Tota la sagrera num 130 abril 2009

Tota la Sagrera

ASSOCIACIÓ VEÏNS DE LA SAGRERA • NÚM. 130 • ABRIL 2009

actualitat

festes de la

9 0 primavera

anovas sfilades de Cas de s le , om th to ong per a Granada. tuka, el ping-p n ue di s de la Casa de m up co gr i, s a el er o av ’s im am re a la pr iatives. ave- D il i ja hem entrat ren noves inic passant la prim ne m ge te om al mes d’abr é es , b m ps ta m te ri : uell que anys l bar dones del seguís a tot aq eïa des de feia mancances de er cc s p su Le els homes i les es st no e Fe qu de i , per pol quas missió rològica, cosa grafiar les festes prés que la Co a, dies amb so to es di i D fo t er ni ra típica meteo p e ll tr co en tu c de les era al temperatura e preparen la na t arxiu fotogràfi enjava una càm ça qu p s re es nt nd ite contrastos de se rm de i te t es Barraca, amb ruixats in nformar un mod tà fent ja)... togràfic de la fo es co r r ho lle de ta no i de maig i dies n (s ’u d es n la Sagrei arra d’aquí a un m a “amateur” a es en general, afi st gr Fe to ra per explotar fo de s s ncur al públic s entitat eix el Primer co ’actes adreçats d rg dels arbres, le a so rt ar fe ot ’o br d a el i el bon ancanç promoure que s’obren activitat. Amb al, un lloc on També de la m iv . va st ra se Fe la Com les flors ee ar tr Fr a os s Fe grer stribució caus per m jove neix el Sa augmenten i le s de la lliure di ci ai és p efi m es i en surten dels seus b op s pr el l e aforma, s sobr s de sortir de rnet, com a plat ercanvi d’idee oder-ho fer. te p nt In l’i er a p s t temps les gane ie en àc gr om , i recursos era són el m de continguts neral. tes de la Primav t ita iv ct l’a cnologies en ge e te qu s ve ió ac no s ns le se a i tenim la fan anys i això es issió de Festes que enguany ent creixent, i lls om ue m Des de la Com aq un a l en ia tà ntre Garcia petita ó espec la Sagrera es lem fer menci -ho. Són: el Ce nfigurar la fest ar Vo co br er le associativa de p ce a id er i p cr era amb una 15, 16 an es fa la fiten la primav ; l’Esbart Estel, e tindrà lloc el ro rs lo ap qu co a, veu reflectit qu er de i av s im m lles convista de llu stes de la Pr b cobla i 10 co laso amb la Fe am l, del barri, les Fe ia ec p es ben la tarda de lada d’esbarts Casals, que a al u b Pa 17 de maig. lta co Es o sp ent b activitats d’actes. Algun rdins d’Elx am des; i l’Agrupam na Ja da te ls en de tr a a aç un pl ió rsari. adic irà la es sumen ja concert d’anive nformen la tr abte ens ompl ss co un di b e am qu Aquestes fest re ja , sp cs m ve ri nes, i al ar-los clàssi barri; ens refe per a nens i ne dem anomen e l’activitat del d ei tr e es d sortir a les st ió fe ic s le os oc o l’exp os les dates per ef -v rr ar més antiga de co rv el se , re s re a le at rogramació dubteu rals, el te van néixer consultar la p Així doncs, no eu d al concer t de co asal Parroquial (on, per cert, Po . ri ar er en format mod del b del C , com sempre aces i carrers ’altres, de més 09 D pl ).

20 ys balls manuals a an er av 26 m im fa d ’abril, o al ats, co e la Pr avera ara ima setmana e les Festes d lt ac tes consolid d l’ú ja t e Festes de Prim d gu r ti in ar ev ns p d a acio ió, han es anor, les ac tu er a la Barraca, na programac ió pap dinar de germ ra.com. us el re -F y, N ag tr as BC un el a d ic co eb festes a de mús w ol sc la primavera l’e e d r s fe al de ions music b la intenció de les formac y segueix am an vida st SAGRERA la a ue l aq ia e ec IÓ DE FESTES DE LA n en esp ISS ue M iq o el pregó, qu CO ed d e es s. e qu s aquells qu u tots convidat e trobem grup homenatge a - Quede e consolidar-s d Ba í e m d l ca l al b Pe . el ri com del nostre bar ades festives, ida de les trob cr la a en lt fa no

ACTUALITAT

S

To t a l a S a g r e r a

2

Si vols rebre gratuïtament la revista “Tota La Sagrera” a casa teva, associa’t a l’Associació de Veïns de La Sagrera.

Fes-te soci per telèfon: Trunca’ns dilluns, dimecres o divendres, de 18 a 21 hores del vespre, al 93 408 13 34, o demana la butlleta a secretaria.

Associació de Veïns C/ Martí Molins, 29 08027 Barcelona

TOTA LA SAGRERA editorial Nº 130. ABRIL Edita Associació de Veïns de la Sagrera Redacció Josep Barbero Julio Gamero Antonio Fortes Sergi Àlvarez David Marin Nando González Col·laboradors Xavier Basiana Agustí Carrillo Joan Pallarès Nau Ivanow Isaac Herrero Publicitat Enric Barris - 661 090 560 Disseny portada Xavier Basiana Disseny i maquetació Carmen López Carrera Associació de Veïns de la Sagrera Martí Molins, 29 T. 93 408 13 34 totalasagrera@lasagrera.info

La revista Tota la Sagrera i l’AV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

Hola a tots i totes, Ara que ja ha fet un any des que vaig sortir elegit president de l’AVV a l’Assemblea General Ordinària del dia 28 de març de 2008, vull fer una reflexió sobre la feina feta, però més encara sobre la feina que ens queda per fer, que és molta i no es presenta fàcil.

