Tota la sagrera num 173 febrer 2018

Tota la Sagrera

“ESCOLA PEGASO. 40 ANYS EDUCANT. FELICITEM-NOS!!”

FELICITEM-NOS!!””

Foto: Salvador Atance

ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES • Núm. 173 • Febrer 2018

Foto: Salvador Atance 2 | TOTA LA SAGRERA 173 • FEBRER 2018

Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Equip de Redacció: Agustí Carrillo, Jaume Matas, Xavier Basiana, Junta AVV Redacció 173: Jaume Matas Josep Barbero Laia Ortiz Castellvi Núria López-Ribalta Ester Nadal Laia Balaguer AMPA Escola Pegaso Joan Pallarès-Personat Oleguer Méndez Quim Terré Jordi Vilagut i Munt Jordi Aragonès Agustí Carrillo Enric Barris Montse Domínguez (CNL) Comissió de Festes Agrupació Munyanya Carme Vila Josefina Cortès Josep De Marfà Carme Salmerón, Maite Sanmiguel, AF Escola 30 passos La Sagrera Es Mou La Sagrera Gospel PhotoSagrera Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Francisco Jiménez · 686 041 302 Foto portada: Salvador Atance Maquetació revista: Xavier Basiana & Paula Rosselló Fotografies: Salvador Atance, Comissió de Festes, Agrupació Muntanya, Centre Documentació de la Sagrera, AMPA Escola Pegaso, AF Escola 30 passos, PhotoSagrera, Nau Ivanow, Josep Barbero, Mestres Escola Pegaso Associació Veïns de la Sagrera: Casal de barri Torre de la Sagrera Berenguer de Palou, 64-66 T. 93 4081334 avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com

EDITORIAL N. 173 FEBRER 2018 Celebrem els 40 anys de l’Escola Pegaso!

Repassem la seva història...

La reivindicació d’una escola pública per al barri va ser una de les principals actuacions dels inicis de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera (any 1972), pel dèficit de places escolars que es patia a la zona de la Sagrera. Només hi havia una escola pública i una escola bressol, la major part de les escoles eren privades, en pisos adaptats i sense condicions; a més a més, alguns d’aquests centres varen haver de tancar a causa de les dificultats imposades per la Llei d’Educació del moment.

El dèficit de places escolars era elevat, i els barris veïns del Congrés i Sant Andreu de Palomar creixien demogràficament.

Davant de tot aquest panorama, la Junta de l’Associació va encarregar un informe (any 1973), on es va evidenciar aquesta manca de places.

Amb aquesta realitat social del barri calia fer-hi alguna cosa.

Aprofitant que l’empresa ENASA, “Pegaso”, es traslladà a la Zona Franca, l’AVV va reclamar que les més de vuit hectàrees de fàbrica en sòl sagrerenc quedessin obertes a nous usos.

Aquí començà a gestar-se la futura Escola Pegaso.

Conjuntament l’AVV de Sant Andreu de Palomar i l’AVV de la Sagrera, el 9 de juny de 1974, van dur a terme el primer acte reivindicatiu, ocupant els terrenys destinats a l’escola per tal de posar-hi simbòlicament la primera pedra. Aquest va ser l’inici d’un seguit de protestes i actes d’ocupació d’espai on aniria la futura Escola Pegaso.

Finalment, el 26 de setembre del 1977 s’inaugurà l’Escola Pegaso. A nivell educatiu, va ser una de les primeres escoles que va cercar un ensenyament públic de qualitat, participatiu, actiu i en català.

Per molts anys, a tots els que l’heu fet possible!

40 anys al servei del barri, 40 anys escampant llengua, 40 anys mirant cap al futur...

Jaume Matas. President AVV de la Sagrera

e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera Imprimeix: Gramagraf SCCL Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 TOTA LA SAGRERA 173 • FEBRER 2018 | 3

ESCOLA PEGASO: 40 ANYS FIDELS A UNS ORÍGENS

La foto es al final de la manifestació que es va fer al 19 de març del 1975 (per cert la primera manifestació legalitzada encara en època franquista) on es va presentar una maqueta, elaborada popularment, de l’escola que es demanava (fons Centre de Documentació de la Sagrera)

Aquest curs escolar 2017-2018 s’acompleixen 40 anys de l’arrencada de l’Escola Pegaso. Els fets i circumstàncies que van fer-ho possible es van explicar abastament ara fa 20 anys, en un altre article que jo mateix vaig escriure al n. 83 de la revista llavors anomenada “Tot Sagrera”, aprofitant un altre aniversari significatiu. No és qüestió avui aquí de tornar-lo a repetir (l’hemeroteca de la revista està a disposició de qui la vulgui consultar), però sí de reflexionar sobre alguns aspectes que és convenient que intentem no oblidar.

El context en què es va produir la lluita per aconseguir una escola pública al servei del barri, venia marcat per una manca insostenible de places escolars públiques davant d’un constant creixement de la població a la zona.

Davant d’aquesta evidència, l’Associació de Veïns de la Sagrera, que s’havia constituït al 1971, va saber captar i liderar aquesta necessitat i va endegar conjuntament amb l’Associació de Veïns de Sant Andreu a l’any 1973 la demanda d’una escola, promovent al llarg del temps que va durar la reivindicació actes, reunions, assemblees, manifestacions, concentracions, negociacions amb les autoritats de l’època, etc.

4 | TOTA LA SAGRERA 173 • FEBRER 2018

Es donava en un escenari polític - l’anomenada transició democràtica - on emergia un desig d’assolir millors condicions de vida i de conquesta de drets de tota mena que les velles estructures, encara ben presents, s’esforçaven per contenir. En el cas d’aquesta lluita, la força de la gent implicada va fer saltar barreres i va aconseguir, no sense molt d’esforç i constància: que es construís l’escola; que s’acceptessin els mestres (i no pas els que el Ministerio volia imposar) que colze a colze amb pares, mares i veïns van estar participant en un llarg procés preparant un programa basat en un ensenyament de qualitat, crític, actiu, progressivament català; que no hi haguessin més de 30 nens per classe (cal imaginar quina massificació hi havia); que els pares participessin en la seva gestió, oberta i implicada amb l’entorn, etc., enfront dels criteris i normes pedagògiques que estaven vigents i que pretenien que fos “una escuela nacional”.

Un 26 de setembre del 1977, una escola de 64 unitats, que aplegava pràcticament 2000 alumnes, va obrir les seves portes i ara, 40 anys després, amb un seguit de modificacions que l’han convertit en escola de primària i en institut de secundària, segueix acollint amb la mateixa voluntat de servei i de dedicació

els alumnes del nostre entorn. Però al costat d’aquesta esplèndida realitat present, cal recordar la capacitat de tota una munió de gent que, en el seu dia, no va estalviar ni temps ni energia per reivindicar i aconseguir el que creia que era just i li corresponia. Una lluita que, a més, no es va quedar únicament en el seu aspecte més material, un edifici, sinó que va anar més enllà debatent, posicionant-se i

implicant-se en què s’havia de fer, com havia de funcionar i qui ho havia de tirar endavant. És una herència que està en l’ADN de l’Escola Pegaso, una escola que va néixer i que segueix al servei del barri.

Quan arribaves a l’escola Princep de Viana ho feies a un lloc emblemàtic per a les persones vinculades al món de l’ensenyament.

centre de línia 2 dintre de tres cursos.

Quim Terré. Veí i lluitador pels drets dels sagrerencs

Mestres de l’Escola Pegaso prenen la paraula en el 40 aniversari Ja a la facultat senties a parlar de les “escoles en lluita”: per una banda la reivindicació dels veïns d’uns barris amb necessitats d’escolarització per als nens i nenes i per altra la dels mestres per un canvi en la manera d’ensenyar.

Després d’una època de conflictes provocats per diferències entre el Ministerio de cultura i el Departament d’Ensenyament –en aquell moment en les seves beceroles- per un costat, i la comunitat educativa per un altre pel nomenament dels mestres, l’escola avançava amb el seu projecte.

Era un centre de línia 6 (6 grups d’alumnes per nivell educatiu) que el convertia en un dels més grans de Catalunya i feia molt difícil la seva gestió. Per aquest motiu, en el seu moment l’equip docent va acordar treballar com a quatre escoles, respectant l’estructura de l’edifici, compartint els espais, però amb un projecte educatiu ben diferenciat cadascuna d’elles.

En determinat moment, i per diferents motius al·legats, l’Administració ens va fer saber que el curs 1990-91 hauríem d’esdevenir un centre amb 3 seccions: dues incloïen alumnes des de P.4 a 6è de primària i una altra, com avançament al que seria la secundària, els cursos de 7è i 8è.

A més de canviar el nom a Pegaso, tal com sempre s’havia anomenat al barri, l’escola ha mantingut el seu tarannà innovador, de respecte a la diversitat i sempre comptant amb la cooperació de les famílies.

En aquesta línia el claustre sempre ha estat obert a la formació permanent, participant en diferents projectes de millora en la pràctica educativa: projecte 3/6 i 6/12, I.A.T.I.C. (introducció avançada de les tecnologies de la informació i la comunicació), escolaritat compartida, fotografia matemàtica, congrés de ciència, etc. Així com realitzant cursos d’assessorament i formació personal o d’equip.

Històricament hem estat vinculats a la vida de barri, tant de la Sagrera com de Sant Andreu, gaudint d’ambdues festes majors i participant en celebracions com el Carnaval amb el nostre Pegaso i el grup de tabals “Toc de Pegàs” que organitza l’AMPA. Tan mateix es fan activitats de caire més escolar, com les visites al barri i els seus comerços, i la utilització d’espais i serveis com el Parc de la Pegaso, la biblioteca La Sagrera-Marina Clotet, les instal·lacions de l’antiga Fabra i Coats o el SAT. Els nens i nenes participen amb les seves boniques produccions en el mercat solidari “Firem-nos”, de “La Sagrera es mou”.

