Tota la sagrera num 134 febrer 2010

Tota la Sagrera

ASSOCIACIÓ VEÏNS DE LA SAGRERA • NÚM. 134 • FEBRER 2010

El comerç del barri!

Ca r n es to l tes 2 010 Comissió de Festes de La Sagrera Malgrat l’intens fred que va colpir el nostre barri el dia del carnaval, la pluja per un cop es va compadir de nosaltres i poguérem fer tot el que estava programat i pel que havíem treballat durant un grapat de setmanes. Cal destacar especialment la rua, ben vistosa i concorreguda, en la que segons estimacions de la Guàrdia urbana hi van participar unes 1000 persones.

Gr

up

Ph

oto

sa

gre

ra

Ara ja cal pensar en la propera cita, les festes de primavera els dies 28, 29 i 30 de maig

Fo to: F

ilo

Qu

iño

Tot a L a S a g r e r a

ne

s

2

Cicles Formatius

ESO 1r i 2n cicle Batxillerats

Grau mitjà

Electromecànica de Vehicles Equips Electrònics de Consum Gestió Administrativa Comerç Cures Auxiliars d’Infermeria

Humanístic

1.- d’Humanitats 2.- de Ciències Socials

PGS (Programes de Garantia Social)

Científic

Proves d’Accés als Cicles Formatius

Tecnològic

Avinguda Meridiana, 263 ï 08027 Barcelona TelËfon 93 243 07 70 ï Fax 93 352 53 45 e-mail: secretaria@ceroca.com www.ceroca.com

1.- Científico-tècnic 2.- Ciències de la Salut Científico-tècnic

Grau superior

Sistemes de Telecomunicació i Inf. Educació Infantil Administració i Finances Desenv. Aplicacions Informàtiques Integració Social Administració Sistemes Informàtics Documentació Sanitària Agències de Viatges

Ed rial Tota Lito a Sagrera

Nº 134. FEBRER Edita Associació de Veïns de La Sagrera

El comerç a la Sagrera

Redacció Josep Barbero Julio Gamero Sergi Àlvarez Nando González Silvia Riera

Els veïns/veïnes de la Sagrera podem recordar que, temps enrera, al barri hi havia més comerç. Tothom recorda el mercat de la plaça Masades, així con l’eix comercial del carrer de la Sagrera, comerç de proximitat, amb la característica dels botiguers propers, els quals, amb amabilidad i professionalitat, aconsellaven i orientaven les teves compres.

Col·laboradors Agustí Carrillo Isaac Herrero Joan Pallarès Xavier Basiana Nau Ivanow

Això s’ha perdut. Des del districte de St. Andreu es vol potenciar la dinamització comercial de la Sagrera i s’ha encarregat un estudi de viabilitat del comerç; a més, s’ha posat en marxa un mercat de divendres a l’entorn del mercat de Felip II per intentar que l’afluència de públic creixi.

Publicitat Enric Barris - 661 090 560 Francisco Jiménez - 686 041 302 Disseny portada Xavier Basiana Disseny i maquetació Carmen López Carrera Associació de Veïns de La Sagrera Martí Molins, 29 T. 93 408 13 34 totalasagrera@lasagrera.info La revista Tota La Sagrera i l’AV no es fan responsables del contingut de les informacions signades particulars.

pels

redactors,

col·laboradors

o

Des de l’AV estem d’acord en la dinamització del comerç, però creiem que l’estil “mercadillo” que s’ha implantat no respon al tipus de dinamització que necessita el comerç de la Sagrera. Necessitem un comerç que aporti, a més de persones, més riquesa, més dinamisme i més valors afegits. Li estem demanant al Districte que aquesta fira de divendres sigui més artesana, amb productes que aportin valor als veïns i a les parades

interiors. Per fer un mercat digne no tot s’hi val, la qualitat ha de ser el motor de l’ economia que volem per al nostre barri, convençuts com estem que la Sagrera ha de recuperar l’eix comerçial del carrer de la Sagrera, així com sumar un altre eix al voltant dels carrers que envolten l’estació: Josep Estivill, Bofarull i Hondures, tot al voltant del Centre cultural i esportiu que esdevindrà la Nau Ivanow i el seu entorn.

A més, pensem que el comerç que vindrà a l’estació de l’Alta Velocitat no repercutirà a la Sagrera, atès que la gent no surt fora. Nosaltres defensem comerç de qualitat al barri, amb valors afegits com el de la professionalitat que esmentava al principi, i que l’Administració tingui en compte els comerçiants de la Sagrera a l’hora de l’assignació de les botigues interiors de l’estació.

Aupa la Sagrera!

Visca el seu comerç i reflotem la seva economia!

Josep Barbero President de l’AV de La Sagrera

Cr ite r i s d e l es A s soci aci o n s d e Veï n s pe r a l d i s seny d e l pa rc so b re l a l l osa d e l’AVE Núria Colomé Montull

Després de més d’un any treballant per imaginar com pot ser l’espai públic sobre la llosa de l’AVE, les associacions de veïns de l’entorn hem acordat un document de criteris que haurà de ser el marc dels projectes futurs. Hem treballat molts temes: els recorreguts més importants que el parc ens permetrà fer, quin tipus d’espais ens agradarien, quins equipaments ens manquen i poden ajudar a donar vida al parc, com generar espais agradables i segurs, com aconseguir un parc agradable a l’estiu i l’hivern, com fer compatibles els recorreguts al llarg del parc amb l’ús que cada barri vol fer-ne,….

