Butlletí_239

desembre 2011

www.avvclotcampdelarpa.cat

nĂşm. 239

2

desembre 2011

EDITORIAL

Hi ha alternatives a tanta indecència Si l’any 2011 ha sigut tant dur com ens temíem, ara el 2012 es presenta igual o pitjor en economia i, a sobre, haurem de lluitar amb ungles i dents per la democràcia. Les formes i circumstàncies són diferents que en els anys 70, però en el fons els moviments socials i la gent progressista estem davant de reptes equiparables: o aconseguim una democràcia molt més real, on el poble decideixi de veritat, o s’imposarà encara més la dictadura de les elits financeres. Aquest perill no és una exageració proclamada per una minoria hipercrítica sinó un perill real que ja s’està practicant a Grècia i Itàlia i que també denuncien destacats polítics europeus “del sistema” que ara estan més lliures de lligams amb els bancs i les finances per la seva situació (jubilats,etc.).

La forma en què es voldrà seguir imposant aquí la dictadura “dels mercats”/dels banquers potser serà una mica diferent, ja que aquí tindran governs dòcils amb majories parlamentàries molt importants (però no cal oblidar que el suport directe dels ciutadans que han tingut és d’un 30 per cent malgrat que les seves regles del joc els donin majories absolutes). A Madrid no necessitaran posar directament un tecnòcrata financer, però hi ha un perill molt cert que les polítiques que vulguin aplicar siguin també les dictades pels executius europeus, tecnòcrates i neoliberals, que treballen per satisfer als especuladors internacionals. Justifiquen aquests muntatges antidemocràtics manipulant mitges veritats: l’endeutament excessiu, l’emergència econòmica, la irresponsabilitat de molts polítics, etc. i amagant veritats com un temple: que banquers i tecnòcrates són els principals responsables de la situació, que les seves “solucions” porten a una espiral de retallades i recessió, que no hi ha cap mandat democràtic concret que hagi avalat el que estan fent o el que volen fer, ...

Ells es presenten com a “gent seriosa” quan són veritables engalipadors i repeteixen sospitosament que no hi ha alternativa. DONCS MENTEIXEN: SÍ QUE HI HA ALTERNATIVES! Hi ha altres alternatives molt més raonables econòmicament, basades en la justícia i l’equitat fiscal, amb uns terminis de reordenació pensats al servei de l’economia real i no al de l’especulativa, aprofitant els poders i mecanismes democràtics sense subordinar-se als interessos dels banquers, etc.. Hi ha alternatives canviant a fons de sistema econòmic i polític, però també n’hi ha dins del marc actual, fent polítiques diferents (busqueu a Internet “Hi ha alternatives.Propostes” i trobareu un llibre i altres materials realment seriosos i documentats).

No neguem que la situació és difícil, reconeixem que s’han de fer sacrificis però amb equitat ... no tot a càrrec sempre dels mateixos i aprofitant per estafar-nos, precaritzarnos la vida, retallant indecentment als que estan en situacions molt fràgils i greus ... i, al mateix temps, pagant amb desenes de milers de milions les pèrdues ocasionades pels banquers (que a sobre indulten!)

Prou de polítiques indecents! No acceptem més atacs al poble treballador basades en les trampes neoliberals ni amb excuses de majories aconseguides amagant les veritables intencions. És possible parar el “tsunami” neoliberal? Sí, si tots ens mobilitzem i el poble es planta de forma massiva i amb els arguments de pes i seriosos que tenim. Fàcil no serà, però no f er-ho seria acceptar la submissió a la dictadura dels especuladors per molts i molts anys. No ho farem.

(Malgrat el “panorama”) Us desitgem un 2012 ple de vida i bones experiències!

Edita: AV del Clot-Camp de l’Arpa c/Joan Sibèlius, 3 - Tel. 93 2324610 e-mail: avclot@avclot.e.telefonica.net web: www.avvclotcampdelarpa.cat horari d’atenció al públic: de dilluns a dijous de 18 a 21 hores

Equip de Redacció: Marcel·lí Belloso, Antònia Bigordà, Rosa Carrillo, Josep Casanovas, Miquel Catasús, Lurdes Correa, Pere Guarro, Antonio Herrera, Montserrat Lamarca, Elisabet López, Jordi Prades, Teresa Rodriguez, Domiciano Sandoval, Joan Verdes.

Coordinació: Marc Llaó.

Foto de portada: Miquel Catasús.

SUMARI Què vols que es faci al barri pàg. 4

Meridiana: millor rambla o bulevard? pàg. 5

Ja són aquí les pujades de preus abusives pàg. 6

15 gener: mani en defensa de la sanitat pàg. 9

Carta enviada a Artur Mas sobre HDM pàg. 10

Hospital Dos de Maig: volen privatitzar! pàg. 12

Alchemika: aquest any tot en marxa? pàg. 13

Immersió lingüística a La Farigola pàg. 16

Com potenciar el comerç del barri! pàg. 18

Un Nadal ecològic pàg. 22 Les opinions de la junta de l’A.V.V. es reflecteixen als editorials i escrits de les vocalies. Els articles i cartes signades no tenen per que coincidir amb les opinions d’aquella.

Correccions: secretaria.

Publicitat: DeBarris, s.c.c.l. - Tel. 93 217 44 10 / 675 842 967 - debarris@debarris.com Producció: DeBarris, s.c.c.l.

Impressió: Zukoy5 D.L.: 28908-89 Imprès en paper reciclat 5.000 exemplars

desembre 2011

3

PAD-PAM

URBANISME

Què vols que es faci al barri?

Participa en la elaboració del PAD i el PAM es farà abans de Nadal i que el procés participatiu serà durant el primer trimestre de 2012.

Vist això, hem hagut de postposar les reunions sobre aquest tema. Convidem a tothom a participar en les reunions oficials que es convoquin però, a més, us demanem que ens >> El dia 8-F a les 8 podreu opinar en temes com: cal posar tanques feu arribar les vostres al Parc per tancar de nit? A Trinxant-Meridiana és prioritari la zona opinions respecte quines actuacions consideverda o l’aparcament? ... i sobre el que vulgueu plantejar. reu prioritàries pel barri durant aquests anys Dimecres 8 de febrer: (2012-2015). Com a base tindrem el vine a dir la teva document de l’Ajuntament (que penEl govern municipal no va complir jaran a la seva web i tindrem imprès el calendari d’aprovació dels docu- al nostre local per a la seva consulta) ments base inicials del Pla d’Actuació i el llistat de propostes de l’AVV que Municipal 2012-2015 (PAM) i del ja està molt elaborat però que encara Pla d’Actuació del Districte (PAD) que està obert a noves incorporacions o havia anunciat i, com a conseqüència, modificacions que vulgueu plantejar el proces de participació s’ha postposat (per exemple: fa poc s’hi ha afegit la bastant. Havien d’aprovar-se a finals reivindicació del casal de joves). El d’octubre, però ara se’ns diu que això nostre llistat el teniu a la vostra dispo-

4

desembre 2011

sició a http://avvclotcampdelarpa.cat/ proposta/ i al nostre local.

Vine a debatre les propostes el 8-F El dimecres 8 de febrer farem una reunió oberta a tothom per informar, i debatre entre tots, sobre les propostes del document base de l’Ajuntament i també el llistat que presenta l’AVV. Serà un bon moment perquè pugueu plantejar les vostres reivindicacions, les vostres idees sobre què cal fer al barri, etc.. Es podran debatre temes que estaran sobre la taula com per exemple: - si cal tancar parts del Parc del Clot per la nit, - si a Trinxant-Meridiana cal fer la zona verda ja o esperar a que es faci l’aparcament soterrani - com controlar la qualitat dels serveis públics ... i sobre qualsevol assumpte que ens afecti com a veïns del Clot-Camp de l’Arpa o com a ciutadans de Barcelona.

Recordeu: si teniu alguna idea o proposta pel barri cal que vingueu el dimecres 8 de febrer, a les 8 del vespre, al local de “la soci”. Aprofiteu l’ocasió.

URBANISME

Avinguda Meridiana

Volem bulevard a la Meridiana?

Fa uns quants mesos, el Districte, a sol·licitud de l’Associació de veïns, va asfaltar la calçada central de la “rambla Meridiana”, però es veu que només va fer una part, la compresa entre Mallorca i València. El compromís era tota la rambla Meridiana, fins a les Glòries, però la manca de pressupost, segons ens van dir des de l’ajuntament, no els hi va arribar i els que dirigien el districte van haver de plegar amb motiu de les eleccions, que va donar els vots a altres (CiU).

El cas és que molts veïns i veïnes se’ns acosten per dir-nos perquè raó no han continuat cobrint l’altre tros, la qual cosa contestem la justificació dels que manaven al Districte. Però perquè ho pregunten? Doncs perquè va ser una mesura que estava bastant bé. El tros de terra al mig bordejat per dos carrils de bicis, on als gossos feien la seva feina ,omplien de porqueries i els ciclistes passaven com bales just al moment que els vianants s’arriscaven per circular per l’ asfaltat del carril, amb gran perill per les seves vides.

L’acord amb el Districte va ser clar, s’asfaltava tot l’interior de manera provisional, mentre, previsiblement d’aquí a quinze anys aquest tram que ara és “la rambla” passaria a convertir-se en un bulevard, com a continuació del que s’havia fet a tota la Meridiana.

Seria el moment en que es faria la remodelació de les Glòries en la seva part d’urbanització de superfície i que quedaria més o menys com ja hem explicat en diverses ocasions sobre el pla urbanístic de les Glòries. Seria aleshores el moment de convertir la rambla en bulevard.

El cas és que l’asfaltat de Mallorca/ Meridiana ha donat renovades opinions als veïns. Ens agrada la Meridiana (la part ja feta) Bulevard?- La resposta és No. Aquest Bulevard seria tan inhòspit, tan via ràpida, amb múltiples semàfors de passos arriscats pels vianants,… com el bulevard que es va fer?, la veritat és que no ens entusiasma la idea. Veure que asfaltant l’interior, que podria ser amb un empedrat compactat, com el que s’ha posat al carrer Escultor Claperós, amb més bancs amb respatller, traient o modificant el parc infantil que ocupa transversalment l’interior, per una forma allargada que pogués permetre passar folgadament i molt important, treure els carrils de bicis i passar-los a les calçades, tal com funcionen en altres molts llocs.

