Tota la sagrera num 161 octubre 2015

Tota la Sagrera ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES | Núm. 161 • Octubre 2015

CASAL DE BARRI

Fotografia de Salvador Atance

Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Redacció: Josep Barbero, Julio Gamero, Xavier Basiana, Enric Barris, Agustí Carrillo i Antonio Ibañez.

Col·laboradors: Josep Barbero, Agustí Carrillo, Quim Terré, Elena Bigas, Antonio Ibañez, Joan Pallarès, Oleguer Méndez, Agustí Camps, Benjamí Mercader, Joan Gironès, Jaume Matas, Xavier Basiana, Jordi Aragonès, Marçal Saluat i Bonet, Ángel T. Santos, Miguel Angel Polanco Isaac Herrero i Normalització lingüística.

Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Enric Barris · 637 901 879 Francisco Jimenez · 686 041 302 Disseny portada i maquetació revista: Xavier Basiana Vers i Nora G. Fotografia: Salvador Atance, Xavier Basiana, Jordi Jubany, José Barbero.

Associació de Veïns de la Sagrera: Martí Molins, 29 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dll, dm i dv de 18 a 21h. avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com

EDITORIAL N. 161 OCTUBRE 2015

La Torre de la Sagrera Per fi han començat les obres de rehabilitació de la Torre de la Sagrera per convertir-la en un futur casal de barri i seu de l’AVV, Drac i Diables, Penya Barcelonista i altres entitats del barri per definir entre tots.

L’ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona d’Infraestructures Municipals S.A., BIMSA, va portar a terme un concurs d’idees, el qual, després de diverses fases, finalment va ser adjudicat al projecte dissenyat per IF Arquitectes amb un pressupost de 1.927.332,03€ (IVA inclòs). La finalització de l’obra està prevista per al març del 2017; amb sort podrem inaugurar-la a les festes de primavera d’aquell any.

La finca, també coneguda com a can Rusca, Torre de la Marquesa o Torre Genovès, definitivament serà la Torre de la Sagrera i en el seu interior, i al seu entorn, es podran fer activitats veïnals. Serà tot un nou equipament dels que des de l’AVV fa tant de temps s’estan reclamant a l’Administració i que aviat podrem gaudir els sagrerencs i sagrerenques.

Des d’aquestes línies, animo a continuar amb les demandes veïnals per poder anar gaudint d’allò que ens manca i que només reivindicant amb constància i força podrem aconseguir. Un altre equipament que es configura, però manquen molts altres: poliesportius, instituts, ludoteca (que podria encabir-se a la Torre) i molts més.

e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com

A PER ELLS!!!!

Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera

Josep Barbero | President AVV de la Sagrera

Imprimeix: Grama Graf SCCL · Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

Loteria de nadal

Núm. 41.323

Rehabilitació de la Torre de la Sagrera per convertir-la en un casal de barri L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. (BIMSA), ha començat les obres per rehabilitar i ampliar la Torre de la Sagrera i el seu entorn, al carrer Berenguer de Palou 52-62 cantonada amb el carrer Clara Zetkin, al nostre barri de la Sagrera, dins del districte de Sant Andreu. L’objectiu és convertir aquest edifici històric en un nou equipament municipal per tal d’obrir-lo als veïns i veïnes i guanyar un nou espai d’ús ciutadà que acollirà un casal de barri que serà la seu de l’Associació de Veïns de la Sagrera i d’altres entitats socials (com els diables o els geganters).

L’actuació preveu respectar l’edifici històric i conservar els elements que li donen caràcter, com ara l’escala i els ornaments. L’equipament, ubicat just al costat del corredor ferroviari de la Sagrera, comptarà amb diferents espais com tallers, sales polivalents, despatxos i magatzems.

També es preveu la regeneració de l’espai exterior de l’edifici per fer-hi activitats i obrir-lo a la ciutat, de manera que l’obra abasta una superfície total de 1.098,33m2. El projecte, dissenyat per IF Arquitectes, té un cost d’adjudicació de

1.927.332,03€ (IVA inclòs) i està previst que finalitzi el març de 2017 (amb una mica de sort podria ser inaugurat a les Festes de la Primavera de la Sagrera d’aquell any).

Com indica un dels articles que apareix en aquesta publicació, en concret el “30 passes” d’en Joan Pallarès, aquest edifici també ha estat conegut com a Torre Rusca, Torre de la Marquesa, Torre Genovès o simplement el Xalet, i es tracta d’un petit palau o casa d’indians d’estil neoclàssic

Estat actual: Planta primera 4 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

Imatge virtual: Vista General

Estat actual: Planta soterrani i Refugi Antiaeri TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 5

construït a finals del segle xix, i que es caracteritza per una configuració simètrica i amb abundant decoració. Representa l’únic element mantingut d’un conjunt de naus industrials que es van enderrocar del qual aquest edifici era la peça més representativa.

Compta amb façana a quatre vents, i en el seu origen disposava d’una torreta que es va enderrocar en una reforma de 1.941. L’edifici va albergar, entre d’altres, un magatzem de l’empresa Sorel de licors exòtics, i actualment estava en desús i en estat de deteriorament.

Proposta: Secció longitudinal

6 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

Recuperar la imatge original de l’edifici Un dels objectius principals és recuperar la imatge original de l’edifici, que no està inclòs en el catàleg de patrimoni, tot i que s’ha treballat com si figurés.

Per això, es farà la consolidació del volum i una adaptació de l’estructura. També es construirà un nou volum adossat a l’edifici existent que n’ampliarà la superfície disponible en planta baixa (la superfície actual de l’edifici és de 985 m2). Es busca que els dos edificis s’adaptin i funcionin com a element integrador de l’entorn i del barri. Es preveu la

recuperació de paviments hidràulics en planta baixa i la recuperació de l’escala interior, amb arrambadors d’estuc al foc, graons i paviments i la pintura de les voltes. L’actuació a les façanes significarà la reparació total de patologies, la recuperació de fusteries i baranes, i un estudi cromàtic de les pintures exteriors.

A més, es durà a terme una nova distribució interior, acabats i instal·lacions, així com la pavimentació i enjardinament de l’espai exterior associat a l’edifici.

La idea predominant és la de fer un edifici accessible i confortable, a la vegada que sostenible, que tendeixi a l’autosuficiència.

Al ja de per si important valor arquitectònic de la torre, cal sumar-hi un refugi antiaeri de la Guerra Civil que s’ha descobert recentment a la planta soterrània de l’edifici i que conserva un molt bon estat, per la qual cosa es preveu en una actuació posterior la seva museïtzació.

Plantes i espais funcionals Funcionalment, a la planta soterrani s’hi ubicarà la zona de magatzems, de vestuari de personal i d’instal·lacions i un buc d’assaig. A la planta baixa hi haurà el vestíbul de l’edifici que vincularà

l’ampliació amb l’edifici existent, un espai per situar els diables de la Sagrera, la zona de despatxos i reunions de l’associació de veïns, la sala polivalent i la sala gran de reunions i la zona d’accés a l’escala.

A la primera planta se situaran els despatxos i sala de reunions per a les entitats, un taller polivalent i la zona d’accés a la coberta de l’ampliació per a la realització d’activitats puntuals. I a les golfes hi haurà tres tallers i un espai polivalent que es podrà utilitzar com a vestíbul o zona d’espera dels tallers, situats sota el carener. A més, des de l’escala existent de la planta sota coberta es podrà pujar a un altell on s’ubicaran la resta de instal·lacions.

Pel que fa a l’espai exterior, hi haurà dos àmbits molt diferenciats: la plaça d’activitats, també delimitada pel mobiliari urbà i la vegetació, i el pas o carrer interior que comunica el carrer Berenguer de Palou i la parcel·la posterior amb un futur parc o zona verda.

Endrina - desde 1975 -

donem color al barri flors · flowers · flores

Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h Dissabtes de 9h a 14h

Hondures 72 / Ptge. Coello 08027 BCN · Tel. 652 476 177 genarozamora7@gmail.com M

Sagrera L1 · L5 · L9 · L10

TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 7

Notícies del barri · Breus espai 6:12 T’agrada cantar? Vine a l’ESPAI 6:12!

A la Sagrera tenim una coral per a nens i nenes des de sis anys fins a dotze. És una formació que pretén que la mainada s’ho passi bé, gaudeixi amb la música, faci amistat i ajudi les persones a passar una bona estona amb els seus cants. La directora és la Luz Marina Díaz.