Tot a L a S a g r e r a

4

De les reflexions n’ha sortit un document elaborat pel Joan Antoni Tineo, el tècnic independent que l’Ajuntament ha posat a disposició de les entitats per facilitar-nos la comprensió de les propostes municipals, la discussió de criteris comuns a totes les associacions i la plasmació de les nostres idees.

Aquest document es presentarà a la propera comissió d’urbanisme, espai públic i mobilitat futura, constituïda pel seguiment dels projectes de l’AVE. Amb aquest document les entitats volem mostrar quins criteris creiem que els projectes de disseny del parc haurien de respectar per garantir un Foto: Xavier Basiana

servei adequat als veïns dels barris de l’entorn. Es vol evitar que el parc es converteixi en un nou espai per a la ciutat i les revistes, però que oblidi els veïns.

Els criteris bàsics fixats al document han estat: De manera general: - Tot i tractar-se d’un important espai públic per a la ciutat ha de ser un espai d’intens contingut local.

- És prioritària la seva funcionalitat, la connexió entre els barris i els punts d’interès i la generació d’espais de lleure.

- Haurà de ser un espai plenament accessible, amb un alt nivell d’activitat i vitalitat. Caldrà jerarquitzar els espais per garantir entorns molt actius que mostrin i facin segurs els itineraris principals entre els barris.

Respecte dels espais per a vianants: - Caldrà generar espais de passar i espais de passejar.

- Als espais de passar es prioritzaran els recorreguts ràpids i planers entre punts d’interès, amb paviments, arbres i enllumenat adequat. Caldrà que siguin segurs amb pocs creuaments amb calçades per a vehicles i fàcils d’identificar.

- Els espais de passejar seran més arbrats, amb recorreguts suaus i sense creuament amb calçades. El

disseny haurà de garantir la vigilància dels espais menys concorreguts.

Respecte dels espais per a ciclistes: - L’àmbit Sant Andreu – La Sagrera és un itinerari vertebrador de ciutat i els requeriments de la bicicleta són un element bàsic per al disseny.

- Caldrà generar recorreguts segurs, equipats i de doble sentit als dos costats del parc, evitant recorreguts sinuosos. L’accés a l’estació és imprescindible.

- L’interior del parc no admet l’ús de la bicicleta.

Dotacions i equipaments: - Caldrà ubicar espais de lleure a l’interior del parc: terrasses, quioscs, àrees de joc infantil, espais per a la celebració de festes, horts urbans…

- Per a la vitalització del parc i l’apropament dels barris també caldrà generar equipaments socioculturals, com una escola bressol, un centre cívic amb ludoteca o un casal d’avis.

- Els equipaments esportius, excepte el camp de futbol, hauran de ser oberts.

Amb aquest document sobre la taula, les associacions de veïns seguim treballant per concretar les propostes i aconseguir que la nostra veu sigui presa en consideració en el disseny del parc i dels recorreguts de vianants i bicicletes.

La m ov i l i d a d q ue n os t ra e rá e l AVE U na m i ra d a a peq ueñ a esca l a Comissió de mobilitat

El Sant Andreu - La Sagrera prevé la construcción de unos viales que unirán, bajo tierra y en la superficie, las calles Mallorca y València con el Nus de la Trinitat. El plan prevé, junto con la estación del AVE, una estación de cercanías (más la que ya existe en Sant Andreu Comtal), 2 líneas de metro, más de 2000 nuevas viviendas (sólo en el ámbito de la Sagrera) y la friolera de 180.000 m2 de techo terciario (varios hoteles y oficinas de unas 20 plantas) encima de la estación.

Una planificación de tal magnitud, junto con la transformación de la estación de metro de la Sagrera en un intercambiador con 4 líneas de metro y una de cercanías, va a aumentar considerablemente la afluencia y el paso de personas por el barrio, en todos los medios de transporte antes indicados.

En el primer manifiesto conjunto que suscribimos todas las AAVV miembros del proceso participativo, se demandaba que ese aumento de movilidad se hiciera primando el transporte público y cuidando los itinerarios de paso a pie por el barrio, los que más vamos a utilizar.

Se pedía además que se redujera a lo imprescindible la afluencia del vehículo privado a la estación y que en

todo caso se impidiera su dispersión por el barrio utilizando calles de forma innecesaria, muchas de las cuales deberían ser objeto de pacificación y no susceptibles de albergar un mayor flujo de vehículos.

En el escenario futuro se le añadirán a nuestro barrio 3 nuevas vías básicas, además de las 2 que ya tenemos (Meridiana y Felipe II): los dos viales de la estación y la calle Garcilaso.

Después de haber conseguido reducir el número de carriles que en un principio se planteaban para la calle Garcilaso, aceptamos su conversión en una vía básica, ya que lo vemos inevitable para el correcto desarrollo de la movilidad en el entorno de la estación. Sin embargo, esta calle también debe ser el bulevar del barrio: queremos que incorpore un carril bici en calzada que una el de Rambla Guipúzcoa con el de la Meridiana y rechazamos que sea de doble sentido de circulación, lo que permitiría que los coches vengan por los viales soterrados desde el Nus de la Trinitat y se incorporen a la Meridiana, evitando la congestión de esta vía en su primer tramo.

También somos conscientes de que los viales de la estación deberán llevar un gran volumen de tráfico.

Foto: Nando González

Sin embargo, en superficie éste debe adaptarse a la escala del peatón (semáforos, pasos peatones a menudo, etc) y no a la medida del vehículo. En subsuelo debe facilitarse el tránsito de los autobuses hacia la estación mediante un carril bus.