Els equips docents vam iniciar una tasca molt difícil, ja que hauríem de trobar reptes comuns a formes de treballar ben diferents i ja consolidades en cada claustre. Aprendre a pactar i conèixer-nos ens va fer créixer com a persones. Innovar la línia pedagògica ens va millorar com a docents. No cal dir que canviar mobiliari, espais, joguines... va ser feina afegida, de vegades rient, de vegades bufant!

En l’actualitat, l’escola forma part del projecte “Xarxes pel canvi” que promou la innovació educativa a Barcelona per tal de garantir l’equitat i la qualitat educativa per a tots els infants des d’una visió d’escola inclusiva, i tot celebrant enguany el seu 40è. aniversari també inaugurarà el Camí escolar!

Més endavant va arribar P.3 i després de diferents canvis estructurals esdevindrem un

Carme Salmerón i Maite Sanmiquel, mestres de l’escola Pegaso

I continuem avançant...

TOTA LA SAGRERA 173 • FEBRER 2018 | 5

40 anys de dedicació de les famílies a l’Escola Pegaso.

Fa 40 anys, els pares no podíem contribuir a la vida de l’escola dels nostres fills i filles com ara, no hi havia AMPAS que agrupessin les famílies, però l’Escola Pegaso, en aquest sentit, va començar sent diferent. Els pares i mares, juntament amb els veïns de la Sagrera i de Sant Andreu, vam voler opinar sobre com havia de ser l’educació dels nostres fills. La nostra escola va néixer de les mobilitzacions veïnals de mitjans de la dècada dels 70 del segle passat, a les acaballes del franquisme; la primera manifestació autoritzada per l’estat espanyol, després de prop de 40 anys, va ser precisament per a reclamar l’Escola Pegaso (i amb el general Franco encara viu!).

De bon començament, els veïns i les veïnes es van moure per a fer possible l’escola, perquè en els terrenys de l’antiga fàbrica dels camions Pegaso no només s’hi fessin habitatges, sinó també equipaments públics com l’escola o el parc. Això els veïns ho vam aconseguir, va ser una victòria dels moviments veïnals. Després va venir la lluita per aconseguir que la veu de les famílies fos escoltada.

Per tant, l’Escola Pegaso, ja des del seu naixement, ha sigut una escola dels veïns i per als veïns, imbricada en la vida social dels barris, tant de la Sagrera, com també de Sant Andreu.

A les nostres pistes hi juguen diferents equips esportius del barri, com el Club Patí Congrés.

L’escola, a través de l’AMPA, pren part en molts dels actes públics del districte, com per exemple en les cercaviles de les festes majors, on el nostre Pegàs és una figura ja coneguda de la imatgeria festiva, fins i tot fora del districte, com també les nostres disfresses de Carnestoltes cada any amenitzen les rues de la Sagrera i de Sant Andreu. De tota manera, el que més ens plau és la nostra col·laboració amb l’associació La Sagrera es Mou, i a la fira benèfica del Firem-nos hi posem, amb tota la il·lusió, el nostre gra de sorra.

Si l’escola ha de ser de les veïnes i dels veïns, l’AMPA ha de ser de les famílies i per a elles.

L’AMPA ha de ser propera, una AMPA de les persones, amb preocupació pels temes socials, una AMPA solidària que no oblidi (dins de les seves possibilitats) els més necessitats, que vetlli per la igualtat i la paritat tot potenciant a la vegada la diversitat. Les AMPAS formem part de la gran tradició associativa que hi ha a Catalunya. No podem ser meres prestadores de serTOTA LA SAGRERA 173 • FEBRER 2018 | 6

veis i organitzadores de festes, cal que siguin alguna cosa més, tenir una dimensió humana que ajudi en la formació com a persones dels nostres fills i filles.

L’escola pública pateix un problema crònic de falta d’inversions, que les retallades dels darrers anys han accentuat. Tot i que l’estiu passat la nostra escola va renovar part de les seves instal·lacions, cal recordar que dins del nostre mateix districte hi ha centres escolars que imparteixen les seves classes en barracons.

De tota manera, cal reconèixer que en el nostre país l’ensenyament públic és de qualitat i amb docents de gran vàlua que supleixen amb escreix les mancances d’infraestructura existents. La seva professionalitat no pot ser mai posada en dubte. Una escola pública, que en tot moment ha de ser catalana, laica, equitativa, integradora, inclusiva, gratuïta, democràtica i coeducativa.

Aquest model d’escola creiem que ara està en perill, entre altres coses, per l’aplicació de la LOMCE, on el sistema educatiu es basa en criteris econòmics i no en criteris pedagògics, no es vol formar persones, sinó usuaris del sistema productiu, que valora la competència entre alumnes i no la cooperació entre ells.

L’educació passa de ser un dret, a un servei més que presta l’Administració. Aquesta llei redueix el pes de les AMPAS, ja que el Consell Escolar passa a ser un òrgan merament consultiu dins de les escoles, fent que les famílies tinguem poc a dir en l’educació dels nostres fills i filles. És a dir, en certa manera retrocedim als inicis, als temps de quan es va fundar la nostra escola.

Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’escola Pegaso

TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 7

Feliços 40 anys, escola Pegaso!

Enguany celebrem 40 anys de l’Escola Pegaso, una de les “escoles en lluita” sorgides a Catalunya als anys 70 i 80. Durant aquells anys, el moviment veïnal de Sant Andreu i La Sagrera reivindicava places públiques d’ensenyament sota la coneguda demanda d’escoles “públiques i de qualitat”.

Després d’anys de lluita, el curs 1977-1978 s’inaugurava finalment l’escola a l’actual ubicació, que amb el temps ha afegit també a l’antic edifici un institut d’educació secundària.

La comunitat educativa reclamava una renovació pedagògica per millorar l’educació en general i l’educació pública en particular, amb un ambiciós programa d’immersió lingüística, innovador a l’època.

40 anys després l’Escola Pegaso segueix sent un actiu molt important dels nostres barris i del Districte en general. La feina que feu conjunta de pares, mares, professors i professores, la resta del personal no docent i l’alumnat recull la lluita i feina feta durant tants anys. El vostre compromís amb l’escola pública i el benestar dels infants, el respecte amb el creixement de cada nen i nena i l’acompanyament a la diversitat us fa treballar amb un rigor envejable, motiu d’orgull al barri.

Aprofito l’ocasió per felicitar-vos, a professors i professores, i a totes les persones implicades en la comunitat educativa de l’Escola Pegaso per aquests 40 anys. El vostre esforç, dedicació i compromís genera una ciutadania crítica imprescindible a la nostra ciutat. El vostre paper segueix sent, 40 anys després, essencial per a tots i totes nosaltres. Per 40 anys més!

8 | TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018

Foto: Salvador Atance

Coincidint amb aquest aniversari hem dut a terme algunes millores molt necessàries al centre. La manca de manteniment era important i l’absència d’accessibilitat era un repte urgent.

Així doncs, per fi s’hi ha instal·lat un ascensor que facilita la vida a les persones amb mobilitat reduïda i s’han eliminat les barreres arquitectòniques d’accés. A la vegada, s’ha reparat la tanca perimetral de l’escola i s’han fet obres de millora al gimnàs, que també dóna servei a altres entitats, com el Club Patí Congrés, que fa ús de les seves instal·lacions.

Laia Ortiz Castellví Regidora de Sant Andreu

Escola Pegaso: 40 anys de tot un símbol N’hi ha prou amb fer dos articles seguits al “Tota la Sagrera” commemorant fites succeïdes fa quatre dècades per adonar-me que m’he fet gran. Tanmateix, soc dels mortals que, contràriament al sentiment (que percebo) majoritari, celebra acumular anys.

Quan m’han recordat que enguany se’n compleixen quaranta de la inauguració de l’Escola Pegaso, la meva memòria s’ha traslladat molt més enllà de l’estrena del centre.

Als meus records afloren, d’immediat, la sirena que, de dilluns a dissabte, anunciava l’entrada i sortida de treballadors al carrer Dublín, tocant a la Meridiana. Una munió de gent (gosaria dir tot homes) s’abocava d’immediat al Metro de Fabra i Puig un cop acabada la jornada laboral. Una imatge similar l’havia vista al carrer Gran, just davant de l’escola dels “Padres”, on els obrers que abandonaven la fàbrica buscaven el 35 o el 4 (o el 3 o l’11 o el 12), línies històriques que travessaven el nostre barri o el fregaven.

Recordo que, quan ni em passava pel cap que allà un dia hi hauria una escola, jo anava a la meva, l’antiga Joan XXIII, i badava amb les carrosseries exposades a la factoria. A mitjans de la dècada dels 70, però, aquell paisatge canvià per complet. La Pegaso anà a terra i al seu lloc emergiren els alts edificis de Cevasa i les tres torres d’oficines a sobre dels Sears, a més de revolucionar el comerç del barri amb l’Hiper Radar. Al darrere hi quedava, però, un ampli solar on deien que hi farien una escola.

Poc abans que hagués quedat definitivament arrasada la factoria, juntament amb un company d’escola m’havia esmunyit a les instal·lacions mig enderrocades de la planta en una aventura que les estrictíssimes mesures de seguretat d’avui dia no haurien pas permès. La curiositat i el misteri era un potent reclam per a uns

minyons que ignoraven el perill que hi corrien.

