Tota la sagrera num 139 maig 2011

La Nau Ivanow > fàbrica de creació

ASSOCIACIÓ VEÏNS DE LA SAGRERA • NÚM. 139 • MAIG 2011

Festes de la Primavera! 5, 6, 7 i 8 de Maig

Tota la Sagrera

Assemblea de la Favb Enric Barris El passat 2 d’abril va tenir lloc la 39a Assemblea de la FAVB, al Centre Cívic de Can Basté, de la qual cal destacar el Pla de Treball de la FAVB 2011-2012, en què s’exposa: Línia estratègica 1: la revitalització i renovació del moviment veïnal.

- Objectiu 1: dotar de major visibilitat comunicativa el treball de la FAVB i les AVV - Objectiu 2: fomentar la revitalització de les AVV. - Objetiu 3: reforçar els espais de coordinació existents i promoure la creació de nous en aquells territoris on no hi siguin

Ac tual itat

Línia estratègica 2: desenvolupar una estratègia de resposta des del moviment veïnal als impactes de la crisi sobre els barris i la ciutat de Barcelona.

Tot a l a Sa g re r a

2

- Objectiu 1: desenvolupar estratègies de resposta a la crisi social que apostin per la millora de la cohesió social i territorial.

- Objectiu 2: desenvolupar estratègies de resposta davant la crisi social en relació a la seguretat i espai públic.

La crisi ecològica: sostenibilitat i medi ambient - Objectiu 1: defensa d’un model de mobilitat sostenible.

- Objectiu 2: defensa del dret a la qualitat de l’ aire.

- Objectiu 3: defensa del caràcter públic dels serveis urbans com l’abastament d’aigua.

- Objectiu 4: defensa de la qualitat dels parcs i espais naturals de la ciutat i del seu caràcter d’ espai públic.

- Objectiu 5: apostar per les energies renovables i en contra de la nuclear.

- Objectiu 6: reducció, prevenció i reutilització dels residus.

- Objectiu 7: educació ambiental.

La crisi financera - Objectiu 1: lluitar per garantir el dret a l’habitatge.

- Objectiu 2: endegar estratègies de resposta davant les retallades socials, la política de privatitzacions i els dèficits d’equipaments.

Crisi econòmica - Objectiu 1: impulsar un debat sobre quin és el model de ciutat pel qual aposta la FAVB. - Objectiu 2: impulsar experiències d’economia social i solidària com a alternatives a la crisi.

Línia Estratègica 3: treballar per a un govern municipal eficaç, transparent i participatiu.

- Objectiu 1: defensar la incorporació de mecanismes de rendició de comptes i augment de transparència de l’administració pública.

- Objectiu 2: elaborar un model racionalitzat de participació ciutadana integral que incorpori la deliberació i esdevingui un instrument real de governança i no un mer apèndix legimitador de les operacions urbanístiques.

Annex: Pla de Treball de Dones (presentat per la Vocalia de Dones) Curs 2011 - La crisi econòmica i el seu impacte sobre les dones.

- Violències.

- Drets civils i lliure circulació de les persones.

- La batalla en favor de la laïcitat.

139 . MAIG

Edita Associació de Veïns de La Sagrera Redacció Josep Barbero Julio Gamero Nando González Silvia Sanjosé Col·laboradors Agustí Carrillo Grup Photosgrera Joan Gironès Joan Pallarès Margarita Riera Nau Ivanow Pau Vinyes Xavier Basiana Cristina Raso

Publicitat Enric Barris - 647 062 637 Francisco Jimenez - 686 041 302 Disseny portada Xavier Basiana Disseny i maquetació Carmen López Carrera Associació de Veïns de La Sagrera Martí Molins, 29 T. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dll dm i dv 18 a 21h. avv.lasagrera@gmail.com Adreça revista totalasagrera@lasagrera.info La revista Tota La Sagrera i l’AV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

Amb la col·laboració de:

TOTA LA SAGRERA EDITORIAL

Avui us vull parlar d’un equipament singular del nostre barri que crec que ha estat aconseguit en primer lloc pel somni d’un sagrerenc, en Xavier Basiana, i en segon lloc pel suport que, des de diferents entitats i des de molts sagrerencs i sagrerenques, se li va donar.

Es tracta de la Nau Ivanow, edifici que acull la Fundació Sagrera i altres entitats, un espai de creació, producció i difusió de la cultura contemporània al barri de la Sagrera i que va néixer l’any 1999.

Quant a la història d’aquest espai, en aquest exemplar trobareu un article que fa referència precisament a com va néixer la fàbrica de pintures Ivanow i a com es va anar perfilant en l’espai creatiu d’art contemporani que ara és.

Des que l’any 1997 la va adquirir l’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana per desenvolupar-hi un centre cultural a l’abast del ciutadà, la Nau ha estat escenari d’una gran quantitat d’actes: exposicions de pintura i fotografia, teatre, cinema, rodatges, videoart, concerts, tertúlies, sopars col·loqui, etc.

Al mateix temps, s’ha consolidat com a lloc de trobada de diversos col·lectius i entitats del barri de la Sagrera, de la ciutat i fins i tot ha traspassat la frontera del país.

Cal dir que actualment, després de passar per diferents etapes, des del dia 8 de novembre de 2010, la Nau és un equipament cultural públic depenent de l’Institut de Cultura de Barcelona i gestionat per la Fundació Sagrera, la qual està formada per la seva presidenta, Sra. Neus Domingo, per la nova junta, pels patrons i l’equip de gestió. Tots plegats, pretenem continuar amb l’esperit de sempre de la Nau, el de donar cabuda als projectes culturals existents i a projectes nous.

Si algú de vosaltres no coneix encara la Nau i la seva proposta d’activitats i espectacles, des d’aquesta editorial, el/la convido a acostar-s’hi i tindrà un bon referent de la cultura que es fa al barri de la Sagrera.

Josep Barbero President de l’AVV de la Sagrera

Breu història de la Nau Ivanow

Eq ui pame nts d el barri

Joan Gironès - Centre de Documentació de la Sagrera

Tot a l a Sa g re r a

4

La zona de la Sagrera, on ara hi ha la Nau Ivanow, el 1953. En un primer terme hi ha l’avinguda Meridiana. S’hi pot identificar la ja enderrocada Farinera La Esperanza (extrem superior esquerra) i les antigues naus de la Valls Sistach (extrem superior dret), els carrers de Felip II (a la dreta) Sant Antoni M. Claret (esquerra), Hondures i el passatge Bofarull. Les naus del centre corresponen als tallers del Metro, i el seu edifici que dóna al carrer Hondures encara existeix.