La calle Sagrera y la de Berenguer de Palou deben pacificarse. La continuación de Sagrera ya está pacificada en Sant Andreu (se plantea incluso su peatonalización) y ya es peatonal en parte del barrio del Clot. Es necesario preservar el casco antiguo de la Sagrera del tráfico excesivo, y hacer de la antigua Carretera de Ribes un eje cívico de uso preferencial para las personas, cosa que favorecerá el carácter de eje comercial que tuvo antaño.

En definitiva, queremos que cuando se plantea la movilidad del Sant Andreu – La Sagrera no se hable únicamente a gran escala, de cómo se va a acceder a la estación y cuántos viajeros van a llegar desde Madrid y París.

Son aspectos muy importantes, pero también lo es la pequeña escala, la movilidad de este barrio, de los que van en coche, en autobús, en metro y la de todos los que vamos andando.

5 Tot a L a S a g r e r a

Uno de los ámbitos en los que se registrarán mayores transformaciones con la puesta en marcha del Plan Sant Andreu – La Sagrera es la movilidad, pero no únicamente debido a la futura estación del AVE. El concepto de movilidad engloba los desplazamientos hechos en vehículos a motor (movilidad motorizada), desde el vehículo privado a todos los tipos de transporte público; pero también los desplazamientos a pie o en bicicleta (movilidad no motorizada), de la que se habla mucho menos, pero que nos afecta a todos.

OBRE S i

més OBRE S

O l e g u e r M é n d ez

Fotos: Oleguer Méndez

Les obres al barri, encara que realment sigui increïble, van avançant dins els terminis previstos, però el que també és ben cert és que cada vegada hi ha més veïns que pregunten per quan s’acabaran les obres i podrem sortir al carrer sense que ens trobem tanques, rases i pols o fang.

Com ja segur tots coneixem, tenim tres obres en execució al barri: la de l’estació de rodalies de la Meridiana, la de l’estació de la línia IV a Felip II i totes les relacionades amb el TGV; i una quarta pendent d’inici, que no és altra que la tantes vegades esmentada estació de la línia IX a Hondures-Pare Claret.

• Estació de Rodalies de la SagreraMeridiana L’estació de rodalies, constituïda per dues parts importants: el desviament i construcció del nou col•lector per Olesa i Garcilaso, i la corresponent a la pròpia estació.

La primera fase del col•lector, entre Cienfuegos i Meridiana, ja s’ha executat, encara que l’espai continua

ple de ferralla i terres que generen fang i pols; i s’ha començat la segona fase del col•lector, entre Cienfuegos i la plaça de la Palmera, que té una previsió d’acabament per al proper mes de març. S’ha començat la construcció dels murs pantalla des d’Olesa fins a passar Cardenal Tedeschini, que és el final de la caixa de l’estació, i que continuarà amb el cobriment de la nova llosa i l’extracció de totes les terres per la construcció de l’estació, la qual cosa està previst que s’acabi el proper mes de setembre. La part del col•lector entre Meridiana i Sagrera continua amb el ritme previst, i la previsió és que s’acabi el proper mes de març.

Aquesta obra, que ja va començar amb abusos esperpèntics comesos amb “nocturnitat i alevosia”, continua sent un niu de problemes inacabables per a tots els veïns i tots aquells que passen per la Sagrera. El problema ve provocat per la manca de consideració i respecte dels responsables de l’obra (ADIF) i de l’Ajuntament cap als veïns que han de conviure de forma obligatòria amb l’obra. A aquesta alçada d’obres, al

barri ja sabem que hi ha maneres de fer-les molt millor.

L’obra no respecta ni garanteix els passos de vianants, el carril bici s’ha extingit, la senyalització és deplorable, el soroll que provoca sobrepassa tots el límits normatius... La pols, les terres i el fang s’han escampat per tot arreu i l’espai tancat per les obres és utilitzat com a magatzem de ferralla, la qual podrien portar en el moment de la seva utilització. També per brutícia diversa, que si la retiressin cada dia amb la meitat de l’espai ocupat tindrien prou i l’obra seria molt més suportable per a tots els veïns, i les queixes es reduirien al nivell previst i deixarien de crear una insatisfacció creixent.

A la reunió de seguiment d’obres, del passat 21 de gener, es van posar sobre la taula tots aquests problemes, i tant l’Ajuntament com els responsables de l’obra es van comprometre a posar una mica mes de seny. Esperem que sigui cert i que les obres es duguin a terme amb les mateixes condicions que les que s’estan fent al carrer Mallorca, com

una realitat, i els veïns de Barcelona, Santa Coloma i Badalona siguem molt més a prop uns dels altres.

• Obres al Fossar Ferroviari.

Les obres dins de l’àmbit de l’entorn de la Sagrera avancen al ritme previst del projecte. Les obres que s’estan executant són: les de desviació de les vies actuals, per tal de mantenir el servei mentre s’executen les obres de la nova estació, i les obres per passar la tuneladora per sota de la Torre del Fang, el muntatge de la pròpia tuneladora i l‘acondicionament de l’espai per a l’extracció de terres per la construcció del túnel.

La tuneladora, com a tal, ja està en procés de proves i ajustos finals i ja ha estat desplaçada fins a l’entrada del túnel que comença a la Torre del Fang.

Les obres de la Torre del Fang ja estan pràcticament acabades, la contravolta ja està construïda i, per tant, resta treure les bigues de contenció i buidar de terra el tram de túnel fet amb pantalles, amb la qual cosa la tuneladora ja podrà introduir-se al túnel i començar-ne l’execució.

