Tota la Sagrera ASSOCIACIÓ VEÏNS Núm. 154 • Abril 2014
Foto: Xavier Basiana
Tornen les obres!
Edita Associació de Veïns de La Sagrera Redacció Josep Barbero, Julio Gamero, Xavier Basiana, Enric Barris, Agustí Carrillo Col·laboradors Josep Barbero, Oleguer Méndez, Antonio Ibañez, Enric Barris, Xavier Basiana, Jordi Gisbert, Alicia Aguilera, Seid, Espai 30, La Sagrera es Mou, Lluis Camps, Joan Pallarès, Isaac Herrero, Mercedes Vidal, Nora Ancarola Correcció: Agustí Carrillo Publicitat Enric Barris • 647 062 637 Francisco Jimenez • 686 041 302 Disseny portada i maquetació revista Xavier Basiana Vers Fotografía: Xavier Basiana Vers Associació de Veïns de La Sagrera Martí Molins, 29 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dll, dm i dv de 18 a 21h. avv.lasagrera@gmail.com Adreça revista totalasagrera@lasagrera.info Faceboox Associació de veïns i veïnes de la Sagrera Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.
EDITORIAL N. 154 Abril 2014
El passat dia 6 de febrer, les entitats AVV de la Sagrera, St. Andreu de Palomar, St. Andreu Nord Tramuntana, St. Andreu Sud, la Maquinista, Bon Pastor, Verneda Alta i la FAVB ens vàrem reunir amb l’alcalde ,Xavier Trias, per fer-li dues preguntes: -Per a quan l’Estació de La Sagrera? -Com es finançarà el projecte? Les obres portaven aturades 2 anys, sense que ningú digués res, i per als nostres barris aquest projecte és molt important, no només per la mateixa estació, sinó per tot el que representa: parc Lineal, equipaments, llocs de treball (segons els propis defensors del projecte uns 3.500 directes, més els indirectes), i, sobretot, la nova centralitat i poder ser un pol d’atracció econòmica per al barri. En aquesta reunió, l’alcalde Xavier Trias va posar data per acabar l’estació al 2019, i poder reprendre les obres abans del dia 15 de març. Això últim ho hem pogut comprovar el passat dia 6 de març, amb una fotografia a la premsa on apareixien una desena de camions carregant terres. Ara haurem de vigilar, ja que els darrers dies només ha hagut 2 o 3 camions carregant terres. Segons el mateix alcalde, s’han d’extraure uns 450.000 m3 de terra, a un ritme de 3.000 m3 diaris i l’extracció estaria finalitzada al final d’aquest any 2014. La fórmula de finançament està basada en 255 milions, que posarà el Ministeri de Foment, i en 350 d’inversió privada, a canvi de l’ús de les zones comercials de l’estació durant 60 anys. Nosaltres, des de l’AVV de la Sagrera, sempre hem defensar la inversió d’Europa, Espanya, Catalunya i Barcelona, entenent que és una infraestructura que no és del barri, ni de Barcelona o de Catalunya, sinó de l’Estat, o fins i tot d’Europa. Sagrerencs, benvinguda la represa de les obres; però vigilem amb el ritme, ja portem massa endarreriments!!! Josep Barbero President AVV de la Sagrera
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 4
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 5
Foto: Xavier Basiana
SERÀ AQUEST EL DARRER INICI DE LES OBRES? Han començat les obres de l’estació? Segons les informacions municipals, les obres van tornar a començar el passat 6 de març i, encara que oficialment mai han estat aturades, l’Ajuntament va fer un esforç de “diguem-ne, ànim de transparència”, convocant els mitjans de comunicació i un bon grapat de camions per fer unes quantes fotos, recollir imatges i exposar el nou procés d’execució de les obres de l’estació i de tot el que porta el projecte del Pla Sant Andreu – La Sagrera, tal com varen recollir els diaris i noticiaris del dia següent. Des de la Sagrera entenem l’interès en posar de relleu el compliment del compromís i la paraula de l’alcalde amb les entitats veïnals implicades i afectades pel projecte. Recordem que el Sr. Xavier Trias ens va informar que les obres començarien abans de mitjans de març i de no ser així, ell seria al davant de les reivindicacions veïnals per exigir un compromís amb aquestes obres, qualificades, per primera vegada, d’importància vital per a la ciutat i per al conjunt del país. El que no som capaços d’interpretar és la cara dels camioners que havien convocat per fer les fotos; si pensem que la feina no sobra, apuntar-se un matí a portar el camió a unes obres per fer unes fotos, si paguen el dia benvingut sigui; suposo que com a mínim hauran adquirit el compromís de trucar-los de nou quan els necessitin de debò. Com tots poden imaginar, les anunciades extraccions de terres no han començat i el camions van tornar a marxar tal com varen arribar. Quan arribarà el dia en què els dirigents ens deixin de prendre per ximples? Que les obres es reprenguin, que es tingui un projecte acordat, que se li posi una nova data a l’estació, són bones notícies per al barri i per a tots. Llavors, per què desvirtuar-les amb camions i
moviments de terres?, per què no s’exposen les coses tal com es tenen previstes, amb claredat, amb honestedat, amb transparència contrastable? Sembla que sempre estem en campanya preelectoral i, com en temps de Carnestoltes, tot s’hi val. Ens donen titulars, donant per segur que la gran majoria es quedarà amb aquests i mai anirà a veure si són certs o no. Ja està bé que els que es posen al davant dels partits polítics per dirigir el nostre present i preparar el futur (recordem que es posen ells en llistes tancades, no els elegim nosaltres) treballin per interessos, (en molts casos), que primer sospitem i després acabem per constatar, que no eren els del poble. Ja és temps! Som prou grans i de responsables, més encara. Els barcelonins hem demostrat en innombrables ocasions que entenem els problemes i les circumstàncies, que som empàtics... doncs, per què aquesta facilitat per a tantes mitges veritats i tanta falta de transparència? La política és per treballar el present i el futur i no per ensarronar en el present i enfosquir el futur. L’alcalde és el primer ciutadà de la ciutat, i com a tal, la seva paraula vers al projecte de la ciutat que té a les seves mans és certa per definició; i si es presenta un moment en què no es pot complir, cal tenir la responsabilitat d’exposar els motius, la seva credibilitat és el valor de la ciutat que representa. Des de l’associació de veïns, sense estar d’acord en el procediment, tal com he exposat, continuem confiant que les obres acabaran per agafar l’empenta que necessita un projecte de 650 milions d’euros, desitjant que sigui més aviat que no pas tard. Ens agafem a aquesta nova data del 2019 que ens va donar l’Alcalde a la reunió del 6 de febrer, com a data per a la posada en
