Tota la sagrera num 162 desembre 2015

Tota la Sagrera

ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES | Núm. 162 • Desembre 2015

Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Redacció: Josep Barbero, Julio Gamero, Xavier Basiana, Enric Barris, Agustí Carrillo i Antonio Ibáñez.

Col·laboradors: Oleguer Méndez, Benjamí Mercader Joan Pallarès, Joan Gironès, Quim Tarré Comissió de Festes, Mercedes Vidal ,Xavier Marín, Judit Riart, Antonio Ibáñez, Mossos d’Esquadra, Jordi Aragonés, Isaac Herrero, Xavier Basiana, Josep Barbero, Arnau Reynals, Germinal Font Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Enric Barris · 637 901 879 Francisco Jiménez · 686 041 302 Disseny portada: Salvador Atance Maquetació revista: X. Basiana i Nora G. Fotografia: Salvador Atance, Xavier Basiana, José Barbero.

Associació de Veïns de la Sagrera: Martí Molins, 29 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dl. dc. i dv de 18 a 21h. avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com

EDITORIAL N. 162 desembre 2015

Carta al Reis o Pad/Pam L’editorial d’aquesta ocasió no parlarà d’un equipament o d’un tema. Parlarem del PAD i del PAM, és a dir, el Pla d’Actuació del Districte i el Pla d’Actuació Municipal de l’ajuntament de Barcelona, això que he anomenat més amunt com a Carta al Reis, tot allò que des de la Junta de l’Associació hem treballat perquè es posi de relleu el que manca al barri.

Aquest PAD serà el que es posarà en marxa en els a prop de quatre anys de mandat d’aquesta Regidoria i, per tant, la Sagrera haurà de donar una prioritat a les diverses necessitats, per a que es comenci a realitzar alguna de les coses que tenim en projecte, dintre del pla d’equipaments acordat i aprovat l’any 2010 amb el govern municipal socialista i la majoria dels grups municipals.

Entra en la demanda l’acabament de la Pça. Jardins d’Elx; l’execució de la tercera fase del Parc de la Pegaso; l’alineació del carrer de Garcilaso entre Gran de la Sagrera i Berenguer de Palou; l’obertura del carrer Josep Estivill entre Hondures i Ptge. Bofarull; l’arranjament de la plaça del mercat de Felip II; l’eliminació de l’aparcament de la vorera de Berenguer de Palou, entre Clara Zetkin i Ferran Torner; els projectes de millora dels carrers Cortit, Cienfuegos, Juan de Garay, Felip II i Açores; la recuperació per a les persones de l’espai de la cruïlla formada per la confluència dels carrers Ciutat d’Elx, Indústria i Costa Rica; la remodelació del carrer Pegàs i l’adequació del carrer Antonio Ricardos. És hora de planejar el que seran els projectes dels propers quatre anys per anar configurant el barri que volem i que necessitem. Del PAM parlarem en una altra ocasió, ja que ara, amb les demandes al Districte tenim per anar fent feina; però també està elaborat per part de la Junta, només falta treballar-lo amb l’Ajuntament.

Josep Barbero | President AVV de la Sagrera

Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera Imprimeix: Grama Graf SCCL · Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

Loteria de nadal

Núm. 41.323

Propostes de l’Associació de Veïns de la Sagrera al PAD 2015-2019 1. Acabament de la Plaça del Jardins d’Elx La plaça dels Jardins d’Elx no va poder ser acabada en el moment de la remodelació del carrer Garcilaso i de gran part de la plaça per diferents motius. Des d’aquells moments ja han passat més de cinc anys que aquest espai és de titularitat municipal i no s’aprecia cap intenció per part de l’Ajuntament d’acabar d’una vegada aquesta obra. Mentrestant, el bassal d’aigua quan plou, els entrebancs i clots diversos continuen sent la constant amb què es troben els nens que hi volen jugar.

Ja que en el disseny de la plaça es contempla l’espai infantil i la font d’aigua per beure, ens trobem que falten dues de les coses més fonamentals que ha de tenir una plaça, un espai específic per a infants i una font per poder recuperar el benestar quan s’hi juga una bona estona.

Per tots aquest motius, no podem més que demanar que s’inclogui en el PAD l’acabament d’aquesta plaça, primer per eliminar els riscos que aquesta comporta en l’estat actual, i segon per acabar d’una vegada el projecte i que els nens tinguin el seu espai, amb font d’aigua inclosa.

2. Execució de la Tercera Fase del Parc de la Pegaso És anomenada la tercera fase del parc l’actuació necessària per convertir en parc definitiu les edificacions compreses entre el carrer Gran de la Sagrera, Portugal i el propi parc, tal com recull el projecte original. Amb aquesta actuació, que els veïns de la Sagrera porten més de 30 anys esperant, volem que s’eliminin unes edificacions que presenten un estat de precarietat i que es faci efectiva la finalització del Parc de la Pegaso. Les edificacions, que cada dia presenten un estat més perillós, tal com es pot veure a la imatge annexa, representen un dels majors exemples de preses de pèl a la ciutadania. Sense anar més lluny, a Navas es va comprar la caserna de la Guàrdia Civil; a Sant Andreu, Can Fabra; etc. A la Sagrera, en més de trenta anys no s’ha volgut recuperar un espai que des del segle passat està qualificat de zona verda.

Amb aquesta actuació, que els veïns de la Sagrera portem tantíssims anys esperant i desitjant, volem l’acabament definitiu del parc de la Sagrera, i de molts veïns de Sant Andreu, que el parc sigui realment accessible als ciutadans, i que deixi de ser una xacra de mentides i edificis que cada dia els amenacen més.

3. Alineació del carrer Garcilaso entre Gran de la Sagrera i Berenguer de Palou L’espai comprès entre els carrers Gran de la Sagrera, Garcilaso i Berenguer de Palou va ser expropiat per l’Ajuntament en la remodelació i construcció del nou carrer Garcilaso, i és on es trobava la font de Can Gaig, la font emblemàtica del barri. Ara, els veïns de la Sagrera exigim la recuperació d’aquest símbol i volem la prolongació del carrer Garcilaso fins a la Ronda de Sant Martí. Considerem que ja és hora de portar a terme la

4 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

recuperació d’aquest espai per als ciutadans i recuperar la font reclamada de forma continuada per molts veïns del barri.

L’espai que envolta aquesta tanca ja s’hauria d’haver obert amb la unificació de Garcilaso i Oliva, però amb l’excusa de les obres relacionades amb l’estació es va deixar de fer per a un futur millor, futur que no es veu arribar mai. L’alineació del carrer Garcilaso i la restitució de la Font de Can Gaig és una altra obra sense acabar a la Sagrera.

4. Obertura del carrer Josep Estivill entre Hondures i Ptge. Bofarull Si alguna cosa defineix la Sagrera són les barreres i tanques d’aïllament. Un cop que l’espai comprès entre Hondures, Ptge. Bofarull i Gran de la Sagrera és de titularitat municipal, és hora d’enderrocar una d’aquestes barreres obrint el carrer Josep Estivill fins al passatge Bofarull per tal de permetre el moviment i la mobilitat al barri.

Aquests murs són els que impedeixen la comunicació del carrer Josep Estivill entre Hondures i Gran de la Sagrera, i avui ja no hi ha excuses per no donar-li continuïtat i eliminar el niu de brutícia que acumula als seus voltants i al seu interior.

5. Adequació de la Plaça del mercat de Felip II i eliminació del mercat a la plaça La plaça del mercat de Felip II continua sent un espai tancat i amb inseguretat. L’eliminació de les casetes exteriors que resten dretes i la comunicació de la plaça amb el Casal de la Gent gran han de permetre l’obertura de la plaça, la disminució de sorolls i el seu millor aprofitament.

El mercat ambulant que es fa cada divendres va ser admès pels veïns de la Sagrera com un mercat de productes artesanals i divers, amb parades normalitzades i ben definides; en poc temps s’ha convertit en un mercat ambulant de qualsevol cosa menys de productes artesanals, amb parades sense ordre ni control. Per aquest motiu considerem que si el mercat no s’adapta a les condicions amb les quals va ser autoritzat s’elimini i la plaça sigui per a activitats infantils i lúdiques.