El condicionament de l’espai per

dipositar les terres del túnel ja està pràcticament enllestit; ja està muntat el tram final de la cinta del túnel i la torre i cinta d’amuntegament final a l’exterior.

• Obres de l’estació de la línia IV a Felip II. El carrer Felip II, tal com estava previst, s’ha obert al trànsit el passat dia 23 de desembre, encara que no va ser fins a les 20:30 hores; la qual cosa significa una gran fita, que no sol suposa un estalvi de voltes del trànsit pel barri, sinó també la neteja d’entrebancs i l’eliminació del soroll de davant de la porta de casa de molts veïns.

D’aquesta obra resta un carril i un tros de vorera del costat mar i la sortida d’emergència de Pare Claret-Meridiana, per tal de poder introduir el material per l’acabament interior de l’estació.

La previsió d’acabament total és per al proper mes de març, data en què es tornaran a urbanitzar totes les zones afectades per aquestes obres, que entre unes coses i altres han durat més de dos anys. Esperem que després d’aquest llarg patiment l’estació entri en servei el més aviat possible i aquest gran intercomunicador comenci a ser

• Altres obres.

Durant el mes de desembre s’ha obert de nou el carrer Vallès i Ribot, encara que resten diferents punts per acabar, principalment tota la part afectada de la plaça de l’Assemblea de Catalunya, l’arbrat, el mobiliari i, sembla ser, que s’ha de tornar a asfaltar. No obstant, té la part positiva de tenir el carrer amb prioritat per a les persones, i sense tanques i rases, que és el que més treu de polleguera als veïns.

77 L aaS Tot a To L at a S garger er raa

a mínim no generen tanta brutícia i la senyalització és més adient.

• Estació de la línia IX, HonduresPare Claret.

De les obres d’aquesta estació encara no tenim coneixement de quan començaran, ja que els responsables de Ports i Transports tenen el compromís que un mes abans de començar en faran una explicació als veïns més directament afectats, principalment pel fet que el projecte finalment aprovat no se sembla gaire a l’exposat l’última vegada per Ports i Transports. Aquesta obra, de la qual ja s’han fet diferents actuacions i que ja han comportat un any de problemes per als veïns del voltant, estem desitjant (els veïns i la mateixa AV) que comenci d’una vegada i que s’acabi el més aviat possible. Portem més de quatre anys amb la preocupació a sobre del cap i ja tenim ganes de treure’ns-la de sobre.

Nova escola bressol “Icària”

Jordi Busquet

Ara ja podem dir que el barri de la Sagrera tindrà, per fi, una nova llar d’infants per al curs 2010-2011. Aquest fet no seria notícia si no fos per la manca de places d’escola bressol públiques que ha patit i pateix el barri. És per això que des d’aquestes pàgines ens felicitem per aquesta propera obertura, tanmateix no deixarem de demanar que se’n facin més, sobretot a partir de la futura –immediata- demanda que hi haurà quan vinguin a viure a la Sagrera els milers de veïns que el Pla Sant Andreu- La Sagrera té previst per als propers anys.

Tot a L a S a g r e r a

8

El passat 23 de desembre membres de la junta de l’Associació de Veïns/ es vam fer una visita d’obres a les instal•lacions de la futura llar d’infants Icària, situada a la confluència dels carrers Costa Rica i Ciutat d’Elx. Ens van acompanyar en la visita l’Esther Santiago, cap de serveis tècnics del districte, el Jordi López, conseller d’urbanisme, el Javier Sánchez, del Consorci d’Educació, i els arquitectes i directors d’obra. Tots ells van assegurar que les obres del projecte estarien del tot enllestides per tal de començar el proper curs escolar amb total normalitat.

Estat actual de les obres de l’escola bressol

per oferir un total de 81 places, tot i que el proper curs se n’oferiran 73, les quals quedaran amb un repartiment: de 7 per a lactants de quatre a dotze mesos, en un mòdul; 30 per a nens/es de un a dos anys, repartides en tres mòduls; i 36 per a nens/es de dos a tres anys, repartides en dos mòduls.

Aquesta distribució és la que, en un principi, se’ns ha informat que es durà a terme per al curs 2010-2011, tot i que els anys posteriors, en funció de la demanda i la matriculació, el nombre d’aules per a nens/es d’un a dos i de dos a tres s’alternarà (dos mòduls enlloc de tres i viceversa).

La visita, que fou molt productiva, va servir per veure de primera mà com evolucionen les obres de construcció i saber com s’estructuraran els diferents espais i mòduls. El centre està pensat

El centre disposa de dues plantes hàbils per a l’ús compartit de nens/ es i adults (personal docent i equip de cuina), en les quals hi ha dos patis oberts amb força espai, un dels quals amb un tendal retràctil per evitar el sol directe en les hores de més calor.

Un altre cop ens trobem en període de preinscripció escolar, aquest curs en dates avançades respecte d’altres cursos.

L’oferta de places ha variat positivament respecte al mateix període del curs passat, en el qual moltes famílies van quedar sense escola en un primer moment, motiu pel qual des del Consorci d’Educació es van adoptar diferents mesures per solucionar la situació, entre d’altres (augment de ràtio en algunes escoles) la creació d’una escola pública nova a Can Fabra i l’obertura d’una tercera línia a l’Escola Ferran i Clua. Això ha fet que aquest curs l’oferta de places

s’hagi vist incrementada. A més, hi ha un altre increment produït per l’obertura d’una altra escola pública que començarà a funcionar el proper curs amb dues línies de P3: l’Escola Congrés-Indians, que estarà ubicada a la zona del canòdrom Meridiana i respecte la qual l’àrea territorial de proximitat serà tot el districte, en aquest primer curs. Tot això, quant a educació infantil i primària.

