Tota la sagrera num 171 octubre 2017

Tota la Sagrera ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES | Núm. 171 • Octubre 2017

Foto: Carlota Meya

“35è ANIVERSARI DE DRAC, DIABLES I GEGANTS DE LA SAGRERA”

La Nau Bostik ha esclatat

De vegades es comença un projecte amb intuïcions, idees i petites fites que en breu temps queden superades per la realitat. Aquesta és la sensació que tenim des de l’Associació Cultural Nau Bostik, un munt de gent que d’una manera o altra participa, gaudeix o simplement visita les Naus de l’última fàbrica que quedava en peu al barri de la Sagrera i que ara s’han consolidat com un dels espais de creació més innovadors de la ciutat de Barcelona.

Aquest mes d’octubre ens han arribat els anhelats estatuts de la Direcció General d’Entitats Jurídiques de la Generalitat i, per tant, formalment esdevenim una entitat més entre l’àmplia xarxa associativa que conforma el barri de la Sagrera. Així ho vam fer saber en una reunió mantinguda amb l’AVV de la Sagrera on vam intercanviar idees i vam posar a disposició les Naus per a tot allò que el barri trobés oportú.

L’espai ha crescut exponencialment i en múltiples direccions, i ja ha estat desbordat en positiu per les prediccions més optimistes. Aquells que apostàvem per un espai que fos alguna cosa més que un equipament predeterminat per un tipus d’activitat concreta, hem quedat perplexos de la quantitat i varietat de propostes i usos que tenen cabuda a la Bostik. Hem encertat a mitges, ja que allò que intuïem, s’ha multiplicat amb una onada d’esdeveniments i actes que ens han fet funcionar al dia durant la primavera i l’estiu. Més aviat que tard, La Nau Bostik ha esclatat, consolidant-se com un referent de la creació i del teixit social del barri i de la ciutat, i el que és més important, sembla que això només acaba de començar.

Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Equip de Redacció: Agustí Carrillo, Jaume Matas, Xavier Basiana, Junta AVV Redacció 171: Jaume Matas Arnau Cristóbal Jorge Sanchez Josep Barbero Jordi Vilagut Antonio Fortes Equip Llotja Susana Pascual Oleguer Méndez Jordi Aragonès Jordi Vilagut Jordi Aragonès Agustí Carrillo Plataforma instialasagrera Joan Pallarès Benjamí Mercader Josep Maria Garcia Manel Peña JEspai Jove Garcilaso Susana Serra Junta La Sagrera Es Mou Antonio Ibáñez Antonio Aguilar Isaac Herrero Correcció: Agustí Carrillo

Publicitat: Francisco Jiménez · 686 041 302 Foto portada: Carlota Meya Maquetació revista: Xavier Basiana & Paula Rosselló Fotografies: Xavier Basiana, Agustí Carrillo, Josep Barbero, Benjamí Mercader, Susana Pascual, Arnau Cristobal

Reunió de treball de l’equip de gestió a la Nau Bostik Ara hem de crear espais de reflexió per gestionar aquesta etapa màgica de creixement. Cap a on anem no ho tenim clar, tot i que seguim intuint que el que pot fer-se és gairebé il·limitat.

El que podem constatar és que l’èxit de la Bostik recau en una manera de fer, en una gestió comunitària que cedeix la plena autonomia dels col·lectius per poder desplegar i gestionar la seva activitat. Aquesta, i no altra, és una de les claus: donar eines perquè tothom es faci seva la Bostik amb només un parell de visites o alguna que altra reunió. Tot suma en una manera d’entendre la gestió no comercial del temps lliure cap a la institucionalitat del comú.

Cal encarar un nou període amb una bona planificació d’activitats, amb voluntat de produir projectes propis i d’eixamplar al màxim la participació social. Cal generar xarxa amb els diferents actors que conviuen al barri de la Sagrera, tot mantenint els principis del mestissatge, la diversitat i la sostenibilitat com a línies mestres. Cal, en definitiva, deixar desbordar-se sense morir d’èxit.

Jorge Sànchez • Equip de gestió Nau Bostik

ASSOCIACIÓ CULTURAL CULTURAL NAU NAU BOSTIK BOSTIK ASSOCIACIÓ FEM CULTURA! FEM CIUTAT!

2 | TOTA LA SAGRERA 171 • OCTUBRE 2017

Associació Veïns de la Sagrera: Martí Molins, 29 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dm., Dj., i Dv. de 18 a 20 h. avv.lasagrera@gmail.com

Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera

EDITORIAL N. 171 OCTUBRE 2017

Editorial: “35è ANIVERSARI DE DRAC, DIABLES I GEGANTS DE LA SAGRERA” “Colla de cultura popular i tradicional catalana estretament vinculada amb el foc, la pólvora i la festa; en les seves actuacions hi participen diables, diablesses, bruixes, figures del bestiari de foc i músics de percussió”.

El 1982 es va crear la colla de Drac i Diables i Gegants de la Sagrera, que des d’aleshores participa activament en les cercaviles, festes reivindicatives i, com no, l’esperat Correfoc! No pot faltar-hi! Any rere any el gaudim per a la Festa Major…; val a dir que ens dona molts bons moments i s’ha convertit en una part essencial en la vida del nostre barri.

Formada per col·laboradors/es del barri, actualment tenen tres bèsties de foc: el Drac Volador, el Sagresaure i la nova criatura del bestiari, la Sagresaureta, a la qual donem la benvinguda! És una cria de Tiranosaure Rex que tot just ha sortit de l’ou, fa un metre i 80 centímetres i pesa 80 quilos.

Està muntada sobre un carro amb rodes perquè la puguin moure els nens de la colla.

Dins les seccions de la colla de Drac i Diables de la Sagrera, hi ha també els Diablons; compta així amb seccions infantils i d’adults, tant de diables com de tabalers, amb el seu bestiari, amb els quals participen tant en les festes majors locals com en altres festes i trobades arreu de Catalunya.

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera els encoratgem a continuar treballant pel barri i a difondre la cultura popular i tradicional del foc.

Celebrem tots plegats el 35è aniversari! “fem festa, fem cultura, fem barri” Jaume Matas. President Avv de la Sagrera

Imprimeix: Grama Graf SCCL Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012

La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

TOTA LA SAGRERA 171 •OCTUBRE 2017 |3

Drac, Diables i Gegants de la Sagrera.

Tot just ara fa 35 anys que va aparèixer.

Drac, Diables i Gegants de la Sagrera parteix del fet que la Cultura Popular Tradicional Catalana constitueix un motiu de participació ciutadana, on emergeixen valors, tradicions, memòria històrica i costums que passen de generació en generació per convertir-se en un veritable patrimoni etnològic. És per aquest motiu que exerceix de mecanisme d’alt nivell per a la formació, desenvolupament i preservació dels valors identitaris d’una societat.

Considerem de vital importància la promoció i potenciació dels costums, hàbits i formes de vida del passat, conscienciant el nostre entorn i els actors socials que s’hi vinculen per a una autorealització de la societat com a factor de desenvolupament. Tot això des d’una vessant innovadora i no ancorada en el passat; adaptantnos als reptes de futur.

Som una entitat sense ànim de lucre que té per finalitat la promoció i la transmissió de tradicions històriques de la Cultura Popular Tradicional Catalana, particularment les referents al món del foc i al fet geganter. Tot i representar un territori determinat, aquest no té caràcter centralista, sinó que projectem les nostres actuacions i activitats dins i fora del barri de la Sagrera i de la ciutat de Barcelona, mitjançant la difusió d’actes i esdeveniments i el treball en xarxa amb altres entitats de la cultura popular i tradicional catalana.

Pretenem fer créixer el coneixement, la participació ciutadana i l’arrelament cultural i fer-ne d’ell l’eix vertebrador per a la integració social.

Drac, Diables i Gegants de la Sagrera basa el seu desenvolupament en valors que fomenten el creixement personal i social a través de la Cultura Popular i Tradicional Catalana com a eina vehicular.

Amb un posicionament no partidista, la nostra entitat aposta pel treball en equip i la creació en xarxa com a base per al bon funcionament de totes les peces que la formen, afavorint i valorant accions que fomentin la cohesió entre persones i entitats, la tolerància i el respecte. L’entitat es caracteritza per ser creativa i innovadora, amb visió crítica i reflexiva amb l’entorn en el qual es desenvolupa.

Però anem a pams! Tradició històrica?

d’actuació es feia entre plat i plat en els àpats de la noblesa a l’edat mitjana. Pertany a aquells balls que s’anomenen “parlats”, tots ells amb un contingut dramatúrgic. La síntesi del ball de diables és una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal. El seu context escènic també va ser utilitzat, principalment, per les festes de Corpus i a les processons religioses com a acompanyament per donar un aspecte més cerimoniós i espectacular.

Els diables, diablots o dimonis desfilaven capdavanters a la comitiva per anunciar la seva arribada amb aldarulls de tota mena. De forma estrepitosa i sorollosa apartaven el públic assistent obrint pas a la processó. Trobem la figura del diable o diablot en l’origen de tots els balls parlats. És un personatge que no té a veure amb l’obra que es representa, però que es posa pel mig i fa riure amb les seves cabrioles. Al final de l’obra diu uns versots satírics relacionats amb la vida política o pública de la població on es representa i que tothom espera amb delit. Partint d’un personatge que cada cop pren més protagonisme i que va arribar a superar l’expectativa de l’obra original, quedà la part del diable com la més popular.

A La Sagrera, però, és des de 1982 que tenim constància que hi ha una colla de Diables.

Aquesta ha anat creixent i modificant-se al mateix temps que canviava el barri.

L’origen de tot plegat sorgia com a part del projecte de dinamització del tècnic de joventut del barri de la Sagrera per integrar joves drogodependents de la zona de les vies en un grup social.

Els primers locals estaven situats als barracons que havien allotjat l’alumnat de l’Escola El Sagrer abans que es construís l’edifici de l’escola. Aquests es trobaven al carrer Garcilaso cantonada carrer Gran de La Sagrera, en el que avui en dia és el CAP La Sagrera.

L’any següent, el barri de la Sagrera acull la Segona Trobada de Diables de Barcelona, amb 9 colles de diables de la ciutat. Ens acompanyen els Diables de la Barceloneta, especialment, que són els que ens van deixar els seus vestits de diable i forques per poder sortir, perquè encara no en teníem com a colla.

Sí. La primera notícia escrita sobre un Ball de Diables, segons Joan Amades, data de l’any 1150, amb motiu del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó. Posteriorment, entre els segles XIV i XV, ja trobem important documentació́ de la participació dels Diables en diferents celebracions a poblacions com Cervera, Tarragona, Reus, Igualada, El Vendrell, Vilafranca, Vilanova, etc.