També modificar l’amplada de les voreres laterals.

Resumint, per l’opinió de molts veïns, es tractaria de continuar l’altre tros, València /Glòries, omplir el centre

d’aquest empedrat compacte i oblidarnos del parterre que se’ls emporta l’aigua dels xàfecs. Modificar la forma del parc infantil, treure els carrils bicis, posar bancs amb respatller per la gent gran, fer algunes proteccions limitant les calçades laterals,reduir la velocitat dels cotxes, que hi hagi més presència de verd i substituir les plantes que s’han fet malbé.

En una paraula, restituir aquell somni, que ens sembla importantíssim, que el Clot no estigui durament separat per una dura barrera, que és la Meridiana, dulcificar el trànsit, fer que aquest espai interior pugui ser habitat i gaudit per tots els veïns, no només pels gossos.

Si això es fa i té èxit, tenim temps de fer modificar això que estava previst, enderrocar la rambla i fer-la Bulevard, tindrem ocasió de calibrar les dues alternatives i escollir millor.

Ara estan altres persones al Districte, els hi demanem que ho estudiïn a fons, que pugui ser inclòs en el PAD (Pla d’actuació al Districte), volem que el Clot no estigui trossejat per tants vials agressius a la vida de les persones.

Si esteu d’acord amb el que proposem fem un debat obert a la nostra associació de veïns i veïnes i expressem el que pensem sense embuts.

>> El que està clar és que ara la rambla s’ha de millorar: paviment permeable, carril bici a calçada, etc. desembre 2011

5

DRET A L’HABITATGE

Pujada de preus

Ja els tenim a sobre No parlem de l’arribada del PP que sembla inevitable, (segurament Rajoy ja serà president quan aquestes ratlles estiguin a les vostres mans) ni de la grossa de Nadal, que gairebé segur que aquest any tampoc ens tocarà.

Parlem de la més que previsible pujada dels diferents serveis, llum, aigua, transports, gas etc... Com és de preveure, un any més, si tots plegats no ens unim i lluitem per evitar-ho, ens caurà a sobre una pujada d’aquests serveis molt per sobre de la pujada del Índex de Preus al Consum (IPC).

No penseu ni per un moment que aquestes companyies de ser veis tinguin el més mínim pudor a l’hora d’establir les noves tarifes, i el que és pitjor, segur que els nostres polítics no tindran cap penediment per signar la seva autorització, encara que és de sobra coneguda la greu crisis que patim, on el que més o el que menys està a l’atur, o té un familiar o més d’un que hi està, té el salari o la pensió congelada, o a punt de que la seva empresa tanqui. No, és segur que aquestes empreses (o els polítics que estan al seu servei), que es repartei-

6

desembre 2011

xen guanys any rere any, que deixen sense servei als ciutadans davant de la més petita contingència, que sovint l’Administració els ha de donar diners públics. Aquestes empreses, diem, amb el vist i plau dels poders públics, ens donaran una altra volta de cargol o ens obriran un altre forat més al nostre cinturó, encara que sigui al preu de deixar-nos sense aire.

El passat any per aquestes dates, i coincidint amb les més que previsibles pujades anuals, l’Associació de Veïns va posar un cartell a les seves portes que deia QUE MÉS T’HAN DE FER PERQUE ET DECIDEIXIS A LLUITAR? Bé doncs, transcorregut un any des de llavors, la situació no ha anat a millor,al contrari ha empitjorat i empitjorarà encara més. També per aquestes dates, El Periódico de Catalunya, segurament pensant com nosaltres, que tot plegat faria reaccionar la gent, publicava un article molt didàctic, que portava el títol de LAS UVAS DE LA IRA en el que s’establia un paral·lelisme entre les pujades dels serveis i la pèrdua de poder adquisitiu de la gent.

Si totes aquestes pujades de serveis són clarament sagnants i inqualificables, la que ho és més especialment, és la de l’aigua, tant per que és aquest un bé públic, tot i que les Administracions sense el més mínim pudor l’hagin privatitzat, com per altes raons que tractarem d’explicar a continuació.

Diu l’hidrogeòleg Daniel Barbé a una entrevista a la revista Directa del 2 de novembre “es provoquen desastres ecològics i socials formidables sota una mena de mantell que és diu capitalisme verd” i de ben segur que quan parla així és amb coneixement de causa. Seria bo que tothom que pogués s’acostés una mica a aquesta mena de diaris, que no segueixen les directrius dels poderosos.

També diu en Daniel, que tant les dessaladores del Prat i de Blanes, són del tot necessàries, no solament perquè evitaran las greus sequeres del futur, (ja de per sí prou important) sinó perquè si es fa ús d’elles, permetran que el cabdal dels rius i dels ecosistemes no es degradi més del que està.

Què fa Agbar? Com les dessaladores surten una mica més cares que l’aigua dels rius, les tanca amb el vist i plau de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), d’aquesta manera a la vegada que s’embutxaquen els nostres diners ens deixen sense rius. És clar, qui és el nou director de l’ACA? Un exdirectiu d’Agbar. Sembla que això ja aclareix una mica la situació.

Per acabar-ho d’adobar, la Generalitat ja ha manifestat la seva intenció de privatitzar l’empresa Aigües Ter Llobregat (ATLL) cosa que suposarà segons el Daniel Barbé, un dels grans passos enrere que s’ha fet mai durant la democràcia, ja que privatitzar ATLL vol dir privatitzar el medi.

Tot plegat fa pensar que anirem clarament a pitjor. O els veïns i veïnes ens oposem de veritat a tot aquest desgavell, o el futur que ens ve a sobre serà cada vegada més magre.

MOVIMENTS SOCIALS

El 15-M segueix

Assemblea Social Clot – Camp de l’Arpa L’Assemblea Social del barri segueix treballant i fent una tasca social molt important pels nostres veïns i veïnes.

Actualment, i com resposta a la finalització de (l’acampada Barcelona) la xarxa d’assemblees socials s’ha anat estenent, no solament per Barcelona on actualment funcionem a ple rendiment 25 assemblees, també per la resta de Catalunya con 105 assemblees que funcionem.

El moviment 15 – M, del que ja ven parlar a un altre butlletí, va suposar una corrent d’aire frecs mes que necessari davant de la greu crisis que pateixen no solament els partits polítics en la seva concepció actual, també el propi sistema democràtic, amb uns polítics que han abandonat completament el antic ofici de fer política, per oferir-se plenament al servei dels anomenats MERCATS, uns desconeguts per a tothom que operem sense escrùpuls arreu del mon, deixant darrera seu un mon ple de cadàvers per obtenir guanys econòmics a qualsevol preu.

A dia de avui, es pot dir, que aquest moviment 15 – M està totalment consolidat, que te gran quantitat de idees i de projectes, idees i projectes que tard o de hora la societat haurà de assumir, perquè el que tenim a sobra actualment, no es una crisis econòmica, com les que en tingut fins ara, o ens volem fer creure, es una crisis de model de societat, i quant mes aviat ens anem fent a la idea, mes aviat aconseguirem una societat diferent i mes justa per tothom.

Es cert que a nivell de pressa de decisions, i que per el que fa a representativitat, aquest moviment ha de madurar per poder influir de forma determinat en las decisions que avui per avui, tomen els polítics i els diferents poders establerts, per forçar que aquest canvi social sigui més rapit. Es troba a faltar i molt, un aprofitament clar dels mecanismes que la societat

actual posa a la nostra disposició per canviar aquesta mateixa societat. Però per una altre banda, es veu clarament, que els polítics actuals no poden ignorar el moviment, a l’hora que es van aconseguint petites victòries en el dia a dia, con ara aturar desnonaments, que es comenci a parlar del la dació en pago...i en les diferents assemblees ja es diu sovint que no tenim pressa, que es vol anar mes a poc a poc, per poder llegar més llum.

També s’han aconseguit que aquest moviment prengui cos i s’estengui per gaire bé tot el mon, la cal cosa ja es de por si un gran exit.

A nivell de barri haurem d’anar pensant en com ens podent fer costat, com podent treballar plegats, per que els temes importants per l’AV, siguin també el mateix de importants per l’Assemblea Social. El mateix poden dir del Districte, hauríem de veure tots plegats, les diferents assemblees socials i les AA:VV que directe o indirectament col·lavoren amb aquestes, de pogué plantejar tots plegats els temes que

es puguin considera de Districte o de Ciutat. Poden pensar en varis temés com exemples un podria ser (pressionar per aconseguir que una part dels pressuposts siguin decidits pels ciutadans directament) o pressionar per un urbanisme més acord amb les necessitats dels veïns/es...

Però ara per ara, el mes important es que els veïns i veïnes del Clot – Camp de l’Arpa, treballeu plegats, amb nosaltres com Associació de Veïns/es, o amb l’Assemblea Social del Clot, integrats en les vocalies de l’AV o en les Comissions de l’Assemblea, ja que sens docte amb el que ens ve a sobre, tant de retallades, com de pèrdua de drets tots, poden aportar força he idees per frenar aquest atac neoliberal dels poders econòmics.

Visiteu la pagina web de l’Assemblea i trobareu tota mena de informació, tant de aquesta assemblea con de la resta de Catalunya o acudiu els dimecres a la Plaça del Mercat (Font i Sague) a les 19’30 hores. www.clotcampdelarpa.escomoes.es desembre 2011

7

SANITAT

Desmembrament de l’ICS Tal i com va publicar CatalunyaPress en exclusiva, i després El País va aconseguir un document intern del Departament que ho acreditava, el Govern té la intenció de desmembrar l’Institut Català de la Salut en vint empreses diferents. El mateix conseller Boi Ruiz ha arribat a dir que voldria que cada hospital tingués “autonomia” i l’ICS deixés de tenir una personalitat jurídica única.

No és el primer hospital que intenta privatitzar una de les seves àrees.

Així, aquest diari ja va denunciar al maig la intenció i la posterior marxa enrere de Bellvitge de vendre l’àrea de Radiologia.

>> Alguns efectes de les retallades es compensen amb l’esforç de tots, en altres no.