Quant a les places d’escoles bressol, hi ha també un augment degut a la creació de l’EBM Icària en el nostre barri i sobre la qual s’informa en un article d’aquesta mateixa revista.

Foto: Josep Mª Garcia- Grup Photosagrera

L’edifici disposa, a més, de plaques fotovoltaiques en una de les cobertes de l’edifici i cuina pròpia d’ús intern.

L’accés a l’edifici, els llocs de pas interiors i les finestres estan pensats i adequats per a la comoditat i benestar dels més petits, amb la qual cosa es garanteix que els nens i nenes puguin estar al centre en un condicions força òptimes.

Des de la comissió de serveis de l’AVV valorem amb il•lusió aquesta propera obertura i entenem que les instal•lacions de la nova escola bressol Icària s’adeqüen a les necessitats de les famílies del barri. Però, tot i això, no volem deixar de reclamar, un cop més –i no ens en cansarem!-, que precisament aquesta (Icària) no volem que sigui una excepció o un projecte aïllat, que d’escoles bressol públiques i de qualitat se’n puguin fer més a la Sagrera, a la Sagrera del futur.

Ed ucaci ó

Pe r í o d e d e p re i n s c r i p c i o n s M. Àngels Morales Dit això, l’oferta de places en el districte queda concretada de la següent manera: Ed. Infantil (0-3): 1.405 places Ed. Infantil (3-6): 3.791 places Ed. Primària : 6.835 places ESO: 4.540 places Batxillerat: 1.756 places FP Grau Mitjà: 825 places FP Grau Superior: 890 places

La Fes t a M a jo r de La Sag re ra 20 09 pe r d i n s Comissió de Festes de La Sagrera

9

Membres de la Comissió de Festes

unió, el companyerisme i la solidaritat els fan possible superar , amb els recursos que el nostre voluntarisme – no l’oblidem mai …. - ens permet disposar.

Una Festa Major, a mes de tot el que es veu, entre bastidors es un recorregut de les persones que l’organitzem, que transita per camins d’alegries, de dificultats, d’anècdotes, de patiments, de rialles, d’alguns empipaments. On cada membre de la Comissió aporta allò pel que està mes preparat, però s’adequa a fer el que calgui quan es necessari . On acollim amb un immens agraïment les nombroses col.laboracions puntuals de gent que no formant part estrictament de

la Comissió, en aquells moments s’ arremanguen i treballant colze a colze amb nosaltres per poder tirar endavant el que toqui I quan el castell de focs posa punt i final a la Festa, sentim una barreja de satisfacció pel que hem fet i pel que s’ha aconseguit i una certa melangia del que ha acabat, del treball col. lectiu i compartit en equip que ens ha unit a tots i totes aquells dies Sols el descans reparador dels dies següents, obra la porta a pensar en nous projectes, que facin créixer la Comissió i amb ella la capacitat d’emprendre noves fites per la Sagrera el nostre barri i la seva gent, no ho oblidem, principal destinatari de la nostra tasca.

Tapas variadas Menú diario Av. Merdiana, 274 Tel. 93 352 38 53

Tot a L a S a g r e r a

Han passat uns mesos des de que va acabar la Festa Major 2009 i amb la perspectiva del temps transcorregut, podem fer una valoració mes objectiva de com van anar les coses Acompanyats per un clima excel.lent que aquest cop es va posar del nostre costat, evitant-nos el patiment del que sap que si plou no te un lloc adequat on traslladar-hi la majoria dels actes que es fan a cel obert i reconeixent que tot es millorable – com també tot es opinable – la nostra conclusió es que es les activitats previstes es van anar celebrant amb una nodrida participació de la gent a totes elles, el que fa que només puguem estar que molt satisfets del resultat global assolit Peró en aquest article voldríem ni que fos per un cop, mirar-nos el melic, i expressar les vivències que viu i comparteix la gent de la Comissió de Festes en aquelles dates de gran intensitat. Fer front a l’elevat nombre d’actes que tenen lloc en pocs dies, suposa estar sotmesos a un alt ritme de dedicació i d’esforç perquè tot surti com estava planificat i quan no ho estava en produir-se situacions d’emergència no previstes, tenir la capacitat i la immediatesa de donar les millores respostes possibles Així es succeeixen i es comparteixen moltes estones complexes, en que la

La “Co m e rci a l Co rd i l l e ra”, m a r xa de La Sag re ra Joan Pallarès-Personat

Tot i que amb l’actual crisi hom pot pensar que cap a l’any 1957 les coses eren molt fàcils no és així. En un any els diaris havien doblat el preu, ja costaven 1,50 pessetes, el Mercat Comú començava a tenir forma i Espanya estava en guerra a Ifni. Mentrestant el Túria es desbordava a València i durant anys pagaríem un suplement, una taxa als segells de correus, per refer els estralls de la riuada. Franco canviava el govern i substituïa vells ministres procedents de la guerra pels anomenats tecnòcrates, que volien rellançar la malmesa economia rellançant el país.

Tot a L a S a g r e r a

10

Va ser aleshores quan el jove Miquel Ara va establir, als baixos del número 165 del carrer de la Sagrera, a la mateixa cantonada amb la Rambleta de Portugal, un establiment dedicat a la venda de cordes i cordills. L’establiment, primer fou també habitatge, i després, traslladada la vivenda a Martí Molins, va continuar durant 52 anys amb les portes obertes a la Sagrera.

