guia
CAT
E X P O S I C I Ó T E M P O R A L 12-12-12 / 3-6-13
U N A P R O P O S TA D ’A D O L F P L A I M A R C L L I M A R G A S
U N A P R O P O S TA D ’A D O L F P L A I M A R C L L I M A R G A S
L’
arquitectura crea espais de silenci. La música neix en el silenci. A partir de la ressonància harmònica de Música callada o de Charmes, Mompou ens convida a escoltar la veu del silenci. I no podem imaginar altra arquitectura més sonora que la de Gaudí. Us proposem aquest espai com un diàleg sensible d’imatges, sons i paraules d’aquests dos «mestres de l’art del futur». Adolf Pla i Marc Llimargas
El museu de la música presenta un projecte del músic adolf pla i el fotògraf marc llimargas a l’entorn de dues grans figures de l’art català: el músic i compositor Frederic mompou i l’arquitecte antoni Gaudí. Dos creadors actuals contemplen conjuntament dos creadors del passat. pla ha estudiat i ha interpretat l’obra de mompou, i llimargas ha fotografiat reflexivament les obres de Gaudí. la trobada pla / llimargas propicia un diàleg a l’entorn dels elements creatius compartits per mompou / Gaudí. mompou (1893-1987) pertany a la generació de músics de les primeres dècades del segle xx i va viure els difícils anys de la guerra i la postguerra. Gaudí (1852-1926) va viure la renaixença i és el màxim representant del modernisme arquitectònic català, amb una activitat que s’estén des de les darreres dècades del segle xix fins a les primeres del xx. malgrat pertànyer a diferents generacions i contextos culturals, i malgrat dedicar-se a disciplines artístiques diferents, mompou i Gaudí van compartir la ciutat de Barcelona i la llum mediterrània. pla i llimargas ens mostren, a través d’una proposta artística, i no pas discursiva, els vincles sorprenents que descobreixen entre els dos creadors, tant en la concepció de l’art com en les fonts d’inspiració. la figura de mompou és el fil conductor d’aquesta exposició. a través de documentació personal –cedida gentilment per la Fundació Frederic mompou i que inclou alguns materials inèdits–, el museu presenta un espai biogràfic previ que ens situa en la personalitat i l’obra del músic. Després, imatges, partitures, grafismes i aforismes ens conviden a un recorregut ben suggeridor pel món estètic de mompou i Gaudí. Museu de la Música —2—
BIOGRAFIA Frederic mompou i Dencausse neix el 16 d’abril de 1893 al barri del paral·lel de Barcelona. amb talent per fer carrera de pianista, el 1909 s’orienta cap a la composició, fascinat per un concert de Gabriel Fauré i marguerite long al qual assisteix a Barcelona. Durant dos anys, construeix el fonament de la seva música en una sonoritat harmònica: l’acord metàl·lic. El 1911, mompou enllesteix la seva primera peça, Impressions íntimes, i s’instal·la a parís fins al 1914. arran de la primera Guerra mundial, torna a Barcelona, on viu fins al 1921 i compon bona part de les seves obres més emblemàtiques: Cants màgics, Charmes, Fêtes lointaines... El 1921 torna a parís per mostrar aquesta música al seu mestre de piano, Ferdinand motte-lacroix, que l’estrena amb les lloances entusiastes del crític Émile Vuillermoz. la dècada del 1920 és especialment creativa, amb les primeres Cançons i danses, els Preludis i les cançons per a veu i piano. En la dècada següent, mompou pateix una gran crisi creativa, per la qual cosa produeix escasses composicions. El 1941, la guerra el fa tornar a Barcelona, on es quedarà la resta de la seva vida. aquest mateix any coneix carme Bravo, amb qui es casarà disset anys després. En aquest període, Frederic mompou inicia noves vies de composició, cada vegada més austeres i serenes. El 1951 ja havia acabat el primer quadern de Música callada, la seva obra més destacada, i el 1967 enllesteix el darrer dels quatre quaderns. El 1957 acaba l’obra més virtuosística, Variacions sobre un tema de Chopin, i el 1963, la seva única obra simfonicocoral, Improperios. El 1978, mompou compon la seva darrera peça, La vaca cega, una cançó amb el text de Joan maragall. mor el 30 de juny de 1987.
Museu de la Música
—3—
EL SEU ENTORN
Interactiu Jo no penso la música, només la transmeto. Tinc la consciència tranquil·la.