Assagem els divendres de les 17’15 h. a les 18 h. a l’ESPAI 30 de la Nau Ivanow, C/Hondures 28-30.

Promocionen ESPAI 6:12, IPSS (Institut per a la Promoció Social i de la Salut) i LSEM, La Sagrera Es Mou.

PROBLEMES DE COBRAMENT AMB LA CAIXA Com cada any, el passat mes de juliol vam presentar al cobrament, a través de La Caixa, les quotes dels socis i sòcies de l’AVV de la Sagrera. La Caixa va cobrar erròniament alguns rebuts per duplicat o triplicat i d’altres no els va presentar al cobrament. El Servei d’Atenció al Client de La Caixa, després de revisar els nostres fitxers, va admetre l’error en la presentació dels rebuts. En els propers dies retornarem als socis les quotes cobrades incorrectament i girarem les quotes no presentades al juliol. Demanem disculpes als socis que s’hagin vist perjudicats per aquest incident.

8 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

El Espai-30 sigue sumido en la incertidumbre Entendemos que es de interés para las personas de este nuestro barrio (a la junta de la AVV nos gustaría que así fuera) conocer cuál es la situación del Espai-30, que en los últimos meses ha experimentado un empujón hacia la incertidumbre en que se encuentra.

Tal vez sea conocido por el lector que se ha constituido una comisión, formada por representantes de las asociaciones usuarias del Espai-30, con el objetivo de coordinar las acciones encaminadas a defender los intereses de uso de dicho local, del que venimos beneficiándonos desde hace mucho tiempo, aunque en condiciones de precariedad, así como hacer llegar a las instituciones la necesidad de recursos para llevar a cabo nuestras respectivas tareas y que sean tenidas en cuenta de cara a un previsible periodo de obras y a su futuro.

Intentando aportar luz sobre ese lugar de sombras, diremos que el pasado 21 de septiembre tuvo lugar un primer encuentro con las autoridades del distrito (no olvidemos que tras las últimas elecciones municipales, justo se acaban de constituir los diferentes órganos de gobierno). En esa ocasión se expusieron las pretensiones que conjuntamente se habían pactado en la comisión de asociaciones, haciendo entrega de un escrito en el que se hacían constar las citadas aspiraciones. Al término de la reunión proponen, los representantes del consistorio, que nos convocarán a un nuevo encuentro en el término de tres semanas (cuando se escriben estas líneas aún no se han cumplido) tras analizar las circunstancias del asunto .

No obstante, y con el afán de no perder fechas en esperas, se ha remitido un correo a la técnica de barrio, recordando nuestra inquietud por agilizar tanto como sea posible lo que es habitualmente catalogado como tiempo administrativo.

Tan pronto como tengamos noticias, y nos sea posible, les iremos informando.

11 SETEMBRE 2015: LA VIA LLIURE A LA MERIDIANA

PRESENTACIÓ LLIBRE SOBRE LA SAGRERA

Si la celebració de la Diada Nacional de Catalunya ja és motiu d’emoció per al poble català, veïns de la Sagrera inclosos, aquest any les reivindicacions sobiranistes han vingut a omplir amb milers de persones aquesta gran avinguda que és una de les cares visibles del nostre barri. Gent vinguda de llocs molt diversos de la geografia catalana han compartit amb nosaltres un espai de reivindicacions veïnals, però en aquesta ocasió les demandes no eren urbanístiques o de mobilitat, sinó polítiques.

Les façanes de molts habitatges del nostre barri han estat vistes arreu, tant d’Espanya com de països dels cinc continents. La convivència dels nostres veïns i dels forasters ha estat immillorable, compartint cants, senyeres, castells, geganta... i, sobretot, esperança en un futur millor.

En aquells moments parlava el poble, ara els toca als nostres representants donar forma a aquests anhels de millora. Els sagrerencs també esperem que en un futur aquesta avinguda tan popular sigui model de pacificació i integració de persones i barris.

El mes de juny va sortir el darrer dels fascicles de “L’Abans de la Sagrera”, de Joan Pallarès-Personat, editat per Efadós. Amb l’estiu per poder relligar el volum de prop de nou-centes pàgines i més de mil fotografies anteriors a 1984, arriba la presentació del volum complet, que es farà com un acte de Festa Major, a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet, el dissabte 14 de novembre a les 12 del migdia.

L’autor parlarà de la gestió del llibre i de l’anecdotari d’algunes de les fotografies més característiques. El llibre es podrà adquirir durant l’acte i l’autor signarà els volums de qui ho desitgi.

MOU-TE PER L’AITOR Un cop més, la capacitat per part de les entitats del barri d’unir-se i treballar plegades per una causa solidària s’ha posat de manifest. Aquest cop ens hem ajuntat per donar a conèixer la malaltia genètica minoritària que pateix el nostre petit veí Aitor i aconseguir recursos que hem posat immediatament a disposició de la família, contribuint a les despeses que pressuposa la investigació que des de fa uns mesos s’ha obert per conèixer més sobre aquesta malaltia.

Han estat més de 40 associacions, grups, col·lectius i moltes persones individuals, les que s’han bolcat perquè aquesta iniciativa fos un èxit, i han omplert la Sagrera d’actes ben diversos, tots ells amb el denominador comú de l’esforç i la implicació en una iniciativa que bé s’ho val.

TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 9

Podem esperar un futur

per a la Sagrera?

Fa quatre mesos que ha començat una nova legislatura i ja s’han posat de relleu les diferències sobre les obres de la Sagrera. A la legislatura passada, els responsables municipals van fer un acord amb el Ministeri de Foment pel qual l’estació s’havia de construir amb els diners que es traurien en convertir l’estació en un gran centre comercial.

Com aquest nou govern no està d’acord amb aquest plantejament (ni des de l’AVV tampoc), el Ministeri de Foment ha tret a concurs la redacció del projecte de l’estació, més que res perquè s’acaba la legislatura i per fer palès que els acords són acords.

En definitiva, que els polítics, amb els seus tècnics al darrera, mouen peces i “peons” per aconseguir els objectius d’algú, algú que ningú no coneix i que

en té uns que no acostumen a coincidir amb els dels ciutadans que representen.

A la Sagrera portem vint-i-cinc anys discutint, exposant, parlant, proposant, etc., sobre el què i el com que es podria fer en els terrenys procedents de la desindustrialització de grans espais del barri, i passa i passa el temps i no avancem gens ni mica.

Des de llavors ja hem passat per innombrables campanyes electorals i tots els candidats (i ves per on, que van canviant!) exposen molt convençuts que la seva prioritat és l’eliminació d’una fractura històrica. Passa una legislatura, passa una altra i no es veu la sortida. Principalment, perquè els especuladors de béns i persones tenen més poder que els polítics que fan les ofertes electorals, i per la manca de memòria que tenim no exigim responsabilitats a aquells que després de no complir res del promès tampoc donen cap mena d’explicació.

Una baralla política rere l’altra, les prioritats de curt abast (períodes electorals) i els interessos particulars de molts ficats a polítics han impedit un acord clar i definitiu per construir una estació per als propers cent anys, amb visió de futur i pensant en les persones, persones d’avui i de demà. Una estació en què el primer siguin les persones que arriben o s’apropen, que sigui un espai de trobada, de comunicació, on l’espai que l’envolta serveixi per acollir, per estar i no pas per treure’n el màxim de diners només arribar. Una estació per a les persones és un espai públic, no un centre comercial.

Aquest nou mètode d’especulació ja el podem veure a l’estació de Sants, un gran espai públic en el qual les persones ja no tenen un espai, solament hi ha espai per a les seves targetes de crèdit.

Quan arribarà l’urbanisme a la Sagrera? Potser millor recuperem la Vil·la romana?

Oleguer Méndez

10 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 11

Festa Major de la Sagrera 2015 Tot passa volant, i sense adonar-nos ja tornem a tenir la Festa Major aquí, per tant arremanguem-nos i a celebrar-ho !!!!.

Hem coordinat i preparat més de cent activitats per aquests onze dies, cosa que indica el suport de les entitats del barri a l’hora de participar a les festes i que des d’aquí els volem agrair molt sincerament. És evident que sense la seva col·laboració fóra impossible elaborar un programa tan complet.

Tenim activitats diverses i de diferents estils: noves com la FlashMove-Fi de Festa; habituals com Batuka, Esbarts, BTT; participatives com els Balls de l’envelat, el Correfoc, les Havaneres; reivindicatives com Xerrades i Documentals; i el que és més important, totes gratuïtes, menys el sopar de Festa Major i el dinar de Germanor.

