Tota la Sagrera ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES | Núm. 165 • Juny 2016
LA MERIDIANA
Canvis de gestió
La Nau Bostik a l’Espai 30 continua creixent
A partir del dia 20 de juny, Vers Art no podrà continuar assumint la gestió en les condicions actuals. Per obrir i tancar cada dia de la setmana hem de tenir contractades dues persones i li hem d’afegir el manteniment de l’espai, per tant sense llicències d’altres tipus d’activitats que generin ingressos no és possible mantenir aquesta gestió. D’altra banda, l’Associació Cultural Espai30 està en negociacions amb el Districte per tal d’engegar un projecte que sigui viable perquè veïns del barri puguin continuar gaudint de l’Espai30.
Les activitats de la Nau Bostik cada vegada creixen més. Prova d’això aquestes fotografies que il·lustren alguna de les activitats que s’estan portant a terme. Esperem continuar creixent i gaudint de moltes activitats. Xavier Basiana
17.05.2016 > Food’n’Fest
21.05.2016 > GUTTER FEST
26.05.2016 > GRADUACIÓ INSTITUT ALZINA
26.05.2016 > FEDERALISTES D’ESQUERRES
04.06.2016 > INAUGURACIÓ DOCFIELD
11.06.2016 > EAT STREET
Mentrestant no se solucioni aquesta part econòmica, Vers Art deixa de fer aquesta gestió a l’Espai30. Xavier Basiana
2 | TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016
Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Redacció: Josep Barbero, Julio Gamero, Xavier Basiana, Enric Barris, Agustí Carrillo i Antonio Ibáñez. Col·laboradors: Agustí Carrillo, Oleguer Méndez, Josep Barbero, Enric Barris, Jordi Aragonés Jaume Matas, Joan Pallarès, Joan Gironès, Benjamí Mercader, Antonio Ibañez, Judit Riart, Imma Bigorra, Isaac Herrero, Xavier Basiana, Jordi Ramos, Carme Miró, Isabel Pérez, Maribel Cequier, Laura Cuscó. Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Enric Barris · 637 901 879 Francisco Jiménez · 686 041 302 Foto portada: Salvador Atance Maquetació revista: X. Basiana i Nora G. Fotografies: Salvador Atance, Xavier Basiana, Jordi Aragonés, Oleguer Méndez, Servei d’Arquelogia de Barcelona. Agustí Carrillo Associació de Veïns de la Sagrera: Martí Molins, 29 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dl. dc. i dv de 18 a 21h. avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera Imprimeix: Grama Graf SCCL · Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.
EDITORIAL N. 165 JUNY 2016
LA MERIDIANA ÉS VIA URBANA
Tornem a parlar de la Meridiana! En la revista Tota la Sagrera n. 149, del mes d’abril de l’any 2013, a l’article principal parlàvem que volíem la pacificació de la Meridiana, ja que deixava de ser considerada autopista, la qualificació que encara tenia per part de l’Estat, i ja era una via urbana. Com vàrem explicar aleshores, des del maig del 2007 l’Associació de Veïns estava treballant per aconseguir-ho i encara no teníem respostes de l’Administració. Això fins que a l’abril del 2014 vam seure a parlarne els districtes afectats (St. Andreu, St. Martí, Nou Barris) i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Es va demanar un estudi a una empresa externa sobre les problemàtiques i les possibles solucions per a la via, el qual va ser presentat al districte de St. Andreu al setembre de 2015. Aquest mateix mes de setembre, es va crear la taula de treball per a la pacificació de la Meridiana i es va decidir fer un procés participatiu més ampli, amb tallers de participació d’escoles, gent jove i gent gran. Així hem arribat fins ara, quan hem tingut la segona reunió d’aquesta taula, en la qual s’ha presentat un calendari on és previst fins al desembre de 2016 ampliar la participació; al llarg de 2017 fer tallers, propostes i un avantprojecte; i així fer el projecte executiu al 2018 i poder començar a executar les obres. Tot i que és més lent del que els veïns voldríem, hem de pensar que per fi es té en compte la problemàtica d’aquesta via, la qual en els darrers dies ha estat qualificada de la més contaminada de tot l’estat espanyol, tant en soroll com en pol·lució. Esperem que el calendari es compleixi i sigui una realitat que... LA MERIDIANA JA ÉS VIA URBANA!!!!! Josep Barbero | President AVV de la Sagrera
La Meridiana,
el projecte que no interessa als polítics de què estem parlant, doncs? En segon, no podem acceptar intervencions que suposin un llançament de diners, ja que en una posterior remodelació serien modificades; per tant, l’únic pel que acaben servint és per justificar unes accions que no solucionen res i serveixen a l’Ajuntament per dir que s’han fet coses, però que no serveixen per a res o de ben poc.
Foto de Salvador Atance
El temps va passant i no acabem de veure les coses clares sobre el futur de la Meridiana. Per part de l’Ajuntament ens diuen que ja s’ha acabat de fer els estudis sobre l’impacte d’aquesta autopista en els veïns que l’envolten, i les conclusions són les més que conegudes per tots nosaltres: incomunicació, soroll, fums, males olors, etc. etc., és a dir, el de sempre. Al mateix temps, i amb un intent de dir-nos que ja tenen pensat fer alguna cosa, ens han proposat unes petites intervencions, que no sols no les podem considerar de positives, sinó que més aviat les hem de qualificar d’improcedents. En primer lloc, pel fet que en cap d’aquestes actuacions es contempla la reducció del trànsit ni la seva velocitat, amb la qual cosa,
4 | TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016
Com ja hem denunciat en infinitat d’ocasions, el problema principal és que la Meridiana sempre es tracta com un problema de mobilitat, en lloc de tractar-lo com un problema de salut ciutadana, de convivència, és a dir, el d’un espai de ciutat densament poblat, com són tots els voltants de la Meridiana. Se’l tracta com un espai destinat a donar resposta a la mobilitat únicament dels cotxes, i és clar, per als cotxes es necessiten autopistes i “aquests senyors” no veuen una altra possibilitat que la de mantenir aquesta via com autopista. D’aquí les seves propostes estel·lars: fer els passos de vianants més rectes o fer refugis al mig per a quan no doni temps de creuar per manca de temps..., amb aquests pensaments i actituds no anem enlloc. Si amb el sol fet de modificar el temps de les seqüències semafòriques que garanteixi un control de la velocitat ja s’aconseguiria una reducció del trànsit i de la contaminació, per què no s’atreveixen ni a plantejarlo?; quines són les forces ocultes que impedeixen actuacions tan senzilles? Qui és qui mana aquí, o hem d’assumir que els interessos d’uns pocs estan per sobre de la salut d’un munt de persones? Les entitats, els barris, els ciutadans volem un projecte que converteixi l’autopista Meridiana en Avinguda Meridiana, no cap mena de pegat que consolidi les molèsties i els patiments de tants veïns que no tenen un altre remei que aguantar-los amb l’esperança que algun dia puguin acabar-se. No som capaços d’entendre com hi ha partits polítics de la ciutat que defensen amb gran èmfasi altres projectes de ciutat que no afecten ni a la meitat de veïns que el de la Meridiana en el nostre barri. Aquests projectes de ben segur també són necessaris, però és que al de la Meridiana alguns fins i tot s’han oposat,
