Tota la sagrera num 163 Febrer 2016

ASSOCIACIÓ VEÏNS i VEÏNES | Núm. 163 • Febrer 2016

Tota la Sagrera

Edita: Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera Redacció: Josep Barbero, Julio Gamero, Xavier Basiana, Enric Barris, Agustí Carrillo i Antonio Ibáñez.

Col·laboradors: Josep Barbero, Agustí Carrillo, Jordi Aragonés, Benjamí Mercader, Mossos, Alicia Aguilera, Districte de Sant Andreu, Joan Pallarès, Agustí Camps, Jaume Matas, Xavier Colomer, Antonio Ibañez, Isaac Herrero, Espai Jove Garcilaso, Oleguer Mendez i BIMSA (Dani Alsina) Correcció: Agustí Carrillo Publicitat: Enric Barris · 637 901 879 Francisco Jiménez · 686 041 302 Disseny portada: BIMSA Maquetació revista: X. Basiana i Nora G. Fotografia: Salvador Atance, Paco Puertas, José Barbero, Mossos.

Associació de Veïns de la Sagrera: Martí Molins, 29 Tel. 93 408 13 34 Horari secretaria: Dl. dc. i dv de 18 a 21h. avv.lasagrera@gmail.com Blog de l’Associació www.avvlasagrera.com avv.lasagrera.bcn@gmail.com e-mail revista Veïns de la Sagrera: totalasagrera@gmail.com Facebook: Associació de veïns i veïnes de la Sagrera Imprimeix: Grama Graf SCCL · Tel. 93 389 94 67 Dipòsit legal: b-19006-2012 La revista TOTA LA SAGRERA i l’AVV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

EDITORIAL N. 163 febrer 2016

Poliesportiu Camp del Ferro Per fi el projecte del Poliesportiu Camp del Ferro veu la llum verda

Ja tenim avantprojecte i està encarregat el projecte executiu que, amb les piscines descobertes, té un pressupost aproximat de 14.000.000 €. És un poliesportiu d’unes dimensions extraordinàries, amb dues pistes de pack 3 i una de pack 2, és a dir, un gran poliesportiu per donar sortida a la mancança d’espais esportius al barri.

L’objectiu d’aquest macropavelló és poder encabir les activitats del Club Patí Congrés (acollit al nostre barri des de fa 23 anys, a les pistes de l’escola Pegaso), les activitats de l’Agrupació Esportiva St. Andreu (que fa servir el pavelló provisional construït arran de l’enderrocament del situat on és ara l’estació de metro Onze de setembre), i sobretot del propi barri. També hi ha la previsió de construir unes noves piscines (en un futur proper) en un espai a tocar, que substituiran les ara existents (públiques i gestionades pel Club Natació Sant Andreu) i que han d’anar a terra per poder construir el nou pavelló. Els veïns i veïnes de la Sagrera no hem gaudit de l’equipament esportiu que existia des d’inicis dels anys 60 (l’antiga AISS), des que fa més de 12 anys van començar les obres de la Línea 9 de metro, ja que es va ubicar el macropou per a la sortida de terres en aquest indret; només es va fer un pavelló provisional (que ara s’ha d’enderrocar) per on cal construir els accessos dels vials deprimits al voltant de la nova estació de tren.

La data de finalització de l’obra està prevista per a finals del 2018, una mica més tard del que nosaltres (els sagrerencs) voldríem. Però el més important és que serà un Pavelló Poliesportiu Públic Municipal per a ús dels veïns, en el qual es donarà cabuda al Club Patí Congrés i a l’Associació Esportiva St. Andreu, però compartint locals i horaris. Només afegir que un espai d’aquestes dimensions pot donar cabuda a tothom.

Toca esperar que les obres comencin i s’ajustin al calendari previst.

FELICITATS SAGRERENCS!!!

Josep Barbero | President AVV de la Sagrera

Pavelló poliesportiu del

Camp del Ferro Després de molts mesos de negociacions entre diverses entitats, Districte i veïns, en uns mesos començarem a veure com es construeix un nou equipament esportiu en un dels extrems del nostre barri de la Sagrera, a tocar de la riera d’Horta (carrer del Pare Manyanet) i als terrenys de l’antiga AISS (“Educación y Descanso”), en concret a la zona on se situaven les piscines descobertes d’aquest antic complex esportiu. De moment, des de l’Associació de Veïns només hem tingut accés a l’avantprojecte d’aquesta nova instal·lació, per tant el projecte executiu d’obres definitiu serà el que determinarà la contractació segons el Pla d’Inversió Municipal, encara per aprovar.

Donat el gran volum d’espais que integra la instal·lació en relació a la reduïda magnitud del solar i la densitat d’edificació propera (el projecte inclou dos PAV3 i un PAV2), els autors del projecte guanyador del concurs públic han optat per semisoterrar una part important del complex poliesportiu. Amb aquest semisoterrament, a part de reduir l’impacte visual considerablement, s’aprofita l’espai públic urbà. Donada la possible gran afluència puntual de persones, els arquitectes

4 • TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016

han cregut necessari disposar d’un espai lliure públic que permeti l’accés amb comoditat. Aquest espai ocuparia l’actual vorera i plaça d’Albert Badia i Mur, que amb les obres formarien part de la coberta d’una de les pistes incloses en el projecte.

Una altra conseqüència intrínseca i deliberada d’aquest semisoterrament serien els directes guanys energètics obtinguts gràcies al fet de ser més fàcil el manteniment tèrmic en minvar les superfícies exposades a l’exterior. A més, el fet d’elevar lleugerament la cota de la plaça superior en relació al carrer lateral, possibilitaria tenir l’alçada necessària per les pistes poliesportives inferiors, acomplint les normatives d’evacuació i alhora permetre la llum i la ventilació natural d’aquestes pistes.

Malgrat que no sabem si el pressupost ho permetrà, l’Associació desitjaria que la construcció d’aquest pavelló esportiu inclogués l’obertura i urbanització d’un nou carrer entre el carrer Camp del Ferro i la confluència entre els carrers Pare Manyanet i Bonaventura Gispert, a tocar de la plaça esmentada anteriorment, que és on es trobarà l’accés principal de l’equipament i on haurà la façana principal.