Com es pot constatar cada divendres, aquest mercat no té res de productes artesanals ni, encara menys, aporta valor afegit ni dignitat al barri, sinó més aviat tot el contrari. La repercussió més evident és que l’autèntic equipament, que és el mercat municipal, cada any té menys parades obertes i després de diferents inversions cada dia va a menys, per les apostes cap a la precarietat i no cap a l’excel·lència.

6. Eliminació de l’aparcament a la vorera de Berenguer de Palou, entre Clara Zetkin i Ferran Torner L’espai del carrer de Berenguer de Palou comprès entre Clara Zetkin i Ferran Torner s’ha convertit en un aparcament, incloent-hi l’espai entre els arbres centenaris d’aquest carrer. Ja que aquest espai és el que dóna continuïtat a la vorera del costat mar de l’esmentat carrer, considerem que s’ha d’eliminar aquesta filera d’aparcament i deixar l’espai Voreres amb permís per aparcar.

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 5

exclusivament per a pas de vianants, i volem que sigui una realitat en el temps més breu possible. La imatge demostra que les autoritats municipals continuen pensant més en les solucions per als cotxes que per als veïns del mateix carrer.

7. Projectes de millora pendents dels carrers del barri

Imatges de les voreres del carrer Cortit, en les quals el pas de les persones amb carros de compra o cotxes de criatures continua sent complicat.

L’adequació dels carrers del barri per convertir-los en carrers de prioritat invertida és una prioritat per als veïns de la Sagrera.

Així en aquest punt podem exposar: · Cortit: posar el carrer en plataforma única i eliminació del fitons que no permeten als veïns passar per la vorera. · Cienfuegos: ampliació de les voreres. · Juan de Garay: ampliació de voreres i sanejament del arbres existents. · Felip II: ampliació de les voreres del costat Besòs, des de Gran de la Sagrera fins a Concepción Arenal, dotant a aquesta vorera de parterres i arbrat, tal com està configurada la part d’aquest carrer en el tram de Congrés-Indians. · Carrer de les Açores: posar el carrer en plataforma única.

8. Recuperació per a les persones de l’espai de la cruïlla formada per la confluència dels carrers Ciutat d’Elx, Indústria i Costa Rica.

L’espai que configura la cruïlla dels carrers Ciutat d’Elx, Indústria i Costa Rica ha d’estar a disposició dels ciutadans i no ha de servir per apilar cotxes. Per aquest motiu demanem la redacció d’un projecte per poder aprofitar aquest espai, principalment com a espai infantil, tenint en compte que té al seu davant l’escola bressol Icària.

El gran espai que conforma aquesta cruïlla, i que ara permet un desgavell de cotxes aparcat de qualsevol manera, pot permetre la construcció d’un espai verd urbà que dignifiqui aquest espai del barri i que serveixi de complement infantil a l’escola bressol.

9. Reparació de la pista del Parc de la Pegaso La pista esportiva del parc de la Pegaso té punts molt afectats per alguns arbres, els quals comporten un gran perill per als infants que en fan ús. Considerem que s’ha de fer el tractament dels arbres que fan malbé la pista i restaurar-la el més aviat possible.

Les imatges mostren dos aspectes de la pista esportiva del parc de la Pegaso. Les arrels de l’arbre tenen aixecada una part de la pista i les tanques de separació presenten una manca total de manteniment, la qual cosa posa en perill la utilització de la pista.

6 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

10. Remodelació del carrer Pegàs El carrer Pegàs és el carrer que permet arribar a un gran nombre de veïns del barri al parc de la Pegaso, el parc del barri, i a d’altres equipaments, motiu més que suficient pel qual ja fa temps que hauria d’haver tingut un tractament especial per facilitar i garantir la comunicació amb el parc i afavorir el comerç d’aquest carrer. Per aquest motiu considerem que l’actuació llargament demanada d’ampliació de voreres, en especial de la banda on hi ha porteries i botigues, ha de ser una prioritat en les obres a executar en el barri en aquesta legislatura.

Imatges de l’estat actual del carrer Pegàs, en el qual es posa de manifest la manca d’ordenació de la calçada i la vorera. Aquesta manca d’ordenació racional permet que els cotxes puguin fer un ús intensiu del carrer i els vianants, que haurien de tenir una via còmoda d’accés al parc, tenen un pas restringit.

11. Adequació del carrer Antonio Ricardos El carrer Antonio Ricardos, en la confluència amb el carrer Portugal, té un edifici que impedeix l’ampliació viària d’aquest carrer. Ja que aquest edifici pot mantenir-se en aquesta situació durant molts anys, considerem que el carrer s’ha d’adequar entre el carrer de les Antilles i el del Pacífic, centrant el carrer, ampliant les voreres i equipant-les amb arbrat i mobiliari adient.

Ordenació actual del carrer Antonio Ricardos

12. Construcció de la nova Caserna de la Guàrdia Urbana La Guàrdia Urbana del Districte es va instal·lar de forma provisional en un dels espais d’equipaments del barri, tot a l’espera que es construís una nova caserna. Com que l’espai on és previst construir l’esmentada caserna ja fa molts anys que és de titularitat municipal i la seva construcció només depèn de la decisió política de portar-lo cap endavant, demanem que es realitzi el projecte corresponent i s’executi l’esmentada caserna, per tal de millorar les condicions dels mateixos guàrdies i així alliberar l’espai del parc de la Pegaso per a equipament social per al barri.

AVV de la Sagrera

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 7

Avinguda Meridiana,

via de connexió Si alguna cosa és la Meridiana per a tots el barcelonins, i per a totes les persones que per aquesta via accedeixen a la ciutat, és connexió.

Connexió sí, però amb Barcelona, com si Barcelona continués sent aquell nucli urbà envoltat per unes muralles, avui imaginàries, però que sembla que no s’esborren de la memòria col·lectiva. Sobretot la dels governants que, incloent-hi el període que ja considerem democràtic i fins a aquesta legislatura, han continuat ordenant i manant a aquells a qui ja ho feien dins de les muralles, i pràcticament amb el mateix mirament. Una cosa és Barcelona i altra molt diferent, els barris que l’envolten.

Els barris que envolten la Meridiana, i que han anat creixent amb la desaparició progressiva del primer cinturó industrial d’aquella ciutat tan industrial en aquells moments, ja fa molts anys que també demanen la seva connexió; però una connexió no amb la gran ciutat, que ja sabem com fer-ho, sinó una connexió entre els seus veïns, els seus comerços, els seus equipaments, (encara que sempre pocs equipaments)... És a dir, una connectivitat que és molt més que camins o carrers que permetin anar d’un lloc a un altre amb més o menys voltes, sinó que són espais, enllaços, que permetin a les persones relacionar-se entre elles i amb els espais públics.

En definitiva, conviure, crear i fomentar llaços que fan créixer la societat i els pobles.

Avui, que l’Ajuntament ja ha començat els treballs per trobar una solució als nombrosos problemes que aquesta via de comunicació comporta per a tots nosaltres, és imprescindible que aquesta deixi de

8 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

ser via de connexió i es converteixi en la via de la connectivitat. Cal que l’avinguda Meridiana sigui un espai de trobada, en lloc de ser únicament de pas; que sigui una via que permeti la mobilitat de cotxes, motos i bicicletes amb convivència amb els ciutadans; que deixi de ser un espai gris i passi a ser un espai verd i lluminós; que tingui com a prioritat la mobilitat del transport públic; que tingui les condicions per convertir-se en un eix comercial; però, essencialment, que sigui la via per a les persones i que el criteri dominant sigui el d’un projecte de futur.

Durant els primers mesos del proper any, tots el barcelonins tindrem l’oportunitat de poder aportar la nostra idea sobre com creiem que pot ser el millor futur d’aquest via, d’aquest espai comú dels veïns de la Sagrera, el qual ens ha dividit més que unit.

Com a barri més afectat per aquesta via d’accés al centre de la ciutat, també som dels més coneixedors dels problemes i patiments que impliquen les vies concebudes sense tenir en compte les persones. És per aquest motiu que som els primers que hem de donar a conèixer tant les nostres experiències com els nostres desitjos.