La feina feta, tothom l’ha pogut anar veient: inauguració del carrer Garcilaso, plaça dels Jardins d’Elx, estat actual de les obres dels carrers Monlau, Mossèn Juliana,…, procés participatiu per donar nom a la biblioteca La Sagrera-Marina Clotet, etc… I en tot això hem participat des de les comissions de seguiment, sempre reivindicant allò que creiem és bo per al barri.

Ara, ens queda molt per fer, però si ens fixem en la portada d’aquest exemplar de “Tota La Sagrera”, veurem que està dedicada a la Torre del Fang, una altra reivindicació del nostre barri que té dues vessants: la seva conservació i la seva conversió en equipaments ( tot i que donem per suposat que qui més els utilitzarà seran els veïns i veïnes que viuen més aprop). Volem destacar que encara que fins ara ha estat fent ús de la Torre del Fang el Districte de St. Martí, amb l’ocupació d’aquest espai per l’arxiu històric de St. Martí de Provençals i un CPR de normalització lingüística, està clar que és un edifici ubicat en territori de La Sagrera.

Aprofito per enllaçar aquest tema amb el de la nova estació del TGV, que també

estarà ubicada al territori de La Sagrera, encara que tingui una sortida al Parc de St. Martí. Respecte a això, només cal recordar a tots aquells que reivindiquen per al seu districte tant un equipament com l’altre, que quan es va fer la distribució territorial dels barris de Barcelona, en el seu dia, el Dte. de St. Martí va rebutjar aquest indret on en aquells moments es trobava “La Perona” i, per tant, la vorera del costat muntanya de la Ronda St. Martí va passar a ser territori de la Sagrera.

Dit tot això, esperem comptar amb el suport de tots els sagrerencs i sagrerenques per defensar el que és legítim, en primer lloc per la situació i, en segon lloc, perquè som els sagrerencs qui hem estat reclamant i alhora donant suport al projecte de l’estació de La Sagrera, la qual no per casualitat que estarà situada al mateix lloc on ja hi havia l’antiga estació de mercaderies històricament anomenada Sagrera-Mercaderies.

Només em queda dir-vos: Entre tots podrem!

Salutacions.

Josep Barbero President de l’AVV

Antenes

ACTUALITAT

JOSEP BARBERO

To t a l a S a g r e r a

4

La telefonia mòbil, les antenes, les radiacions electromagnètiques i les torres d’alta tensió són alguns del factors causants de patologies, com ara el càncer, en persones sensibles i en persones amb predisposició a adquirir-les.

Segons Emili Mayayo, patòleg i investigador de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, hi ha pressions per a què no s’investiguin a fons els efectes de la radiofreqüències. Segons ell, les radiofreqüències que ens afecten i que poden produir patologia es poden dividir en dos grups: - Les ionitzants (radiacions nuclears, raigs x,...).

- Les no ionitzants (produïdes per diversos aparells com electroimans, làser, telefonia mòbil i antenes, torres

d’alta tensió i forns microones, pantalles de televisió,…).

En els estudis realitzats amb rates de laboratori es posa en evidència l’augment considerable de càncer en els animals que han sofert exposició a radiacions, si bé això només es dóna en els animals que han estat manipulats genèticament i que presenten una predisposició a patir aquest tipus de patologies.

D’aquests estudis també es desprèn que hi ha moltes patologies diferents sense arribar a ser càncer, leucèmia , tumors cerebrals i d’oïda o també de l’ull o la mama. Aquestes són patologies menors, com cefalees, insomni, hiperexcitabilitat, marejos, tremolors i efectes semblants a la fibromialgia, que es fan molt patents en persones electrosensibles.

A més, s’han descrit canvis en les esferes neurològiques, cardiopulmonars, reproductores, hormonals, inmunològiques, dermatològiques i genètiques.

Sense pretendre crear alarmisme, dels estudis realitzats es desprèn que és recomanable no utilitzar el mòbil més de tres a cinc minuts diaris, que s’han de tenir més en compte els estudis dels efectes que poden tenir sobre la salut els avenços tecnològics i no posar trabes a la investigació. A més, s’ha d’aplicar el principi de prevenció i unificar les normes de la Unió Europea, perque en aquests moments cada país en té les seves, segons els seus interessos.

Des de la redacció de la revista et volem convidar a participar i col·laborar amb nosaltres.

Si estas estudiant periodisme, t’agrada la maquetació o vols donar la teva opinió a través d’aquesta revista, pots fer-ho.

Envian’s un e-mail a: totalasagrera@lasagrera.info o en horaris de secretaria de l’AVV, dilluns, dimecres i divendres de 19 a 21 hores.

OBRES SOTA lA TORRE DEL FANG OLEGUER MÉNDEZ esprés de molts tires i arronses, i molts anys de discussions, del què i el com s’havia de salvar la Torre del Fang, s’ha arribat a un acord prou satisfactori com per poder iniciar les obres del pas de les línia del TGV per sota d’aquesta.

Des de l’Associació de Veïns de La Sagrera, i amb el recolzament de la resta d’associacions del Pla Sant Andreu - La Sagrera, vàrem presentar les corresponents al·legacions al projecte i a les successives modificacions d’aquest, encaminades a mantenir la integritat de la casa, exigint el manteniment íntegre de les parts històriques, sense trasllat ni desballestament. Entre d’altres coses, hem posat d’exemple a sobre de la taula, moltes vegades, el procés de manteniment de la plaça de toros de les Arenes, amb el qual hem pogut consta-

tar que no hi ha cap inconvenient tècnic per poder mantenir aquesta masia que, a part d’estar catalogada com a monument històric de la ciutat, porta més de set-cents anys mantenint-se present al costat d’un dels camins no menys importants, que és el conegut com antiga carretera de Ribes.