La reurbanització de l’entorn tindria per objectiu millorar l’accessibilitat i la connexió, tenint en compte els diferents carrers que el delimiten, amb les noves infraestructures properes lligades al futur desenvolupament de la Sagrera, segons el Pla d’equipaments consensuat entre l’Ajuntament i els representants veïnals fa dues legislatures.

Aquest carrer seria com un vial de serveis, i caldria consensuar encara si hi hauria pas de vehicles o seria un carrer de vianants.

Segons l’avantprojecte comentat, s’entendria l’ús dels materials i de la construcció com a eines fonamentals arquitectòniques, amb un criteri d’austeritat de recursos i mitjans, per tant el propi sistema constructiu constituiria, en gran part de l’edifici, l’acabat final del mateix, evitant-ne elements sobreposats. Per reduir el manteniment es podria optar per un sistema constructiu basat en la ceràmica, per exemple. L’obra vista, material de bon envelliment i llarga durada, podria ser utilitzada en els exteriors i els interiors. Aquesta ceràmica podria ser esmaltada en les zones humides ubicades en la zona de serveis centrals, com s’ha fet en altres instal·lacions, i també es podria combinar amb revestiments de fusta per raons acústiques, de confort i calidesa. L’equip d’arquitectes té la intenció de fugir de materials artificials o sintètics, per fer servir materials assequibles, durables i de baix manteniment, així s’aconseguiria una major eficiència energètica, econòmica i social.

Per reduir l’impacte volumètric un altre recurs projectat seria la descomposició de les seves façanes, on s’alternarien buits i plens, parts opaques i translúcides o transparents. Es podrien protegir algunes obertures amb gelosia ceràmica, en especial

aquelles més exposades o vulnerables per estar en contacte amb el terra.

Si parlem dels espais interiors, l’accés es produirà per la façana que dóna a la plaça. A la planta baixa s’ubicaria un vestíbul amb una zona a doble alçada que relacionaria visualment els diferents espais. En aquesta planta es trobarien equipaments comuns, com podrien ser el bar i els despatxos d’administració. Des d’aquest vestíbul hi hauria l’accés directe a la graderia del PAV3 semisoterrat de forma fluïda, la il·luminació natural del qual quedaria garantida per una àmplia franja alta en tres costats del seu perímetre. El PAV2 també es podria situar a la mateixa cota inferior i quedaria il·luminat per una franja alta en un lateral, possible gràcies a l’elevació de la cota de la plaça superior i la formació d’un talús (tot això segons les previsions de l’avantprojecte). Uns petits lluernaris al paviment interior del doble espai del vestíbul permetrien una claror natural a la zona més fosca d’aquesta pista.

A la primera planta trobaríem el nivell de pistes de l’altre PAV3, mentre que a la planta segona, s’ubicarien graderies i sales de formació i activitats.

Malgrat els diferents nivells, tot l’edifici estarà configurat per garantir els recorreguts adaptats, tal com marques les normatives constructives actuals.

Hi hauria una banda central que recorreria l’edifici de dalt a baix que serviria per organitzar els serveis, grades i instal·lacions sobreposats a diferents nivells en una única peça.

Està previst tractar amb especial cura la qüestió acústica, donada la sonoritat i afluència de gent a l’equipament. Per tal raó es podria utilitzar revestiment amb llistons de fusta en la zona central de vestidors i serveis, i es podrien utilitzar materials que TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016 • 5

permetessin configurar zones absorbents a l’igual que la col·locació d’un cel ras fonoabsorbent. La coberta de voltes també podria constar d’un cel ras acústic format per llistons de fusta. Tot això són intencions dels arquitectes, tot dependrà finalment del projecte definitiu basat en els pressupostos assignats.

Veient les característiques tècniques projectades per l’equip d’arquitectura en aquest equipament voldríem ressenyar alguns aspectes previstos i que considerem importants per assegurar unes bones condicions a l’edifici: una part notable de la superfície amb il·luminació natural controlada, a través de grans obertures vidriades i claraboies, que podrien acabar amb gelosies de ceràmica, que evitarien l’entrada directa del sol; l’ús de llum natural en el nucli central de vestuaris i serveis, emprant la franja de vidre; ventilació creuada emprada com a mecanisme natural de tractament tèrmic, mitjançant el control d’obertures en funció de les diferents condicions interiors i exteriors en el cicle anual; producció d’energia amb sistemes renovables (com la producció elèctrica fotovoltaica que també s’ha fet en altres establiments municipals); optimització de l’ús i consum de l’aigua, (es podrien preveure dipòsits d’acumulació d’aigua, tant per recollir l’aigua de pluja per al reg de la zona enjardinada o per la reutilització de l’aigua dels lavabos i dutxes per als vàters i per al sistema d’extinció automàtica

d’incendis); es podrien implantar diversos sistemes eficients com la il·luminació mitjançant leds, la calefacció de vestuaris amb terra radiant, el control centralitzat i telegestió per permetre estalvi energètic... No sabem si el projecte definitiu inclourà totes aquestes previsions, però ens agradaria que fos així per tenir un equipament d’última generació en el nostre barri. A tot això cal afegir que ha d’estar previst un complet pla de protecció antiincendis i un sistema d’evacuació horitzontal i vertical seguint les normes previstes per Bombers de Barcelona.

Déu n’hi do amb la complexitat i magnitud de l’obra!

Amb totes aquestes dades provisionals que ens han proporcionat des de l’equip d’arquitectura i des del Districte només ens resta esperar que com a molt tard a inicis del 2017 comenci la construcció i que abans d’acabar el 2018 puguem gaudir d’aquesta nova instal·lació que donarà servei a milers de ciutadans de la Sagrera i barris veïns, i que permetrà que entitats esportives, centres escolars o veïns particulars en facin ús. Esperem d’aquesta manera poder així disminuir una mica les mancances en aquest tipus d’equipaments que la Sagrera pateix des de sempre.

Només ens toca fer un seguiment de les obres i desitjar que els calendaris es compleixin. associació de veïns i veïnes de la sagrera i bimsa

Els dimecres, de 18:00 a 20:30 h., la consellera de barri Elvira Juncosa atén els veïns i veïnes de la Sagrera que tinguin consultes o propostes al Centre Cívic de la Sagrera - “La Barraca.”

