companyia, que opera a Europa, Àfrica, Orient Mitjà, Índia..., és vendre en aquestes àrees importants quantitats de la seva producció i declarar els beneficis a Irlanda.

Si més no curiós, no?? A Irlanda, on declara la seva facturació, els impostos són molt baixos, amb la qual cosa guanyen tots dos, Apple pels baixos impostos (meravellós!) i Irlanda uns bons ingressos per la gran xifra declarada. Al contrari dels països on van tenir

lloc les vendes, on la recaptació és nul·la o mínima. És el que coneixem com a enginyeria financera (13.000 milions d’euros estan en joc, i Brussel·les rere d’ells).

Resta, doncs, clar com Apple obté guanys també en àrees amb grans dificultats econòmiques, però a les quals no retorna ni tan sols el corresponent impost.

Es pot posar l’adjectiu que vulguis, com un... (faci-ho vostè mateix). El modus operandi es produeix també als països europeus, encara que ens fa més mal el que passa als països més febles, perquè en ells està en joc la supervivència dels seus ciutadans. I malgrat que fos legal, el que és evident és que no és ètic.

Podíem referir-nos també als paradisos fiscals, on els cacics d’aquells països en “vies de desenvolupament” i els dels desenvolupats amaguen impunement fortunes (d’origen més que dubtós) sense que les entitats financeres, com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, i aquells líders que coneixen els mecanismes d’evadir, i que tenen capacitat per a denunciar-lo, ni s’immutin.

Mentre se’ns governi amb aquesta hipocresia, serem testimonis (o víctimes) de catàstrofes humanitàries, i ens veurem obligats a rebre als que s’aferren a la pastera com a únic mitjà de sortida a la recerca d’una vida millor, que és el faríem qualsevol de nosaltres.. I mentrestant seguiran produint-se víctimes en les rutes de fugida, que per a nens com Aylan i Omran serà dolenta la situació si fugen i també ho serà si s’hi queden.

Sàpiguen, però, que Putin, Obama i Bashar alAssad discuteixen pensant en dòlars, petrodòlars i rubles, no pas en els nens innocents.

Antonio I. Alonso

TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 19

Associació Cultural Espai 30 Des de l’1 de setembre, hem iniciat un nou projecte de gestió comunitària de l’anomenat Espai 30. Encetem un nou camí al servei de les entitats i veïns del barri. És un repte al qual està Fotos de Salvador Atance cridat tothom que vulgui implicar-se per fer-lo viable i sostenible.

Hi ha la ferma voluntat de convertir-lo en un lloc de trobada de la gent de la Sagrera que permeti teixir i enfortir les relacions personals, unes relacions que ajudin a fer més comunitat i alhora acullin, facilitin i promoguin activitats i propostes adreçades a les entitats i veïns del barri. I tot per tal d’aconseguir que la Sagrera sigui més participativa, creativa, cohesionada, innovadora, cultural i solidària.

Aquests valors i finalitats s’associen amb un concepte: els Ateneus que es van desenvolupar amb força arreu del nostre país a finals del segle xix. Avui en dia segueix sent vàlid, adaptat als reptes i canvis de la nostra societat. En el cas sagrerenc enllaça amb l’Ateneu Obrer i el Foment Regional, vinculat a la figura de Martí Molins. Més modernament va haver la reivindicació veïnal, als voltants dels anys

70, que reclamava que el Cinema Imperial “La Barraca”, que portava anys tancat, es convertís en un Ateneu Popular. S’aconseguí recuperar l’espai, però va prendre el format homogeneïtzat a tota la ciutat, pel consistori de l’època, de Centre Cívic, un model de funcionament que era diferent del que reivindicàvem.

Fa uns anys, en Xavier Basiana trobà un espai del que va intuir les seves possibilitats i que ideà i adaptà per a activitats socials i culturals. Primer intervingué des de la Fundació Sagrera i més tard com a gestor d’unes naus que estaven en desús i en procés de canvi de propietat cap a l’Ajuntament (que ara ha assumit la seva titularitat) conscient de la funció social que s’ha desenvolupat en el barri.

L’Ajuntament s’ha compromès a la rehabilitació de les instal·lacions en dues fases. La primera finalitzarà a finals d’any i per a la segona cal fer un projecte més acurat. La gestió, prèvia signatura d’un conveni, ha estat cedida a l’Associació Cultural Espai 30, dins la qual s’apleguen diferents entitats socials i culturals que s’han consolidat en els darrers anys.

Tenim l’oportunitat de seguir treballant per al barri i de recuperar uns valors culturals i socials de convivència que s’han impulsat des dels Ateneus i que continuen sent més vigents que mai.

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPAI 30

Jose Antonio Melero López

NOU SERVEI JURÍDIC Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta.