Foto d’Oleguer Méndez
com la CUP, i altres només li donen suport de portes enfora o perquè no es digui, però realment ni han fet, ni fan, res per tal que la Meridiana pugui ser un dia una veritable avinguda. A aquestes alçades, a ningú se li escapa que el problema és la gran quantitat de cotxes privats que entren i surten de la ciutat, principalment per la manca de transport públic que permeti a les persones arribar als seus llocs de treball o a les seves llars. Per un altre costat, ni la ciutat ni la projecció de l’economia actual poden permetre tants cotxes i tantes cues d’entrada i sortida de la ciutat. Per tant, ja és hora que els polítics facin un plantejament que tingui en compte a totes les persones afectades, i un plantejament més global que contempli els moviments que es produeixen a través de tota l’Àrea Metropolitana, el qual comenci per posar sobre la taula les hores perdudes en cues d’entrada i sortida, els litres de combustible sense moviment i totes les altres conseqüències que tot, conjuntament, comporta. S’han de trobar solucions que tinguin com a prioritat la minimització del transport privat i la potenciació del transport col·lectiu, tant públic com privat, que permeti una comunicació fluida
entre pobles i persones, sense que aquesta comporti un problema per als llocs per on passem o visitem. El projecte de pacificació de la Meridiana ha de venir pensant en la reducció del trànsit a la ciutat, no podem pensar en treure cotxes d’un lloc per portar-los a un altre. Si l’objectiu que té l’Ajuntament és el d’una reducció d’un 21% del trànsit, això directament suposa la reducció de vinti-un mil cotxes, és a dir, de dos carrils de circulació, reducció que avui tots els veïns signaríem, perquè entre d’altres coses, ens permetria poder posar els carrils bici a la calçada i incrementar l’espai verd, i així convertir-la en l’avinguda demanada. A la Sagrera estem més que tips de velocitats improcedents, de fums inassolibles i de sorolls intolerables, però sempre hem fet les nostres demandes amb raonaments socials i, fins i tot, tècnics. Sembla ser que avui els polítics actuals donen prioritat a qui més crida, i com cridar no és una cosa que hagi anat mai amb els veïns de la Sagrera, sí que hem de fer el que sabem, ACTUAR. Oleguer Méndez
TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016 | 5
Notícies del barri > Breus Vosaltres heu estat a l’Hort de la Ferroviària de la SAGRERA?
Comiat de josep barbero Com ja sabeu, la Junta de l’Associació de Veïns ha presentat una nova candidatura i jo he d’acomiadar-me de tots els socis/es, veïns/nes i entitats, agraint la confiança que tots heu dipositat en mi durant aquests vuit anys. Han estat uns anys molt intensos, en els quals hem viscut canvis importants al barri, però encara queden molts per executar. Ha estat un plaer treballar per als veïns i per al barri, ja que he après molt i he conegut persones, tant del veïnal com de les entitats i administracions, amb qui m’he trobat còmode i a les quals sempre estaré agraït i sempre recordaré. Espero haver estat a l’alçada del que s’esperava de mi, i només em resta desitjar al nou equip sort i feina per assolir els reptes que encara queden. Jo continuaré a la comissió d’equipaments per seguir reivindicant els que manquen i per a que la nova Junta tingui recolzament i continuïtat en la seva tasca. Fins sempre, Josep Barbero
Presentació Guia Jove de Garcilaso
Foto de Jordi Aragonès
És un hort-jardí urbà que és molt bonic per fer fotos i fer preguntes sobre les verdures. L’Hort de la Ferroviària de la SAGRERA fou fundat el mes de gener de l’any 2014. L’HORT HA REBUT UN PREMI per ben net i bonic, per estar ben arreglat, i per haver estat visitat per molts col·legis i famílies. Aquest any hi ha moltes olives arbequines d’Alforja, el Baix Camp, i també tomàquets i verdures. Tot això gràcies als senyors: Carlos Gil, Antonio Mula, Juan Lagruz, Juan Antonio Ramos, Josep Barbero i Jordi Aragonès, que són els que es passen el dia a l’hort. Aquests mesos són per visitar-lo i veure com creixen les verdures i les fruites. Faci fred o faci calor, cal pregar a Sant Pere per tenir bones collites. Es veuen el grills de camp (a menys de 13º els grills no canten, sobretot s’activen a partir dels 24º a 27º de temperatura). Ja sabeu, per visitar-lo és al carrer Camp del Ferro, 17 La Sagrera Barcelona
6 | TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016
El passat 3 de maig es va presentar a l’Espai Jove la nova guia dels serveis que s’hi fan. És un dels principals espais joves de la ciutat de Barcelona que es va inaugurar al maig de 1999, i que en l’actualitat ocupa 7 plantes del Centre Garcilaso. Els serveis que ofereix l’espai són els següents: > Punt d’informació Juvenil: ofereix suport per a prendre les teves decisions. > Intercanviador Jove: accés lliure amb el carnet EJ Garcilaso. > Aquí t’escoltem: si tens ganes de conèixer-te millor, aquí ho faràs d’una manera divertida. > La Sala: bucs d’assaig, gravació, concerts, festivals i tallers; és un espai dinàmic, divertit i educatiu. > Projecte Audiovisual: és obert a joves que vulguin desenvolupar produccions audiovisuals. > Espai de creació: necessites un espai on estudiar o fer treballs en grup? > Viver de projectes juvenils i allotjament d’entitats: és un servei que ofereix suport global per a la programació. > Garcilinks i cessió d’espais: us cedirà sales per fer teatre, ball, etcètera. I, sobretot, un espai jove en contínua evolució i en continu procés de canvi i creixement constant, oberts a allò que proposis. Si no el coneixes, et convidem que el visitis i, encara millor, que participis d’ell, ja que és un equipament meravellós i obert a tots el joves. Us hi esperem.