Des de l’Associació de veïns volem posar tota la documentació i tot el procés en coneixement de tots els veïns i totes les entitats, amb l’únic objectiu que tots puguem contribuir a un millor futur per al nostre barri.

Oleguer Méndez

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 9

Notícies del barri · Breus Pilar de l’Aigua de la Sagrera

FÒRUM VEÏNAL

S’ha trobat un tram del Rec Comtal, tal com era previst. S’han dut a terme els estudis pertinents per part de Patrimoni, i de moment s’identificarà i protegirà. A causa que la plantació dels nous arbres previstos coincideix amb els murs del Rec, aquests arbres no es podran posar i es mirarà de conservar els existents. La previsió de l’acabament de les obres continua sent per a finals de desembre.

Es demana: que es presenti un nou plànol de com quedarà la urbanització definitiva amb els canvis obligats pel traçat del Rec; que es faci una senyalització especifica; que quedi identificat, i a poder ser visible, el Rec en aquest punt, i que sigui part de la recuperació de la memòria històrica del barri; que es retiri l’arbre que hi ha davant del pilar; que es protegeixi la part inferior del pilar amb un vernís adient; que es torni a col·locar la placa del terra que tenia el pilar; i què hi ha dels llums previstos.

Contestació: que en el moment que estigui el plànol es farà arribar a l’Associació; que la senyalització i el que es farà encara s’està estudiant; que la protecció de la part inferior del pilar s’adirà al que diguin els tècnics de patrimoni; que la placa del terra es tornarà a posar; i que els llums per il·luminar el pilar estan previstos i es col·locaran.

Els passats 30 i 31 d’octubre, la FAVB va organitzar un Fòrum Veïnal als locals de Can Batlló, amb l’objectiu de posar en comú diferents aspectes de la ciutat, articulats en tres eixos: d’on venim, com estem i cap a on anem. L’acte inaugural va ser a càrrec de Jordi Borja amb una conferència sobre l’evolució històrica de l’urbanisme a Barcelona. Es va continuar per l’exposició del diferents treballs duts a terme per diferents entitats de la ciutat, per tal de posar de relleu que, amb treballs en conjunt de diferents entitats, es poden posar molts punts en comú i trobar una millor manera d’abordar-los. Els treballs exposats van ser: Els barris de les muntanyes de Collserola, El front marítim, Congrés del transport públic, La ciutat oblidada i Els barris de l’entorn de Montjuïc. El segon dia es van realitzar els següents tallers: Ciutat metropolitana, Espai urbà i reindustrialització, Espai públic i equipaments, Justícia de l’espai a la ciutat, Urbanisme com a dinamització de barris i Habitatge i política del sòl. Amb els resultats dels tallers es redactaran unes conclusions, les quals encara no hem pogut consultar.

Els dimecres, de 18:00 a 20:30 h., la consellera de barri Elvira Juncosa atén els veïns i veïnes de la Sagrera que tinguin consultes o propostes al Centre Cívic de la Sagrera - “La Barraca.”

Endrina - desde 1975 -

donem color al barri flors · flowers · flores Hondures 72 / Ptge. Coello 08027 BCN · Tel. 652 476 177 genarozamora7@gmail.com M

10 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

Sagrera L1 · L5 · L9 · L10

Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h Dissabtes de 9h a 14h

La Sagrera, terra d’acollida Fins i tot, en festa major Els veïns de la Sagrera coneixem molt bé la infinitat d’exemples d’entitats que, provinents dels barris veïns, hem acollit i estem acollint generosament a casa nostra, és un dir, vull dir al nostre barri.

Entitats procedents del Congrés, del barri dels Indians i, properament, tal com ja està anunciat, del mateix barri de Sant Andreu de Palomar.

Però ja fa uns quants anys que la nostra Comissió de Festes, com no podia ser d’una altra manera, acull un acte de Festa Major pròpiament andreuenc: LA CURSA INFANTIL DE SANT ANDREU. L’entitat organitzadora, l’ESPORT CICLISTA SANT ANDREU, no podria ser més andreuenca. Fundada fa més de 30 anys, sota la presidència d’honor de l’il·lustre veí de Sant Andreu, Marià Cañardo, té la seu social en el mateix Centre Cívic de Sant Andreu.

En els seus orígens va organitzar activitats en el marc de la Festa Major del seu barri: Cercaviles ciclistes, Proves ciclistes socials, etc., com és el més natural en una entitat de la seva naturalesa.

Desconec (i no em treu la son) quan i per què va deixar d’organitzar-hi activitats, ni si aquest fet té alguna relació amb l’aparició en l’escenari associatiu andreuenc d’una altra entitat ciclista (Grup Esportiu ALCOR Competició); tant és, no importa. Però el fet és que ara fa deu anys, en el 2005, van tenir la brillant iniciativa d’utilitzar el Parc de la Pegaso per organitzar-hi una cursa ciclista infantil de bicicletes tot terreny. Una idea

L’ AVV de La Sagrera a les Xarxes Socials www.avvlasagrera.com avv.lasagrera@gmail.com www.facebook.com/associacio.veins.veines.la.sagrera @avvlasagrera

fantàstica! Impecable per tot el que implica: promoció de l’esport entre els més joves, zero desplaçaments i amb tota la seguretat. I ho van fer ells solets, sense el marc i el recolzament de cap Festa Major. Tres anys més tard repetien l’experiència, no ho van poder fer abans per les eternes obres a la Sagrera, en aquest cas les del Parc, que ja no ens en recordàvem, eh!

Per on anàvem...? Ah sí!, van organitzar la 2a edició de la cursa, però amb la bona pensada de comptar amb la col·laboració de la Comissió de Festes de la Sagrera, que amablement va acollir l’acte com a propi, tot un exemple de generositat i proïsme, que els honra com a sagrerencs de pro que són.

I enguany la 9a edició..., ja comença a fer pòsit.

No desitjo que l’entitat organitzadora deixi de ser andreuenca, Déu em lliuri de pensar una cosa així, però el barri agrairia que en la 10a edició, anomenessin el seu acte, en el marc de la Festa Major de la Sagrera, com a CURSA INFANTIL EN BTT. Així de senzill, tal com figura en el programa oficial de la Comissió de Festes, sense necessitat d’encomanar-se a cap apòstol, que en les dates que es fa no toca. Seria tot un detall per la seva part.

Gràcies Esport Ciclista Sant Andreu per enriquir la nostra Festa Major amb un acte tan engrescador.

Per molts anys!

SEID (Sagrerenc Esportista i Divertit)

Jose Antonio Melero López

NOU SERVEI JURÍDIC

Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta.

La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns.

Dia: segon dilluns de cada mes.

Horari: de 18 a 20h.

Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dilluns, dimecres o divendres de 18 a 21h.)

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 11

A la Meridiana no li volen història Després d’anys en què molts editors em llençaven pel cap la proposta de fer una història de l’Avinguda Meridiana, el passat passes mes d’agost semblava una bogeria el munt de periodistes que trucaven i que volien que els acompanyéssim per la Meridiana; fins i tot El Periódico em va encarregar un article de set pàgines.

La Diada Nacional de Catalunya a la Meridiana els havia fet descobrir l’Avinguda, una sort de “La Meridiana existeix” o “Ja som al mapa”.

Via de tren que al començament segueix, uns minuts a l’est, l’eix del meridià de Greenwinch, fou coberta pel Pla d’Enllaços Ferroviaris de la Generalitat de 1932, el qual no es completà en Sant Andreu fins després de la Guerra, i que fins als anys seixanta no arribà fora terme. Es convertí en una via ràpida el juny de 1967 i, més encara, quan es va inaugurar l’autopista el 1969. Fou llavors quan unes tanques partiren la Sagrera en dos, i un pont a Navas, el semàfor de Felip II, un pas subterrani a l’alçada de Cardenal Tedeschini i el semàfor del carrer Escòcia eren els únics punts per on creuar l’avinguda.

La suposada “pacificació” a la Sagrera va arribar amb l’alcalde Clos. Deu anys després de caure el mur de Berlín queia el de la Sagrera, i la Meridiana es transformava en un boulevard. D’aquí a ser una pacífica avinguda respecte al trànsit encara hi ha un abisme que les Rondes no han pogut resoldre.