La important ajuda que rebem de botiguers i comerços del barri, tot i l’esforç que els suposa inserir un anunci en el programa de festes, fa que el nostre agraïment es multipliqui.

També cal agrair al Districte el seu suport i, sobretot, poder tornar a disposar d’un envelat que ens permet tirar endavant activitats que altres anys perillaven per no disposar al barri de locals públics i haver d’estar a expenses de l’atzar de la meteorologia.

La Festa Major de la Sagrera torna com cada any per canviar, ni que sigui per uns dies, el dia a dia del nostre barri.

Tot i els moments difícils que estem vivint, tant a nivell econòmic com polític, no ens podem oblidar d’aquestes ocasions tan especials on retrobar als amics, veïns i familiars.

Sortim al carrer i gaudim de tots i cadascun dels actes, n’hi ha per a tots els gustos. Segur que tothom

12 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

trobarà els seus espais per sentir-se satisfet i orgullós de pertànyer a aquest barri.

Ara ens toca gaudir-la, sense embuts ni restriccions, però amb respecte cap a totes les veïnes i els veïns.

Feu-vos vostres places i carrers !!!

Feu-vos vostra la Sagrera !!!

Visca la Sagrera i la seva Festa Major

Comissió de Festes de la Sagrera

La Torre de la Sagrera Els rics terrenys a redós del Rec Comtal estaven en mans de famílies riques: els Peguera, els pas s e s Ros, els Ramis, els Sentmenat..., que ostentaven títols nobiliaris com Castellbell o Monistrol. Eren terres més generalment arrendades que conreades per masovers, només el potencial de la burgesia industrial fou capaç de comprar-les a un preu altíssim per a instal·lar-hi les fàbriques mogudes a vapor.

Contemporània a la fàbrica establerta a Sant Andreu per Ferran Puig, la futura Fabra & Coats, al carrer Berenguer de Palou (abans d’anomenar-se Provençals, en temps que als registres l’anomenaven “camino” sense més) va instal·lar-s’hi la Sociedad La Española.

Aquesta feu fallida el 1853 i fou adquirida per Jeroni Juncadella; va anar passant a d’altres mans fins que, cap al 1866, acabarà sent Camilo Fabra y Cia, precedent de l’empresa andreuenca abans esmentada, la qual va mantenir la factoria fins a temps bastant recents.

Cap al 1875, coincidint amb la gran expansió de la Sagrera, va edificar-se el Xalet, que ha estat conegut per infinitat de noms: Genovés, Rusca, Torrassa, Marquesa..., el qual tenia una torre al centre de l’edifici, veritable mirador des de Montgat a Montjuïc. Tot i el qualificatiu de casa d’indians, els testimonis trobats indiquen que seria l’habitatge de l’enginyer director de la fàbrica del costat, l’antiga La Espanyola de feia poc convertida en Les Xarxes per ocupar-se durant un temps de fabricar aquests productes per a la pesca.

Si fos així –com sembla– durant uns anys seria habitatge de Josep Pascual i Deop, director d’aquella

30

factoria, enginyer pioner de la navegació submarina, col·laborador, soci i gendre de Narcís Monturiol. Sabem que Monturiol va morir, el 6 de setembre de 1885, al carrer Provençals de la Sagrera, instal·lat allà des del juny per la seva filla Anna, muller de Josep Pascual, quan estava greument malalt i que la casa on morí tenia un mirador des del qual, a les tardes, contemplava el Rec Comtal.

El 28 de juliol de 1936 es creava el CENU, Consell de l’Escola Nova Unificada, preveient la resposta que hauria de donar-se, passades les vacances d’estiu, al tancament de les escoles religioses i la transformació dels seus edificis. Avui no sabem qui era el propietari de l’edifici en aquell moment, però el fet que anés a mans del CENU des de primera hora ens fa sospitar, només sospitar, que podria haver anat a mans d’alguna comunitat religiosa.

En l’expedient 46, i com a Provençals 30, l’arquitecte Isidre Puig i Boada projectà la construcció d’una nova escola per a 180 alumnes, 7 aules a la planta i pis, amb el condicionament de les golfes, la qual cosa explica la presència del refugi antiaeri. Però les obres, encarregades a Martin i Comamala SA, i pressupostades en 17.822,71 pessetes, no tiraren endavant. El 30 de setembre de 1936 els treballadors van ser amenaçats i expulsats pel Comitè Revolucionari de la Sagrera, que ocupava l’edifici de les monges, a qui no plaïa el projecte.

El 1940 va acabar-se la remodelació, s’escapçà la torratxa, s’eliminaren elements i el Xalet es convertí en un prosaic dipòsit de licors.

Joan Pallarès-Personat

El CNL de Barcelona, delegació de Sant Andreu es trasllada.

NOU EMPLAÇAMENT A PARTIR DEL 5 D’OCTUBRE: c. Sant Adrià, 20 (Recinte Fabra i Coats) Tel. 932 740 356 / santandreu@cpnl.cat Atenció al públic: de dilluns a divendres, de 9 a 14h /dijous, de 16 a 20 h

TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 13

MISTERIS DEL DISTRICTE

NOU CURS, NOUS MISTERIS

Fins i tot en els Centres Cívics Amb el començament del curs han començat els tallers en els diferents Centres Cívics barcelonins.

El que és normal és apuntar-se al més proper a casa teva, al cap i a la fi l’oferta i condicions són les mateixes o molt similars en cada districte.

En un cantó de la Riera d’Horta, si t’ho repensaves et tornaven els diners del taller en què t’havies inscrit (abans del 13 d’octubre); en l’altre ha d’haver-hi un daltabaix (anul·lació del taller) perquè te’ls tornin.

Doncs no! No són les mateixes condicions Ves per on!

En un cantó de la Riera d’Horta, els aturats rebien el benefici del 50% de descompte en els tallers; en l’altre, aquesta mesura va ser considerada innecessària (els gestors del Districte, coneixedors de les diferents realitats, deuen pensar que no hi ha aturats a l’altra riba).

Què deu tenir la Riera d’Horta perquè viure en una riba o l’altra signifiqui tanta diferència? Fins a l’extrem que el nostre benvolgut ajuntament de Barcelona, en un esforç per adaptar-se al ciutadà, es veu obligat a redactar unes normes diferents d’inscripció als tallers dels Centres Cívics, amb el fàcil que seria posar les mateixes normes a tot el Districte.

Realment és un fet ben estrany que podem qualificar de misteri inexplicable. Cada cop que creuem la Riera d’Horta no som conscients del fet que estem creuant Rio Bravo, sort que està soterrat i no es mullen les esquenes.

I els preus? En un cantó els mateixos tallers o similars valen entre 5€ i 7€ menys que en l’altre, fins i tot hi ha un taller totalment gratuït. En l’altre, la gratuïtat no existeix, es paga en tots els tallers, encara que estiguin impartits per voluntaris. Sens dubte parlem de millors instal·lacions, ni punt de comparació!

Els tallers que es fan a la Sagrera poden patir canvis d’ubicació si el centre ho considera necessari, no tenim problemes per moure’ns. A Sant Andreu ni parlar-ne, impensable que es puguin fer a un altre lloc que no sigui Sant Andreu, cal evitar tot desplaçament desagradable.

La promoció de tallers culturals de ciutat tampoc és la mateixa. Als andreuencs se’ls ha convidat a conèixer la història de Barcelona en tots els seus vessants, com un element cabdal; sens dubte una bona manera de preparar-se dignament per ser receptors del futur Parc Arqueològic, únic en tota la ciutat. En canvi, als sagrerencs se’ns convida a fer fotos, una cosa més plàstica si voleu, però més inofensiva, no fos cas que se’ns passi pel cap indagar en el nostre passat històric i descobrim, oh decepció!, oh horror!, que els nostres besavis no eren andreuencs.

Arribat a aquest punt més d’un lector deu pensar: quina poca feina té el SEID! SEID (Sagrerenc Exprimit i Desconcertat)

14 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

125è

Aniversari del Foment Regional de la Sagrera L’any 1890 la Sagrera era un barri de Sant Martí de Provençals, el municipi independent de Barcelona de més extensió de tots els pobles del pla de la Ciutat Comtal. Era una població on ja s’estava produint una industrialització accelerada i on el paisatge de xemeneies que s’enlairaven estava substituint el dels camps llaurats.