Víctor Ivanow Bauer (Barcelona, 1923-1998), era nét d’un general rus i també fill d’un militar de la mateixa nacionalitat. Però, tot i ser de nissaga militar, es va llicenciar en Química. També fou un pioner de la pràctica de l’esquí al Pirineu i un dels esportistes que varen introduir a Espanya l’esquí aquàtic, pràcticament desconegut aquí aleshores.

Però la seva relació amb la Sagrera prové de la seva activitat com a empresari. Entre d’altres companyies, va fundar Pinturas Ivanow, S. A., i per a construir l’edifici de la fàbrica va escollir uns terrenys de la Sagrera, quan el nostre barri estava en ple procés d’industrialització. El projecte va ser encomanat a l’arquitecte Jordi Figueras Anmella l’any 1959, però la construcció de l’edifici no es va dur a terme fins al 1967.

El seu estil encaixa en el racionalisme arquitectònic industrial propi d’aquella època que es basava en els elements pràctics i funcionals, amb formes

geomètriques simples, absència de decoració sobreposada a l’edifici i un ús limitat dels anomenats aleshores “materials moderns”, com l’acer, el formigó o el vidre.

La fàbrica va produir una gran quantitat de pintura, laques i productes acrílics, i una bona part dels productes anaven destinats a la indústria automobilística, que ja estava en ple desenvolupament a Espanya. Va arribar a ser famós el color amb codi Ivanow-850, o beix platja, que s’aplicava a la carrosseria dels populars Seat 600 i 850 que dominaven les carreteres del país.

Però l’èxit del negoci va fer petita la factoria de la Sagrera. Victor Ivanow va arribar a un acord amb el Consorci de la Zona Franca per construir allà les noves instal·lacions. Pinturas Ivanow va ser adquirida per la multinacional holandesa Azko, i el nom Ivanow va desaparèixer del barri... de moment.

Durant els anys següents, l’edifici al carrer d’Hondures va ser llogat a empreses del sector tèxtil.

Burberry’s, Ángel Ortiz o Kevin & Kevin van ocupar l’antiga fàbrica. Però l’ús de l’edifici per a activitats diferents per a les quals va ser construït, de vegades senzillament com a magatzem, va comportar una certa degradació de l’antiga fàbrica de pintures.

Les finestres de la façana del carrer de Ciutat d’Elx cada vegada estaven més brutes, i a través dels vidres es podien entreveure farcells de roba amuntegats.

Finalment, l’edifici va quedar buit.

va instal·lar-se als antics locals de l’Associació de Veïns al carrer Josep Estivill, a pocs metres de l’edifici.

Quan aquest va quedar buit, en Xavier va anar ideant un futur per a la fàbrica en desús. El seu projecte va començar a concretar-se el 23 de desembre de 1997, quan va comprar l’antic edifici industrial.

Gairebé un any després, el dia de Nadal de 1998, moria Victor Ivanow Bauer, però el seu cognom tornava a formar part de la Sagrera. Havia nascut la Nau Ivanow, i el que va passar a partir d’aquell moment ja és una altra història.

A tot això, en Xavier Basiana, un arquitecte i fotògraf nascut a Manresa, però sagrerenc a tots els efectes,

Eq ui pame nts d el barri

La Nau Ivanow 1998 – 2011 Xavier Basiana Després de més de 13 anys gestionant el dia a dia, veig que la Nau ha crescut molt, que té sentit el que fem i que ara a la Sagrera, el meu barri, hi ha un espai de creació potent. Durant aquests anys hi ha passat de tot, des de gent que comença a professionals consagrats. Jo, personalment, n’estic molt content i orgullós. Quan vaig comprar la fàbrica, no m’ho podia imaginar.

Tot a l a Sa g re r a

Ara, després de la donació a l’Ajuntament, comença una nova etapa, en la qual jo continuaré estant- hi implicat, però més des de la creació que no des de la gestió diària, que continuarà portant la Fundació Sagrera.

5

Imatge exterior de la Nau el 1998

Foto: Xavier Basiana

Punt i seguit Equip de gestió de la Nau Ivanow Així és com definiríem tot el 2010 a la Nau Ivanow.

Tres paraules que tenen molt de significat.

En els darrers mesos ens han fet moltes preguntes: i a partir d’ara, què? heu notat un gran canvi? la Nau seguirà sent la Nau? I la nostra resposta sempre ha estat la mateixa: els canvis que hi ha hagut només són un punt i seguit en el viatge d’aquesta Nau. Podem dir que s’ha fet gran. S’han consolidat els gairebé 3.000m2 amb una ocupació molt elevada; s’ha refermat el projecte iniciat fa tretze anys, com també un equip de persones que intenta mantenir la filosofia de la Nau i d’en Xavier Basiana, i s’ha aconseguit tenir una programació estable multidisciplinària on el suport a la creació, i en especial als joves, ha estat l’eix principal que ha fet de la Nau un referent en aquest aspecte.

El fet de ser ara un equipament municipal no fa més (o com a mínim no ha de fer més) que donar una nova embranzida als reptes que ens hem marcat de cara als propers anys.

Per tot això, el 2010 ha estat un punt i seguit: es tanquen algunes etapes i se n’obren de noves, tot mantenint les mateixes il·lusions i l’empenta de sempre.

En Xavier fa tretze anys que va iniciar un viatge sense saber molt bé on arribaria ni què seria d’aquell somni. Avui podem dir que comencem a recollir el fruit d’aquella aventura; ell ha marcat un estil i una forma de fer cultura que han situat la Nau entre els grans equipaments de la ciutat i, potser, del país.

I per acabar igual que hem començat, esperem que nosaltres, tot recollint aquest testimoni, puguem fer un punt i seguit en aquest viatge.

Eq ui pame nts d el barri Tot a l a Sa g re r a

6

Què és la Nau Ivanow?

Equip de gestió de la Nau Ivanow La Nau Ivanow és un espai de creació i difusió de la cultura.

Des de la seva creació, l’any 1998, la Nau aposta per la descentralització de la cultura a Barcelona i per dotar d’espais i de material els creadors de tot el món. El fet d’ocupar una antiga fàbrica no fa més que ajustar-la a la seva realitat: és una fàbrica d’idees, de projectes, d’emocions.