Mesos més tard, aquell solar es convertiria en escenari de diferents actes festius i reivindicatius. Fins i tot l’Orquestra Plateria (o era la mai prou valorada Mirasol?) hi amenitzà la revetlla de Sant Joan, calculo que la del 1976. Dels orientats a la reivindicació escolar tinc gravat a la memòria haver passejat una pancarta feta amb paper kraft demanant la construcció de l’escola i reclamant la participació dels veïns a la col·locació de la primera pedra. Aquella col·locació fou celebrada amb una xocolatada que provocà llargues cues, tan llargues com les que es formaren per aconseguir un singular obsequi per a la mainada consistent en... un pollet viu! No sé a qui se li va acudir ni d’on sortiren, però a les cases de tot el barri, de sobte, hi havia pollets que es cagaven per tot arreu i que es feien grans i... En el meu cas, quan l’exemplar superà l’adolescència emigrà a casa dels meus avis, a la Segarra. En devia sortir un bon caldo...

El que semblava una utopia, tanmateix, es feu realitat el setembre del 1978. Fruit de la coordinació de les associacions veïnals de Sant Andreu i la Sagrera, el barri saludava la llargament reivindicada escola, que algú decidí batejar oficialment com a Príncipe de Viana. El poble sempre ha ignorat aquest nom i la nostra escola sempre serà la Pegaso. Un equipament no només educatiu, sinó també esportiu, atès que les seves instal·lacions han permès suplir una altra important carència al barri. I d’això també ens n’hem de felicitar en aquest moment de celebració d’un centre que, més enllà de la seva funció educativa, constitueix també un símbol: el de la lluita per a una escola al nostre barri.

Jordi Vilagut. Veí i periodista

SOM ESCOLA CATALANA TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 9

Homenatge a en JOSEP MUÑOZ i PUERTA El passat 24 de desembre de 2017, quan molts ciutadans i entitats de la Sagrera preparàvem el dia de Nadal, vam rebre la luctuosa notícia de la mort d’en Josep Muñoz, un dels nostres veïns més estimats. Al llarg de la seva llarga vida, 95 anys, ha col·laborat i participat en multitud d’iniciatives vinculades amb l’esport, el lleure, la cultura i la gent gran. Davant de la seva figura emblemàtica, hem demanat a diverses entitats on havia col·laborat unes línies recordant el seu pas per elles. Ens hauria agradat que totes elles ens haguessin respost, però de totes maneres volem fer un agraïment als que sí que ens han respost, i a continuació publiquem les seves dedicatòries.

També cal destacar l’organització de sortides d’esquí a Sierra Nevada (Granada).

Josep, des de la redacció de “Tota la Sagrera” i la Junta de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Sagrera sempre et recordarem. Descansa en pau!

Un cop jubilat, al 67 anys, va participar activament en moltes organitzacions dedicades a la gent gran, sense deixar de participar en tots els actes socials de la nostra entitat.

Agrupació Excursionista Muntanya

Parlar d’en Josep Muñoz i Puerta a l’Agrupació Excursionista Muntanya, és parlar d’una persona que era la memòria històrica de l’entitat, ja que hi formava part des del gener de 1953, un total de 64 anys dels 87 que farà enguany la nostra entitat.

Va néixer a Sant Andreu de Palomar, el 23 de setembre de l’any 1922. Sempre ha estat una persona molt activa i ens consta que abans de fer-se soci, quan es va casar amb la Consol (1948), ja participava com a cantaire a l’Orfeó l’Eco de Catalunya i al Centre Cultural Montserrat.

En els anys més importants de la seva tasca a l’Agrupació va compaginar la seva feina professional com a Cap de Compres a TEXSA, amb la seva afició a la muntanya, sobretot a l’esquí i a la fotografia, guanyant molts premis en aquesta activitat, i deixant un bon recull de fotografies en el nostre arxiu.

A la nostra entitat, a part de practicar les seves aficions, (muntanya, esquí, fotografia), va participar més de 25 anys en càrrecs de responsabilitat, passant per gairebé tots els estaments i essent president des de l’any 1973 al 1977, després de ser Secretari i Vicepresident durant molts anys.

Tal era la seva afició, sobretot a l’esquí, que també col·laborava amb altres entitats, com amb la Secció Esportiva de la fàbrica SEAT, organitzant durant la temporada d’hivern sortides cada dissabte a esquiar a Andorra.

10 | TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018

Durant molts anys, va ser un usuari del nostre Refugi a La Molina, essent un impulsor de l’estatge, participant des de l’inici en el seu arranjament i manteniment.

Va participar l’any 1971 activament en l’organització del XXI CAMPAMENT GENERAL DE CATALUNYA, a El Prat, Moià, essent una fita important en la història de l’entitat.

Durant molts anys, va ser escollit com a Vocal a la Federació Catalana de Muntanyisme, en representació de les entitats de menys de 500 socis, aportant els seus coneixements.

L’any 2005, com a expresident, va acompanyar la Junta a recollir la medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, atorgada a la nostra entitat en el seu 75è aniversari. Posteriorment, l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2006, li va atorgar a ell personalment la medalla d’Or de la Ciutat, essent un acte molt emotiu i estant acompanyat per molts dels seus amics.

Amic Josep, sempre estaràs present a la nostra entitat.

Enric Barris, company d’activitats en l’AVV

En Josep Muñoz Puerta va ser des de la seva joventut una persona molt implicada amb el moviment associatiu, passant per moltes entitats i implicant-se amb elles.

No era una persona que esquivés els problemes, més aviat era dels que els afrontava de cara, sense que li importés fer-se gran.

Fins que ens ha deixat sempre ha estat implicat amb l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera, i és per això que des d’aquí el tindrem sempre present.

Una forta abraçada per al nostre amic Josep.

Comissió de Festes de la Sagrera La Comissió de Festes de la Sagrera vol agrair l’excel·lent feina i la dedicació que, des de ben jove, va oferir a diverses entitats, com l’Agrupació Excursionista Muntanya, el Casal de

la Gent Gran “La Palmera”, el Centre Cívic de la Sagrera “La Barraca”, l’Associació de Veïns de la Sagrera, el Consell d’Entitats de la Sagrera, la Comissió de Festes de la Sagrera i d’altres que de ben segur ens deixem.

Molts el coneixem com el President del Casal de Gent Gran del barri, un home seriós i ben vestit, que sovint el trobàvem amunt i avall de reunió en reunió. Fou un gran lluitador i defensor de la dignitat i dels drets de les persones grans, i tot i que ens pot semblar una tasca molt lloable i necessària, no hi ha gaire gent que s’hi dediqui en cos i ànima com ell ho va fer.

Va involucrar la gent gran del barri a participar de les festes; era el nostre enllaç que va ajudar a tirar endavant un munt d’activitats dedicades a elles i que amb el pas dels anys s’han fet clàssiques i esperades, com poden ser l’Homenatge a la gent del barri que fa 90 anys, el Ball de la gent gran o les Cantades d’havaneres al Casal, entre d’altres.

L’any 2011 la Comissió de Festes de la Sagrera, com agraïment a la seva tasca, li va oferir la possibilitat de ser el Pregoner de les Festes de la Primavera, en Josep ho acceptà i ens omplí de satisfacció.

Podríem dir moltes coses més, però ho resumirem amb tres paraules, MOLTES GRÀCIES, JOSEP.

TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 11

30 passos. Una escola nova que va creixent.

L’escola pública 30 Passos del barri de la Sagrera gaudeix del seu segon curs de funcionament. La seva creació va ser la resposta a una llarga demanda del veïnat i el seu naixement no va estar exempt de certa polèmica en canviar-se el projecte educatiu durant la preinscripció, en augmentar de dues línies previstes a tres, en no tenir el jardí plenament operatiu fins ben avançat el curs... Una de les mostres d’aquest naixement mancat, potser, d’una planificació acurada va ser que només 5 famílies van escollir el centre en primera opció en el procés de preinscripció o que ja començat el curs la comunitat escolar va encetar un procés participatiu per substituir el nom d’Escola La Sagrera, massa equívoc, i que va portar a l’elecció del de 30 passos basat en el terme Triginta passus recollit en nombrosos documents medievals. Si el nom fa la cosa, cal dir que a l›escola li escau el nom de 30 Passos, que era la distància que delimitava una Sagrera: un espai de protecció on no es podia dur a terme cap acte de violència. Un espai de pau. Un nom que arrela l›escola al barri.

Aquest segon curs l’escola 30 Passos ha hagut de fer l’esforç de crear nous espais per acollir les aules de P4. La provisionalitat de ser una escola en barracons obliga a fer obres majors cada estiu, redefinir espais, desmuntar i tornar a muntar espais. Obliga a un sobreesforç i a destinar temps i energia a tasques diferents de les purament pedagògiques. Un sobreesforç donat pel fet que uns mòduls estàndard no poden donar igual resposta a les necessitats pedagògiques com un edifici dissenyat expressament per ser escola, o al fet que la qualitat dels materials i la mateixa provisionalitat obliga a nombroses reparacions i elevats costos de manteniment.

Aquest primer curs va ajudar a consolidar el projecte pedagògic de l’escola basat en tres pilars fonamentals: 1.- Fer un acompanyament emocional i personal de cada infant, sempre segons les seves necessitats i les de la seva família, perquè tots els infants se sentin còmodes, ben acollits, tranquils i amb la llibertat de poder-se expressar com són. 2.- Com a organismes vius que som, on cada persona té un paper o va trobant el seu lloc dins el grup respecte dels altres a l’escola, i quan algú canvia, necessàriament canvia tot el grup amb ell, així com la seva manera de relacionar-se i de funcionar, i això ens enriqueix. 3.- Aprendre 12 | TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018

i créixer són sinònims i s’assoleixen millor quan es duen a terme des de la interacció amb altres persones. Si tenim al nostre costat algú que ens anima, que ens planteja preguntes, podrem anar més enllà que tot sol. Així, el que es fa és acompanyar cada infant a desenvolupar al màxim les seves capacitats mentre el seu aprenentatge es dona entre iguals i amb la intenció d’entendre el món on ens movem i vivim. Cada dia treballem en funció del que va sorgint i es planteja a classe, sense llibres de text i en funció de les preguntes i problemes que volem resoldre.