30

12 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

El passat Onze de Setembre em vaig entretenir, al final de la diada, a preguntar als qui anaven pujant als autocars que els recollien si coneixien el barri: ningú no havia vingut mai a la Sagrera. I de la Meridiana, llevat d’algun que, casualment, havia anat a comprar a uns grans magatzems, sols tenien la imatge dels edificis pantalla; edificis que entre 1960 i 1964, van alçar Antoni de Moragas i Francesc Riba, o el de Martorell, Buigas i McKay, o les modernes torres de CEVASA alçades el 1974 per Germà Vidal i José A Pazos, pensant que, al darrera, la vida continuava amb edificis d’aquella alçada gegantina.

Portal de Barcelona, traçada amb amplada visionària, és molt més que una avinguda. La Meridiana, avui, és la primera estació d’autobusos, en nombre de passatgers, de la ciutat de Barcelona. Les escasses xifres que embarquen a la tercermundista estació d’autobusos de Sants, o a la mitjanament digna del Nord, són ridícules comparades als milers de passatgers que cada dia –més de 50.000– arriben en autobús a la Sagrera. A la parada d’arribada que hi ha a tocar del metro no hi ha més que una simple marquesina de TMB amb un seient per a tres persones, incapaç de fer de recer de la pluja, el vent o el fred; o a la parada de sortida només tres simples marquesines... No és el tercer món, és a la Meridiana.

Joan Pallarès-Personat

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 13

cròniques negres

LA SAGRERA, CRÒNICA NEGRA

Un bombardeig sagnant l’any 1937 A la tardor del 1937 els bombardeigs eren ja una temença habitual a la Barcelona de la guerra. El diumenge 3 d’octubre es van conjuminar, com a genets de l’Apocalipsi, una tempesta impressionant i les sirenes que anunciaven un atac imminent.

La Vanguardia relatava que “el temporal de la ciudad revistió carácter de importancia, que vinieron a hacer más lúgubre todavía el bombardeo de los facciosos y el apagón del alumbrado público impuesto por necesarias medidas de prudencia”.

“Aquella tarda, del cinema estant, els espectadors van veure el senyals, les tres apagades de llum que tantes vegades s’havien assajat i que avisaven del perill imminent de bombardeig. L’acomodador va convidar a tothom a sortir en calma (...). Més de 30 persones van aixoplugar-se en aquell túnel del metro, just on va anar a parar tota l’aigua de la riera d’Horta que baixava desbocada. Aquell cinema es deia Meridiana...” (Pujadó, 1998). Aquests records d’un jove que va córrer a veure què es podia fer per la gent ofegada en aquella trampa mortal confonen dues coses: el túnel en construcció era del tren i no del metro, i segurament venien del Cinema Imperial i no del Meridiana, que es trobava força lluny, cap al Clot.

Les informacions sobre el nombre de morts van ser escadusseres. De les notes de premsa es dedueix que, com a mínim, van trobar-hi 13 cadàvers, el darrer dels quals el d’un nen de nou anys, Josep Orihuela Pascual, descobert el 22 d’octubre, dinou dies després de la tragèdia.

El Sr. Sebastià Martínez Clavería, que lamentablement ja no està entre nosaltres, durant la Guerra Civil vivia a la Sagrera, i aquell 3 d’octubre estava veient una pel·lícula a “La Barraca”, el cinema del barri, situat a on ara hi és el Centre Cívic, i fa uns anys que ens va transmetre el seu testimoni. No recorda el film que hi projectaven, però té molt clara la memòria d’aquell diumenge.

Ens va explicar que varen sonar les sirenes d’alarma, desgraciadament freqüents, mentre eren a

14 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

Un bombardeig a Barcelona l’any 1938. Foto Viquipèdia.

la sala, i els van portar cap al refugi del carrer Martí Molins, que tenia una entrada pel carrer Vallès i Ribot, gairebé fent-hi cantonada. No recorda l’hora, però no devia de ser molt tard, tot i que ja era fosc, doncs la tardor feia uns dies que havia arribat.

Estava núvol i començava a ploure. Una pluja que més tard es convertiria en un aiguat mortal.

Lamentablement el senyor Sebastià ja estava habituat a aquelles situacions, i demostrà la seva experiència dient-nos que les bombes d’aquell diumenge no venien de l’aviació, sinó des del mar.

El soroll que feien els projectils permetia identificar la seva procedència per a oïdes experimentades com la seva. Hem contrastat la seva informació amb documentació sobre els bombardejos sobre Barcelona i, efectivament, els d’aquell dia eren obusos, probablement procedents del creuer “Baleares”, amb base a Palma de Mallorca, que castigava sovint la ciutat des de les costes barcelonines.

Al voltant de les 9 del vespre va cessar l’atac i els van deixar sortir del refugi. Al senyor Sebastià tot li va semblar tranquil, i no tenien cap notícia de la desgràcia que havia passat a pocs metres d’ells, més o menys on ara es creuen la Meridiana i el carrer Antilles.

Al dia següent, dilluns, va córrer la notícia: una mortaldat a les obres del túnel del tren que s’estaven fent a l’actual avinguda Meridiana. El diluvi que havia caigut mentre la gent era al refugi, va inundar les excavacions on hi eren els refugiats del bombardeig. L’entrada a aquestes consistia en una simple rampa de terra per on entraven i sortien les màquines i camions per a extreure la terra. Aquell desnivell va provocar que l’aigua de la pluja entrés com una riuada, i que el fangueig del pendent el convertís en una trampa mortal, ja que gairebé el va fer impracticable.

Joan Gironès Pau Centre de Documentació de la Sagrera

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 15

FESTA MAJOR

DE LA SAGRERA

Ja s’ha acabat la Festa Major d’aquest 2015! Han estat onze dies d’activitats de tots colors i estils, d’activitats per a grans i petits; onze dies en els quals hem pogut gaudir del nostre barri, dels nostres carrers; en què hem tingut balls, cercaviles, gegants, castells, documentals, xerrades, concerts, espectacles infantils i, fins i tot, la primera flashmob de la Sagrera.

També s’ha celebrat la 38a cursa de la Sagrera, amb una participació de més de 1.500 atletes, entre adults i mainada, gràcies als pares i mares de les escoles El Sagrer i Pegaso, la col·laboració dels

16 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

quals ha fet que un any més tot hagi sortit rodó.

Per cert, com aquests darrers anys, una part de les inscripcions dels participants, que aquest any serà d’uns 1600 €, va destinada a la Marató de TV3, enguany dedicada a la diabetis i l’obesitat.

Totes aquestes activitats s’han pogut dur a terme gràcies a l’esforç de moltes persones i a l’important ajut que rebem de botigues i comerços del barri, i del Districte que, amb el seu suport tant a nivell econòmic com d’infraestructures, ens ha permet gaudir de la nostra Festa Major i un any més hem aconseguit que totes les activitats hagin estat gratuïtes. I també agrair especialment al Centre Cívic de la Sagrera la col·laboració rebuda, tant amb el material deixat com amb el suport humà aportat per part dels seus gestors. És cert que han hagut petits problemes, sobretot en aquells actes en els quals, per temes d’aforament, no tothom va poder gaudir de l’activitat escollida. Per desgràcia, el nostre barri encara té mancança d’aquells espais públics que ens mereixem, però creiem que anem pel bon camí; de moment hem aconseguit poder disposar, per segon any, de l’envelat, del qual esperem poder gaudir-ne mooolts anys.

La Festa Major d’aquest any 2015 s’ha acabat, però ja ens hem posat a treballar per preparar la Festa Major del 2016, sense oblidar que abans arribaran més ocasions per trobar-nos amb els nostres veïns i veïnes i poder tornar a fruir del nostre barri (Cavalcada de Reis, Carnaval, Festes de Primavera...).

I ja, per acabar, volem tornar a donar-vos les gràcies a tots vosaltres, ja que sense la vostra ajuda no seríem capaços de tirar endavant .

Moltes gràcies a tots i totes, i fins a l’any que ve.

Comissió de Festes de la Sagrera

Arrenca el procés per pacificar la Meridiana El 19 de novembre es va reunir la taula de participació de la Meridiana amb la presència d’AVV, entitats, govern i grups municipals.