8

desembre 2011

Des de el nostre barri Hem estat testimonis de com, Metges de Catalunya (MC) ha convocat els dies 15 i 16 de novembre una vaga del personal mèdic dels centres de salut públics i concertats, per protestar contra les “retallades sanitàries indiscriminades” del Govern i exigir el “restabliment dels pressupostos i de l’activitat assistencial previs als plans d’austeritat”, que han suposat ja una reducció de 1.000 milions d’euros per al sistema. Metges de Catalunya (MC) i la resta de sindicats amb representació a la Mesa de Negociació de Sanitat, van convocar una concentració el dimecres, 9 de novembre davant el Parlament en defensa d’una “sanitat pública i de qualitat”.

Com podeu comprovar el moviment de les retallades fins ara se centra a l’àmbit hospitalari i estem atents a tot el que va passant, però cal que estem preparats per pròxims esdeveniments, con la futura llei Omnibus que està a punt de aprovar-se i que tindrà molta repercussió, com la fragmentació de l’ICS, tal com comenta l’escrit anterior.

Els pressupostos del 2012 i el canvi de govern a l’estat espanyol, reforcen els temors de que es ressentiran altres parcel·les del món sanitari con podria ser l’atenció primària.

Nosaltres estem em contacte amb el CAP del Clot i tenim molt bones impressions del esforços que estan fent els professionals perquè el ritme de treball del Cap sigui eficient. Han millorat molt l’atenció al mostrador concertant els especialistes i avisant per telèfon.

Cada dia hi han dos metges d’urgències i els metges de família amplien la seva formació per evitar el col·lapse als especialistes. Poden fer intervencions de cirurgia menor i proves dermatològiques i investigar sobre el desenvolupament de certes malalties.

Mes endavant tindran l’ajuda de metges residents. El serveis de malalties mentals funciona bé, tot i que van patir retallades de personal interí.

S’ha guanyat temps gràcies a la recepta electrònica i per la bona marxa recorden per telèfon als pacients que tenen hora amb l’especialista. També tenen mèrit els usuaris que són més responsables de fer un bon ús de la sanitat pública.

SANITAT Declaracions del conseller de Salut a Europa Press, 16 novembre:

Boi Ruiz apunta una nova retallada en el pressupost de Salut el 2012 “sense tocar l’atenció sanitària” El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha obert la porta aquest dimecres a una nova retallada en el pressupost del departament per al 2012, després d’un any en el qual s’ha contret 900 milions d’euros.

Tot i això, ha garantit que aquesta hipotètica reducció no afectarà en cap cas l’atenció sanitària.

Entre les actuacions que >> Aparent seriositat, credibilitat zero es podrien emprendre per reduir la despesa, Ruiz ha apuntat la disminució del cost del lloguer d’equipaments, campanyes de publicitat i estructures administratives, entre d’altres, tot i que s’ha mostrat taxatiu a l’hora d’afirmar que els diners que es destinen a atendre la població “estaran protegits en el pressupost”.

El Servei Català de la Salut (CatSalut) “comprarà el mateix volum d’activitat pel mateix preu”, ha assegurat el conseller, pel que ha precisat que la seva voluntat passa perquè no es destrueixi cap feina més en el sector sanitari i els proveïdors mantinguin les condicions laborals pactades.

Quina vergonya per Catalunya!

Cal exigir la destitució immediata de Boi Ruiz!

El 30 de novembre s’ha sabut aquesta noticia: el “senyor” Boi Ruiz proposa com a “solució” que hi hagi (descaradament i amb recursos públics) una sanitat per pobres i una altre per rics. Ho ha proposat seriosament, tot i que després l’han fet matisar les seves paraules per suavitzar el disbarat davant l’opinió pública. El terrible és que s’està demostrant que aquests són realment els seus objectius dins de la Conselleria. L’hi hem de parar els peus si no volem acabar com als EEUU, on sovint t’has d’hipotecar per pagar una operació quirúrgica.

Catalunya, la Catalunya oberta i progressista que defensem, no pot tenir com a governants a persones com en Boi Ruiz. Exigim la seva destitució immediata !

15 de Gener: Vine a defensar la teva sanitat, la pública Està clar que hi ha grans interessos (multinacionals sanitàries, mútues privades, bancs/caixes, etc.) apostant per privatitzar la sanitat pública. Hi veuen “un gran mercat” i grans beneficis i per aconseguir els seus interessos pressionen (directament, a traves de mitjans de comunicació afins, etc.) als polítics per aconseguir els

seus objectius. Suposem que vosaltres, lectors, ho teniu clar però per si de cas en el proper Butlletí n’informarem més detalladament (veure també http://dempeusperlasalut. wordpress.com/).

Pel diumenge 15 de gener es convoca una gran manifestació a favor de la sanitat pública i contra el saqueig de la mateixa que estan preparant els

senyors Boi Ruiz, Artur Mas, Josep Prat (ja veureu qui és realment aquest “president de l’ICS”), etc. .

Els detalls de la mani encara no els coneixem, els publicarem al web.

Segurament quedarem a “la soci” per marxar tots plegats. Estigueu a l’aguait, ens hi juguem la sanitat i, d’alguna manera, la salut nostra i la dels nostres.

desembre 2011

9

SANITAT

Carta sobre l’HDM

Carta a Artur Mas, sobre HDM, que aquest encara no ha contestat (seriositat? educació? ...?)

Publiquem aquí el text de la carta enviada al President de la Generalitat, sobre l’Hospital Dos de Maig, perquè creiem que és interessant conèixer el detall de les propostes que fan les AAVV. Com veureu són possibilitats viables fins i tot en les actuals circumstancies, i per tant si

10 desembre 2011

no s’estudien seriosament les responsabilitats estaran molt, molt clares.

La carta es va entrar oficialment a la Generalitat el dia 7 d’octubre i encara no ens han contestat res de res. Molt parlar de seriositat, eficàcia, responsabilitat, ...però de moment en aquest cas no es veuen

per enlloc. Les notícies, com veureu a la pàgina 12, ens arriben per la premsa però, que sapiguem, encara no hi ha res firmat i, per desgràcia, la transparència falta per tot arreu. A veure si algú es digna a informar-nos de veritat (acords per escrit, etc) i us ho podem transmetre.

Carta sobre l’HDM

SANITAT

Jordi Bonet i Martí, President de la FAVB

desembre 2011

11

SANITAT

Hospital Dos de Maig

Hospital Dos de Maig: ni tancament ni privatització Acabem de conèixer aquesta noticia: l’hospital no es tanca però si que es vol privatitzat de forma definitiva.

Evidentment el tema no està acabat i les AAVV intentarem que el futur del HDM passi perquè sigui públic el més

aviat possible. De moment intentarem treure informació més concreta (els detalls són molt importants i en aquest cas la transparència brilla per la seva absència) i us n’informarem.

TRAS LA AMENAZA DE CIERRE El Hospital Dos de Maig mantendrá su actividad en 2012 Cruz Roja alquilará el inmueble a Gaudí Salut S.A. hasta que no encuentre el crédito BARCELONA, 18 Nov. (EUROPA PRESS) El Hospital Dos de Maig de Barcelona mantendrá finalmente su actividad asistencial a partir de 2012, gracias a un acuerdo para que Cruz Roja facilite un arrendamiento del inmueble hasta que la nueva empresa creada por directivos del centro, con el nombre Gaudí Salut S.A., pueda conseguir el crédito para comprar el edificio valorado en 30 millones de euros.

Tras la amenaza de cierre lanzada por la Conselleria de Salud de la Generalitat a principios de julio, por falta de dinero para comprar el inmueble, el presidente de Cruz Roja, Josep Marquès, ha anunciado este viernes la decisión de la entidad de permitir finalmente un alquiler con derecho a compra a los directivos, lo que ha sido bien acogido por los trabajadores.

Gaudí Salut S.A., que seguirá manteniendo el centro en la red de hospitales de utilidad pública (XHUP), debería haber empezado a gestionar el Dos de Maig hace semanas, pero la tarea de conseguir el crédito para comprar el edificio ha complicado la situación, hasta que finalmente Cruz Roja ha flexibilizado las condiciones.

La empresa ya está lista para recibir las competencias del Consorcio Sanitario Integral (CSI), que actualmente gestiona el centro, según han avanzado a Europa Press fuentes de la negociación, por lo que en pocos días se podría oficializar el traspaso de poderes.

Creada el pasado 29 de julio, Gaudí Salut S.A. ha contado con una inversión inicial de 84.000 euros, aunque ahora se

12 desembre 2011

ha abierto un proceso de ampliación de capital para que todos los trabajadores del centro puedan adquirir acciones, según las mismas fuentes.

Además, la nueva empresa, que comprará el hospital y los dos equipos de atención primaria vinculados al centro, ya ha sido aceptada en La Unió, una de las patronales más importantes del ámbito sanitario.

La mayoría de las 13 personas que han impulsado la sociedad anónima son empleados del Dos de Maig y la pieza clave de la gestión es el actual gerente, Daniel Rodríguez, que ha sido nombrado consejero delegado.

El doble objetivo de este grupo de directivos es mantener el dispositivo sanitario y a su vez conservar los más de 400 puestos de trabajo del Dos de Maig, algo que “seguro se conseguirá” cuando ya se haya encontrado una fuente de financiación.

“El CSI se ha comprometido a mantener la plantilla en su integridad y, en caso de que algún trabajador no pueda quedarse en el Dos de Maig, se trasladará a otro centro sanitario”, han explicado.

El grupo de directivos ha ideado un plan de viabilidad “basado en la actividad pública”, aunque no descartan que la participación privada aumente con el traspaso de gestión.

“Nuestro cliente principal seguirá siendo el CatSalut”, han insistido, aunque han admitido que la nueva empresa abrirá las puertas a la iniciativa privada.

De hecho, el Dos de Maig cuenta con

un 95% de actividad pública, aunque cuando pase a ser Gaudí Salut S.A. esta cifra “podría disminuir” en pro de la privada.

“Si el aumento de actividad privada va acompañado de un beneficio para el propio dispositivo del centro, bienvenido sea”, han valorado las mismas fuentes.