Per a l’equip de la Nau és molt important mantenir l’arrelament amb el territori fent que la Nau Ivanow esdevingui lloc de trobada d’entitats i veïns on puguin dur a terme diferents activitats.

La gestió ve marcada pel caràcter multidisciplinari (aborda la cultura des de les disciplines d’arts plàstiques, dansa, pensament, literatura, música i teatre) i la proximitat en la gestió i la programació.

Aquests són els dos punts que marquen el caràcter propi de la Nau Ivanow.

Tot i la multidisciplinarietat en la programació estable, treballem la vessant d’espai de creació des de l’especialitació i el suport més específic a les arts escèniques i la fotografia.

La Nau promou la creació, la difusió i l’exhibició de la cultura i, particularment, la dels joves creadors en les

seves diferents formes d’expressió, tot oferint espais de trobada oberts entre la ciutadania i els artistes.

Al mateix temps, es generen espais de creació artística a la ciutat, per tal que els creadors puguin desenvolupar les seves capacitats expressives, així com garantir l’accés als béns i continguts culturals de tots els ciutadans, tot apostant per la millora en la qualitat i l’excel·lència en la producció cultural a la ciutat.

Per poder-ho dur a terme, la Nau té diferents projectes, com ara les beques d’arts escèniques i de residència, el viver de creadors, una residència-allotjament, una programació estable multidisciplinària, sales d’assaig i creació i tallers formatius. També forma part de diferents xarxes a escala estatal i internacional.

La Nau Ivanow no és un teatre ni una sala de concerts; tampoc és una galeria d’art. És un espai on té cabuda tot el procés creatiu, des del plantejament teòric del projecte, fins a la difusió i l’exhibició davant el públic.

Com a equipament municipal, la Nau Ivanow s’emmarca dins el projecte de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona de Fàbriques de Creació, que explicarem amb més detall en els propers números.

Nous reptes, nova imatge Equip de gestió de la Nau Ivanow

També treballem en la nova imatge gràfica que ens permetrà comunicar més i millor, ser més visibles i reconeixibles, i atraure més gent. A partir d’ara, podrem identificar la Nau amb un nou logo que transmet de manera més directa una filosofia d’innovació, creativitat i proximitat, que vol impregnar les activitats d’aquesta Fàbrica de Creació.

7 Tot a l a Sa g re r a

A més, amb les noves possibilitats tecnològiques que inclou, el web esdevé un punt d’intercanvi de coneixement entre els usuaris, ja que permet la creació de fòrums i la futura integració amb les noves xarxes socials (facebook, twitter...) i canals de subscripció (RSS). També permet la inclusió de vídeos i altres tipus de material multimèdia.

Eq ui pame nts d el barri

La Nau Ivanow ja té gairebé a punt el nou web www.nauivanow.com, basat en tecnologia web 2.0. Aquesta és l’eina fonamental de difusió de les nostres activitats, atesa la impossibilitat de destinar un pressupost per a aquesta finalitat. La pàgina, de disseny molt clar i senzill, ofereix informació sobre diferents aspectes de la Nau Ivanow, des dels més pràctics, com ara la localització i els espais, fins als més conceptuals, com ara els objectius. A la vegada, és l’instrument inicial per als creadors que tenen interès a establir un primer contacte amb la Nau.

Obres que no s’acaben mai Oleguer Méndez Les obres al barri, que per a molts veïns són un veritable mal de cap, o seria millor dir un veritable malson, per les poques possibilitats que aquestes deixen per poder descansar.

O b res

Les obres, han estat acceptades per la gran majoria com un mal necessari, i les respectives Direccions d’Obra ens manifesten, dia rere dia, que fan les coses amb la major cura possible i respectant les Normes Urbanes. El que és cert és que des de bon matí i fins a ben entrada la nit, i massa vegades més enllà, l’activitat de les obres fan pràcticament impossible la vida a tots els veïns que viuen al seu voltant.

Tot a l a Sa g re r a

8

Pel que fa a l’obra del macropou de l’AISS és la que més temps porta donant-nos mal de cap, fent la vida impossible, principalment, als veïns del Camp del Ferro i a tota la resta que envolta la zona; ara, amb el canvi de govern i els temps de crisi que corren, ens amenacen amb una paralització de les obres del túnel, amb la qual cosa la petita esperança que aquest problema s’acabés a mitjans de 2012 (que era l’última previsió per a que la tuneladora arribés a Mandri) passa a convertir-se en una data impredictible.

No podem pas oblidar que la planificació feta per l’aleshores conseller Sr. Felip Puig era que al 2004 el camp de futbol de l’AISS tornaria a poder ser utilitzat pels col·legis i veïns del barri.

Obres al carrer Hondures

Som al 2011 i ja assumíem, de bon grat, que al 2012 poguéssim recuperar aquest equipament després de 12 anys d’ocupació; el que no estem disposats és a acceptar més endarreriments en unes obres que sempre les hem considerat molt importants per a tota la ciutat. Però no pot ser que aquestes acabin per convertir-se en un mal endèmic per al nostre barri.

Desitgem i esperem que la construcció del túnel no s’aturi i el macropou de l’AISS tingui data fixada de tancament.

Les obres de l’estació de metro d’Hondures/Pare Claret van avançant a bon ritme, però el soroll és molt elevat, ja que els grups electrògens continuen aportant una bona dosi de soroll, tot i que ja fa temps que la constructora té potència elèctrica suficient per poder-los suprimir. Pel que fa a la mobilitat dels camions durant les entrades i sortides a la zona d’obres, continua sent tan arbitrària com el primer dia: entren per on volen i surten per on els rota.

L’acord amb la direcció per tal que els camions no fessin marxa enrere i no s’hagués d’escoltar el xiulet de la maniobra no es compleix i continuen donantnos excuses i fent soroll i més soroll. No cal dir que els veïns cada dia que passa estan més tips de les obres.

Foto: Jordi Buxó

Àrea Verda a la Sagrera Josep Barbero

D’aquest estudi es desprèn que a la zona hi ha un total de 1.536 places d’aparcament, englobant les associades a turismes, motocicletes, càrrega i descàrrega, i reservades. Pel que fa a específiques per a turismes s’han comptabilitzat 1.058, entre no regulades i en solars de la zona. En quantitat, poden considerar-se molt similars les tres zones, al voltant de les 350 places cadascuna.