El passat 19 de novembre es va reunir per primer cop la taula de participació de la Meridiana amb la participació dels veïns i veïnes dels barris de l’entorn, dels districtes de Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí, entre ells l’AVV de la Sagrera, i on també vam participar els responsables polítics del Govern de la ciutat i els altres grups municipals, juntament amb entitats del món de la mobilitat sostenible. L’objectiu de la taula és ser l’espai on tots aquests agents puguin compartir el projecte per a la pacificació de l’Avinguda Meridiana.

L’inici d’aquest procés s’havia aprovat prèviament amb una amplíssima majoria dels grups municipals presents a l’Ajuntament, demostrant el consens que aquest projecte té ara mateix a nivell de ciutat.

A la reunió es van posar sobre la taula, de nou, les velles demandes treballades durant tants anys per les entitats veïnals, sobre una avinguda que divideix els barris i que, tot i la millora experimentada en les darreres dècades, encara s’assembla més a una autopista urbana que a un carrer més de la nostra ciutat: a la Meridiana li falta verd, bicicletes, espai per al transport públic i temps per travessar els semàfors, i li sobra soroll i contaminació.

diversos, amb usos per a vianants molt diferents, on és molt necessari treballar la connectivitat transversal. Les vies d’aquesta amplada i volum de circulació constitueixen una barrera entre una i altra banda, i és difícil que els barris que les envolten estiguin ben connectats. Des de l’època dels ponts i el pas subterrani els veïns i veïnes de l’entorn som molt conscients d’aquesta realitat.

A l’entorn de la Meridiana s’han realitzat diverses diagnosis, analitzant els hàbits de comportament i quins són els principals problemes que perceben les persones que utilitzen aquesta via. Tots som conscients que cal avançar cap a un model de ciutat més humana, on les necessitats de mobilitat de tothom, en tots els modes de transport possibles, es puguin compatibilitzar amb un espai públic que estigui de manera preferent al servei del benestar dels veïns i veïnes. I això és el que cal concretar a la Meridiana els propers anys: quines són les necessitats dels vianants?, com volem que hi circulin els cotxes?, quin transport públic necessitem?, com han de passar les bicicletes?, com es podran moure les persones amb discapacitat?, quins espais d’estada definirem?

Ara tenim tot de cara: voluntat política, pressió veïnal, discurs construït durant anys de reivindicacions i consens polític. Anem per feina!

Mercedes Vidal

L’avinguda, des del parc de la Trinitat fins a la Ciutadella, passa per barris i teixits urbans molt

Regidora de Mobilitat

Otilia Colom

Fes publicitat, Floristes Mn. J. Juliana, 45 08027 BCN. La Sagrera Tel. 93 3493816 otilia@florscolom.com

Sensibilització (3-6 anys) Llenguatge Musical, Harmonia Combo, Informàtica musical Tots els instruments: vent, corda, percussió, cant, ...

C/ MONLAU, 54 08027 BCN Tel. : 934 081 835 C/ GRAN DE ST. ANDREU, 132 Tel.: 932 743 501 www.bcnfusio.com

CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05

fes barri

637 901 879

armeriapujol@gmail.com

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 17

Manifest de la Festa de la Solidaritat

Sant Andreu 2015

L’ Arnau Reynals i en Germinal Font, dos alumnes de l’Institut Joan Fuster, van participar en l‘elaboració d’un manifest encapçalat amb el lema CUINEM LA SOLIDARITAT! i la seva posterior lectura a la Plaça Orfila el passat 7 de novembre dins de la Festa de la Solidaritat que organitza el districte de Sant Andreu, amb col·laboració de les entitats del Consell de Solidaritat i Cooperació Internacional (activitats com la Cercavila, Pintura de davantals solidaris, tastets solidaris de Cuines del món i la recollida d’aliments per part del Rebost d’Aliments de Sant Andreu).

Aquest va ser l’acte central de la Tardor Solidària que es va iniciar el 23 d’octubre, amb la Fira d’Economia Social i Solidària, i s’acabarà el 20 de desembre, amb la Marató de TV3.

Cuinem la solidaritat!

Article 22. Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.”

Article 13. Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.”

Això vol dir que el dret de tota persona a viure allà on vulgui o pugui està emparat per la Declaració universal dels drets humans i pels organismes internacionals, tant si és per fugir de la guerra, de la fam o de la persecució, com pel simple desig de conèixer món.

Ja fa anys que els qui s’escapen de la guerra o de la pobresa s’ofeguen al Mediterrani intentant arribar a Europa. Darrerament és més coneguda la situació de Síria, on la població civil és la principal víctima del conflicte, però no és l’única: cal citar també l’afganesa, la subsahariana i la nord-africana, i recordar que pobles com el palestí, el saharaui o el kurd porten molts anys en situació de refugiats.

També, des de fa molt de temps, entitats, moviments socials i organitzacions de solidaritat internacional denuncien les polítiques migratòries i d’asil dels estats europeus, que no permeten la lliure circulació de les persones no comunitàries i han creat el que es coneix com l’“Europa fortalesa”. També denuncien les actituds i les polítiques de persecució i d’estigmatització de les persones emigrants.

Recordem, per exemple, els moviments de denúncia dels CIEs (Centre d’Internament d’Estrangers).

18 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

Tot i així, l’origen de la crisi actual dels qui busquen refugi a Europa cal cercar-la en el conflicte que des de fa gairebé 5 anys pateix el poble sirià. El que va començar com una revolta ciutadana, pacífica, per exigir democràcia i justícia social a causa de la repressió del règim d’Al-Assad ha acabat convertint-se en una guerra on diverses potències dirimeixen sobre sòl sirià la lluita pels seus interessos i per l’hegemonia a la regió. Cal recordar que, segons l’Observatori sirià dels drets humans, Amnistia Internacional i Human Rights Watch, aquest conflicte ja ha fet més de 250.000 morts, més de 200.000 desapareguts, milers de presos i 11 milions de desplaçats (7 milions en territori sirià i 4 milions en els països del voltant: Turquia, Líban, Jordània i Iraq).

La dinàmica bel·licista, la repressió del règim i la confrontació armada fa invisible la lluita i la resistència pacífica de gran part de la població siriana que, com nosaltres, només aspira a viure en llibertat i dignitat. I són aquestes mateixes persones les que es llancen als braços d’Europa per buscarhi refugi i seguretat, i un lloc per viure en pau.

Nosaltres no els podem girar l’esquena.

Festa de la Solidaritat, districte de Sant Andreu, 7 de novembre de 2015

La Sagrera segueix amb l’Aitor

Com escrivíem en l’anterior número d’aquesta revista, la campanya a favor de l’Aitor ha estat un èxit en tots els objectius perseguits: s’ha aconseguit fer una gran difusió del cas, de tal manera que a partir d’ara, quan es proposin noves accions al voltant de l’Aitor, la majoria de gent sabrà de què es tracta; s’ha sensibilitzat que l’únic camí per saber més d’aquesta malaltia tan minoritària és la investigació; i finalment s’ha aconseguit una xifra important de diners, al voltant dels 13.000 euros, en el conjunt d’actes i iniciatives empresos, que han estat immediatament posats a disposició de l’Associació “Miradas que hablan”, que té com a promotors i entusiastes impulsors l’Ana i en Jose, els pares de l’Aitor, i que van destinats als fons necessaris per a la recerca.

Però, com molt bé ells han explicat, el cost perquè la investigació iniciada en aquest any 2015 continuï

en el 2016 és molt alt, i encara queda una part important a cobrir, així que cal seguir donant -los suport en les activitats que impulsa la seva associació. Al mateix temps, cadascuna de les entitats del barri hem de tenir-los presents i, o bé organitzar activitats especifiques o bé aprofitar-ne les habituals per seguir recollint fons. En aquest sentit, i agafant la iniciativa de l’Acadèmia de ball Feel & Dance establerta al nostre barri, es podrien posar guardioles amb un petit cartell explicatiu al costat a moltes seus d’entitats, equipaments i comerços, com a una forma permanent que faciliti fer arribar l’ajut de veïnes i veïns.

Tornant a la campanya de la Sagrera amb l’Aitor, hi ha la voluntat, per part de les entitats que hi han participat, d’organitzar una segona edició cap a l’octubre del 2016. Creiem que amb més temps de preparació i amb l’experiència acumulada, cosa que permetrà millorar alguns aspectes i engrandir encara més l’espectre de col·laboradors, es poden tornar a obtenir uns molt bons resultats.