L’establiment, sempre discret i conservant l’aire tradicional de les velles corderies, d’aquells corders que encara se’n conserva el record del gremi en el nomenclàtor barceloní, va anar treballant, amb bons moments i no tan bons, i continua i continuarà treballant, però no a la Sagrera.

L’edifici té gairebé cent cinquanta anys i la porta del magatzem encara conserva, al terra, els entallats de les roderes per a poder-hi entrar els carros.

Societat familiar, on en Miquel Ara va passar tota la vida i al qual, integrat al barri, vam veure fins als darrers mesos de la seva vida treballant, com sempre havia fet, amb el carretó descarregant la furgoneta, fins que va morir el passat mes de desembre.

Poc temps manca al propietari del local per no subrogar el contracte als fills, el Miquel i l’Anna, els quals s’han vist obligats, el passat 31

de desembre de 2009, a abaixar la porta per sempre més, continuant les seves activitats, com fa anys, al Vallès, a Palau- Solità i Plegamans.

Comercial Cordillera, en temps passat òbviament Comercial Cordelera, era, segurament, la darrera empresa d’aquestes característiques que restava a la ciutat de Barcelona, la nova ciutat del disseny, i ensems de seguir les activitats tradicionals, de cordes i cordills, també havia entrat en el món de la modernitat amb fils per macramé, auxiliars per decoració i l’ara preuada arpillera.

Al dolor per la pèrdua del pare i fundador de l’empresa, s’uneix el fet d’haver de marxar de la Sagrera de sempre, i als sagrerencs se’ns obre un buit, el de veure que no ens arriba la modernitat promesa i, en canvi, anem perdent els vells establiments que ens donaven identitat. Si a cada bugada perdem un llençol, algun dia no ens quedarà roba neta.

En aquesta nova secció, volem intentar resoldre aquest dubte i explicar per què aquella fàbrica situada en un racó del barri és tan visitada per més gent de fora del barri que pels mateixos veïns.

om c . w o n a iv nau

!

D R O AB L’any 2009 van passar per la Nau més de 8.000 persones. I només parlem de públic; si comptem tots els artistes i creadors, arribaríem fins als 9.000.

Sabíeu que, per exemple, el músical Hoy no me puedo levantar es va assajar a la Sagrera? O que cada any obres que després s’estrenen al Festival Grec de Barcelona, al Teatre Nacional de Catalunya, al Teatre Romea, a la Sala Villarroel, la Sala Trono, al CAER de Reus, s’han assajat abans a la Nau Ivanow?

Però no només hi fem assajos: cada setmana, de dimecres a diumenge, hi ha alguna activitat: teatre, concerts de jazz o música clàssica, espectacles de dansa, exposicions de fotografia o pintura, presentacions de llibres,... És a dir, darrere d’aquelles portes grises del carrer d’Hondures 28, hi ha una activitat frenètica. La Nau és a dia d’avui un referent en el món cultural de la ciutat; artistes i gestors de tot arreu visiten les nostres instal•lacions per conèixer de primera mà aquesta iniciativa.

Com deia al principi, des d’aquestes línies us volem apropar tota la vida cultural que es du a terme al nostre barri, i, és clar, convidar-vos a visitar un dia la Nau Ivanow. Tot i que les portes estiguin tancades físicament, la Nau sempre és oberta, sempre hi ha activitat.

Us hi esperem!

La vida és teatre o el teatre és vida?

La Cia. Les Mateixes va presentar Regla de tres de Joan Casas a la Nau Ivanow Som a la tardor (fulles torrades caigudes dels arbres), en una illa perduda d’un arxipèlag (catifa rodona a terra). Regna la tranquil•litat i el silenci (les accions són mudes) i un parell d’actrius (Berta Giraut i Elisabet Vallès) es troben a la caseta d’estiueig d’una de les mateixes per llegir el nou guió que tenen entre mans, una situació que pot resultar familiar si s’ha vist Persona (1966) d’Ingmar Bergman.

Tot llegint el guió, precisament inspirat en Persona, la Berta i l’Eli recorden com es van conèixer i, sobretot, rememoren Marc Garcia Coté. El tercer element per completar la regla de tres apareix com un núvol, és el record fantasmagòric d’un company, d’un amant compartit, mort en un accident.

Els tres actors reviuen les interpretacions que varen fer d’Electra de Sòfocles, Espectres d’Ibsen, Ricard III de Shakespeare, Coleòpters d’un autor desconegut... i realitat i ficció es comencen a difuminar. Els sons artificials i màgics que crea Dani Carles (espai sonor), la llum tènue d’Arantza Flores (disseny d’il•luminació), el vestidor amb Irene Caixàs i Vicens

Nau Ivanow: del 8 al 31 de gener de 2010.

Regla de tres de Joan Casas.

Direcció d’Ester Nadal i Yvette Vigatà.

Cia. Les Mateixes: Elisabet Vallès, Berta Giraut i Marc Garcia Coté.

disfresses evocadores (disseny de vestuari de Georgina Viñolo), i l’escala de fusta que puja al cel (disseny d’escenografia d’Alfred Cases) transporten el públic a bellugar-se al món de la ficció; però les reflexions sobre la solitud, el teatre, l’amor i els sentiments de les dues actrius el mantenen aferrat a terra, talment com una rosa.