Si es consideren els resultats de les tres zones, observem que els valors són molt similars, i oscil·len entre un 94,5% i el 96,5%, als quals caldria afegir

Foto: Nando González

Referent a la cobertura global, propera al 0,75% per unitat, significa que gairebé el 75% dels vehicles tenen plaça disponible en calçada, per estacionar, (hem de tenir en compte que hi ha molts edificis que tenen pàrquing subterrani).

Així, l’estudi conclou que el barri de la Sagrera no registra problemes de congestió, però que s’ha de fer un sistema de regulació de l’estacionament, que l’ocupació queda lleugerament per sobre del 95% i que s’ha de regular l’espai.

Una altra dada que dóna l’informe és que sí que estem condicionats pel fet que el nostre barri estigui delimitat per zones regulades, i que el tipus de regulació ha de ser diferent al que coneixem en l’actualitat, ja que les condicions de la zona i els seus entorns són diferents.

També remarca que la zona està afectada per una transformació en la qual està immers tot el barri, amb la posada en funcionament, en un futur no molt llunyà, de la nova estació intermodal de la Sagrera, que podria canviar de forma destacable la zona, i per això és necessària una planificació flexible a mesura que el barri evolucioni.

Dit tot això, anirem informant dels avenços en les negociacions quan ens arribin nous estudis, o fins i tot la pròpia implantació de l’Àrea Verda.

I nfo rmac i o ns

L’estudi que ens han presentat no és el que ens hagués agradat, i per tant hem demanat un de més complet, i a més, que un Tècnic de Mobilitat ens ho expliqui. De tota manera, el que hem pogut treure és que divideixen el barri en tres zones, i totes elles amb molt poc marge, però cobreixen les necessitats de places al nostre barri.

places de solars que no s’han comptabilitzat, la qual cosa descongestionaria una mica aquest tant per cent bastant ajustat.

9 Tot a l a Sa g re r a

El mes de juny de 2010, des de la junta de l’AVV de la Sagrera, ens vàrem posar en contacte amb l’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i amb el Districte de Sant Andreu, per demanar-los un estudi de viabilitat per a implantar l’Àrea Verda a la Sagrera. Des de la implantació d’aquesta al barri de Sant Andreu, i comptant que el barri de Navas ja la tenia, el nostre barri s’ofega per la pressió de vehicles dels barris limítrofs, que en no trobar lloc a la seva àrea aparquen al nostre barri. S’ha constatat que vehicles i furgonetes, procedents del veí barri de Navas, aparquen als voltants del carrer Hondures, a la Sagrera.

SERVEI INTEGRAL AL COMERÇ

TOT P E R A L ’EQUIPAMENT DE BOTIGUES

MODERNA

Pu b l i c itat

Estudi Cabines d’Assaig

Monlau, 54 - Tel. 93 408 18 35 08027 Barcelona (La Sagrera) Gran de Sant Andreu, 132, 1r Tel. 93 274 35 01 - 08030 Barcelona

C/. Sagrera, 84 - 08027 Barcelona Obert de 9 a 21 hores Tel. Fax 93 408 07 81 Móvil 607 20 15 92 c/Ciutat d’Elx 11 E-Mail: seico@seico.es 08027 Barcelona Web: www.seico.es Tel. i Fax. 93 349 78 40

Tot a l a Sa g r e r a

10

c/ Monlau, 60 08027 Barcelona Tel. 933 499 888 frankfurtempanat@hotmail.com

Vins i caves artesanals A MEDIDA TELS. 93 340 93 74 93 351 02 06

c/ Coll, 55 Tel. 93 352 91 03

PERRUQUERIA MAR-I-BEL Tel. 93 352 29 63 c/ Sant Antoni Mª Claret, núm.

474, 1r 2a 08027 Barcelona

www.casdreams.com

Asesores de imagen

És incomprensible i estremidora la situació en la qual ens trobem els ciutadans. No importa el mètode o les excuses que posin, ja sigui a través dels programes electorals (que s’haurien de rellegir tots) o quan alguns governants van exposar que totes les reformes eren, exclusivament, per a garantir la remuneració dels interessos del mercat financer i bancari, desmuntant, en realitat, el model social que tenim. He de recordar que no hem arribat a certs nivells europeus, i el que no poden fer és castigar encara més a les classes mitjanes i populars.

Es premia als anomenats patriotes, que són aquells que en el moment en què no tenen els beneficis volguts traslladen els seus capitals, al mateix temps que sol·liciten ajudes monetàries, i que a la vegada exigeixen retallades en els impostos. Així són les classes altes. I l’administració, en canvi, no toca els beneficis milionaris d’aquests líders financers.

En contrapartida, als ciutadans normals se’ns retallen greument els drets socials, els serveis, l’educació..., posant en perill el benestar col·lectiu, colpejant fortament els sectors més vulnerables, amb l’excusa de la mala gestió d’altres.

En el fons, aquestes retallades no són solucions per a sortir de la crisi, sinó que som davant d’un canvi de model social, i des de les diferents conselleries volen fer una transició des de la gestió pública a la gestió concertada o privada. Retallades en sanitat, ensenyament, transport públic, serveis socials, vivenda..., per rematar i deixar que la societat es vagi deteriorant fins a convertir-se en egoista.

Hem de demanar que s’aturin totes les retallades en drets i serveis socials, i que tal com exigim des de la FAVB, es comenci un debat social on es demostri que aquestes retallades són justes i se suprimeixen les despeses supèrflues. A més a més, cal que es posin en marxa les reformes que generin un sistema impositiu just i un finançament adequat per als serveis públics.

Però si la participació en la jornada i en la recapta de vot anticipat han estat alts –el 21,4% del cens de la ciutat– crec que hem de destacar la creació de lligams entre molts veïns i veïnes del barri. La majoria de persones que hem participat en l’organització de la consulta ni tant sols ens coneixíem, mai no havíem col·laborat entre nosaltres i, tanmateix, hem anat teixint complicitats i lligams d’amistat. I tot això és també fer barri, consolidant-lo com espai de convivència cívica i democràtica. En definitiva, la consulta ha servit també per fer del nostre barri un barri millor.

Finalment, volem agrair a totes les persones voluntàries i a les entitats de la Sagrera la seva col·laboració. Sense les unes i les altres l’èxit del 10A no hauria estat possible. Moltes gràcies, doncs, a tothom per haver fet possible l’exercici del dret a decidir.

Joan Giralt

El primer hotel de la Sagrera Una altra forma de veure el canvi que s’està vivint a la Sagrera, és veure que ja s’instal·la el primer hotel.