La nostra barriada es trobava a un extrem del terme municipal, proper al poble de Sant Andreu de Palomar, i les fàbriques hi abundaven.

No era un barri estructurat, estava poblat per treballadors d’aquestes empreses fabrils, sense serveis ni llocs d’esbarjo. En aquest entorn, els sagrerencs tenien molts poques oportunitats de prosperar; ni tan sols podien dur a terme activitats més enllà de la seva dedicació a la feina dura i rutinària de la indústria de final del segle xix.

En un ambient difícil com aquest va fer la seva aparició el Foment Regional de la Sagrera. Quatre sagrerencs inquiets en van ser els fundadors: Josep Tort, Martí Molins, Josep Serrat i Lluís Coll.

Van presentar els estatuts de la nova entitat al Govern Civil de Barcelona i, aprofitant que era Festa Major a la Sagrera -com ben aviat també ho serà enguany-, un mes de novembre d’ara fa 125 anys van obrir les portes del seu local als veïns del barri per presentar el Foment Regional en societat. La seva seu estava en un primer pis, a sobre de la caserna dels bombers que hi havia al carrer Gran de la Sagrera a l’alçada de la carretera d’Horta (l’actual carrer de Garcilaso).

Podem afirmar que el Foment ha estat l’entitat més important que hi ha hagut a la Sagrera, tant per les circumstàncies en què va sorgir com per les oportunitats d’esbargiment i de progrés personal que va oferir als sagrerencs.

En poc de temps va disposar dels equipaments següents:

Biblioteca del Foment Regional de la Sagrera. Any 1905.

Fotografia: Centre de Documentació de la Sagrera.

> Un museu amb col·leccions de numismàtica, ciències naturals, indumentària, arqueologia, ceràmica i armes. > Una biblioteca pública que va arribar a tenir 2.500 volums. > Escoles públiques gratuïtes, que cobrien l’ensenyament que l’Administració no podia oferir, i que van rebre el nom d’Ateneu Obrer de la Sagrera.

També duia a terme activitats lúdiques i festives per als seus associats.

Tot i que encara no està del tot clar el moment concret de la desaparició del Foment a mitjan la dècada de 1920, durant tota la seva existència coneguda va comptar amb nombroses seccions que organitzaven activitats variades: música, excursionisme, conferències, préstec de llibres, arqueologia... Fins i tot es van dedicar a la producció de pel·lícules.

Tot plegat estava amalgamat per una ideologia no partidista, però imbuïda del socialisme utòpic propi d’aquella època i de la defensa dels interessos de Catalunya.

El Foment Regional de la Sagrera va ser un alè d’aire fresc al nostre barri, un exemple d’entitat activa preocupada pels temes de la barriada, i que va avançar en situacions tan difícils com durant la Dictadura del general Primo de Rivera, sempre amb voluntat de servei a la Sagrera i a Catalunya.

El Centre de Documentació de la Sagrera fa anys que segueix el rastre de l’entitat i dels seus actius i, amb motiu del 125è aniversari de la fundació del Foment Regional, té la voluntat d’editar un petit llibret sobre la seva història que serà repartit durant la Mostra d’Entitats i en el transcurs de la Festa Major de la Sagrera d’enguany.

Joan Gironès Pau Centre de Documentació de la Sagrera TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 15

Ha arribar l’hora de

la Meridiana El veïns de la Sagrera ens hem de manifestar de forma clara i contundent sobre si volem continuar vivint en un barri dividit per una autopista o units per una avinguda. La Meridiana ha de deixar de ser un problema per al barri i tornar a ser una via d’oportunitats.

La configuració exclusiva per a la circulació dels cotxes ha impedit que es desenvolupi un comerç de barri i l’activitat que aquest comporta; ha dividit els diferents barris d’una forma tan profunda que els veïns d’una banda no es relacionen amb els de l’altra; genera una contaminació permanent al seus voltants que sobrepassa tots els límits permesos pels estàndards de l’Organització Mundial de la Salut.

En definitiva, la Meridiana és l’única barrera viària que resta a la ciutat i nosaltres som uns quants dels que patim les conseqüències.

El mes de setembre, els diferents grups municipals de l’Ajuntament, a excepció de la CUP, han recolzat una proposició per emprendre de forma immediata l’estudi i projecte de remodelació de la Meridiana.

Aquest projecte ha de ser treballat i consensuat amb tots els veïns que envolten aquesta via, és a dir, en breu hem de tenir l’oportunitat de decidir

L’ AVV de La Sagrera a les Xarxes Socials www.avvlasagrera.com avv.lasagrera@gmail.com www.facebook.com/associacio.veins.veines.la.sagrera @avvlasagrera

16 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

com volem que sigui la Meridiana del futur, i no la podem perdre.

Des de fa vuit anys, les diferents associacions de veïns que envoltem la Meridiana, des de l’entrada a Barcelona fins a la plaça de les Glòries, hem treballat en les diferents reivindicacions i propostes.

Ara és l’hora en què tots ens involucrem en aquest projecte; veïns i entitats hem de posar sobre la taula les diferents visions i propostes, hem d’arribar a un gran consens perquè el projecte tingui el futur que tots hem imaginat en algun moment. Totes les comparacions amb altres vies de la ciutat ja sabem que no ens porten enlloc, però jo sí tinc clar que vull una avinguda on desaparegui tot vestigi d’autopista, on els cotxes convisquin amb les persones, on les bicis puguin circular sense perill i sense posar en risc les persones per les voreres. Com aconseguirem que arribi a ser així és una cosa que ens correspon a tots. És hora de decidir el que volem i com el volem.

Participem en la decisió!

Oleguer Méndez

Jose Antonio Melero López

NOU SERVEI JURÍDIC

Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta.

La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns.

Dia: segon dilluns de cada mes.

Horari: de 18 a 20h.

Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dilluns, dimecres o divendres de 18 a 21h.)

AQUELLS CARRERS, aquells noms

Carrers de la República, de la Guerra Civil i de la postguerra L’anticlericalisme va ser un tret que es donà durant alguns períodes de la Segona República Española.

Durant la posterior Guerra Civil es va aguditzar fins a extrems delirants a Catalunya i es va ampliar amb un odi generalitzat cap a l’Església, acompanyat d’una veneració dels símbols esquerrans. L’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona el 26 de gener de 1939 va comportar canvis en un sentit totalment oposat. La Sagrera no va ser l’excepció i això es va reflectir en els canvis de noms dels seus carrers.

L’actual carrer de Sant Antoni Maria Claret, que sempre va seguir l’evolució d’aquest personatge dins de l’Església, (tret d’un breu espai de temps en què es va dir carrer de Coello) va anomenar-se carrer de la Mutualitat des de l’any 1933 fins al 1939, quan va denominar-se Beat Antoni Maria Claret. Aquest carrer ja es va comentar a un article previ d’aquesta sèrie.

Durant la Guerra Civil, des del 16 de setembre de 1937, el Carrer Gran de la Sagrera va tenir la fugaç denominació de Sebastián Fauré, un agitador anarquista francès, escriptor i pedagog. Amb el final de les hostilitats va recuperar el nom de carrer de la Sagrera. Si s’exceptua el nom primitiu de carretera de Ribes, aquesta fou l’única època en la qual es va perdre el nom del barri dins de la denominació del carrer.

Durant aquest període, i també durant poc de temps (com el carrer anterior), l’avinguda de la Meridiana va passar a dir-se avinguda de la U.R.S.S., probablement pel teòric ajut bèl·lic que aquest país donava a l’exèrcit republicà. L’homenatge a la “pàtria del socialisme” cal veure’l amb el prisma de l’època, ja que aleshores la governava el tirà Ióssif Stalin, conegut pel seu peculiar concepte del poder popular.

Durant la República el carrer de Santa Llúcia va recuperar el seu antic nom de Vallès i Ribot, polític republicà federalista que fou diputat a les Corts constituents del 1873 i president del Centre Federalista. En un autèntic ball de noms, després de la guerra va rebre un nom que també havia tingut anteriorment, Dalmacio de Mur, fins que l’any 1979 va adoptar la seva denominació oficial actual.

Placa del carrer “Párroco Juliana” guarnida per les autoritats franquistes per a commemorar l’assassinat del mossèn (Fotografia: Centre de Documentació de la Sagrera).