Precisament la consolidació del projecte pedagògic, el dinamisme de la comunitat escolar i la seva implicació en la vida del barri, ha portat al fet que en el període de preinscripció aquest curs el nombre de famílies que van escollir el centre en primera opció creixés un 700%.

La mesura de la implicació de les famílies en el projecte d’escola, directament o a partir de la creació de l’AF (Associació de Famílies), és la intensa activitat en el seu primer any de vida, amb diferents grups de treball: com el d’obres, per pal·liar deficiències, millorar les instal·lacions i treballar en el futur edifici definitiu; o com el de reflexió pedagògica, que treballa i dona a conèixer el projecte educatiu de centre, des del qual ha nascut la revista de pedagogia La Cellera http://blocs.xtec.cat/ escolalasagrera/revista-gtr-pedagogica/; o com el de festes, que ha ajudat a cohesionar la comunitat escolar i ha fet partícip l’escola del barri; o com ho ha fet el grup de treball afers exteriors amb la implicació de l’escola amb la Fapac o la coordinadora d’Ampes del districte de Sant Andreu, entre d’altres; o el grup de treball de coeducació, vetllant per una educació no sexista allunyada dels estereotips imperants; o el grup de menjador. que s’ha d’enfrontar a un altre dels elements de provisionalitat que condemna una escola en barracons a no disposar de cuina pròpia i haver de ser atès el servei de menjador a partir d’un càtering: o el grup de treball d’extraescolars, que ha dissenyat una proposta absolutament exitosa, com és el jardí en família, donant lloc a un espai d’interacció i relació del jardí de l’escola més enllà de l’horari lectiu. Aquest any el repte serà incorporar i fer partícips a les noves famílies de P3.

Un segon curs, aquest en què l’escola patirà un segon bolet, ja que també encabeix per segon

any 3 línies. És per aquest motiu que el conjunt de la comunitat escolar de l’escola 30 passos fa la demanda de tornar, de cara ja al curs vinent, a la previsió inicial de ser una escola estructural de dues línies per raons pedagògiques. La demanda de tornar a les dues línies previstes es deu a la voluntat de donar resposta al que es vol que sigui la línia pedagògica de centre.

Una demanda que respon al fet que l’escola 30 passos vol ser una escola respectuosa amb cada infant i fer atenció a les identitats, al benestar i als processos de creixement/ aprenentatge de cadascú dels infants.

Des de la comunitat escolar 30 passos també hi ha la demanda de no allargar innecessàriament la interinitat de viure en barracons, sempre amb la base del projecte pedagògic del centre, que promou generar un entorn acollidor i motivador on els infants siguin els protagonistes d’un seguit d’històries que creixen per ser eines d’aprenentatge viu i viscudes. Es dona, a més a més, el fet que el principal escull en molts casos és la manca d’una ubicació definitiva, que no és el nostre cas, perquè l›Ajuntament ja ha posat a disposició del Departament d›Ensenyament de la Generalitat de Catalunya el terreny per tal de poder fer l’edifici definitiu de l’escola. No seria presentable repetir situacions com la d’altres escoles del districte on la vida en barracons s’ha eternitzat i allargat en el temps, amb les problemàtiques que comporta.

L’escola 30 passos vol de cara al futur créixer i anar més enllà, vol donar respostes a les necessitats que té el barri i desenvolupar el seu projecte educatiu de manera més integral amb el que s’ha demostrat que és un model d’èxit com són els instituts-escola. La nostra escola ha encetat el procés per demanar convertir-se de cara al futur en un institut-escola, amb la voluntat de donar una continuïtat i coherència entre les diverses etapes educatives, facilitar la transició entre els diferents nivells, permetre un millor coneixement dels infants i adolescents i, per tant, com dèiem abans, i és la base del projecte educatiu de l’escola fer atenció a les identitats, permetre una opció d’ensenyament 3-16 des de l’àmbit públic, un tipus d’oferta educativa que incomprensiblement està pràcticament monopolitzat per l’àmbit educatiu privat-concertat i, en definitiva, aquest model educatiu d’institut-escola dona sens dubte més confiança i seguretat a les famílies, evitant les cerques d’escola en cada període escolar, afavorint la seva implicació en la comunitat escolar.

AF Escola 30 passos

TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 13

ELS CENTRES EDUCATIUS, A PUNT PER ORGANITZAR LES JORNADES DE PORTES OBERTES

Les escoles i instituts del nostre barri preparen aquests dies les jornades de portes obertes abans d’iniciar el procés de matriculació per al proper curs 2018-2019. Les famílies podran visitar les instal·lacions dels centres educatius i conèixer de prop els projectes educatius.

Al nostre barri de la Sagrera hi ha cinc escoles d’educació infantil i primària, un institut públic, i tres centres privats concertats, a més a més l’Escola Superior de Disseny i Art coneguda com La Llotja.

Si sou una família que està en procés de preinscripció escolar, segur que us heu fet preguntes com: Què he de tenir en compte a l’hora d’escollir l’escola del meu fill? En què m’hauria de fixar quan vagi a les portes obertes?

Quines preguntes puc fer durant la visita? Què he de posar a la balança per prendre una bona decisió?

En aquest procés de la tria d’escola, és important recollir el màxim d’informació, per tal de formarvos el vostre propi criteri i poder posar a la balança les opcions d’escoles del vostre entorn que millor encaixen amb les necessitats del vostre fill i amb les vostres preferències.

Molt important el projecte educatiu del centre, el qual defineix com funciona un centre educatiu i inclou els principis que el diferencien d’altres centres, així com també tenir en compte l’encaix entre la família i l’escola. La família ha de valorar si els projectes de les escoles encaixen amb les seves creences educatives, el seu estil i valors i les seves prioritats. Un altre valor és la proximitat, la facilitat d’anar caminant de casa a l’escola, perquè quan siguin grans es fomenti l’autonomia perquè hi vagin sols. Això crea xarxa al barri en el moment que s’acaben fent les activitats comunitàries (comprar, jugar) o també coneixent 14 | TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018

els veïns que hi viuen. Si tenim l’oportunitat, visitar l’escola quan estigui en funcionament ens permetrà veure-la de primera mà; una visita a una escola no és una visita immobiliària, les instal·lacions tenen importància, però no poden ser mai el principal motiu d’elecció. El que fa d’una escola una bona escola és el treball dels professionals i l’actitud dels alumnes, com també la implicació de les famílies, l’AMPA, “Associació de Mares i Pares d’Alumnes”. Sense el treball en xarxa de la “Comunitat Educativa” ni implicació, no hi ha escola.

També podeu trobar més informació al web de l’escola, t’ajudarà a saber què vols preguntar quan vagis a les jornades de portes obertes: si es treballa per projectes, si es fan moltes sortides, quantes llengües es parlen, si és activa l’AMPA...

Per acabar, en el procés de matriculació, pensar bé l’ordre de sol·licituds de l’escola, tenint en compte el sistema de sorteig. No es tracta d’apuntar l’ordre en què t’agradaria, sinó preguntar, insistir i intentar esbrinar quines escoles poden omplir-se només amb les primeres opcions, i descartar-les com segones-terceresquatres opcions... Apostar la primera opció per aquella que més t’agradi i deixar la resta per aquelles que et desagradin menys, però que sigui possible entrar-hi en segona opció (tercera, quarta, etc.).

En definitiva, informar-se molt, pensar en tots els anys que (en principi) es passaran els fills a l’escola, i saber renunciar a segons quins desitjos, escoltar amb sentit crític, sabent que tothom et dirà que la seva escola és la millor, i pocs reconeixeran els seus punts febles. Cal buscar-los per poder-los valorar, ja que totes tindran defectes, l’escola perfecta no existeix!

Jaume Matas

REINICI D’OBRES DE L’ESTACIÓ DE LA SAGRERA O INICI DE LA CAMPANYA ELECTORAL Una vegada més, sembla ser que torna l’activitat constructiva al fossat ferroviari de La Sagrera. Segons ens comuniquen des del Ministeri de Foment i des de l’Ajuntament es tornen a reiniciar les obres de l’estació, notícies que, si fa o no fa, ja no desperten gaire interès al barri. I no és pas pel fet que els veïns no vulguin acabar amb les obres o el fossat ferroviari, sinó més aviat pel fet que ja hem perdut tota la confiança que ens ofereixen tots aquests politics que, durant els últims vint anys, l’únic interès manifestat per l’estació de La Sagrera, o el que s’ha anomenat Pla Sant Andreu - La Sagrera, ha estat començar les innombrables campanyes electorals realitzades des dels anys noranta. En totes aquestes fites, tots ens han exposat amb gran passió i profús coneixement les grans necessitats i virtuts de la suposada estació “intemporal” de Barcelona.

Si alguna cosa hem après i ens posa de relleu tot el que comporta l’estació intermodal de La Sagrera, és que tots els partits politics, tots sense excepció, les grans obres no les pensen des de les necessitats del ciutadans, sinó com a simples interessos i estratègies dels seus propis partits i, pel que sembla, massa sovint, per satisfer interessos privats que acaben subvencionant aquestes mateixes campanyes electorals.

Si és que les obres s’entomen de veritat, hem de tornar a posar de relleu que no sols és important la pròpia estació com a suposat motor de tot el projecte, sinó que el col·lector i les obres dels accessos són les que han de permetre la reubicació de les vies o la

construcció d’una gran estació d’autobusos i, en definitiva, la construcció de les lloses de cobriment, lloses que algun dia hauran de permetre la construcció del desitjat parc, o el que considerem més important, la supressió del fossat ferroviari que tant de mal ha fet al nostre barri.