Paral·lelament, en els mateixos locals, un grup de joves estaven creant el que seria la primera peça d’imatgeria festiva d’estil xinès del repertori català.

El que seria conegut com a Drac de la Sagrera i, posteriorment, el 1993, el Drac Volador de la Sagrera, que farà 9 metres de llargada.

Cal considerar-lo un entremès, ja que aquest tipus

L’original és exposat a Cracòvia d’ençà que la colla

4 | TOTA LA SAGRERA 171 • OCTUBRE 2017

hi va anar a fer una exhibició́ . La rèplica que feia servir la colla, igual que l’original, és transportada entre quatre persones i té mobilitat aèria, una característica que la fa única arreu.

Durant l’incendi de Sant Joan de 2016 al local, la figura va quedar molt malmesa i el 2017 se’n fa una rèplica amb un estil, materials i tècniques de construcció nous. Per a les Festes de la Primavera ressorgeix com l’au Fènix.

L’any 1984, després de l’estrena del drac al seu primer correfoc, es fusionen els dos grups, passantse a dir Drac i Diables de la Sagrera, nom que acompanyarà l’entitat durant 30 anys.

Cap als volts de 1987 els barracons de joves s’han d’enderrocar i l’Administració proposa a les entitats que hi són en ells el trasllat al Centre Cívic de La Sagrera, el qual serà la seva seu fins a l’octubre de 2017. Ara, al novembre, ens traslladem a la Torre de la Sagrera com a entitat resident.

Amb alts i baixos, i amb el suport de la direcció del centre cívic, l’estiu de 1992, coincidint amb el X Aniversari es construïa el Sagresaure de Barcelona a l’actual sala d’exposicions del centre cívic. Seria la primera bèstia de foc en forma de dinosaure del bestiari festiu i popular de Catalunya, amb 3,5 metres d’alçada, 4 metres de llargada i 19 punts de foc. L’any 2011 la Dolors Sans en fa una rèplica en fibra de vidre i uns suports més adequats per a una bèstia d’aquesta envergadura.

Ja més endavant, l’any 2006, amb un canvi generacional molt important a la colla, neix SagreSamba Percussió, un projecte nou que integra joves del barri i fusiona les noves tendències musicals amb tocs més potents d’arrel i afinació brasilera. Més tard, el 2010, seguint de prop les arts escèniques del carrer, s’introdueixen i fusionen altres corrents rítmiques que arriben a la nostra terra inserint el concepte als nostres actes de “SambaFocFusió”. Amb això es dota d’un millor diàleg entre les diferents arts que es creuen i el públic. SagreSamba Percussió ha actuat en llocs com la inauguració del Mundial d’Snow al Palau Sant Jordi, a la Fan Zone del FC Barcelona a la final de la Copa del Rei de futbol, a la final de la Copa del Rei de basquetbol, carnavals com el de Sitges (considerat entre els 10 millors carnavals del món), així com a festes i actes arreu del territori i al barri de la Sagrera.

L’any 2007, amb els fills i filles dels socis de la colla es crea la secció infantil de diables. Neixen el Diablons de la Sagrera.

L’any 2012, aprofitant la celebració del 30è Aniversari de la Colla, aquesta fa un gir d’obertura cap al barri i es dona a conèixer muntant el Lipdub de la Sagrera (https://youtu.be/Yo4WCCXoFBo).

Arribat el 2014, i abans de la dissolució total de la Colla Gegantera de la Sagrera, Drac i Diables de TOTA LA SAGRERA 171 • OCTUBRE 2017 | 5

REFERÈNDUM 1-O

la Sagrera decideix fer-se càrrec de la Sagrerina i li és cedida juntament amb els dos capgrossos, la Rata i en Rocabruna. Amb aquests canvis, l’entitat passa a anomenar-se Drac, Diables i Gegants de la Sagrera.

A partir d’aquell moment l’entitat afegeix la geganta Sagrerina i els capgrossos Rocabruna i Rata al seu patrimoni d’imatgeria festiva i comença a treure-la activament per Festes Majors de la Sagrera, Festes de la Mercè, Carnestoltes, Reis, La Sagrera amb l’Aitor, la Marató de TV3, el naixement de la Colla Sardanista i qualsevol acte de barri en què pugui participar.

El darrer 1 d’octubre estava convocat un referèndum a Catalunya, un acte en què els catalans podíem dir si volíem o no que Catalunya esdevingués una república independent de l’Estat espanyol.

A més a més, participa en trobades arreu de Catalunya. Té una llegenda que la vincula íntimament amb el barri i que s’explica en els contacontes que organitza l’entitat al Centre Cívic de la Sagrera per donar-la a conèixer als més petits. Aquesta secció́ ha donat un gir a la convivència dins l’entitat, ja que aglutina jovent i famílies senceres a la mateixa activitat.

La qüestió era clara: podies opinar sí, no, vot en blanc o no votar. Des del govern d’Espanya volien a tota costa que el referèndum no es pogués fer, apel·lant a la Constitució del 78. Aquesta és la Constitució que fa anys que el propi govern s’ha anat carregant, suspenent i interceptant institucions i tot allò que no es pot fer en democràcia, no prou content d’haver-se carregat l’Estatut d’Autonomia aprovat pels parlaments català i espanyol, i referendat pels vots dels ciutadans catalans.

Juntament amb l’arribada de la geganta a l’entitat neix la secció dels Sagrellers per poder omplir el buit de música popular tradicional catalana dins de la colla i així poder acompanyar les sortides de la Sagrerina. Són els principals promotors de les Matinades de Festes Majors de la Sagrera i participen a d’altres matinades, com les de Sant Andreu o les de les Festes de la Mercè. És un grup que està format per grallers i tabalers, alguns d’ells novells, que estan en procés d’aprenentatge. Tenen com a principal motivació́ fer-se amb un repertori variat i en el futur crear un ball i una música pròpia per a la geganta, els capgrossos i les bèsties.

Perquè no se celebrés han anat posant tots els entrebancs possibles: perseguir urnes, confiscar paperetes, amenaçar tothom, detenir càrrecs públics, fins i tot aplicar de forma encoberta la suspensió de l’autonomia de Catalunya sense fer ús legal de l’article 155 de la Constitució, intervenir els comptes del pressupost català i encarregar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lés les lleis i acords presos al Parlament.

Però la història no acaba aquí. L’any 2016 el Sagresaure és pare i neix la Sagresaureta, la bèstia infantil de la colla. Esdevé per fer dansar els nens i nenes de la Sagrera, tant als cercaviles com als correfocs infantils.

El camí continua. Drac, Diables i Gegants de la Sagrera tot just comença una nova etapa. Apostant per la gestió cívica, participarà de la gestió de l’equipament Casal de barri Torre de la Sagrera a través de la Federació Torre de la Sagrera, teixint vincles amb les entitats del barri i aprofitant les sinergies que sorgeixin d’aquest nou equipament per fer créixer més, si es pot, l’entitat.

Fins aquí una breu descripció del que es portaven entre uns i altres. El que no podíem imaginar és l’organització i el voluntariat que hi havia darrere de la consulta. Felicitats a tots els que van fer possible el referèndum, com a la gent d’Elna, un petit poblet del Rosselló on varen custodiar urnes, paperetes i sobres, i a un incalculable nombre de persones compromeses amb la democràcia.

Salut, Foc, Percussió i Fal·lera Gegantera!

més del boicot a línies de comunicació per impedir l’accés al cens universal.

A l’escola Estel, centre en el qual havia d´exercir el meu dret al vot, un grup de persones es va quedar a dormir a dintre de l’escola, igual que es va fer a moltes més. D’altres, com jo, havíem quedat d’anar a les cinc de la matinada per fer custòdia i reforç. A les 9:30, quan érem a punt per començar les votacions, una càrrega de la policia nacional va començar una “batalla campal” de destrosses, amb una maça o mall de ferro destrossant portes, elements decoratius i tot el que hi trobava pel mig.

A mi, agafant-me de l’espatlla dreta, un d’ells em va dir: “Sal si no quieres que te destroce como hago con todo esto”.

He viscut les vagues dels anys 75-76 a Barcelona i he viscut els anys 77-78-79 a Euskadi, el postfranquisme i ETA en ple “apogeu” i matant a dojo, però no vaig viure la maldat, l’odi i la demostració de força que vaig viure el diumenge 1 d’octubre, tot per tal d’evitar que les persones poguéssim expressar el nostre pensament lliurement en unes urnes, un dret que tota democràcia té reconegut.

Josep Barbero

I posats a imaginar, l’inimaginable va ser la càrrega contundent de la policia nacional i la guàrdia civil en alguns col·legis electorals arreu del país, a més a

Arnau Cristóbal, Presidència de Drac, Diables i TOTA LA SAGRERA 171 • OCTUBRE 2017 | 6

TOTA TOTA LALA SAGRERA SAGRERA 171 171 • OCTUBREL OCTUBREL2017 2017| 7

La Sagrera Sense Por

Quan escric aquestes línies, Enric Millo encara no ha tingut la suficient decència de dimitir. Fa poques hores m’han fet arribar un vídeo que m’ha permès reviure l’experiència que vam patir l’1 d’octubre desenes de persones (de totes les edats) a l’interior de l’IES Joan Fuster.

Involuntàriament, he recuperat la ràbia i la indignació ja generada en mi per tots els vídeos i imatges de què he estat testimoni a través de WhatsApp, Twitter o les cadenes televisives de Catalunya (TVE Sant Cugat inclosa, si he de ser just). Però més indignat estic encara per les declaracions de polítics cecs, el silenci vergonyant d’“intel·lectuals” proclius a fer manifestos per suposada vulneració de drets i la deriva empresa per la majoria de la premsa amb seu a Madrid (amb el diari El País al capdavant) i que m’ha fet reflexionar molt al voltant del que ja denunciava George Orwell fa tres quarts de segle, el 1943: «A Espanya vaig veure, per primera vegada, informacions periodístiques que no guardaven cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que sol existir en una mentida normal... Vaig veure, de fet, que la història s’estava escrivint no pas en termes d’explicar què estava succeint, sinó en termes d’explicar el que havia de succeir segons la línia del partit».

Vaig viure l’històric 1 d’octubre a la Sagrera.