El carrer de Llobregat va veure canviat el seu nom després de la contesa civil. Jaume Juliana i Boadella, rector de la Parròquia de la Sagrera, havia estat assassinat l’any 1936 en un episodi emblemàtic de la cruenta persecució al nostre barri de les persones lligades a l’Església catòlica. Les noves autoritats sorgides de la guerra, a la cerca de nous màrtirs, no varen desaprofitar l’oportunitat i van canviar el nom del carrer de Llobregat pel de “Párroco Juliana” l’agost de 1939. Cada any les autoritats franquistes de la Sagrera commemoraven la mort del prevere al xamfrà del seu carrer amb el de Martí Molins, encerclant la placa denominativa de la via amb una corona de llorer enllaçada amb banderes espanyoles.

En acabar la guerra, l’antiga carretera de la Sagrera a Horta ja feia anys que s’anomenava carrer d’Estévanez per Nicolás Estévanez Murphy, un militar, polític i poeta espanyol del segle xix.

L’any 1939 va adoptar la denominació de carrer de Garcilaso, en honor al poeta Garcilaso de la Vega.

Estévanez no era un personatge gaire estimat per les autoritats franquistes per la seva participació activa a la Primera República Española i no va superar la purga que aquestes van fer al nomenclàtor barceloní.

Moltes d’aquestes antigues denominacions no apareixen a l’índex de carrers en línia de l’Ajuntament de Barcelona, però el que resulta curiós és que cap d’elles hagi estat recuperada per a cap carrer de Barcelona. Només existeix un passatge del Llobregat, de dimensions més que modestes, al districte de Sants-Montjuïc.

Amb aquest article donem per acabada la sèrie “Aquells carrers, aquells noms”, però el Centre de Documentació seguirà present al Tota la Sagrera amb nous escrits sobre la nostra barriada.

Joan Gironès Pau Centre de Documentació de la Sagrera TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 17

Park(ing) Day a l’Espai Jove Garcilaso El passat divendres 18 de setembre va ser un dia molt especial per a l’Espai Jove Garcilaso.

L’Espai Jove es va unir al que es coneix internacionalment com a Park(ing) day. Es tracta d’una iniciativa totalment internacional que nasqué a San Francisco l’any 2005, per iniciativa del col·lectiu d’arquitectes Rebar, i que actualment és secundada per multitud d’associacions i diferents projectes arreu del món. Aquest dia és una diada festiva, però sobretot de reivindicació. El que es reivindica, el que es busca promoure, és un model de ciutat diferent, una reflexió sobre quines pautes segueixen les grans món. El Park(ing) sorgeix per reclamar un model de mobilitat, el verd urbà i l’espai públic i també per a reivindicar una ciutat més verda, amb més diversitat, amb més espai públic de qualitat, amb més qualitat ambiental i una mobilitat sostenible.

Enguany aquesta jornada compleix els seus 10 primers anys i l’Espai Jove Garcilaso s’ha sumat a l’esperit crític del dia, reformulant alternatives d’usos de l’espai públic.

Aquestes són les activitats que es van facilitar a qualsevol que volgués passar-se pel Garcilaso i passar una estona entretinguda. Hi havia diferents

zones perfectament habilitades, tot i estar a l’exterior, amb les possibles dificultats que això pot suposar. Zona de Joc: on els joves del club de videojocs i l’associació cultural Stronghold oferíem diferents alternatives lúdiques per passar una estona. Zona informativa: una zona on es facilitava informació sobre quines són les seves funcions i els diferents projectes que tenen en marxa i que efectuen durant tot el curs. Creatia: espai per a la promoció artística. Zona de Rap: una de les activitats més cridaneres del dia. Es va facilitar un equip de música i un DJ per tal que els joves poguessin fer les seves “batalles de galls”, un concepte que neix del mateix rap del carrer i que s’ha popularitzat força en aquests últims anys. Les batalles generaven una certa expectació i hi havia força gent que es parava per escoltar-les.

A partir de les 20h la programació canviava, finalitzaven totes les activitats que portaven funcionant tota la tarda a l’espai públic i començava el concert programat també a la mateixa vorera de davant el Centre.

Des del ViaViana vam veure el dia del Park(ing) Day a l’Espai Jove Garcilaso com a una gran iniciativa que promou la socialització a la zona i, durant tota una tarda, dóna vida a l’espai públic.

Més enllà de la gran intenció que té aquesta reivindicativa jornada, l’organització i la preparació per part dels encarregats va ser més que adequada, complint l’objectiu i tenint perfectament en consideració com utilitzar l’espai que tenien disponible, quelcom que, directament, respon a l’esperit del Park(ing) Day.

Marçal Salvat i Bonet Revista Via Viana. IES Príncep de Viana

Joves davant de l’Espai Jove Garcilaso 18 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

El Mercat de Felip II

Foto: Xavier Basiana

El divendres no tanquem al migdia Prova el nostre servei a domicili Vine a veure les ofertes de dijous Ara obrim els dimarts a la tarda de 17 a 20 h

www.mercatfelipsegon.com

ESPECIAL 25è ANIVERSARI DESCOMPTE 15% EN CERTIFICAT MÈDIC PRESENTANT AQUEST ANUNCI

OBERT ELS DIMECRES ININTERROMPUDAMENT DE 10h a 20h.

TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 19

Mediterráneo,

“Marenostrum” “Cementerio de ellos” Ver la TV, o leer la prensa, hace inevitable encontrarse cada día con la correspondiente sesión trágica. Aquí tenemos una pequeña muestra, tomada al azar.

“Día 15 abril 2015. Mueren 400 inmigrantes por el naufragio de una embarcación en el Mediterráneo.

La ONG «Save the Children» dice que habrían perdido la vida «muchos hombres jóvenes, probablemente niños».

Día 21 abril 2015. Se multiplican por 30 los migrantes muertos en el Mediterráneo en 2015.

Adrian Edwards, de la Agencia de la ONU para los Refugiados (ACNUR), declaró por su parte que el naufragio del barco frente a las costas de Libia en el que 800 personas fallecieron es “el incidente más mortífero en el Mediterráneo que nosotros hayamos registrado”.

Día 28 agosto 2015. Las imágenes que llegan de tierra son impresionantes: bolsas de cadáveres que se acumulan a la orilla del mar Mediterráneo, en esta ocasión en la ciudad libia de Zuwara.

Día 3 septiembre 2015. Muere un niño sirio. ¿Uno? Y su hermano, y su amigo, y etc. “Gracias a la fotógrafa de Reuters, Nilufer Demir, el mundo sabe que el niño se llama Aylan Kurdi, tenía tres años y murió junto a su hermano Galip de cinco, y junto a su padre. Todos ellos huían del horror de Siria, donde se libra una guerra que expulsa a diario a

6.000 personas, un agujero negro en el que han desaparecido 120.000 seres humanos, incluidos 14.000 niños sin nombre”.

Día 21 septiembre, 2015. Siguen los naufragios y muertes de inmigrantes en el Mediterráneo. “Dos nuevas tragedias ensombrecieron las aguas del Mar Egeo donde al menos murieron catorce personas -cinco niños- y hay alrededor de 26 desaparecidos.”

De este modo podríamos seguir buscando crónicas hasta marcar todos y cada uno de los días del calendario, sin que se libre uno solo de su correspondiente tragedia.

Puestos a analizar los motivos, no de las tragedias (las víctimas son causa directa de la vía y los medios que toman para desplazarse), sino del por qué huyen de sus países, de inmediato nos encontramos con dos razones. En primer lugar, la miseria en que se ven envueltas las clases humildes de los países de origen, gobernados por sátrapas, en guerras o guerrillas permanentes, es el caso de los países subsaharianos principalmente. En segundo lugar, y lugar destacado en estos momentos, los que huyen de los horrores de la guerra de Siria, origen de la mayor parte de quienes pretenden llegar a Europa.

Factores comunes, las guerras la causa y los niños las víctimas. ¿Y la razón de las guerras? Pues muy simple, como siempre y en cualquier lugar, los intereses de unos pocos en los que se ven implicados unos muchos, por razones económicas, cuestión de razas, cuestión de religión, etc.

