Estudis de dret català L libre homenatge a A ntoni M irambell
i
A bancó
Estudis de dret català Llibre homenatge a Antoni Mirambell i Abancó Dr. Ferran Badosa Coll (Director)
Dra. M. Esperança Ginebra Molins i Dra. Elena Lauroba Lacasa (Coordinadores)
Aquest llibre s’emmarca en els Projectes DER 2017-82129-P i PID2021-126857NB-I00 i en les activitats del «Grup de Dret civil català» 2017 SGR 151
Tots els drets reservats. De conformitat amb el que disposen els arts. 270, 271 i 272 del Codi Penal vigent, podrà ser castigat amb pena de multa i privació de llibertat qui reprodueixi, plagiï, distribueixi o comuniqui públicament, en tot o en part. una obra literària, artística o científica, fixada en qualsevol mena de suport, sense l’autorització dels titulars dels drets de propietat intel·lectual corresponents o dels seus cessionaris.
© 2022 Els autors © 2022 Atelier Santa Dorotea 8, 08004 Barcelona e-mail: editorial@atelierlibros.es www.atelierlibrosjuridicos.com Tel.: 93 295 45 60 I.S.B.N.: 978-84-18780-34-9 Dipòsit legal: B 13487-2022 Disseny i composició: A ddenda, Pau Claris 92, 08010 Barcelona www.addenda.es Impressió: Winihard Gràfics, Avda. del Prat 7, 08180 Moià
© Adrià Costa
Índex Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15
SEMBLANCES Antoni Mirambell, universitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
Ferran Badosa Coll
Antoni Mirambell i el seu compromís amb la política universitària: l’amic i el company . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
23
Màrius Rubiralta Alcañiz i Miquel Martínez Martín
En memòria de l’Antoni Mirambell i Abancó. amic i síndic de greuges. Apunts sobre el règim sancionador dels estudiants universitaris . . . . . . .
31
Lluís Caballol i Angelats
Antoni Mirambell i el Dret Lingüístic. Conseqüències jurídiques del concepte de llengua pròpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
45
Lluís Jou i Mirabent
Antoni Mirambell i Abancó: la importància de la Codificació a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
69
Joan Carles Ollé i Favaró
Retrobar-nos amb l’Antoni Mirambell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
75
Núria de Gispert i Català
Antoni Mirambell i Abancó, el pare i el jurista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
79
Jordi Mirambell i Fargas
ESTUDIS JURÍDICS Història del dret El Dret català en la Guerra Civil i la «Comissió Tècnico-Assessora» de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Esther Arroyo i Amayuelas i Jaume Ribalta i Haro
9
83
Índex
Notes sobre la traducció lliure (1826-1829) del Viridarium artis notariatus de Josep Comes (1655-1729?) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
103
Tomàs de Montagut i Estragués
L’actio de in rem verso, font d’inspiració de la noció moderna de l’enriquiment injustificat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
113
Encarnació Ricart Martí
Part
general i dret de la persona
La competència catalana en matèria de contractes: sobre la STC 132/2019 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
131
Laura Alascio Carrasco
Les bases de les obligacions contractuals i la competència de la Generalitat sobre el Dret civil. Comentari a la STC 132/2019 . . . . . . . . .
143
Enoch Albertí Rovira
La implementació de les insuficiències normatives en el Dret civil de les Illes Balears a partir de la Llei 7/2017 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
157
Maria Pilar Ferrer Vanrell
La competència de la Generalitat en matèria d’arrendaments (a propòsit del decret llei 34/2020, de 20 d’octubre) . . . . . . . . . . . . . . . .
171
Carles Enric Florensa i Tomàs
La dona en el Codi civil de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
187
Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera
Dret
d’obligacions i contractes
La garantia de la reparació o la substitució del bé no conforme: de cara a una revisió de l’art. 621-23.4 CCCat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
205
Lídia Arnau Raventós
El deure d’informació precontractual sobre les característiques del bé de l’art. 621-7 CCCat: context i utilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
219
Immaculada Barral-Viñals
L’aplicació de la regulació catalana de la compravenda . . . . . . . . . . . . . . .
239
M. Esperança Ginebra Molins
Reflexions al voltant de la modificació unilateral en el subministrament de continguts i serveis digitals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
261
Mariló Gramunt Fombuena
Línies generals per una regulació de la responsabilitat extracontractual al llibre sisè del Codi civil de Catalunya . . . . . . . . . . . Miquel Martín-Casals
10
271
Estudis de dret català. Llibre homenatge a Antoni Mirambell i Abancó
Sobre la validesa de convenis arbitrals en compravendes internacionals de mercaderies i el Llibre VI del CCCat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
295
Miquel Mirambell i Fargas
Mercat de crèdits dubtosos i guany excessiu: la protecció del deutor cedit amb l’horitzó de la transposició de la Directiva (UE) 2021/2167 sobre els administradors i els compradors de crèdits . . . . . . . . . . . . . . .