MISTERIS DEL DISTRICTE
Qui s’ha menjat l’article? Quan era petit, si a l’hora d’escriure em descuidava alguna lletra o alguna part del text, el professor sempre “m’acusava” d’haver-me’l menjat. Doncs això sembla que és el que ha passat a les estacions de les línies 1 i 5 del Metro. En tot l’àmbit de TMB, mapes, croquis, megafonia, etc., el nom de l’estació del nostre barri surt correctament; però quan hi arribes a través de les línies esmentades te n’adones que en el nom hi manca alguna cosa... Efectivament, no hi és l’article. Algú se l’ha menjat? Hom es pregunta, tant els costa posar-lo? Et quedes amb un pam de nas, i no pots evitar imaginar-te amb una plantilla i un esprai de pintura blanca, pintant la “L” i la “a”. Potser sí que té un cert cost i l’empresa no està pels detalls. Potser la persona encarregada és un nostàlgic del passat i endarrereix tant com pot executar l’actualització. Potser aquesta persona té l’encàrrec escrit en un paper a sobre de la taula i cada dia li afegeixen nous encàrrecs molt més urgents a sobre, de manera que mai troba l’hora de fer-ho (és com el manteniment urbà, sempre es fa primer en el barris més emblemàtics i en els altres no s’acaba de fer mai). Però, de fet, tampoc és estrictament necessari posar les lletres que falten amb el mateix estil i cal·ligrafia. Siguem creatius i posem articles de la manera més engrescadora i pràctica possible. TMB, que ja organitza concursos en àmbits artístics, literaris, cinema, gimcanes, etc. podria convocar un concurs de nous talents creatius per posar el “La” en els llocs que faci falta. O, com és que encara no ha organitzat una gimcana en la qual una de les proves sigui: “posar l’article –La– al nom de l’estació a la qual li manqui”, amb premi a l’execució més original. I és que hi ha coses que no s’entenen. SEID (Sagrerenc Estranyat i Desconcertat)
Els dimecres, de 18:00 a 20:30 h., la consellera de barri Elvira Juncosa atén els veïns i veïnes de la Sagrera que tinguin consultes o propostes al Centre Cívic de la Sagrera - “La Barraca.”
TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016 | 7
Assemblea General de
l’Associació de Veïns de la Sagrera El passat 20 de maig es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de l’any 2016 de la nostra Associació al Centre Cívic “La Barraca”. Després de llegir i aprovar sense oposició l’acta de la reunió de 2015, el president va fer un recorregut per les actuacions fetes per l’AV entre les dues assemblees i dels projectes en marxa i de futur. De la majoria de temes ja s’ha anat informant en la nostra revista: •• les no-obres de l’estació de l’AVE, amb un projecte paralitzat els últims dos anys i amb incompliments per part de les autoritats responsables;
objeccions a cap de les dues qüestions i els comptes passats i presents van ser aprovats per unanimitat.
•• la remodelació de l’espai del “Pilar de l’aigua”, ampliant i reurbanitzant la zona i millorant aquesta placeta, i amb restes descobertes del Rec Comtal al subsòl;
Seguidament, i abans d’acabar amb algun prec i pregunta, es va presentar la candidatura de la Junta en funcions per a les eleccions previstes en aquesta assemblea. No van haver més candidatures presentades, malgrat haver fet una crida a tots els socis mitjançant una carta enviada amb l’última revista. Es va procedir a la votació i la candidatura va ser aprovada sense cap vot en contra. Per tant, a partir d’aquell dia la Junta queda així: Josep Carbonell (president d’honor), Jaume Matas (president), Agustí Carrillo (vicepresident), Benjamí Mercader (secretari), Xavi Colomer (tresorer). Segueixen també, com a encarregats de diverses comissions i fent tasques variades quan cal, Josep Barbero, Oleguer Méndez. Antonio Ibáñez, Josep M. García, Josep Muñoz, Manuel Rodríguez, Raquel Mendoza (Aloma), Josep Anton Caballos, Ángel Samaniego, M. del Mar Grañena, i esperem comptar amb altres persones que ens facin un cop de mà quan els necessitem.
•• les novetats al voltant de la plaça Assemblea de Catalunya (sentits de circulació i trasllat de la fira mensual de modelisme); els futurs centres d’ensenyament al barri (especialment la nova escola “La Sagrera” i la demanda d’un futur Institut de secundària); la situació de l’”Espai 30” (amb la necessitat de remodelació primer, i de nova construcció en un futur); la Ciutat Oblidada, la situació dels centres de salut...
Aprofitem per donar les gràcies molt afectuosament a la Junta sortint per la molta i bona feina feta, en certs moments dura i absorbent, i donem ànims als que s’han ofert per seguir la feina començada i reivindicada. En properes revistes us demanarem col·laboració a tots els veïns per continuar fent del nostre barri un lloc digne per viure amb el màxim de necessitats cobertes i del que ens sentim tots orgullosos de ser. Endavant la Sagrera!
A continuació es va informar de l’estat de comptes del 2015 i del pressupost per al 2016, tant de l’Associació com de Tota la Sagrera. No van haver
•• el projecte de pacificació de l’Av. Meridiana, engegat fa anys per la nostra Associació i que malgrat les bones paraules de l’Ajuntament, haurem de lluitar per fer-lo realitat; •• el projecte del poliesportiu “Camp del Ferro”, el qual després de concursos i modificacions sembla que veurà la llum durant aquesta legislatura; •• les obres del futur Casal de barri “Torre de la Sagrera”, les quals després d’una aturada inicial sembla que van complint amb el calendari previst;
8 | TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016
Associació de Veïnes i Veïns de la Sagrera
Què se n’ha fet de les comissions de Garanties d’escolarització per a l’admissió d’alumnes? Què se n’ha fet de les comissions de Garanties d’escolarització per a l’admissió d’alumnes? S’haurien d’haver constituït abans de començar la preinscripció i som al mes de juny i encara no tenim notícies... El període de matriculació a tots els centres sostinguts amb fons públics va començar el dia 30 de març. La nostra tasca com a mares i pares ha de ser fonamental. Hem de vetllar perquè totes les demandes de places escolars en centres sostinguts amb fons públics puguin ser ateses en la zona d’escolarització corresponent. També hem de vetllar per la distribució d’alumnes amb necessitats educatives especials (de tipus psíquic o físic, amb situacions socioculturals desafavorides, o de nova incorporació amb mancances de llengua catalana i castellana o escolarització tardana) i que aquesta distribució sigui equitativa entre tots els centres (públics i privats) sostinguts amb fons públics. I finalment, hem de vetllar perquè durant tot l’any es distribueixi l’alumnat matriculat fora de termini. En definitiva, hem de vetllar pel compliment de la comissió en el seu objectiu. Hi formen part: un inspector/a, que exerceix de president; el director o directora d’un centre públic, que normalment exerceix la secretaria; un titular de centre concertat; dos pares o mares d’alumnes, un pels centres públics i un altre pels concertats; un representant de l’Ajuntament; un representant del Consell Comarcal i representants dels sindicats. L’interès i la preocupació, per part de les famílies, de a quina escola enviaran el proper curs els seus fills
L’ AVV de La Sagrera a les Xarxes Socials www.avvlasagrera.com avv.lasagrera@gmail.com www.facebook.com/associacio.veins.veines.la.sagrera @avvlasagrera
i filles augmenta cada dia. L’assistència a les jornades de portes obertes que s’han anat fent en diferents dies ho demostra. A tall d’exemple, aquest curs gairebé unes 80 famílies han quedat fora de l’escola “Congrés– Indians” de la Sagrera. L’Administració no ha tingut en compte la tendència, per part d’algunes famílies, cap a un tipus de projecte educatiu concret (“educació viva i activa”) a l’hora de crear un nou centre educatiu. Ens preocupa, i denunciem irregularitats, la manera com s’ha gestionat la implantació de la nova escola “La Sagrera”, ja que ha canviat el seu projecte educatiu un cop les preinscripcions estaven fetes, reproduint en part el projecte educatiu de l’escola “Congrés–Indians”; i a més a més, s’ha pres la decisió d’obrir una tercera línia estructural per encabir les famílies que n’havien quedat fora. Ens preguntem: ¿què passa amb les famílies que ja havien fet la preinscripció pensant en un projecte educatiu concret?, ¿com justifiquen obrir una tercera línia estructural quan el curs 2012-2013 van decidir, des del Consorci d’Educació, tancar una línia a l’escola “Pegaso” amb criteris no compartits, dient que les escoles de dues línies són més sostenibles? És per això que exigim al Departament d’Ensenyament que constitueixi aquestes Comissions per garantir la total transparència del procés d’admissió d’alumnes en aquests moments tan difícils per a la majoria de les famílies. Jaume Matas
Jose Antonio Melero López
NOU SERVEI JURÍDIC
Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta. La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns. Dia: segon dilluns de cada mes. Horari: de 18 a 20h. Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora
(qualsevol dilluns, dimecres o divendres de 18 a 21h.)
TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016 | 9
dissenyades per arquitectes, enginyers i constructors especialitzats, i finalment, cal destacar els bastits pel Sindicat d’Arquitectes de Catalunya. L’organització de la població davant dels bombardejos indiscriminats dels feixistes va provocar un canvi en la defensa, naixent una nova forma d’associacionisme i de funcionament que serà l’anomenada defensa passiva. Des del primer bombardeig amb víctimes sobre Barcelona, el 13 de febrer de 1937, fins a l’entrada de les tropes franquistes, el 26 de gener de 1939, les tàctiques de la rereguarda canviaren. Per coordinar tasques i feines es va crear la Junta de Defensa Passiva de Catalunya el juny de 1937, aglutinant diversos serveis i organismes.
Els refugis antiaeris a la Sagrera Foto del Servei d’Arquelogia de Barcelona
La Guerra Civil espanyola va comportar noves estructures de defensa passiva, destacant, pel seu nombre quantiós, els refugis antiaeris. És en aquest context quan la rereguarda passa a ser front arran del canvi de les tàctiques militars i dels bombardeigs massius. Darrerament, s’ha incrementat l’interès pel patrimoni generat pels conflictes bèl·lics i, sense cap dubte, la ciutat de Barcelona fa anys està treballant per donar a conèixer aquests vestigis. Un dels molts elements que conté el subsòl barceloní són els refugis antiaeris, on dia a dia anem esbrinant quelcom sobre les estructures defensives. Molts va ser construïts per l’entusiasme col·lectiu del moment, d’altres, ben planificats com a veritables obres arquitectòniques
10 | TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016
A la Sagrera hi ha més de 27 refugis registrats, identificats amb un número i una adreça. Però no només coneixem el lloc on es troben el refugi 3 del carrer Gran de la Sagrera o el número 1209 del carrer de Cienfuegos, com a exemples. També coneixem la planificació del refugi a la plaça de Masadas, el del carrer Berenguer de Palou o com el recentment localitzat a la Torre de la Sagrera. Hi ha informació documental al respecte, però és gràcies a l’arqueologia que s’ha dut a terme a la ciutat, que hem vist com s’ha anat esbrinant les característiques i indrets exactes d’aquestes estructures, la seva tipologia i construcció. Tot això, es troba a l’abast de les persones interessades i estudiosos, ja que el Servei d’Arqueologia de Barcelona gestiona la documentació i la fa accessible a tothom a partir del web http://cartaarqueologica.bcn.cat/. Hi ha la llista de prop de 1300 refugis; de la majoria d’ells coneixem simplement la ubicació i d’altres, en sabem gràcies a les intervencions arqueològiques. CARME MIRÓ | SERVEI D’ARQUEOLOGIA DE BARCELONA JORDI RAMOS | ARQUEÒLEG
9a trobada del Grup Motor del Projecte Comunitari
Persones Grans, Grans Persones - Radars Construïm un barri més humà, més solidari i compromès amb el seu entorn Set anys treballant plegats les entitats, associacions, serveis i voluntariat per a la gent gran. Després d’aquest temps volem compartir amb vosaltres tot el que hem recorregut junts per acostar-nos al nostre objectiu: millorar el benestar de les persones grans del territori, fomentant el manteniment de les relacions amb l’entorn i prevenint situacions d’aïllament social. A l’avaluació compartida, feta a la novena reunió del Grup Motor, vam destacar que estem orgullosos de mantenir la continuïtat del projecte, i podem dir que l’equip de treball està consolidat i cohesionat, que els participants tenen una sensibilitat especial, que estan molt motivats i que el compromís es manté intacte. Internament, es treballa molt bé en col·laboració, entre entitats equipaments i serveis, amb alegria, companyonia i eficàcia. Ho vam celebrar a la festa “Gaudim Junts”, on ens vam trobar 120 persones, entre voluntaris, usuaris i representants de les entitats i serveis que participem al projecte. En aquests moments hi ha 44 persones grans que tenen l’acompanyament d’algun voluntari de les entitats del projecte. Aquest any 2016 ens proposem nous reptes: •• Donar continuïtat al projecte de sensibilització dels joves als instituts. •• Dissenyar i iniciar una campanya de sensibilització i captació de nous voluntaris. •• Realitzar activitats intergeneracionals en col·laboració amb l’Espai Jove Garcilaso. •• Crear una plataforma telefònica. •• Participar a l’activitat Connexions Intercanvi Cultural organitzada pel Pla Comunitari de Navas.
Com a conclusió: 1. Des de l’inici del projecte s’han detectat 173 persones grans en situació de vulnerabilitat. 2. Volem aprofitar per fer una crida al bon veïnatge, animant-vos a incorporar-vos a la xarxa de voluntariat del barri. El projecte necessita persones compromeses que vulguin dedicar una petita part del seu temps.
Projecte Comunitari Radars - Persones Grans, Grans Persones
TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016 | 11
Els primers dies a la Sagrera ocupada Tot i que la data de l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes fou el 26 de gener de 1939, de fet, en fer-se de nit, les passes avantguardes, tot i haver ocupat el Turó de la Rovira, no havien passat de la plaça de les Glòries Catalanes. I tot i haver ocupat les alçades de Verdum i les Roquetes, des del Clot fins al Besòs, incloenthi part del Poblenou, Sant Andreu, la Sagrera i el Fondal de Sant Martí, quedaren en una mena de terra de ningú.
30
El matí del divendres 27, vint-i-quatre hores després que els sagrerencs veiessin passar en retirada els homes de la 42a i 43a divisions republicanes, veien avançar els de la 105a marroquina i la 4a de Navarra, franquistes. Els testimonis d’aquells fets coincideixen en el fet que el pas pel carrer Gran fou fred i indiferent. Cap testimoni d’efusivitat per part de la població civil, i sí l’agressió d’un oficial franquista cap a un pare de família que, ignorant les obligacions que imposava el vencedor, fou bufetejat per no alçar el braç al pas de la bandera. A part del tall de subministrament d’aigua durant el primer dia, no coneixem cap dada en concret dels primers dies. Primer, perquè la premsa no sortí immediatament; segon, per manca de notícies els primers dies.