El procés acordat és el de construir un seguit de pilars i pantalles per sota dels fonaments de la pròpia casa, de tal manera que permeti deixar la casa recolzada sobre aquestes pilars, que un cop ben assegurats permetran poder excavar el pas entre les pantalles i pilars que fan de nous fonaments de la casa.

Des de La Sagrera no podem més que congratular-nos d’aquest gran objectiu

aconseguit i agrair-los el recolzament que hem rebut, incloent-hi el d’aquells que es van sumar a última hora, encara que fos amb l’objectiu d’impedir la construcció del túnel.

Ara que molts partits i persones han descobert aquest equipament de La Sagrera i han fet senyera de la seva importància i la seva antiguitat, esperem comptar amb el seu suport per a que es converteixi en un equipament de i per al barri, i deixi de ser una oficina municipal amb usos que no han estat mai els d’un equipament.

Pel que fa al desenvolupament de les obres, aquestes avancen amb el ritme previst, encara que amb més molèsties de les previstes per als veïns dels voltants.

OBRES

D

To t a l a S a g r e r a

5

Foto: Xavier Basiana

Cicles Formatius

ESO 1r i 2n cicle Batxillerats

Grau mitjà

Electromecànica de Vehicles Equips Electrònics de Consum Gestió Administrativa Comerç Cures Auxiliars d’Infermeria

Humanístic

1.- d’Humanitats 2.- de Ciències Socials

PGS (Programes de Garantia Social)

Científic

Proves d’Accés als Cicles Formatius

Tecnològic

Avinguda Meridiana, 263 ï 08027 Barcelona TelËfon 93 243 07 70 ï Fax 93 352 53 45 e-mail: secretaria@ceroca.com www.ceroca.com

1.- Científico-tècnic 2.- Ciències de la Salut Científico-tècnic

Grau superior

Sistemes de Telecomunicació i Inf. Educació Infantil Administració i Finances Desenv. Aplicacions Informàtiques Integració Social Administració Sistemes Informàtics Documentació Sanitària Agències de Viatges

Foto: Cristina Raso

BARRI

Foto: Cristina Raso

To t a l a S a g r e r a

6

el plan zapatero

L

’ajuntament de Barcelona, com la majoria d’ajuntaments d’Espanya, aprofitarà els diners que el govern central “regala” per arreglar una mica els barris. Entre altres coses s’arranjaran les voreres del c/ Felip II i del C/ Vallès i Ribot; es farà una acció de millora del mercat municipal de Felip II, que sembla ser que els venedors demanaven; també s’arreglarà l’edifici del canòdrom Meridiana, premi Foment de les Arts Decoratives (FAD) de 1962, per preparar la seva conversió en el futur Centre d’Art Contemporani de Barcelona. També s’aprofitarà per renovar les zones infantils de diverses places del barri: jardins d’Hondures, plaça Assemblea de Catalunya, jardins d’Hondures-Josep Estivill i plaça General Moragues. L’ajuntament també ha considerat convenient aprofitar-los per avançar la construcció de la futura escola bressol del c/ Ciutat d’Elx.

BENJAMÍ MERCADER

Malgrat aquest fet, l’escola no començarà fins al curs 2010/2011, per la qual cosa no acabem d’entendre que construir l’escola amb els diners del “Plan Zapatero”, en lloc de fer-ho amb els que ja estaven pressupostats en el Pla d’Actuació del Districte (PAD), suposi un avançament, a no ser que haguessin previst l’esmentada construcció en el darrer any de vigència del PAD, o sigui al 2011.

Tot plegat ens ho van explicar els responsables del districte, el passat 26 de febrer, en una reunió informativa al centre cívic la Barraca. En l’esmentada reunió un servidor, en nom de l’Associació de Veïns (AVV), va demanar a la regidora, Sra. Gemma Mumbrú, quin destí tindrien els diners que ja estaven pressupostats en el PAD i que han perdut la seva finalitat en aplicació del “Pla Zapatero”, i sobre-

tot, què se’n faria dels diners destinats a la construcció de l’escola bressol. La resposta va ser que encara no hi havia una decisió i que ja ho tractaríem en una reunió conjunta Districte-AVV. Va ser una resposta impecable davant dels veïns presents.

La reunió ja ha tingut lloc, però estem igual; sembla que, a resultes de tot plegat, el Districte ha perdut el control d’una part important de les inversions i no sabem a què, o a quin lloc, es destinaran els esmentats diners. L’AVV voldria que els diners es destinessin a una segona escola bressol, que bona falta ens faria, però el Districte opina que l’escola bressol prevista ja està en vies de ser construïda i que no ve al cas demanarne una altra de moment. Des de l’AVV esperem que finalment els diners, que ja estava previst que s’invertissin en el barri, no marxin a un altre lloc.

SI NO ÉS VERITAT, HO SEMBLA (SEID)

A escollir un dels tres finals: 1- Sort que els nostres polítics vetllen pel manteniment de l’ordre establert i natural.

2- Déu ens agafi confessats, i combregats.

3- Ja ho sabem, sempre reben els mateixos.

Rima : “Manquen moltes coses en el barri, com per anar “regalant” els pocs equipaments que tenim.”