La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns.

Dia: segon dilluns de cada mes.

Horari: de 18 a 20h.

Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dilluns, dimecres o divendres de 18 a 21h.)

20 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016

MARISA GRERA ISAAC HERRERO

Fotodenúncia: Segons les notícies ja tenim data d’acabament de la Sagrada Família, qui ho diria!

Però per a la Torre de la Sagrera sembla que l’acabament encara no té data. Potser calgui portar turistes ...

FES-TE SOCI PER TELÈFON: Nova quota soci! Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES DE 18h a 21h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A MARTÍ MOLINS 29 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com FITXA DE NOU SOCI ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: Núm. Soci

Nom i Cognoms: DNI

Data de naixement

Adreça: Codi postal

Població

E-mail: Telèfon: Mòbil

Signatura:

Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb l’única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027

TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 21

Carmen Andrés regidora del districte de Sant Andreu Per a quan les obres del nou poliesportiu Camp del Ferro? I quin serà el calendari per saber per a quan la posada en servei i qui el gestionarà?

Les obres del nou pavelló esportiu estan previstes per al 2017. La dotació és de 1.413.9507€ i el cronograma de BIMSA és: -Executiu definitiu: febrer de 2017. -Aprovació i licitació: març-juliol de 2017. -Inici de les obres: setembre de 2017. -Final de les obres: juny de 2019. Esperem i desitgem poder aprovar el pressupost del 2017 per fer realitat aquest projecte esperat i necessari.

Davant la lentitud i els entrebancs en les obres de la Torre de la Sagrera, per a quan es preveu l’acabament?

I l’entrada en funcionament amb les instal·lacions moblades? Quan cal tenir preparats els projectes de la futura gestió d’aquest equipament?

El projecte s’està desenvolupant dintre del previst i està prevista l’obertura de l’equipament moblat i la posada en funcionament cap a març-abril de 2017. En breu iniciarem el procés per definir els usos i la gestió.

Respecte a la nova escola del barri (anomenada de moment La Sagrera), està d’acord amb les manifestacions de la Consellera d’Ensenyament sobre que no caldrà fer una construcció definitiva i que es podrà funcionar indefinidament en mòduls? Què pensa fer el Districte per aconseguir que la construcció es dugui a terme i que els veïns puguem veure el projecte? Creiem que el nom de la nova escola hauria de ser triat pel barri en un procés participatiu com es va fer amb la Biblioteca.

Què en pensa?

Evidentment que caldrà fer la construcció futura d’una escola definitiva, no es pot estar permanentment en mòduls prefabricats. Des del Districte centrarem tots els nostres esforços en que es construeixi l’escola definitiva per part de la Generalitat en el menor temps possible. Des del Districte ja es va fer 22 | TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016

la reserva de sòl i la ubicació dels mòduls de tal manera que permetria treballar en paral·lel la construcció definitiva quan la Generalitat doti la construcció.

La nostra aposta és per l’educació pública i només aquesta raó ens fa acceptar els mòduls com a solució provisional per disposar de places públiques i atendre la demanda.

La Torre del Fang, deixada de la mà de Déu, per a quan un projecte que la rescati de la decadència i que es converteixi en un nou equipament de barri i de Districte?

Recordem la necessitat d’un centre d’interpretació de les troballes històriques al barri (la vil·la, la necròpolis neolítica i l’actual romana, el Rec comtal, la mateixa Torre del Fang...), a més serviria per a poder exposar algunes mostres d’aquestes troballes, com a annex del Museu d’Història de Barcelona.

Realment preservar i difondre les restes i vestigis del passat de la Sagrera és un objectiu que hem d’aconseguir. Actualment s’està treballant una Mesura de Govern des del Districte sobre Memòria Històrica, la qual cosa permetria incloure mesures de protecció de la Torre del Fang.

Quin projecte té el Districte o l’Ajuntament sobre l’espai que ocupa la Nau Bostik? Hem de tenir en compte que el Pla Urbanístic el contempla com a zona verda i que a la Sagrera no admetem cap pèrdua d’espai verd.

Com bé dieu la zona té qualificació de 6b, Parc i Jardins. Actualment els usuaris de La Bostik tenen una autorització a precari per a activitats puntuals. En qualsevol cas, qualsevol proposta haurà de respectar el planejament ja fet.

Sobre la paralització del Pla St Andreu-La Sagrera, què en pensa? Quines són les accions de l’Administració municipal per sortir de l’atzucac on ens trobem? Cap actuació complementària que es pugui dur a terme ja i que millori aquests espais degradats de tants anys?

Actualment estem en contactes amb BSAV i ADIF per tal que dignifiquin l’estat de l’obra i els entorns, en especial en aquells que afecten la vida quotidiana a veïns i veïnes. Quant a la paralització, Alcaldia treballa i posa esforços per tal d’aconseguir que el Govern de l’Estat torni a posar en marxa les obres.