6 • TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016

Notícies del barri · Breus Fins aviat Garcilaso!

Fa 16 anys vaig arribar al Centre Garcilaso per primer cop.

La veritat és que en aquell moment no em podia imaginar el que ha estat realment treballar tots aquests anys al districte de Sant Andreu.

Aquest equipament del barri de la Sagrera ha anat passant per diferents moments: Centre Garcilaso, Centre Cívic, Centre Cultural i, finalment, me n’alegro molt que després de tots aquests anys tingui una identitat clara: l’Espai Jove Garcilaso. I és que aquest equipament aglutina la cartera de serveis per a joves més gran de tota la ciutat de Barcelona, i estic orgullosa d’haver vist i participat en el seu creixement.

SORTIDA A L’HORT URBÀ-JARDÍ DE “LA FERROVIÀRIA” DE LA SAGRERA Els alumnes de 1r de primària de l’Escola Mare de Déu dels Àngels van anar a fer una visita a l’hort de “La ferroviària”, al carrer Camp del Ferro 17, de la Sagrera.

Aquestes visites pretenen una observació directa on es promou que els alumnes arribin a aprendre a formular la pregunta: “D’on han sortit les verdures abans de comprar-les i preparar els àpats?”.

Aquesta experiència pràctica, juntament amb el projecte treballat a l’escola “de pagès a xef”, permet una aproximació sobre la producció dels aliments i els seus cultius, i així integrar-los en la seva vida quotidiana.

S’ho van passar molt bé i van aprendre molt!

Sens dubte, tot aquest creixement ha estat gràcies a les aliances de molts agents, entre ells la gent i les entitats del barri de la Sagrera, de tot el districte de Sant Andreu i també de la ciutat de Barcelona.

Guardo molt bons records de tots aquests anys!, primer fent d’educadora a serveis socials, i després de directora de l’Espai Jove. Però aviat començo una altra etapa amb molta il·lusió al Departament de Joventut, i deixo Garcilaso.

M’emporto una motxilla plena! Aquests anys he après molt i m’he divertit encara més. També hi ha hagut moments durs, intensos, però sens dubte ha estat una etapa de la meva vida que sempre recordaré amb molt d’estimació i amb un somriure a la cara.

Gràcies a tots i a totes els que heu estat i sou Garcilaso!

L’ AVV de La Sagrera a les Xarxes Socials www.avvlasagrera.com avv.lasagrera@gmail.com www.facebook.com/associacio.veins.veines.la.sagrera @avvlasagrera

Jose Antonio Melero López

NOU SERVEI JURÍDIC

Per als socis de l’A.VV. de la Sagrera un servei d’atenció jurídica, en la qual hi ha una consulta gratuïta.

La visita es farà als locals de l’Associació de Veïns.

Dia: segon dilluns de cada mes.

Horari: de 18 a 20h.

Nota: Contacteu amb l’A.VV. per assignar hora

(qualsevol dilluns, dimecres o divendres de 18 a 21h.)

TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016 • 7

Notícies del barri · Breus Col·laboració Mossos en el Carnaval “Un any més, els Mossos d’Esquadra de l’ABP de Sant Andreu, han col·laborat en la celebració de la Cavalcada de Reis dels barris de la Sagrera i Sant Andreu.

Aquesta iniciativa es troba emmarcada dins les estratègies d’aquest cos policial, amb la ferma voluntat d’apropar encara més el nostre servei públic als veïns, entitats i a la ciutadania en general, participant a diferents actes i celebracions, com un actor més al Territori.

Des del grup de Policia Comunitària de Sant Andreu ha estat molt satisfactori poder facilitar que els Reis d’Orient arribessin al barri de la Sagrera. Així hem pogut compartir un dia especial amb els nens i nenes que durant tot l’any han participat amb nosaltres a les diferents xerrades i visites a Comissaria, impartides pels agents als centres escolars del barri de la Sagrera.

La presència dels Mossos en aquests actes deixa palès el grau de confiança i normalització de la proximitat que s’esperen d’un cos policial actual i modern.

Tots vam poder gaudir d’una cavalcada molt especial !!!!”

LA SAGRERA, TERRA D’ACOLLIDA FINS I TOT, EN FESTA MAJOR

Aquí teniu la foto que es va utilitzar per publicitar l’acte de la Festa Major esmentat en l’article signat per en SEID (Sagrerenc Esportista i Divertit). Esperem que amb aquesta imatge l’article recuperi tot el seu sentit.

REUNIÓ A LA FAVB SOBRE LA MERIDIANA El passar 19 de gener les associacions de veïns de afectades per la Meridiana vàrem celebrar una reunió per posar en comú els avenços constatats o coneguts sobre el projecte de la pacificació d’aquesta via. Tal com va exposar la responsable d’Urbanisme i Sostenibilitat, Sra. Janet Sanz, a la reunió sobre el tema mantinguda el passat mes de novembre, entre finals de l’any passat i els primers mesos de 2016 es duria a terme l’ampliació de l’estudi amb veïns i entitats que ja s’havia fet al districte de Sant Andreu a finals de la legislatura passada. El que es va fer palès és que ni des de la FAVB ni des les associacions tenim coneixement que s’estigui fent res en aquest sentit, cosa que ens torna a preocupar de nou. Ho fa, principalment, per tants oblits i endarreriments, i donada la necessitat urgent de reduir la contaminació, o enverinament silenciós, que està provocant aquesta via a un nombre tan gran de persones, cosa que aquests mesos ha vingut incrementada per les condicions climàtiques. Tots vàrem considerar que ja és hora que es prengui alguna mesura i sense més dilacions. La modificació del temps semafòric no comporta inversions i ja és hora que comencem a veure que la Meridiana ha deixar de ser autopista, perquè fins al dia d’avui no ho hem vist. A part de demanar que es prenguin mesures ja, es va concloure que des de la FAVB es reclami informació a l’Ajuntament per saber el que s’està fent i exigir el compliment del calendari exposat a la reunió de novembre.