Mompou defineix la seva música [2 min 16 s] programa Personatges, 1978. Entrevista de montserrat roig
Mompou: la primera composició [2 min 6 s] programa A fondo, 1976. Entrevista de Joaquín soler serrano
Mompou
Jankélévitch parla de Mompou [1 min 44 s] Grandes músicos. Dir. agustín Navarro, 1979
Mompou: Cançó núm. 1 [2 min 54 s] L'homme et sa musique. Dir. Jacques trébouta, 1970
Victòria dels Àngels i Mompou: Damunt de tu només les flors [4 min 39 s] L'homme et sa musique. Dir. Jacques trébouta, 1970
Mompou a Nova York, 1973
EL SEU ENTORN
Collage fotogràfic
—4—
EL SEU ENTORN Una consciència sense fronteres
Cronograma
Frederic mompou, de personalitat introvertida i reflexiva, percebia el seu entorn amb una gran intensitat. Des de ben jove es va interessar per les grans qüestions de la filosofia i, mostrant una consciència molt oberta, es va deixar seduir pel pensament de les cultures orientals. la música de mompou troba l’origen quan encara no s’ha manifestat el pensament. En aquest sentit, la podem qualificar d’«original», fruit d’un fluir conscient.
UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES
Diagrama dibuixat per Mompou (ca. 1919)
Cúpula del Palau Güell, 1885-1900
—5—
UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES
Quadern de pensaments (ca.1919)
Oposats Els dos elements oposats: a) claror-tenebres b) llum-ombra són dos orígens? o l’un és conseqüència de l’altre? mompou
Quadern de pensaments (ca.1919)
Eternitat Des de l’instant en què s’inicià la primera vibració en l’espai tenebrós i buit fins a l’instant en què suposem que retornarà la immobilitat a les tenebres: aquest principi i aquest fi, aquesta vida i mort, són els límits de l’eternitat? si la naturalesa ens ensenya que tot recomença, és també just creure que aquest principi i fi, aquesta eternitat suposada per la nostra pobra imaginació, és sols un període de l’eternitat. mompou
UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES
Casa Milà, 1906-1912
Casa Batlló, 1904-1906
Park Güell, 1900-1914
La intel·ligència estarà sempre submergida en el dubte entre dos veritats oposades. Mompou
Hi ha dues formes de felicitat, el goig i la tristesa, tot i que aquesta pocs són els que saben comprendre-la. Mompou
—6—
UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES
Manuscrit de Mompou (1910) Barcelona, indústria litoral (1918) Acord metàl·lic És quan es produeix un fet transcendent en mi, l’instant en què apareix dels meus dits, l’acord metàl·lic: aquest acord, repetit de forma obstinada, em descobrí un món sonor dins una atmosfera metàl·lica, com la que embolcallà tota la meva infantesa, lligada a la foneria de campanes, i més tard, la de les zones industrials que veia i sentia durant les meves passejades pels entorns de Barcelona, especialment per les zones litorals. mompou
UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES
Manuscrit (1910)
Què és l’acord metàl·lic de Mompou? És un símbol de la unió dels oposats: consonància amb dissonància i simetria amb asimetria. aquesta unió ens situa en un espai vibratori molt subtil que ens transporta cap a un estat diferent de consciència i de fluïdesa. allò que és màgic ens atrau per la connexió entre la realitat i la irrealitat. així, doncs, aquest acord fet de vibracions sonores en oposició ens transmet l’experiència de sentir la màgia. En aquest acord hi ha tota la meva música. Mompou —7—
UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES
UNA CONSCIÈNCIA SENSE FRONTERES
Mompou i la seva fillola, Elisenda Janés (1955)
Col·legi de les Teresianes (1885-1899)
—8—
LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS
Dibuix de Mompou (ca. 1919)
Recomençar Jo sento la música del caminet de muntanya. Faig aquesta música perquè l'art ha arribat al seu límit... l'art és un retorn a allò primitiu. No, no és un retorn, és recomençar. recomençar amb tot el que ja sabem. mompou
Quan oloro una flor no penso en el seu procés de cultiu. Així m'agrada escoltar la meva música. Mompou
LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS
Casa Batlló, 1904-1906
Park Güell, 1900-1914
L’originalitat consisteix a tornar a l’origen. Gaudí
Primitivisme aparent. El nou punt de partida és ideal i situat en la nostra època. La nostra cova té les parets netes davant el futur. Mompou —9—
LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS
Palau Güell, 1886-1890
La bellesa de la matèria en una composició que no ho és Un dia, a parís, Frederic mompou va rebre la visita del musicòleg José Bruyr. Quan mompou obrí la porta i el visitant li va preguntar si era el compositor, ell va contestar: «Je ne suis pas un compositeur! Je ne suis qu’une “musique” et une musique la moins composée du monde» (No sóc un compositor! No sóc més que una «música», i la música menys composta del món). mompou s’identifica amb el músic com aquell que intueix, que rep la música, en contraposició al compositor, aquell que construeix, que és capaç d’edificar una simfonia grandiosa a partir de quatre notes.