Es diu Hotel Laumon, és un hotel petit i acollidor, amb 28 habitacions, de 3 estrelles, de nova construcció, situat a 5 minuts de la futura estació de l’AVE, ben comunicat per la xarxa de metro amb tota la ciutat i sempre al servei dels seus clients. Disposa de zona WI-FI en totes les dependencies.

Josep Barbero

Antonio Fortes FAVB / CONFAVC

C/ Monlau, 8-10, 08027 Barcelona

B reus

Retallades econòmiques, per a qui?

Quan ja fa més d’un any un grup d’entitats i veïns de la Sagrera vàrem posar-nos a treballar per impulsar la consulta sobre la independència de Catalunya del 10A no ens podíem imaginar els resultats obtinguts, tant a la Sagrera com al conjunt de Barcelona. Els entrebancs de l’Ajuntament de Barcelona o l’oposició a la consulta de certs mitjans d’informació només han servit per esperonar el nostre treball i fer evident allò ben sabut que els drets –com és el dret a decidir– es guanyen, ningú no els regala.

11 Tot a l a Sa g re r a

BREUS

L’èxit de la consulta

120 Anys de Sardanes a la Sagrera

Joan Pallarès-Personat Mossèn Joan Clapés i Corbera, a les seves “Fulles (sic) històriques de Sant Andreu de Palomar”, explica a les p. 112-113 del Volum II, en la seva reedició, que per a la Festa de la Mercè de 1897, la primera amb Sant Martí i Sant Andreu annexionats a Barcelona, l’Ajuntament de la Plaça de Sant Jaume envià “una cobla empordanesa a executar en la plaça del Comerç unes sardanes que ningú no ballà i tothom admirà.

Foren les primeres sardanes que s’oïren a Sant Andreu. Cridaren molt l’atenció”.

12

L’obra de Mossèn Clapés, farcida de dades interessadament incompletes i algunes totalment errònies, és per revisar-la. En un proper “30 Passes” ho farem respecte a les dades que dóna de la Sagrera; però ara, centrant-nos aquí, podríem dir que la sardana a la Sagrera és més antiga que a Sant Andreu.

Llegim a La Vanguardia, en la seva edició de 9 de novembre de 1894, p.

3, referint-se al programa de festes del “Barrio de la Sagrera”(sic) dins de la Festa Major de Sant Martí de Provençals: el dia 11, St. Martí, “á la caida del sol (creiem que vol dir a ADMÓN. LOTERIAS nº

272

la sortida), repique de campanas, diana por la banda de clarines del regimiento de lanzeros de Borbón, que irá precedida por dos piezas de artilleria que harán disparos de honor al Santo de la Fiesta. De ocho á nueve de la mañana del dia 12 (es veu que és una errada i hauria de dir dia 11), distribución de limosna a los pobres residentes del barrio, consistente en un pan de tres libras, una tercia de carne y una peseta; á las diez y media divinos oficios; después, en la plaza de frente á la iglesia (llavors la parròquia era al fons, a St. Martí) la tradicional dansa de costumbre.

A las tres de la tarde, sardanas en varias calles. A las cuatro y media, carrera de velocípedos, concediéndose tres premios; juegos de cucañas, corridas de sacos, corridas de burros, etc. Por la noche funciones teatrales en los círculos de la barriada. El dia 12 reparto á los pobres de un pan y de una peseta á cada uno; oficio de difuntos, juegos de cucañas, sardanas y bailes en los casinos y fuegos artificiales, el 13 y 14 bailes en dichos casinos”. És obvi que a la Sagrera, abans de 1897 ja es ballaven sardanes.

Naturalment que a Sant Andreu també i que la dada de Mossèn Clapés és falsa i errònia. Podríem callar-ho, fer com ha fet alguna entitat andreuenca recentment d’atribuir-se fets no provats, però en honor a la veritat som honestos i hem de dir que la troballa de dades de la Sagrera és fruit d’una recerca general que férem revisant les de mossèn Clapés i que, uns anys abans, a diversos indrets de Sant Andreu, en especial a la Plaça Nadal, frec a frec amb el llindar de la Sagrera, ja es ballaven sardanes. Però deixem uns mesos la cosa en misteri, deixem que de moment guanyi la Sagrera en antiguitat de la data i cap al setembre, a través del Butlletí del Foment Sardanista Andreuenc, ja en desvetllarem la data i l’entrellat que allà pertoca respecte a Sant Andreu.

Conclusió: sabem que l’11 de novembre de 1894, a la Sagrera es ballaven sardanes, es feien curses ciclistes, i de burros, i... per la festa major es ballava “la danza tradicional de costumbre”, és a dir, que teníem un ball propi. Quin era?. Com seria? Qui ho sap?.

S’ha perdut completament?

D. José Luís Zorrilla, Advocat NOU SERVEI JURÍDIC

A l’AVV de La Sagrera per als socis, un servei d’atenció, en la que hi ha una consulta gratuïta.

La visita es farà en els locals de l’Associació de Veïns www.loteriasjenda.com Sistemas informatizados Apuestas por soporte magnético Tel. 93 408 39 88 loteriasjenda@yahoo.es c/ Garcilaso, 39-41 08027 Barcelona

Dia: El segon dilluns de cada mes. Horari: de 18h a 20h Per els socis s’ofereix fer la declaració de la renda per un import de 25€ Nota: Comunicar a l’AVV per agafar número (qualsevol dilluns, dimecres o divendres de 18 a 21h)

Tapas variadas Menú diario Av. Merdiana, 274 Tel. 93 352 38 53

Del 5 al 8 de maig queda’t a la Sagrera!

Tallers de fotografia, exposicions, espectacles infantils, entrenaments castellers, música a la fresca, xerrades, cercatasques, jocs de taula, teatre, tomboles, descoberta d’espais culturals i de lleure, tallers de capoeira, batuka, bollywood, country, ballada d’esbarts, ping-pong, fira de productes artesans, correfoc, cercavila, recollida d’aliments solidaris, intercanvi de plaques de cava, concert de corals, ball de primavera, dinar de germanor, recital de poesia, havaneres, espectacle pirotècnic... totes aquestes activitats ompliran aquests dies, places, carrers i equipaments del barri per cel·lebrar les festes de la Primavera de la Sagrera.

Per fer-ho possible, les entitats del barri i la comissió de festes, ja fa un temps que l’hem estat preparant, ara ens toca a tots plegats participar-hi i gaudir-la, nosaltres ho farem!