En este sentido, se ha previsto que el Hospital Dos de Maig funcione como un centro sanitario público durante todo el día, aunque por las tardes también se ofrecerán servicios privados.

BUENA ACOGIDA DE LOS TRABAJADORES “Los trabajadores somos conscientes del esfuerzo y del interés que Cruz Roja ha puesto para desatascar el problema y para preservar el dispositivo sanitario y los puestos de trabajo”, ha celebrado la portavoz del comité de empresa y delegada de Metges de Catalunya (MC), Sandra Marín.

“Dada las circunstancias financieras del momento, sabemos que en el caso de no conseguir el dinero suficiente para hacer frente a la compra del inmueble, tenemos la opción de alquilar el edificio e iniciar a partir del 1 de enero una nueva etapa”, ha concluido tras cuatro meses de reivindicación y acampadas con los vecinos para garantizar la actividad.

La Conselleria de Salud, el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) y Cruz Roja alcanzaron un acuerdo para evitar el cierre del hospital, después de que un grupo de directivos se postularan para autogestionar el mismo.

TEMA CENTRAL

Alchemika

Equipaments d’Alchemika:

Ja es comença a veure el final Ja fa més de 35 anys que la nostra associació de veïns i el barri lluitem per tenir els equipaments públics que necessitem en tots els antics terrenys industrials propietat de Costa i Font.

Ja fa anys que es va aconseguir l’Escola Balmanya, queda per aconseguir la finca triangular on hi ha la xemeneia (TrinxantFreser-Pare Claret) però ja fa tres mesos que s’ha començat a gaudir de l’escola bressol d’Alchemika i ja està molt avançada la construcció de la resta d’equipaments que han d’anar en aquesta finca (Indústria-Guinardó-Pare Claret).

Alchemika era, és i serà capital pel Clot-Camp de l’Arpa Des de l’estiu que estem demanant una nova convocatòria de la comissió

de seguiment d’Alchemika per controlar com van exactament alguns temes que ens preocupen, però estem a finals de novembre i encara no l’han convocada. Sé que se’ns ha informat una mica al respecte en una comissió de seguiment del PEP (Pla d’Equipaments Públics del Clot-Camp de l’Arpa) i ho volem aprofitar per traslladar-vos el què se’ns va dir, perquè veieu que les obres ja estan molt avançades i, al mateix temps, fer memòria a tot el barri del la millora tant important que representarà tenir tots els equipaments en marxa. El fet de que la finca estigui en els límits del barri no ens hauria de distreure de la màxima importància que té per tot el Clot-Camp de l’Arpa que es posin en marxa l’escola bressol (ja funciona des del setembre), el primer centre de dia-residencia públic de tot el barri, uns locals de barri en un sector on no hi ha gaires entitats i la primera biblioteca pública que

tindrem en funcionament (la del Clot de moment no existeix i la volen fer “a l’exili”).

Terminis previstos per a les diferents parts A continuació us expliquem els terminis que ens van donar a la reunió sobre cadascun dels equipaments. Ja sabeu que per desgràcia els terminis s’han anat allargant i allargant des de que el senyor Hereu ens va dir, l’any 2006, que “l’any 2010 tindrem els equipaments clau en mà”. En el seu dia ja vàrem criticar molt els grans i injustificables endarreriments (uns dos anys) que es van produir en l’anterior mandat. Ara caldrà estar igual de vigilants (o més) respecte a aquesta ultima i decisiva fase perquè tothom compleixi els terminis i els compromisos. Ja sabeu que “la cosa està com està” i no podem badar gens.

desembre 2011

13

Alchemika

Equipaments d’Alchemika: ja e

Reclamem que es compleixin els terminis i que d’aquí a un any, com a mà Centre de dia-residència per a gent gran Com veieu, l’edifici exteriorment ja està pràcticament acabat. Falta acabar les parts interiors, tot plegat estarà fet a l’abril o maig d’aquest any. Com que també s’han de fer els tràmits d’adjudicar la gestió, d’amoblar, etc. pot ser que no estigui en funcionament efectiu fins d’aquí a un any. Com que la competència és de la Generalitat, ens preocupa i ens ocupa que tots aquests passos es facin àgilment i sense pauses i, per això, demanem que la comissió de seguiment es faci amb presèncià també d’aquesta institució. Ja n’informarem.

Per cert : hi ha bastanta gent que ens pregunta sobre el procediment per “apuntar-se” a la residència o al centre de dia, i els hem d’aclarir que no hi ha una llista concreta per aquests dos equipaments sinó que s’utilitzaran les que ja hi ha a nivell general gestionades pels serveis socials. L’AVV en el seu dia ja va reclamar que hi hagués certa prioritat pels veïns del barri, però de moment no és aixi (i menys en el tema de la residència). Seguirem plantejant el tema, però és evident que les llistes seran les generals i el què tornarem a demanar és que, com a mínim, en casos d’igual necessitat social es prioritzi la proximitat a l’hora d’adjudicar una plaça. Aniria molt bé que ens poguéssiu ajudar en aquest tema. Ja sabeu on som.

Centre de barri : podria funcionar aviat Aquesta part de l’obra està força avançada i, en principi, podria funcionar d’aquí a pocs mesos, però no se’ns ha concretat cap data. Com que la competència és municipal, reivindicarem que es posi en marxa l’abans possible i, en tot cas, abans de l’estiu. Aquests locals socials estaran al servei de tot el Clot-Camp de l’Arpa (per activitats associatives, de grups, etc.) i seran importants per revitalitzar aquest sector en què hi ha poques entitats establertes (també hi ha una sala d’actes compartida amb la biblioteca).

Probablement serà gestionada per la Federació d’Entitats, de la mateixa manera que es gestiona el Centre Cultural La Farinera i l’Espai Antoni Miró Peris.

14 desembre 2011

TEMA CENTRAL

ja es comença a veure el final a màxim, tinguem tots els equipaments en marxa, al servei de tot el barr Escola Bressol: l’únic ja en funcionament L’escola bressol Camp de l’Arpa ja funciona des del setembre a la part alta de l’edifici horitzontal d’Alchemika. És el primer (i únic de moment) equipaments que hi funciona. Per qui no ho sàpiga, no es pensarà que en mig d’aquestes obres tant grans està funcionant una escola infantil però aixi és: s’ha fet un accés ben protegit i la part que s’utilitza no es veu afectada pels treballs constructius de la resta. Abans de finals de curs la situació ja estarà pràcticament normalitzada encara que hi hagi treballs interns en les altres parts.

Biblioteca : que funcioni l’abans possible, inauguració per Festa Major?

Les obres estructurals de la part de la biblioteca (que serà força gran: uns 2.700 m2), que és la que dóna més al carrer Indústria i Guinardó, estan també bastant avançades. Com que la competència en aquest cas és del Consorci de Biblioteques de Barcelona (Ajuntament i Diputació) i l’actuació ja està planificada, el què queda per fer (adequació interior, mobiliari, etc.) pot estar acabat amb pocs mesos. A la reunió es va informar que estaria en funcionament al “segon semestre del 2012”, però demanarem que s’intenti posar en marxa al setembre, a començaments de curs, i poder fer una inauguració “com Déu mana” per Festa Major. Si pot entrar en funcionament a l’estiu millor que millor però creiem que, per la màxima importància que tenen aquests equipaments per a tot el barri, val la pena fer coincidir la inauguració oficial de tot Alchemika amb la festa gran del Clot-Camp p de l’Arpa. Ho parlarem a la Federació d’Entitats i ja us n’informarem.

desembre 2011

15

ENSENYAMENT

Català a l’escola

La Farigola del Clot: Una escola capdavantera en la immersió lingüística De la mateixa manera que passa amb les modes, de tant en tant, reapareixen a la nostra societat alguns temes recurrents. Un d’aquests ha estat, darrerament, el tema de la immersió lingüística a Catalunya, a propòsit de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a conseqüència dels recursos interposats contra la immersió en català.

En aquesta sentència es deia que l’ús del català i del castellà a l’escola ha de ser igualitari, sense predomini d’un sobre l’altre.

S’ha de dir que el Tribunal Constitucional va declarar al mes de juliol del 2010 que el que s’estava fent a Catalunya en el tema de la immersió lingüística era ajustat a la llei i va avalar-lo.

Però , com sempre, es vol ser més papista que el papa i, el que és més greu de tot, se segueix insistint en aquesta dèria de veure fantasmes on no n’hi ha o en plantejar situacions problemàtiques on els propis interessats no les senten. Em refereixo als fantasmes referits a la llengua, i també a altres temes, des de diferents mitjans madrilenys, quan aquí la población està ben tranquil·la i no se sent immersa en cap situació de malestar ni patiment com es vol transmetre a l’opinió pública d’altres parts d’Espanya.

La immersió lingüística a Catalunya,

>> A les escoles el català no és problema 16 desembre 2011

com a mètode d’ensenyament de la llengua, es porta a terme des dels anys vuitanta i aquest mètode s’ha manifestat molt eficient ja que el nivell de les dues llengües oficials s’ha assolit de manera bona i igualitària i els resultats en les altres matèries d’estudi han estat igualment bons al llarg d’aquests més de trenta anys.

La Farigola del Clot ha estat una de les primeres escoles públiques que van utilitzar la metodologia de la immersió en el seu ensenyament.

Precisament, com a reconeixement de la seva tasca de catalanització en una escola dins d’un barri de població amb majoria castellano parlant, se li va concedir el premi Baldiri Reixach el mes de juny de 1.982.

La Farigola es va posar en marxa el curs 1979-80. L’inicial grup de mestres, en la seva gran majoria, volia que aquella escola que començava de zero, a més a més de democràtica, activa, laica i oberta al barri, havia de ser una escola catalana.

Un dels aspectes fonamentals d’aquest concepte d’escola catalana era la qüestió de la llengua d’aprenentatge.

Després d’un ric i intens procès d’estudi, maduració i discusió i en un entorn democràtic entre pares i mestres, es va arribar a un acord consensuat i acceptat per tota la comunitat escolar: Pràcticament per unanimitat es va aprobar en una assemblea multitudinària, l’abril de 1.980, que La Farigola del Clot adoptava la immersió com a mètode d’aprenentatge de la llengua.