Gemma : “Si, perquè fins ara, no hem fet ús d’ell”.

La sagrera

OPINA!

Creus important reivindicar l’us de la Torre del Fang com equipament de La Sagrera?

Carles: “S’ha de fer el possible per recuperar el major número d’espais per equipaments.”

Nuri: “Si està dins dels límits de La Sagrera, no entenc quin es el problema.”

/// tira còmica per ISaAC HERRERO ///

7

To t a l a S a g r e r a

Tot sembla indicar que el Districte no vol que la Sagrera tingui una tercera escola bressol. No sabem si és que es pensen que no fa cap falta i no s’ompliria, que suposo que no és el cas (el dèficit és insondable), o si no poden pair la idea que a la Sagrera tinguem més escoles bressol que a Sant Andreu, fet que provocaria una situació insòlita, mai vista ni viscuda fins ara, de conseqüències imprevisibles. Mai de la vida, des que el món és món, Sant Andreu ha anat per darrera de la Sagrera. Algunes fonts consultades afirmen que aquest fet podria alterar i posar en perill el lideratge natural del barri de Sant Andreu respecte de la resta dels seus barris satèl·lits que orbitem al seu entorn. El cataclisme podria tenir efectes devastadors.

El Sagrerenc Emprenyat i Decebut

La vivienda dotacional

en La Sagrera

MERCEDES VIDAL

Y

a hace unos años el Ayuntamiento de Barcelona aprobó una tipología específica de equipamiento, la llamada vivienda dotacional.

ACTUALITAT

Con ella se planteaba una novedad en el ordenamiento urbanístico de la ciudad: dar cabida a necesidades de vivienda en suelo de equipamiento. Como legalmente este suelo constituye un capital colectivo que no puede ser ocupado de forma permanente por ningún ciudadano (porque es de todos), las viviendas que se construyeran en él deberían estar destinadas a cubrir necesidades transitorias. Personas mayores con necesidades asistenciales especiales, jóvenes con pocos recursos de forma temporal, etc. eran sus destinatarios principales. Las viviendas se combinarían además con un equipamiento en su planta baja.

To t a l a S a g r e r a

8

Numerosos actores sociales, entre ellos la FAVB, apoyaron la creación de tipologías de vivienda específicas para estos colectivos, pero sin embargo deploraron que la opción elegida fuera construirlas en suelo de equipamiento. En primer lugar porque restarían techo construido a equipamientos sanitarios, culturales, educativos o de cualquier tipo. En segundo lugar porque la población añadida a esas áreas haría más deficitarios los equipamientos existentes. En otros países de nuestro entorno las necesidades transitorias de vivienda se satisfacen utilizando suelo residencial, reservando el suelo de equipamientos para servicios asistenciales, lo que parece un planteamiento mucho más racional.

A la vista del uso que se le estaba dando a las promociones construidas, priorizando las viviendas ante los equipamientos, que podían permanecer tapiados durante años, muchas entidades sociales denunciaron que estas viviendas, antes que atender a colectivos específicos, buscaban paliar el déficit de vivienda protegida de la ciudad a costa de su reserva de equipamientos.

Fotos: Apunt Digital

En nuestro barrio existen ya dos promociones de vivienda dotacional (para jóvenes); las que están encima del CAP de la C/Garcilaso y las que se sitúan sobre la futura biblioteca Marina Clotet (Pza Kobe), mucho más numerosas.

En ambos lugares toda esa edificabilidad podía haberse utilizado para ampliar los equipamientos que albergarán sus plantas bajas: por ejemplo un CAP con más plantas y que pudiera dar cabida a especialistas.

Las necesidades de vivienda de los jóvenes que las habitan deberían haberse cubierto con vivienda protegida, y en consonancia con ello en su momento reclamamos un 50% de toda la vivienda nueva que el Sant Andreu-Sagrera trajera al barrio, que es mucha. La titularidad de esta vivienda además no está sujeta a plazos temporales y no les obliga a buscar una nueva vivienda cuando el plazo de adjudicación (con prórroga incluida) finaliza.

Dentro del Pla Sant Andreu-Sagrera existe una pieza clave para dar respuesta a las necesidades de equipamientos del barrio. Es la pieza del AIS, calificada en el Plan General Metropolitano (PGM) como equipamiento y delimitada por las calles de Camp del Ferro, Berenguer de Palou, Pare Manyanet y Riera d’Horta. Es la pieza de suelo de equipamiento más grande que hay en el barrio, y actualmente se encuentra parcialmente ocupada por las obras del túnel de la línea 9 del metro, en el lugar que ocupaba el polideportivo.

El Ayuntamiento ha aprobado que el AIS también albergue vivienda dotacional para jóvenes. La postura de la AVV fue de oposición desde que se conoció la propuesta, pero una vez aprobada se ha solicitado que esas viviendas, las mínimas posibles, sean pisos tutelados para gente mayor, una tipología que si bien no es imprescindible que se cubra con suelo de equipamientos, sí cuenta con personal sanitario y asistencial asociado, cosa que no existe en la vivienda para jóvenes.

El objetivo es disponer del espacio del AIS para situar los equipamientos que el barrio necesita, y a la vez disponer de suficiente vivienda protegida para todos aquellos que la necesiten, jóvenes, gente mayor, discapacitados, y en general los ciudadanos con menor renta, en suelo residencial.