servei de l’estació. Sent coneixedors de les moltes dates que se li ha posat d’inauguració, i que probablement no serà la definitiva, sí confiem en la nova proposta. Entre altres raons, pel fet que si fins ara el grup de Convergència i Unió mai havia fet costat a aquest projecte, més aviat al contrari, ara hem constatat un gran compromís en els màxims responsables d’Urbanisme, tal com va posar de relleu i expressat el senyor Antoni Vives, màxim responsable d’aquesta àrea municipal. I també comptem amb el suport que confiem continuïn donant la resta de grups municipals, com fins ara, i que el projecte pugui ser una realitat aquest 2019. A la Sagrera no ens queda més remei que acollir-nos a l’esperança i creure en els compromisos dels nostres dirigents. Esperem que, com que aquesta vegada no únicament han d’adquirir compromisos amb els barcelonins sinó també amb grups d’inversors, i aquests tenen advocats que no obliden tan fàcilment com els electors els compromisos dels polítics, el projecte tingui una data de finalització. Això sí, esperem que siguin inversors i no especuladors dels que tant sobren avui, perquè si l’estació de La Sagrera sols ens la presenten com un projecte amb especulació (abans amb l’edificabilitat i ara amb el comerç), no volem ni pensar el que pot acabar sent aquest projecte en mans
d’aquestes organitzacions per a qui els aspectes socials no tenen cabuda en els seus estatuts. Pel que fa a les obres pròpiament dites, i encara que la suposada corrua de camions traient terres del lloc on ha d’anar l’estació no s’ha produït, sí que s’han incrementat els treballs de pilotatge on ha de ser la sortida de la línia de rodalies del Maresme. En aquest àmbit estan treballant tres noves màquines de pilotatge i una màquina més traient terres a la part on era el Pont de Sarajevo. A l’àmbit de l’estació en si només s’han vist algunes màquines fent preparatius per, en algun moment, començar a fer el buidat de terres. Al mateix temps, hem vist un increment de les activitats a les obres d’excavació de la Vil·la romana, sobre la qual, per cert, esperem que aviat ens exposin els avenços i l’estat d’aquests treballs. A causa que des d’Habitat Urbà ja ens han convocat per a diferents reunions de seguiment de les obres i del projecte del parc del Camí Comtal, esperem a la propera publicació poder exposar que les obres avancen amb millor ritme i que els fonaments del projecte són ferms. Oleguer Méndez.
ESPECIAL 25è ANIVERSARI DESCOMPTE 15% EN CERTIFICAT MÈDIC PRESENTANT AQUEST ANUNCI
A PARTIR DEL MES DE MAIG OBERT ELS DIMECRES ININTERROMPUDAMENT DE 10h a 20h.
TOTA TOTA LA LA SAGRERA SAGRERA 154 154 •• ABRIL ABRIL 2014 2014 •• 66
NOTÍCIES DEL BARRI BREUS Comunitat educativa
El passat dia 7 de marc, la comunitat educativa de St. Andreu va fer una xerrada informativa sobre el procés de preinscripció a les escoles del barri per al curs 2014-2015. El ponent va ser l’Àlex Castillo, membre de la FAPAC, que va dibuixar un escenari no gaire satisfactori, en el qual es tornen a repetir les escenes del curs anterior, amb augment de ràtios a les escoles i sense donar cabuda a la demanda de les famílies. Dit això, he de dir que la manca de places escolars al nostre barri és un problema greu, però sembla ser que a les famílies no els interessi, només en el moment en què els afecta. A la reunió només van assistir 5 famílies. La reivindicació d’una nova escola al barri l’hem de defensar amb força i pressió, però amb un nombre de famílies més significatiu. Defensem l’escola de qualitat al barri sense més augments de ràtio!!!
Valoració de la Xerrada sobre l’AVE
El darrer dia 28 de febrer, a les 19:30 h., l’AVV de la Sagrera va fer una assemblea informativa sobre l’estat de les obres de l’estació. Es tractava d’informar de la reunió mantinguda amb l’alcalde de Barcelona, Sr. Xavier Trias, i explicar els compromisos que s’havien adquirir sobre la represa de les obres abans del dia 15 del mes de març. Una vegada feta l’assemblea s’han reprès les obres el darrer dia 6 de marc, tal com havia dit l’alcalde a la reunió (abans del dia 15). L’afluència va ser bona, unes 90 persones, però el que volíem ressaltar no ha tingut molt de ressò. D’una banda, llosa acabada llosa ocupada; i d’una altra, que el projecte és més que un projecte de barri, de ciutat, de país o d’estat, sinó que és, fins i tot, europeu i, per tant, la inversió l’han de fer aquestes administracions, no les plusvàlues dels comerços a canvi d’una cessió per 60 anys. Una vegada represes les obres, lluitem per aconseguir que el parc, els equipaments, i tot allò que ens varen prometre, es faci al ritme de les obres.
Comissions.
Es van celebrar a la seu del Districte dues comissions, la de via pública i la de mobilitat. En aquestes comissions es van tractar diversos assumptes. A la de mobilitat, el canvi de sentit dels carrers Portugal i Pacífic, sobre el que, com a Associació de veïns, vàrem remarcar molt que es posés solució al tema de la confluència dels carrers Portugal i Torroella de Montgrí abans que hi hagi un accident. També es va comentar el tema de la retirada de senyals i que a més a més es torni a reposar el terra al seu estat normal. A l’altra comissió es va parlar del carril bici de Felip II, exposant les deficiències que hi havia. I sobre les obres de la plaça Assemblea de Catalunya es va demanar que es mirés la zona de càrrega i descàrrega que s’ha suprimit per les obres i a la qual no s’ha posat alternativa.