Es va aprovar aquest mètode basant-se en dos aspectes: El didàctic. Després de bastants estudis, consultes tècniques, contactes amb autoritats pedagògiques, reflexions sobre algunes experiències portades fins aleshores, etc, es va considerar que la immersió era el mètode

més adient si es volia que el català tingués un nivell semblant al castellà que era ( i encara ho és) l’idioma predominant a nivell de carrer, medis de comunicació, etc.

Pensàvem que amb aquest sistema el nivell de castellà no baixaria.

Una altra consideració a favor de la immersió era la constatació que les llengües hegemòniques (el castellà,en aquest cas) tenen un factor “aniquilatori” de les llengües minoritàries (el català).

El tema de l’ensenyament en la llengua materna va donar lloc a moltes discusions (s’havia de respectar la llengua materna del nen?) Si això es portava al seu extrem, hauríem d’haver fet l’ensenyament inicial dels nens en català, castellà, àrab, … (si pensem en la situació lingüística actual de les nostres escoles amb més de vint llengües diferents en algunes d’elles, com es podría respectar la llengua materna?).

No es va veure ben factible la qüestió de l’aprenentatge en la llengua materna i es va considerar que l’ensenyament s’havia de fer en la llengua propia del país, el català.

El temps ens ha donat la raó: el nivell d’ambdues llengües és similar en finalitzar l’escolaritat.El castellà no ha sortit perjudicat.

El polític social. Entre les raons polítiques i socials que es van considerar destaquem: - La immersió és un mètode que és bo per a la integració i l’arrelament dels nens al país on estan vivint.

- Ajuda als nens a sentir que pertanyen a una mateixa comunitat.

- Els nens no s’havien de separar per raons de la llengua. Aquesta no pot ser un element de discriminació.

- Tots els nens han de tenir el mateix bagatge cultural..

- El fet que tots els nens utilitzin a l’au-

ENSENYAMENT

Català a l’escola la el català ajuda als nens catalano parlants a sentir que es potencia la seva llengua.

- Les competències lingüístiques han de ser les mateixes per a tots els nens.

- El català s’havia de potenciar per a la seva supervivència ja que estava en desavantatge.

Aquesta és la transcripció dels acords presos en l’assemblea celebrada a La Farigola del Clot l’abril de 1.980 sobre com implantar la immersió a l’escola.

“El propòsit del mètode aprovat per l’assemblea general de l’escola referent al tema d’Escola Catalana és el de garantir l’equivalent nivell lingüístic tant del català com del castellà en acabar l’ensenyament primari.

Aquest mètode aprovat per majoria absoluta ha de tenir com a resultat final que en finalitzar el 8è de l’EGB, els nens i nenes hauran de poder ex-

pressar-se indistintament en català i en castellà, tant parlat com escrit.

En síntesi, aquest mètode començarà a aplicar-se de la següent manera: Parvulari de 4 anys: es farà tot l’aprenentatge en català d’acord amb l’opció assumida per l’escola.

Parvulari de 5 anys: es farà tot l’aprenentatge en català.

Primer curs d’EGB: es farà tot en català.

Segon curs d’EGB: els ensenyaments es faran en castellà, tot reforçant al màxim les hores de classe en català, així com la possibilitat d’introduir alguna matèria en català.

Resta de cursos fins a 8è d’EGB: l’ensenyament es farà en castellà tot procurant intensificar al màxim les classes de català que , com a mínim i d’acord amb el que es diu a la Llei d’Educació, s’impartiran tres hores de català a la setmana.

Tots aquests acords requerien l’im-

plicació de tot el grup de mestres en aquesta tasca.

Va haver el compromís del reciclatge individual de tot el professorat per tal que, progressivament, poguessin fer els ensenyaments en català.

Es van haver de fer moltes actuacions davant l’administració per tal que es considerés el fet de ser Escola Catalana i que el professorat que hagués de venir a l’escola ja estigués reciclat en català.

Així mateix es van demanar especialistes de català per a l’escola per tal de dedicar-se als cursos superiors.

Podem dir que La Farigola del Clot va començar a utilitzar la immersió un cert temps abans que tot el tema del català a les escoles estigués regulat. La Farigola es va avançar al seu temps com també ho va fer en altres aspectes pedagògics i organitzatius al llarg de la no tan dilatada seva vida educativa.

ACTIVITATS A LA SOCI La Montse i la Teresa us faran passar unes tardes de dilluns, dimarts i dijous molt divertides.

Ja s’ha obert la inscripció per fer classe de Punta de coixí. La Professora Conxita Moya us n’ensenyarà tots els secrets.

S’ha obert el curs de dibuix i pintura, el professor Toni Fernancel estarà tots els dimecres i divendres de 18h a 20h impartint les classes.

Vine a passar-t’ho bé fent manualitats amb la Paula, cada dimarts de 16 a 17,30h de la tarda. La inscripció és oberta.

Per inscriure’t pots passar per la “soci” de dilluns a divendres de 18h a 21h, trucar a secretaria al 932324710 o enviar-nos un correu a: avclot@avclot.e.telefonica.net desembre 2011

17

COMERÇ DE BARRI

P. Sanz : un altre comerç tradicional que plega

>> Amb cada tancament de comerç es perd una mica de barri

Un altre comerç “de tota la vida” que tanca: “Géneros de punto P.Sanz”, al xamfrà Independència-Consell de Cent.

La botiga va ser creada per Presentación Sanz l’any 1947 amb el mateix enfoc comercial que ha tingut fins al final: gèneres de punt, roba (sobretot de senyora), altres articles tèxtils, ... sempre a preus populars. La senyora Presentación va posar en marxa la botiga poc després d’arribar, en plena postguerra, a la ciutat desde Guadalajara, el seu lloc d’origen. Ella va morir l’any 1996 i va seguir el negoci familiar la seva filla, Enriqueta Carrasco Sanz, fins aquest mes de novembre, en què s’ha tancat definitivament el negoci. Ara els temps són molt diferents d’aquells llunyans anys quaranta en què, com recorda la senyora Enriqueta, hi havia moltes dificultats econòmiques (que provoca-

ven per exemple el comerç d’estraperlo en ple carrer Rogent), però també un ambient de barri ben viu.

Una de les característiques de “Géneros de punto P. Sanz” era que ajuntava en un local negoci i habitatge (de fet hi ha més metres d’habitatge que de botiga). Aquest havia sigut un tipus de comerç tradicional bastant estès i que ara ja està pràcticament desaparegut.

El negoci en els últims anys anava a menys però es tanca, més que res, per la ja merescuda jubilació de la senyora Enriqueta i per manca de continuïtat familiar (la senyora Enriqueta no té fills). Però el negoci podria haver tingut algun tipus de continuïtat si els propietaris (els descendents de l’antic propietari) no haguessin posat les coses difícils pretenent augmentar bastant el lloguer als que volguessin traspassar-se el negoci.

En fí, ara el tancament ja és un fet i ja es veurà quin futur tindrà el local. Però en molta gent d’aquesta part del barri sempre quedara el record de la senyora Presentacion i de la senyora Enriqueta atenen a moltes veïnes, venent i “fent-la petar”, creant caliu de barri en aquest reco del mateix. Un racó, un xamfrà, en el que hi havia hagut un forn i una tocineria que van plegar ja fa uns anys. Un racó que ara quedarà més trist, menys nostre. Amb la desaparició dels petits

comerços tots hi perdem molt i això potser encara és més evident en el cas dels que estan fora dels principals eixos de barri. Tots plegats (administracions, clients, entitats, etc.) potser ens hauríem de proposar parar aquesta sagnia que pot deixar parts del barri ben morts i desolats. Ens oferim a col·laborar amb qui faci falta, en la mesura de les nostres possibilitats, per salvar i revifar el comerç de barri tradicional. Creiem que és important per la vida de qualitat en el barri que tots desitgem.

>>Durant més de 60 anys molta gent s’hi va vestir

Com potenciar el comerç de barri i tradicional?

Ja fa anys que la trista dinàmica de tancaments s’ha emportat molts petits comerços de barri, com en el cas que comentàvem de “Géneros de punto P.Sanz”. Primer va ser la dura competència de grups comercials més grans i de les grans superfícies la que va començar a fer inviables algunes botigues independents, després hi va influir negativament la manca de relleu generacional (ja que la “bombolla 18 desembre 2011

econòmica” proporcionava als joves bons sous amb menys hores de treball i menys preocupacions), també ha posat les coses més difícils als comerciants de sempre el fet de que bona part dels nous comerciants nouvinguts estiguin disposats a treballar en circumstàncies diferents de les tradicionals, i últimament és la davallada comercial en els barris, conseqüència de la crisi i l’atur, la que està provocant una nova onada

de tancaments. És veritat que se’n van obrint de nous, però numèricament no compensen la pèrdua i, a més, n’hi ha bastants que no duren gaire.

Com afavorir la continuïtat ? És “llei de vida” que algun tipus de comerç han de desaparèixer, però és una llàstima que d’altres que podrien tenir una viabilitat bastant clara, es

COMERÇ DE BARRI perdin per falta de relleu generacional o per dificultats econòmiques en els traspassos que podrien ser evitades o gestionades de forma diferent. Nosaltres no som experts en el tema, però estem segurs que es podrien establir mecanismes (a través de l’Ajuntament? de les entitats de comerciants? ....?) per evitar tancaments de comerços rentables i/o valuosos pel barri. En una època d’atur tant gran sembla que es podrien establir solucions que permetessin trobar persones que garantissin la continuïtat dels comerços si aquestes tinguessin unes condicions raonables. Si podem col·laborar en alguna cosa en aquest sentit, ens oferim per fer-ho, i al mateix temps, reclamem al Districte que s’impliqui tot el que calgui.

Els lloguers dels locals són els adequats? No cal baixar-los?

Si no volem que el paisatge actual de molts carrers amb locals tancats, amb les persianes baixades, es perpetuï i s’estengui creiem que s’hi ha de fer alguna cosa, entre tots. Creiem que correspon sobretot a l’Ajuntament fer un anàlisi profund de les possibilitats

>> Cal que el comerç de barri també estigui distribuït territorialmet.

de desenvolupament i consolidació del comerç de barri, però partint de l’objectiu de que és necessari que aquest sobrevisqui i es desenvolupi i estengui el màxim possible. Que caldrà fer? No ho sabem exactament, potser baixar alguns impostos temporal i justificadament, potser fer estudis sobre necessitats no cobertes, potser fer un cens de negocis amb futur no clar, ....