Conocer la relación de negocios entre los caciques de allá y los “accionistas” de multinacionales del mundo occidental sería muy esclarecedor. No debe olvidarse

PERRUQUERIA

MAR-I-BEL

Tel. 93 352 29 63

Publicitat 637901879

C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona

Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840

20 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

que aquellos países también tienen riquezas, de las que sólo disfrutan unos pocos de allí y otros pocos de aquí. El día que los medios de comunicación (o quien sea) pongan de manifiesto esa relación, y conozcamos quienes son los beneficiados de aquella riqueza, estaremos en condiciones de entender a los que llegan en patera y, aún más, en condiciones de solucionar su problema y ... por qué no, nuestro problema, que también es nuestro.

Si alguien conoce bien las causas de este desastre humano, además de los gobiernos (que callan) son las ONGs que viven la situación en los países de origen y al final del trayecto recogiendo las víctimas. Estas organizaciones deberían ser escuchadas y no lo son. ¿Por qué callan los gobiernos de occidente? Sencilla y llanamente, porque sus miembros tienen intereses allá, y si no ellos, quienes los han aupado a los puestos de poder.

Mientras el problema no se contemple desde esta vertiente, es que no hay interés en resolverlo.

Primero dejemos de robarles, luego devolvámosles el patrimonio usurpado en épocas coloniales (no hay país rico que no tenga patrimonio egipcio en sus museos), y por último, dejemos de comerciar con países con gobiernos sátrapas.

Y ya para terminar, volvamos al principio. El día 3 de septiembre de 2015 decía la noticia: ”Muere un niño sirio, Aylan Kurdi”. Qué curioso, que entre el inmenso número de seres humanos que perece, a uno se le ponga nombre. Evidentemente es producto de esa extraordinaria instantánea de Nilufer Demir, en la que Aylan Kurdi aparece inerte, con su cabello lamido por la ola que se retiró, una camiseta roja y un pantalón azul, como el que usan nuestros pequeños, las rayas de las suelas de sus zapatitos…, todo tan familiar que es imposible contener las emociones.

Que el impacto de la imagen de Aylan nos haga meditar a todos, especialmente a los gobernantes y a aquellos que siguen haciendo negocios sucios con aquellos caciques.

Aylan, cuando estés ante el dios que sea, dile que envíe al diablo para que se lleve a Bashar al-Assad a los infiernos.

Que tinguem tots plegats un bon curs escolar 2015-2016!

US CONVIDEM A LLEGIR AQUEST ARTICLE que de ben segur serà un motiu de reflexió i de conversa!.

URGENT o IMPORTANT? Probablement la paraula “urgent” és la més repetida en una empresa, i des de fa uns anys ho faig extensiu a altres àmbits. A casa, amb els fills o a l’escola, s’ha imposat aquesta paraula, que quan la diem fa que la resta perdi importància, perquè el que és urgent és el primer.

I com que allò urgent és el primer, sovint confonem el que és urgent amb el que és important.

Vivim en un món amb presses que fa que barregem encara més aquests conceptes; perquè si anem amb el temps just per portar el nen a anglès, el més urgent és arribar a l’hora, oblidant el que és important: que tenim la criatura al seient del darrere del cotxe esperant que li dediquem una estona, preocupant-nos pel que li passa o com se sent.

I si se’ns acumulen els papers a l’oficina, ens centrem en com és d’urgent treure’ns la feina de sobre desatenent el client que tenim al davant, i oblidant com és d’important somriure i dedicar-li els cinc minuts només a ell.

El més curiós és que quan comencem a adonar-nos a certa edat d’aquesta diferència, quan descobrim què és allò realment important, vivim més el present, ens preocupem menys i, fins i tot, podem arribar a sentir-nos en pau. I és llavors quan no entenem com ens ha costat tants anys adonar-nos que sovint allò urgent i les presses són el menys important!.

Creiem que si anem corrent tot el dia aprofitem més la vida. Però no, anar amb presses l’únic que fa és que passem per la vida com per una marató, no la vivim, no l’aspirem ni l’assaborim prou.

Potser hauríem d’observar més les criatures: us heu adonat que elles mai no tenen pressa?

Als matins, alguns de nosaltres arribem a patir un atac de nervis per no arribar tard a l’escola o a la feina, però ells són la mostra clara que les persones estem fetes per gaudir del present, encara que en algun moment de la nostra vida això canvia i substituïm les coses importants, com ara gaudir del moment amb un somriure, per les coses urgents.

Jaume matas

Antonio I. Alonso TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 21

La Bostik

Espai de trobada a la Sagrera La Nau Bostik pretén ser un referent en l’activitat cultural que es duu a terme al barri de la Sagrera. Amb la intenció de donar cobertura a la necessitat d’espais per a la dinamització social i cultural del barri, es vol oferir un gran lloc de trobada per a entitats i veïns, i molt especialment per a totes aquelles persones que tinguin interès en les manifestacions culturals de tota mena i ganes de compartir-les i exterioritzar-les.

Escola de teatre, dança i tallers

Bucs d’assaig Bucs d’assaig

em

Ca r

rer

Fer

ran

Tur

Escola de música

BOS

Esp

ai e

ntit

TIK

ats

Aud

i re

i ov i

uni

sua

l

ESPAI PILAR VERS Esdeveniments i Auditori

ESPAI ANDY WARHOL Teatre, música, auditori i esdeveniments

Galeria fotogràfica i cinema

Km.14 Trobada, bar i exposicions

ons

Les naus de l’antiga fàbrica Bostik tenen una superfície total d’uns 5000 m2 a tocar del Pont del Treball Digne, amb accés pel carrer Ferran Turné, 1-11. Actualment s’hi han diferenciat 9 espais de diferents dimensions que permetrien la diversificació de les activitats segons les seves característiques.

22 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

A més, es disposa dels tres pisos superiors de l’edifici que s’aixeca sobre dues de les naus, on es podrien ubicar persones i entitats amb necessitats ben diferents, ja que podrien ser reconvertits en tallers, despatxos, sales de reunions, llocs de trobada o espais polivalents.

Carrer Pont del Treball Digne

atz

né

Mag

TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 23

Guàrdia urbana, el civisme i la ciutat La convivència i el comportament cívic Quan escoltem la paraula civisme, directament ens ve al cap la seva relació amb l´educació, les normes de convivència, el respecte, els ciutadans, la comunitat, el comportament social... Al cap i a la fi, unes mínimes pautes socials que ens permeten conviure en col·lectivitat .

Va ser aquesta la intenció i preocupació de l´Ajuntament quan va realitzar una sèrie de regulacions normatives dirigides a aquesta convivència entre ciutadans. Va ser dintre d´aquest context que es van desenvolupar i redactar una sèrie d´Ordenaces Municipals, com l’Ordenança General de Medi Ambient a l’any 1999, l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics a l’any 1998 i l´entrada en vigor a l’any 2016 de la més coneguda, recent i, fins i tot, polèmica Ordenança sobre Mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona. Sense cap dubte és l’Ordenança que afronta de manera més directa els problemes relacionats amb l’espai públic, com a lloc típic i tòpic de convivència dels ciutadans i ciutadanes.

La Guàrdia Urbana, en tant que és la policia de l’Ajuntament de Barcelona, té un compromís especial de servei a la seva Ciutat pel que fa a l’acompliment de les normatives municipals i, entre elles, la de la convivència en els espai públics i la qualitat de vida. És per això que adaptem el nostre servei a la demanda ciutadana, per tal de donar la millor resposta possible i un servei de seguretat i convivència amb el que el ciutadà se senti tranquil.

24 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

Com a cos de proximitat al territori, al districte de Sant Andreu tractem el problema del civisme des d´una vessant inicialment preventiva, amb l’anàlisi de les diferents fonts d´informació ciutadana, trucades telefòniques, escrits, reunions periòdiques amb les diferents associacions i agrupacions de ciutadans, comerciants i altres entitats veïnals, i la informació de les patrulles.

La GUB és present a les escoles i entre els seus objectius no està només el d´abordar temàtiques d’educació viària, sinó també treballar aquestes normes de convivència i relacions, per tal d´afegirnos com a partícips en l´educació dels menors.

El patrullatge a peu i en bicicleta, i la col·laboració amb altres cossos policials, dóna també un resultat òptim en aquesta prevenció, amb intercanvi d´informació, que dóna un valor afegit a l´abordatge d’aquestes problemàtiques.

Ens agradaria dir que amb la prevenció tot està resolt, però la realitat és una altra, i per això disposem de serveis específics de control de l´incivisme allà on la prevenció no ha donat el resultat desitjat.

Però necessitem la col·laboració i la complicitat dels ciutadans per assolir els nivels de convivència desitjats.