8 • TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016

La nova escola “La Sagrera”

obrirà el setembre del 2016 Malgrat la tendència al tancament, arreu, de grups de P3 d’escoles públiques, hem rebut la notícia de la construcció d’una nova escola d’educació infantil i primària, en mòduls (barracots), que hi serà molt a prop dels terrenys on anirà l’edifici de nova construcció que ha d’allotjar-la, en un solar a prop de la Bostik, al carrer Berenguer de Palou, 68.

Ens trobem en un escenari on l’ensenyament públic està farcit de barracots i d‘instal·lacions que no reuneixen les condicions estructurals i pedagògiques necessàries, i amb mancances notables de centres escolars públics en els barris i zones de nova creació, o no, al districte de Sant Andreu, a causa d’una manca de previsió de futur ja històrica i que en els darrers anys no ha fet sinó agreujar-se.

Dit això, els barracots, malgrat la connotació negativa que sol tenir aquesta paraula, són unes instal·lacions que ben condicionades poden resultar dignes per encabir l’escola, però això sí, d’una manera temporal.

Els barracots es dissenyen per encabir els cursos necessaris per a un període determinat i que, en cap cas, no hauria de superar els 3 anys, mentre es realitzen tots els tràmits necessaris i es construeix l’edifici definitiu. Hem de tenir en compte, també, que el solar on s’ubicaran els barracots és limitat i, per tant, serà difícil d’ampliar les instal·lacions.

Entenem que en 3 anys es poden realitzar tots els tràmits i processos pertinents si l’Administració els planifica degudament i reserva les dotacions econòmiques necessàries per a cada fase. Així, en el moment que la primera promoció d’alumnes comencés l’educació primària (després dels tres anys de preescolar) ja podria disposar de l’edifici definitiu amb les instal·lacions adequades per a aquesta nova etapa, les quals asseguraran una correcta qualitat educativa. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera vetllarem perquè així sigui, a través d’una comissió mixta de seguiment d’obres, proposta que farem al Consorci d’Educació.

També ens preocupa l’efecte que pot tenir la creació de la nova escola en les ja existents al barri. Esperem que l’ampliació de places no sigui perjudicial per a cap centre i que a l’hora de la distribució de l’alumnat es faci de manera coordinada entre els centres del barri i així poder reduir el nombre d’alumnes per grup per ajudar en la millora de la qualitat educativa. Estem molt contents amb el funcionament de totes les escoles del barri i creiem que no en sobra cap, sinó que encara s’han de potenciar més.

No voldríem acabar aquest article sense dir-vos que des de l’Associació, i a proposta d’un company nostre, ens vam adonar que faltava una cosa, POSAR UN NOM A L’ESCOLA, i hem pensat en el de NEUS CATALÀ. Creiem que amb motiu dels cent anys del seu naixement al llarg de l’any passat, podem fer un reconeixement a la seva figura i, per extensió, a la de totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista i, en especial, l’internament en camps de presoners i d’extermini nazis. Cal donar a conèixer a les generacions més joves la veu i el testimoniatge d’un passat històric, incidint en les dones que van patir la guerra, l’exili i els horrors dels camps de concentració, totes elles representades en la figura de la Neus Català. És i ha estat lluitadora antifeixista, supervivent dels camps d’extermini nazis, propagadora del seu testimoni i infermera. És una dona forta, coratjosa i solidària, que s’ha convertit en el testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial. jaume matas TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016 • 9

Resposta del Districte de Sant Andreu a l’article:

“Nou curs, nous misteris. Fins i tot en els centres cívics” Aquest article vol puntualitzar algunes de les afirmacions que es fan a l’article “Nou curs, nous misteris. Fins i tot en els centres cívics”, publicat al número 161 (octubre 2015) de la revista Tota La Sagrera.

La normativa d’inscripcions als tallers i cursos dels centres cívics és la mateixa per a tots els equipaments. Es pot fer en persona o bé a través d’internet, i les úniques diferències entre centres es donen en aspectes com la gestió de la cua per a les inscripcions.

Pel que fa al retorn dels diners, es fa en tots dos centres cívics als que fa referència l’article (Sant Andreu de Palomar i La Sagrera) fins al dia abans que comencin els tallers i, fins i tot, si hi ha persones que exposen situacions particulars excepcionals es fa més enllà d’aquestes dates.

Amb relació als preus dels tallers, cal dir que són els mateixos en els centres de Sant Andreu de Palomar i de La Sagrera. Les úniques diferències es donen en els seminaris i els tallers especials, perquè el seu preu està lligat al tipus d’activitat i no al centre. Els descomptes per a persones aturades és igual en tots dos centres: 50% de descompte. Els tallers realitzats per part de persones voluntàries es va acordar que

rebrien un donatiu que es traspassa de manera directa a una ONG. Els canvis d’ubicació o de dia de les activitats, quan es produeixen, és per necessitat d’espais al centre per a activitats no contemplades al programa i que requereixen de sales àmplies de reunions. Tant els equips dels centres com la Direcció de Serveis a les Persones i el Territori del Districte treballem per a que les afectacions siguin les mínimes possibles.

Tot i així lamentem i demanen disculpes per les molèsties que aquests canvis puguin provocar a les persones usuàries del centre.

Tant des dels propis equipaments com des del Districte treballem per obrir el ventall de propostes que ofereixen els centres cívics i per ampliar el públic que assisteix a les seves activitats.

Convidem el conjunt de la ciutadania a fer les seves aportacions per aconseguir plegats que la programació dels centres cívics tingui cada dia una major qualitat. Tant l’equip dels propis centres com els canals de comunicació del Districte estan oberts per a recollir les seves idees.

Districte de Sant Andreu

flors · flowers · flores

Endrina

10 • TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016

- desde 1975 -

Horari: De dilluns a divendres 8.30h a 21h

Hondures 72 / Ptge. Coello 08027 BCN · Tel. 652 476 177 genarozamora7@gmail.com Tel. 652 476 177

Dissabtes de 9h a 14h

1898, quan les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret van arribar a la Sagrera Era el 3 de novembre de 1898 (havia d’haver estat el 2, però el Pare Manyanet, fundador, va dir que no era bo engegar res el dia passes de difunts), quan les religioses de la Congregació de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret van arribar a la Sagrera per a obrir l’Escola de la Mare de Déu dels Àngels.