Però del què sí estem segurs és de que caldrà impulsar una política que afavoreixi la baixada dels lloguers dels locals. De què serveix que un propietari llogui car el seu local si el nou negoci

no pot aguantar (en les circumstàncies actuals de poc consum) i tanca al cap de tres o quatre mesos? No tenim dades al respecte, però ens sembla bastant evident que en aquesta etapa històrica i econòmica els propietaris de locals (igual que els de pisos) s’haurien de plantejar si no és més convenient baixar per un temps els lloguers que tenir-los tancats i barrats.

Les vies per potenciar el comerç de barri són moltes (algunes ja en marxa i bastant reeixides), però creiem que temes com aquest també s’haurien d’afrontar.

No a la obertura comercial en dies festius!

Hi ha qui pensa que Barcelona és “la millor botiga del món” i que això és el que ha de ser. Hi ha qui pensa en la ciutat com un escenari del seu lucratiu negoci, però per a nosaltres és la nostra ciutat, on vivim, on dormim, on convivim, on estimem , ... , on volem viure amb qualitat de vida i dignitat. Diem això perquè una altre vegada alguns “lobbies” de comerços del centre (la gran majoria no precisament petits) estan fent campanya a través d’alguns mitjans de comunicació centrats “en la pela” (o sigui:en l’euro) per aconseguir que s’autoritzi la obertura comercial generalitzada (o al menys al centre) els dies festius.

Els arguments ja els coneixem: que

si el turisme ens podria deixar més beneficis a la ciutat, que en època de crisi s’ha d’aprofitar qualsevol possibilitat de negoci, etc. En la seva estratègia volen aprofitar que actualment hi ha algunes capes de la població que associen una part important del seu oci a les activitats de compra i oci recreatiu-alineant, per fer veure que hi ha una gran necessitat de la obertura en els dies festius.

No ens podem estendre en el tema, però volem deixar clar que des dels barris, des de les associacions de veïns, des dels petits comerciants, ens oposem al “campi qui pugui” comercial. Per molts motius, però sobretot per dos: en primer lloc perquè es perjudicaria molt greument al comerç de barri (ja molt

“tocat”) i, en segon lloc, perquè volem viure en una ciutat i en una societat que tingui espais i temps que prioritzin les relacions personals sense mercantilismes, que afavoreixin les relacions personals i familiars sense targetes de crèdit a la mà, que potenciïn la vida i les activitats culturals autònomes i associatives, que tinguin espais i temps per un ritme no tant boig, .... Senyors de Barnacentre: la ciutat no és un negoci, la ciutat és (o ha de ser) de les persones , no dels seus “clients potencials” i menys dels cobdiciosos que pels diners són capaços de vendre-s’ho tot. No permetrem que converteixin la nostra ciutat en un gran “La Roca Village”!

desembre 2011

19

LOTERIA

Loteria de Nadal 2011 El nostre agraïment als establiments, que com altres anys, ens han ajudat a distribuir la Loteria de la “Soci” Bacallaneria Mestre ..................... c/ Sibelius, 11 Local D .............................................. 93 450 06 07 Bar Alchemica ............................ c/ Guinardo, 26 ........................................................ 93 192 00 10 Bar Alex ..................................... c/ Xifré, 2 ................................................................ 622 773 549 Bar Cando Puedas....................... c/ Enamorats, 150 ................................................... 93 245 84 03 Bar La Pilarica ............................ c/ Clot, Bar Ruiper ................................. c/ Nació, 30 ............................................................ 93 456 78 09 Bar Silvani ................................. c/ Guinardo, 91 ........................................................ 93 435 31 73 Bar, Un Dos Tres ......................... c/ Clot, 200 ............................................................. 93 430 60 08 Bodega Marcel............................ c/ Valencia 584 Bodega Sopena ........................... c/ Clot, 53 ............................................................... 93 231 84 60 Café i Més .................................. c/ Industria, 258 ...................................................... 607852646 Cafes Costarrica, ...................... c/ Roget, 19 ............................................................ 93 231 10 59 Cap i Cua ................................... c/ Pl. Font i Sagué, 1 ................................................ 93 246 51 54 Carnisseria Casas ........................ c/ Mercat del Clot, parades: 80-85, 90-91 .................. 93 231 84 60 Cerveceria Frankfurt VALPE .......... c/ Clot, 208 Cistellelleria Talón, ...................... c/ Roget, 81 ............................................................ 93 455 37 98 Congelats Flor de Neu ................. c/ Roget, 27-29 ....................................................... 93 246 58 32 El Punt del Clot-Copisteria ........... c/ Clot, 93 ............................................................... 93 245 05 44 Esport Rogent, .......................... c/ Roget, 11 ............................................................ 93 245 70 99 Estanc-Papereria Paloma ............. c/ Clot, 59 ............................................................... 93 245 30 59 Farmacia Basté ........................... c/ Roget, 54 ............................................................ 93 231 45 54 Farmacia C. Casanovas Casado .... c/ Biscaia, 313 ........................................................ 93 352 52 59 Farmacia Esquerra ...................... c/ Fresser, 194 ......................................................... 93 455 05 30 Farmacia F.M. Plana .................... c/ Clot, 114 ............................................................. 93 231 91 57 Farmàcia Santigosa ..................... c/ València, 621 ....................................................... 93 231 06 08 Farnacia Jordi Jimenez ................ c/ Trinxant, 69-71 .................................................... 93 436 19 20 Forn Elies ................................... c/ Fresser, 90, 110 ................................................... 93 455 61 76 Forn Gil ..................................... c/ Navas, 263 Forn Més Que Pa ........................ c/ Escultor Claperós, 40 ........................................... 677 030 320 Garf Fotos .................................. c/ Industria, 300 ...................................................... 93 347 89 47 Ge. Punt Muset ........................... c/ Roget, 40 Jamones El Charro ...................... c/ Mallorca, 654 ...................................................... 93 352 69 37 L’Optica del Barri ........................ c/ Industria, 273 ...................................................... 93 348 10 09 Maria Casas, Herbolari ............... c/ Pl. Del Mercat, 22 ................................................ 93 265 93 56 Mesón del Noi ............................ c/ Valencia 568 Moda Intima............................... c/ Industria, 312 Ombeliqo ................................... c/ Clot, 33 ............................................................... 93 246 58 02 Omega Premsa ........................... c/ Independència, 242 .............................................. 93 231 75 08 Optica Nova ............................... c/ Industria, 289 ...................................................... 93 456 11 73 Panadería la Palmera ................... c/ Valencia 572 ........................................................ 93 231 50 10 Papereria Onades ........................ c/ Mallorca, 550 ..................................................... 93 427 73 75 Peluquería Línea 106 .................. c/ Enamorats, 106 ................................................... 93 245 86 08 Peluqueria Montserrat.................. c/ Roget, 66 ............................................................

Pes Salada Asunción ................... c/ Independencia, 268 ........................................... 93 232 36 10 Quintí Grafic ............................... c/ Industria, 258 Relojería Lara ............................. c/ Rogent, 39 ........................................................... 93 232 13 05 Restaurant Acañota ..................... c/ Industria, 314 ...................................................... 93 455 90 96 Seriprint, (copistería) ................... c/ Roget, 5 .............................................................. 93 265 55 33 Set de Lleguns ............................ c/ Roget, 124 .......................................................... 93 455 32 34 Supers Mestres ........................... c/ Roget, 38 ............................................................ 93 245 30 08 Taquari Veterinari ........................ c/ Rossend Nobas, 23 Bj. .......................................... 93 265 92 26 Tiberis Salord ............................. c/ Industria, 271 ...................................................... 93 436 62 56 Tinc Gana Rostisseria .................. Plaça del Mercat, 25 Tintorería Xifré ............................ c/ Xifré, 35-37 ......................................................... 93 456 92 43 20 desembre 2011

COL.LABORACIÓ

Memòria històrica

LA PERONA (3ª parte) ADSM

>>Família Valiente. Derribo de una barraca en La Perona por “los picos”.

LOS PICOS – EL GRABAO En 1949, la Comisión Municipal Permanente del Ayuntamiento de Barcelona emitía el siguiente bando: toda barraca construida posteriormente a la fecha de emisión del bando será derribada. La petición del teniente de alcalde Trias Bertrán no se hizo esperar, ese mismo año se instauró el Servicio Municipal para la Represión de Nuevas Barracas y Ampliación de las existentes. El 6 de octubre de 1982 en La Perona quedaban 305 Barracas. El extracto social de las familias había cambiado.

En un artículo recogido en La Vanguardia en 1982, Miguel Abad en cuanto La Perona, decía: “la intención del gobierno es la de no variar el Plan de Erradicación del Barraquismo aprobado por unanimidad el pasado verano. Muchas de las familias de La Perona se trasladaron al barrio del Besós – Maresme, Pomar… Las barracas de La Perona desaparecieron el

año 1989, coincidiendo con la construcción del puente de Felipe II – Bac de Roda, del ingeniero, y arquitecto Santiago Calatrava.

En 1.951, Carmen Valiente con su hija María José acompañada por su cuñada Soledad, y Antonio, su marido (que estaba enfermo) cogieron “el Sevillano” en la estación de Quesada con destino Barcelona. La primera en subir fue Carmen con su hija María José, que tenía dos años. Desde el andén, Soledad le entregó una caja, a continuación el tren se puso en marcha. Debido a la enfermedad de Antonio, el matrimonio perdió el tren.

Durante el trayecto un buen señor entregó a mi tía Carmen un trozo de pan, que le dio a María José, ambas, no habían comido nada. Al llegar a Barcelona se instalaron en una Barraca del barrio del Carmelo donde les esperaba Josefa (su suegra). En la Barraca de no más de 20 m2 vivían 10 personas. Todos dormían en el suelo, sobre la paja que se utilizaba

en las cajas de huevos.