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera, volem posar de relleu que, encara que tots el mitjans de comunicació parlen de la construcció de l’estació, el cert és que l’estació com a tal encara no té cap mena de projecte i, per tant, no coneixem com està previst que sigui aquesta. Les obres fan referència a l’estructura bàsica del que pot acabar per sent aquesta estació, però no hem d’oblidar que hi ha dos partits polítics que van proposar només un baixador i ara tenim un altre més que no vol ni que es faci. Des de la Sagrera continuem defensant i recolzant el transport públic, col·lectiu i sostenible, i una gran estació intermodal que ho garanteixi, i no pas un gran centre comercial on conflueixin els diferents mitjans de transports públics.

Una vegada més hem de manifestar que si les obres tenen la continuïtat que s’espera d’una obra d’aquestes característiques, no podem més que considerar-ho com a notícia positiva, i no podem més que desitjar que aquest sigui l’últim inici de les obres de l’estació.

Oleguer Méndez, membre de la Junta de l’AVV de la Sagrera

JOSE ANTONIO MELERO LÓPEZ

NOU SERVEI JURÍDIC

Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta.

La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns.

Dia: segon dilluns de cada mes.

Horari: de 18 a 20h.

Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h Dissabtes de 9h a 14h

Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora (qualsevol dimarts, dijous i divendres de 18 a 20h.)

TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 15

Notícies del barri > Breus

EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ TORNA AL BARRI El Centre de Documentació de la Sagrera, després de 3 anys d’exili en un local cedit per l’Ajuntament i situat al barri de Navas, perquè a la Sagrera no hi havia cap lloc adient per a emmagatzemar i gestionar el nostre fons, retorna a la nostra barriada. L’associació s’ha traslladat a l’Espai 30, ara que la seva gestió per l’Associació Cultural Espai 30 ha fet tornar el sentit comú a aquest equipament i a on s’ha trobat la predisposició per a acollir la nostra entitat. Amb gairebé 14 anys d’història, considerem que el gran volum de documents que tenim en el nostre poder ha de ser racionalitzat, i amb aquesta finalitat s’ha iniciat un procés de selecció del material documental amb un grup de voluntaris resultat d’una crida feta en aquest sentit.

Per a cedir material, especialment fotografies, i contractar amb nosaltres: info@cendoclasagrera. com / 628415915 Centre de Documentació de la Sagrera

adonar-nos-en vàrem aconseguir ser uns 50 cantaires!!! És el que té aquest barri nostre, que encara que siguem petits la nostra gent té moltes ganes de fer activitats engrescadores i us puc assegurar que la melodia, el ritme, l’expressió corporal, característiques d’aquest gènere musical, són molt engrescadores i atractives.

Per ser membre d’aquest cor no cal saber llegir música ni tenir experiència musical, tan sols us ha d’agradar la música i voler passar-ho bé (us ben asseguro que de riure ens en fem un fart).

Ara bé, això no vol dir que no hi treballem de valent; en poc més d’un any hem après molt i molt de tècniques vocals, i el nostre director, en Roger, no ens perdona una: que si ara el AAAEEAA (amb la boca ben oberta i pensant enrere), que si ara el PAPAPEPEPIPIPOPO, ara les respiracions (uff! les respiracions, com costa gestionar l’aire per no ofegar-nos). I un cop ben escalfada la veu comencem a cantar, primer una veu, després una altra, de seguida ajuntem aquestes dues a veure com surt, després una tercera, etc...

De fet, tenim tres o cinc veus, depenent de la cançó: Sopranos 1, Sopranos 2, Contralts 1, Contralts 2 i Homes...; d’aquests en tenim poquets, però tots amb moltes ganes (HOMES DE LA SAGRERA, EL COR DE GOSPEL US ESPERA AMB ELS BRAÇOS BEN OBERTS!!!)

Som LA SAGRERA GOSPEL, un cor que va néixer ja fa més d’un any gràcies a una genial idea d’un grup de persones de l’associació LA SAGRERA ES MOU. El que va començar com una idea una mica esbojarrada, de mica a mica va anar agafant forma.

Al cap de poques setmanes, ja hi havia gent que s’hi havia posat mans a l’obra. Era una iniciativa propícia per fer colla, on tothom hi cabia, tingués molta, poca o gens experiència, gràcies al boca-orella i gairebé sense 16 | TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018

Bé, si esteu interessats/des a formar part d’aquest projecte, ens trobem per assajar tots el dijous de 20.00h. a 22.00h. a l’ESPAI 30 (C/Hondures, 28-30). Podeu venir a veure’ns assajar i si us agrada us quedeu; no penseu que som un grup tancat, ans al contrari, el nostre grup està obert a tothom i la sort és que encara

que ja tinguem unes cançons ja “consolidades” sempre hi ha de noves per començar.

MÉS SOBRE LA TORRE DE LA SAGRERA En la revista anterior es va parlar de les Portes Obertes de la Torre de la Sagrera i sobre alguns aspectes d’aquest edifici. Ens ha arribat un breu que ens fa cinc cèntims dels últims estadants que hi van viure.

La Torre, abans de ser habitatge per a llogaters, havia estat seu de diferents empreses: fàbrica de licors, de coles per a calçats, etc.

El Sr. Martí Torres va anar a viure a la Torre als 3 anys, amb la seva família, just a l’any 1941, només acabada la remodelació per poder fer d’habitatge. També vivia la Sra. Carme, però malauradament d’ella no hem pogut recopilar més dades, només que va ser dels últims usuaris de l’espai.

Aquí teniu la fotografia del Sr. Torres, que ara és veí del carrer Santa Coloma, al davant del camp del St. Andreu.

Premi al Joan Fuster

LES OLIVERES A l’hort urbà-jardí de La Ferroviària de la Sagrera hi ha dues oliveres arbequines de L’Alforja (Baix Camp).

Heu de saber que hi ha una olivera a Horta de Sant Joan (Tarragona) que es diu “Lo Parot” i es considera la més vella de Catalunya entre totes les oliveres.

Sense oli verge no hi ha alimentació mediterrània, i no és casual que en les primeres olimpíades gregues l’objectiu dels atletes era guanyar les corones fetes amb branques d’oliver.

L’oliver és un arbre resistent de llarga vida i és capaç de resistir temperatures extremadament baixes durant l’hivern i suportar llargues sequeres a l´estiu. Al voltant dels mesos de maig i juny es formen unes petites flors blanques i verdes, agrupades en forma de raïmets.

Per posar olives arbequines en gerres i pots: les olives acabades de collir es renten i es posen en aigua clara durant 9 dies, canviant l’aigua un cop al dia; al cap d’uns tres mesos ja es poden consumir.

Cicle de conreu Febrer • Primera llaurada, adobar Març • Podar i adobar Abril • Podar Maig • Segona llaurada, Juliol • Tallar rebrots o llucs Octubre • Tercera llaurada Novembre • Collita Desembre • Collita Ja heu vingut a visitar l’hort de La Ferroviària de la Sagrera?

Hi és al carrer Camp del Ferro 17, al costat de la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet, amb qui col·laborem.

Us fem arribar que l’Institut Joan Fuster hem rebut el premi Sant Andreu 2017, el qual amb molt d’orgull compartim amb tots vosaltres. Aquest premi l’atorguen conjuntament l’Associació de Veïns i Veïnes de Navas, els Salesians Sant Jordi-PES Navas, l’Entitat Amizade i la Parròquia Sant Joan Bosco de Navas, en representació d’altres entitats del nostre barri.

Un dels motius principals per concedir-nos el premi és que som referents educatius del jovent al nostre barri, amb una trajectòria de més de 50 anys. A banda de la reconeguda tasca educativa, ens han premiat la integració, el compromís amb la cultura de la pau, fonamentat amb valors com la solidaritat, el respecte als drets individuals i col·lectius, la tolerància i la tasca innovadora en metodologia, organització de grups, formació, etc.

Alguns dels punts forts de l’Institut Joan Fuster són la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació; també l’aposta pel canvi en projectes innovadors que es realitzen, com el Grup Experimental Plurilingüe a totes les línies de l’ESO; Intercanvis amb Quebec i Montpeller; el programa STEAM també a l’ESO; Creadors en Residència; Navegació per la Mediterrània; cuines del món; el Treball Globalitzat..., entre molts altres, els quals el jurat també ha tingut en consideració.

Un premi que compartim, que ens fa molta il·lusió i que ens dona més empenta per seguir treballant per construir cada dia una societat millor a través de l’educació.

Equips de Policia de Barri al districte de St. Andreu L’objectiu d’aquesta nova divisió és vetllar per la prevenció, la seguretat i la convivència per tal d’actuar abans dels conflictes i intervenir en casos problemàtics d’immigració i en casos de violència masclista.

En total 24 agents, 12 pel districte de Sant Andreu, passaran a convertir-se en el referent dels barris en els propers mesos després d’haver rebut una formació especialitzada de la mà d’un equip multidisciplinari.

Els equips de Policia de Barri seran els interlocutors del cos de policia barceloní dins del teixit associatiu i veïnal en matèria de prevenció, seguretat i convivència, amb un caràcter de previsió, de coordinació i de contenció i recuperació social dels conflictes, tal i com contempla el Pla Director de la Guàrdia Urbana.

El Policia de Barri treballarà de forma transversal amb la resta de serveis públics amb l’objectiu de donar la millor resposta a les demandes dels veïns, veïnes i del teixit associatiu i comercial, garantir els drets de les persones i la convivència ciutadana.