Inspector GUB, Angel T. Santos

Els contes com a mapes de vida Centre de Normalització Lingüística de Barcelona Delegació de Sant Andreu

Sóc la Carme González i, entre d’altres coses, em dedico a la narració oral, l’animació a la lectura i la conteteràpia. Defenso els contes com a eines per a un desenvolupament sa i complet de l’individu.

Els contes tradicionals ofereixen solucions creatives per solucionar els conflictes de la vida. Són llegats de la humanitat i en ells s’amaga una saviesa ancestral. Tenen una trama superficial, que és la que percebem amb la part racional, i una trama profunda, que es comunica mitjançant els símbols, amb l’inconscient.

Ja en la medicina tradicional hindú, si alguna persona es trobava desorientada se li oferia un conte, relacionat amb el problema que presentava, perquè hi medités. S’esperava que, reflexionant sobre la història, pogués veure el seu propi conflicte i trobar-hi una solució que probablement ja coneixia.

Per això es diu que els contes tenen poder sanador i s’ha batejat aquesta pràctica com a conteteràpia.

Recuperem la simbologia dels contes i podem fer conscients els missatges i l’ensenyament que arriba a l’inconscient. D’aquesta manera evitem jutjar els

contes només per la trama superficial, perquè en els contes mai res no és el que sembla.

La conteteràpia s’utilitza principalment en entorns educatius, per prevenir i educar, i en psicoteràpia com una ajuda al creixement personal. És una eina complementària a d’altres teràpies, ja que aborda aspectes simbòlics profunds que altres tècniques no aconsegueixen. Es realitza amb totes les edats, tant amb nens com amb adults.

Particularment, jo la utilitzo amb grups de nens i nenes per treballar el seu desenvolupament humà i emocional, amb tallers que tracten els problemes de la vida: les relacions amb els pares, l’egoisme, l’enveja, la gelosia, la rivalitat entre germans, l’autonomia, la identitat sexual, les pors, la mort...

El meu projecte tracta també de transmetre als pares i educadors aquesta visió profunda dels contes, que coneguin els símbols i els missatges per poder triar, amb coneixement, quins contes i quines versions desitgen transmetre als seus fills o deixebles.

Podeu trobar tota la informació al meu web: www.concdecarmen.com

Vols aprendre a ballar sardanes?

Tots els divendres 2015-16 de 20 h a 21 h de la tarda.

Aquest curset és gratuït i està pensat per a totes a les edats.

Pots venir sol o amb tota la família.

Lloc: Centre Cívic de La Sagrera | c/ Martí Molins, 29 Inscripcions: AVV de la Sagrera | c/ Martí Molins, 29 Organitzen:

Col·laboren: Districte de Sant Andreu

espai 30

la Sagrera

TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 25

26 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

La salut de la sanitat “Las diferencias en la atención sanitaria entre las comunidades autónomas se ha incrementado este año en relación al 2014 y Catalunya se ha hundido hasta el antepenúltimo lugar del ránking sobre servicios sanitarios, según estudio elaborado por (FADSP).

En el informe (datos de 2014 y 2015) basado en 26 parámetros, la FADSP sitúa a la Comunidad Valenciana y a las Canarias como los dos territorios del Estado que tienen peores servicios, con 45 y 44 puntos (de 98 posibles) respectivamente. Este año Catalunya se coloca en la decimoquinta posición (tercera por la cola) con 48 puntos. El año pasado conseguía 57 y era undécima, viniendo de la posición 5ª que ocupaba en el 2009 (con el tripartito), por tanto se han perdido diez posiciones desde entonces.

El estudio analiza el funcionamiento, los recursos y la financiación de la sanidad, así como la política farmacéutica, la valoración de los ciudadanos y las listas de espera (*), además de la privatización. Es precisamente esto lo que ha provocado la aceleración del retroceso sufrido por Catalunya por culpa de los recortes.

Más privatización En cuanto al porcentaje del gasto sanitario que cada territorio del Estado dedica a la contratación con centros privados, Catalunya destaca muy por encima del resto, superando el 24,1% del 2014, con un 25% en 2015. La comunidad que le sigue dedica un 10,8%, muy lejos del de Catalunya en el resultado de este indicador de privatización.

Además, en cuanto al presupuesto sanitario per capita, tan sólo los de Andalucía y la Comunidad Valenciana eran, en 2014, menores que el de Catalunya.”

Noticia de “El triangle” http://goo.gl/EqmCH8 Clasificación sanitaria en 2015

“La FADSP es una federación de asociaciones de profesionales relacionados con la sanidad (médicos, enfermeras, auxiliares, administrativos, psicólogos, trabajadores sociales, gestores, economistas, etc.), interesados en la defensa y la mejora del sistema sanitario público (SSP). Es una organización apartidista aunque no neutral, ya que nos declaramos a favor de un SSP, universal y redistributivo, que garantice el acceso a una atención de salud de calidad en condiciones de igualdad.

Consideramos necesario para conseguir este objetivo que el sistema funcione con la mayor eficiencia posible y que cuente con la participación activa de toda la población y de los profesionales sanitarios. En esta asociación se integran profesionales de diferentes ideologías, integrantes de diferentes partidos y sindicatos, o sin adscripción.

La FADSP está formada por diferentes organizaciones autonómicas de todo el estado español, dirigida por una Junta Federal y una Comisión Técnica, de funcionamiento plenamente democrático”. (http://www.fadsp.org/index. php/informacion-general/fadsp) Como se puede observar, la salud de la sanidad en Catalunya es mejorable. Existen dos factores concurrentes que inciden directamente en su calidad: uno es la crisis, que conlleva los recortes ¿inevitables? ¿o es cuestión de priorizar?, y el otro factor es la privatización. ¿Cómo afecta cada uno de ellos en la calidad de la sanidad? No tenemos respuesta. Lo que sí estamos en condiciones de asegurar es que desde el 2009 a estas fechas, en Catalunya se ha privatizado mucho y los resultados no son positivos.

Teniendo presente que los presupuestos destinados a los centros privados se han incrementado al mismo tiempo que los dedicados a los centros públicos se han reducido, quedando en entredicho los criterios de eficiencia.

Necesitamos conocer qué son los consorcios, qué se pretende con ellos, quién los propone, quién se “arrima” a los mismos, y como mínimo exigir transparencia en todas y cada una de las relaciones que con ellos se establecen.

La puntuación máxima posible es de 98; la mínima, 24.

País Vasco: 80. Navarra: 74.

Asturias: 70.

Castilla-León: 64.

Galicia: 60.

La Rioja: 8.

Madrid: 56.

Murcia: 56.

Castilla-La Mancha: 55.

Cataluña: 48. Valencia: 45.

Aragón: 71.

Cantabria: 63.

Andalucía: 57.

Baleares: 55.

Extremadura:55.

Canarias: 44.

Canarias y Valencia, las dos comunidades que salen peor paradas en la clasificación, han estado las últimas en los seis últimos años analizados por la FADSP. Valencia es la última en 10 de los 12 años analizados.

Los cinco primeros puestos en los últimos cinco años los ocupan las mismas autonomías, con cambios en las posiciones relativas. (El País) Para valorar la noticia, es imprescindible conocer quién es FADSP.

Algunos datos La sanidad en Catalunya redujo un 15,2% el gasto per capita, se han cerrado un millar de camas, se han clausurados quirófanos y se han reducido en cinco años 5.560 puestos profesionales del Institut Català de la Salut.

En Cataluña los hospitales privados (146) casi triplican a los públicos (65), mientras que en el resto del Estado hay 309 privados por 345 públicos.

Es de suma importancia que te informes y que te documentes, debes saber cómo se gestiona la sanidad que tú pagas.

Antonio I. Alonso (*) Solo un dato, en nuestro barrio una señora ha esperado poco menos de cinco años para ser intervenida. ¿Una anécdota?

En el transcurso de la espera, la señora tuvo varios ingresos relacionados con el motivo de la intervención. La Administración se ha disculpado.

TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 27

HORT URBÀ

Jardí de la Ferroviària de la Sagrera TOMAQUERA El reg s’ha de fer procurant no mullar les fulles, ja que això facilita l’atac de fongs com el míldiu. És una planta herbàcia de tiges tendres i, per això, és útil lligar-les a un suport, ja que el pes dels fruits pot ser considerable.