TOTA TOTA LA LA SAGRERA SAGRERA 154 154 •• ABRIL ABRIL 2014 2014 •• 77
Reunió amb Regidoria i Gerència
El passat dia 6 de marc, membres de la junta de l’AVV de la Sagrera vàrem mantenir una reunió amb el Regidor del districte, Sr. Raimon Blasi, el Gerent, Sr. Salvador Coll, la Sra. Ester Santiago, Directora de Serveis Tècnics i el Sr Jesús Imbernón, cap de Serveis Tècnics. La reunió va ser força profitosa. Vàrem parlar que al mes d’abril es farà una reunió amb mobilitat per poder entomar el tema de la pacificació i humanització de la Meridiana, de cara al proper mandat. Altre tema fou el de la nova parada de bus de la línia H8 al carrer Gran de la Sagrera, 91 (enfront del col·legi de la Mare de Déu dels Àngels). També es va parlar del descobriment de la placa de Petit Paisatge de Barcelona a la Torre d’aigua (Ciutat d’Elx/carrer Gran) i el projecte de reurbanització de la illeta on és ubicada, així com del canvi de nom del carrer de la Sagrera per Gran de la Sagrera. Van haver diversos temes més, dels quals anirem informant a mida que es desenvolupin. Ànim
Assemblea de la CONFAVC
El passat 15 de març es va celebrar la 29a Assemblea de la CONFAVC, al museu Torre Balldovina de Sta. Coloma de Gramenet, en la qual va haver-hi la participació de Federacions i Associacions veïnals. L’Assemblea va arrencar amb l’obertura a càrrec de l’alcaldessa de Sta. Coloma, Núria Parlón, i del president de la Confavc, Jordi Giró. Cal destacar la conferència, amb el lema: Anem cap a un Estat menys democràtic? També la intervenció de la presidenta de l’AVV de Las Eras de Gamonal de Burgos, Anabel Cabrerizo. Al llarg del matí també es va fer un repàs a la memòria de l’any 2013, i durant la tarda es van presentar el Pla de Treball del 2014 i el pressupost, aprovats els dos per unanimitat. Per acabar, es van presentar les tres resolucions que hi havia: -la d’adhesió amb els treballadors de Panrico, -resolució sobre la pobresa energètica, -resolució sobre l’avortament lliure i gratuït. La cloenda va anar a càrrec del tinent d’alcalde de Sta. Coloma.
Celebrem el segon FIREM-NOS! .
Les escoles públiques de primària del barri i la Comissió de La Sagrera es Mou per les escoles organitzen de nou una fira, a on hi haurà productes elaborats pels alumnes. L’objectiu del FIREM-NOS és, amb els diners obtinguts, ajudar econòmicament els alumnes de les escoles i crear una xarxa de solidaritat entre els diferents estaments educatius. Per amenitzar l’acte hi haurà actuacions de diverses entitats del barri i acomiadarem l’acte amb la geganta del barri, la Sagrerina, els dracs, els capgrossos, els tabalers de les escoles... Us esperem el dia 1 de juny de 10 a 14 h. a la plaça Jardins d’Elx i al carrer Garcilaso. La Sagrera es Mou per les escoles.
Projeccte radars
El districte de St. Andreu posa en marxa el projecte radars, per intentar pal·liar la solitud i el risc d’exclusió social de les persones de més de 75 anys que viuen soles o acompanyades de persones de més de 65 anys. El projecte, sota la direcció de l’Institut Municipal de Serveis Socials, gira entorn d’una figura fonamental per al seu desenvolupament: els “radars”, persones del barri que han de supervisar la rutina diària dels seus veïns grans i detectar els canvis que es poden produir en el seu comportament, en la higiene personal o en altres indicadors que poden ser determinants per detectar la manca d’assistència que tenen aquestes persones. Una altra vegada hem pogut comprovar que la societat té ganes d’implicar-se i col·laborar.
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 8
NOTÍCIES DEL BARRI
TTOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 9
EL MERCAT DE FELIP II
Escultura de la plaça de l’Assemblea de Catalunya: El darrer 25 de març, en l’àmbit del Consell de barri extraordinari, es va fer l’escrutini i recompte del procés participatiu engegat el dia 10 de març i que havia arribat fins al dia 24. Han estat emesos 224 vots, dels quals amb 117 han estat per al projecte guanyador, el projecte Arrels, contra 104 vots per al projecte Domus i 3 vots nuls.
Com veieu, la participació no ha estat molt elevada. Com a AVV ens agradaria que els veïns participessin més en aquests processos oberts. De totes maneres agraïm als veïns la seva participació i animem a la resta perquè hi participin. Així doncs, l’escultura que lluirà a la plaça Assemblea de Catalunya, per dignificar l’espai i el seu nom, serà ARRELS. Agraïm a l’escola d’Art i Disseny de la Llotja, així com als seus alumnes, la seva dedicació i participació. GRÀCIES.
La FAVB davant la BCN trencada
El 29 de març de 2014 es va celebrar la 41a Assemblea de la FAVB, amb la benvinguda als presents a càrrec del president del Centre Cultural de Sants, del president de la FAVB, del president de la CONFAVC i de l’alcalde de Barcelona. Durant tot el matí es va donar pas a l’extens programa de la FAVB. Cal destacar les resolucions de la FAVB que varen ser aprovades per unanimitat: -Per una Catalunya social. -Fem front des dels barris a la violència cap a les dones. -Cap a un nou model de participació ciutadana. -Per una Barcelona del poble, defensem allò que és públic. -Sistema públic de pensions. -Escola, SÍ! Projecte especulatiu a la Maquinista, NO! L’Assemblea del proper any es va proposar fer-la a la Font d’en Fargues.
10è aniversari 2004 - 2014 Exèrshit! Cia. Teatre al Quadrat El dissabte 3 de maig, a les 20.00 h El diumenge 4 de maig, a les 18.00 h Preu: 2,50 € Direcció: Patrícia Garrido L’estranya parella Cia. El Calaix El dissabte 10 de maig, a les 21.00 h El diumenge 11 de maig, a les 17.00 h Preu: 2,50 € Direcció: Paco Rivas Aquí no paga ni Déu! Cia. Gats El dissabte 24 de maig, a les 19.00 h El diumenge 25 de maig, a les 18.00 h Preu: 2,50 € Direcció: Nati Castells Los niños de Morelia Cia. Arcoiris El dissabte 30 de maig, a les 19.00 h El diumenge 1 de juny, a les 18.00 h Preu: 2,50 € Direcció: Pepita Magriñà
CENTRE CÍVIC LA SAGRERA
Reservoir Dogs Cia. Grup Umbral de La Jarra Azul El dissabte 7 de juny, a les 19.30 h El diumenge 8 de juny, a les 18.00 h Preu: 2,50 € Direcció: Bea Liebe
Inauguració: el dilluns 19 de maig, a les 19.00 h Per commemorar el Tricentenari d’enguany, es fa un cop d’ull enrere i es destaquen els vestuaris més emblemàtics que han vestit catalans i catalanes durant aquest temps. No us perdeu aquesta exposició produïda per la Cia. Puça Espectacles. Accés lliure
Una nit d’estiu de somni Cia. Teatre dels Descosits El dissabte 14 de juny, a les 19.00 h El diumenge 15 de juny, a les 18.00 h Direcció: Pep Salvat Preu: 2,50 € Música: Bernat Castells i Pau Costal.