Josep Muñoz i Puerta, pregoner de les festes de primavera d’enguany Nascut a Sant Andreu del Palomar, el 1922. És un gran afeccionat a les activitats esportives i culturals, i participà des de ben jove en la vida associativa dʼaquest barri. Als 14 anys entrà com a cantaire a l’Orfeó l’Eco de Catalunya i al cap dʼuns quants anys es va incorporar al Centre Cultural Montserrat, on féu teatre líric. Un cop casat, va anar a viure al barri de la Sagrera i va ingressar a lʼAgrupació Excursionista Muntanya, on continua actualment, i en la qual ocupà diversos càrrecs a la seva Junta Directiva durant 25 anys, entre els quals el de President.

Jubilat als 67 anys, va ingressar a lʼassociació de gent gran CONEX (Fons de Coneixement i Experiència) des dʼon començà a fer classes de dibuix i pintura al Centre Cívic de la Sagrera “La Barraca” i al Casal de Gent Gran La Palmera, del qual actualment és President. Ha estat fundador i secretari de la Federació dʼAssociacions Catalanes de la Gent Gran, Dones i Família (FOCAGG) des de que es creà lʼany 1998 i de la Confederación Española de Organizaciones de Mayores (CEOMA).

Actualment és president de la Coordinadora de Casals Municipals i delegat del Consell Municipal de Benestar Social, en representació del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona, del qual és membre des del 1991.

Ha participat en 14 congressos i convencions i ha estat ponent en dos dels congressos que sʼhan fet a Barcelona amb conferències sobre el paper de la gent gran en la societat actual i lʼenvelliment satisfactori. A més a més, és membre del Consell de la Gent Gran del Districte de Sant Andreu i del Consell de la Gent Gran de Catalunya (CGG), i ha col·laborat amb el Departament de Benestar Social de la Diputació de Barcelona formant part del grup de treball sobre la xarxa dʼespais i equipaments per a la gent gran. També col·labora activament amb lʼAssociació de Veïns de la Sagrera. El 2006 se li va concedir la Medalla dʼHonor de la Ciutat de Barcelona.

Tot a L a Sa gre r a

13

Josep Muñoz i Puerta

Quan una idea neix La Sagrera es Mou. Lasagreraesmou@gmail.com

Entitats d el barri

Necessitat, dependència, pobresa, molta pobresa, tristesa, solitud, abandó, marginació social i inhumana..., tots aquests substantius són molt a prop de tots nosaltres. Molt sovint caiem en la trampa que aquestes paraules només es presenten en ciutats allunyades, en barris desconeguts i en els que no hi fem el nostre dia a dia. Però, i si us dic que poden ser els nostres veïns: el senyor que ens trobem assegut al banc de la Plaça Masades cada dia; el noi que regira les brosses dels Jardins d’Elx a la tarda al voltant de les sis; la senyora que amb el carret de la seva filla passeja amb normalitat aparent pel carrer de la Sagrera; la noia a qui estirada sola al Parc de la Pegaso se li escapa una llàgrima... Us ho podríeu creure que tota aquesta gent, veïns nostres, també es podrien definir amb aquestes paraules?

Tot a l a Sa g r e r a

14

Desgraciadament, la “crisi” que ens ha envaït de manera gairebé imperialista des de fa ja un parell d’anys, és una crisi dels pobres. Alguns empresaris sense escrúpols s’aprofiten de la situació per accelerar l’atur dels treballadors. Les xifres no cal que les reprodueixi, són esgarrifoses i si donem un cop d’ull al nostre barri veiem com a la parada de metro que ens baixem puja algú que demana o persones venent “klinex” quan el semàfor es posa en vermell. Això realment és molt trist.

Davant d’aquest panorama hi ha tres opcions: ser cec, tenir petits problemes de vista i/o bé veure i estar bé. Ser cec és ni tan sols voler mirar aquella pobresa que ens rodeja, ni tan sols admetre que hi ha pobres en el nostre voltant i clar, si no ho veuen són coixos d’actuació ja que neguen i dormen tan tranquils. Tenir petits problemes de vista és el d’aquells que veuen que hi ha una mica de pobresa al barri, però que tampoc hi ha per tant i que no malgastaré el meu temps per ajudar a qui tampoc necessita el meu temps. L’última opció reconec que no és la més còmoda, és la de veure clar, veure la pobresa que hi ha al nostre barri, veure que no tot és rosa pels nostres carrers i a més a més actuar, posar-se en moviment; si ho voleu, els més escèptics, “perdre” una hora setmanal que a molta gent li podria significar la possibilitat de veure el sol (amb tot el respecte al col·lectiu d’invidents visuals, en aquest paràgraf és un sentit totalment metafòric).

La idea ha de sorgir de les profunditats del poble, ha de sortir de cor, ha de ser un pacte de totes les persones, comunitats, col·lectius i entitats del nostre barri. Un enorme moviment social que permeti cobrir totes les necessitats de tots els qui pateixen a la Sagrera. Una gran onada que doni de beure a aquelles persones que estan assedegades.

Així neix la idea d’aglutinar esforços en el que ja podem anomenar La Sagrera es Mou, aquest és el vent que ha de posar en marxa la gran onada, les cames que han de permetre començar el gran moviment. La idea ens permet somniar en eradicar la pobresa, l’exclusió social i la solitud dels nostres veïns i veïnes.

La idea no es troba en el nostre interior, sinó que es propaga per l’aire, s’expandeix, començant per la parròquia de Crist Rei, baixa pels Jardins d’Elx i per Martí Molins, es repenja dels balcons de la plaça Masades, va a gran velocitat pel carrer de la Sagrera, hi és a les branques dels arbres i al llac del Parc de la Pegaso. És transportada per la suau brisa que aquest matí primaveral us frega la cara quasi imperceptiblement.

Us repto que us fixeu en aquest ventet i penseu com us rodeja, si esteu atents podreu veure com la idea penetra el vostre pensament.

La Sagrera es Mou és una entitat formada per persones amb perfils diferents, però amb un mateix camí, que a partir de comissions de treball engeguem l’objectiu que se’ns posa el davant.

Ara mateix La Sagrera es Mou ja està en marxa: la Comissió de les festes de la Primavera de la Sagrera està preparant la nostra presentació en els carrers; estem organitzant un gran banc d’aliments per aquestes dates, per ajudar que la parròquia pugui ampliar el ventall de famílies que necessita dels aliments més bàsics.

