Page 1

guia

CAT

E X P O S I C I Ó T E M P O R A L 12-12-12 / 3-6-13

U N A P R O P O S TA D ’A D O L F P L A I M A R C L L I M A R G A S


U N A P R O P O S TA D ’A D O L F P L A I M A R C L L I M A R G A S

L’

arquitectura crea espais de silenci. La música neix en el silenci. A partir de la ressonància harmònica de Música callada o de Charmes, Mompou ens convida a escoltar la veu del silenci. I no podem imaginar altra arquitectura més sonora que la de Gaudí. Us proposem aquest espai com un diàleg sensible d’imatges, sons i paraules d’aquests dos «mestres de l’art del futur». Adolf Pla i Marc Llimargas

El museu de la música presenta un projecte del músic adolf pla i el fotògraf marc llimargas a l’entorn de dues grans figures de  l’art català: el músic i compositor Frederic mompou i l’arquitecte antoni Gaudí. Dos creadors actuals contemplen conjuntament dos creadors del passat. pla ha estudiat i ha interpretat l’obra de mompou, i  llimargas ha fotografiat reflexivament les obres de Gaudí. la trobada pla / llimargas propicia un diàleg a l’entorn dels elements creatius compartits per mompou / Gaudí. mompou (1893-1987) pertany a la generació de músics de les primeres dècades del segle xx i va viure els difícils anys de la guerra i la postguerra. Gaudí (1852-1926) va viure la renaixença i és el màxim representant del modernisme arquitectònic català, amb una activitat  que  s’estén  des  de  les  darreres  dècades  del  segle  xix  fins  a  les  primeres  del  xx.  malgrat  pertànyer  a  diferents  generacions i contextos culturals, i malgrat dedicar-se a disciplines artístiques diferents, mompou i Gaudí van compartir la ciutat de Barcelona i la llum mediterrània. pla i llimargas ens mostren, a través d’una proposta artística, i no pas discursiva, els vincles  sorprenents que descobreixen entre els dos creadors, tant en la concepció de l’art com en les fonts d’inspiració. la figura de mompou és el fil conductor d’aquesta exposició. a través de documentació personal –cedida gentilment per la Fundació Frederic mompou i que inclou alguns materials inèdits–, el museu presenta un espai biogràfic previ que ens situa en la personalitat i l’obra del músic. Després, imatges, partitures, grafismes i aforismes ens conviden a un recorregut ben suggeridor pel món estètic de mompou i Gaudí. Museu de la Música —2—


BIOGRAFIA Frederic mompou i Dencausse neix el 16 d’abril de 1893 al barri del paral·lel de Barcelona. amb talent per fer carrera de pianista, el 1909 s’orienta cap a la composició, fascinat per un concert de Gabriel Fauré i marguerite long al qual assisteix a Barcelona. Durant dos anys, construeix el fonament de la seva música en una sonoritat harmònica: l’acord metàl·lic.  El 1911, mompou enllesteix la seva primera peça, Impressions íntimes, i s’instal·la a parís fins al 1914. arran de la primera Guerra mundial, torna a Barcelona, on viu fins al 1921 i compon bona part de les seves obres més emblemàtiques: Cants màgics, Charmes, Fêtes lointaines... El 1921 torna a parís per mostrar aquesta música al seu mestre de piano, Ferdinand motte-lacroix, que l’estrena amb les lloances entusiastes del crític Émile Vuillermoz.  la dècada del 1920 és especialment creativa, amb les primeres Cançons i danses, els Preludis i les cançons per a veu i piano. En la dècada següent, mompou pateix una gran crisi creativa, per la qual cosa produeix escasses composicions. El 1941, la guerra el fa tornar a Barcelona, on es quedarà la resta de la seva vida. aquest mateix any coneix carme Bravo, amb qui es casarà disset anys després. En aquest període, Frederic mompou inicia noves vies de composició, cada vegada més austeres i serenes. El 1951 ja havia acabat el primer quadern de Música callada, la seva obra més destacada, i el 1967 enllesteix el darrer dels quatre quaderns. El 1957 acaba l’obra més virtuosística, Variacions sobre un tema de Chopin, i el 1963, la seva única obra simfonicocoral, Improperios. El 1978, mompou compon la seva darrera peça, La vaca cega, una cançó amb el text de Joan maragall. mor el 30 de juny de 1987.

Museu de la Música

—3—


EL SEU ENTORN

Interactiu Jo no penso la música, només la transmeto. Tinc la consciència tranquil·la.