De fet, feia anys que el Pare Manyanet cobejava quatre cases que no va poder adquirir a Josep Prades fins al maig de 1898 (escriptura de l’11 de juny), per un import total de 20.000 pessetes, bo i lliures de llogaters. Una vegada obtingudes les autoritzacions civils i eclesiàstiques, les va oferir a la Congregació per a obrir una escola en un terreny on eren necessàries, perquè, des de les Dominiques de Sant Andreu fins a les Escolàpies del Clot, no hi havia cap escola femenina.

Arribades a Barcelona, des d’Aiguafreda, el 29 d’octubre, el 3 de novembre de 1898 sortiren del convent del carrer de Santa Anna, i en cotxe de cavalls, acompanyades per l’ara sant, Pare Josep Manyanet, i el Pare Joan Gregori, feren cap a la Sagrera.

Imaginem l’admiració que despertarien durant el recorregut i l’arribada a la Sagrera de dos capellans i sis monges en un cotxe de cavalls. La Fundadora, Mare Encarnació Colomina, va fer notar que tothom les mirava i el Fundador, Pare Manyanet, amb un gran sentit de l’humor li va replicar: “em miren a mi, que sóc ben guapo”.

30

De les sis religioses que obriren convent i escola sabem que eren: les Mares Encarnació Colomina, superiora, Martina Folch, vicària, Pilar Mas, secretària, i Manuela Serra, professora. En unes relacions s’afegeix Montserrat Cabrol i Felipa Roig, però en d’altres són Gertrudis Amat i Mercè Arrufat.

L’arribada a la Sagrera despertà molta curiositat.

La Sra. Bofill va portar sopa i costelles amb patates per al dinar de les religioses, i la Sra. Àngels Valls, tres pollastres i unes safates de dolços, menjar que les religioses van compartir amb els obrers que estaven acabant les obres.

A la tarda –abans que es tanqués la clausura conventual on residien les monges- van fer el que avui coneixem com a portes obertes, i tot el barri, i les futures alumnes, va poder veure cel·les, capella, refectori, aules, etc.

No va ser fàcil començar; mancaven més coses que no pas sobraven. Tenien una cadira per a cada una, de manera que l’havien de traginar allà on anessin de la casa, igual que els quinqués, dels quals només en tenien dos, o una palangana, on s’havien de rentar les sis... Però de bona voluntat, n’anaven sobrades.

Joan Pallarès-Personat

Vols aprendre a ballar sardanes?

Tots els dimecres 2016, de 20 h a 21.30 h de la tarda.

Aquest curset és gratuït i està pensat per a totes a les edats.

Pots venir sol o amb tota la família.

Lloc: Centre Cívic de La Sagrera | c/ Martí Molins, 29 Inscripcions: AVV de la Sagrera | c/ Martí Molins, 29 Organitzen:

Col·laboren: Districte de Sant Andreu

12 • TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016

espai 30

la Sagrera

TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016 • 13

CARNAVAL 2016 Un any més la Sagrera ha celebrat el Carnaval, i amb moltíssima gent al carrer. La participació a la rua ha estat excel·lent, ja que les entitats del barri i els veïns han fet que la rua tingués una llargada de gairebé 600 metres.

Un cop acabada, el protagonisme el va tenir el Rei Carnestoltes amb el seu parlament esbojarrat. Més tard, l’espectacle infantil del Grup Xiula va fer ballar i cantar a tots els nens i nenes que omplien la Plaça Jardins d’Elx. Un cop acabat, i per recuperar forces de tanta ballaruga, es varen repartir uns 800 gots de xocolata calenta i melindros.

A la nit, i per acabar la celebració del Carnaval, gairebé un centenar de persones vàrem sopar i ballar fins a la matinada al Centre Cívic de la Sagrera “La Barraca”.

Una vegada més, agrair la participació de veïns i veïnes, ja que així ens encoratgeu a seguir organitzant activitats per a tothom.

A la nostra pàgina web, www.festesdelasagrera.cat, trobareu una mostra d’imatges de tota la festa.

Comissió de Festes de la Sagrera

MISTERIS DEL DISTRICTE

NOTA INFORMATIVA DE DISCULPES Lamentem el fet que en aquest número que teniu a les mans no hi hagi cap article informant dels misteris que, més freqüentment del que ens podríem imaginar, hom pot trobar en el Districte.

Aquesta revista ha estat escrita en bona part en ple període de Carnaval, i durant aquests dies mols

El CNL de Barcelona, delegació de Sant Andreu es trasllada.

NOU EMPLAÇAMENT A PARTIR DEL 5 D’OCTUBRE: c. Sant Adrià, 20 (Recinte Fabra i Coats) Tel. 932 740 356 / santandreu@cpnl.cat Atenció al públic: de dilluns a divendres, de 9 a 14h /dijous, de 16 a 20 h 14 • TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016

dels fets i circumstàncies anòmales estranyes, i fins i tot sorprenents, es confonen amb les accions pròpies dels súbdits de la reina Belluga. Impossible detectar misteris, el millor és anar de festa carnavalesca.

I una festa així, un poca-solta com el SEID no se la pot deixar perdre.

El passat 12 de gener vam constituir l’ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPAI 30 L’Espai 30 ha estat i és lloc de trobada d’entitats del barri per a desenvolupar les seves activitats i també espai per al foment de la cultura, expressada en les seves múltiples i diverses manifestacions.

Davant la precarietat de l’Espai 30, tant a nivell d’infraestructura com també des d’un punt de vista de sostenibilitat econòmica (agreujada arran de la intervenció de la Síndica de Greuges del propi Ajuntament), moltes entitats del barri vàrem constituir el juny de 2015 una Plataforma per a reclamar davant de l’Administració el seu manteniment. De fet, per la importància de les activitats culturals fetes, la pròpia Síndica de Greuges instava l’Ajuntament per a que condicionés l’Espai 30 de manera que es poguessin continuar duent a terme.