Per aquest motiu, posaran l’accent en diferents elements com són la detecció i intervenció en conflictes de convivència; immigració; l’anticipació al conflicte; l’assertivitat en situacions hostils; gestió dels casos de violència masclista; coneixement transversal; la garantia i preservació de la convivència i la seguretat; recerca de les eines i recursos personals i professionals. Les diferents sessions formatives també han treballat la coordinació amb la resta de serveis municipals.

Font: web de l’Ajuntament de Barcelona, districte de St. Andreu

Jordi Aragonès TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 17

30 PASSES Joan Pallarès-Personat.

1948, reconciliació i restauració de la Capella de Santa Magdalena.

Sembla que l’antic Guttmann, enderrocat el 2005 i que havia de ressorgir en una promoció denominada “El cor de la Sagrera”, està acabantse i aviat el veurem de nou. Des d’aquestes pàgines hem parlat alguna vegada com va néixer el 1914, sent una escola de noies de l’Apostolado para la preservación de la fe; o de com el 1924, sent governador el general Losada i ministre de governació el general Martínez Anido, l’edifici es va convertir en dispensari de malalties venèries, fins que el 1965 va convertir-se en Institut Guttmann.

L’edifici tenia una capella, amb un graciós campanaret d’espadanya, dedicada a Santa Magdalena, beneïda el 22 de juliol de 1929. L’edifici durant la guerra va ser utilitzat per altres finalitats, destruïdes les imatges i malmès d’edifici, fins que va es va restaurar i dedicar de nou al culte.

Fa setanta anys, el diumenge 10 d’octubre de 1948, la capella de la Magdalena va celebrar l’acte de reconciliació i restauració del culte. L’acte es va fer a dos quarts de cinc de la tarda, i el ritual aniria a càrrec del bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus, el rector de Crist Rei, mossèn Eusebi Figueras, i el director religiós de l’Hospital, també metge i avui beat, mossèn Pere Tarrés, i altres preveres.

A l’acte van assistir-hi un gran nombre d’altres personalitats: el governador civil, Dr. Baeza Alegria; el president de la Diputació, Llopis; el president de l’Audiència, Parera; el delegat d’Hisenda, Laborda; el rector de la Universitat, Dr. Luño Peña; el cap superior de Policia, coronel Chinchilla; un representant del capità general; el regidor Orobio en representació de l’alcalde; el delegat provincial de la Creu Roja, Abado; el president del Col·legi de Metges; el coronel Mut i més personalitats.

18El | TOTA LA SAGRERA FEBRER 2018 botillo a la173 Bostik amb

Capella de Santa Magdalena

Acabada la cerimònia religiosa, les autoritats van ser obsequiades amb un refrigeri, rebent les mostres de satisfacció per la nova capella per part del públic.

No recordo que en el projecte original, el d’“El cor de la Sagrera” hi anés cap capella o oratori. Avui en clíniques, aeroports o algun hotel, sol reservar-se un espai al culte, generalment de caire interreligiós, que enmig del brogit ensordidor de la societat actual, és un veritable oasi de pau i silenci, on, en les esperes, un es pot aïllar i buscar en el seu interior. Potser seria bo refer la història.

veïns, veïnes del barri, tots junts!

TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 19

NAU IVANOW, 20 ANYS! 1997-2017

L’any 1997 va néixer el meu fill. La Nau Ivanow va obrir les seves portes l’any 1997.

Amb el Xavier Basiana sovint en fem broma. 20 anys i els nostres «fills» ja s’han emancipat! L’un ha marxat a viure a Madrid i va trobant el seu camí, cada dia més madur i afirmant la seva personalitat; l’altre ha anat canviant la seva forma jurídica, i ara la Nau Ivanow és una Fàbrica de Creació de l’Ajuntament de Barcelona, gestionada per la Fundació Sagrera. Qui ens ho havia de dir, oi, Xavier?

He vist créixer de ben a prop aquests dos «personatges»!

Durant aquests anys he estat usuària de la Nau: assajos, funcions, cursos, lectures, trobades, etc.

Fins i tot, hi vam celebrar els 12 anys del meu fill amb una classe de body percussion per als seus amics i amigues, i vam acabar amb un espectacle per als pares i les mares.

Tot el temps que hem treballat a la Nau hem estat movent telons i focus, a vegades passant fred o molta calor, però sempre ens hem sentit acollits amb complicitat.

La Nau ha donat cabuda a joves projectes, i també a assajos de grans espectacles. Molt sovint, s’hi duen a terme totes aquelles feines lluny del públic que no acostumen a sortir a les fotos i que són difícils de reflectir fidelment en xifres, unes xifres que no poden fer arribar les emocions, les esperances o les il·lusions que alimenten la creació i que són imprescindibles per construir un 20 | TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018

espectacle. En aquest espai, com als laboratoris clínics, els artistes troben allò necessari que demanen aquestes feines amagades darrere les bambolines: la intimitat, el suport i l’intercanvi amb altres punts de vista. Així, de mica en mica, s’ha anat modulant aquesta fàbrica per fer possible la creació.

L’Art, i molt especialment les arts escèniques, necessiten espais per poder treballar amb llibertat: provar, repetir, equivocar-se i tornar-hi l’endemà. I en aquest espai existeixen aquestes oportunitats.

Ho puc assegurar des de l’experiència viscuda tots aquests anys que he vist créixer i reformular-se la Nau Ivanow.

I, des de fa un temps, els camins es creuen i ara sóc la presidenta de la Fundació Sagrera. Aquest altre punt de vista m’ha permès veure i també participar en l’altra cara de la Nau Ivanow. He anat descobrint el seu funcionament de gestió del dia a dia i la seva relació amb l’entorn: el barri de la Sagrera. I també he pogut observar el treball de formiguetes de l’equip que cada dia atén, escolta, rumia i dona la millor resposta per demà.

Em sento molt orgullosa de tots dos: del Martí i de la Nau Ivanow!

Per molts anys!

Ester Nadal Presidenta de la Fundació Sagrera

*Text extret del llibre Nau Ivanow, 20 anys, publicat per la Fundació Sagrera en commemoració del 20è aniversari de la Nau Ivanow

LA LLENGUA MATERNA L’Anna era una noia de 10 anys que vivia a Barcelona. El seu pare era alemany, va venir de jove a estudiar i s’hi va quedar a viure. La seva mare era espanyola, va néixer a Almeria i va venir quan tenia disset anys. Els avis paterns eren d’Holanda i els materns eren del Marroc.

L’Anna dominava totes les llengües de la seva família; en total parlava sis idiomes i no tenia cap problema amb aquest fet, tot al contrari, estava encantada amb aquesta pluralitat.

Un dia, a l’escola, li van demanar una feina sobre la llengua materna i no va poder decidir quina era.

Es va adonar que tenia un petit problema; ella les utilitzava totes i les estimava per igual, perquè cada una de elles era utilitzada amb persones diferents de la seva vida.

Li va preguntar a sa mare i aquesta li va dir: “ho has de descobrir tu mateixa, ja veuràs que arribarà un dia on no tindràs cap dubte de quina és.”

Van passar els anys, l’Anna va continuar la seva vida volguda i abrigallada pels seus. Quan va fer

els setze anys, va conèixer l’Oriol, un noi nouvingut a l’escola. El cor li esclatava i no es podia treure el somriure de la cara en tot el dia. Llavors es va adonar de quina era la seva llengua materna: era aquella en la qual parlava en els seus somnis on sortia amb l’Oriol, la llengua en la qual els seus sentiments es desbocaven quan escrivia al seu diari i la llengua que primer voldria ensenyar als seus futurs fills.

Montse Domínguez Alumna Intermedi 2 – Escrit lliure amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna Delegació de Sant Andreu del CNL de Barcelona

La Sagrera • Febrer 2018 20 anys de NAU IVANOW 5 anys d’ESPAI 30 3 anys de NAU BOSTIK r a d r o b Des

B

de a n o l e arc

s

ur t l u C a de l

a

Fem cultura! Fem ciutat!

TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 21

Escola Llotja, un centre d’art i d’oficis artístics.

L’art de l’esmalt al foc. Per Dra. Núria López-Ribalta L’escola Llotja, Escola Superior d’Art i Disseny de la Generalitat de Catalunya, porta ja més d’una dècada instal·lada a la Sagrera, al límit amb Sant Andreu, i cada cop més integrada al Districte.

La seu central es troba a Sant Gervasi, on s’imparteixen els estudis Superiors de Disseny i a Sant Andreu/Sagrera sobretot hi trobem les especialitats artístiques en format de Cicles de Grau Superior i Mitjà, així com altres de Disseny Gràfic.

Entre aquests cicles de Grau superior artístics es troben alguns dels que en diem minoritaris, com el d’Esmalts Artístics al Foc sobre Metalls.

L’art de l’esmalt al foc és aquell que permet acolorir i recobrir metalls amb materials vitrificables, vidre, cuit a alta temperatura. És a dir, acolorir objectes de joieria, com les famoses joies modernistes, o d’ús, com ara estris de cuina, bany o decoratius, en forma de bols, quadres, plafons..., o fins i tot grans murals d’interiors, com del metro urbà o façanes exteriors d’edificis. Que un ensenyament tecnicoartístic sigui minoritari és un valor afegit avui dia per tots aquells que el practiquen o l’aprenen. Ho hem de valorar com una tasca importantíssima que fa el centre educatiu públic vers aquells oficis o tècniques artístiques que no són ni els més populars ni massificats, però sí un tresor valuosíssim en un entorn sociocultural que es veu envaït per les tecnologies, les quals no han pogut, perquè no han sabut o perquè la idiosincràsia d’aquests oficis no ho permet, entrar en aquell món o només col·lateralment.