��

��������������

A MEDIDA TELS. 93 340 93 74 93 351 02 06

Al servei de l’ensenyament

����������������������� ����������������������������� ��������������������

JOAN PALLARÈS-PERSONAT

BONAVENTURA GISPERT Metge sagrerenc

T

inc una vella “Guia de Barcelona y sus Alrededores” de l’any 1894, en el qual figura un anunci de “Buenaventura Gispert, consulta mèdico-quirúrgica, de 1 a 3, Sagrera 251 Sant Martín de Provensals”. Més avall, en un apèndix de medicina i cirurgia, diu: “Buenaventura Gispert- Tiene establecida, este aventajado profesor, una consulta médico-quirúrgica en San Martín de Provensals, que cada dia se ve más favorecida”.

Tretze anys desprès d’editar-se aquesta guia, el 22 de novembre de 1907, naixia a La Sagrera un fill d’aquest regidor republicà a l’Ajuntament de Barcelona i metge dedicat també als pacients necessitats d’aquest barri obrer, Bonaventura Gispert i Vilà, que primer estudià als “Padres”, desprès cursà brillantment el batxillerat per lliure i acabà llicenciant-se en medicina, amb matrícula d’honor, l’any 1930.

Casat amb Joaquima Feliu i Pich, l’any 1935, ja s’havia establert com a metge a La Sagrera, a la vella casa pairal, modernista i de bon gust, que actualment porta el número 269 del carrer de La Sagrera. No triga a ser apreciat per aquells veïns, alguns dels quals ja havien estat pacients del seu pare, i a la mateixa casa del carrer de La Sagrera van néixer

Home d’una gran curiositat cultura, mogut pel teatre, habitual del Liceu amb una basta biblioteca, no només mèdica, i de profundes arrels cristianes, respectuós amb tothom, tractava als pacients amb gran respecte, fossin els rics de la consulta de Barcelona, els veïns de tota la vida a La Sagrera o els immigrants nou vinguts que vivien precàriament.

A La Sagrera resta encara moltes persones que expliquen històries personals de la humanitat en que assistia a gent que només veure’ls ja sabia que no podia cobrar.

Personalment puc explicar la d’un veí del costat de casa seva, un mosso de carboneria, que sobrevisqué a un infart gracies al zel del Doctor Gispert, el qual és negà a cobrar una sola pesseta.

El prestigiós metge Moisés Broggi, amplament guardonat i avui centenari, li va dedicar, en un dels seus llibres, un precís retrat literari del qui havia estat el seu amic.

Desprès de temps i temps sol·licitantho molts veïns de La Sagrera, després de que l’Associació de Veïns de La Sagrera ho reivindiqués, la Ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona, amb data 20 de novembre de 2007, aprovà donar el nom de Bonaventura Gispert al tram de la Riera d’Horta que va entre la Plaça Albert Badia i Mur, vell lluitador sindical de La Pegaso, i, passant la via del tren i entrant al Districte de Sant Martí, acaba a la cruïlla del carrer Cantàbria amb la Rambla Prim. Aquest acord fou ratificat per unanimitat, en sengles Consells Plenaris, pels Districte de Sant Andreu i Sant Martí a 3 de desembre de 2007.

Avui, a l’hora de teclejar aquestes ratlles, passat gairebé un any i mig de l’acord, encara no hem vist col·locades les plaques corresponents.

TRENTA PASSES

No cal dir que pels anys de la postguerra el Doctor Bonaventura Gispert s’hagué d’espavilar de valent. Hagué de cercar clientela rica, amb una bona consulta a una zona benestant de Barcelona, però malgrat tot, malgrat els il·lustres i poderosos pacients que tenia, mai no s’oblidà dels seus pacients de La Sagrera, necessitats, amb la desnutrició i les carències de l’època on la tuberculosis, o la mateixa manca de medicaments, segava tantes vides; mai no s’oblidà dels obrers de la Pegaso, que tenia al costat de casa, i tampoc els de les altres fàbriques, com la S.A. Nevín de la qual, com el seu Pare, en fou metge d’empresa, que patien tota mena d’estretors i no podien accedir a una medicina de qualitat.

En morir la seva esposa el 1972, a la qual sempre havia cuidat, i sent ja grans als fills, exercí d’avi, abocat als seus sis nets. Finalment un càncer que avança amb una gran rapidesa, acabà en menys de sis mesos amb la seva vida, morint el 2 de febrer de 1976.

9

To Tot taa l laa SSaaggr reer raa

els seus tres fills: la Núria, mestre, que heretà els valors de l’altruisme, del Pare i l’Avi, car arribà a presidir Càritas, i els polítics de l’avi, perquè també fou regidora de l’Ajuntament de Barcelona. Bonaventura, que a més d’heretar el nom de Pare i d’Avi, segui les seves passes com a metge i finalment Josep, enginyer.

eN la Nau Ivanow

Taller para niños. MACBA

JORGE RAEDÓ

E

l Leve_, empresa dedicada a la creación y producción de Cine, Arquitectura y Fotografía, ha establecido su hogar en el barrio de la Sagrera - Nau Ivanow.

Eva Serrats (1971), cineasta, arquitecto y fotógrafa creó Leve_ en 2007. Ha producido y codirigido documentales como “Troll”, “Basant” y “Ventanas del Mediterráneo”, compaginándolo con proyectos de arquitectura, reportajes fotográficos y organización de festivales culturales.

Jorge Raedó (1969), artista plástico y escénico, se incorporó a Leve_ . Jorge ha trabajado quince años en el teatro como director, dramaturgo, escenógrafo… La pintura ya fotografía han sido sus otras compañeras.