Finalment, i no com a conclusió menor, aquesta campanya ha posat de manifest que davant d’una causa per la qual val la pena treballar les entitats de la Sagrera tenen la capacitat d’ajuntar-se, de treballar colze a colze, d’organitzar el que calgui i de ferho amb dignitat i qualitat. Per tant, i com a efecte complementari de la campanya, també cal valorar, en allò que suposa, aquest pas endavant del seu teixit associatiu.

QUIM TERRÉ

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 19

Oficis i perfils

professionals Oficis: un projecte per apropar les professions als joves a través de càpsules audiovisuals. En elles, professionals de prestigi ens expliquen el seu recorregut vital amb l’objectiu de despertar inquietuds professionals i personals entre els joves.

La majoria dels joves tenen clar els itineraris acadèmics i les sortides professionals, però conèixer els oficis per dins ja és una altra cosa. Hi ha molts estudiants que escullen un recorregut acadèmic (cicle formatiu, carrera universitària, etc.), però moltes vegades deixen la carrera o el cicle en comprovar que la carrera, i posterior feina, no van en relació a les seves inquietuds professionals i personals.

Per aquest motiu, des del projecte audiovisual es va creure convenient crear una sèrie de reportatges que convidessin a reflexionar sobre alguns perfils professionals, i fer-ho amb personatges, més o menys coneguts, també ajudava a desmitificar l’èxit i a reflexionar sobre la importància de descobrir les vocacions de cada persona.

L’objectiu d’aquestes càpsules és ser un recurs educatiu que s’ofereixi gratuïtament a centres educatius, entitats juvenils..., a través de cinefòrums, presentacions i /o xerrades.

Fins al moment, els oficis treballats a través d’una entrevista i un dia de seguiment han estat: • Pastisser, a través del personatge de Sr. Christian Escribà.

• Regidor televisiu, a través de l’Alex Baldomà.

• Actor, a través del Ferran Carvajal.

• Esportista-entrenador, a través del Gervasio Deferr.

En l’entrevista esbrinem com se’ls va despertar la inquietud envers el seu ofici, com la van canalitzar,

20 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

com van ser els inicis i l’evolució professional i personal, com és un dia de feina per a ells i elles actualment..., entre d’altres temes.

Paral·lelament, i amb els mateixos personatges, hem creat el contingut perfils.

Mitjançant una entrevista fresca i divertida coneixem la persona preguntant com és per a ells i elles un dia perfecte, un viatge que els agradaria fer, un moment important en la seva vida, quina música els agrada, etc.

Ara mateix estem treballant altres reportatges i perfils que ben aviat podreu veure, amb la Laia Ortiz (política), la Lídia Pujol (músic, cantant) i la Judith Armstrong (investigadora mèdica de l’Hospital Sant Joan de Déu).

En aquests links podeu veure els reportatges i perfils: Oficis: http://espaijovegarcilaso.org/oficis/ Perfils: http://espaijovegarcilaso.org/projecteaudiovisual-2/perfils/ Aquests continguts els realitza el referent del projecte audiovisual, juntament amb estudiants en pràctiques de l’INS Mare de Déu de la Mercè i voluntaris que, desinteressadament, col·laboren en el projecte audiovisual de l’Espai Jove Garcilaso creant continguts periodístics amb rerefons social i pedagògic.

Si voleu veure altres continguts realitzats ho podeu fer entrant en: Canal Vimeo Espai Jove Garcilaso: https://vimeo.com/user7116859 Site Web: www.espaijovegarcilaso.org

Toni Gassó

El Mercat de Felip II

Foto: Xavier Basiana

El divendres no tanquem al migdia Prova el nostre servei a domicili Vine a veure les ofertes de dijous Ara obrim els dimarts a la tarda de 17 a 20 h

www.mercatfelipsegon.com

ESPECIAL 25è ANIVERSARI DESCOMPTE 15% EN CERTIFICAT MÈDIC PRESENTANT AQUEST ANUNCI

OBERT ELS DIMECRES ININTERROMPUDAMENT DE 10h a 20h.

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 21

El TTIP, un atemptat a la nostra sobirania El TTIP és un tractat de comerç internacional l’objectiu del qual és augmentar les relacions comercials i les inversions entre la UE i els EUA a través de la reducció de les barreres al comerç no aranzelàries que regulen les importacions en cada país. Aquest tractat regularà normes de seguretat alimentaria, de salut, mediambientals, medicaments, etc. que actualment són molt més estrictes a la UE que als EUA. En última instancia l’objectiu del tractat és rebaixar o eliminar les normatives en la comercialització. L’acord podria devastar els serveis públics de tots els estats membres de la UE començant per l’educació i la salut.

Contràriament, els defensors diuen que el TTIP millorarà el creixement econòmic i el benestar social. Aquestes prediccions es basen en models que han demostrat ser ineficients. Els precedents acords de lliure comerç entre els EUA, Canadà i Mèxic demostren com aquests tractats afecten negativament l’ocupació i augmenten les desigualtats. Realment aquestes mesures tenen uns objectius amagats, pretenen l’afavoriment de les grans multinacionals del capital industrial i financer.

Per altra banda, els sectors productius de les economies menys desenvolupades es veuran afectats negativament. Aquest tipus de tractats desequilibren les economies més febles augmentant l’atur i la concentració empresarial. El sud d’Europa s’enfrontarà a un augment bestial de la competència amb la incorporació al mercat de les grans i competitives empreses nord-americanes.

Les condicions de treball es veuran reduïdes ja que

els drets laborals nord-americans generalment són pitjors que els europeus. A més a més, l’agricultura europea es veurà molt afectada ja que no podrà competir amb les enormes finques americanes de cultius subvencionats. Això pot tenir conseqüències molt greus sobre unes economies que precisament necessiten iniciar un procés de reindustrialització propi i sostenible. Per altra banda, el TTIP també afectarà les famílies ja que s’introduiran aliments modificats genèticament i medicaments que fins ara la UE no havia permès ja que existia el risc que no fossin saludables.

Malgrat que s’han filtrat alguns dels punts més importants de l’acord, aquest tractat s’ha negociat absolutament a esquenes de la població. Un dels aspectes més importants del TTIP consisteix en la protecció de les empreses inversores a través de la creació de tribunals internacionals de caràcter privat. Aquests permetran als inversors demandar els estats si no els satisfà alguna de les seves decisions i requerir que canviïn la llei. Aquest tipus de tribunals fa temps que existeix en altres tractats i ja tenim experiències sobre sentències que obliguen els estats a indemnitzar empreses.

En conclusió, aquest tractat és un pas més en la progressiva globalització neoliberal que afebleix els nostres drets en favor de les grans corporacions internacionals i que ens ha dut fins a aquesta crisi en què vivim.

xavier marín

PERRUQUERIA

MAR-I-BEL

Tel. 93 352 29 63

Publicitat 637901879

C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona

Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840

22 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Delegació de Sant Andreu El Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, delegació de Sant Andreu, ocupa l’anomenat Antic Edifici d’Oficines del recinte de la Fabra i Coats, des del mes d’octubre.

S’hi poden fer cursos de català de tots els nivells, des de l’A1 fins al C2 del Marc europeu comú de referència de les llengües, en modalitat presencial i a distància; formació específica, com ara pràctica oral o escriptura creativa, entre altres, i càpsules de temes gramaticals, com per exemple la de pronoms febles.

A banda de l’ensenyament del català, el Centre duu a terme activitats per fer xarxa amb el territori i facilitar el coneixement i l’ús de la llengua catalana.

Entre les diverses institucions i entitats amb qui col·labora cal destacar el recent projecte iniciat amb l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Llotja.

Projecte amb l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Llotja El passat mes d’abril es va signar un conveni de col·laboració amb l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Llotja per fomentar l’ús de la llengua catalana.

En el marc d’aquest acord els alumnes de la Llotja il·lustraran una cinquantena de frases fetes que s’utilitzaran en un concurs previst per al mes de març de 2016 en col·laboració amb l’Eix Comercial de Sant Andreu.