El treball detallat i cerebral, gairebé suec, d’ambdues directores (Ester Nadal i Yvette Vigatà) i la gairebé doble actuació dels tres actors arrodoneixen el text poètic de Joan Casas. No és d’estranyar que fos el projecte guanyador del III Premi Quim Masó.

L’autor de la peça afirma que la pel•lícula de Bergman “parla del teatre, del compromís moral que el teatre representa”. No crec que Regla de tres només parli del compromís moral del teatre. Considero que parteix del teatre, concretament de metateatre, per esdevenir un espiral que ho atrapa tot: la solitud de l’actor, de l’espectador i de la humanitat; de com entendre l’ofici del teatre i del cinema; de la vida i del teatre, del teatre i de la vida. Potser, de fet, tot és el mateix.

11 Tot a L a S a g r e r a

De ben segur que moltes vegades us haureu preguntat què passa dins de la Nau Ivanow.

E nt revi s ta a Xavi Pa l os Nando González Qui forma la nova junta?

Dos membres de l’anterior i tres de nous.

Xavi Palos

Trobem el Xavi Palos, president de l’Associació de Comerciants, a la botiga Mercasol.

Ara ets comerciant, com ha anat això?

La cooperativa de missatgers Trèvol distribueix comerç just a través de productes ecològics, com a activitat complementària a la missatgeria. El 2007 vam pensar que per tancar el cercle calia obrir una botiga, i així ho vam fer al carrer de Portugal, número 2. Jo, com a soci de la cooperativa, me’n vaig fer càrrec.

Tot a L a S a g r e r a

12

Com arribes a ser el president de l’Associació de Comerciants?

El dia de l’assemblea no es van aixecar moltes mans (riure)... Un dels objectius de la cooperativa és l’arrelament al territori i el treball amb el teixit social i associatiu; per tant, vam creure important que havíem d’implicar-nos més.

Quins són els primers passos?

Estem estudiant totes les accions que fa l’Associació; hem elaborat un pla estratègic per saber cap on volem anar i marcar-nos unes fites concretes Com ara?

Volem crear un eix comercial, tot i que a La Sagrera els comerços no estan concentrats en una zona concreta, sinó que està molt diversificat.

I com ho fareu?

Hem demanat un estudi tècnic perquè ens faci una proposta d’eix comercial, en funció de densitat de població, etc... Si no podem dur-la a terme, és plantejarà la “cooperació” entre nosaltres per créixer junts.

Teniu molta feina, oi?

Sí, a més, cada membre de la junta ha de vetllar per una zona concreta del barri; hem de consolidar la pàgina

web, que tants esforços ens ha costat, i potenciar la llibreta de descomptes per promoure el comerç. En l’àmbit intern, volem millorar la comunicació i facilitar la feina als companys.

Com veus el moment actual?

Entre la crisi, les obres i la diversificació dels comerços, el tema és desesperant Un indicador negatiu de la situació actual és que Seico, un subministrador dels comerciants, ha tancat, entre d’altres.

Què li demaneu a l’administració?

Volem tenir una persona alliberada perquè ajudi a dinamitzar el comerç, ja que els horaris que tenim fan molt difícils les reunions entre nosaltres.

Una crida als veïns i comerciants del barri?

Als veïns, que abans d’anar a altres llocs a comprar, pensin si en el barri es pot trobar allò que necessiten, i als comerciants, que si treballem plegats podem aconseguir moltes coses.

E l co m e rç a La Sag re ra Quim Terré Centre de Documentacio de La Sagrera No tenim estudis rigorosos que ens permetin disposar del que podríem anomenar historia de l’activitat comercial al nostre barri.

Podem intuir que quan el nostre territori estava composat basicament per masos, l’activitat comercial es devia establir a través d’intercanvis d’excedents entre ells o en mercats i fires que es devien muntar periodicament En la mesura en que es van anar construint els primers nuclis de població, alimentats sens dubte pel creixement demogràfic que va portar la industrializacio de l’entorn, es comencen a obrir comerços dels que s’en tenen referències pels anuncis que apareixen en diferents publicacions de l’epoca, però no es fins a l’any 1933 que disposem d’una exhaustiva guia comercial d’industrials i botiguers que publica la revista Enllà on s’en troben 117, corresponents a botigues en el sentit clàssic de l’establiment mercantil per a la venda directa a la menuda. Segurament n’hi havien mes, doncs sols es compten les que s’havien anunciat.

Foto: Xavier Basiana

Una de les seves caracteristiques es que la majoria estaven situades al llarg del c/. Gran de la Sagrera i la perllongació de l’entorn del mercat situat a la Plaça Masadas , que fins a l’any 1955 en que s’inagurà com edifici que acull tots els punts de venda, eren un conjunt de punts de venda sota els porxos, completats mes endavant amb una zona coberta que ocupava mitja part central de la plaça.

Es tractava d’un teixit comercial destinat a una població estrictament obrera, orientada al consum de productes bàsics (proliferaven els punts de venda de pa i de llet) Hi havia comerços que aniran desapareixen pel canvi d’habits de la població (venda de gorres i capells per exemple), per modificacions del sistemes de consum d’energia per escalfar-se o cuinar , del sistema de transport i la desaparició dels animals de tir o de granja (carboneres, venda de llenya, graneries, fabrica de carros, etc) i destacaven molts negocis en que coincidia la producció i la venda, en molts casos d’oficis que s’han perdut (boters, espardenyers,

13 Tot a L a S a g r e r a

Centre de documentació

matalassers, guarnicioners, etc) A mes en la majoria de casos coincidia el punt de venda i l’habitatge de la família en el mateix domicili, cosa que suposava que quasi tots els integrants estiguessin implicats en l’activitat comercial.