Hem mantingut diverses reunions amb responsables municipals del Districte per tal d’esclarir la situació legal de l’Espai 30 i les seves possibilitats d’intervenció en el manteniment. Així, al plenari del mes d’octubre de 2015, el Consell del Districte va acordar destinar una partida per arranjar les greus goteres que patien les naus. Aquell mateix dia, ens van comunicar que les tres naus que conformen l’Espai 30 passaven a ésser legalment de propietat municipal.

A finals de desembre vam tenir una reunió amb responsables del Districte i, un cop coneixedors de la situació legal de les naus, ens van plantejar la seva cessió a una entitat sense ànim de lucre per a que se’n faci càrrec de la seva gestió ciutadana, podent comptar amb una subvenció, o aportació econòmica, per tal de garantir el seu funcionament, acompanyat d’un projecte.

16 • TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016

A la Plataforma ja pensàvem que l’entitat receptora i responsable de la gestió de l’Espai 30 hauria de presentar la forma jurídica de Federació d’entitats. La característica d’aquest tipus d’entitats és que els seus associats són, alhora, altres entitats. Volem que totes les entitats que fan un ús de l’Espai 30 s’impliquin i es coresponsabilitzin de la gestió. Aquesta solució ens plantejava un problema de calendari, ja que els representants de cada entitat han de ser nomenats per acord de les seves respectives assemblees.

Per això, hem creat una entitat “pont” per al 2016, amb persones de les diferents entitats, però amb responsabilitat personal. Aprofitarem la primera meitat del 2016 per a constituir la Federació d’entitats, i que aquesta prengui el relleu de la primera de cara al 2017 i següents. Aquesta “solució” hem pogut plantejar-la a responsables tècnics del Districte i la veuen apropiada.

També, durant el gener, hem sabut que quedàvem deslliurats de la data límit del 21 de gener per a presentar el projecte. Al mes de febrer sabrem amb claredat les activitats que podem desenvolupar i portar a terme. Sabrem quin model de gestió ens plantegem, com el financem i quines responsabilitats hem d’assumir. Volem presentar el projecte cultural de l’Espai 30 al Districte a finals de febrer.

Tenim un gran repte davant nostre com a barri i a nivell associatiu. Creiem que podem comptar amb el compromís de les instàncies municipals per a resoldre la situació en què es troba l’Espai 30. Depèn, en gran mesura, de nosaltres. Aprofitem-ho! xavier colomer | associació cultural espai 30

La salut de la sanitat “La molt bona herència” del conseller Boi Ruiz, el que se’n va Ha marxat el conseller Boi Ruiz, i són molts els mèrits que li podríem reconèixer, però només ens volem limitar a transcriure el manifest que pocs dies abans de deixar la conselleria, va fer públic la comissió de sanitat de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). És el següent: Ens trobem davant l’Hospital Clínic, un hospital públic pagat amb els recursos de tots, que alberga al seu si una entitat privada, Barna Clínic S.A., paradigma de la convivència público-privada al sistema sanitari català, que parasita els recursos i estructures públics de l’Hospital Clínic per al negoci privat.

Malgrat tot, aquells interessats en la seva promoció ens asseguren els beneficis que suposa l’activitat privada per a l’hospital públic. Diversos informes de la Sindicatura de Comptes revelen que els deutes d’aquesta entitat privada amb la pública no paren de créixer des de 2009; l’última dada del 2013 ascendeix a més d’1,2 milions d’euros.On és exactament el benefici? No serà que es troba a les butxaques d’aquells que han fet de l’Hospital Clínic i Barnaclínic el seu regne de negoci, arrabassant-nos espais que són nostres, que són públics?

Com si es mofessin de nosaltres, una recent resolució parlamentària conclou que “no hi ha elements formals que per si mateixos afectin la concertació pública… més enllà de la utilització dels espais de domini públic” reconeix. Com si la utilització d’espais de domini públic no afectés l’activitat pública. Com si mentre un pacient privat ocupa els espais públics (quiròfans, ecografies, ressonàncies) no hi hagués cap pacient públic esperant amb patiment a les llistes d’espera.

I per si això fos poc, mentre el Clínic ha tancat més del 10% dels seus quiròfans, al voltant d’uns 150 llits i no ha renovat contractes a diversos professionals, es manté “l’aliança estratègica” amb l’Hospital Sagrat Cor, de la multinacional IDC Salut (antiga Capio), al qual es deriven cada dia un mínim d’11 pacients, ja que, diuen, no hi ha llits. La realitat, no és que no hi hagi llits, és que estan tancats. I d’aquesta manera IDC Salut, l’Hospital Sagrat Cor, en treu el seu benefici. És el negoci perfecte: pacients públics, finançament públic... per al lucre privat.

18 • TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016

Sabem que hi ha interessos molt poderosos (i també gent poderosa) interessats en fomentar la participació privada als centres públics i en la derivació de pacients públics a serveis privats.Precisament en aquests moments, quan les desigualtats socials augmenten de manera desorbitada a conseqüència de l’estafa de la crisi i les mesures d’austeritat, és molt més important lluitar per una sanitat universal, gratuïta, d’accés, de gestió i titularitat 100% públiques, sense cap participació ni enriquiment de butxaques privades.

No ens cansarem de denunciar el que passa darrera el negoci Barnaclínic S.A. i els trasllats de pacients a l’Hospital Sagrat Cor, perquè la convivència público-privada als centres públics no només parasita el sistema públic sanitari, sinó que fomenta les desigualtat en salut i en l’accés a l’assistència sanitària, i suposa potenciar una sanitat a dues velocitats.

L’Hospital Clínic obre les portes a les activitats privades a qui s’ho pot pagar, mentrestant factura l’assistència a les persones més vulnerables, a aquelles que s’han quedat sense targeta sanitària.

Antoni Comín, el que ve Antoni Comín, nou conseller, ha escenificat simbòlicament el traspàs de la cartera de Salut amb el conseller sortint, Boi Ruiz, al qual ha agraït la “molt bona herència” que, diu, li ha deixat. Enhorabona per l’herència Sr. Comín, no obstant aquí li queden dos reptes que haurà d’afrontar: • La crisi a l’Hospital Clínic ha esclatat a la cara del flamant conseller. El grup parlamentari “Catalunya sí que es pot” va presentar al Parlament una bateria de preguntes sobre els retards en les intervencions a persones grans, unes llistes d’espera que lacren l’activitat del millor hospital públic de l’Estat.