Hoy Leve_ desarrolla los siguientes proyectos: la creación y producción de “Qué es Arquitectura?” para pekes, coproducción de la nueva película de la directora Mercedes Álvarez, la producción del workshop DibaDoc en DiBa Festival, el proyecto del nuevo edificio para el Arxiu Comarcal de Santa Coloma, el proyecto de la casa Cutillas-Terribas, participación en los espectáculos escénicos de Toni Rumbau y de Vicent Tur, reportajes fotográficos de Arquitectura y Teatro.

Jorge conoció la Nau Ivanow en 2003 cuando ensayó y estrenó ahí la obra de teatro “Pervertimento”. Desde entonces admira el proyecto (visión) de Xavier Basiana.

http://levenet.com contact@levenet.com leve_telf.: 662 398 300

Cuando en julio de 2008 quisimos grabar los diez primeros cortos de “¿Qué es Arquitectura?”, el proyecto de vídeos en internet para acercar la Arquitectura a los pekes, la Nau abrió sus puertas de inmediato. Al buscar un nuevo hogar para Leve_, la Nau fue la opción natural.

Jorge Raedó y Eva Serrats

tracción como herramienta para la compresión del mundo. La necesidad de este proyecto deriva de la ausencia de la Arquitectura en los planes educativos de primaria y secundaria. Si los arquitectos no nos ocupamos de aproximar la Arquitectura a los pekes… ¿quién lo hará? Paralelos a los vídeos hemos iniciado talleres de Arquitectura con pekes: el primero fue el 21 de marzo realizamos en el MACBA. Y estamos creando juegos de arquitectura para pekes junto a arquitectos.

“¿Qué es Arquitectura?” nació sin presupuesto alguno. Leve_, la Nau Ivanow, la empresa de internet Plekto, el estudio de diseño gráfico El Lince, la montadora Anna Brufau, los músicos Agustí Fernández y Liba Villavecchia, la fotógrafa Ester Rovira, los arquitectos que han preparado el material de su cortos, los intérpretes que han participado en la grabación… todos han colaborado de modo altruista.

“¿Qué es Arquitectura?” es uno de los proyectos emblema de Leve_. Su núcleo son vídeos cortos en internet, de acceso gratuito, donde arquitectos responden a tal pregunta. La web, ahora en fase de pruebas, es: http://queesarquitectura.org.

El proyecto crece sano y preparamos sus próximas citas… La fiesta de su estreno mundial el 4 de julio de 2009 en la Nau Ivanow, dentro del II Festival Sagrera. De 12 al 15 irá a Beyond Media, festival de Arquitectura de Florencia. El 16 de julio se presentará como Bienal de los Niños, dentro de la X Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo.

Nos dirigimos a los pekes de 5 a 8 años. A esa edad abordan por primera vez los conceptos, los juegos matemáticos, la abs-

Leve_ realizará antes otra actividad en la Nau Ivanow, el workshop de documentales DibaDoc, dentro del Diba Festival - Digital Barcelona Film Festival.

breus

celebració del 8 de març

dia de la dona MARGARITA RIERA

E

l passat divendres 6 de març Mirada de Dona va organitzar, amb motiu del Dia de la Dona, un acte al Centre Cívic de La Sagrera que portava per títol Les mestresses de casa també som dones treballadores. L’acte va comptar amb l’assistència de la Regidora del Districte i de dues Conselleres, entre elles la consellera de la Dona.

A continuació us adjuntem la part més reivindicativa de l’acte que va estar representada per les mateixes dones de l’associació: Les tasques domèstiques i de cura de les persones recauen, encara avui dia, majoritàriament en les dones.

Moltes, per diverses circumstàncies, han dedicat bona part de la seva vida a realitzar un treball gratuït i sense dret a cap tipus de prestació social: són les mestresses de casa.

En no ser reconeguda la seva tasca com a treball, no cotitzen i no tenen dret a una jubilació.

Un dels col·lectius més desfavorits és el de les dones grans, vídues i que viuen soles. La combinació d’aquests tres factors: 1. Dones grans 2. Vídues 3. Que viuen soles senyala el perfil d’un dels grups de població amb un risc més gran de caure en la pobresa excloent.

Per això demanem: 1. La visibilització de la dona en el paper de cuidadora i organitzadora de la llar.

2. Exigim la distribució equitativa de les tasques familiars i domèstiques. No volem que ens ajudin.

Volem compartir les tasques de la llar.

3. Demanem que es faciliti la inserció laboral d’aquelles dones que, en un moment donat de la seva vida, van haver de deixar de treballar i ara es volen incorporar al món laboral.

4. Volem pensions de viduïtat dignes. Que cap dona, pel sol fet d’haver dedicat la seva vida a la família, hagi de viure precàriament en la seva vellesa.

5. Demanem a la classe política que continuï desenvolupant polítiques d’igualtat que ajudin a conciliar la vida familiar, laboral i personal; i que es mostri especialment sensible amb la precària situació de la dona gran.

6. I finalment, les mestresses de casa també som dones treballadores i demanem els mateixos drets que qualsevol altre treballador.

A CATALUNYA DE ES TROBEN EN SITUACIÓ DE

,

Entrega de premis del “IV Premi La Barraca de Poesia” El proper dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi, en un acte presidit per la Regidora del districte de Sant Andreu, senyora Gema Mumbrú i pel Conseller de Cultura, senyor Enric Fernández tindrà lloc l’entrega de premis del IV Premi la Barraca de Poesia, a les 8 del vespre al Centre Cívic La Barraca carrer Martí Molins, 29.

Aquest premi, organitzat pel Nadir.BCN, Grup Poètic Literari, conjuntament amb el Centri Cívic i amb col·laboració del districte de Sant Andreu, pretén fomentar l’escriptura de poesia i s’emmarca dins dels actes de la diada de Sant Jordi.