Per què la L4 encara no arriba a la Sagrera?

Actualment no s’ha encarregat el projecte executiu de l’obra per part de la Generalitat per fer els 350 metres de túnel restants, per tant no coneixem la previsió.

Hi ha diversos carrers que són a l’espera de reformes i millores. Hi ha un calendari planificat al respecte? Per exemple, Ciutat d’Elx, Hondures, Costa Rica...

Les obres que estan dintre del Pla de Manteniment integral són: -Hondures: té dotació, encara que no hi ha data.

-Jardins d’Elx: inici al maig de 2017.

-Torroella de Montgrí i Pegàs: previsió per al setembre de 2017. Àrea Verda a la Sagrera: facilitaria l’aparcament dels residents a les zones més deficitàries i reduiria aparcaments de cotxes que no són del barri. Per a quan?

En relació a l’àrea verda de La Sagrera, ja s’han efectuat els estudis per a la seva implantació, només queden ajustar detalls tècnics per tal de poder tirar-la endavant en breu.

I la Meridiana i la seva humanització i pacificació, per a quan? Què en pensa l’Administració central? I el Districte? Algunes actuacions prèvies a una reforma integral?

En aquest sentit ja hi ha una comissió d’estudi i valoració de la humanització de la Meridiana que està elaborant propostes i actuacions. Aquesta actuació és prioritària per al Districte. La Meridiana ha estat una aportació generosa dels nostres barris a la mobilitat de Barcelona i ara Barcelona ha de fer retorn als nostres veïns i veïnes.

Relacionat amb la Meridiana, quan deixarem de ser l’únic districte sense una estació d’anàlisi de la contaminació atmosfèrica i quines mesures s’ha marcat el Districte per disminuir el 21% de contaminació atmosfèrica segons el PMU? A Barcelona tenim un total d’11 estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat de l’Aire, una xarxa cogestionada per la Generalitat i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Aquestes estacions donen la contaminació a nivell de ciutat i no d’un lloc concret, és a dir, una estació col·locada a la Meridiana no ens donarà la contaminació d’allà, sinó una valoració d’un model de massificació de vehicles en certes hores.

Per altra banda, hi ha estacions mòbils que es poden desplaçar per fer mesures en moments concrets.

Respecte a les actuacions que han de permetre que la ciutat arribi a assolir els nivells marcats per la UE, s’estan treballant en la Taula Contra la Contaminació Atmosfèrica de Barcelona i arran d’aquesta taula s’ha creat el Grup de Treball contra la Contaminació Atmosfèrica que ha realitzat ja diverses propostes d’actuació.

Segons dades incloses en la pàgina 19 del darrer número (165) de la revista Tota la Sagrera, i donades el 28 d’abril en el Consell de Salut del Districte, el CAP Garcilaso està saturat en alguns serveis i està mancat d’altres. Cap previsió per part de l’Administració per millorar aquesta situació? Per què tenim el pitjor índex d’atenció primària de la ciutat.

Hem demanat una reunió al Consorci de Salut de Barcelona per tal d’analitzar la situació del CAP Garcilaso i treballar solucions a les possibles deficiències que es detecten.

Cap projecte relacionat amb habitatge social destinat a joves, a gent gran o a persones en risc d’exclusió? És un tema molt important, ja que tenim 1036 a tot el Districte. Hem de ser capaços d’ubicar habitatges destinats a col·lectius específics com són joves o persones grans a la Sagrera.

Teniu previst mesures relacionades amb la prevenció o atenció per agressions sexistes de cara a la Festa Major de la Sagrera o en algun altre àmbit?

Des del Districte s’està treballant per tal d’implementar el Protocol d’Agressions Sexistes a les Festes Majors de tots els barris per al 2017. Per a aquest any, a La Sagrera podrem posar cartells preventius, però per a l’any 2017 volem implementar el protocol.

Quins plans té el Districte respecte a la promoció del comerç en el barri? Com es pot remuntar la vida comercial davant de la gran competència de les mitjanes i grans superfícies?

Quant a comerç, tenim la mesura de govern de foment del comerç de proximitat, aprovada en aquest mandat.

Dintre d’aquesta mesura hi ha dos punts concrets que afecten la Sagrera: un d’ells és impulsar el Pla estratègic de dinamització comercial La Sagrera/Navas; I l’altre, dur a terme accions de dinamització comercial de Sagrera Activa Associació de Comerciants i Mercat Felip II. El comerç de proximitat és un punt clau en la vida dels nostres barris.

Moltes Gràcies!!

TOTA LA SAGRERA 166 • OCTUBRE 2016 | 23