“L’evolució del vestuari a Catalunya. 1714-2014” Del 19 al 30 de maig
Foto: Xavier Basiana
EL DIVENDRES NO TANQUEM AL MIGDIA PROVA EL NOSTRE SERVEI A DOMICILI VINE A VEURE LES OFERTES DE DIJOUS ARA OBRIM ELS DIMARTS A LA TARDA DE 17 A 20h
www.mercatfelipsegon.com Otilia Colom
Jose Antonio Melero López
NOU SERVEI JURÍDIC Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuita. La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns. Floristes Mn. J. Juliana, 45 08027 BCN. La Sagrera Tel. 93 3493816 otilia@florscolom.com
Dia: segon dilluns de cada mes. Horari: de 18 a 20h. Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora
VINOTECA “EL BACO” Jambrina, 9 • Tel. 93 5014608
Jambrina, 9 • Tel. 93 5014608 Vinos a granel y embotellados Vermut casero y tapas variadas www.vinotecaelbaco.com
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 •10
La gestió del patrimoni públic de Barcelona
A “Carrer 130”, la revista que edita la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, amb data de desembre de 2013, llegeixo un article titulat “Regesa es ven l’habitatge públic” Ja d’entrada, hom pensa que en aquest moment vendre patrimoni públic, quan tot està tan devaluat, només pot ser “malvendre”. Oportunitats per a poderosos.
Ara bé, potser primer ens hem de preguntar qui és Regesa? Doncs, Regesa es defineix com “l’instrument de gestió del Consell Comarcal del Barcelonès, l’objectiu principal del qual és millorar les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes”. Així mateix, el Consell Comarcal del Barcelonès es defineix com “una entitat local de caràcter territorial, constituïda pels ajuntaments de Badalona, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i altres municipis amb els quals s’arriba a acords.” Per raons que ells sabran, Regesa havia cedit prèviament la propietat dels habitatges a la Fundació Pisos de Lloguer, entitat privada amb seu al mateix lloc que Regesa. Fins aquí la part venedora, però... i la compradora? El grup Azora, part compradora i beneficiària de l’operació, és un gestor de fons financers d’entitats bancàries. La mateixa empresa ha comprat 3000 habitatges públics al Madrid de la Botella. Privatització aquí i allà. L’article al qual faig referència diu que Regesa ha procedit a la venda de 298 habitatges públics de lloguer a Colón Viviendas SII S.A., filial del grup Azora Inversions. Els 298 habitatges citats corresponen a 4 blocs de pisos, un d’ells al barri de la Sagrera (Gran de la Sagrera, 77). Els actuals habitants
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 11
dels pisos han estat informats quan l’operació financera ja s’havia consumat. A més, es dóna la circumstància que els blocs estan construïts en sòl previst per a equipaments, i que ara es troba en mans privades... tot un embolic! Segons les mateixes fonts, a l’Ajuntament de Barcelona se’l va oferir la compra i en va rebutjar l’opció, al mateix temps que justifica una altra sorprenent privatització, la dels 26 aparcaments públics més rendibles de la ciutat per a construir habitatge de lloguer amb els beneficis obtinguts, contradicció manifesta... Tot sembla indicar que aquesta privatització, innecessària i injustificada, és només el començament de tot un seguit de privatitzacions, el temps ho dirà. L’import de l’operació ha estat, segons les fonts, d’11,4 milions d’euros per una concessió a 75 anys. Així doncs, el preu per habitatge és de 37.000 euros, que a un mòdic preu de lloguer de 300 € mensuals, permet recuperar la inversió en menys d’onze anys, i disposar de més de 64 anys de guanys. El fons d’inversió ja ha fet un gran negoci, perquè compra a preus molt baixos, situats per sota del cost de construcció, i una amortització ràpida. Ara bé… es plantegen alguns interrogants: s’havia ofert als inquilins la compra dels habitatges a un preu tan assequible? La resposta és no. Respectarà Azora la qualificació de protecció social establerta a 25 anys? Els llogaters han manifestat que no. Als ciutadans ens encantaria escoltar una justificació raonada d’aquesta operació, però... qui està disposat a oferir-la? Amb aquestes polítiques de l’Ajuntament estem deixant de ser ciutadans per a convertir-nos en clients. Aquestes mesures també les imposen des de fora?
Antonio Ibáñez Alonso
Nou horari Ara també obrim el dimecres al matí!
TRENTA PASSES:
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 12
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 13
15 anys d’un equipament municipal: del Centre Garcilaso a l’Espai Jove
Joan Rubió i Bellver, arquitecte a la Sagrera. A la Sagrera hi haurà una vintena d’edificis modernistes. La majoria, d’un modernisme considerat menor, perquè l’autor era un mestre d’obres, com el cas de Ca la Filomena, o d’altres com Can Gispert, en què Domènech i Montaner només és autor dels elements decoratius. Els dos únics edificis que es conserven i que foren projectats i construïts per un arquitecte són els de la Casa de Natzaret (1904) i el que en resta de Can Mestres (1907), obra de Joan Rubió i Bellver. Rubió i Bellver havia nascut a Reus el 24 d’abril de 1871 i va ser president, entre 1910 i 1914, del Cercle Artístic de Sant Lluc a Barcelona. Treballà moltes vegades amb el seu germà Marià, enginyer militar que va acabar sent civil, i que va obtenir el títol d’arquitecte el 1893, amb 21 anys, havent tingut per mestres a Joaquim Bassagoda, Rovira i Rabassa, Francesc de Paula Villar (iniciador de la Sagrada Família), l’andreuenc Joan Torras, Josep Vilaseca o el mateix Domènech i Montaner. Rebé una gran influència de Gaudí, de qui es considera deixeble, en treballar amb el gran mestre a la Sagrada Família, el Park Güell, les cases Calvet i Batlló, la Colònia Güell, la Torre Bellesguard o, sobretot, la restauració de la Catedral de Palma, entre 1900 i 1916. També va treballar per a la Diputació i la Mancomunitat; va ser militant de la Lliga, gran orador i regidor de l’ajuntament de Barcelona des de 1905, en els temps en què ho eren els doctors Gispert i Cararach, o Ignasi Iglésias.
El 15 de maig de 1999 es va obrir el Centre Garcilaso, un centre que apostava per ser un equipament de serveis. Per una banda, uns serveis generalistes: OAC, Serveis Socials i la Biblioteca; i una altra línia, com a equipament de serveis singulars per a joves.