No és fins al 4 de febrer, dissabte, que la premsa, ensems de publicar llargs articles explicant que la FAI organitzava bombardeigs sobre Barcelona per a atribuir-los als franquistes i fomentar l’odi de la població, no es fa ressò del restabliment del culte religiós a diverses parròquies i edificis religiosos per al següent diumenge, dia 5. Entre les moltes esglésies que aquell diumenge, per primera vegada, recuperarien la missa dominical estaven els Padres (els Fills de la Sagrada Família), que celebrarien misses a les 6, a les 8 i a les 10 del matí, amb comunió general a la de 8, i a la tarda, a la de 5, trisagi general de la Sagrada Família. També recuperava el culte la parròquia de Crist Rei. Però, en estar malmesa, havia estat instal·lada provisionalment a la capella de la Santa Casa de Natzaret, Escola MdD dels Àngels, que celebrà misses a les 9 i a les 10, amb res del rosari a les 5 de la tarda, amb l’anunci de la imminent obertura del despatx parroquial. Aquells dies també eren dies de nomenaments. Al d’Aureli Joaniquet, com a Tinent d’Alcalde del “Distrito IX” efectuat dos dies després de l’ocupació, seguí a primers de febrer el dels alcaldes de barri, que en el cas de la Sagrera recaigué en Àngel Canals, un comerciant sagrerenc que es va mantenir molts anys en el càrrec. Joan Pallarès-Personat
Vols aprendre a ballar sardanes? Tots els dimecres 2016, de 20 h a 21.00 h de la tarda. Aquest curset és gratuït i està pensat per a totes a les edats. Pots venir sol o amb tota la família. Lloc: Centre Cívic de La Sagrera | c/ Martí Molins, 29 Inscripcions: AVV de la Sagrera | c/ Martí Molins, 29 Organitzen:
Col·laboren: Districte de Sant Andreu
12 | TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016
espai 30
la Sagrera
Els inconvenients a la Sagrera, els beneficis a repartir Quan va aparèixer la 1a Llei de Barris, ara ja fa més de 10 anys, ja vàrem intuir que mai ens en sortiríem. No érem un barri emblemàtic de la Gran Barcelona; per no ser, no ho érem ni al nostre districte. Ni tampoc érem un barri amb un origen digne de protagonitzar una novel·la de l’enyorat Paco Candel i, per tant, mereixedor de rebre els beneficis de la nova llei. Després de tants anys, la realitat no ha canviat, com ho mostra l’article de La Vanguardia reproduït en aquesta pàgina. Estem condemnats a vagar in aeternum entre un Sant Andreu que ens tracta com el germanet petit que ha quedat escarransit i que ves... ja no s’hi pot fer gaire cosa, no val la pena..., i un Sant Martí que mira d’esgarrapar-nos les poques coses que encara ens queden: la Torre del Fang, el nom de la futura estació... SEID (Sagrerenc Emprenyat i Decebut)
El CNL de Barcelona, delegació de Sant Andreu es trasllada. NOU EMPLAÇAMENT A PARTIR DEL 5 D’OCTUBRE: c. Sant Adrià, 20 (Recinte Fabra i Coats) Tel. 932 740 356 / santandreu@cpnl.cat Atenció al públic: de dilluns a divendres, de 9 a 14h /dijous, de 16 a 20 h 14 | TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016
La sagrera crònica negra
L’atemptat dels grapo Els GRAPO (Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre) va ser una organització terrorista espanyola considerada com el braç armat del Partido Comunista de España-reconstituido que tenia com a objectiu instaurar un Estat Socialista a Espanya. Malgrat això, en molts moments es va considerar que la formació era un instrument de l’extrema dreta i d’elements parapolicials per tal de desestabilitzar la transició política primer i la democràcia després. L’any 1975 varen cometre la seva primera acció armada i a partir d’aleshores varen assassinar 80 persones. Segons la policia varen ser desarticulats repetides vegades, la qual cosa no impedia que reapareguessin amb accions violentes. Es pot considerar que entre els anys 2006 i 2007 varen desaparèixer definitivament. El dilluns 26 d’abril de 1982, la violència dels GRAPO va redactar la crònica negra de la Sagrera. A un quart de nou del vespre els policies Antonio Girao Codón i Diego García Calderón portaven a terme una ronda pel carrer de Garcilaso. En arribar al carrer Gran van aturar-se al bar Sport, que hi feia cantonada. Dos homes i dues dones els esperaven a fora i, quan van sortir, els varen disparar a boca de canó. Els parroquians del bar van escoltar tres o quatre trets. Segons un ciclista testimoni dels fets els homes van disparar i les dones van agafar les armes dels policies. Curiosament, els dos policies no van ser atesos per cap ambulància, sinó pel conductor d’un “Land Rover” que circulava per allà i que els va traslladar a l’Hospital de Sant Pau. Diego García va morir a la taula d’operacions mentre que Antonio Girao va quedar ingressat a la UCI. Segons testimonis presencials, els terroristes fugiren a peu Garcilaso amunt, van recórrer tot el passatge Coello fins arribar al carrer d’Hondures i allà pujaren
per les escales que portaven a la Meridiana, per a finalment entrar al metro. El desplegament policial generà el caos: en no saber quina línia havien agafat Emblema dels GRAPO (Imatge Viquipèdia). els activistes o si seguien a les estacions, es paralitzà el servei de metro de les línies I i V i es varen establir serveis de control a totes les boques d’entrada al suburbà. A la superfície era hora punta i les anades i tornades de cotxes policials s’afegiren a les batudes i rastrejos als sectors d’Horta, Via Favència, Sant Andreu i Pça. Maragall, dificultant el tràfic rodat per la Meridiana, Felip II, passeig Maragall i Aragó. Els rumors, trucades telefòniques i diversos testimonis van ajudar a generar més confusió: els terroristes anaven emmascarats; van ser vistos entrant al metro de Virrei Amat; un home que caminava amb dificultats i que semblava ferit va ser vist sortint de l’estació de Dos de Maig; una parella havia estat vista corrents pel túnel del metro que enllaça les estacions de Virrei Amat i de Maragall; un terrorista recorria les clavegueres d’aquesta mateixa zona mantenint un violent tiroteig amb la policia... Al dia següent, la policia va manifestat la seva “absoluta certesa” que l’autoria de l’atemptat corresponia als GRAPO. El funeral pel policia assassinat es va celebrar a la caserna de La Verneda amb l’habitual animadversió que hi havia en aquests actes contra el Ministre de l’Interior de torn, en aquesta ocasió Juan José Rosón. Joan Gironès Pau Centre de Documentació de la Sagrera
TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016 | 15
EL FIREM-NOS:
Una fira amb valor afegit El diumenge 22 de maig va tenir lloc la quarta edició de FIREM-NOS a la plaça dels Jardins d’Elx. Es tracta d’una fira en la qual les protagonistes principals són les cinc escoles públiques del barri: Congrés-Indians, El Sagrer, L’Estel, la Pegaso i Turó blau. Els nens i nenes d’aquestes escoles van fer un seguit de manualitats als seus centres per aportar a la fira solidària, ja que els donatius recaptats serveixen per ajudar a finançar les sortides i colònies d’infants de famílies amb dificultats econòmiques. És una molt bona oportunitat per treballar de manera pràctica a les aules valors tan importants com la solidaritat i la cooperació. Els nens i nenes fan els objectes i els ofereixen al públic amb molta il·lusió i entusiasme. A més de les manualitats fetes a les escoles, també hi ha aportacions d’objectes elaborats per persones voluntàries del barri i la col·laboració de l’associació Fotos de Salvador Atance Foto Sagrera. FIREM-NOS va estar amenitzada per les actuacions de: Coro Gospel Clot, Bollywood group Polly Casson, Otea Nui, Grup de Xile, Illa de Pàsqua, Zumba Wendy Granados i per un taller de patinatge a càrrec del Club Patí Congrés. A la rua de cloenda hi van participar: el Pegàs i Tabals, el Gegantí i capgrossos, el Drac Blau i Timbals, i el Foguet i Tabals. Tota aquesta experiència de barri no seria possible sense l’organització de l’associació La Sagrera Es Mou, a través de la comissió La Sagrera Es Mou per les Escoles i amb el suport actiu de totes les AMPAS respectives. A tots i totes que heu aportat el vostre gra de sorra per tal que el FIREM-NOS hagi estat un èxit, us volem manifestar el nostre agraïment per la vostra dedicació, esforç i compromís. Ah! I fins l’any que ve! Maribel Cequier | El Sagrer
16 | TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016
El Casal parroquial una veterana entitat al servei de la Sagrera Com tots, més o menys, sabeu, el Casal Parroquial de Crist Rei no és només l’edifici annexat a la Parròquia del Crist Rei que ocupa un lloc a la plaça Jardins d’Elx del barri de la Sagrera. El Casal forma part també de la vessant social de la parròquia, una extensió de la Comunitat que vol donar servei al barri amb activitats adreçades a gent de totes les edats: des de nadons fins a gent gran, passant per infants, joves i adults. En aquest Casal tothom té cabuda! Oferim activitats que formen part de la Comunitat Parroquial i que treballen la vessant de la fe: des de la preparació dels sagraments com són la Catequesi d’infants (1a comunió), la de joves (Confirmació), la formació cristiana d’adults i l’acolliment de batejos i matrimonis, fins a la més reivindicativa i sempre en acció del grup de la Joventut Obrera Cristiana. També es treballa des d’un objectiu més social i d’educació en el lleure, tots els dissabtes a partir de les 16h, amb l’Esplai la Sagrera i l’Agrupament Escolta i Guia “Pau Casals”, amb nens i nenes a partir de 5 anys. Molts d’ells acaben formant part després de l’equip de monitors i caps que es reuneixen sovint durant la setmana per programar les activitats. Els dissabtes també es reuneix un equip de voluntaris de l’escola Mare de Déu dels Àngels, coordinats i acompanyats des del Centre Educatiu i de Lleure (CEL) de l’arxiprestat de Sant Andreu, que vetllen per la tasca educativa de nens i nenes amb dificultats escolars i econòmiques, amb el suport d’un educador professional. Pels volts de Nadal, es dóna el tret de sortida a la Campanya de Joguines en coordinació amb Càritas, que té per objectiu la recollida de joguines per ferles arribar a moltes famílies necessitades del barri a través dels Reis Mags i els seus patges reials. Hi
18 | TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016
col·laboren joves de la JOC, Esplai i CAU. També s’engega la Campanya d’aliments, també amb col·laboració amb Càritas, i portada principalment per joves de l’escola Mare de Déu del Àngels. Dins de l’àmbit d’adults en trobem el grup d’Alcohòlics Anònims, que es reuneix divendres i diumenges, i el Tramat de vida, un servei de Càritas per a la gent més gran del Casal, que comparteix la tarda dels dijous fent tertúlia, distracció i amistat. A nivell cultural trobem l’esbart “l’Estel” i el grup de teatre “El Calaix” que ens fan passar una bona estona amb les seves funcions. A més, el Casal acull a talleristes que ofereixen al barri un ampli ventall d’activitats durant la setmana, balls de diferents tipus: country, bollywood i zumba “fitness”; per als més petits: estimulació musical de 0 a 6 anys; i per als que s’animen amb treballs manuals: Patchwork, pintura a l’oli, tall i confecció i arts aplicades que ensenya tècniques d’estampació. Hi ha altres tallers en projecte que no s’han iniciat per falta de gent: aula d’estudi per a infants i joves i informàtica per a adults. Us animem per a que vingueu a conèixer-los! El Casal i la Parròquia de Crist Rei sempre estem al servei del barri. Ens esforcem per formar comunitat i arribar als que més ho necessiten. És per això que participem de totes les Festes Majors i activitats que es fan (Marató TV3, Sagrera amb l’Aitor, Firem-nos...), ja sigui cedint espais, oferint tasts de tallers o fer exposicions i exhibicions dels mateixos. També fem la tómbola solidària, una entrada econòmica que ens ajuda a gestionar totes les despeses de l’edifici. Esperem que us hagi entrat la curiositat i us passeu un dia pel Casal. El nostre conserge, el Miguel, us podrà ajudar en tot allò que necessiteu de dilluns a divendres de 17h. a 21h., i dissabtes de 10h. a 13h. i de 16h. a 20h. Sereu benvinguts i benvingudes!! Casal Parroquial del Crist Rei www.cristrei.cat · 93 408 13 63
CONSELL DE SALUT DEL DISTRICTE Com ja es va indicar al Consell de barri del dia 20, el passat dia 28 d’abril va tenir lloc el consell de SALUT DEL DISTRICTE. Por considerar-lo d’interès, veurem aquí alguns punts tractats allí. 1. Presentació del diagnòstic de “Salut als barris” de Barcelona El projecte “Salut als barris” comença l’any 2007 a la nostra ciutat. Es parteix de la idea que la salut de la ciutadania depèn en gran part de determinants socials: l’entorn físic, el nivell socioeconòmic, les característiques pròpies de la persona (edat, sexe, procedència...) Aquest projecte servirà per determinar les accions comunitàries que es desenvoluparan en un futur, en pro de la salut., i hi intervenen el Consorci, l’Agència de Salut, el Districte i les entitats dels barris. El procediment és el següent: en primer lloc, es crea un grup motor del territori que serà l’encarregat de liderar el procés. En segon lloc, es coneix què passa al barri en tots els sentits i àmbits. Després es prioritzen les diferents problemàtiques i les seves causes, a través d’un procés participatiu obert on tothom hi pot tenir veu per començar a definir les línies estratègiques per al proper any. La idea és que la dinàmica de salut comunitària es consolidi i al cap de 3-4 anys es torni a fer una revisió global. 2. Accessibilitat als serveis sanitaris OBJECTIU: control i garantia de tot el procés assistencial no urgent. 2.1 Ordre I, d’actualització dels terminis màxims d’accés Procediments Oncològics, excepte pròstata, bufeta urinària i epiteliomes basocel·lulars Oncològics de pròstata i bufeta urinària Cirurgia cardíaca valvular i cirurgia cardíaca coronària Cataractes, pròtesis de maluc i pròtesis de genoll 2.2 Ordre II, d’accessibilitat. Fixa temps de referència Terminis de referència: segons criteris clínics i social Intervencions quirúrgiques (dies) Prioritat preferent 90 Prioritat mitjana 180 Prioritat baixa 365
Termini màxim d’accés garantit 45 dies 60 dies 90 dies 180 dies
Proves diagnòstiques i consultes externes (dies) Prioritat preferent 30 Prioritat ordinària 90 -------------
2.3 Atenció Primària de Salut OBJECTIU: aconseguir que el ciutadà pugui accedir en un màxim de 48 hores, amb cita prèvia (internet, telèfon) Mitjana dies de demora per cita prèvia (feiners). Març 2016 Equip Medicina FAMÍLIA PEDIATRIA LA SAGRERA 4,75 * 0,45 BCN CIUTAT 3,57 1,74 TOTAL ICS 3,77 1,68 * La pitjor de Barcelona.