Aquesta especialitat (impartida des del 1970 a Llotja) es pot estudiar actualment i conjuntament amb la de joieria artística en format pack, de manera que el que anteriorment es feia en 2 cursos per cada especialitat ara en 3 anys es poden obtenir ambdues titulacions, gracies a un primer curs comú.

L’esmalt al foc ha estat conreat a Catalunya històricament amb èxit, i especialistes en la matèria són sol·licitats constantment, en petites dosis, tant al nostre país com a l’estranger, on s’estava perdent. L’escola Llotja s’ha convertit en un conservatori d’aquest art a Europa, de manera que si bé el nombre d’alumnes no és molt alt, es cobreix equilibradament la 22 | TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018

demanda laboral i un 80-90 % dels graduats s’insereixen al món laboral dins dels dos anys següents a la seva graduació.

Mantenir viva la cultura dels oficis artístics i la transmissió de coneixements d’arts ben valorades ens acosta a la cultura japonesa on és altament considerat, tant que els grans mestres, allí universitaris, són anomenats tresors vivents.

Com a esmaltadora i professora, exercint a Llotja des de fa 40 anys, un convido a visitar el nostre taller i descobrir l’esmalt al foc.

Vista del taller d’esmalts al foc, Llotja.

Joia modernista de Lluís Masriera (1872-1958).

PUBLICITAT

PERRUQUERIA

MAR-I-BEL

Tel. 93 352 29 63

PUBLICITAT

C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona

TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 23

Velocirepte: el repte de lectura 2018 Volem compartir amb vosaltres un projecte a nivell de ciutat que s’inicia aquest recentment inaugurat 2018. De ben segur que ja en sabeu alguna cosa per les banderoles que hi ha per tota la ciutat i pel ressò que està tenint als mitjans de comunicació. Es tracta del Velocirepte, organitzat per Biblioteques de Barcelona i que persegueix l’objectiu de promoure la lectura entre els usuaris de totes les edats de les biblioteques públiques de la ciutat.

En què consisteix? Cada mes es proposarà un repte de lectura i els usuaris que vulguin participar l’assoliran llegint un llibre que s’ajusti al tema.

Els reptes que es proposaran per mesos seran els següents:

Gener: “Àfrica no és un país”.

Febrer: “Hi havia una vegada un monstre”.

Març: “Dones que trenquen esquemes”.

Abril: “Més llibres més lliures”.

Maig: “Roba un poema”.

Juny: “Aquest llibre sona...”.

Juliol: “Sempre ens quedarà París”.

Agost: “A l’estiu tot llibre és viu”.

Setembre: “Barcelona és bona si la lletra sona”.

Octubre: “Em va agradar més el llibre”.

Novembre: “El millor amic del llibre”.

Desembre: “Llibret de llom amb formatge”.

A partir del 8 de gener us podeu inscriure a la biblioteca La Sagrera – Marina Clotet. Al vestíbul, molt a prop del servei de préstec, trobareu l’exposició amb els llibres d’adults que us proposa l’equip i a l’àrea infantil trobareu les lectures per als més petits. La inscripció és gratuïta i s’ha de fer en persona a la biblioteca. Només cal que porteu el vostre carnet.

Les persones que llegeixen llibres en format digital també poden participar; s’hauran d’adreçar al taulell de préstec amb el seu dispositiu electrònic per compulsar el títol de la lectura triada.

Un cop hagueu fet el tràmit, us entregarem el passaport del Velocirepte dins d’un estoig groc.

Cada vegada que feu el préstec d’un llibre que formi part del repte, us posarem un segell al passaport. I així cada mes fins a finals d’any i fins haver aconseguit completar els dotze reptes!

Donat que de moment la biblioteca La Sagrera – Marina Clotet tanca durant l’agost, al juliol trobareu exposats els llibres corresponents als mesos de juliol i agost. Així podreu endur-vos dos llibres corresponents als dos reptes de l’estiu i tornar-los al setembre. Ara bé, si no us agrada anar carregats, a l’agost podreu anar a qualsevol biblioteca de districte -són les que romanen obertes- i agafar la lectura corresponent allà, ja que es tracta d’un projecte de ciutat.

Trobareu més informació a la pàgina www.velocirepte.cat i al vídeo promocional a Youtube. Tot l’equip de la biblioteca us anima a participar i us desitja un Feliç Any Nou!

Laia Balaguer Moñino. Directora de la Biblioteca Marina Clotet – La Sagrera

24 | TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018

25 ! TOTA LA SAGRERA 171 •OCTUBRE 2017

SANITAT • Jornada de Lucha Estatal contra las Listas de Espera.

El pasado 25 de enero, más de cincuenta colectivos de 12 comunidades autónomas participaron en la Primera Jornada de Lucha Estatal Contra las Listas de Espera. La movilización ha servido para visibilizar lo que es el principal problema del sistema sanitario: el tremendo deterioro de la asistencia sanitaria, que tiene en las vergonzosas listas de espera, su exponente principal.

Esta situación es resultado de la estrategia política, perfectamente planificada, de recortes y privatizaciones que desde hace años se están aplicando en todo el estado.

Beneficiarios de la estrategia son: constructoras, bancos, fondos de capital riesgo y sectores médicos con intereses en la sanidad privada, que han concertado centros sanitarios para su explotación por largos periodos de tiempo, décadas. Y los seguros sanitarios privados, que han visto como se incrementaba el número de pólizas, todo ello, pese a “la crisis”, en base al deterioro de la sanidad pública.

Las víctimas: el ciudadano de a pie y la cada vez mayor bolsa de población excluida.

Ante esta situación, la experiencia aconseja no dejar la sanidad en manos de quienes delegan funciones en obedientes gestores, con un pie en lo público y el otro en lo privado. Solo podremos asegurar una sanidad pública, sostenible y de calidad, si hacemos llegar a amplios sectores de la población este preocupante panorama, reclamando un sistema sanitario que trabaje por la salud colectiva y los intereses generales.

Para ello es preciso: 1. Derogación de la Ley 15/97 y del artículo 90 de la Ley General de Sanidad (conciertos privados, campos abonados para corrupción y puestas giratorias).

2. Creación de los turnos necesarios para el personal facultativo, que permita obtener el máximo rendimiento de equipos de elevadísimo valor, ubicados en quirófanos y otras dependencias cerrados parte de la jornada, consiguiendo así el pleno funcionamiento de los centros sanitarios y ocupando a los profesionales que actualmente se ven obligados a emigrar.

26 | TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018

3. Incompatibilidad para que el personal del sector público trabaje en el sector privado. Con salarios consecuentes con las incompatibilidades.

4. Establecimiento de plazos garantizados para la atención.

5. Asignación y entrega al paciente de un código, en el momento de la decisión clínica de petición de prueba diagnóstica y/o intervención quirúrgica, para facilitar el control de las listas de espera.

6. Transparencia absoluta y acceso sencillo a todos los datos de actividad, calidad, gasto y adjudicaciones a entidades externas.

Estas y otras muchas medidas son necesarias para que la calidad de la sanidad pública sea optimizada, sin que suponga incremento presupuestario.

Si tu, estimado lector, piensas que esto es alarmismo, es tal vez porque tu buena salud no te ha presentado la cruda realidad de esperar meses a que se realice una prueba médica, o no te has encontrado a la espera, durante meses, de una intervención.

No se discute aquí la atención de los profesionales, que a pesar de la reducción de recursos humanos y presupuestarios, aportan cada día lo mejor de sí.

Algunos ejemplos, corroboran los resultados de las privatizaciones: En junio del 2008, la lista de espera quirúrgica era de 372.000 pacientes; en junio de 2017 el número de personas a la espera de una intervención era de 604.000.

Un 20 % de los médicos terminan saliendo a buscarse la vida al extranjero, su formación ha costado entre 250.000 y 300.000 €. Una razón para suprimir las horas extraordinarias.

En Cataluña hay ya un 30 % de la población con seguro sanitario privado. Tal vez la mayoría de los que se lo pueden permitir. Si no hubiera tanto interés en desacreditar la sanidad pública, y por el contrario hubiera ilusión por mejorarla, el horizonte sería diferente.

Antonio I. Alonso, veí i lluitador pels drets ciutadans.

MOVIMENTS DE LA SAGRERA ES MOU Hermann Hesse va dir: “Per tal que pugui sorgir el possible, cal intentar l’impossible una i una altra vegada”. Aquesta frase la tenim molt present les persones voluntàries que formem part de LSEM. Us volem fer partícips d’alguns dels projectes en els quals treballem: La Sagrera Es Mou pels infants, fem un seguiment d’ajuda a les mares i als nadons durant el primer any de vida. Col·laborem en les seves necessitats més bàsiques per tal que el nadó pugui desenvolupar-se amb normalitat; roba, bolquers, cotxet... No ho fem sols. fem Xarxa amb: Serveis Socials de Garcilaso, Banc d’Acció Social i Projecte Nana.

Us demanem col·laboració veïnes i veïns de la Sagrera, si teniu cotxets, llitets, cadiretes... en bon estat, feu-nos-en arribar a l’ESPAI 30, carrer Hondures 28, de 5 a 9 de la tarda de dilluns a divendres.

Sense sostre, és una ONG que porta sopar i atén les necessitats més bàsiques a més de cent persones que dormen al carrer. Ho fa un cop a la setmana. Des de LSEM hi aportem el nostre gra de sorra sempre que podem.

Si alguna persona pot dedicar-hi una mica del seu temps, farà un gran favor. L’adreça de l’ONG és C/ Foc Follet 3, i l’horari és tots els dimarts a partir de les 16 hores en endavant. Hi ha molta feina a fer.