A l’any 1995 la Comissió de Festes va fer un inventari exhaustiu i n’hi havien quasi 700, el que s’explicava tant per l’important creixement de la població, com pel canvi de la seva composició social, amb mes poder adquisitiu que va fer possible l’aparició d’un comerç molt mes diversificat i en que en la majoria de casos ja no coincidia el punt de venda i el d’habitatge, però que estava ja immers en un procés de destrucció generalitzat a tot el nostre país, davant de l’avanç implacable de les gran i mitjanes superfícies comercials Els establiments que han aconseguit mantenir la seva quota de negoci i sobreviure, sigui per mantenir una clientela fidel o la seva especialització, segueixen tenint que lluitar amb un allau d’obres que estan sacsejant el nostre barri des de fa molt de temps i per una crisi econòmica que es van cobrant víctimes periodicament i que presenta entre altres caracteristiques, una certa atomització en el nostre territori, amb l’excepció del nucli de botigues a l’entorn de l’Hipercor i de la part de dalt de l’Avinguda Meridiana, on els comerços tenen molta mes continuitat, però que manquen relligar amb el sentit global i unitari de barri.

SAAC Sagrera Activa Associació de Comerciants que va néixer l’any 1992, treballa des d’aquell moment per donar a conèixer i per potenciar el comerç del barri.

Tots els sagrerencs hem d’estar atents a les iniciatives que vagi prenent per donarli suport. Ajudar al comerç tradicional del barri es ajudar a mantenir activitat, vida, color i ambient als nostres carrers i al mateix temps a correspondre amb la col. laboració generosa i desinteressada que sempre ha tingut en totes les iniciatives que les entitats sagrerenques han anat impulsant.

F e r fotog raf i es a m b u na cà m e ra d i g ita l Grup Photosagrera És indubtable que fer fotografies amb una càmera digital és fascinant, tant per a joves com per a nens, pares, avis i tietes. Creadors d’un instant, d’un record plasmat en una imatge que, de la mateixa manera que els bons vins de criança, ha de guanyar qualitat amb l’enyorança del temps.

A partir de la nostra càmera, una eina divertida i dinàmica que ens permet relacionar-nos amb el món, avui no podem entendre la comunicació sense la imatge, per això és important saber interpretar el seu llenguatge. La tecnologia digital ens ha permès apropar-nos a un

món que ens apassiona i a poc a poc som més analítics en l’entorn visual que ens envolta.

El potencial de transmissió de llenguatge que duu una imatge és inqüestionable, tant pel que fa a explicar una història com a compartir una emoció, que alguns cops pot ser descrita com a art.

El grup Photosagrera continuem treballant en aquest sentit. Dins dels seus objectius, el grup vol plasmar el dia a dia del que passa a la

Sagrera organitzant tallers, sessions de fotografia de plató i organitzant xerrades i debats en format de tertúlia, tal com fem a les trobades de cada primer dimarts de mes a l’espai Guillot de la Nau Ivanow, on parlem de fotografia i dels nostres projectes de grup. La participació és oberta per a tothom que tingui interès sobre el món de la fotografia.

A hores d’ara el grup es felicita en encetar un acord amb la Nau Ivanow, per facilitar la utilització de l’espai Sala de Màquines on podrem presentar en exposicions una selecció de les obres dels membres del grup i els treballs col·lectius.

Tot a L a S a g r e r a

14

Foto: Xavier Basiana -

Membres del grup Photosagrera

EL TALLER DEL BARRIO

A MEDIDA TELS. 93 340 93 74 93 351 02 06

El grup Photosagrera ha participat en l’organització i en el jurat del proper concurs que organitza la biblioteca Ignasi Iglesias- Can Fabra en commemoració del seu 75è aniversari, i on podeu presentar els vostres treballs des del dia 1 al 19 de març. Podeu veure les bases a la web de la biblioteca. Esteu tots i totes convidats.

F oto D en ú nci a CONTENIDORS Molts contenidors, especialment els de les cantonades, estan situats a certa distància de les voreres.

Pregunto al telèfon del civisme el motiu d’aquest espai inútil que queda entre el contenidor i la vorada i la resposta que em donen és que, amb els contenidors nous, aquesta posició facilita la recollida dels camions de les escombraries.

Aquest espai intermedi entre la vorera i els contenidors es converteix, a vegades, en una prolongació exterior del contenidor. Alguns ciutadans incívics deixen la brossa al terra; i ja se sap, si facilitem les coses, brutícia crida a brutícia.

La Tira Còmica

Isaac Herreo Tot a L a S a g r e r a

15

CAFETERIA BAR TAPAS BOCADILLOS MENU COMIDA CASERA CARNE A LA BRASA C/ Garcilaso 26-30 TEL. 655 190 465 ABIERTO A PARTIR DE LAS 7:00H

E.S.O i BATXILLERAT CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ Explotació de Sistemes Informàtics (E.S.I) Gestió Administrativa Electromecànica de Vehicles Carrosseria Manteniment Industrial

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Gestió Comercial i Màrqueting Administració de Sistemes Informàtics (A.S.I) Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques (D.A.I) Automoció

FORMACIÓ D’APRENENTS (P.Q.P.I) Mecànica de Cotxes Mecànica de Motos Planxa i Pintura

CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL

WWW.MONLAU.ES 93 340 82 04 93 274 47 00