L’arquitecte Rubió i Bellver
De la seva obra hem de destacar la Casa del Matons, al carrer Dolors Montserdà, avui desapareguda, construïda entre 1899 i 1900 per a la Família Canals, la qual li encarregaria després la seva fàbrica a la Sagrera. També la Casa Golferichs (1900-1901) a la Gran Via, el Castell o Casa Alemany (1901), el Frare Blanc o Casa Roviralta (1903-13) a l’Avinguda del Tibidabo, el Safareig del Sanatori a Les Planes (1903), el Foment de la Pietat o Balmesiana (1913) al carrer Duran i Bas, i una extensa llista que abastà una setantena de obres, entre elles la Residencia d’Estudiants de l’Escola Industrial o el Pont neogòtic del carrer del Bisbe. L’any 1903, al temps que construïa la nova escola i Casa de la comunitat per a les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, construcció visible des del carrer Berenguer de Palou, també en construïa un habitatge familiar a la carretera d’Horta, avui Garcilaso, per a la família de Salvador Llobet, obra que va ser enderrocada anys després i de la qual avui, malauradament, no en podem fruir. Passada la guerra civil acabà l’obra interrompuda de l’Asil del Sant Crist a Igualada i participà en la nova restauració de la Catedral de Palma; i des de 1940 fins a la seva mort, en l’església gòtica del Carme al Puigmercadal de Manresa, obra de Mateu Montagut, l’arquitecte de Santa Maria del Mar. Escriptor de temes d’art i arquitectura, va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952
Per Joan Pallarès-Personat Casa de Natzaret • Foto Joan Pallarès
La veritat és que durant tots aquests anys han passat coses increïbles en aquest espai. Hem vist passar i donar suport a més de cent entitats als vivers de projectes; hem conegut milers de grups de música de tota la ciutat; hem compartit desenes d’aficions, de passions; hem vist créixer nens que anaven a la biblioteca i que ara formen part de la plantilla de Garcilaso; i els projectes i els serveis de l’equipament s’han anat consolidant, reorientant, desapareixent... Ha estat una experiència única treballar-hi a dins durant tots aquests anys i veure en què s’ha convertit avui en dia aquest equipament: en un espai jove de referència a la ciutat. L’Espai Jove és actualment el que és gràcies també al suport que durant tots aquests anys ens han donat les entitats del barri i del districte. Però, sens dubte, el suport més gran l’hem rebut de l’Associació de Veïns, que sempre ha estat al nostre costat, donant idees, fent aportacions, recolzant propostes... Persones com l’Enric Barris i el Josep Barbero han estat molt important per al que avui en dia és Garcilaso. I és que ens trobem davant d’un equipament on actualment s’apleguen un total de 7 serveis i un Projecte Educatiu de Centre molt recent, que marca les accions educatives que es fan amb els adolescents i els joves. Actualment, els serveis que configuren l’Espai Jove del 2014 són: 1-Punt d’Informació Juvenil. 2-Viver de projectes i allotjament d’entitats juvenils. 3-Bar Jove. 4-Bucs d’assaig. 5-Estudi de Gravació. 6-Sales d’estudi. 7-L’intercanviador: que aplega l’espai d’estudi en grup, la mediateca, la sala d’adolescents, el Pròpolis i els
Claudia Raya i Alicia Aguilera directores del Centre Garcilaso. Imatge del documental 15 anys del Centre Garcilaso-Espai Jove Garcilaso.
tallers de creixement personal, l’espai Aquí t’escoltem, i la Cibercaixa. Tot això és un nou servei que va substituir el 2013 l’antiga biblioteca Garcilaso i que rep al dia uns 80 joves d’arreu de la ciutat. A més d’aquests serveis, l’Espai Jove també destaca per: •Projecte musical: tallers, concurs de música acústica, concerts setmanals... •Projecte audiovisual: on principalment es desenvolupen tallers, un laboratori de producció audiovisual on s’han fet produccions com el culebrot del barri o kdm;), el Festival Barcelona Visualsound... •Projecte de dinamització juvenil: que parteix del treball amb el territori, amb les entitats, en el coneixement del joves... treball amb la comunitat. Des d’aquí surten festes de diferent caire, tallers, sala de creació en viu, suport a iniciatives juvenils... Per tal d’explicar aquests 15 anys, des de l’equipament s’està preparant una petita peça audiovisual que es presentarà segurament a la 3a Gala dels Garci, que aquest any tindrà lloc el dia 4 de juliol al SAT Teatre (reserva d’entrades a lagaladelsgarcis@gmail.com)
Alícia Aguilera. Directora de l’equipament.
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 14
ESCOLA LLOTJA: ART I DISSENY PER A TOTHOM Espai expositiu La NauU
L’Escola Superior d’Art i Disseny Llotja és un centre en continu replantejament i subjecte a forts canvis derivats de la implantació de noves estructures docents, i articula la seva oferta sobre tres àmbits conceptuals: arts visuals, arts aplicades i disseny, i en tres espais curriculars: - Formació Superior dins de l’Espai Europeu d’Educació Superior (Graus en Disseny i Cicles Formatius de Grau Superior d’Arts Plàstiques i Disseny). - Formació Bàsica (Cicles Formatius de Grau Mitjà i Curs d’Iniciació). - Formació Complementària (Cursos Monogràfics, Workshops, Cursos de Lliure elecció d’especialització i de recerca). Per complementar la formació es realitzen activitats culturals i de recerca que es tradueixen en seminaris, workshops, conferències, participació en fires i exposicions fora i dins dels espais propis… A dins de la seu de la Sagrera (Sant Andreu), La NauU és un espai polivalent de 800m2 on es realitzen algunes d’aquestes activitats. En els mesos d’abril i maig estarà exposada la mostra DES DE L’APROPIACIÓ I LA MULTIPROPIETAT CULTURAL, presentació de treballs d’alumnes d’escultura, pintura i ceràmica, que són el resultat del debat sobre la noció de patrimoni que es va realitzar durant sis mesos de recerca i que inclou el seminari que es va desenvolupar a la Fabra i Coats el mes de febrer d’enguany.
VOLS PARTICIPAR EN LA NOVA ESCULTURA DE LA PLAÇA DE L’ASSEMBLEA DE CATALUNYA? “Les nostres arrels” ENVIA’NS LA TEVA FRASE Per correu electrònic: lesnostreaarrels2014@gmail.com Entregant-la en mà al Centre Cívic La Barraca i al Espai Jove Garcilaso Data límit 30 d’abril 2014
Sala d’exposicions La NauU
Aquesta exposició és per a nosaltres un model de què és el que volem i de com volem desenvolupar el nostre treball com a docents: en col·laboració amb institucions culturals com Sala d’Art Jove, Sant Andreu Contemporani, la Fàbrica de creació Fabra i Coats (en la qual hi ha una peça de l’exposició), la implicació de molts departaments de l’escola i dins del marc de la Xarxa Hibridacions i Contextos, Espais i Escoles d’Art de Catalunya. Tot això amb la professional coordinació de l’equip Col·lectivaccions. L’Escola Llotja té dues seus: a Sant Gervasi, al carrer de Ciutat de Balaguer, on hi ha la secretaria central, i la seu del carrer Pare Manyanet a la Sagrera, districte de Sant Andreu, on podem trobar més de 7000m2 de tallers, aules i espais expositius propis que permeten una visibilització dels projectes de l’alumnat, a la vegada que es realitzen convenis amb altres espais expositius per generar un intercanvi de mirades i experiències. Els dimecres a la tarda podeu trobar la secretaria oberta a la seu de Pare Manyanet per a qualsevol informació, i tots els dies de la setmana, a la tarda, podeu visitar el nostre espai expositiu de 17 a 20:30h. Us hi esperem!