DISA (Distribució Solidaria d’aliments) Rebost Solidari, actualment atenen a 720 famílies de Sant Andreu, la Sagrera i el Bon Pastor. LSEM hi col·laborem, força assíduament, tant en la recollida d’aliments com en l’organització dels productes per a la seva distribució a les persones necessitades.

Arriben productes variats de diferents entitats, cal classificar-los i tenir en compte les dates de caducitat, tot plegat una gran feinada i fan falta més mans.

Fem nostres les frases: “entre tots ho farem tot”, “de mica en mica s’omple la pica” i “qui bé fa, bé troba” La Junta de LSEM Noelia i Ruth, en nom de l’AMPA de l’Escola Bressol del Parc de la Pegaso, van lliurarnos a mans de la nostra presidenta Elena 737,50 euros procedents de la recaptació de les paneres solidàries que van organitzar per Nadal. Gràcies per la feina en organitzar-ho i per la confiança que teniu cap a la Sagrera es Mou. Seguim fent xarxa, seguim fent barri!

Demanen persones voluntàries amb un cert compromís de continuïtat, l’estona que cadascú bonament pugui. Us podeu posar en contacte a: lasagreraesmou@gmail.com .

Fes publicitat, fes barri

TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 27

UNA FARMÀCIA AUTÈNTICA Carme Vila, Josefina Cortès, Josep De Marfà El temps passa i tot arriba, i finalment la nostra estimada farmàcia ha sigut traspassada a causa de la nostra jubilació. Escric aquestes línies amb el dol d’haver de plegar, d’haver d’acomiadar-nos de tots els veïns i clients que durant molts anys han format part de les nostres vides.

Quan es va obrir la farmàcia, l’any 1948, eren temps difícils, de postguerra. En aquell temps, la Sagrera era un barri obrer, amb dificultats econòmiques greus, amb veïns empresonats, represaliats, exiliats o morts. En aquell moment, la farmàcia Vila (en aquell temps hi havia poques farmàcies al barri) era una oportunitat per anar a buscar medicaments (remeis es deia) i si no es podien pagar (la Seguretat Social no existia o just començava), s’apuntava el deute en una llibreta per poder pagar-ho en un futur.

La configuració del barri era ben diferent a la d’ara, ja que al mig de la Meridiana no hi passaven cotxes, sinó que hi havia la via del tren dividint el barri. Més tard, en fer-hi passar els cotxes, el barri continuava dividit amb ponts per a vianants que, entre pujar i baixar les escales, dificultaven a la gent gran i als discapacitats travessar d’un costat a l’altre de la Meridiana.

En aquells temps, la farmàcia tenia un caire familiar, no hi havia ordinadors, cada 8 dies es feia horari intensiu fins a les 23h. i es feien moltes guàrdies de nit. Les circumstàncies socials tampoc eren com ara: no hi havia metges d’urgència de la Seguretat Social i tampoc hi havia gaires hospitals, els més

rellevants eren l’hospital de Sant Pau i el Clínic.

Tot plegat feia que els caps de setmana es formessin llargues cues a la farmàcia i que la gent fes moltes consultes, amb la confiança de trobar una persona qualificada al costat de casa. Ara, després de 70 anys dels seus inicis, la nostra farmàcia ha continuat acompanyant els nostres clients fins arribar a ser tant una farmàcia com un centre social del barri, ja que a poc a poc ens hem anat implicant en els problemes dels clients, perquè moltes vegades més que clients són amics.

Fa uns anys vam participar en la fundació de La Sagrera es Mou, una ONG implicada amb el teixit social del barri. Hem fet la recollida de taps de plàstic per ajudar a la investigació de la malaltia de l’Aitor, hem col·laborat en la detecció de persones grans que necessiten ajuda, etc.

Finalment, fa 4 anys que hem iniciat el Banc d’Acció Social al carrer Santander 74, des d’on podem ajudar a repartir articles no alimentaris a les entitats que ho sol·licitin, per a les persones amb dificultats econòmiques i socials.

Ara, amb la nostra jubilació, esperem tenir més temps per continuar en la nostra tasca d’implicació al barri que amb tanta il·lusió hem fet fins ara.

CAÇA MATERIAL TÀCTIC REPARACIONS La Sagrera, 184 08027 Barcelona Telèfon 93 352 20 05 armeriapujol@gmail.com 28 | TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018

Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027

TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 29

MARISA GRERA ISAAC HERRERO

Fotodenúncia Què us sembla la posició d’aquesta font, tan arrambada a la tanca que dificulta el seu ús?

Malgrat que fa força setmanes que van acabar les obres de la plaça dels Jardins d’Elx, davant de l’església, de les quals ja vam informar des de la revista, hem esperat a fer aquesta fotodenúncia per si els tècnics municipals se n’adonaven del nyap i actuaven en conseqüència. Els que sou usuaris de la plaça haureu comprovat que cap tècnic deu haver passat per allí, i això que es va denunciar públicament en el darrer Consell de barri del mes de desembre! Fins a quan haurem d’esperar... com les obres de l’AVE o de la línia 9 del metro?

ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE LA SAGRERA • FES-TE SOCI!!

Quota soci Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DIMARTS, DIJOUS, DIVENDRES DE 18h a 20h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A Berenguer de Palou, 64-68 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com DADES: Núm. Soci/a

Nom i Cognoms: DNI

Data de naixement

Adreça: Codi postal

Població

E-mail: Telèfon:

Mòbil

Signatura:

Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb la única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027

30 | TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018

ENTREVISTA DEL JOSEP BARBERO A LA MONTSE INIESTA, perruquera del barri Com sagrerenca de diverses generacions digues què penses de la transformació que s’està fent al barri?

Hola. El barri ha tingut molts canvis, boníssims, com és la plaça de l’Assemblea de Catalunya, la plaça Masadas, els carrers de la part antiga... Jo soc sagrerenca de fa unes quantes generacions i he vist com ha anat creixent la Sagrera, com ha anat millorant, com la gent ha fet possible aquestes millores i volem que els canvis que són necessaris es duguin a terme per a benefici de tots els veïns.

Estimant-te el barri, com tu te l’estimes, què no t’agrada d’ell?

Tenint en compte que m’agraden moltes coses, he de ressaltar que com tinc un local aquí al barri, els veïns i clients comentem que al carrer Vallès i Ribot confluència amb el d’Açores faria falta un semàfor.

Falta senyalització en aquesta cruïlla que es troba al costat d’una escola, ja que els cotxes no tenen res que els detingui i quan passen persones grans o petites han de fer frenades molt sovint. Caldria arreglar aquesta situació abans que passi res greu.

Una cosa que em va desagradar molt i que m’agradaria que es recuperés, és la desaparició de la font del carrer Gran de la Sagrera, la font de can Gaig, la de tota la meva vida i que jo veia cada dia quan era petita, ja que jo soc nascuda al costat mateix d’on es trobava perquè hi vivia la meva família. En principi la van desmuntar i se la van emportar, sense que sapiguem molts veïns on es troba, si és que es troba, i m’agradaria que ja que és un element històric, que hi era des de gairebé la fundació del barri, es pogués recuperar perquè és un símbol de tots nosaltres.

Ens has dit que tens una perruqueria i, per tant, estàs molt a prop del veïns. Què has escoltat que els veïns diuen sobre què falta al barri?

En efecte, jo soc perruquera i tinc un establiment al carrer Vallès i Ribot. Una de les coses que es comenta és com estan d’aturades les obres de l’estació de l’AVE de La Sagrera. Pensa que nosaltres vam ser expropiats del carrer Gran amb presses perquè s’havien de fer les obres del tren i d’això ja fa uns dotze anys. Només hem vist com s’han tirat a terra cases i construccions, però les obres estan sense moviment.

Tenint un local davant de la plaça de l’Assemblea de Catalunya, tu has viscut el seu procés de remodelació. Què et sembla aquesta remodelació? Vas participar en la creació de les frases que estan al voltant de la font i que formen part del monument?

Crec que la remodelació ha estat molt positiva, m’ha agradat molt com ha quedat. Van fer una tria entre dos monuments que s’anaven a posar a dins de l’estany, i va guanyar la que hi ha ara, les arrels, que era la que jo havia triat. La remodelació ha portat més gent, hi ha més nens en la zona de jocs i això dona més ambient. També s’ha posat la fira mensual que es feia a la plaça Masadas, que té ara més amplitud i està més viva, ja que estava molt parada. I sí, vaig participar escrivint una frase.

Què et sembla la forma en què s’han estat fent les obres amb l’ajut de processos participatius.

Penses que està bé, se’n fan gaires o s’haurien de fer més?

Crec que hi ha gent molt involucrada en arreglar el barri, fa moltes reunions i es preocupen, us preocupeu de tot el que es fa i el que no es fa. I sí, s’han de fer més d’aquests processos.

Quines obres creus que encara hem de reivindicar i que són necessàries per al barri?

Home, hi ha coses inacabades que necessitem, com l’AVE, les línies 9-10 i la 4 del metro. Cal donar més canya i fer que s’impliquin les diverses institucions perquè fa molts anys que aquestes qüestions estan pendents. El veïns veiem que se’n van diners per a altres coses i això queda penjat sense acabar.

Ens has comentat que estàs molt arrelada al barri, des de fa generacions. Explica’ns una mica com ha estat aquest arrelament.

Ui i tant. Ja molt abans de la guerra els meus avis tenien una llauneria al carrer gran. La meva iaia feia classes de cosir a noies del barri i vivíem en un pis del segle XIX. Vivíem com en un poble, que és el que m’agrada de la Sagrera. De petita la meva mare em deia: “Vinga nena, prepara’t que anem a Barcelona”. M’agrada molt el barri, me’l sento com el meu poble.

Gràcies Montse per la teva participació.

TOTA LA SAGRERA 173 FEBRER 2018 | 31