A més, hi ha un projecte que ens il·lusiona especialment, que és el de recollida d’aliments frescos al mercat de Felip II. Això significaria convertir el nostre mercat en el primer a tota Barcelona en fer una acció com aquesta.

Una comissió treballa per aconseguir-ho.

El treball en comissions permet fer que hi hagi un grup de gent dins de l’entitat que s’encarregui d’organitzar actes i col·laboracions diverses. Així, el funcionament és més àgil i eficient, a més permet donar resposta ràpida a dificultats que sorgeixin.

Estem esperançats de fer coses molt grans per al nostre barri, som gent amb idees noves, amb ganes d’eradicar la pobresa de la Sagrera, invitem a tothom a formar-ne part del projecte i amb totes les actituds democràtiques, sense ànim de lucrar-se individualment i l’aportació d’idees innovadores hi tindran cabuda.

Aquesta esperança vol entrar en totes les persones que fan vida a la Sagrera, que viuen en aquest barri, a totes les entitats que engrandeixen l’activitat dels sagrerencs i sagrerenques. També que penetri per les balconades de l’Església que tant ha fet pel barri. Us animo a formar part d’aquest moviment, us animo a ser la gota d’aigua que transportarà l’onada.

A títol personal estic molt i molt orgullós de veure com el meu barri té aquesta capacitat de moviment, de veure com les persones als ulls tenen aquesta brillantor que es transmet, de somriure d’aquella manera que fa que tots somriguem. Per què no contagiar això a totes les persones de la Sagrera per construir el millor barri de Barcelona?

Un drac a l’escola El Sagrer!

Escola El Sagrer A moltes ciutats i pobles de Catalunya hi ha una gran tradició de bestiari festiu. El barri de la Sagrera té el Drac Volador i el Sagresaure que es passegen pels carrers en les grans celebracions populars.

Ben aviat tots els veïns de la Sagrera el podreu conèixer en el marc de les Festes de la Primavera.

Esteu convidats a la seva presentació en societat el dissabte dia 7 de maig.

Ara se n’hi podrà afegir un altre: el drac de l’escola El Sagrer que ha nascut per iniciativa d’uns pares que al llarg de moltes setmanes i mesos han treballat per infantar aquesta bèstia. Els nens i nenes, que són uns artistassos, amb la creativitat de la Roser Caritx, li han posat color i vida.

Entitats d el barri

Volem lluir-lo a les festes de l’escola, però, sobretot, volem que sigui un drac del barri per fer colla amb el Drac Volador i el Sagresaure.

Tot a l a Sa g re r a

15

Alumnes de l’escola El Sagrer treballant en el Drac Volador.

La celebració de Sant Jordi a Mirada de Dona Margarita Riera

Com cada any, i d’això ja en fa més de sis, Mirada de Dona celebra la Diada de Sant Jordi d’una manera molt intensa. Per Mirada de Dona, l’activitat el dia de Sant Jordi comença al matí amb un bon esmorzar de germanor. Després d’esmorzar, aprofitem per fer un volt per les parades de llibres i de roses que trobem pel barri. A la tarda, la festa continua amb un acte literari on es presenten els poemes i relats que les nostres dones han escrit per a l’ocasió. És un acte molt participatiu i emotiu ja que les poesies són llegides per les pròpies autores. Per finalitzar, s’entrega als presents un llibret amb el recull de textos de l’any anterior.

Enguany, en escaure’s Sant Jordi en Setmana Santa, hem celebrat la festivitat el dia 27, dia de la Mare de Déu de Montserrat. L’acte ha estat tot un èxit, amb gairebé una quarantena de textos presentats per les nostres associades.

Sagrerencs: entrevista a Andreu Martí, el bomber de la Sagrera Pau Vinyes i Roig

I feu de bomber a la Sagrera...

Primer vaig ser destinat en proves a la caserna de Provença – malauradament enderrocada per ampliar l’Hospital Clínic, un crim social- i després vaig fer una substitució a la caserna de la Sagrera. A finals dels anys 60 la tanquen i ens traslladen a la caserna de Pi i Molist, a Nou Barris.

Foto: Jorge Raedó

Entrevi sta

Nascut a la Sagrera...

Exacte. Al carrer Provençals, avui Berenguer de Palou. A tocar de la Riera d’Horta. Sóc en vida dels pocs sagrerencs nascuts a la Sagrera.

Tot a l a Sa g r e r a

16

Quins records teniu de la Riera d’Horta...

Recordo el pont que havíem de creuar per anar a l’escola dels Padres. Era el pont de cal Borni, una masia avui desapareguda i convertida en l’escola Turó Blau.

També, me’n recordo del Rec Comtal. L’utilitzàvem de piscina.

De piscina?

Sí, teníem diferents indrets on ens banyàvem. Entre aquests, la font de la Sedes, situada darrera de la caserna dels Bombers del carrer de la Sagrera; la font de Can Gaig, a l’indret de can Noguera. Només ens banyàvem els nois. Si les noies es banyaven eren molt mal vistes.

Tot just en l’edat de descobrir els perquès i la República entra en guerra...

La guerra em porta desagradables records. Vivíem a tocar de la fàbrica l’Espanyola (sucursal de la Fabra i Coats) i constantment era bombardejada. El pare era d’Estat Català, i el 39 s’hagué d’exiliar.

Un republicà de cap a peus...

Era cambrer de can Jarrer. Una mena de Versalles de la Sagrera.

Un local molt significat amb el republicanisme. En acabar la guerra el van convertir en local parroquial.

El pare s’exilià a la Catalunya del Nord. Visqué les penúries dels

camps de concentració francesos, com el d’Argelers. En tornar a principis de 1940, va ser deportat en camps de presoners franquistes.

Una angoixa per a la meva mare.

Calgué aconseguir avals per tal que el deixesin en llibertat. En tornar, cada ix temps s’havia de presentar a la caserna de la guàrdia civil de Navas.

Un cop retornat el pare us feu bomber...

Sí, però abans havia après l’ofici de fuster. Un familiar, que era bomber, em va recomanar que m’apuntes a les proves de l’Ajuntament de Barcelona per a fer de bomber.

M’hi vaig apuntar. Vaig haver de fer oposicions i proves físiques. A més, em demanaven un paper de bona conducta firmat per l’alcalde de barri i un certificat d’adicte al règim. Al barri ens coneíxem tots. Vaig anar a cercar dos falangistes coneguts i els vaig dir que em firmessin l’aval. Si volies treballar havies de passar pel tub de la dictadura. En cas contrari esdevenies un mort de gana.