Mompou defineix la seva música [2 min 16 s] programa Personatges, 1978. Entrevista de montserrat roig

Mompou: la primera composició [2 min 6 s] programa A fondo, 1976. Entrevista de Joaquín soler serrano

Mompou

Jankélévitch parla de Mompou [1 min 44 s] Grandes músicos. Dir. agustín Navarro, 1979

Mompou: Cançó núm. 1 [2 min 54 s] L'homme et sa musique. Dir. Jacques trébouta, 1970

Victòria dels Àngels i Mompou: Damunt de tu només les flors [4 min 39 s] L'homme et sa musique. Dir. Jacques trébouta, 1970

Mompou a Nova York, 1973

EL SEU ENTORN

Collage fotogràfic

—4—


EL SEU ENTORN Una consciència sense fronteres

Cronograma

Frederic  mompou,  de  personalitat  introvertida i reflexiva, percebia el seu entorn amb una gran intensitat. Des de ben jove es va interessar per les grans qüestions de la filosofia i, mostrant  una  consciència  molt oberta,  es  va  deixar  seduir  pel  pensament de les cultures orientals.  la música de mompou troba l’origen quan encara no s’ha manifestat el pensament.  En  aquest  sentit,  la podem qualificar d’«original», fruit d’un fluir conscient.

UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES

Diagrama dibuixat per Mompou (ca. 1919)

Cúpula del Palau Güell, 1885-1900

—5—


UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES

Quadern de pensaments (ca.1919)

Oposats Els dos elements oposats:                          a) claror-tenebres                   b) llum-ombra són dos orígens? o l’un és conseqüència de l’altre? mompou

Quadern de pensaments (ca.1919)

Eternitat Des de l’instant en què s’inicià la primera vibració en l’espai tenebrós i buit fins a l’instant en què suposem que retornarà la immobilitat a les tenebres: aquest principi i aquest fi, aquesta vida i mort, són els límits de l’eternitat? si la naturalesa ens ensenya que tot recomença, és també just creure que aquest principi i fi, aquesta eternitat suposada per la nostra pobra imaginació, és sols un període de l’eternitat.                                                                                                                                                                 mompou

UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES

Casa Milà, 1906-1912

Casa Batlló, 1904-1906

Park Güell, 1900-1914

La intel·ligència estarà sempre submergida en el dubte entre dos veritats oposades. Mompou

Hi ha dues formes de felicitat, el goig i la tristesa, tot i que aquesta pocs són els que saben comprendre-la. Mompou

—6—


UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES

Manuscrit de Mompou (1910) Barcelona, indústria litoral (1918) Acord metàl·lic És quan es produeix un fet transcendent en mi, l’instant en què apareix dels meus dits, l’acord metàl·lic: aquest acord, repetit de forma obstinada, em descobrí un món sonor dins una atmosfera metàl·lica, com la que embolcallà tota la meva infantesa, lligada a la foneria de campanes, i més tard, la de les zones industrials que veia i sentia durant les meves passejades pels entorns de  Barcelona, especialment per les zones litorals. mompou

UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES

Manuscrit (1910)

Què és l’acord metàl·lic de Mompou? És un símbol de la unió dels oposats: consonància amb dissonància i simetria amb asimetria. aquesta unió ens situa en un espai vibratori molt subtil que ens transporta cap a un estat diferent de consciència i de fluïdesa. allò que és màgic ens atrau per la connexió entre la realitat i la irrealitat. així, doncs, aquest acord fet de vibracions sonores en oposició ens transmet l’experiència de sentir la màgia.  En aquest acord hi ha tota la meva música. Mompou —7—


UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES

UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES

Mompou i la seva fillola, Elisenda Janés (1955)

Col·legi de les Teresianes (1885-1899)

—8—


LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS

Dibuix de Mompou (ca. 1919)

Recomençar Jo  sento  la  música  del  caminet  de  muntanya.  Faig aquesta música perquè l'art ha arribat al seu límit...  l'art  és  un  retorn  a  allò  primitiu.  No,  no  és  un  retorn, és recomençar. recomençar amb tot el que  ja sabem. mompou

Quan oloro una flor no penso en el seu procés de cultiu. Així m'agrada escoltar la meva música. Mompou

LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS

Casa Batlló, 1904-1906

Park Güell, 1900-1914

L’originalitat consisteix a tornar a l’origen. Gaudí

Primitivisme aparent. El nou punt de partida és ideal i situat en la nostra època. La nostra cova té les parets netes davant el futur. Mompou —9—


LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS

Palau Güell, 1886-1890

La bellesa de la matèria en una composició que no ho és Un dia, a parís, Frederic mompou va rebre la visita del musicòleg José Bruyr. Quan mompou obrí la porta i el visitant li va preguntar si era el compositor, ell va contestar: «Je ne suis pas un compositeur! Je ne suis qu’une “musique” et une musique la moins  composée  du  monde»  (No sóc un compositor! No sóc més que una «música», i la música menys composta del món). mompou s’identifica amb el músic com  aquell  que  intueix,  que  rep  la  música,  en  contraposició  al  compositor, aquell que construeix, que és capaç d’edificar una simfonia grandiosa a partir de quatre notes.