L’equip directiu
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 16
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 17 PERRUQUERIA MAR-I-BEL Tel. 93 352 29 63 C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona
Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h Dissabtes de 9h a 14h
MISTERIS DEL DISTRICTE La maledicció del patrici romà
En una de les conegudes com a “Tragèdies romanes” de l’insigne William Shakespeare, concretament en la titulada “Titus Andrònic” hi apareix un personatge, rabiosament malèvol, de nom Aaron (ja sabem qui eren els dolents en l’univers de Shakespeare). Per demostrar fins a quin punt arribava la seva crueltat, el citat personatge, en el darrer acte, declama el següent: “Sovint he tret els morts dels seus sepulcres i els he posat dempeus davant de casa seva quan la família ja tenia la tristesa apagada, i els he escrit a la pell, com a l’escorça dels arbres, amb el meu ganivet i en lletra romana: <No apagueu la tristesa, per més que estigui mort!>”. Realment esgarrifós, oi? Doncs això és el que ha passat a la Sagrera. Quan ja havíem enterrat el Pont del Treball Digne (veure Tota la Sagrera n. 143) i ja quasi l’havíem oblidat, per tranquil·litat de les nostres consciències, hom surt del metro o passeja pel carrer, i de cop, un aparentment innocent rètol indicador ens recorda que treball i dignitat havien anat plegats, i que el treball per definició era digne, i no el que lamentablement tenim ara.
Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840
L’innocent indicador / A on anem? / El maleït rètol • Foto: Seid
Tots ens preguntem: qui ha escrit “Treball digne” en un rètol indicador?; qui ha actuat de manera tan cruel i premeditada? És, potser, el resultat d’un treball precari?, potser d’obra i servei precipitat? És un veritable misteri. No és propi de l’ajuntament realitzar aquesta mena d’accions. Més aviat, sembla un acte d’inconsciència o desídia. Però realment és molt estrany. Com pot ser que s’hagin equivocat tant? Com pot ser que ni el propi ajuntament domini el nomenclàtor de la ciutat. Per l’amor de Déu! A on se suposa que està el Pont del Treball digne? Un procedir així és inexplicable; sols la intervenció d’algun ésser sobrenatural pot provocar tal confusió entre responsables de la senyalització. Vist cap a on indiquen els senyals, cada dia agafa més força la hipòtesi que és obra de l’esperit del patrici romà, que s’ha volgut venjar dels sagrerencs, que en lloc d’honorar la seva memòria tot admirant i venerant la seva magnífica Domus, hem deixat que la trossegessin i escampessin les seves restes per tots els confins de Barcino. SEID (Sagrerenc entristit i desorientat)
SARDANES A LA SAGRERA!
Volem tenir o formar una colla sardanista a La Sagrera. Els tallers de participació es faran els dimarts de 19 a 20:30h a l’Espai 30, passada la Setmana Santa. Animeu-vos a participar!
El proper dia 9 de maig està convocada l’Assemblea General Ordinària de l’Associació de Veïns de la Sagrera. A les 19h en primera convocatòria i a les 19.30h en segona a la sala d’actes de la Barraca.
Recollida Signatures a l’AVV de la Sagrera CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05 armeriapujol@gmail.com
•No volem Pipican al prat del Parc de La Pegaso. Sensibilització (3-6 anys) Llenguatge Musical, Harmonia Combo, Informàtica musical Tots els instruments: vent, corda, percussió, cant, ... C/ MONLAU, 54 08027 BCN Tel. : 934 081 835 C/ GRAN DE ST. ANDREU, 132 Tel.: 932 743 501 www.bcnfusio.com
•Volem que la Biblioteca Marina Clotet augmenti l’horari d’obertura al públic. •Resolució dels problemes de soroll a la Pça Masadas.
TOTA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 18 TOTA LALA SAGRERA 151 • OCTUBRE 2013 • 20
La Sagrera exportarà un model de fer cultura!
Han passat més de 16 anys des que vaig començar l’aventura de gestionar la Nau Ivanow, i durant aquest darrer any l’Espai 30. Aquests anys m’han servit d’experiència en molts sentits: la manera de tractar les persones, els artistes, de fer-los costat..., saber com és de difícil per a ells trobar espais de creació. I després... com t’ho agraeixen! Hem treballar perquè les entitats que utilitzen l’espai es trobin com a casa, per ser un punt de trobada de molta gent. I també, dels joves del barri. Els barris i les ciutats necessiten més espais com el nostre, espais encara no burocratitzats, frescos, lliures, sense traves i amb esperit de servei. Llocs on s’intenta ajudar els joves que comencen, però també aquells amb nivells culturals d’excel·lència, espais caracteritzats per la mixtura de les seves activitats. Tot hi té cabuda. És després de fer aquestes reflexions i després de dedicar 16 anys al servei del meu barri de la Sagrera que arriba el moment d’exportar aquesta manera de fer a nous espais de creació i de difusió de la cultura. La primera parada serà a L’Hospitalet, a la Nau Mistral’H, i espero que no sigui l’última. El camí es fa cada dia caminant. Vull imaginar un nou país ple d’edificis contenidors de somnis... Xavier Basiana
NAUMISTRAL’H NOU ESPAI DE CREACIÓ I DIFUSIÓ DE LA CULTURA A L’HOSPITALET
Anagrama: Toni Rodriguez. Arq.