RELLEU A LA TRESORERIA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS A l’assemblea de socis del 27 de març passat es va presentar com a nou tresorer en Josep A. Caballos. El seu predecessor, en Benjamí Mercader, ha estat tresorer de l’associació d’ençà que l’any 1993 va substituir la seva dona, la Maribel Bayle, per motius de maternitat. En Benjamí no ha estat mai un tresorer típic, metòdic i ordenat. En Benjamí és un home de lletres, de dialèctica, de debat; però malgrat no ser un especialista en números, estats de comptes i pressupostos, ha estat capaç de barallar-se, durant setze anys, amb els rebuts, les subvencions, les quotes, les despeses, els extractes bancaris, ...Per tot això és just donar-li les gràcies per haver-se fet càrrec durant tots aquests anys d’una tasca feixuga i compromesa, que pot ser altres hauríem d’haver assumit.

A E i G PAU CA S AL S : 4 0 A N Y S D ’ ES C O L T I S M E A L A S A G R E R A Agrupament Escolta i Guia Pau Casals

aeigpaucasals@gmail.com

Casals va colta i Guia Pau ’Agrupament Es ants caps, 1969 per uns qu ser fundat l’any part d’un e havien format qu es ar m i s re pa at Pare BerAndreu anomen altre cau de Sant t només de a un agrupamen tran. Al principi er va unir amb curs 1973-74 es nois, fins que el Mercè, que are de Déu de la l’agrupament M la seu a la Paies i també tenia era només de no i. rròquia de Crist Re educar en ha estat sempre L’esperit del cau el mètode i noies mitjançant el lleure els nois ncies vitals nant-los experiè escolta, proporcio scobreixen la vegada que de 12 engrescadores a social. També entorn natural i i estimen el seu llar el creixel’escoltisme treba és a la base de potenciar el dels nois i noies, ment personal fomentar que i el compromís i seu esperit crític ectes. s seus propis proj duguin a terme el tingut des u Casals ha man L’Agrupament Pa amb el barri a estreta relació dels seus inicis un cipar per priny 1969 va parti de La Sagrera. L’a actualment Missa del Gall, on mera vegada a la de Betlem. la Pau vingua des ofereix la Llum de

To t a l a S a g r e r a

ENTITATS

L

L’any 1976 va co mençar a col·labo rar amb la Comissió de Fest es de La Sagrera, i el novembre de 1977 va or ganitzar la Primer a Cursa Popular dins del m arc de la Festa M ajor. El maig de 1978 va parti cipar a la Primer a Setmana del Centre Parro quial, que anys m és tard es va convertir en les Fe stes de Primaver a. El juny de 1981 el cau va po rtar la Flama del Canigó al barri, tradició que es manté viva cada revetlla de Sant Joan. El nove mbre de 1989 es va celebrar la Primera Botifar rada Popular, qu e avui en dia s’ha convertit en la Buti-Farra.

Actualment el ca u està format pe r 80 nois i noies i 15 caps, repartits en 5 un itats: Castors (de 6 a 8 anys, am b la camisa taro nja), Llops i Daines (de 8 a 11 anys, amb la cam isa groga), Ràngers i Noies Guia (d’11 a 14 anys, amb la camisa blava), Pi oners i Caravel·le s (de 14 a 17 anys, amb la cam isa vermella) i Truc (de 17 a 19 anys, amb la cam isa verda). Ens tro bem cada

rroquial de a 19:30 al Casal Pa dissabte de 16:30 tmana un se rsions de cap de Crist Rei, fem excu ts per Seten xem de campam cop al mes i mar liol. mana Santa i al ju seva fundaè aniversari de la Per celebrar el 40 tes al barri ac tzarà uns quants ció, el cau organi a. Hi esteu er Festes de Primav en el marc de les maig a la de ats! El dissabte 16 tots i totes convid is i noies, no s i activitats per al ert de tarda hi haurà jocs nc co vespre es farà un ent am i aquell mateix up gr l’a ins d’Elx, on rd Ja a aç pl la a es porumba , durant tot el m és m A ls. ca lo us que té els se commemorativa ó ici os xp l’e ar sit dreu vi ca”. re Cívic “La Barra tindrà lloc al Cent de nois si veieu un grup u, be sa ho ja e amb la Així qu d de color blau ar ul fo un b am st curs i noies felicitar, que aque u de po s el a, og vora gr anys! el Pau Casals fa 40

40è aniversari

LA NAU IVAN O W

CREIX

DAVID MARÍN

L

Aquest any ha de ser molt especial per a la Nau. Si finalment les negociacions arriben a bon port, que tot sembla indicar que sí, enguany l’edifici passarà a ser de titularitat pública, com a conseqüència de l’oferta que en el seu dia en Xavier Basiana, propietari i president de la Fundació Sagrera, va fer a l’ajuntament de cedir “gratuïtament” l’espai a canvi que la gestió de l’equipament seguís estant en mans de la Fundació Sagrera.

Però no només és per això, perquè l’any 2009 ja ha començat amb molts canvis.

Tot just acabar el passat 2008, la Fundació va llogar una de les naus industrials que són a tocar de l’actual edifici, amb entrada pel passatge Bofarull 9, convertint un antic magatzem de ferros en

Espai Guillot amb wifi

un altre espai de difusió i exhibició de cultura, “l’espai Abaco”, on ja podem veure des d’obres de teatre a concerts, dansa i tot tipus d’espectacles. Un dels més recents, i de més ressò, va ser l’assaig del concert que la Locomotora Negra i la Coral Sant Jordi van oferir al Palau de la Música Catalana.