El Voluntariat per la llengua Aquest programa va néixer l’any 2003 amb la voluntat de fomentar l’ús del català entre catalanoparlants i aprenents de la llengua. El voluntari el parla fluidament i l’aprenent en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. Si voleu apuntar-vos-hi, ho podeu fer a l’adreça www.vxl.cat o bé trucant al telèfon 932 740 356.

La nova delegació s’ha convertit en punt de trobada de les parelles lingüístiques.

Exposicions La sala, visible des de l’exterior, que manté el logo de l’antiga Fabra i Coats a la finestra, és un espai reservat per a exposicions i activitats puntuals.

Al desembre hi ha prevista una exposició de fotografies del recinte de l’antiga fàbrica a partir de fotografies cedides pels Amics de la Fabra i Coats. La mostra recollirà imatges d’abans i d’ara.

Entre els espais que es podran comparar amb les localitzacions actuals hi ha l’antiga casa bressol, l’economat, el camp d’esports i la piscina.

Una altra exposició que es podrà visitar el mes de desembre, concretament del 3 al 22, és “Vinyetes: història del còmic en català”, una mostra que explica la història del còmic, les principals escoles, els herois de tots els temps i les sèries més destacades al nostre país. L’horari de visita és de dilluns a divendres de 9 a 14 i dijous a la tarda de 16 a 20 h. També hi haurà la possibilitat de demanar una visita guiada al telèfon 932 740 356 o a l’adreça dinamitzacio.santandreu@ cpnl.cat. L’exposició està pensada per al públic adult, però també s’obrirà a les escoles i instituts.

Si voleu fer-nos arribar algun comentari o suggeriment, o si necessiteu més informació, podeu trucar al telèfon 932 740 356, entrar al blog http://blogs.cpnl.cat/santandreu/, enviar-nos un correu a santandreu@cpnl.cat o bé acostar-vos al local al carrer Sant Adrià, 20, de dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous a la tarda de 16 a 20 h.

Us hi esperem!

Judit Riart TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 23

Les pensions segons TV3

És TV3 la nostra televisió?

Comparteixo amb vosaltres un text de Lola Martos de la Marea de Pensionistes, provocat pel desastrós i interessat, que no pas interessant, especial de TV3 al “30 minuts” del dia 8/11/2015.

Els “mercats” estan aprofitant abans de les retallades que vindran després de les eleccions (20D), per a continuar sembrant la idea que la recuperació econòmica depèn dels treballadors i de les seves cotitzacions, i ningú menciona en cap moment que ens hem pagat per avançat la nostra pensió amb les nostres cotitzacions i els nostres impostos. Volen donar la imatge que som uns paràsits i ens hem de pagar una pensió privada per a compensar les retallades i arribar a final de mes.

El programa de TV3 estava sota la publicitat constant del BBVA, visible a peu de pantalla (una vergonya), a banda de la publicitat directa de les pensions privades i les diferents intervencions que el recolzaven.

Ens culpen de viure molts anys, i obliden les tasques que fem encara a la 3a edat, com a cangurs dels nostres néts, ajudant els fills amb les feines domèstiques i, fins i tot, donant suport econòmic o avalant la seva hipoteca. L’avi del programa no és, precisament, el representant de la gran majoria de les persones d’edat avançada.

Pel que fa a l’esperança de vida, no es va fer cap menció al fet que les persones de classe benestant són les que gaudeixen d’una vida més llarga, fins a 10 anys de diferència entre uns barris i altres de la

ciutat de Barcelona (veure l’estudi del 23/10/2015 http://m.ara.cat/societat/Mapes-interactius-salutBarcelona_0_1454254716.html?utm_medium) Tampoc es menciona en cap moment la incidència de la tecnologia que no rep pensió, ni aporta cotitzacions, ¿no seria just trobar una manera perquè tributi la tecnologia, ja que resta llocs de treball i aporta molts beneficis?

Per descomptat obvien la pèssima gestió que es fa i s’ha fet dels fons ja que en comptes de pagar pensions es rescaten els bancs i es premia els seus directius amb quantitats milionàries per unes pèssimes gestions (si no per corruptes); es paga el polèmic deute europeu generat pels bancs; es concedeixen bonificacions a empresaris que després acomiaden els treballadors, tanquen les empreses o fins i tot marxen a altres països amb menys o gens pressió fiscal, s’abaixen els impostos al capital…

En definitiva, es practica i recolza la corrupció en no lluitar de debò contra ella, i es fan servir les lleis, canviant-les per a “legalitzar” a gust i arribar als seus fins, i així continuar espoliant els fons (recordem que al 2012 hi havia superàvit en els fons destinats a pensions). ¿Heu pensat què passaria si plantegéssim que els militars, jutges, ministres, monarquia, etc., cobressin les pensions en funció de les cotitzacions dels treballadors? Les seves pagues estan garantides a través dels pressupostos generals de l’Estat, les nostres també ho estaven i s’ho han carregat amb lleis a la seva mida.

Publicitat 637901879

24 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

A més a més, proposen que el jovent marxi a Alemanya o a un altre país europeu, els quals són persones formades que necessitem per a treballar (recordeu com van quedar les zones de l’estat espanyol on el jovent va emigrar als anys 60-70).

Així ens trobarem aviat amb un país envellit, despoblat, més pobre cada vegada i sense futur.

Europa ens va dir qui havia de sembrar patates i produir llet, i en quina proporció; ara ens diu qui pot treballar i on. Però ens hem esforçat molt en formar i educar els nostres fills, i no podem deixar que Merkel decideixi també on treballaran, per a qui, on viuran i a quin país ajudaran a créixer, perquè al seu no poden treballar ni viure amb dignitat (ja que aquí no hi ha feina i/o la contractació és molt precària).

La solució no és fugir, és lluitar. Tenim prou intel·ligència per adonar-nos del que pretenen i no ho permetrem. Hem de donar la volta a aquest programa, i a d’altres que ens mostraran, amb els quals volen implantar aquestes idees.

He volgut respectar al màxim el text original. Es podia deixar en evidència la tendència del programa citant diferents passatges, tot i que és suficient ressaltar la presència permanent a peu d’imatge de la publicitat de l’entitat que, amb tota probabilitat, n’assumia el cost.

Tot això a la nostra TV, a TV3.

Vols aprendre a ballar sardanes?

Tots els dimecres 2015-16 de 20 h a 21.30 h de la tarda.

Aquest curset és gratuït i està pensat per a totes a les edats.

Pots venir sol o amb tota la família.

Lloc: Centre Cívic de La Sagrera c/ Martí Molins, 29 Inscripcions: AVV de la Sagrera c/ Martí Molins, 29

Organitzen:

Col·laboren: Districte de Sant Andreu

espai 30

la Sagrera

Antonio I. Alonso

El CNL de Barcelona, delegació de Sant Andreu es trasllada.

NOU EMPLAÇAMENT A PARTIR DEL 5 D’OCTUBRE: c. Sant Adrià, 20 (Recinte Fabra i Coats) Tel. 932 740 356 / santandreu@cpnl.cat Atenció al públic: de dilluns a divendres, de 9 a 14h /dijous, de 16 a 20 h

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 25

26 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

ESPAI 30 La Bostik La Nau Bostik va agafant embranzida. El proper febrer celebrarem el primer any de vida amb un munt d’activitats que ja anunciarem.

Aquest any ha estat de neteja, de conquista d’uns espais tancats i bruts des de més de deu anys..., quina llàstima! Per poder anar explicant el que hem fet i el que ens agradaria fer neix una nova revista (de la qual podeu veure la portada i contraportada), humil i modesta, que vol ser reflex del que és i del que pot ser en un futur la Nau Bostik i l’Espai30.

Espero llarga vida a la capçalera! xavier basiana

Joaquim Maria Puyal amb la Paula i el Xavier a La Bostik

TV3 a l’Espai Gandul, de La Bostik

Els Scarbeats a l’Espai Km. 14, de La Bostik

Sol Pico a l’Espai 30 TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 27

La salut i l’hort urbà-jardí

de “La ferroviària” de la Sagrera L’ENCIAM: conté una substància d’efecte sedant i es recomana menjar-ne al sopar quan es té dificultat per dormir; les fulles més fosques són les més riques en nutrients.