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 21
MODEL DE DESIGUALTAT
Neix l’Aliança contra la pobresa energètica
Ocupació de la seu d’Endesa a Barcelona el passat dinou de març
“Ni set, ni fred, ni foscor”. El moviment veïnal reclama que ningú es quedi sense subministraments bàsics a causa de la pobresa. El passat mes de febrer es presentava en roda de premsa davant del Parlament de Catalunya l’Aliança contra la Pobresa energètica, per cridar l’atenció sobre la precària situació a la qual es veuen abocades milers de famílies que tenen dificultats per pagar els subministraments més bàsics de la llar: aigua, llum o gas. A l’Aliança hem confluït integrants de la Plataforma Aigua és Vida, com ara entitats ecologistes o veïnals, i altres moviments com la Xarxa per a la Sobirania Energètica, PAH, iaioflautes i assemblees d’aturats. El govern de la Generalitat havia aprovat un decret contra la pobresa energètica i els moviments socials de l’Aliança volíem explicar la situació d’emergència social que pateix la població i per què aquesta mesura era totalment insuficient. El decret oferia una moratòria de talls del servei durant els mesos d’hivern (del gener al març), de manera que un cop acabada, persones que no haurien pogut fer front als rebuts dels mesos anteriors haurien d’afrontar el seu cost acumulat més el consum dels mesos en curs. L’aigua, l’accés a la qual és un Dret Humà, ni tan sols estava inclosa en el decret. El Govern tampoc es va molestar en desenvolupar un protocol d’aplicació d’aquest decret, de manera que les poques persones que s’hi intentaven acollir es trobaven amb administracions que no sabien com tramitar la seva petició. Malgrat els anuncis de la Generalitat dient que la població catalana no patiria talls de subministrament aquest hivern, durant aquests mesos s’han continuat tallant els serveis bàsics a una població empobrida i
castigada per la situació econòmica. Només amb una breu recerca, a l’Aliança vam trobar diverses persones amb aquest problema, algunes en situacions tan precàries com és dependre d’un respirador nocturn o necessitar la nevera per mantenir la insulina en fred. I és que la magnitud del problema assoleix xifres insostenibles. El 15% de la població no pot escalfar adequadament casa seva, i s’estima que al 2012 més de mig milió de catalans van patir talls de llum, mentre que 50.000 persones de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van patir talls d’aigua. És per això que el passat 20 de febrer l’Aliança va ocupar la seu d’Endesa a Barcelona, per establir un canal per tal de poder solucionar els casos de les famílies més necessitades i per establir un protocol preventiu que eviti que es produeixin els talls indiscriminats. A l’Aliança estem impulsant mocions als ajuntaments on demanem que es garanteixi un mínim subministrament a les persones vulnerables i que el seu cost sigui assumit per la companyia. També demanem que es facin públiques les dades dels talls i que existeixi una garantia pública davant dels mateixos, és a dir, que qualsevol tall de subministrament tingui l’aprovació dels Serveis Socials del municipi prèviament a la seva execució. Estem, en definitiva, davant d’una vulneració dels drets de les persones, i cal que les administracions vetllin pel seu compliment, ja que és evident que els oligopolis de l’aigua i l’energia han estat incapaços de garantir l’accés universal als serveis bàsics. Mercedes Vidal, FAVB
La tendència neoliberal cap a la privatització de tots els serveis, inclosos pilars de l’estat del benestar com educació i sanitat, però també subministraments bàsics com l’aigua i l’energia, permet a l’empresa privada l’aplicació d’un criteri propi en la gestió d’aquests serveis. Aquest criteri incorpora principis com la cerca constant de beneficis creixents i el repartiment d’aquests beneficis entre accionistes, aliens a la pròpia activitat econòmica i als conflictes i necessitats que l’envolten. El model de gestió privada no manifesta una especial atenció als criteris de justícia social ni d’equilibri ambiental. Lluny de la naturalesa pròpia d’un servei públic, està dissenyat per ser rendible, com si es tractés d’un negoci i no de drets reconeguts, bens públics i serveis fonamentals.
En mercats captius com el de l’aigua, o oligopòlics com el de l’energia, les teories del lliure mercat no es realitzen. Els subministradors privats, lliures de competència real, estan en condició d’intervenir el mercat per aconseguir el principal objectiu: maximitzar el benefici. El benefici és la diferència entre ingressos i despeses. Per augmentar el benefici es pot, o bé reduir les despeses o bé augmentar els ingressos. La reducció de despeses es produeix mitjançant reduccions en personal, en salaris i en inversions, i tenen com a conseqüència el deteriorament de la qualitat del servei prestat. L’augment dels ingressos s’aconsegueix via augment de preus, fins a trobar aquell que optimitza els ingressos. El preu corresponent és el que fa màxim el valor de multiplicar el preu de cada unitat venuda pel nombre de unitats venudes, càlcul que no té en compte si tothom n’ha pogut comprar. En aquesta situació de ‘no lliure’ mercat s’arriba a un preu que queda per sobre de la capacitat de les llars amb rendes baixes. A mesura que el model es consolida, n’afloren les conseqüències. Avui podem veure com el model és implacable amb les classes vulnerables, la defensa de les quals només li reporta cert maquillatge estètic. El model funciona, perquè aconsegueix els objectius d’augment de beneficis i de repartiment concentrat d’aquests. El problema és que assegurar uns serveis bàsics a tota la població no forma part dels objectius del model. Però no pot ser tot dolent. Com s’ha apuntat, el model tendeix a la maximització dels beneficis de
l’empresa que gestiona el servei. Aquests beneficis assoleixen xifres astronòmiques i es reparteixen entre els accionistes, que obtenen rendes d’inversió. Darrere de les empreses subministradores d’aigua i energia hi ha bancs, fons d’inversió i grans capitals que pertanyen als estrats més acabalats de la societat global. No estem davant d’un model que lluiti contra la desigualtat, sinó que més aviat la promou obertament. D’aquesta manera, es normalitza una distribució dels béns i dels serveis públics que serveix per profunditzar en les ja greus desigualtats socials i econòmiques que pateix la nostra societat. El resultat d’aquest model suposa una transferència de riquesa des de baix cap a dalt, en sentit invers al desitjat. Mentre les empreses concessionàries augmenten els seus beneficis arran dels contractes obtinguts, les persones, totes, han de fer més esforços per gaudir de béns i serveis indispensables, i les més pobres en queden excloses. El fet que aquesta distribució tan desigual de riquesa derivi de la gestió d’un bé que és de tots, també dels no accionistes, posa de manifest com hem perdut sobirania ‘externalitzant’ la gestió de l’aigua. Realment, la gestió de l’aigua s’ha privatitzat; el que s’ha externalitzat és el poder de decisió. La ciutadania reclama un model que apliqui els criteris d’equilibri ambiental i de justícia social, assegurant uns mínims de benestar universal en l’àmbit dels subministraments bàsics com l’aigua i l’energia. Un model que supediti el benefici d’inversors, que aporten finançament amb finalitats rendistes, a la consecució d’uns objectius de qualitat i universalitat. Aquesta forma d’apropiació privada d’allò públic és només possible gràcies a la complicitat de les institucions públiques, veritables responsables de gestionar i garantir aquests drets. Les administracions han de ser conscients que tenen les eines per garantir aquests serveis i les han d’utilitzar per tal que la societat sigui la primera beneficiada de la gestió d’un bé públic. Lluis Camps
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 22
TOTA LA SAGRERA 154 • ABRIL 2014 • 23
Residència i Centre de dia La Sagrera = molt + que una Residència
Antonio Ibañez President de La Sagrera es Mou
L’Onada som una organització que ens dediquem als serveis de les persones des de l’any 1995 i actualment disposem de 19 equipaments repartits pel territori català. L’esforç, la capacitat d’autocrítica i la passió per la gent gran ens han fet créixer, tant en quantitat com en qualitat. L’objectiu, per a nosaltres, és que el barri i el centre és converteixin en una gran família, en un punt de referència important davant les necessitats que van sorgint al voltant de l’atenció a les persones. Quan parlem d’equipaments no solament parlem de centres amb serveis específics. Per a L’Onada, equipaments significa diferents serveis que posem a l’abast de la població per tal de “Satisfer les necessitats del col·lectiu de la gent gran i de les seves famílies, basant-nos en l’atenció centrada en la persona, els seus drets i les seves llibertats, durant les diferents etapes de la vellesa, potenciant en tot moment les capacitats personals de cada persona usuària i l’ètica de la cura”, tal i com diu la nostra missió Per poder donar resposta a les diverses necessitats comptem amb una àmplia cartera de serveis. Serveis que és donen, tant al propi domicili com al centre. Tots ells amb la finalitat de cuidar d’una forma digna i respectuosa els nostres clients, els usuaris dels centres. Us animem a venir al centre, a conèixer els nostres serveis, a participar com a voluntaris…, en fi, a apropar-vos, i si és el cas us ajudarem de la millor manera que sabem: donant resposta a les vostres necessitats amb qualitat i professionalitat.