Després de participar a la tronadora cassolada de la vigília, vaig baixar al Joan Fuster per fer costat a alumnes, exalumnes, mestres, pares i veïns. Els matalassos de gimnàstica estaven tots ocupats pels joves que, segurament, ja portaven més de 24 hores de resistència; per la qual cosa resultava del tot just que, per dormir, tastés la crua duresa del parquet del gimnàs. Em resultà profitosa l’hora curta en què vaig aconseguir aclucar ull. No vaig patir malsons. El malson arribaria l’endemà quan un 8 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

grup d’animals (no tenen altre nom) arribà a les portes de l’Institut. La resistència passiva de sagrerencs i navassencs, de tota edat i condició (vaig veure gent gran, d’ambdós sexes, amb l’empenta que dona la dignitat ferida) aconseguí retardar en sis angoixosos minuts el que era inevitable. Vaig gravar, compartir i denunciar aquest episodi que precedí a l’esbotzada a cops de mall d’una de les portes de vidre. A continuació, els esbirros enviats per Millo (no oblideu mai la responsabilitat d’aquest mediocre) i Zoido irrompien amb supèrbia davant l’estol de gent asseguda i pacífica davant la porta del gimnàs on, en circumstàncies normals, s’hauria pogut votar.

Era un quart de deu i problemes tècnics havien impedit l’obertura de les meses electorals.

Per si la violència amb què havien entrat no havia estat prou carta de presentació, tot seguit descarregaren una nova amenaça: «Salid del colegio, dejadnos paso o habrá una desgracia aquí». Abans d’escriure-ho, ho he volgut tornar a sentir en el vídeo, per ser fidel a les paraules de l‘energumen que liderava aquella provocació.

El seny d’un parell de mestres aconseguí apaivagar les veus de la majoria (estudiants que a la seva joventut unien una, llavors, temerària valentia). Les llàgrimes d’impotència afloraren als rostres d’uns quants, mentre intentàvem fer-los veure que, amb la nostra actitud, ja havíem guanyat aquella important batalla. Algun dels convenientment ensinistrats descerebrats provava d’adoptar una hipòcrita actitud paternalista dient-nos que «habéis resistido bien, dejadnos ahora hacer nuestro trabajo».

Tot i haver amagat les urnes, uns minuts més tard uns quants covards, que completaven

l’uniforme amb caputxes, sortien amb les “perilloses armes” com a botí de guerra.

A continuació, fórem la rereguarda de la resistència els qui eixírem del centre per reunir-nos amb els que havien exhibit més gran coratge a fora. Els paraigües trencats pels racons quedaven com a trist i vergonyós testimoni de la brutalitat d’aquells a qui havien estudiadament reclòs en un vaixell de fantasia perquè irrompessin als carrers amb la màxima bilis acumulada possible. Tot i els cossos masegats, poca gent es planyia. La indignació s’endevinava als ulls de tothom, com també la determinació de votar on fos.

A partir d’aquí, els col·legis Octavio Paz, Balmanya o El Sagrer s’erigien en punts alternatius per no renunciar al nostre dret. A aquella hora ja ens havia arribat que a L’Estel els defensors de la sacrosanta Constitución havien rebentat tota possibilitat de “rebel·lar-se” amb paperetes.

El Sagrer, punt de destinació escollit (uns veïns meus optaren per anar... a La Llagosta, «porque nos han dicho unos amigos que han podido votar ahí») bullia. Tot just acabaven d’aconseguir posar en marxa el sistema per poder votar. S’hi feu una cua monumental (confesso que no vaig veure on acabava, però persones de qui mai no dubtaria m’asseguraven que feia la volta a tot l’edifici; calculo que devien ser prop de dos-cents metres).

Les dificultats tècniques ens exasperaven, perquè la cua no avançava. Els rumors s’acumulaven i alguns aconsellaven traslladarse a Joan XXIII (ho sento, però jo vaig aprendre a llegir en aquest centre i aquest era un home tan vinculat a l’Església com el Congrés Eucarístic del qual han volgut manllevar-ne el nom) on se suposava que es podia votar sense problemes.

Tres hores després, la cua s’agilitzava. La raó?

S’havia optat per renunciar a la informàtica per afavorir la participació. Em semblà una bona decisió. És cert que mala gent recorregué a aquesta circumstància per denunciar que, hipotèticament, es podia votar més d’una vegada. Tècnicament, es podia. No obstant això, es registrava el DNI i no poso en dubte que els responsables de la consulta abans d’oferir els resultats definitius n’hauran contrastat les duplicitats. És cert que no es podrà mai escatir què van votar els reincidents; tan cert com que només veig capaços d’incórrer en aquestes pràctiques als qui no només qüestionaven aquest Referèndum, sinó que són contraris a fer-ne cap, en qualsevol condició.

La resta del dia l’invertírem, de manera intermitent, a defensar la “plaça”. WhatsApp i Twitter no descansaven, i els rumors sobre possibles eventuals visites dels indesitjables a diversos punts ens animaven a traslladarnos a diferents escoles; el Sagrer entre elles.

Potser per això em feu tant de mal un missatge en el grup d’una entitat molt arrelada al barri que anunciava que, en un local cultural proper, eren a punt per començar a gaudir del partit del Barça. Si ja resultava ignominiós que aquest club hagués desestimat suspendre el partit, que veïns de la Sagrera animessin a anar-lo a veure mentre altres muntaven guàrdia davant el col·legi em semblà no només insolidari, sinó d’una gran baixesa moral.

Mentre s’acostava l’hora del tancament, augmentaven els nervis, no pel resultat, sinó pel temor que els uniformats apareguessin amb les seves porres. Les raons eren prou fundades, atès que les ràdios continuaven informant-nos d’accions impròpies del segle XXI arreu de Catalunya. La parella de Mossos que s’havia mantingut a l’aguait tot el dia per garantir que la jornada transcorregués amb normalitat fou objecte d’un homenatge, en forma d’aplaudiment, per part dels centenars de concentrats un cop superades les vuit del vespre.

Al llarg de més de dues hores ens mantinguérem ferms a les portes d’El Sagrer, fins que els responsables de les meses ens traslladaren els resultats de l’escrutini. Tant se valia si havia guanyat el “sí”, el “no” o el vot en blanc. Havia guanyat la participació.

Crec recordar que eren 3.855 els vots comptabilitzats. Tota una exhibició de La Sagrera Sense Por. Vam cantar i vam cridar. No foren ni Els Segadors ni L’Estaca el que aconseguí emocionar-me. El que em llevà la veu fou el crit que havia substituït el clàssic “Votarem”: “Hem votat”, vam clamar. La victòria era nostra. I això sí que ningú no ens ho podrà prendre.

PD: Alerten els gurus que el món laboral assistirà, en un futur no gaire llunyà, a profundes transformacions; en especial per la substitució d’aquells perfils professionals menys creatius per part de robots. Després de l’1 d’octubre tinc els meus dubtes. Vaig ser testimoni de la “feina” d’uns individus que dubto que puguin ser suplantats per robots. No hi ha programador capaç d’inocular tant d’odi en una màquina...

Jordi Vilagut TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017 9

Ni violencia ni mentiras Estamos en el fracaso de la política, tal como los socialistas hemos estado denunciando desde hace tiempo.

La incapacidad para el diálogo de los gobiernos de Catalunya y España, por una parte, conjuntamente con la irresponsabilidad temeraria de la mayoría parlamentaria independentista (pero no de apoyo ciudadano) de celebrar un referéndum unilateral e ilegal, el cual tampoco ha recibido una respuesta política del gobierno de España, en términos de diálogo, ha provocado el choque frontal que los socialistas preveíamos.

Si a esto lo acompañamos con que estas formaciones políticas están pensando más en sus partidos que en la sociedad y que los nacionalistas en ningún momento han explicado cual era el futuro de los catalanes en su conjunto, así como sus incongruencias, nos ha llevado hasta aquí.

Por otra parte, el gobierno central, en vez de dar soluciones y buscar algún tipo de diálogo, ha reaccionado con actuaciones policiales y el uso de la fuerza, dañando así la convivencia ejemplar construida durante muchos años, y ahora nos preguntamos cuántos años tardaremos en volver a tenerla.

Más allá de defender el principio de legalidad, lo que se tiene que hacer es defender la convivencia, por lo que las órdenes dadas a la policía y guardia civil: •Fueron un grave error al impedir mediante la fuerza la celebración de una movilización pacífica, ya que habían tenido tiempo y medios para dar soluciones.

•Ahora es imprescindible rehacer los puentes y encontrar espacios de diálogo que permitan resolver el conflicto con el que nos encontramos.

Que cuando nos levantemos no tengamos

10 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

esa desazón, y sobre todo tristeza, por la situación creada, cosa que nunca pasó por la imaginación de la mayoría de la ciudadanía, y que a los socialistas nos entristece profundamente, sobre todo cuando pensamos que esto está ocurriendo por culpa de dirigentes irresponsables que ni escuchan ni hablan. Como ciudadanos no podemos permitir que nos metan en un callejón sin salida.

El problema que tenemos entre manos, como las tensiones desatadas, tienen solución a través del diálogo sincero al que nos hemos comprometido, al cual hemos emplazado tanto a las instituciones como a las fuerzas políticas.

La ciudadanía quiere, mejor dicho queremos, un país basado en el respeto, el dialogo fraternal y la convivencia democrática, frente a la violencia y la intolerancia.

Y como dijo el presidente Tarradellas y recordó Miquel Iceta en el Parlament: ´´El nostre país és massa petit perquè es menyspreï cap dels seus fills, i prou gran perquè hi capiguem tots´´.

Nosotros, los socialistas, no señalamos a nadie y mucho menos queremos barrer a nadie. Somos conscientes de que de una manera u otra formamos parte del problema y si queremos hemos de solucionarlo entre todos si queremos, con posturas claras, diciendo la verdad, explicando cómo otras experiencias se encuentran ahora y que estas sean claras y en profundidad. Un ejemplo claro ha sido Quebec: sin querer establecer paralelismos hago referencia a Montreal, la cual ha quedado más empobrecida, ya que prácticamente ninguna empresa de las que se fue ha vuelto a ella.

Para solucionar este problema social la gran mayoría hemos de formar parte de la solución, pero con las mismas garantías.

Antonio Fortes Gutiérrez, Secretari Política Municipal PSC Districte Sant Andreu

L’ESCOLA LLOTJA, TRASBALSADA Quan escrivim aquestes ratlles estan succeint fets terrible a Catalunya; atacs terribles a la llibertat d’expressió i a la democràcia.

L’escola Llotja no ha estat al marge, i alumnes i professors en assemblees s’han implicat i han fet manifestos en contra de la violència, la violació de drets humans i a favor de la democràcia, el centre s’ha sumat a l’aturada de país, etc. O sigui que estem patint un inici de curs ben complex.

Tot això, sumat a les obres que l’escola està patint per poder dotar al barri d’un nou equipament anhelat pel Districte des de fa temps. Aquest nou equipament és de caire esportiu, el qual inclourà tres espais, un d’ells per a patinatge, i es construirà durant el 2018-19 en el que fins ara era el pàrquing, magatzems de la Llotja, vestíbul, sala d’alumnes, serveis, etc. de la seu Sant Andreu/Sagrera, a més d’unes antigues piscines descobertes, zona esportiva, zona verda, etc. Actualment ja s’ha iniciat l’enderroc de les piscines i els treballs de la nova porta de l’escola van a bon ritme. Les empreses, d’aquesta manera, s’estan esforçant per complir els terminis; no seran ben bé com s’havia previst, però sembla que no gaire més enllà de

Nadal ja podrem entrar per la nova porta.