ELS TOMÀQUETS: són molt rics en vitamina C.

ELS ESPINACS I LES BLEDES: són particularment laxants i, a més, tenen propietats antianèmiques; els espinacs no es recomanen a les persones que han patit pedres als ronyons.

LA CARXOFA: és recomanable per combatre els problemes de fetge i contra l´estrès; a més, regula els nivells de sucre a la sang.

LES CEBES: són útils per fer brous depuratius i desintoxicants, i ajuden a combatre els refredats, les grips i la tos.

LES PASTANAGUES: tenen propietats antianèmiques i són excel·lents per al fetge; és convenient prendre-les cuites en cas de diarrea.

ELS COGOMBRES: són perfectes per consumir a l’estiu i faciliten la digestió quan mengem carn.

LES COLS, LES COLIFLORS I ELS BRÒQUILS: són rics en anticarcinògens i en calci.

Tot això ho trobem a l’hort de “La ferroviària” de la Sagrera, al carrer Camp del Ferro, 17

JORDI ARAGONES

Campanya de Joguines’16

“ESTIMATS REIS MAGS, AQUEST ANY VULL...”

No tots els nens i nenes del barri poden dir això.

La parròquia de CRIST REI, vol un Nadal digne per a tots i totes.

I TU ENS POTS AJUDAR!!

Col·labora amb nosaltres: porta’ns joguines noves, paper de regal o joguines per a nens i nenes de 10 a 12 anys (per a la campanya de joguines); o joguines de 2a mà (per a la campanya “Miradas que hablan. Tots amb l’Aitor”) al CASAL PARROQUIAL de CRIST REI els dies:

29 i 30 DE DESEMBRE: DE 17h A 19:30h · 2,3 i 4 DE GENER: DE 17h A 19:30h Per a tu no és res, per a ells ho és tot. GRÀCIES!!!

28 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

MARISA GRERA ISAAC HERRERO

Fotodenúncia: Els avis i àvies del Centre de dia de la Residència de Gent gran de la Sagrera, del carrer Berenguer de Palou, poden caure i prendre mal per l’estat del terra.

FES-TE SOCI PER TELÈFON: Nova quota soci! Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES DE 18h a 21h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A MARTÍ MOLINS 29 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com FITXA DE NOU SOCI ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: Núm. Soci

Nom i Cognoms: DNI Data de naixement Adreça: Codi postal

Població

E-mail: Telèfon: Mòbil Signatura: Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb l’única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 29

Montse Benedí VISTA PER XAVIER BASIANA

Foto de Xavier Basiana

Veïna de la Sagrera, ha desenvolupat al barri la major part de la seva vida laboral en el sector del comerç de proximitat i la seva vinculació associativa. És sòcia de La Sagrera Es Mou, de l’AVV de la Sagrera i amiga de l’Espai 30. Va formar part de la junta de l’AMPA de l’escola El Sagrer, va ser membre del Consell Escolar del districte de Sant Andreu i cofundadora i vocal de la Coordinadora d’AMPAs d’Escoles Públiques del districte de Sant Andreu.

Ha estat consellera del Districte. Actualment és regidora portaveu adjunta d’ERC i presidenta del districte de Sant Andreu P. Quines prioritats des d’ERC, tant socials com arquitectòniques, teniu per a la Sagrera en aquest mandat?

De fa massa temps, les veïnes i els veïns de la Sagrera esperem l’arribada dels projectes pendents que han de permetre la transformació del barri, i, sobretot, cal vetllar perquè es garanteixi la utilitat social d’aquesta transformació, i els equipaments llargament reivindicats ho faran possible. Cal la construcció d’un nou institut i una nova escola, sense oblidar-nos del manteniment dels centres educatius públics ja existents; cal posar fil a l’agulla per a construir els dos equipaments esportius pendents; reurbanitzar la plaça del general Moragues i completar la plaça dels Jardins

30 • TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015

d’Elx amb l’arranjament de l’espai del davant de l’església.

Cal treballar per la recuperació i consolidació del comerç de proximitat del barri, molt castigat per la crisi i les grans superfícies properes. El comerç de proximitat dóna vida, vertebra els carrers i contribueix a la cohesió social.

I per acabar, però no per això menys important, ans el contrari, incidir en les polítiques de generació d’ocupació, així com reforçar i redefinir les polítiques socials per a fer front a situacions que poden patir qualsevol de les persones del nostre entorn o nosaltres mateixos al llarg de la vida. En resum, cal fer tot allò que estigui en les nostres mans per lluitar contra les desigualtats.

P. Com veus els continus endarreriments de l’estació de La Sagrera?

La resposta dels successius governs del Regne d’Espanya sempre és la mateixa: bones paraules, però els resultats són evidents.

Xavier, recordes la plataforma que es va crear al barri per reivindicar l’estació? Quants anys fa d’això i continuem igual!

Sempre excuses de mal pagador, i mai més ben dit! Cinisme.

Tenim el barri obert, amb una fractura considerable que no permet el desenvolupament ni de la zona, ni dels entorns ni de la Barcelona Nord.

Aquesta és una infraestructura de ciutat i de país.

Des d’ERC hem fet pressió des de tots els àmbits on hem tingut representació per tal de desencallar tant l’estació de La Sagrera com el Pla Sant Andreu- La Sagrera. Ho hem fet des del Districte, des de l’Ajuntament, des del Parlament i des del Congrés.

P. Pacificació de la Meridiana en aquest mandat?

Per a nosaltres sense cap mena de dubte. La Meridiana ha de deixar de ser una barrera que divideix el barri de la Sagrera i altres barris del Districte i de la ciutat.

I per això, a la primera Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament d’aquest mandat, d’aquí poc farà tres mesos, des d’ERC vam recollir la reivindicació veïnal i vàrem entrar una iniciativa, instant el govern de la senyora Colau a impulsar la creació d’un grup de treball, amb presència de les entitats dels barris afectats i dels grups polítics, per encetar el procés que ha de conduir a la pacificació de l’avinguda Meridiana. Ha d’esdevenir un eix cívic, on la vegetació, els espais de lleure infantil i el mobiliari urbà convidin les persones a viure-la; cal fer canvis necessaris en la mobilitat per avançar en la pacificació, fent mesures necessàries per tal de prioritzar i facilitar l’ús del transport públic, la segregació del carril bici a la calçada i la recuperació de les voreres per als vianants.

P. Espai 30-Nau Ivanow. Per quan la reforma que demanen les entitats?

Amb el teixit associatiu i cultural tan dinàmic del barri, no n´hi ha prou amb el Centre Cívic i la futura Torre de la Sagrera. Per aquest motiu, una de les nostres prioritats és fer tot el possible per a resoldre aquest tema.

Vam començar quan vam negociar l’ampliació dels pressupostos. Invertir en l’Espai 30 per acondicionar-lo va ser una de les nostres condicions per votar-hi a favor. En el primer plenari ordinari del Districte, celebrat el passat mes d’octubre, vam tornar a insistir. Algunes de les millores s’han fet, però no és suficient.

Cal plantejar la reforma que demanen les entitats i que compartim. La Nau Ivanow ha d’estar oberta al barri. És el seu esperit.

P. La Nau Bostik pot ser durant uns anys un espai de creació i trobada al barri. Què en penses?

Indubtablement!

La cultura és un dels pilars de l’estat del benestar, i la cultura que neix des de les inquietuds de les veïnes i els veïns és una mostra més del dinamisme i el talent del nostre barri.

P. Quina relació mantindràs amb l’AVV i les entitats?

La mateixa que he tingut sempre. Estic a disposició de l’AVV i de les entitats per allò que els calgui. Per millorar la qualitat de vida cal escoltar i aprendre de l’expertesa i el coneixement.

Crec fermament en la proximitat, la participació ciutadana i la codecisió, perquè penso que és la millor manera de construir projectes col·lectius.

P. Com veus les eleccions generals?

ERC anirem a Madrid a defensar el mandat que va sortir de les urnes el 27 de setembre. I hi anirem amb l’esperança i el convenciment que serà la darrera vegada, sabent que la més gran revolució és la independència que ens permetrà construir la República catalana.

TOTA LA SAGRERA 162 • DESEMBRE 2015 • 31