Molt recentment, exactament des del passat 2 de març, es va aconseguir llogar la tercera nau del passatge (des de fa més de 5 anys la fundació ja comptava amb una de les naus, “l’espai Ion”, passatge Bofarull 7), que justament toca paret amb paret amb l’actual pati de la Nau, “l’espai Guillot” ( aquest és el seu nom, seguint amb la filosofia de deixar els noms de les indústries que hi havia antigament). Aquest vol ser un espai de trobada per a la gent que ve a gaudir

de les diferents activitats que es realitzen, a més de ser un espai per poder gaudir també de diferents tipus d’exposicions.

Així, per fi, es van poder connectar tots aquests espais entre si. Ara ja podem accedir per l’actual pati de l’edifici principal, i es posa així a disposició del nostre barri i de la nostra ciutat més de 3000 m2 destinats a fer producció, exhibició i cultura.

La Nau Ivanow, i tota la gent que estem implicats en aquest projecte, volem convertir aquest espai en un lloc de referència de la cultura d’aquesta ciutat, i al mateix temps portar el nom del nostre barri molt lluny, i ser capaços de descentralitzar la cultura d’aquesta ciutat. És per això que us convidem a tots aquells que encara no coneixeu les nostres instal·lacions i les nostres activitats a passar un dia i recórrer tots els espais.

I a tots aquells que ja ens coneixeu i ens acompanyeu en tot allò que fem, donarvos les gràcies, perquè sense tots vosaltres la Nau Ivanow no tindria sentit.

Assaig Coral Sant Jordi i Locomotora Negra

13

To t a l a S a g r e r a

I la Nau Ivanow també creix i canvia amb ell.

EQUIPAMENTS

a Sagrera està creixent, nous veïns, nous espais, noves línies de metro… el nostre barri està canviant.

LA C R I S I EN T R A A LS B A R R I S ANTONIO FORTES

E

CIUTAT

ns han de preocupar molt els efectes que la crisi pot tenir als nostres barris. Aquesta és transversal, ja que ens afecta a tots, malgrat que les mesures de les administracions per pal·liar la situació estan més centrades en ajudar els banquers i no la majoria de la societat.

To t a l a S a g r e r a

14

Si mirem el que s’ha esdevingut fins ara, els preus de gran part dels ser veis bàsics (electricitat, aigua, transport públic, peatges d’autopistes, etc.) s’han apujat per sobre de l’1,4% de la inflació; també s’han incrementat d’una manera desmesurada les taxes i impostos locals aprovats per les administracions públiques. Aquests incre ments generalitzats erosionen la capacitat adquisitiva i la qualitat de vida dels veïns i veïnes, espe cialment de la població més empobrida i amb un risc més gran d’exclusió social.

Si a tot això afegim les seqüeles de l’atur, la congelació de salaris, així com l’acceptació de la reducció del sou per mantenir els llocs de treball, serem portats a la pobresa, donant lloc a les desmotivacions, la desconfiança... i un llarg etcètera; i si a més a més això s’acompanya de les dificultats econòmiques i de veure com els drets i ser veis socials no arriben per a tots, és quan els barris es divideixen socialment.

Una crisi que els ciutadans no hem provocat, però que les administra-

cions, els poders fàctics, estan disposades que paguem nosaltres, com de costum, ja que per part seva no hi ha propostes concretes.

Aquesta situació sobrepassa la capacitat d’actuació de les entitats veïnals, però entre tots hem de buscar una sortida, tal com recull una de les resolucions de l’última assemblea de la FAVB. Les entitats i els ciutadans ens hem de mobilitzar contra els increments abusius, hem de vigilar que les cobertures dels ser veis públics i les polítiques socials ser veixin per a impedir situacions extremes i que aquestes no ens duguin a situacions perilloses, com criminalitzar els nous veïns de tots els nostres mals, ja que ells també són víctimes com nosaltres.

amb noves dificultats per al moviment veïnal, així com per a tots els moviments socials. Si volem uns barris cohesionats hem de denunciar activament l’actual fracàs de les polítiques liberals, en les quals es donà tot el poder al mercat, i és per culpa d’aquest que estem patint l’actual crisi financera.

Les persones necessitem més que mai polítics amb sentit de la responsabilitat, per construir la nova política de futur que ens cal als ciutadans, sense caure en la temptació d’instrumentalitzar la crisi.

Per pal·liar part d’aquesta situació hem de donar una resposta contundent a la crisi des de la ciutat, aconseguint una ampliació de les polítiques socials amb més inversions als barris, que és el mateix que dir en el conjunt de la ciutat.

Hem d’afrontar nous reptes entre tots els moviments socials i entitats, i anar en la mateixa direcció, en defensa d’aquesta nova societat que s’està creant als nostres barris.

Hem de ser conscients que tot això no ho podrem fer només les entitats; ho podrem dur a terme si hi ha un compromís per part de la societat en conjunt, en ser nous reptes

Associació de Comerciants de La Sagrera

E.S.O i BATXILLERAT CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ Explotació de Sistemes Informàtics (E.S.I) Gestió Administrativa Electromecànica de Vehicles Carrosseria Manteniment Industrial

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Gestió Comercial i Màrqueting Administració de Sistemes Informàtics (A.S.I) Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques (D.A.I) Automoció

FORMACIÓ D’APRENENTS (P.Q.P.I) Mecànica de Cotxes Mecànica de Motos Planxa i Pintura

CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL

WWW.MONLAU.ES 93 340 82 04 93 274 47 00