315
Gemma Rubio Gimeno
La càrrega de mitigar el dany en la regulació del Llibre VI . . . . . . . . . .
343
Josep Solé Feliu
Notes sobre l’extinció del contracte d’integració . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
357
Antoni Vaquer Aloy
El contracte de masoveria urbana, eventual solució al problema d’accés a l’habitatge sense regulació legal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
371
M. Luisa Zahino Ruiz
Possessió
i drets reals
Algunes reflexions sobre la donació al Codi civil de Catalunya . . . . . . .
389
Miriam Anderson
Antoni Mirambell i Abancó, un dels nostres. Apunts en relació a la vigent regulació del cens emfitèutic al Principat d’Andorra . . . . . .
407
Isidre Bartumeu Martínez
L’eficàcia adquisitiva de l’exercici del dret real d’opció . . . . . . . . . . . . . .
419
Esteve Bosch Capdevila
Els tradicionals drets d’emprius especial referència als emprius del massís del Montseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
437
Antoni Cumella Gaminde
Llums i ombres en relació amb la incorporació a l’ordenament català de la regulació de la propietat temporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
453
Francisco M. Echeverría Summers
La incidència de l’extinció del dret de superfície en el dret d’hipoteca constituït pel superficiari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
473
Santiago Espiau Espiau
La salvaguarda del medi ambient al Codi civil de Catalunya:
una aproximació a les institucions vigents i als debats futurs .
. . . . . . . .
485
La possessió en el Codi civil de Catalunya: concepte i estructura . . . . . .
507
Elena Lauroba Lacasa Pedro del Pozo Carrascosa
La regulació catalana de la mediació en els conflictes a l’habitatge segons la modalitat de tinença . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Isabel Viola Demestre
11
527
Índex
Dret
de família
Fixació de la compensació econòmica per raó de treball i donacions als fills comuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
543
Josep Ferrer i Riba
Direcció de la família i responsabilitat dels cònjuges per les necessitats i les despeses familiars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
559
Albert Lamarca i Marquès
El càlcul de la compensació per raó de treball: primer balanç de jurisprudència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
585
Jordi Ribot Igualada
Revisió de la regulació catalana de la convivència en parella estable . . .
603
Judith Solé Resina
Dret
de successions
L’assignació de béns al «Proyecto de la compilación del derecho civil especial de Cataluña» de 1955 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
619
Ferran Badosa Coll
Els pactes successoris d’institució d’hereu com a negoci jurídic i com a instrument documental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
655
Joan Egea Fernàndez
La institució punitiva d’hereu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
679
Joan Marsal Guillamet
El futur del testament electrònic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
685
Susana Navas Navarro
Apunts sobre la configuració de la facultat de disposició del successor, a través d’una prohibició de disposar, fideïcomís de residu o usdefruit de disposició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
699
Ángel Serrano de Nicolás
L’encaix de les designacions de beneficiari d’instruments d’estalvi i previsió en el Dret català de successions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
721
Jaume Tarabal Bosch
Altres
disciplines
La protecció de l’autonomia local. Possibilitats des del Dret català . . .
745
Tomàs Font i Llovet
El control del compliment de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Xavier Pons Rafols
12
761
Estudis de dret català. Llibre homenatge a Antoni Mirambell i Abancó
El dret d’informació del consumidor i la seva incidència en les pràctiques publicitàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
781
Cristina Roy Pérez
La Llei 18/2020 de facilitació de l’activitat econòmica i l’accés a l’exercici de les activitats econòmiques. El règim de comunicació . . . . . . .