OLIVERA Lles fulles són perennes, dures, estretes, de color verd fosc brillant a l’anvers i d’un gris platejat al revers. “Lo parot”, a Horta de Sant Joan (Terra Alta), es considera l’olivera més vella de Catalunya, “El pare” de totes les oliveres. De la varietat ARBEQUINA del Baix Camp, i en concret del poble d’Alforja, surt l’oli de molt bona qualitat.

CIRERER Al juny i al juliol les cireres ja pengen en grupets a punt per collir-les. Les cireres van madurant de forma esglaonada. El cirerer molt solitari tindrà dificultats, valdrà més tenir-ne dos.

LLIMONER És un arbre de climes càlids i no suporta bé el fred intens. Les flors són blanques, petites i perfumades.

Ens aporta vitamina C. Cal regar-lo, sobretot en períodes secs.

28 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

MADUIXERA Vol la terra sempre humida; a més, la maduixa conté moltes vitamines i minerals. Les plantes s’han de renovar cada tres anys.

ALBERGINIERA És una planta molt exigent, que vol molt de sol, calor i adob. Les albergínies s’han de collir al punt i sembrar les llavors entre gener i març.

MONGETERA Acabat l’estiu la planta mor amb el fred, i s’ha de tornar a sembrar a la primavera següent. Abans de sembrar s’ha de cavar la terra i posar-hi una mica de compost.

Tot això ho trobareu a l’hort urbà-jardí de La ferroviària de la Sagrera, que es troba al carrer Camp del Ferro, 17.

No falteu! És molt bonic l’hort de la SAGRERA.

JORDI ARAGONES

MARISA GRERA Isaac Herrero

Fotodenúncia Els veïns de la Sagrera portem patint aquest desgavell des del mes de maig. I tot perquè no es posen d’acord si la reparació l’ha de pagar l’assegurança del vehicle que va enfonsar la tapa o si ho ha de fer l’empresa constructora. Com sempre els veïns a patir!

A la Sagrera mai poden acabar bé les obres, ja que quan no és per l’empresa constructora és per FecsaEndesa que no fa el trasllat del fanal. La qüestió és que es perpetuï el nyap al barri.

FES-TE SOCI PER TELÈFON: Nova quota soci! Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES DE 18h a 21h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A MARTÍ MOLINS 29 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com FITXA DE NOU SOCI ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: Núm. Soci

Nom i Cognoms: DNI

Data de naixement

Adreça: Codi postal

Població

E-mail: Telèfon:

Mòbil

Signatura:

Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb l’única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027

TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 29

Laia Ortiz VIST PER XAVIER BASIANA

Laia Ortiz és veïna de Sant Andreu i mare d’una nena d’un any. Llicenciada en ciències polítiques per la UPF, és a punt d’enllestir la llicenciatura d’economia a la UB. Ha participat al moviment estudiantil, al moviment antiglobalització i a diversos Fòrums Socials Mundials.

Ha treballat com a analista sobre polítiques públiques de gènere en el marc del Projecte “Ciutats i Persones” de l’ICPS i ha estat consellera de districte portant Dona, Cooperació i Medi Ambient. Ha estat diputada al Parlament (Hisenda, Educació i Salut) i al Congrés dels Diputats, on va ser portaveu en energia, cooperació, medi ambient i canvi climàtic.

Ha defensat iniciatives contra la pobresa energètica i els privilegis del lobby elèctric.

Guardonada en dues ocasions amb el premi Avizor com a diputada més compromesa en la lluita contra la pobresa. Fa 15 anys que és membre d’ICV. P. Quines prioritats, tant socials com arquitectòniques, teniu per a la Sagrera en aquest mandat?

La Sagrera és un barri en construcció i transformació i fa molt de temps que veïns i veïnes esperen l’arribada dels equipaments pendents.

Cal invertir en educació (institut i escola bressol) i també en equipaments esportius; cal donar impuls al comerç de proximitat, molt castigat per la bombolla dels centres comercials i les obres constants; i reforçar els serveis socials i les polítiques de creació d’ocupació per combatre les desigualtats.

I hi ha un tema imprescindible: és necessari curar la ferida oberta que representen les obres inacabades de l’AVE i anar cosint urbanísticament per recuperar aquests espais per a l’ús ciutadà.

30 • TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015

P. Pla Sant Andreu-la Sagrera, com va anar la reunió amb la ministra de Foment?

La reunió amb la ministra no va anar malament, ja que vam arrencar compromisos relatius a l’estació de Sant Andreu Comtal i a l’acceleració del ritme de les obres de la Sagrera, però vam poder constatar el cinisme del govern de l’Estat, que negava l’oblit i el desesperant retard de les inversions en el Pla. Es van comprometre i vam ser exigents, però ara cal veure si compleixen, perquè massa vegades no ha estat així.

Per a aquest govern municipal, la Sagrera i els accessos ferroviaris al Port són una prioritat, per això vam demanar a la Generalitat que defensi les mateixes prioritats i no trens llançadora a l’aeroport, innecessaris per a la quotidianitat dels veïns i veïnes de la ciutat.

P. Pacificació de la Meridiana en aquest mandat?

La voluntat de l’ajuntament de Barcelona és que la Meridiana es converteixi en un eix cívic de referència on el protagonisme sigui dels vianants, els espais verds i de lleure i del transport públic. I ho hem de fer des d’una perspectiva de ciutat, fins i tot metropolitana, per avançar en la transformació d’una de les últimes autopistes urbanes.

Hem d’aconseguir que es converteixi en una via que convidi a la ciutadania a viure-la i que no es mantingui com una barrera entre barris i districtes. Amb aquest objectiu començarà la seva tasca en els propers dos mesos un grup de treball que abordarà el projecte de pacificació de la Meridiana, tal i com es va aprovar a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Hi participaran les entitats, els grups municipals així com els veïns i veïnes dels tres districtes que queden a l’entorn de l’avinguda: Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí. Tota aquesta feina ens ajudarà a millorar la connectivitat entre els barris i a generar noves oportunitats, tant comercials com ciutadanes.

P. Espai 30 - Nau Ivanow. Per a quan la reforma que demanden les entitats?

La prioritat en aquest moment, i així ho hem traslladat en una reunió amb entitats i associacions usuàries de l’Espai 30, és determinar en quina situació jurídicoadministrativa es troba l’equipament per tal d’inscriure’l com a propietat municipal. Un cop tinguem resolta aquesta situació és quan caldrà dur a terme el condicionament necessari per tal que continuï funcionant com a un dels epicentres culturals de la Sagrera. Pel que fa a l’activitat artística que es desenvolupa a la Nau Ivanow, hem de treballar plegats Districte i ICUB, per tal d’impulsar aquest espai de creació i que sigui encara més permeable al barri, imbricat en l’activisme de les associacions i entitats de la Sagrera.

P. La Nau Bostik pot ser durant uns anys un espai de creació i trobada al barri? Què en penses?

Coneixent el Xavier Basiana, la seva trajectòria i la seva enorme capacitat per tirar endavant projectes culturals, estic segura que la Nau Bostik serà un punt de referència en matèria cultural, no només al barri de a Sagrera, també a Foto de Xavier Basiana la resta de la ciutat. De fet, ja és ben visible que entitats i artistes del barri se l’han anat fent seva.

P. Com ha estat el traspàs de poder del Districte amb l’equip de CiU? El traspàs polític al Districte el qualificaria de fred i amb poca informació, però sortosament tenim un bon equip de treballadores i treballadors del districte i anem avançant.

P. Quina relació mantindràs amb l’Associació de Veïns i Veïnes?

Doncs una relació estreta. La política l’han de fer entitats i veïnes i veïns, cal potenciar la participació i la codecisió, i que cada vegada siguem més definint la ciutat. L’associació és una peça clau per dinamitzar el barri, vetllar per la millora de la Sagrera i ajudar-nos a definir necessitats. També volem impulsar la gestió ciutadana als casals de barri, com el que tindrem en acabar la rehabilitació de la Torre de la Sagrera.

P. Com veus les eleccions plebiscitàries a Catalunya?

Són una oportunitat per obrir un procés constituent a Catalunya, però sense perdre de vista que escollim un Parlament i un govern que haurà de decidir a partir del dia 28 de setembre sobre tots els temes. Crec que unes eleccions no poden substituir un referèndum imprescindible per decidir el nostre futur. Aquesta és la via i, lamentablement, en aquestes eleccions hi ha hagut massa confusió i soroll, i un excés de polarització que no juga a favor del bé comú i la qualitat democràtica.

TOTA LA SAGRERA 161 • OCTUBRE 2015 • 31