Per tot això, l’escola està trasbalsada, però ben viva. De vegades els inconvenients fan que la gent s’uneixi i sigui més activa que mai. Tenim previsió de fer activitats culturals i exposicions com sempre, malgrat que de moment no es pot utilitzar la sala d’exposicions dita Nau U, ja que bona part dels equipaments que perdem amb la construcció del pavelló esportiu seran traslladats dins de l’espai que fins ara era destinat a sala d’exposicions. La nostra seu central sí que continua amb les activitats culturals normals i previstes.

La nova porta d’entrada es trobarà més amunt, gairebé tocant el carrer Berenguer de Palou, al mateix carrer Pare Manyanet, i creiem que tal com s’ha dissenyat ens donarà més visibilitat.

Sempre cal buscar la part positiva.

En aquest dies la Llotja s’ha acostat molt al barri i ha obert els seus tallers durant el cap de setmana en què es van fer activitats culturals als centres educatius, just abans del conflictiu 1 d’octubre. Volem agrair des d’aquí la solidaritat dels veïns i el seu ajut, tal com ens ho han fet arribar personalment i a través de les xarxes.

Escola Llotja. Equip de gestió cultural.

Fes publicitat, fes barri TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017 11

LA MERI FA LA REVISIÓ MÈDICA El 22 de setembre, amb motiu del dia sense cotxes, des de la vocalia de Medi ambient i sostenibilitat de l’Associació de Veïns de la Sagrera vam organitzar una activitat amb uns convidats d’excepció: els nens i nenes de cinquè de l’escola El Sagrer, de les classes La llar de Miss Peregrine per a nens peculiars i Les cròniques de Nàrnia.

El nostre objectiu era fer la Revisió mèdica a la Meri!! I per poder fer-ho vam necessitar instruments per mesurar els elements que s’originen a una via urbana ràpida i molt transitada per vehicles com l’Avinguda Meridiana: el soroll i els gasos com el diòxid de nitrogen.

Els mesuradors: Sonòmetres per mesurar el soroll

Un mesurador de partícules per mesurar el diòxid de nitrogen

CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05 armeriapujol@gmail.com 12 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

Els nens i nenes han pogut manipular els sonòmetres i han pogut constatar quins són els orígens i focus d’emissió del soroll i de la pol·lució.

Els efectes: El soroll i les vibracions provoquen danys auditius, però també influeixen en l’estat de la salut de malalties cardiovasculars, així com alhora provoquen efectes psicològics com ara estrès, insomni, irritabilitat, signes depressius, manca de concentració, efectes sobre la memòria, entre d’altres. I aquests símptomes poden aguditzar-se entre els nens i nenes.

Juntament amb les partícules en suspensió, el diòxid de nitrogen provoca la mort prematura de 3.500 persones en l’àrea metropolitana de Barcelona cada any. I segons un estudi recent de l’Agència de Medi Ambient de la Unió Europea, en un any 78.000 persones han mort de manera prematura a tota Europa.

Volem donar les gràcies a l’escola El Sagrer, el Centre Cívic “La Barraca”, a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona per la seva col·laboració i fer-nos possible, un any més, poder participar de la Setmana de la Mobilitat Sostenible.

Susana Pascual García

Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840

PLAÇA DELS JARDINS D’ELX “Habemus Plaça” Encara que sembli gairebé impossible, la plaça del Jardins d’Elx ja és una plaça o, com a mínim, una plaça acabada! I encara que hi hagi moltes coses que no en agradin del tot, per fi tenim una plaça sense tanques, sense murs i sense desnivell, que a tantes persones ha fet ensopegar, i sobretot, amb la font d’aigua potable per beure.

Aquesta part de la plaça que no es va poder realitzar en la remodelació del 2010, per causes que ara ja no venen al cas, era on es contemplaven els espais més singulars d’aquesta zona. Un espai infantil a un cantó i a l’altre un espai d’esbarjo per a la canalla i els ja una mica grandets; però sobretot, la font d’aigua llargament reclamada, font que ha de permetre que el nens que juguen a la plaça tinguin un punt per beure i fins i tot refrescar-se quan comparteixen activitats i jocs.

Arribat aquest dia, no podem més que expressar la gran satisfacció de poder veure la plaça amb la concurrència dels més petits del barri gaudint dels complements adequats a les seves edats, i a l’altra banda, els més grans jugant a les taules de ping-pong i les tauletes de jocs diversos. En definitiva, el que s’espera de la plaça principal del barri, que faci de punt de trobada i referència per a tots els veïns del barri.

seva mateixa orientació. La reticència que des del Districte s’ha manifestat sempre sobre la font, ha fet que l’hagin posada allunyada dels nens i, a sobre, la seva orientació d’esquena a la plaça la fa menys visible i menys utilitzable.

L’altra, és la base de l’arbre de davant de la Parròquia, ja que s’havia previst una base de fusta i que mantingués la visibilitat de la porta de l’església, i el que s’ha fet és una base amb un material de baixa qualitat que no s’integra a l’entorn i impedeix que la porta de l’església formi part de la mateixa plaça.

Tot esperant que algunes d’aquestes coses es puguin millorar, només ens resta desitjar que aquesta remodelació tingui una vida més llarga que les anteriors. Crec que no podem més que congratular-nos de l’acabament de la plaça dels Jardins d’Elx i gaudir-la com a tal, la plaça del barri.

Oleguer Méndez

Tot i que sentim aquesta gran satisfacció, no podem tampoc amagar alguna de les coses que no ens semblen adients, sobretot perquè no és el que s’havia acordat amb els veïns. La primera és el lloc on s’ha col·locat la font i la TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017 13

Notícies del barri > Breus

Hort de la Ferroviària

Aquest estiu ha fet molta calor i les plantes, les verdures i els arbres han trobat a faltar l’aigua de la pluja.

L’hort de la Ferroviària de la Sagrera està bé, sort de l’aigua del gota a gota. Ara el que esperem és més bon temps i que l’aigua de la tardor ens arribi d’una vegada.

Al setembre ja hem sembrat els calçots, i com cada any la festa de la calçotada es farà a finals de l’hivern. Al novembre serà el temps de sembrar altres verdures.

Aquest curs passat ens han visitat moltes escoles i tant els nens com les famílies que també venen fan preguntes sobre com es planten les verdures. Als nens els agrada molt aprendre coses noves i veure d’on surten els aliments que després mengen.

Heu estat a l’hort vosaltres, els que esteu llegint aquestes paraules?

Doncs som al carrer Camp del Ferro, 17, al costat de la biblioteca La Sagrera-Marina Clotet. No hi falteu a l’hort, us hi esperem!

Jordi Aragonès 14 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

Breu “Mercadillo”

Quan als anys 2009-2010 es parlava del l’aprofitament de l’espai lliure de davant del mercat de Felip II (alliberat després d’enderrocar algunes de les paradetes externes), des de l’Associació de Veïns de la Sagrera se li va proposar a la Regidora del moment i al Gerent del Districte, que es fes un mercat combinat amb artesania. Es varen tenir propostes de 14 paradistes artesans interessats en posars’hi: fuet i llonganissa de Perafita, coques (que encara hi són), embotits de Vic, elements de forja, perfums, roba de teixit ecològic, i un etcètera de productes artesans. El que preteníem era acostar el veïnat al mercat, ja que donaria més vida.

Per oposició del mercat (no volien productes que ja en tingués) es va crear el “mercadillo“ actual. Però tal com temíem, no ha respost al que es demanava i que s’havia consensuat amb el Districte.

Tenim un “mercadillo” que no ha donat més que problemes des de la seva implantació (respectant sempre els paradistes), i en què els organitzadors no han complert, fins i tot ni amb el Districte.

La riquesa atrau riquesa i això és el que defensarem. Fora el “mercadillo”, i que vingui un mercat artesà que doni productes de qualitat i llocs de treball més dignes, amb qualitat i dignitat superiors al que tenim fins ara (amb robatoris, aldarulls...).

Sessió informativa sobre nous carrils bici i carril bus.

El passat 18 de setembre, a la seu del nostre Districte, se’ns va convocar a una reunió per fer-nos saber que l’Ajuntament té previst ampliar la xarxa de carrils bici al Districte en més de 10 Km. Les actuacions seran en diversos carrers del barri de St. Andreu (com Fabra i Puig-Onze de Setembre), Navas (St. Antoni Maria ClaretIndústria-Biscaia) i St. Martí (Cantàbria-Santander). El nostre barri es veurà afectat en els carrers Olesa i Garcilaso, des de Passeig Maragall fins a Av. Meridiana. També, a l’altra banda del barri, els carrers Dublín i Rovira i Virgili.

Se’ns va explicar que l’objectiu és dotar a la ciutat, i als nostres barris en concret, d’una infraestructura ciclista que asseguri un espai propi en la trama urbana, afavorint la coexistència i convivència entre els diversos modes de desplaçament i ofereixi seguretat als col·lectius més vulnerables. En aquest sentit, per millorar la seguretat de ciclistes i vianants, es prioritzen els carrils d’un únic sentit i en la mateixa direcció que es vehicles, i per la calçada per tal d’alliberar el pas dels vianants a les voreres.

Entre altres informacions sobre la xarxa de busos, se’ns va comentar que en els propers

mesos s’implementaran noves línies de bus de la nova xarxa ortogonal que afectaran zones perifèriques del nostre barri. També es va comentar l’actuació dels nous carrils bus implantats durant l’estiu passat entre Fabra i Puig i la connexió amb els carrils VAO.

Nous senyals de control de velocitat a la Meridiana

s’anuncia?. S’han començat a posar multes a les infraccions d’aquesta limitació? Alguns dels veïns d’aquesta avinguda dubtem de la seva efectivitat. A més, cal seguir insistint que cal més canvis per tal de millorar les condicions d’aquesta via per tal de convertir-la en un carrer més humanitzat. Sabem de la feina que la plataforma Som Meridiana està fent, però ara cal que l’Administració municipal es posi les piles i comenci a prendre decisions que vagin cap a aquest camí.

On són les jardineres, les jardineres on són?

Durant aquest passat estiu han aparegut a ambdós costat de la Meridiana, al seu pas pel seu barri, a l’alçada dels carrers Olesa i Pegàs, uns senyals de control de velocitat a 50 Km, amb l’advertència de CONTROL RADAR a sota.