Park Güell, 1900-1914
El sol és el gran pintor de les terres mediterrànies. Gaudí
LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS
LLUM
MEDITERRÀNIA
Olivera mediterrània
Mar de Tarragona
El gran llibre, sempre obert, que ens hem d’esforçar a llegir és el de la Natura. Gaudí — 10 —
LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS
MELODIA
POESIA
Diàleg en clau, 1942
Damunt de tu només les flors, 1942
No som lliures de pensar el que volem. Pensem el que sentim. Mompou
LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS
MATÈRIA
BREVETAT
Sintonia Cadena SER, 1951
La gitana Chatuncha i Mompou, ca. 1916
Les formes expressades amb senzillesa, tenen més grandesa. Gaudí
— 11 —
LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS
SILENCI
RESSONÀNCIA
Cants màgics, 1919 Aglàia, Enric Monjo, 1950. Aglàia és el símbol de la intuïció i la creativitat.
El pensament només treballa en el silenci. Mompou
LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS
Interactiu Matèria [2 min 11 s] El carrer, el guitarrista i el vell cavall / El llac
Silenci [57 s] Música callada X
Ressonància [1 min 5 s] Cants màgics
Llum i mediterrània [1 min 30 s] Scènes d’enfants
Melodia i tradició [2 min 9 s]
Grafisme de Mompou (ca.1919) Traduint el passat la capacitat de mompou per desmaterialitzar la música provoca que, màgicament, aquesta ens arribi amb tota la seva substància. Quan fa servir un tema popular, n’expressa l’essència, una essència que continua fluint en tota la seva música. mompou fa present, també, la tradició, acostant-se a la música medieval per arribar als sons primigenis, de la mateixa manera que Gaudí passa per les arquitectures gòtica, bizantina i grega per arribar a reconèixer l’arquitectura de la natura.
cançó iii, El noi de la mare
Acord metàl·lic [2 min 11 s]
Cada home, amb el seu amor propi, és el centre de la seva pàtria. Mompou — 12 —
LA BELLESA DE LA MATÈRIA EN UNA COMPOSICIÓ QUE NO HO ÉS
Sant Jordi, Enric Monjo, 1955. Catedral de Terrassa. El model és Mompou.
Casa Batlló, 1904-1906
Margalló
La tradició ens governa, ens guia i ens condueix.
Casa Vicens, 1883-1888
Hem de ser sintètics. Gaudí
Gaudí
MESTRES DE FUTUR
Cripta de la colònia Güell, 1908-1915
Temple de la Sagrada Família, 1883
La realització d’una cosa consisteix a posar la seva llei d’acord amb la llei de la Creació. Gaudí
L’artista és un magnífic servidor de l’art. És només un humil intermediari entre el Creador i l’obra. Mompou
— 13 —
MESTRES DE FUTUR
Música callada X, 1962
La noche sosegada en par de los levantes de la aurora, la música callada, la soledad sonora, la cena que recrea y enamora. Agulles de les torres-campanar de la Sagrada Família
San Juan de la Cruz
MESTRES DE FUTUR Mestres de futur l’arquitectura crea silencis. la música neix en el silenci. pocs silencis són tan sonors com els de Gaudí. cap música és ben bé la mateixa veu del silenci. Només, potser, la de mompou. L’instrument musical més gros del món
Campanar de la façana del Naixement del temple de la Sagrada Família
antoni Gaudí concep el temple de la sagrada Família com un instrument (un gran instrument de 12 campanars amb 7 campanes tubulars cadascun, en total 84 campanes), com si fos el teclat d’un enorme piano, perquè la veu del temple se senti arreu de Barcelona.
— 14 —
MESTRES DE FUTUR La saviesa és superior a la ciència. Gaudí
La música és el descans del setè dia de la Creació. Mompou
Exposició “El so de la llum. Mompou / Gaudí”. MUSEU DE LA MÚSICA de Barcelona L’Auditori. Lepant, 150. 08013 Barcelona. Tel. 93 256 36 50. museumusica@bcn.cat www.museumusica.cat
Autors i comissariat: Imatges: Escultura “El so de la llum”: Pedra cúbica: Guió i interpretació audiovisuals: Disseny gràfic exposició: Disseny del muntatge (fusteria / audiovisuals): Edició audiovisual “Mestres de futur”: Edició diorama: Documentació original exposada: Fons documental i fotogràfic: Producció i coordinació:
Adolf Pla i Marc Llimargas Marc Llimargas Marc Boada, Adolf Pla i Marc Llimargas Marc Llimargas Adolf Pla Joan Rossell (L’Estudi) Francesc Martí Rosebud Films Interactua / Ten Productions Fundació Frederic Mompou Biblioteca Nacional de Catalunya em@art (Espai Imaginari) i Museu de la Música
— 15 —
D.L.B.1174-2013