Vaig néixer a un petit poble de la província de Burgos l’any 1947 i des dels 17 visc a Barcelona. Em vaig llicenciar en ciències a la UAB i la meva vida professional ha transcorregut sempre al món de les telecomunicacions. Dels quasi cinquanta anys que porto a la ciutat, he viscut els nou primers molt a prop d’aquí, al districte de Sant Martí, així que han passat quaranta des que vaig arribar al barri. Els meus fills han estudiat a l’escola pública El Sagrer, de la qual guardem un molt bon record. Allà vaig fer molt bones amistats amb membres de l’AMPA i el professorat, que a hores d’ara encara mantenim. Després de la jubilació intento mantenir-me actiu, en un sentit ampli: faig esport, cada dia trobo algun moment per llegir i atendre les xarxes socials, em preocupen força els temes socials...
L´onada: serveis a les persones
MARISA GRERA
Hem iniciat la campanya “Compartint Taula”, un campanya solidària que té la intenció de poder arribar a les persones grans del barri que a causa del moment econòmic actual es troben en una situació de vulnerabilitat. Aquesta Campanya s’ha iniciat a, aproximadament, 162 serveis d’atenció a la gent gran de Catalunya i, com no, aquí al barri de la Sagrera també volem formar-hi part. La Campanya consisteix en oferir 5 àpats al dia gratuïts a persones grans del barri que es trobin en situació de fragilitat econòmica i/o social. “Compartint taula” no sol pretén oferir un àpat saludable, és molt més que això, és companyia, és motivació i és posar moments de color al dia dia d’aquestes persones. Per a qualsevol consulta sobre la Campanya “Compartint taula”, us podeu dirigir tant a Serveis Socials del barri com a la mateixa residència. Jordi Gibert, Director Residència i Centre de dia La Sagrera
QUÈ ÉS La Sagrera es mou (LSEM)? Es tracta d’una entitat benèfica que va néixer al barri ara fa tres anys, i a la qual si haguéssim de posar cognoms el primer seria Terré. Vàrem començar unes quinze persones i en aquests moments hem arribat als cinquanta membres. El principal objectiu és ajudar les persones que més ho necessiten, que malauradament són més cada dia, i les tasques que fem són de caire divers. D’una banda, recollida d’aliments bàsics (arròs, oli, etc.) un parell de vegades l’any, una en primavera i l’altra a la tardor, col·loquem taules en llocs estratègics i esperem la generositat dels veïns que mai fallen. Tot el que es recull es porta al Rebost, que és qui ho fa arribar a les persones amb mancances.
Cartera de Serveis de la Residència i Centre de dia La Sagrera
ISAAC HERRERO
Vist per Xavier Basiana
També realitzem recollida d’aliments frescos, els recollim un parell de dies per setmana, dimecres i dissabtes. Ens apropem al mercat de Felip II, on les parades ens aporten la fruita, verdura i ous que poden. LSEM els reparteix entre les famílies que Serveis Socials de l’Ajuntament designa i envia al mercat. Una altra de les facetes que tenim en marxa és el Banc del Temps (BdT) que proporciona la possibilitat d’intercanviar serveis, senzillament comptabilitzant hores de feina, tenint com a unitat de canvi hora/persona. També en col·laboració amb els Serveis Socials de l’Ajuntament, s’està aportant ajuda en forma de voluntariat a la gent gran, en el marc del programa Persones Grans, Grans Persones. Altres activitats i projectes que ens ocupen són el mercat d’Intercanvi, el projecte Nana... QUÈ FALTA A LA SAGRERA?
Foto: Xavier Basiana
Pensant en el jovent, trobo a faltar una zona esportiva. El club insígnia del barri és el Sagrerenc, amb el qual molts dels nostres fills han viscut les il·lusions pròpies de l’edat; però part de les seves instal·lacions esportives es troben emplaçades al districte de Sant Martí. Penso que és necessari fer un esforç, ja que el jovent necessita esport i l’esport necessita espai. D’altra banda, una fita important per al barri seria la transformació de l’Avinguda Meridiana, que actualment és una barrera arquitectònica que talla el barri en dos de forma immisericorde. De l’estació de La Sagrera (AVE) queda poc a dir. Les administracions l’haurien de prendre més seriosament, amb més sentit “d’interès públic” donada la importància que té, no només per al barri o per a la ciutat, sinó per a Catalunya i Espanya. És deplorable el temps que l’obra ha estat aturada.
DRET A DECIDIR El dret a decidir és un principi inqüestionable. Entenc que tothom ha de sentir-se sublimat per la capacitat de decidir, però el mateix concepte aplicat als grups és quelcom més complex. Dintre dels grups, amb freqüència, a una gran majoria o ens manca informació o estem mal informats, ja que no podem oblidar la insana relació entre els mitjans de comunicació (subvencionats) i determinats grups de poder. Entenc lògic el dret d’un poble a decidir el seu futur, ara bé em resultaria molt més senzill i agradable haver de decidir-me per un país sense corrupció en lloc del que tenim; per un país amb justícia social en lloc del de les vergonyoses diferències socials; per un país compromès per l’educació i la sanitat pública; per un país on la justícia fos més àgil en lloc de resoldre sentències després de deu o més anys; per un país amb igualtat d’oportunitats en lloc del que ens quedarà després del pas de la “crisi”...