793
Joaquín Tornos Mas
Els pactes de socis i el dilema de la seva eficàcia: cap a una coordinació del dret contractual i societari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
807
Daniel Vázquez Albert
Dissolució automàtica del Parlament de Catalunya sense votació d’investidura fallida (octubre-desembre 2020) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Joan Vintró Castells
13
821
Introducció Antoni Mirambell i Abancó es va incorporar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona com a professor col·laborador de Dret civil el 1975; va ser professor ajudant el 1977; professor titular el 1984; i, finalment, catedràtic de Dret civil de la Universitat de Barcelona des del maig del 1992. També va ser director del Departament de Dret civil durant molt anys, i després el primer director del Departament de Dret privat. A més, es va implicar en el govern de la UB, primer com a vicerector adjunt al Rector i director del grup UB (1999-2000), i després com a síndic de greuges entre el 2006 i el 2015, on, amb la seva inqüestionable auctoritas, va realitzar una tasca útil i compromesa. Ha estat un professor de referència per successives generacions i pilar del seminari de Dret civil dels dilluns que el Dr. Ferran Badosa Coll —a qui l’Antoni Mirambell va considerar sempre mestre i interlocutor indispensable— va impulsar des dels anys setanta del segle passat. Com una projecció del seu bagatge acadèmic, l’Antoni Mirambell va tenir una implicació incansable en les tasques de l’Observatori de Dret civil de Catalunya i de la Comissió de codificació del Dret civil de Catalunya, on va coordinar diversos Llibres del Codi civil de Catalunya. De fet, se’l pot considerar un dels principals artífexs de la renovació i modernització del Dret civil propi. L’agost del 2020, quan estava al Mas dels Frares, a Santa Eugènia de Berga (Osona) —un lloc que s’estimava particularment, on tenia temps per llegir, escriure i gaudir del Dret civil d’una altra manera, ens deia—, un matí es va despertar amb el cap emboirat. El 21 d’octubre del 2020 ens deixà. La mort de l’Antoni Mirambell ha generat un gran buit a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i, en especial, al Departament de Dret privat. A alguns ens deixa, a més, una orfandat universitària que repercuteix en la quotidianitat acadèmica, com si alterés el paisatge de les tasques docents i de recerca. Encara ens costa de creure que l’Antoni Mirambell no hi és per explicar-nos una qüestió debatuda de Dret civil, per poder comentar-li una projectada jornada de recerca o de transferència, per demanar-li si és possible la compra d’un material d’oficina sofisticat o com possibilitarem la incorporació d’un nou becari, obsessionats com estem per incentivar noves vocacions universitàries. Tampoc podem ja 15
M. Esperança Ginebra Molins / Elena Lauroba Lacasa
escoltar la seva opinió intel·ligent, lúcida i inquieta sobre l’evolució del país o l’anècdota puntual, però sempre humana, sobre algun estudiant o persona propera. Ja no és possible trucar a la porta del seu despatx i trobar-lo envoltat de llibres i dossiers. Si quan anàvem a veure’l no ens podia atendre, sabíem que aviat vindria a buscar-nos, perquè ell sempre tenia temps per escoltar la gent que considerava seva. Ara bé, altres dies, senzillament aixecava la vista dels llibres i ens convidava a seure i xerràvem mentre es fumava un del seus purets amb somriure còmplice. Eren estones de pau i companyonia, i sovint, en els darrers anys, en algun moment recordàvem l’Anna Casanovas, amb la qual l’Antoni havia compartit bona part de la seva vida acadèmica. Davant d’aquesta buidor, vàrem decidir amb el Dr. Ferran Badosa, i després de consultar-ho amb la família de l’Antoni, editar un Llibre-Homenatge d’Estudis de Dret català. Creiem que a ell li hauria agradat aquesta iniciativa. Senzillament perquè és un llibre que pretén contribuir a l’elaboració d’un corpus teòric seriós del Dret català, un dels objectius que va guiar la seva vida. El llibre té dues parts clarament diferenciades. La primera, breu, conté un seguit de semblances de l’Antoni Mirambell, que situen els aspectes definidors de la seva trajectòria professional i personal. Les primeres presenten l’Antoni Mirambell acadèmic. Així, Ferran Badosa passa revista a la seva trajectòria acadèmica; després, Marius Rubiralta i Miquel Martínez, amb els que va formar part de l’equip de govern de la UB quan era rector l’Antoni Caparrós i amb els que compartia una mateixa visió de la Universitat, recorden aquell compromís; completa l’aproximació universitària Lluís Caballol, que fou el seu adjunt a la Sindicatura de Greuges. A continuació, la mirada de Lluís Jou, tan bon amic seu, ens apropa a l’Antoni Mirambell compromès amb un Dret lingüístic que normalitzés el català en tots els àmbits de la societat. Després, i vinculat a l’Antoni Mirambell impulsor de la codificació del Dret, trobem el testimoni de Joan Carles Ollé, que va ser el seu interlocutor quotidià a la Comissió de codificació, i la semblança, des de l’afecte, de Núria de Gispert, amb qui l’Antoni va tenir una complicitat ferma. Per últim, el seu fill Jordi Mirambell incorpora un apunt sobre el pare i jurista. La segona part del llibre inclou les contribucions de juristes amb els que l’Antoni Mirambell va