Feia temps que els veïns reclamàvem que es controlés més els vehicles que passen per la Meridiana, ja que la velocitat d’alguns cotxes, en certs moments del dia és evidentment superior, amb el que això suposa a nivell de contaminació acústica i de fums tòxics.

Però, només amb un senyal se solucionarà aquest problema (un de tants que provoca la Meridiana)? Realment existeix aquest radar que

Molts veïns del barri, que en algun moment de dia o de la setmana passem per l’avinguda Meridiana al costat de la sortida de Renfe a tocar del carrer Olesa, hem observat amb estranyesa com una brigada d’obres de l’Ajuntament ha fet desaparèixer les tres grans jardineres existents en aquest lloc des de les obres de la nova estació ferroviària. Van arribar a mitjan setembre amb màquines, contenidors, camions, ciment i panots, i en un parell de setmanes han canviat la fesomia d’aquest espai.

De fet, l’última denúncia va aparèixer a la revista del mes de juny. Davant les queixes del veïns, sabíem que aquells metres quadrats no eren públics, sinó privats, i que el seu propietari, per tal de fer força davant l’Ajuntament per motius d’interès econòmic privat, no permetia que ningú cuidés, regués o netegés l’espai, denunciant qualsevol acció pública. Sembla que després d’anys de litigi, aquest propietari ha rebut el suport d’un d’aquests tribunals superiors, i l’Ajuntament ha perdut, segons l’última sentència, havent de pagar una indemnització de centenars de milers d’euros i havent de tornar l’espai net al seu legal propietari, sense jardineres, bancs o fanals. No volem valorar aquí aquest fet per no ofendre a ningú, però sí que podem dir que ens sap greu que uns interessos privats hagin tret als veïns un dels pocs espais verds d’aquesta grisa i contaminada Meridiana.

A la nostra revista ja havien aparegut aquestes jardineres denunciant el seu estat deplorable i de deixadesa.

TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017 15

MISTERIS DEL DISTRICTE

30 Passes.

El cas de les jardineres desaparegudes

Joan Pallarès-Personat.

Ja fa temps que tots observàvem les estranyes jardineres que hi havia a la Meridiana, al costat de l’entrada a l’estació de Renfe La Sagrera-Meridiana, amb els arbres morts i plenes de males herbes.

Però si algun aficionat a la botànica ho hagués observat detingudament, fàcilment s’hagués adonat que hi havia plantes molt estranyes de propietats fosques i poc conegudes.

Deia Carles III que cada vegada que nomenava un càrrec provocava un desagraït i cent ressentits.

Sempre que s’anomena un nou carrer, un nou equipament, el nom ni plau sempre a tothom, ni l’encert és total.

Les 30 passes que designen aquesta secció i que fan referència al perímetre del recinte sacre, la sacraria, cellera o sagrera, que donen origen al nom del nostre barri (la distància establerta a redós d’una església) apareix en concilis visigòtics des de l’any 681. El terreny sagrat, sotmès a Pau i Treva de Déu, a protecció i inviolabilitat, a cementiris, es generalitza durant les violències del segle XI, quan els pagesos veuen les sagreres com una garantia contra els abusos feudals en estar preservades sota pena d’excomunió.

Recentment, un nou equipament escolar al nostre barri ha estat denominat com a “30 Passos” i l’argument facilitat pels seus responsables per dir-se “passos” i no passes és que com a “passos” apareixen als texts medievals.

Fins aquí correcte. Però... i els 30?. Si volem ferho bé hem de tenir en compte que els números aràbics no arrelen a Europa fins a època ben tardana. El sistema de numeració anomenada

Foto: Xavier Basiana

Ni 30 passes, ni 30 passos: XXX passos.

aràbiga, aquí es comença a estendre a finals del segle X, cap al 980, gràcies a Gerbert d’Aurillac, el futur Papa Silvestre II, i no es generalitzarà fins al segle XV, en especial a partir de la invenció de la impremta el 1450, i a alguns països com Rússia no hi entraran fins al 1700.

Quina és la forma correcta d’escriure-ho? En els texts consultats de l’època, absolutament en tots, la numeració aràbiga no existeix. Es textos més antics, tant en català com en castellà (el mateix “Fuero Juzgo” elaborat el 1241), sempre parlen de XXX passos.

Repassant els volums de la “Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón”, recopilats per Manuel de Bofarull, totes les numeracions de dies, anys, nombre de persones, quantitats, distàncies, etc. de tot el segle XV són en números romans. Per botó de mostra, un document tardà, de 1363, època de Pere el Cerimoniós: E primerament es imposada pena del doble a aquel qui trencara o presumirá enuasir les esglesies o los Ciminteris o sacraris en torn dins -xxx- passos constituits e traure alguna cosa en la sobre scrita costitucio en nom de nostre Senyor... Més clar, aigua!

Fes publicitat, fes barri 16 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

No disposo de prou espai per fer-ne tota la descripció, però perquè serveixi d’exemple il·lustratiu esmentaré el cas de la “Tomaquera del dimoni” (Solanum nigrum), una planta originària de l’Amèrica del Sud, els fruits de la qual són com petits tomàquets molt rics en un fort i tòxic alcaloide: la solanina. No és broma; penseu que la ingesta d’únicament 6 d’aquests tomàquets de la grandària d’un petit pèsol pot provocar la mort del pobre desafortunat. Podeu veure la foto que jo mateix vaig fer fa un parell de mesos, si fins ara no ho havia denunciat era per no crear alarma social.

De com han arribat plantes com aquesta a una jardinera al mig de Barcelona és un misteri que segurament mai podrem aclarir. Potser algú pot pensar que és fruit de la casualitat, però jo més aviat m’inclino a sospitar que entre els veïns del bloc de pisos d’enfront i deu viure algun bruixot practicant de màgia negra o arts obscures que havia convertit les jardineres en el seu hort particular per proveir-se dels ingredients necessaris per ves a saber quines malèfiques finalitats.

L’acció del seu encanteri explicaria perquè el personal de Parcs i Jardins no les veia.

Sort que forces que vetllen pel benestar de la nostra ciutat han actuat misteriosament i diligentment per fer desaparèixer de soca-rel l’hortus horribilis que aquest indesitjable veí havia implantat davant dels nostres nassos sense que ningú se n’adonés. I utilitzo el qualificatiu de misteriós perquè habitualment les intervencions en la via pública, ja se sap: entre que posen el cartell, instal·len les tanques, convoquen a jubilats perquè s’ho mirin, i tot el seguit de prolegòmens, ja ha passat ben bé un mes. I si no fixeu-vos amb les obres de la plaça dels Jardins d’Elx. SEID (Sagrerenc Expert i Divulgador)

Jose Antonio Melero López

NOU SERVEI JURÍDIC

Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta.

La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns.

Dia: segon dilluns de cada mes.

Horari: de 18 a 20h.

Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h Dissabtes de 9h a 14h

Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dimarts, dijous i divendres de 18 a 20h.)

TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017 17

PUBLICITAT

L’Espai30 – La Sagrera Cada dia va prenent més força i en són més les entitats implicades en l’equipament cultural del barri, Espai30-La Sagrera, i que té per objectiu, fer possible un projecte comunitari i d’autogestió en el barri de la Sagrera. Aquest esforç es compensa en veure com s’omple el calendari i les sales amb continguts culturals oberts a la ciutat, organitzats des de les mateixes entitats amb àmplia oferta d’esdeveniments diversos de caràcter sociocultural.

Actualment, en som onze les entitats compromeses en el projecte. Totes elles en el dia a dia dediquem part del nostre temps a fer possible el projecte que vàrem subscriure i que es fonamenta en mantenir obert l’espai a totes les entitats, veïns i veïnes, per gaudir d’un centre cultural, seguint el model de referència dels ateneus populars.

La junta de l’Associació Cultural Espai30 està organitzada per representants de cada una de les onze entitats adscrites en el projecte, organitzades en comissions de treball i composta per les següents entitats: La Sagrera es mou, La cooperativa 30 panxes, Cooperativa Coopdes, l’eXO, Diem25, DistrictelXimatge, Això és vida, Photoespai30, Penya Barcelonista Districte XXVII la Sagrera, Associació Catalana ME, Dona Llum. Algunes d’aquestes entitats es desdoblen en altres col·lectius, com el Banc del temps, el grup de Gospel, La coral infantil Espai 6-12, el Fotofòrum dels dimecres i jornades de formació i participació en la fotografia com el Photowalk i tallers de fotografia, el Restart Party, que sumades a les entitats adscrites, dona com a resultat més de 18 grups o col·lectius agrupats en l’espai cultural, les quals generen activitats mensuals o setmanals.

Hem d’afegir les entitats, escoles i col·lectius, 18 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

que de manera esporàdica gaudeixen de les instal·lacions per fer activitats de fotografia i tallers de radioaficionats i robòtica, sense cap cost afegit, i que amb les seves activitats complementen la diversitat d’oferta cultural de l’Espai30-La Sagrera. També cal destacar la possibilitat de lloguer a preus populars per a activitats privades.

Els propers mesos, i fins a finals d’any, l’ACE30 ha organitzat un programa d’activitats culturals diverses que contempla actuacions de música en directe, d’alt nivell; de tango, soul, jazz, i de petit format i bona qualitat de solistes i duets; jornades de continguts culturals amb ponents destacats, com eurodiputats, doctors/ es, catedràtics i historiadors; sis exposicions de fotografia i plàstica; tallers de reparació d’electrodomèstics; també concursos, jornades i tallers de fotografia digital i analògica, i les tertúlies dels dilluns. Totes elles de participació oberta.

El repte de la junta de l’Associació Cultural de l’Espai30, tal com hem manifestat en diverses ocasions, és el de fomentar la interacció entre els i les usuàries de l’Espai30, que ajudin a fer més comunitat i alhora acullin, facilitin i promoguin activitats i propostes adreçades a les entitats i als veïns del barri. I tot per tal d’aconseguir que la Sagrera sigui més participativa, creativa, cohesionada, innovadora, cultural i solidària.

PERRUQUERIA

MAR-I-BEL

Tel. 93 352 29 63

PUBLICITAT

C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona

la llave

Josep Maria Garcia President de la Associació Cultural Espai30, www.espai30lasagrera.cat TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017 19

COMENÇA EL CICLE “FINESTRES DE MÚSICA ELECTRÒNICA” A LA BIBLIOTECA LA SAGRERA MARINA CLOTET Per Manel Peña

Com alguns de vosaltres ja sabreu la Biblioteca La Sagrera - Marina Clotet té un fons especialitzat dedicat a la música electrònica.

Aquest apartat de la col·lecció inclou uns doscents discs compactes i també una petita selecció de discos en format vinil -l’única que ofereix aquest fons a tot Barcelona-. A més a més, la biblioteca també organitza activitats que tenen a veure amb aquest gènere musical, com el cicle de xerrades “Finestres de música electrònica” que tindrà lloc durant l’últim trimestre de l’any i que inclourà la participació d’un seguit de periodistes especialitzats en el camp de l’electrònica.