Mis tíos Juan y Carmen, y su hija María José, se instalaron en una barraca del Carmelo. A los pocos días se presentó el “Grabao” acompañado por la brigada conocida por “los picos” a derribar la barraca. Mi tía les suplicó que dentro estaba su hija de dos años, el “Grabao”, le contestó: “que si no sacaba a la niña, derribaría la cueva con la niña dentro. Mi tía llorando desesperada fue en busca de un Guardia Civil amigo de mis tíos.

El Guardia se presentó y tras hablar con el “Grabao”, éste les dio un día para desalojar la Barraca. .

Hay personas como el “Grabao” (no he logrado saber como se llamaba) que no obedecen a la compasión ni a la caridad. La imagen que me ha llegado de testimonios que se toparan desgraciadamente con él.

Me recuerda al teniente Javert de la obra de Víctor Hugo: Los Miserables.

A diferencia del “Grabao”. Avelina Rodríguez en el libro Barracas, explica que su familia llegaron procedente de Cartagena. Cuando terminaron de construir la Barraca en La Perona se presentó el señor Jaume Mensa.

Mensa durante 30 años fue jefe del servicio que dictaba el Futuro de los Barraquistas, Avelina, recuerda que cuando el señor Mensa vio en la Barraca tanto chiquillo: “se asusto, y en vez de tirarnos la Barraca, nos dejó que la tuviéramos”.

Antonio Herrera

desembre 2011

21

MEDI AMBIENT

Nadal

Un Nadal ecològic

No volem xafar les Festes de Nadal a ningú, però si recordar les conseqüències negatives ambientals i socials provocades per un model de consum que es basa en el malbaratament de recursos i la creixent producció de residus, i si que volem demanar una aposta decidida per alternatives sostenibles a l’hora de celebrar aquestes festes. Durant tot l’any, i especialment durant aquestes dates senyalades com les festes de Nadal, els ciutadans i ciutadanes ens llancem al carrer a comprar, atenent els repetitius missatges d’unes campanyes publicitàries que comencen amb més d’un mes d’antelació de l’inici de les festes. Aquest consumisme està basat en un model insostenible ambientalment i social. Ambientalment perquè si el model de consum dels països del nord s’estén per tot el món, serien necessaris tres planetes (amb les seves matèries primeres, fonts energètiques, etc.) per atendre la demanda. I socialment, perquè solament un 12% de la gent que viu a Nord-amèrica i Europa occidental és responsable del 60% d’aquest consum, mentre que els que viuen al sud-est asiàtic o a l’Àfrica subsahariana representen solament un 3,2% . Per tot això, volem proposar una sèrie d’alternatives per a celebrar aquestes festes d’una forma més sostenible i posant de manifest que és imprescindible una reducció del consum si es vol posar fre al deteriorament ambiental i social.

Consells abans de comprar un regal. Abans de comprar un regal, cal reflexionar: • El primer que cal fer abans de com22 desembre 2011

prar alguna cosa és reflexionar si realment fa falta.

• Una vegada ens hem decidit a adquirir el producte, és molt important intentar esbrinar com ha estat fabricat, si en el seu procés de producció s’ha perjudicat el medi ambient o a cap ésser humà.

• També s’ha de pensar com repercuteix la seva utilització en el medi ambient.

• Cal tenir en compte que sempre serà més sostenible comprar allò que hagi estat produït el més localment possible.

Disminució de residus. Els embalatges i envasos són un problema seriós per al medi ambient. Un 40% de la brossa domèstica són residus orgànics, de la resta, un 80% està constituïda per envasos. Aquest percentatge creix i es dispara per Nadal. Per a fabricar aquestos envasos es destrueixen recursos naturals, es contamina l’aigua i l’atmosfera. Tant en la seva fabricació com en el seu reciclatge es consumeixen grans quantitats d’energia i quan es converteixen en residus tenen un notable impacte ambiental, tant si es dipositen en abocadors com, sobretot, si s’incineren. Mentre que la resta de l’any cada persona genera un quilo i mig de brossa al dia (fa trenta anys no s’arribava ni a mig quilo), en aquestes dates són dos quilos; i la meitat són envasos i embalatges. Es pot reduir la quantitat de residus generats posant en pràctica els següents consells: • Cada cop que compreu alguna cosa és important que penseu quants residus genera allò que consumim.

• Eviteu productes d’usar i tirar • Rebutgeu les bosses de plàstic que donen els comerços i porteu bosses de tela, cistella o el clàssic carret de la compra.

• Feu un exercici d’imaginació, moltes de les coses que es tiren es poden reparar, reutilitzar o reciclar.

• Eviteu les llandes, i rebutgeu els aliments amb molts envasos. Les carmanyoles o els pots de vidre són una alternativa molt més saludable i ecològica per a guardar els aliments que tapant-los amb plàstic o alumini.

• Compreu el contingut, no l’envàs.

Moltes vegades es paga més pels envasos que directament tirem que pel contingut.

• Escolliu productes amb envasos retornables o reutilitzables.

• Eviteu emprar productes de neteja que s’han utilitzat tradicionalment, com el lleixiu o l’amoníac, que a banda de produir residus tòxics són perjudicials per a la salut. El sabó, el vinagre o la llima són alternatives més ecològiques i igual d’eficaces per a netejar.

• En rebre regals, no tireu els papers, es poden fer servir en altres ocasions.

• Per Nadal hom rep moltes targetes de felicitació, en comptes de tirar-les es poden reutilitzar.

• Reciclar un regal que ja es tingui a casa.

Alimentació més ecològica i saludable. Quan cada any s’incrementa el nombre de persones desnodrides en quatre milions (segons la FAO), en aquestes dates es tira fins 40% dels aliments produïts, a causa dels descarts per exigència estètiques del mercat, les errades en la distribució de volums tan grans, etc. Per això mateix és important tenir en compte els següents consells: • Preparar el menjar que vagis a consumir i guardar el sobrant per un altra ocasió.

• Recuperar la cuina tradicional i tenir cura de l’alimentació evitant el menjar-brossa o els menjars precuinats, que implica un major embalatge i consum d’energia.

• Consumir productes frescos i de temporada o menys elaborats. Resulten més ecològics, més saborosos i més

MEDI AMBIENT

Nadal saludables.

• Consumir productes que s’hagin produït el més localment possible.

• No consumir alguns aliments intrínsecament lligats al Nadal, com el llagostí, perquè estan sent criats en moltes ocasions en zones tropicals humides prop de la costa, on produeixen greus danys per a l’economia local i per a la biodiversitat.

Uns regals nadalencs diferents. Per Nadal, els missatges publicitaris van amerats de sentiments entranyables en defensa dels valors familiars i d’elogi de la solidaritat. Malgrat això, la canalització de tots aquests sentiments va sempre encaminada a la consecució d’un objectiu clar: incrementar les vendes sota un assumit balafiament de Nadal, sense tenir en compte les seves repercussions socials i ambientals. Per això proposem que en comptes de dedicar temps a estar en interminables cues als centres comercials, es dediqui aquest temps a pensar en regals diferents. Cal ser crític amb la publicitat, no creguem cegament els somnis que ens ven. Fer la vista enrere per veure que, no fa tant de temps, érem feliços celebrant el Nadal d’una altra manera, pot ajudar a veure que hi ha models diferents al consum sense fre.

Les joguines. El bombardeig publicitari que comença més d’un mes abans que arribi Nadal, no oblida els més menuts de la casa, i crea per a ells un munt d’anuncis de joguines. Segons l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), en aquestes dates es compra el 75% de joguines que es venen cada any. Molts pares i mares,

sotmesos a la pressió dels seus fills i filles, acaben per convèncer-se que, per demostrar el que els volen, els han de comprar més regals, i acaben sotmetent-se a la dictadura de la publicitat oblidant alternatives de consum més justes social i ambientalment. Aquí en demostrem algunes: • Busqueu joguines d’artesania local • No compreu joguines amb sobreambalatge.

• Assegureu-vos que són joguines no sexistes ni bèl•lics.

• Busqueu aquelles joguines que estimulen la creativitat.

• No compreu joguines amb piles.

• Assegureu-vos que són adequades per a cada tipus d’edat.

• Mireu que siguin de materials naturals i biodegradables.

• Comproveu que estigueu pagant el producte, no la seva publicitat.

• A més, el més important, és possible jugar sense joguines.

Arbres de Nadal i altres ornaments.

Els avets i altres pinàcies s’han convertit en un objecte de consum d’usar i tirar, que va de la muntanya o el viver a l’abocador després de passar el Nadal en una casa. Crida l’atenció el fet que hi hagin vivers dedicats exclusivament a la producció d’arbres que van a la brossa (al voltant de 2.000.000 a l’any), en un país erosionat i amb greus riscos de desertificació. Altres ornaments per Nadal suposen també enormes impactes. La utilització ornamental del grèvol al Nadal ha conduït aquesta espècie a estar en greu perill de desaparició, amb els greus danys que això suposa per a l’ecosistema on es desenvolupa. Això mateix passa amb les molses, que s’em-

pren com a ornamentació als betlems.

Per últim la febre consumista ha arribat a d’altres espècies vegetals, com ara el rusc o el vesc, espècies que estan sent recol·lectades de forma insostenible.

On comprar? De vegades pensem que els únics llocs on es pot comprar són les grans superfícies, tanmateix, aquest model és molt costós ambiental i socialment, per això proposem un sèrie d’alternatives • Compreu en botigues de barri i als mercats tradicionals.

• Compreu productes d’agricultura ecològica. Aquestos productes, a més de ser més sans, són ambientalment sostenibles, ja que en la seva producció no es fan servir pesticides ni fertilitzants artificials.

• Compreu en botigues de comerç just, així es poden obtenir productes amb garantia que han estat produïts de manera ecològica i que s’ha pagat un sou digne als productors.

• Formeu part de cooperatives de consumidors. En aquestes botigues, els consumidors es posen en contacte directe amb els productors, eliminant així els intermediaris. Tot el que es consumeix és d’agricultura ecològica.

Volem fer una crida per recuperar la creativitat a l’hora de celebrar aquestes festes, una creativitat que ens ajudi a no passar el Nadal perseguint els somnis inabastables que ens proposen els anuncis, sinó que ens mostri un camí més encertat d’aconseguir els nostres desitjos, i que tingui com a punt de sortida una forma de celebració més justa social i ambientalment.