3. Visites no presentades a l’atenció primària En l’acte es va subratllar el gran nombre de visites concertades a las quals el pacient no assisteix, la qual cosa origina quantioses despeses supèrflues. Aquí algunes d’elles relatives al nostre barri, març 2016: Visites no presentades durant el mes de març 2016 Equip Medicina familiar Pediatria La Sagrera 561 5,11 % 65 3,28 % BCN CIUTAT 28.031 6,11 % 4.934 5,98 % Un senzill càlcul, 28,031 més 4.934 per 12 mesos, ens situa en les 395.580 visites no presentades en un any a Barcelona. 4. Visites no presentades a l’atenció especialitzada: Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) Període gener-març 2016 Visites programades Visites perdudes % Visites perd. RAE 53.966 8.178 15,00 Consultes externes 163.287 11.357 11,36 (RAE, reordenació de l’atenció especialitzada ) Des de l’AVV volem convidar-vos a prendre consciència que s’han anul·lar les visites, posant-lo en coneixement de la unitat amb què es tenen concertades. Per Acabar, tot aquell que consideri oportú presentar propostes a tractar en el consell de barri, pot canalitzar-les a través de l’AVV. PARTICIPA. http://catsalut.gencat.cat/ca/ciutadania/serveis-atencio-salut/com-accedeix/llistes-espera/ Antonio I. Alonso
TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016 | 19
LES NOSTRES PENSIONS Les pensions, són una cosa seva i meva, afecta la gent gran, la menys gran i als que en un futur ho seran. Els que avui som grans estem preocupats pels nostres ingressos, dels que procedeixen de l’erari públic com a justa correspondència de l’Estat a les nostres aportacions al llarg dels anys de vida laboral. Deia que estem preocupats, fins i tot en certs moments temorosos, que aquesta correspondència es vegi trencada i la pensió es vegi reduïda pels gestors d’allò que és públic, els quals intentaran convèncernos que sense treballar no es pot cobrar. Els mateixos que ens diuen que sense copagament no es pot disposar d’una bona sanitat, d’una bona educació..., però que no ens parlen de tot el que es gasta en armes o es malbarata en projectes inútils. Diem temorosos perquè, vegin si no, com podem interpretar l’afirmació que el president del govern en funcions, el Sr. Rajoy, feia al president de la Comissió de la UE, Jean-Claude Juncker, en l’escrit que li remetia el dia cinc de maig: “Una vez que haya un nuevo Gobierno, estamos dispuestos a adoptar nuevas medidas”. (Traducció: deixa’m que passin les eleccions, que sabran el que és bo). Per què pensem que rere aquesta afirmació es troba la sentència de les pensions? Doncs molt senzill. En primer lloc, perquè hi ha obsessió per fagocitar aquest apetitós pastís des de l’esfera financera; i en segon lloc perquè en aquests últims quatre anys el govern ha deixat la guardiola de les pensions tremolant, després de treure al voltant de 35.000 milions d’euros (sense fer cap esment al fet que aquestes reserves també han estat heretades, no sols els deutes de Bankia). Si la llei 23/2013, de 23 de desembre, va deixar el sistema de pensions fora de joc, després han
vingut mesures com la Tarifa plana de 100 euros a la contractació de treballadors indefinits (Reial Decret-llei 3/2014), l’aplicació de la qual afecta molt negativament a les aportacions a la SS, ja que equival a reduir els ingressos fins i tot amb increment del nombre de treballadors. Tot això són les mesures preses. Però, què cal dir de les no preses? Com la molt liberal política de les hores extraordinàries (on és la Inspecció de Treball?) que sense cap control es realitzen a les empreses, permetent en molts casos estalviar-se cotitzacions a la SS. Per què no assolir que a Espanya la recaptació fiscal és inferior a la mitjana dels 34 països més rics del món? Que l’economia submergida està al voltant del 20% del PIB? Que l’elusió dels impostos i l’evasió fiscal són molt alts, sense cap mesura? I què direm de la corrupció? Assolir-lo i prendre mesures. Per què no? Afrontar aquests reptes és molt complicat, sobretot si ho comparem amb la signatura de sengles Decrets que sentencien deixar de finançar medicaments, deixar de pagar beques, reduir despesa en pensions..., per tant, el que és fàcil. La proposta dels socialistes és la de crear un impost específic per permeti afrontar aquest problema, a la qual Rajoy respon dient “que és un disbarat”, “el que procedeix és crear ocupació”. Com podem estar en desacord amb tal mesura! Però Sr. Rajoy, vostè ha disposat de quatre anys i encara que hagi creat ocupació (precària, però en presumeix!) ha generat dèficit en la SS. Per tant, no ens enganyi, garanteixi les pensions i creï ocupació digna.