El cicle es va iniciar el passat divendres dia 15 de setembre amb la xerrada “Història de la música electrònica a Espanya: d’Aviador Dro a El Guincho”, conduïda per Carles Novellas -responsable del programa de Radio 3 Paralelo 3 i col·laborador habitual de mitjans especialitzats com Rockdelux o Beatburger-.

Els més de cinquanta assistents van poder gaudir de les explicacions del Carles, que va traçar un entretingut recorregut cronològic per la variadíssima història de la música de ball a l’estat espanyol. També vam poder escoltar una selecció de temes que ajudaven a comprendre millor les explicacions, incloent vídeos de la Ruta del Bacalao, Azul y Negro o El Guincho, entre d’altres.

La segona activitat se celebrarà el proper divendres 27 d’octubre i portarà per títol “El techno de Detroit i el house de Chicago”. En Xavier Riembau -també conegut com a Diego Armando DJ, membre del col·lectiu d’activistes musicals Finis Africae i un dels fundadors del segell Bankrobber- ens ha preparat una

conferència que analitzarà el llegat de dos dels focus creatius més importants de la història de la música de ball: el house de Chicago i el techno de Detroit. Com ja va passar a la primera activitat del cicle, segur que ens costarà mantenir-nos asseguts a la cadira enlloc de posar-nos a ballar. Més endavant, concretament el divendres 3 de novembre, l’Antònia Folguera -una de les responsables de comunicació del Festival Sónar i també del programa de ràdio Female Pressurereflexionarà sobre les fronteres creatives de la música generada per software. Per últim, el divendres 1 de desembre en Christian Len farà un col·loqui sobre la influència que Eivissa ha tingut en la música electrònica internacional més enllà de les macrodiscoteques com Space.

Al perfil d’Spotify de la biblioteca (el nostre usuari és “biblasagrera”) trobareu llistes de reproducció que tenen a veure amb el tema de cada activitat.

Per acabar, ens agradaria explicar-vos que hem programat totes les activitats amb un esperit pedagògic i inclusiu, és a dir, no cal que sigueu uns grans entesos o uns fanàtics seguidors de la música electrònica per gaudir de les xerrades, que són d’accés lliure i gratuït. Us hi esperem!

Peu de foto: (En la imatge, Aviador Dro) Equip Biblioteca La Sagrera – Marina Clotet

Fes publicitat, fes barri 20 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017 21

ESPAI JOVE GARCILASO

20 anys d’ACÚSTICA

ACÚSTICA, el concurs de música més antic de Barcelona, celebra els 20 anys a l’EJ Garcilaso.

El concurs de música ACÚSTICA, que va començar al carrer el 1997, està vinculat al centre des que aquest es va inaugurar el 1999 com a centre de Serveis, ara ja fa 18 anys. ACÚSTICA celebra enguany els 20 anys d’existència, així doncs, La Sagrera, Navas i Congrés-Indians poden presumir de tenir en el seu territori el concurs de música més antic de Barcelona.

Fa 20 anys, el 1997, el districte de St. Andreu, en col·laboració directa amb la botiga “Art Guinardó” (que malauradament ara ja no hi és al nostre territori), varen pensar que fora una bona idea promoure una plataforma de visibilització d’aquells músics que estaven treballant, creant i oferint noves propostes i que no tenien un aparador adequat; propostes de petit format, però intenses, innovadores i de gran qualitat, que valia la pena mostrar.

En aquests 20 anys, a l’ACÚSTICA hem pogut gaudir de 720 participants i més de 120 finalistes, s’han trencat totes les barreres de territori i, ACÚSTICA, ha esdevingut un concurs amb ressò a tot Catalunya. Hem pogut escoltar flamenc, blues, clàssic, folk, cantautor, ètnic... i tots aquells formats musicals que permeten viure la música sense filtres, sense intermediaris: el músic i l’instrument, amb la mínima sonorització, amb la màxima sensibilitat.

Des dels seus inicis ACÚSTICA es va convertir en un excel·lent promotor d’aquests artistes emergents, ha ajudat a donar sortida a grups i a noves propostes musicals, ha donat visibilitat a nous talents i, sobretot, a la creació de grups molt joves de tot el territori català. Aquesta plataforma funciona, molts dels participants després del seu pas per l’ACÚSTICA estan presents a l’escena musical de Barcelona i a la catalana per a que tots els puguem gaudir.

Des de l’Espai Jove Garcilaso, i des del nostre Projecte musical, augurem una llarga vida per a l’ACÚSTICA; amb els seus 20 anys de recorregut, és un concurs consolidat, viu i amb molta trajectòria.

Actualment, el districte de Sant Andreu, l’Associació Cap Record i el CC La Barraca, continuen tenint cura i patrocinant l’ACÚSTICA, amb la gravació de discs, la programació de concerts i els premis en metàl·lic per a que els seus guanyadors continuïn creixent.

Ara ja ho sabeu, no us ho deixeu perdre. Si us agrada la bona música, us esperem a l’EJ Garcilaso els dies 17, 18 i 25 de novembre. Celebrarem junts l’aniversari.

Fes publicitat, fes barri 22 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017 23

CAIGUDA DE CABELL

La caiguda de cabell no és solament cosa d’homes

JA HI TORNEM A SER, NOUS ANHELS NOUS REPTES.

El cabell és un element important en la imatge d’una persona i, per això, cal cuidar-lo i mantenirlo sa i net amb productes adequats. També perquè fa una funció protectora de la pell i manté la temperatura corporal.

CONSELLS FARMACÈUTICS PER A LA CURA DEL CABELL

La Sagrera es Mou any rere any busca cercar més implicació entre els veïns i les veïnes del barri.

•Fer cada dia el raspallat del cabell, per eliminar-ne les restes adherides.

El mateix passa amb els animals, als quals el pèl els serveix d’abric enfront dels canvis climàtics. En el cas de l’ésser humà, amb el desenvolupament del vestit, el borrissol del cos ha anat perdent la funció termoestàtica, i en l’actualitat té una presència limitada a les zones en què la funció protectora és necessària.

•Per pentinar-se, utilitzar una pinta proveïda de pues no afilades.

Després de l’aturada d’activitats del mes de juliol i agost, La Sagrera Es Mou ha tornat a reprendre les activitats, i ho fa amb renovada il·lusió i ganes.

Tenim el convenciment que el nostre petit gra de sorra millora la vida de les persones a qui arriba i, cal dir-ho ben clarament, també ens fa més agradable el dia dia als voluntaris i voluntàries que ho fem possible.

Per tot plegat, és molt important mantenir el cabell en bon estat, és a dir, en la seva integritat física i perfectament net. La pèrdua de les propietats del cabell pot donar lloc a alteracions importants.

•Esbandir bé el cabell amb aigua tova.

El cabell és una estructura molt fràgil que pot veure’s malmesa per altres factors, com físics, genètics, emocionals o psicològics. Ara bé, la tardor és una època de l’any en què el cabell cau i aquesta caiguda és més notable que en altres estacions. Així que el canvi d’estació és probablement la principal causa, curiosament, per l’allunyament del sol.

Normalment, el cabell perdut pot començar a recuperar-se als dos mesos, però hi ha persones que poden experimentar una caiguda excessiva i una recuperació més lenta del que és habitual.

Davant d’aquest tipus de problema cal actuar i conèixer quins són els tipus i causes de l’alopècia.

Quan es pensa en caiguda de cabell, la major part de la gent creu que només els homes pateixen aquesta patologia, però no és així, ja que cada vegada més augmenta el nombre de dones que pateixen pèrdua o debilitament del cabell.

Existeixen molts casos i moltes llegendes respecte a la caiguda del cabell. Tenim diversos tipus d’alopècia. Ens centrarem en l’alopècia que des de la farmàcia podem donar-vos ajuda: l’efluvi telògen.

Aquest tipus de caiguda succeeix en períodes d’estrès severs o que apareixen de cop, canvis hormonals o altres situacions com dietes agressives, ingestes inadequades de proteïnes…

En la majoria dels casos, la pèrdua del cabell és temporal i es recupera ràpidament. Malgrat això, aquesta patologia afecta més dones que homes perquè existeixen més esdeveniments que són capaços de provocar aquesta situació, per exemple l’embaràs i el part. És important posar remei abans que el problema sigui més greu.

•Evitar els pentinats tibants i forçats.

•Recórrer al rentat una o dues vegades per setmana, o bé a diari amb xampús suaus.

•Assecar-lo a temperatura moderada, no amb assecador directe al cabell.

•Utilitzar mascaretes hidratants per tal que el cos del cabell creixi i es mantingui en perfectes condicions. Consulta al farmacèutic les formulacions més adequades per a cada tipus de cabell.

•Ingesta de suplements alimentaris naturals si el professional sanitari ho considera.

El primer dissabte d’octubre vam participar en una recollida de productes d’higiene i neteja. Era un acord entre l’Obra Social de la Caixa i el Banc d’Acció Social, entitat aquesta darrera amb què col·laborem. Aquests productes anaven destinats, entre altres entitats, al Rebost Solidari (actualment amb el nom de Disa: Distribuïdora Solidària d’aliments) del nostre barri.

•Seguir una dieta equilibrada en vitamines i proteïnes ens ajuda a evitar la caiguda estacional del cabell.

El mateix dissabte, la nostra coral infantil Espai 6:12 va interpretar per segona vegada la cantata Mozart i els ratolins a l’auditori de Can Fabra; va ser tot un èxit.

•En cas d’una caiguda sobtada anormal és útil ferse una revisió per valorar els nivells de ferro en el cos, especialment si és l’època postestival, ja que la tornada a la feina pot augmentar l’estrès i el desgast.

Els dimecres i els dissabtes, amb la col·laboració del mercat de Felip II, seguim repartint aliments frescos a famílies necessitades que ens venen derivades de Serveis Socials.

Conclusió En definitiva, per abordar amb èxit les afectacions capil·lars resulta determinant la combinació d’una correcta higiene capil·lar amb l’aplicació de cosmètics amb diferents actius i formulacions i amb el suport dels nutricosmètics que en actuar des de l’interior de l’organisme potencien els resultats dels tractaments cosmètics i els perllonguen en el temps. És important no oblidar que qualsevol tractament necessitarà regularitat i continuïtat en l’aplicació, sent recomanable seguir-lo durant un mínim de dos mesos.

El farmacèutic és el professional sanitari més proper i ben format que pot resoldre els teus dubtes, orientarte sobre la recomanació més adequada de productes cosmètics per al teu tipus de cabell i avisar-te si cal derivació mèdica també.