(Crónica Global) • La CUP exigeix a Comín que paralitzi “ipso facto” el programa Visc + de cessió de dades sanitàries.

(La Vanguardia, dimecres, 27 de gener de 2016) El poble català li desitja el millor.

Antonio I. Alonso

ESPECIAL 25è ANIVERSARI DESCOMPTE 15% EN CERTIFICAT MÈDIC PRESENTANT AQUEST ANUNCI

OBERT ELS DIMECRES ININTERROMPUDAMENT DE 10h a 20h.

Campanya In-forma’t

febrer/març 2016

Des de l’espai Jove Garcilaso s’ofereix la Campanya In-forma’t per tal de facilitar als i les adolescents i joves de Barcelona informació, orientació i assessorament de l’oferta educativa de la ciutat, dels possibles itineraris formatius i del mercat laboral.

Els principals objectius de la campanya són oferir informació sobre recursos formatius, crear espais per enfortir el teixit socioeducatiu de la ciutat, facilitar coneixement de les possibles sortides professionals o apropar el món laboral als joves de la ciutat de Barcelona, entre d’altres.

Hi ha un ventall d’activitats gratuïtes que s’ofereixen per a tota la ciutat de Barcelona:

•• Explora. Visita a empreses: possibilita conèixer de primera mà com treballen els i les professionals de diferents sectors. Activitat portada a terme pel CAAJ (educaciojove@bcn.cat).

•• “Acabes l’ESO, Ja saps què faràs?”: xerrada orientada als grups-classe de 3r i 4t d’ESO de les escoles dels districtes.

•• Jornada matinal de Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior, i conferències d’estudis universitaris: xerrades per informar dels continguts, dels requisits, de les competències bàsiques i les sortides professionals.

•• Jornades per sectors professionals: donar a conèixer tot el ventall formatiu d’un mateix sector professional.

•• L’orientador@ virtual: espai de comunicació virtual, que es troba dins de la pàgina web de la campanya, per fer preguntes sobre orientació acadèmica.

•• II Concurs de vídeos Selfie Play: pot participar qualsevol jove estudiant, el qual explicarà la seva experiència formativa a la vegada que es dóna a conèixer l’oferta formativa. Tota la informació del concurs i les bases es troben a la web de la campanya.

Dijous 3 de març, 19:00h – Espai Jove Garcilaso Xerrada per a pares, mares i professionals - itineraris formatius després de l’ESO i el Batxillerat: totes les novetats i les diferents possibilitats a la quals poden accedir els i les joves que finalitzen els estudis d’ESO o Batxillerat, tant si han obtingut el títol com si no ho han fet.

I exclusivament l’Espai Jove Garcilaso ofereix tres activitats dins del seu programa: Dijous 18 de febrer, 18:00h - Biblioteca Trinitat Vella Les vies d’estudi que cal saber: sessió oberta per a tots aquells que voleu conèixer les diferents opcions a triar després de l’ESO o Batxillerat, els tipus de cicles que cal conèixer, les proves, etc.

Dijous 10 de març, 18:00h – Espai Jove Garcilaso Encara no ho saps?: vine i t’ajudem a trobar el camí més adient per a tu. O fins i tot, si vols assegurar-te de les teves decisions aquest és el teu espai, on coneixeràs i potenciaràs les teves habilitats.

Per a més informació consulta la web: http://www.informat.cat/ espai jove garcilaso

PERRUQUERIA

MAR-I-BEL

Tel. 93 352 29 63

Publicitat 637901879

C/ Sant Antoni Ma Claret, 474, 1r 2ª 08027 Barcelona

Obert de 9 a 21 hores c/ Ciutat d’Elx 11 08027 Tel. i Fax. 933 497 840

20 • TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016

MARISA GRERA ISAAC HERRERO

Fotodenúncia: “Resultat de convertir l’Av. Meridiana en estació d’autobusos amb origen i final. Quan el Sr. Ole Thorson va fer aquesta proposta, l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera ja la va rebutjar. Aquest “disbarat” passa en un dia que no plou; no volem imaginar dies de pluja i fred.”

FES-TE SOCI PER TELÈFON: Nova quota soci! Fins a 30 anys 15€ - De 30 a 65 anys 20€ - + de 65 anys 10€ TRUCA’NS DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES DE 18h a 21h al 93 4081334 o ENVIA’NS AQUEST FULLET A MARTÍ MOLINS 29 • E-MAIL: avv.lasagrera@gmail.com FITXA DE NOU SOCI ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: Núm. Soci

Nom i Cognoms: DNI

Data de naixement

Adreça: Codi postal

Població

E-mail: Telèfon: Mòbil

Signatura:

Data d’alta Domiciliació bancària: Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dades s’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns de la Sagrera. Les vostres dades seran tractades amb l’única finalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer Martí Molins, 29 baixos 08027

TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016 • 21

Ada Colau VISTA PER JOSÉ BARBERO i XAVIER BASIANA

P- Sabem de tu perquè et coneixem del moviment veïnal, de la PAH. Explica alguna cosa més de tu.

R- El que tinc més excepcional és que sóc una persona comuna que ha arribat a un lloc de tanta responsabilitat com és l’alcaldia de Barcelona.

Sempre he tingut inquietuds polítiques i socials. La primera organització social en què vaig participar va ser “Amics de la gent gran” quan era a l’institut.

El meu interès, però, estava en l’activisme dels drets humans i temes socials, i aquest moment de crisi m’ha fet donar el pas cap a la política institucional.

Ara, des de l’àmbit institucional, portaré a la pràctica el que sempre he defensat en l’àmbit social i intentaré demostrar que es pot governar d’una altra manera, obeint la ciutadania i en contacte amb la ciutat.

P- Quina prioritat té la Sagrera, des del punt de vista social i arquitectònic, en el teu mandat?