Se’l coneix com el bomber de la Sagrera. Nascut a la Sagrera el 30 de novembre de 1930, el dia de sant Andreu. D’aquí el seu nom de pila. Ha fet de bomber en actiu fins als 62 anys. Actualment és membre de l’associació El Cau dels Jubilats dels Bombers de l’Ajuntament de Barcelona, des d’on organitzen activitats diverses per als ex-bombers i les seves famílies.

Heu viscut algun moment crític fent de bomber?

N’he viscut algun. Un dels més importants va ser l’incendi en un tren al túnel de l’estació de Sant Andreu Arenal. Hi havia gent dins del vagó. Per poder-lo anar apagar ens va caldrà agafar un metro. El vam agafar a l’estació de la Sagrera – aleshores el tren i el metro anaven paral·lels, sense cap paret que separés. Un cop a tocar del tren van sortir del metro i van apagar les flames. Per sort no hi va haver cap mort, només ferits i intoxicats pel fum.

Segurament heu viscut alguna anècdota divertida fent l’ofici...

I tant, en acompanyar un home que havia perdut les claus i demanarnos que li obríssim la porta, en obrirla ens surt la dona i ens diu que no vol que el seu marit torni a casa.

L’havia fotut fora de casa en poques paraules.

També haurà viscut moments feliços com a bomber...

Un cop em vaig trobar una dona.

Em veure’m em va dir que em coneixia. Jo vaig fer cara de no reconèixer-la. Després em va donar les gràcies per salvar la vida del seu germà. Li vaig salvar el braç d’un escapçament segur. L’havia posat entre l’ascensor, aleshores els ascensors només tenien una porta la que donava al replà, i el replà.

Amb el moviment de l’ascensor el braç se li va quedar trabat.

Vam aconseguir entre balanceig i balanceig que el noi, amb un gest de pocs segons, tragués de sobte el braç. La gent té memòria i sap reconèixer la teva feina.

Què és per a vostè ser bomber?

Per a mi representa tot. Ets un home útil que ajudes als altres. Quan més fas de bomber més t’agrada.

Foto Denúncia La Sagrera empolsinada

Alguns dels carrers més afectats són els que es troben just davant de les obres de la futura estació de l’AVE, com per exemple, el carrer Berenguer de Palou i el carrer Gran de la Sagrera. Encara que aquests carrers es reguen sovint, no és suficient. Tan sols una bona tempesta podria deixar el barri amb la cara una mica neta, ni que fos per un breu espai de temps.

Grup PhotoSagrera: Llum de tarda de diumenge Josep Maria Garcia

Interpretació lliure de fotografia, basada en l’obra poètica d’en Domènec Oro, (poeta del barri de la Sagrera - 1911).

El grup Photosagrera, entitat lligada des dels seus orígens a la Sagrera, ha volgut recuperar la memòria cultural del barri en la persona d’en Domènec Oro, poeta del barri i de Sant Andreu. Hem aprofitat la circumstància de commemorar el centenari del seu naixement per retre’l homenatge amb aquest treball, basat en la interpretació de la seva poesia, descrita en imatges segons les percepcions de cadascun dels fotògrafs que ha treballat en el projecte “Imatge i poesia”.

L’exposició l’hem anomenada “Llum de diumenge a la tarda”. Sovint, el poeta ens tramet el sentit de la dolça placidesa en caminar pels carrers a primera hora de les tardes del diumenge havent dinat, “en aquell temps les tardes del diumenge els carrers restaren sols i amb molta llum”; pel que sembla el poeta gaudia de passejar en solitud, envoltat de llum.

En Domènec Oró, veí de la Sagrera, va impulsar conjuntament amb altres amics un corrent cultural als barris de la Sagrera i de Sant Andreu, fins al punt de promoure la publicació de diverses revistes locals (1931 – 1936), amb continguts culturals de l’època. També organitzaven concerts, impulsaven campanyes, recuperaven la memòria de persones il·lustres de Sant Andreu...

Descripció del projecte: IMATGE I POESIA El projecte es fonamenta en la recollida en imatges de les descripcions emocionals que imagina el fotògraf mitjançant la lectura d’un retall de poesia, de paraula, de frase, de línia, etc.

El treball del Grup Photosagrera ve originat pel desig de voler recuperar la història local per mitjà de la fotografia (prioritàriament del barri de la Sagrera).

Actualment a la Sagrera tenim un centre cultural de referència, la Nau Ivanow, que aixopluga la creativitat d’artistes en diverses especialitats, a més a més d’actors i actrius, i el centre de documentació; entre tots i totes han col·laborat en recollir punts de referència, oferint el seu suport amb el seu coneixement, per la qual cosa ha estat possible el desenvolupament del projecte “Imatge i Poesia”.

He de ressaltar l’interès de la direcció del centre Cívic de la Sagrera en facilitar i impulsar una sala d’exposicions permanent al barri, cosa que ofereix la possibilitat de poder presentar a tots els veïns i veïnes de la Sagrera aquests treballs de creació artística i de recuperació de la memòria del barri.

GRUP PHOTOSAGRERA “IMATGE I POESIA” Exposició: dijous 5 de maig a les 19:15h. Centre Cívic de la Sagrera

17 Tot a l a Sa g re r a

Una de les conseqüències més molestes de les obres quan arriba el bon temps (a banda del soroll) és la gran quantitat de polseguera que entra dins de les cases .

Amb la calor obrim les finestres i els balcons i ja tenim un dit de pols damunt dels mobles del menjador. I és que la Sagrera està empolsinada, coberta d’una fina capa blanquinosa que es converteix en un núvol irrespirable quan li passen per damunt els camions de gran tonatge que han envaït el barri.

PROGRAMACIÓ TEATRE MAIG-JUNY

Tot a L a Sa gre r a

19

•DISSABTE 7 DE MAIG – 20:00 h “FINS QUE LA MORT ENS SEPARI” de Rémi de Vos Companyia de teatre GATS Preu: 2,50€ •DIUMENGE 15 DE MAIG – 17:00 h “LA VISITA DEL DOCTOR” “NI UN PAM DE NET” “O SOGRA... O COETS!” de Nicasi Camps i Pinós Companyia de teatre EL CALAIX Preu: 2,50€ • DISSABTE 4 DE JUNY – 18:30 h “EL SECRETO DE LAS MUJERES” de Yolanda Dorado Companyia de teatre ARCO IRIS (obra en castellà) Preu: 2,50€