Susanna Serra Simon – Farmàcia Serra

24 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

Com a tot en la vida, la nostra associació també experimenta nous canvis i nous projectes. Des d’aquí us volem fer arribar un petit tastet.

El tercer dilluns de cada mes, a les 19h, es fa una tertúlia sobre temes actuals. El dia 16 va ser sobre la Sanitat pública i la propera, a manca de confirmació, segurament estarà centrada en la prevenció de residus. És oberta a tothom.

A més d’aquestes accions que hem fet de cara al públic, les diferents comissions de la nostra associació estan treballant per: La recollida d’aliments que es farà en les escoles del barri, en altres entitats i en centres comercials per la Festa Major de la Sagrera.

•El mes de novembre es posarà en marxa per segona vegada la iniciativa municipal Renova la teva roba, per fomentar el consum responsable.Els dies 7 i 8 de novembre de 17h a 20h cal portar la roba en bon estat.

El dia 13 de 17h a 20h es podrà passar a intercanviar-la.

La Sagrera Gospel assaja tots els dijous de 20h a 22h, amb l’horitzó d’una actuació a l’envelat de la Festa Major de la Sagrera, el dimecres 22 de novembre, i també per passar-nos-ho molt bé .

Les voluntàries del projecte Persones grans, Grans Persones, segueixen anant cada setmana a fer companyia a les usuàries del projecte. Tot i això ens fan falta més voluntaris per poder acompanyar la nostra gent gran.

La coral infantil Espai 6:12, assaja cada divendres de 17h a 18h. Convidem a nens i nenes de 6 a 12 anys, a qui agradi cantar, que vinguin a la coral, s’ho passaran molt bé. El nostre lema és : “Fem amics amb la música”.

El Banc del Temps es manté actiu amb els intercanvis que entre els socis es demanen.

LSEM per les escoles començarà ben aviat a preparar el VI FIREM-NOS i la segona exposició sobre Art-Escola, experiència molt positiva, que té per objectiu crear un vincle amb les escoles del barri i l’art. Ambdues activitats volen fomentar llaços entre les escoles i cercar la solidaritat i la creativitat entre els alumnes, les famílies i els veïns.

El grup de mentors està a l’espera que els assignin unes famílies de refugiats, per donar-los-hi el suport que calgui..

Per fer tot això, fan falta persones que s’avinguin a fer-se voluntàries i així poder tirar endavant més projectes i fer millor els que ja tenim endegats.

Ens podeu trobar de dilluns a divendres, de 5 a 9 de la tarda, a L’Espai 30, carrer Hondures 28. I si voleu podeu venir a les juntes obertes que celebrem els primers dimecres de cada mes, de 2/4 de 8 a les 9 del vespre, sereu molt benvinguts!!!

Junta de La Sagrera Es Mou

25 ! TOTA LA SAGRERA 171 •OCTUBRE 2017

CAMBIO CLIMÁTICO “La revolución energética (Energía 4.0)”

Para poder combatir con éxito el cambio climático, necesitamos urgentemente una revolución en la forma de producir, consumir y distribuir la energía.

Estas premisas, conllevan también una forma diferente de comercialización.

Greenpeace ha elaborado una serie de estudios para demostrar que existen soluciones para satisfacer nuestras necesidades energéticas dentro de los límites de sostenibilidad del planeta en el que vivimos, y que es posible ponerlas en marcha con la urgencia que se requiere. En estos informes se muestra como el mundo puede reducir sus emisiones de CO2 hasta los niveles necesarios para evitar los peores impactos del cambio climático. (La Meridiana sin contaminación es posible) Se descartan las fuentes fósiles por sus efectos contaminantes, y la energía nuclear por los riesgos que conlleva.

De los citados estudios se obtienen las siguientes CONCLUSIONES: Capacidad de generación de electricidad con fuentes renovables: •56,42 veces la demanda peninsular de electricidad en 2050 •0,36 veces la demanda peninsular de energía total.

•Los recursos renovables más abundantes son los asociados a la energía solar.

•El potencial de la energía eólica es muy superior a los actuales objetivos de planificación.

•Biomasa: debe priorizarse la máxima eficiencia en su utilización.

•Existen infinitas opciones de configurar un mix de generación de electricidad 100% renovable (combinación de fuentes diversas).

•Sería técnicamente viable abastecer el 100% de la demanda energética total con fuentes renovables.

•Recursos ampliamente distribuidos (ahorro de largos tendidos de red).

DEMANDAS de Greenpeace •Directiva europea de Energías Renovables: >= 20% para 2020.

•Primas a las energías renovables.

•Fiscalidad ecológica a favor de las renovables.

•Prioridad de acceso a la red (facilidad de conexión a la red).

•Energía solar: prioridad.

•Plan eólico marino.

•Biomasa con criterios ambientales y máxima eficiencia (cogeneración).

•Derecho a elegir electricidad limpia: limitar poder mercado, etiquetado eléctrico.

•Objetivos de eficiencia energética: 2,5­3% anual sector privado­-público.

•Planificación energética integrada.

•Eliminar todas las subvenciones a los combustibles 26 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

fósiles y a la energía nuclear.

•Desincentivar las inversiones en nuevas centrales térmicas.

•Cierre progresivo, pero urgente, de las centrales nucleares.

•Plan Nacional de Asignación de emisiones, para cumplir objetivos previstos.

•Nuevos y más profundos objetivos de reducción de emisiones: mínimo del 30% para 2020.

Lo que no especifica el estudio es en qué año se puede alcanzar la producción del 100% de las energías que necesitamos. En cualquier caso, es admitido que de no haber sido por la crisis se habrían dado pasos muy importantes en la buena dirección. Así encontramos que China (en torno a 1400 millones de habitantes) se ha colocado prácticamente a la cabeza en producción y uso de renovables, cuestión que hemos de agradecer todos, pues de otro modo su contribución a generar polución aceleraría aún más el deterioro de las condiciones ambientales del planeta.

Si estamos esperanzados (hemos de estarlo) en la solución vía energías renovables, es imprescindible considerar su producción, transporte y almacenamiento por ser los pilares de lo que se cree debe ser una fuente de energía sostenible y eficiente. Y hete aquí que ya apareció lo que podríamos denominar el revulsivo esperado para conseguir la revolución que necesitamos, se trata del GRAFENO, cuyas características han demostrado ser primordiales para el futuro energético, pues domina los tres puntos cruciales para el desarrollo de nuevas energías: Producción, Transporte y Almacenamiento. El grafeno es una sustancia cuya importancia en tecnología es cada vez mayor, se prevé que será transcendental para un nuevo modelo energético e industrial.

El grafeno es una forma alotrópica del carbono, es decir, una de las formas en las que se puede presentar el carbono en la naturaleza (grafito o diamante son otras).

Para terminar, falta considerar la necesidad de adaptar normas de comercialización de las renovables, puesto que si se dejan como están, poco importa lo que permita la ciencia y la tecnología, todo girará en función de lo que diga el Sr. Trump de turno o los mercados.

Antonio I. Alonso TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017 27

L’AIGUA DE MAR: El plasma de la Terra Des de temps immemorials, l’ésser humà ha utilitzat l’aigua de mar per a diversos usos, entre ells el de buscar l’alleujament a les seves malalties. El savi Plató i el poeta Eurípides ja citaven en les seves obres: “... l’aigua de mar cura tots els mals de l’ésser humà”.

tractar casos de desnutrició, entre d’altres, amb resultats satisfactoris. En els últims temps, s’han anat constituint associacions en diferents punts del planeta, per a la divulgació del coneixement de l’ús de l’aigua de mar.

A Badalona (Barcelona) podem visitar l’associació Aquamaris, amb un dinàmic calendari d’activitats i informació.

Si ens remuntem a un passat més proper, destaca la figura de René Quinton (1867-1925) que encara

Hauran observat que des de fa un temps, en els establiments d’alimentació s’estan comercialitzant ampolles d’aigua de mar, en diferents formats. Però... Es pot beure? Què ens aporta? Quin és el seu ús?

que no tenia una formació netament científica, sí que sentia una gran curiositat sobre tot el relacionat amb la vida i el seu origen. Les seves observacions van portar a escriure la següent màxima: “…la vida no se sotmet al mig, sinó al contrari, és el mitjà que se sotmet a la vida, a la cèl·lula”.

Bàsicament va reivindicar que la vida es va originar al mar, i que cada cos humà és com un petit oceà en el qual suren les cèl·lules. Si aquest oceà interior manté les seves condicions físiques (és a dir, el seu pH, salinitat, temperatura, etc.) similars a les primigènies, el conjunt del cos es manté en un estat d’equilibri natural, que és el que anomenem salut.

Resumir la biografia de Quinton no és fàcil. El convenciment que l’aigua de mar era el plasma de la terra el conduïa a practicar i demostrar que les seves visions eren certes. Ho va comprovar en la seva pròpia persona curant una tuberculosi en realitzar passejos diaris a la vora del mar o practicant una transfusió a un gos de carrer que es dessagnava, recuperant-lo. La I Guerra Mundial li va oferir la possibilitat d’aplicar-lo als nombrosos soldats que necessitaven transfusions de sang. Va obrir diferents dispensaris marins, en els quals tractaven casos de desnutrició infantil, de tuberculosi, tifus, diarrees, èczemes, atendre a persones desnonades per la medicina oficial, etc.

28 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

Formes de beure l’aigua de mar: Aigua hipertònica. Es beu directament, sense diluir, 250 ml espaiats durant el dia. Pot produir una descomposició, producte d’una necessitat de neteja.

La Universitat del Japó va realitzar un estudi sobre l’aigua de mar. En l’informe previ van constatar que s’apreciaven els 118 minerals coneguts que formen la taula periòdica d’elements, amb els seus corresponents oligoelements, i van ressenyar que s’apreciaven alguns més, que en no estar encara catalogats per desconeixement, no es podien referenciar.

La conclusió a la qual es va arribar és que l’aigua de mar aporta al nostre organisme aquests minerals presents, en la seva justa proporció, en no haver estat dissociats, mineralitzant el nostre organisme i alcalinitzant-lo, sense efectes secundaris, com seria en persones amb hipertensió.

Els usos de l’aigua de mar són variats, des del seu ús a la cuina fins a realitzar rentades bucals; és el millor element per obtenir una aigua mineral completa; és un laxant i purgant; neutralitza l’acidesa de l’estómac; és adequat per netejar i desinfectar verdures i fruites; etc.

Com actua? Es pot beure l’aigua de mar?

L’aigua de mar té una hipersalinitat de 36 grams de sals per litre; els microbis, microorganismes i tot el que ens envolta, nosaltres mateixos, tenim una concentració de 9 grams de sals per litre. En entrar en contacte aquests elements es produeix un efecte de defensa, de manera que la membrana de la cèl·lula, s’obre i es deshidrata, és el que coneixem com a mecanisme osmòtic.