Antonio I. Alonso
PERRUQUERIA
MAR-I-BEL
Tel. 93 352 29 63 C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona
Publicitat 637 901 879 20 | TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016
Inauguració Nou local de Normalització Lingüística El 18 de maig es va inaugurar oficialment la nova seu de la delegació de Sant Andreu del CNL de Barcelona, situada des del mes d’octubre dins el recinte de la Fabra i Coats. D’entre les organitzacions i les entitats invitades hi va haver la presència especial dels Amics de la Fabra i Coats. Aquesta entitat ha facilitat la documentació per fer realitat l’exposició “La Fabra i Coats abans i ara. Síntesi històrica”, que explica la història de la fàbrica, que va nàixer el 1839 i va desaparèixer com a tal el 2005, però que actualment continua la trajectòria com a centre aglutinador de múltiples equipaments municipals. L’exposició es pot visitar a la delegació i s’ha presentat amb motiu de la inauguració. De les diferents intervencions la més emotiva fou la de la professora Encarna Mendoza, amb una llarga trajectòria a la delegació de Sant Andreu i que va explicar així què significa aquest nou espai per a ella: M’agraden les fàbriques pel que tenen de revolució humana, de canvi social i d’incorporació de les dones al món laboral. I m’estimo la Fabra i Coats. Des que vaig arribar a Sant Andreu, fa ja 48 anys, he viscut sempre aquí, al costat, i sentia les sirenes que marcaven les hores d’entrada i sortida dels treballadors que eren també les sirenes que regulaven la vida del poble. (...) La delegació s’ubica a l’edifici de les antigues oficines i sempre que hi entro recordo un petit fragment de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda que diu: “El vestíbul, de tan gran, semblava una sala de ball i, a la banda esquerra, una escala d’un sol ram, amb la barana de ferro forjat, pujava en corba fins al primer pis”. I és que el nostre vestíbul també sembla una sala de ball. I les finestres són enormes i elegants, i ocupen tota la paret. I les columnes de ferro constaten aquest origen industrial. (...) És un altre temps! I són uns altres projectes de país i de ciutat, però la fàbrica continua sent útil per a una feina ben feta i de futur. Per molts anys!
Fes publicitat,
fes barri
Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h
637 901 879
Dissabtes de 9h a 14h
TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016 | 21
MARISA GRERA ISAAC HERRERO
Fotodenúncia: “Per molt que els anomenem parterres, als veïns ens agraden plens de plantes ben cuidades i no pas amb l’aspecte que presenten en l’actualitat. Qui s’hagi d’encarregar que prengui nota.”
FES-TE SOCI PER TELÈFON: Nova quota soci! Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES DE 18h a 21h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A MARTÍ MOLINS 29 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com FITXA DE NOU SOCI ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: Núm. Soci
Nom i Cognoms: DNI
Data de naixement
Adreça: Codi postal
Població
E-mail: Telèfon:
Mòbil
Signatura:
Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb l’única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027
22 | TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016
Nuria Urquiz VISTA per XAVIER BASIANA Vaig néixer a Barcelona el 1962, em vaig formar en infermeria i la meva professió em va portar a viure a diferents parts de l’Estat, com Saragossa, Madrid, Bilbao, Melilla, Reus o Tarragona. Des de l’any 2005 fins a l’any 2014 he estat realitzant ajuda humanitària per diferents països, com Afganistan i Irak, combinant-ho amb feines a diferents hospitals, com Juan XXIII, Hospital Clínic, Hospital Monte Príncipe i Hospital La Paz. L’any 2010 em plantejo fer un canvi de sector i combino la meva feina amb l’atenció a les persones grans. Quan vas arribar a la Sagrera? Vaig arribar a la Sagrera l’1 de setembre del 2014 com a nova directora del centre, anteriorment ja estava treballant a l’Onada com a infermera a la Residència l’Onada Riudoms des del 2010.
Com acullen les entitats la Residència? Hi col·laboren? L’any 2014 va ser un any de canvis per al centre i no va ser fins entrat el 2015 que ens vam començar a posar en contacte amb les diferents entitats del barri. La resposta d’aquestes va ser realment positiva, de manera que ens va anar permetent crear una xarxa de col·laboració amb la qual crear i dur a terme diferents projectes dirigits als veïns i veïnes.
Foto de Xavier Basiana
de Salut, dins la qual s’emmarquen una sèrie de conferències en relació a la cura de les persones, com l’activitat física, la memòria, els primer auxilis a la llar, etc. Conjuntament amb la Biblioteca Marina Clotet hem organitzat una sèrie de conferències relacionades amb la llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència o, com és coneix més, la Llei de Dependència. D’altra banda, col·laborem amb l’entitat La Sagrera es Mou en les diferents campanyes de recollida d’aliments i en tot allò que ens sigui possible. La nostra idea és obrir la Residència al barri, que les persones ens manifestin les seves necessitats en relació a la cura dels seus familiars en situació de dependència o no, i poder donar resposta a aquestes necessitats.
Fan falta més residències al barri? Majoritàriament els avis són veïns del barri? En aquest sentit no podem dir que la majoria de persones que es troben ingressades a la Residència siguin veïns del barri de la Sagrera, ja que la Xarxa de Serveis Socials actual permet poder accedir a qualsevol plaça pública que se sol·licita dins de la Comunitat Autònoma. Però sí és cert que en moltes ocasions els avis que resideixen el centre vivien a barris molt pròxims o els seus fills sí són veïns de la Sagrera o Sant Andreu, en la seva gran majoria. D’altra banda sí viuen molt pròxims al centre la gran majoria d’usuaris del Centre de dia.
Quantes persones en gaudeixen? El centre disposa de 96 places públiques de residència i 30 de Centre de dia, sent 32 les persones que atenen, ja que disposen de mitges jornades. D’altra banda, també atenem persones del barri derivades de Serveis Socials de l’Ajuntament i que es troben adherides al projecte Compartint Taula, les quals es poden beneficiar de cinc àpats setmanals de manera gratuïta.
Quant de personal teniu? La Residència té un total de 75 treballadors, aproximadament, entre gerocultors, atenció indirecta i tècnics.
Col·laboreu amb el barri? Sí, des del primer moment que vam començar a iniciar els contactes amb les diferents entitats hem anat realitzat diferents activitats dirigides al barri i, en concret, a les persones grans i als seus cuidadors. L’any 2015 vam iniciar la col·laboració amb el Centre Cívic la Barraca, amb la creació de l’Escola
La resposta a aquesta pregunta és molt senzilla, tenint en compte que som una residència que té quatre anys i mig de llista d’espera i un any i mig per al centre de dia. De fet, a nivell del districte de Sant Andreu del Palomar, i juntament amb la Residència del Bon Pastor, som les úniques residències públiques existents. Igual que la residència de la Sagrera, el Bon Pastor té actualment uns quatre anys de llista d’espera de residència, la Casa Asil de Sant Andreu (una de les residències amb més historia al barri de Sant Andreu) té quatre anys de llista, i si anem una mica més enllà i analitzem les residències de barris annexos al nostre, trobem la Residència la Verneda amb quatre anys més. És clara la necessitat d’obertura de residències tenint en compte que estem parlant de persones en situacions de salut molt vulnerables, la situació de les quals pot variar de manera considerable d’un dia a un altre.
Les persones grans són felices? A mesura que envellim, els nostres horitzons sobre el temps s’escurcen i els nostres objectius canvien. Quan ens adonem que no tenim tot el temps, les nostres prioritats es tornen més específiques. Les coses banals perden importància i es valora més la vida. Els nostres avis són feliços quan experimentem amb ells les emocions, quan compartim somriures…, en aquests moments són feliços. D’aquesta manera, us convido a tots per a que exploreu les vostres vides, traieu les vostres emocions, viviu el present, viviu moment a moment, apassioneu-vos i no tingueu por de viure amb les vostres persones grans aquesta etapa, a la residencia, a casa… on vosaltres vulgueu, però el que és segur és que aquests moments els faran feliços. TOTA LA SAGRERA 165 • JUNY 2016 | 23