tenir una relació estreta durant la seva carrera professional. S’ordena d’acord amb la classificació de matèries del Dret privat i inclou també treballs d’història del Dret o d’altres disciplines jurídiques, per donar entrada a altres autors que també volien implicar-se en l’homenatge. S’estructura, doncs, en set blocs: història del Dret; part general i Dret de la persona; Dret d’obligacions i contractes; possessió i drets reals; Dret de família; Dret de successions; i altres disciplines. En total, quaranta-tres contribucions sobre el Dret català que permeten als autors establir un diàleg renovat amb l’obra de l’Antoni Mirambell. Perquè els textos són també una manera de fer visible, i en aquesta obra es constata sense esforç, que l’Antoni Mirambell va ser un «tot terreny» en l’estudi del Dret català. Al llarg dels seus més de quaranta anys a la Universitat de Barcelona, l’Antoni Mirambell va escriure sobre institucions del Dret civil, sobre història del Dret i sobre Dret lingüístic. Sense voler aportar aquí un llistat exhaustiu de les seves publicacions, en volem destacar algunes que a dia d’avui han esdevingut obres 16
Introducció
clàssiques. En relació amb la història del Dret, s’ha d’esmentar l’estudi sobre «Escoles catalanes i codificació» (1990), i els seus comentaris als articles 1 i 2 de la Compilació catalana pels Comentaris EDERSA, redactats amb el Pau Salvador, són encara la millor manera d’aproximar-se a l’aplicació del Dret civil català. En matèria de drets reals, la seva tesi doctoral, que completaria i publicaria el 1997, Els censos en el Dret civil de Catalunya: la qüestió de l’emfiteusi (a propòsit de la Llei especial 6/1990), adaptant-la a la nova normativa (que ell coneixia tan bé), és la base imprescindible per a qualsevol debat sobre la transformació del dret de cens —inclosa la redempció— en la societat actual. L’Antoni Mirambell fou també pioner en els estudis sobre els contractes de custòdia del territori, una categoria jurídica per la que va apostar de manera decidida, com testimonien els Treballs Preparatoris sobre Dret d’obligacions del 2004, i el seu article a La Notaria del 2006, de lectura obligada per aprofundir en el tema. En relació amb el Dret de successions, l’Antoni Mirambell va ser el gran especialista català en llegats des de la primerenca publicació, el 1992, d’un estudi sobre la regulació al Codi de Successions. Ell va proposar estudiar els llegats des de tres punts de vista: com a disposició testamentària, com a títol adquisitiu i com a gravamen; construcció que vertebra la matèria en qualsevol obra posterior. En Dret de família li va preocupar especialment el règim econòmic matrimonial supletori, conscient com era de la necessitat de revisar la separació de béns estricta per a fer-la permeable a certs mecanismes correctors o de flexibilització. Va estudiar també la millor manera de regular el règim de participació en els guanys a Catalunya. Sovint les seves contribucions s’han difós entre els Materials de les Jornades de Dret civil català de Tossa de Mar, unes jornades per les que ell tenia especial predilecció i afecte, i els programes de les quals va col·laborar a dissenyar els darrers anys. Fou on presentà, per exemple, un dels seus primers treballs de recerca, al 1982, «La responsabilitat dels cònjuges enfront de tercers creditors en el règim de separació de béns de Catalunya», i on exposà, també, els darrers esforços de la comissió de codificació en relació amb la regulació de la compravenda. Tossa de Mar era, per l’Antoni, l’espai òptim per analitzar les iniciatives legislatives amb altres operadors jurídics. Aquest llibre-homenatge incorpora, com dèiem, les aportacions de molts dels juristes que l’Antoni Mirambell sentia més propers. Els volem agrair la seva disponibilitat i implicació quan els vàrem parlar del projecte. De nou, a l’Antoni li hauria agradat. I, pensant en ell, volem esmentar —a més del Ferran Badosa, responsable últim d’aquesta iniciativa— alguns companys amb els que, per franja d’edat, va tenir una companyonia especial, lligada als temps dels seminaris de la biblioteca, a les primeres èpoques d’una universitat democràtica, a anècdotes, que s’explicaven en els sopars de final de curs, sobre viatges amb motiu d’oposicions amb un format ja superat, o altres aventures inversemblants. En concret, el Joan Egea, la Carmen Gete-Alonso, la Pilar Ferrer, el Miquel Martín, l’Enoch Albertí, el Joan Vintró, el Tomàs Font, el Joaquín Tornos o el Santiago Espiau. Volem esmentar també tres autors més: el Jaume Tarabal, que ens ha acompanyat en les tasques d’edició, amb la seva generositat habitual; el Xavier Pons, degà de la Facultat de Dret en el moment del traspàs, amb el que l’Antoni treballava estretament; 17
M. Esperança Ginebra Molins / Elena Lauroba Lacasa
i el Miquel Mirambell, actualment professor lector de Dret mercantil de la UB, que, com tota la família de l’Antoni, també ha ajudat en l’edició d’aquest llibre-homenatge. Atès que en el futur també recordarem l’Antoni Mirambell pel seu respecte per les institucions (la família, la universitat, el país…), o, en altres paraules, per la seva dimensió institucional, ell, on sigui, apreciarà que fem aquest reconeixement.
M. Esperança Ginebra Molins Elena Lauroba Lacasa Barcelona, 11 de març del 2022
18