BON NADAL A TOTHOM!!!

desembre 2011

23

EL RACÓ DELS VEÏNS

OPINIÓ

¿Es esta la policia catalana que queremos?

El cuerpo de los Mossos d’Esquadra es una policía relativamente joven si tenemos en cuenta el periodo democrático actual, que comienza con las primeras elecciones democráticas en 1977. Cinco años después, en 1982 se hace la convocatoria de la primera promoción, y no es hasta 1995 que se convierte en policía integral, con la asunción de las competencias de orden público en Cataluña.

En estos poco más de quince años, han sido numerosos los casos anómalos en que una parte del su colectivo se ha visto implicados y juzgados por diferentes motivos. Especial relevancia y gravedad han tenido los diferentes casos de maltrato que han salido a la luz pública en los últimos años y por los cuales algunos de sus miembros ya han sido condenados en última instancia – todo y que hayan sido posteriormente indultados por el Gobierno del Estado – a la vez que otros compañeros esperan también el más que previsible indulto, hecho este, del que sería muy conveniente abrir un profundo debate social sobre

Comerciant, si et vols anunciar a El Butlletí truca’ns i t’informarem

675 842 967 24 desembre 2011

su conveniencia.

Decía, que estos hechos son de especial gravedad, en tanto que los cometen unos servidores públicos, cuya misión es precisamente la contraria, proteger a esas personas objeto del maltrato, y lo cometen unos servidores públicos, que durante seis meses o más han estado en una academia donde en teoría, se les ha de enseñar el funcionamiento del estado de derecho. Academia y sueldos que (no lo olvidemos), pagan también esos ciudadanos maltratados.

Pero es que aún son más graves esos casos de maltrato detectados, pues en casi todos ellos, había varios miembros del cuerpo de los Mossos implicados, unos directamente, y otros porque callaban y consentían, cosa que considero gravísima y me hace pensar, que vamos por muy mal camino en este tema.

Posteriormente, la Brigada Móvil de los Mossos (antidisturbios) ha tenido diversas actuaciones, que no presagian nada bueno de cara al futuro de incertidumbres y crisis que tenemos

por delante.

El primero fue el 27 de mayo, durante el desalojo de la plaza Cataluña de Barcelona, ocupada por los indignados del movimiento 15-M y durante el cual se produjeron 121 heridos y unas escenas de verdadero escándalo, que han dado la vuelta al mundo y que han supuesto la condena de dicha actuación por parte de todo tipo de organismos nacionales e internacionales, así como una querella contra el Conseller Felip Puig y diversos mandos de los Mossos por parte de 56 afectados.

Después han venido produciéndose una serie de actuaciones igual de lamentables, en los procesos de desalojos hipotecarios, algo que cada día irá a peor dado la gravedad de la crisis, y a las deficiencias de nuestro ordenamiento jurídico en la materia.

De estos casos el más grave ha sido sin duda el del barrio del Clot, que comporto una decena de personas heridas y casi treinta personas identificadas y detenidas ilegalmente durante más de dos horas.

EL RACÓ DELS VEÏNS

A todo esto hemos de sumar, los desalojos de hospitales y colegios ocupados por los ciudadanos para luchar contra los recortes y el desmantelamiento de los dos pilares principales del estado del bienestar, la sanidad y la educación públicas que el gobierno de CIU se ha propuesto desmontar contra viento y marea.

El último episodio de esta guerra particular, que el Conseller de Interior, investido como cherif “in pectore” del Condado de Cataluña ha declarado a todo el que se mueva, sobre todo si ese todo no tiene futuro, como les pasa a nuestros jóvenes. Este hecho lo protagonizaron unos cincuenta miembros de esta Brigada Móvil, entrando (como elefante en cacharrería) en la Ciudad de la Justicia de Barcelona, para detener a seis jóvenes que estaban allí precisamente para ponerse a disposición del juez de guardia, por los hechos del 15 de junio delante del Parlamento Catalán. Los Mossos no respetaron en este caso los más elementales modos de respeto, ni hacia los jóvenes, ni a sus abogados ni al resto de ciudadanos que comían tranquilamente en ese momento en

dicha cafetería.

Estos hechos, han significado una serie de condenas del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, (TSJC) del Consejo General del Poder Judicial o del Ilustre Colegio Abogados de Barcelona, además de muchas otras entidades sociales, de las cuales vale la pena destacar la del propio TSJC, en la que dice entre otras cosas que (no se tuvieron en absoluto en cuenta, los derechos fundamentales de los ciudadanos, ni el más mínimo respeto hacia los tribunales de justicia). Condenas que pondrían rojo y harían dimitir a cualquier responsable, político o no, en cualquier país de Europa, pero eso no va con nosotros, aquí el Conseller de Interior y su director General de la Policía se han despachado diciendo que es posible que se produjeran algunos fallos de comunicación. Nada sobre la conculcación de derechos.

Pienso que vale la pena hacernos una serie de preguntas sobre todo esto que está pasando, que podrían ser más o menos estas. ¿Es esta policía la que pedíamos los ciudadanos, como policía ejemplar y democrática? ¿se enseña en la Escuela de Policía de Mollet, que estamos en un estado de derecho y que todas las policías, (y en

especial los Mossos) se han de comportar de acuerdo con las reglas de ese estado de derecho? ¿Ascienden a comandar los Mossos d’Esquadra los policías más idóneos, o se entra en los mandos por la puerta falsa del enchufismo político? ¿Los sindicatos de los Mossos, no tienen nada que comentar sobre todo esto?

Sería bueno, que el gobierno de CIU que tanto se fija en Quebec o el País Vasco para algunas cosas, lo hiciera al menos con el mismo empeño para copiar sus modelos de policía, que distan bastante del comportamiento de la nuestra.

Vale la pena poner aquí el compromiso de la página web del propio cuerpo policial con el claro objetivo de señalar lo que debería ser y no és.

“El cos dels Mossos d’Esquadra és un cos amb passat, present i futur, arrelat a la societat a la cual serveix i amb voluntat de ser una eina clau en el seu benestar futur”. Tengo la vaga impresión de que nos queda mucho camino por recorrer.

Domiciano Sandoval Valbuena Vocal de la Asociación de Vecinos del Clot Camp de l’Arpa.

desembre 2011

25

COSES DEL BARRI

El barri, Ramón Acin i els Drets Humans Al local de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa vam fer una xerrada fa molt poc, sobre el tema de “LA XENOFÒBIA”, “EL RACISME”i d’altres manifestacions del feixisme ..

Una de les aportacions que es va fer al debat va ser l’afirmació de que contra el feixisme , la millor manera d’ aturar-ho , perquè és una de les lacres que van aparèixer,també ara, al llarg de la nostra recent història, va ser LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS, feta el 1948, recent acabada la segona guerra mundial a la ciutat de Paris.

Efectivament creiem que donar a conèixer, recordar i estendre els 30 articles de la declaració és la millor barrera contra qualsevol forma de feixisme que de tant en tant cobra virulència, Aquest és el cas de la aparició a Catalunya d’un partit xenòfob i racista com PxC (Plataforma per Catalunya) que tristament s’ha presentat a les últimes eleccions, obtenint 60.000 vots,encara per sort, no ha obtingut representació parlamentària.

La nostra associació ha pensat, després d’aquestes reflexions de la xerrada/ col·loqui, que és precís estar a la guaita i recordar que el millor testimoni visible és al nostre barri, tenim unes simpàtiques escultures al començament de la rambla d’Aragó, just tocant la Meridiana. Aquestes escultures, com segur haureu vist, són dos “pajarites “, iguals ,mirant-se de front, de color blanc i que representen precisament els drets d’igualtat entre els éssers humans.

Al peu de l’escultura hi ha una placa

en que es llegeix ARTICLE 1:

“Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”

Les escultures van ser col·locades al final de les obres de la Rambla d’Aragó, obres de les famoses Olimpíades de Barcelona 1992.

Però qui va fer aquesta simpàtica escultura que adorna el començament i el final de la rambla d’Aragó?. Quan es van col·locar?

La resposta és que va ser un escultor que es deia Ramón Acín i que a continuació explicarem qui va ser.

Qui era RAMÓN ACÍN? Va néixer a Osca el 1888, artista polifacètic i dibuixant de la premsa humorística de l’època. En 1913 va publicar a Barcelona , conjuntament amb el seu amic Samblancat, un semanari anarquitzant titulat “La Ira. Órgano de expresión del asco y la cólera de un pueblo” (Avui diríem “indignats”). A Osca regia una escola particular de dibuix . El 1929 va conèixer el conegut galerista barcelonès Dalmau, que li va dedicar una exposició amb obres neologistes d’ escultures en xapa i cartolines . Amb la CNT d’Osca ,va dirigir una vaga general, connectada amb els aixecaments de Jaca dels capitans Galàn i Garcia Hernandez.

Amb un premi de loteria que va guanyar, va ajudar en la filmació de les Hurdes , del seu amic i director de cinema Luis Buñuel. El 6 d’agost va ser afusellat pels franquistes als murs del cementeri d’Osca.

El seu amic Felipe Aláiz li va fer un esbós biogràfic “Vida y muerte de Ramón Acín” .I un cotejat estudi de Sonya Torres ,”Ramón Acín”(1888-1936) Una estètica anarquista y de Vanguardia “ ,publicat a Barcelona el 1998 , on contraposa el seu pacifisme i la tàctica de la gimnàstica revolucionaria del grup faista , i valora la seva obra de Vanguardia en escultura, en pintura i dibuix, paral·lela a la dels seus companys de París , Joan Gris, Pau Gargallo, Julio Gonzalez i Pablo Picasso, durant les seves estades de 1925 a 1929 i en 1931. Acín , fill d’un capità d’artilleria que havia batallat per Cuba ,va ser també ,professor de literatura d’institut de secundària de Lleida; havia dirigit la revista “Aragonesista, revista de Aragón” el 1914, i al 1919 es va entregar en cos i ànima a la propaganda de l’anarquisme.

Del llibre de J. Termes “Història del anarquisme en España”(1870-1980) Ed. RBA

26 desembre 2011