Encara que va comptar amb el suport de les institucions governamentals, els seus èxits i la seva fama es van anar eclipsant, en part per l’aparició de la florent indústria farmacèutica, que emparant-se en els postulats i bons resultats de Pasteur, va anar arraconant els de Quinton.

El paradoxal és que fins l’any 1982 en la medicina oficial de França es feien servir els mètodes de Quinton, i que a causa d’una revisió i posada al dia dels protocols sanitaris dictats per la C.E. van ser definitivament retirats del programa sanitari francès.

En l’actualitat a Nicaragua s’han obert dispensaris marítims, dinamitzats per la Dra. M. Teresa Ilera (metge internista), en els quals es proporciona aigua de mar (gratuïta) a les persones que així ho sol·liciten, per

com la síndrome del nàufrag. Per poder-la beure d’una manera innòcua i que ens proporcioni la restauració de les sals minerals i oligoelements que necessitem, hem de isotonitzar-la, és a dir transformar aquesta aigua de mar (36 g / l) en una aigua amb concentració de 9 g / l, per això s’estableix una relació 3:1, el que vol dir que hem de barrejar tres parts d’aigua dolça amb una part d’aigua de mar. Per exemple, agafem una gerra amb un litre d’aigua dolça (1000 ml), li extraiem 1 got (250 ml) i el reemplacem per la mateixa capacitat del vas, però amb aigua de mar i ho afegim a la resta; ja tenim l’aigua isotònica.

Aigua isotònica. Es dilueix barrejant 1 part d’aigua de mar x 3 parts d’aigua dolça. Se li pot afegir el suc d’una llimona si no ens agrada el gust lleugerament salat de l’aigua.

Aigua enriquida. Barrejar aigua de mar amb sucs, liquats, begudes cítriques en una proporció de 2 a 3% Si es pateix afeccions de ronyó i artèries o una hipertensió, és convenient consultar amb el professional de la salut abans del seu ús.

Finalment cal decidir: comprar-la o agafar-directament de la mar?

Condicionants. Les imatges de la contaminació del mar, els peixos en agonia o surant en aigües oceàniques, atlàntiques, mediterrànies..., a causa dels abocaments que es realitzen, ja siguin industrials o dels nombrosos transatlàntics que solquen els mars.

Sembla més segur que aquesta aigua passi per un laboratori per a la seva anàlisi, d’allà a l’embotelladora i d’aquesta als comerços!

Consideracions. Però l’aigua de mar, la destinada al bany, passa per les seves anàlisis diàries a càrrec de les autoritats sanitàries, pel que podem considerar tres punts: 1.- L’aigua de mar quadruplica la nostra salinitat, de manera que la supervivència de patògens és d’una enorme dificultat, si no impossible, com s’ha referenciat.

de mar envasada, és que d’aquesta manera arriba a les zones interiors, on no és fàcil proveir-se directament.

- Si decidim agafar l’aigua directament del mar, cal seguir certs criteris com: 1.- La millor opció és agafar a mar obert i en costa rocosa.

2.- Que no estigui pròxima a una zona d’abocaments i desguassos (de la naturalesa que sigui).

3.- Utilitzem els sentits de la vista i olfacte. Per exemple, si el mar està mogut remou el fons, amb el consegüent enterboliment i deposició en flotació de restes o residus.

4.- Si s’aplica l’observació i la nostra intuïció ens diu que aquesta aigua està en bones condicions, un procediment efectiu és entrar al mar amb el recipient tapat (ampolla, bidó, garrafa...) fins que l’aigua ens cobreixi per la línia d’espatlles. Col·loquem l’utensili entre els genolls, el destapem i quan estigui ple, sense perdre aquesta posició, el tapem.

Com que no és aigua de superfície ni de fons, hi ha moltes garanties que serà una aigua de confiança per al seu consum (per si ens queden dubtes).

5.- Es guarda en un lloc sense exposició al sol o a algun tipus de llum intensa, i s’emmagatzema a temperatura ambient.

L’exposició del tema és àmplia, per aquest motiu recomano la lectura d’un llibret que es titula “Como beber agua de mar”1, que estructurat en forma de fitxes, dona respostes a les preguntes que ens podem plantejar, i a les que no, també.

I com que la informació nodreix al coneixement i fa que les persones evolucionem, a l’annex cito alguns enclavaments d’interès Salut per a tothom.

Antoni Aguilar – El Rebost de l’Antoni Salut per a tothom.

Antoni Aguilar – El Rebost de l’Antoni

2.- El senyal que aquesta aigua està contaminada ho indiquen sobre el terreny amb la col·locació d’una bandera vermella, que indica contaminació. Aquesta pertorbació pot ser produïda per la presència d’un aiguat que arrossega residus urbans (p.e.) a la mar o haver-se produït una avaria a la depuradora, en el cas d’aigües de platges urbanes.

bevem aigua de mar Si pura en gran quantitat de cop, per l’efecte osmòtic ens deshidratem i els ronyons es veuen greument afectats, arribant a poder produir la mort, és el que es coneix

3.- La supervivència de patògens es veu afectada pel pH. L’aigua de mar és altament alcalina i els patògens viuen i proliferen en ambients àcids.

4.- Una raó amb què guanya sentit la compra d’aigua

1 Cómo beber agua de mar. Autor Mariano Arnal Editado por INCA-Aquamaris edición Diciembre 2010 ISBN 978-84-614-6019-9

TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017 29

Entrevista a Jordi Parés Fundador de la colla de Diables de la Sagrera

MARISA GRERA ISAAC HERRERO

Quina es la teva vinculació al barri?

Vaig començar a treballar en activitats socials al barri l’any 1977, en un context de recuperació de la cultura, de les tradicions, de la llibertat, després de la foscor i terror del franquisme. Amb aquest marc de referència, m’integro a l’Associació de Veïns i a la Comissió de Festes, treballant per assolir un barri més digne i la recuperació del carrer com a espai lúdic i de cultura.

Fotodenúncia:

En aquestes condicions està la Plaça Hispano Suïssa. Cada cop està pitjor i les brigades només fan nyap sobre nyap. S’ha denunciat la situació i els arranjaments fets no és el que es necessita, sinó una renovació total, ni no volem que algun dels seus petits usuaris pateixi desagradables conseqüències.

Ens fa una mica de por fer aquesta fotodenúncia, perquè el resultat de la de l‘última revista ha estat la desaparició de les jardineres que comentàvem.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE LA SAGRERA • FES-TE SOCI!!

Quota soci Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DIMARTS, DIJOUS, DIVENDRES DE 18h a 20h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A MARTÍ MOLINS 29 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com DADES: Núm. Soci/a

Nom i Cognoms: DNI

Data de naixement

Adreça: Codi postal

Població

E-mail:

Conjuntament amb la vocalia de joves de l’Associació de Veïns i els amics de la colla de Diables de la Barceloneta, ens proposem treure per primer cop els Diables de la Sagrera, en la Festa Major de 1982. Després d’aquesta “estrena oficial”, comencem a treballar per fer realitat la concreció de la colla, el que s’aconsegueix, sobretot, amb els joves de l’espai municipal del Casal de Joves.

Per què diable?

Pel que representava de recuperació de la tradició i sobretot per la sensació de ballar amb el foc. És difícil d’explicar aquesta sensació... El foc, la pólvora, donen la llibertat de fer, d’expressar-te darrera d’un vestit, en aquell temps d’arpillera vermella; actuar, comunicar amb la gent que t’espera. Era tot això i més.

Ens pots explicar una mica la seva història, fundació i importància dins el món?

Aquells primers anys dels 80 hi va haver un esclat de colles a Barcelona. A partir d’aquí, les colles van creixent, algunes se centren en el barri on han nascut, altres volien fer un salt de qualitat i sortir per tot Catalunya i l’estranger. Amb aquesta dicotomia de fons, la colla de Diables de la Sagrera es divideix i sorgeix La Infernal de la Sagrera el 1985. Els Diables de la Sagrera segueixen treballant amb la gent i per a la gent del barri; la Infernal de la Sagrera fa el salt i es converteix en una colla puntera que surt per tot Catalunya, l’estat espanyol, França, Itàlia... Jo vaig participar també en la creació d’aquesta segona colla, que finalment, el 1998, decideix dissoldre’s quan no podia atendre la demanda que tenia, el que se’n diu “morir d’èxit”.

Data d’alta

A partir d’aquí, segueix la seva activitat la colla de Diables de la Sagrera, llavors ja Drac i Diables de la Sagrera.

Domiciliació bancària:

Què hi trobem dins d’una colla de diables?

Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb la única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027

Hi trobem un espai transversal, amb barreja de pensaments, edats, orígens..., que ens permet una cohesió entorn del foc, dissenyant la propera

Telèfon:

30 | TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017

Mòbil

Signatura:

sortida, millorant l’utillatge..., sense diferències entre els membres, sense importar qui som o d’on venim.

Quina és la màgia de la qual tothom parla quan descriu el correfoc?

Aquesta màgia es produeix dins d’una colla, quan el pare o la mare participa com un més al costat del fill o filla dins de la colla, la qual cosa permet crear sense necessitat de ser considerat i, sobretot, et sents apreciat quan comences a repartir espurnes de foc entre els teus veïns, entres els teus amics, entre ciutadans d’altres indrets, que no et coneixen, però t’esperen per viure amb tu aquests instants màgics del foc i la música.

Vaig començar el 1982 al barri i encara avui segueixo en una colla. En el meu cas, en l’actualitat estem la meva parella i jo, els nostres dos fills i també les nostres dues nétes i no ens en cansem.

Alguna anècdota que no puguis oblidar?

Durant tots aquests anys hi ha moltes històries, però sobretot hi ha molta convivència. Quan ens retrobem alguns dels vells (o nous) diables, en el marc d’alguna festa, l’alegria és gran, no oblides mai la gent que has tingut al costat.

Històries com estar encarregats de preparar l’encesa de la “Porta de l’Infern” a la Festa de la Mercè de Barcelona i no arribar la pirotècnia necessària per una errada del transportista i haver d’improvisar amb pocs elements baixats a correcuita de la fàbrica. A la Sagrera ens havia passat que, tenint tot muntat (l’encesa de l’església, elements de foc en el recorregut) i acabat de començar l’espectacle, s’obre el cel i es posa a ploure que semblava diluviar. Es va haver d’encendre l’església sense públic i, lògicament, fallant l’encesa de bona part del material. Se’n podrien escriure moltes de petites històries, però la més important és que allò que va començar el 1982 continua ben viu avui, 35 anys després.

I que en siguin molts més! Per molts anys Diables de la Sagrera!!!!

Moltes gràcies Jordi!

TOTA LA SAGRERA 171 OCTUBREL 2017 31