Park Güell, 1900-1914

El sol és el gran pintor de les terres mediterrànies. Gaudí

LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS

LLUM

MEDITERRÀNIA

Olivera mediterrània

Mar de Tarragona

El gran llibre, sempre obert, que ens hem d’esforçar a llegir és el de la Natura. Gaudí — 10 —


LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS

MELODIA

POESIA

Diàleg en clau, 1942

Damunt de tu només les flors, 1942

No som lliures de pensar el que volem. Pensem el que sentim. Mompou

LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS

MATÈRIA

BREVETAT

Sintonia Cadena SER, 1951

La gitana Chatuncha i Mompou, ca. 1916

Les formes expressades amb senzillesa, tenen més grandesa. Gaudí

— 11 —


LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS

SILENCI

RESSONÀNCIA

Cants màgics, 1919 Aglàia, Enric Monjo, 1950. Aglàia és el símbol de la intuïció i la creativitat.

El pensament només treballa en el silenci. Mompou

LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS

Interactiu Matèria [2 min 11 s] El carrer, el guitarrista i el vell cavall / El llac

Silenci [57 s] Música callada X

Ressonància [1 min 5 s] Cants màgics

Llum i mediterrània [1 min 30 s] Scènes d’enfants

Melodia i tradició [2 min 9 s]

Grafisme de Mompou (ca.1919) Traduint el passat la capacitat de mompou per desmaterialitzar la música provoca que, màgicament, aquesta ens arribi amb tota la seva substància. Quan fa servir un tema popular, n’expressa l’essència, una essència que continua fluint en tota la seva música. mompou fa present, també, la tradició, acostant-se a la música medieval per arribar als sons primigenis, de la mateixa manera que Gaudí passa per les arquitectures gòtica, bizantina i grega per arribar a reconèixer l’arquitectura de la natura. 

cançó iii,  El noi de la mare

Acord metàl·lic [2 min 11 s]

Cada home, amb el seu amor propi, és el centre de la seva pàtria. Mompou — 12 —


LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS

Sant Jordi, Enric Monjo, 1955. Catedral de Terrassa. El model és Mompou.

Casa Batlló, 1904-1906

Margalló

La tradició ens governa, ens guia i ens condueix.

Casa Vicens, 1883-1888

Hem de ser sintètics. Gaudí

Gaudí

MESTRES DE FUTUR

Cripta de la colònia Güell, 1908-1915

Temple de la Sagrada Família, 1883

La realització d’una cosa consisteix a posar la seva llei d’acord amb la llei de la Creació. Gaudí

L’artista és un magnífic servidor de l’art. És només un humil intermediari entre el Creador i l’obra. Mompou

— 13 —


MESTRES DE FUTUR

Música callada X, 1962

La noche sosegada en par de los levantes de la aurora, la música callada, la soledad sonora, la cena que recrea y enamora. Agulles de les torres-campanar de la Sagrada Família

San Juan de la Cruz

MESTRES DE FUTUR Mestres de futur l’arquitectura crea silencis.  la música neix en el silenci. pocs  silencis  són  tan  sonors com els de Gaudí. cap música és ben bé la mateixa veu del  silenci.  Només,  potser,  la  de mompou.  L’instrument musical més gros del món

Campanar de la façana del Naixement del temple de la Sagrada Família

antoni  Gaudí  concep  el  temple  de  la  sagrada Família com un instrument (un gran  instrument  de  12  campanars  amb  7 campanes tubulars cadascun, en total  84  campanes),  com  si  fos  el  teclat  d’un enorme piano, perquè la veu del temple se senti arreu de Barcelona.

— 14 —


MESTRES DE FUTUR La saviesa és superior a la ciència. Gaudí

La música és el descans del setè dia de la Creació. Mompou

Exposició “El so de la llum. Mompou / Gaudí”. MUSEU DE LA MÚSICA de Barcelona L’Auditori. Lepant, 150. 08013 Barcelona. Tel. 93 256 36 50. museumusica@bcn.cat www.museumusica.cat

Autors i comissariat: Imatges: Escultura “El so de la llum”: Pedra cúbica: Guió i interpretació audiovisuals: Disseny gràfic exposició: Disseny del muntatge (fusteria / audiovisuals): Edició audiovisual “Mestres de futur”: Edició diorama: Documentació original exposada: Fons documental i fotogràfic: Producció i coordinació:

Adolf Pla i Marc Llimargas Marc Llimargas Marc Boada, Adolf Pla i Marc Llimargas Marc Llimargas Adolf Pla Joan Rossell (L’Estudi) Francesc Martí Rosebud Films Interactua / Ten Productions Fundació Frederic Mompou Biblioteca Nacional de Catalunya em@art (Espai Imaginari) i Museu de la Música

— 15 —


D.L.B.1174-2013

Guia exposició "El so de la llum. Mompou / Gaudí"  

Guia de l'exposició "El so de la llum. Mompou / Gaudí". Una proposta d'Adolf Pla i Marc Llimargas. Al Museu de la Música de Barcelona, des d...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you