R- La Sagrera és la gran ferida oberta de la ciutat. És indignant que les grans obres que hi ha trenquin i fracturin el barri. Jo proposo una intervenció a diversos nivells. L’absoluta prioritat és fer l’estació de La Sagrera. Malauradament, per desllorigar el tema, han d’intervenir la Generalitat i l’Estat. Tot i així, un dels nostres compromisos més ferms d’aquest mandat, si no es pot acabar tota l’estació, és intentar avançar el 22 • TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016

Foto de Xavier Basiana

màxim possible en l’estació i crear cobertures parcials per connectar els barris, i així anar cosint la ferida.

Per altra banda, s’ha d’avançar en els equipaments pendents, tant educatius com esportius.

Una cosa rellevant que afegim des del nostre mandat és el Pla de Barris, una de les principals actuacions que hauria de ser l’eix de la política de l’Ajuntament els pròxims 10 anys. Aquest pla constata la desigualtat entre barris com el principal perill de la ciutat. Hem d’aconseguir que els que s’estan quedant enrere, tant en renda, atur, equipaments, urbanisme, etc., es recuperin, surtin de la crisi i es converteixin en barris de primera per si mateixos, no tan sols amb polítiques assistencials. S’enfoca, sobretot, en l’eix Besòs, “la ciutat oblidada”. L’objectiu és que acabi sent “la ciutat protagonista” de la Barcelona dels propers anys.

Aquest pla afecta directament a la Sagrera, que es troba en aquest eix. L’objectiu és fer polítiques integrals, combinant les econòmiques (reindustrialització de polígons industrials), les de millores de serveis socials, les educatives, les urbanístiques (creació d’equipaments, dignificació de l’espai, etc.)... El que volem, sobretot, és que tant en el disseny com en la implementació d’aquest pla els veïns d’aquests barris, inclosa la Sagrera, siguin protagonistes actius i no només subjectes passius.

P- En quina situació es troba el pla Sant Andreu - La Sagrera? Heu tingut en la reunió amb la ministra de Foment alguna novetat?

R- Novetats no. La reunió va anar bé. Ella va dir que tenien pressupost, idees , diners i voluntat per fer-ho. El problema és que estava en discussions amb les constructores, ja que volien canviar les condicions, en demanaven més. Aquest és el motiu pel qual estaven temporalment paralitzades les obres.

Després, amb el cicle electoral hem tingut paralitzada la Generalitat i l’Estat. Ara que ja ha acabat, la intenció és reactivar-lo el més aviat possible.

P- Pacificació de la Meridiana. Tenim entès que voleu fer-la en tres trams. En aquest mandat, en fareu algun? Ens agradaria que aquest tram fos entre la plaça Ferran Reyes i Fabra i Puig.

R- Sí, en aquest mandat volem fer, com a mínim, un tram. No serà tan ràpid com ens agradaria perquè ha d’haver-hi consens polític. L’Ajuntament és una maquinària molt gran i volem que hi hagi participació veïnal. Tot i així, creiem que és qüestió de dret de la ciutat i treballarem perquè aquest tram estigui fet. I respecte al tram que demaneu prenem nota.

P- Quina relació mantindràs amb l’Associació de Veïns?

R- Jo vinc del moviment veïnal i he après moltes coses. Una és estimar la ciutat i conèixer-la en detall.

Tinc molt clar, com deia Vázquez Montalbán, que una ciutat no és res més que els seus barris i perquè els seus barris estiguin vius necessitem que hi hagi veïns i veïnes compromesos i això s’articula a través d’associacions veïnals o altres associacions cíviques.

Per tant, per a nosaltres com a govern, està clar que el teixit veïnal és el millor que pot tenir la ciutat.

El que farem és donar les màximes facilitats perquè puguin fer la seva feina. Espero que les associacions siguin exigents, crítiques, que busquin el dret general, independents i que reclamin el dret comú.

P- Què passa amb el Pla d’equipaments de la Sagrera?

R- Com dèiem abans, s’ha de pensar especialment en el Casal i en els equipaments educatius, que són els més llargament posposats.

P- Què en penses del projecte del Parc Lineal previst al llarg de tota la llosa, de la cobertura ferroviària i de la Torre del Fang?

R- Bé, hem de fer aquest urbanisme d’anar cosint la ciutat. No pot ser que aquests enormes

equipaments com el Parc Lineal o l’estació de La Sagrera estiguin paralitzats si no es tenen tots els acords polítics, tots els recursos o tots el diners. Això és el que hem de combatre. Estic totalment d’acord en anar cosint i cobrint allà on es pugui. A més, equipaments com la Torre del Fang tenen a veure amb la memòria i s’han de preservar.

P- Hem vist que està prevista l’obertura d’una part de la L9. Nosaltres fa temps que demanem que es pugui obrir l’estació de La Sagrera - Alta Velocitat, entre La sagrera i Onze de setembre, ja que el tren hi passa i està acabada; el que passa és que els accessos no estan acabats. Per què no s’obre, ja que faria servei al nostre barri i a altres de propers?

R- Sí, totalment d’acord. El problema és que necessitem interlocució política quan les coses no depenen només de nosaltres. El tema és que hem tingut una Generalitat a mig gas que acaba de conformar govern. El 5 de febrer ens reunim i una de les qüestions prioritàries són les infraestructures, perquè es tracta de Rodalies, La Sagrera, la Marina - Zona Franca, el tramvia, etc. Hi ha algunes estructures que depenen de la Generalitat i unes altres de l’Estat. Nosaltres estem disposats a fer un sobreesforç, el màxim, per tots el barris per igual; però tenim límits i, per tant, caldrà negociar perquè cadascú assumeixi les seves responsabilitats.

P- Per què a la Sagrera no s’estan aprofitant totes les naus industrials que estan en desús?

R- Estic d’acord que s’han de potenciar tots aquests espais des de tots els punts de vista. Són espais molt bonics que amb una petita inversió poden donar molt de si. A més són espais que ja són utilitzats per fer activitats culturals i que serveixen per cosir el barri. I mentre que no es facin les obres definitives, intentar fer que s’utilitzin el màxim possible. I dintre d’aquest ús temporal nosaltres, com a Ajuntament, hem de fer complir una normativa.

TOTA LA SAGRERA 163 • FEBRER 2016 • 23